Música
Benvingut 2011 i benvingut a nou programa del No em vinguis a mi història.
El Manel comença a riure i la Sílvia d'aquí a poc estarà tota vermella com si estigués veient l'APM del fart de riure que es farà en aquesta nova edició del programa.
Molt bé, i tu?
Bé.
Molt bé, Manel?
Sí.
I la Sílvia també?
Sí, tot bé, fa que sigui amb el dit.
Perfecte, benvinguts a un nou No em vinguis a mi història.
7a temporada, programa, la veritat, d'aquest any anem bastant descontrolats i no sé quin programa és.
Deu ser el 10, o l'11, o el 12, en sècim diferent.
Què més dona?
La veritat, aquest any sí.
Aquest any sí, què?
Aquest any sí.
Tornarem a guanyar el triplet?
Sí que sí, no.
Bé, no ho sé, no ho sap, a poc a poc.
Potser sí, eh?
Sí, sí.
I bé, no parlem de futbol.
Ara que t'he fet apuntar la teva adreça en aquesta llibreteta que porto...
Com és que es diu aquesta agenda?
Una Moleskine.
Moleskine?
O Moleskine.
No ho sé.
Moleskine.
Em sorprèn, bueno, m'ha sorprès la llibreta que t'ha agafat servir per apuntar coses.
Espera un moment, que m'ho estan fent unes indicacions des del control tècnic indicant que és el programa 13.
13.
Ai, quin mal número, no?
Comença l'any.
Més que el 13.
Bé, una frase, què et sembla, que he trobat aquí de l'Eric Fromm.
De l'Eric Fromm.
Sí, que es preguntava, és necessari produir éssers humans malalts per tenir una economia sana?
Pensem-hi tots.
Ei, has començat guai l'any, eh?
Pensem-hi.
Doncs bé, benvinguts a No em vinguis amb històries. Anem per feina amb el nostre sumari.
No em vinguis amb històries. Aquesta setmana...
Aquesta setmana comencem també amb una efemèride que ens porta...
El 14 de gener de l'any 1957, amb la mort del Humphrey.
Després, un monogràfic dedicat als conflictes colonials de finals del segle XIX, com es van viure a la ciutat d'Arreus.
Sí, heu sentit bé, a la ciutat d'Arreus, un programa de Tarragona Ràdio parlant de la ciutat d'Arreus.
Què li farem?
Doncs bé, després, avui fa sentit...
Perdona, deixa'm fer una aclaració.
Els reis magos no han portat cascos nous aquí a l'emissora.
Magos?
Magos.
Magos.
Els reis magos.
Magos.
Els reis...
Jo parlo en el meu dialecte.
Tortosi, que és una barreja de paraules castellanes.
Vés-te anar a Tortosa Ràdio, o jo què sé.
Has vist, no?
O Ràdio Alcanar, a saber, jo què sé.
Què passa, no puc transportar aquí el meu dialecte?
Ah, sí, sí, sí.
Però, bueno, doncs jo ho sé, parla amb el director.
I aquí vas, demana un nou moment de sobte.
Què passa?
Doncs bé, Manel, sisplau, comencem amb una efemèride.
de 1957.
Continuem amb l'any 1898 i la ciutat d'Arreus i els conflictes colonials,
és a dir, bàsicament, la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Després anem amb avui fa 100 anys, a la ciutat de Tarragona, curiositats i notícies.
I ja està.
Ja està, ja està.
Sí, 30 minuts passen volant.
No dona per més, no?
Anem.
Espera, espera, Manel, que ens acaben de comparar amb Pimpinela.
Després, quan obri el micro, la Sílvia, ja en parlarem.
Preparat.
Necessitem alguna cosa.
Preparat.
Vinga.
Home, a vegades ho semblem, és veritat.
Sí.
Jo soc l'home.
Bé, això ja ho podríem discutir.
Portava barba, jo em porto.
14 de gener de l'any 1957.
Se moria un dels tios més durs, aparentment, no sé si ho eren a mida real, del cinema,
el senyor Humphrey Bogart.
Ostres.
Sens dubte, un dels mites de la història del cine i també del segle XX.
Bogart va néixer el dia de Nadal de l'any 1899 a Nova York.
Sabies que durant la Primera Guerra Mundial va ser marinerito?
Sí, sí.
Es va llistar a la Marina, no?
Exacte.
El vaixell SS l'havia tant.
I el vaixell va ser atacat per un submarí alemany, va ser alcançat per un torpede,
que va explosionar.
I tot i que el vaixell no va arribar a esfonsar-se,
una estella de fusta va ferir el senyor Bogart a la boca.
Aquest efect, que el va ferir,
li va provocar per sempre més la seva forma particular de parlar.
Evidentment, aquí, degut al doblatge, això no ho vam notar mai,
però sabés que el tio parlava en un accent estrany,
i era degut a aquesta ferida de la Primera Guerra Mundial.
Tot i que va començar a fer així l'any 1930,
la seva forma de parlar i el seu aspecte físic
no es correspondien amb les del galant ideal de l'època.
Per això li va costar agafar fama i reconeixement.
i convertir-se en una estrella.
És a dir, que tu i jo tenim possibilitats, encara.
Moltíssimes.
No ho dubtes ni un moment.
L'any 36 va sortir el seu primer gran èxit,
que era en la pel·lícula El bosc petrificat,
i la consagració definitiva va arribar 5 anys després,
l'any 41, amb L'últim refugio.
Autor de pel·lícules memorables,
com Casablanca...
Sí, bàsicament, Casablanca, no?
La reina d'Àfrica, també, no?
Per la qual va rebre l'únic Òscar
que va rebre durant la seva carrera.
Moria, recordem, Humphrey Bogart,
tal dia com avui a Hollywood,
víctima d'un càncer de sofà.
Sous-titrage MFP.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Piri, pipi, pipi...
Va, Humphrey.
Piri, pipi, para.
Vinga, Humphrey.
Reus i els conflictes colonials de finals del segle XIX.
Diem Reus, però veurem les actituds i comportaments
dels ciutadans de Reus davant de la pèrdua de Cuba,
davant de, un, de la guerra de Cuba,
també hi havia guerra a Filipines,
i no només davant de la guerra,
sinó també davant de la pèrdua d'aquestes colònies.
Però sempre és extrapolable també a altres ciutats,
a altres municipis, no només de Catalunya,
sinó també de la resta de l'estat espanyol.
Hem de recordar que el plànol polític
de finals del segle XIX és un plànol polític bastant canviant,
en què apareixen o estan apareixent
tota una sèrie de noves potències,
com per exemple els Estats Units,
i van desapareixent altres velles potències
que en el seu moment van liderar un colonialisme,
un moviment colonialista,
ja per a aquella època caduc,
com per exemple seria Espanya.
El 1898 va encertar una nova crisi
de la identitat territorial i social espanyola.
També hem de pensar que per a molta gent
que va viure els fets,
del 98 els conflictes de Cuba,
Puerto Rico, Filipines, etcètera,
eren veritables guerres civils,
perquè els mateixos espanyols
que es barallaven amb espanyols.
Hem de pensar que un ciutadà...
Un ciutadà madrileny no veia,
no entenia com un cubà,
que per aquella època era cubà,
però primer, abans era espanyol,
es podia aixecar en contra de la mare pàtria.
Actituds i comportaments del Reusenc
s'enfront la guerra de Cuba,
però, com hem dit,
no hem d'oblidar que també es van perdre
les Filipines, Puerto Rico, Guam
i els conjunts insulars de les Carolines,
Marianes i Palaus a l'Oceà Pacífic.
Una sèrie d'illes menys importants
i que la joia de la corona,
per dir-ho d'alguna forma,
era l'aïlla de Cuba, bàsicament.
Cal recordar que tampoc era el primer cop
que els reusencs, catalans i o espanyols
del segle XIX participaven
en un conflicte colonial.
També hem de pensar en Prim
i, per exemple, les guerres d'Àfrica.
Hem de pensar també que a principis del segle XIX,
durant els anys XX del segle XIX,
també es van perdre les colònies
o els territoris continentals,
és a dir, tota América Latina.
Després només quedaria Cuba, Puerto Rico,
Filipines, etcètera, etcètera.
I no era la primera vegada tampoc
que Cuba s'aixecava en contra
de l'abús colonial de la seva metròpolis.
També ho havia fet l'any 1868
durant una guerra que va durar 10 anys.
Es diu molt ràpid
i que durant aquest primer conflicte de 10 anys
no van aconseguir ni l'autonomia.
Bé, van aconseguir unes promesses d'autonomia
que no es van dur a terme per aquesta raó.
Després va esclatar l'altra guerra
o hi va haver un petit conflicte pel mig, també, etcètera, etcètera.
Relacionant Reus i, per què no, també, en part,
el camp de Tarragona,
amb els conflictes colonials a finals del XIX,
a nivell econòmic,
sabem que a principis de la dècada dels 90,
1890,
van existir una sèrie d'avantatges
per a les comarques meridionals
en referència al transport de mercaderies
cap a les colònies.
Quin tipus de mercaderia, us preguntareu?
Bàsicament, vins, teixits, fruits secs i olis.
O sigui, això s'exportava des d'aquí?
Sí, s'exportava cap allà
amb tota una sèrie d'avantatges.
A més a més,
suposo que no es pagaven avancels,
no es pagaven tants impostos, etcètera, etcètera.
Vull picarem una mica de tot, eh?
Reus va veure marxar
Mossos, reclutes,
cap a les guerres colonials.
Per exemple, l'any 1897,
recordem que aquest conflicte va anar
del 1895 al 1898,
amb una població aproximada
de 26.752 habitants,
van sortir un frontal de 99 quins.
És a dir, 99 joves
amb edat de quintà,
és a dir, de fer el servei militar,
que, a causa també,
bé, com a conseqüència
que estaven en guerra,
doncs molts d'ells
anaven directament a la guerra ja.
D'aquests 99,
50 van ser destinats
a la península ibèrica
i 49 van ser destinats
a les colònies.
Respectivament,
33 a Cuba,
13 a Filipines
i 3 a Puerto Rico.
Els que segurament
ho van passar pitjor
van ser els que van anar
a Cuba i Filipines,
ja que el conflicte
no va ser,
sembla ser tan sagnant,
a l'illa de Puerto Rico.
A més,
dins d'aquests 99,
bé,
a banda d'aquests 99,
s'ha de tenir en compte
que estaven
tots aquells Mossos
exceptuats,
els exclossos definitivament
i els pròfugs,
que també n'hi va haver.
Igual que també n'hi va haver
catalans,
que en el moment,
bé,
catalans que vivien
a l'illa de Cuba
o catalans que van anar
cap a l'illa de Cuba
a lluitar
al costat de l'estat
de l'exèrcit espanyol
i que després
van passar-se
al bànol contrari
i van estar
a favor
de l'autonomia
o dels insorrectes
cubans.
La mà...
Bueno,
també et preguntaràs,
Manel,
quina diferència
entre exceptuats
i exclossos.
Doncs,
exceptuat era el que estava...
Un pregunto, sí.
Sí,
ja sabia,
feies cara
d'anar a dir de babau,
però no.
De babau.
Que cruel.
Doncs,
els exceptuats
eren tots aquells...
M'estic adormint.
Vés-te'n por ahí.
No em vingués a mi històries.
Els exceptuats
eren bàsicament aquells
que durant un període d'un any
doncs no revisava
el seu expedient
fins a...
És a dir,
exceptuat per ser
fill de pare exagenari,
per exemple.
És a dir,
durant un any
no aniràs al servei militar,
val?
I l'excloss,
normalment l'excloss
ja de forma definitiva.
Cal dir...
Exacte,
pare de raons.
Pare exagenari
o mare pobra
i vídua
o per...
Per...
O per haver pagat diners,
també?
Sí,
bueno,
això també.
Però això ho anava a explicar després.
o per exemple tenir...
Bueno,
estar tardet,
que et faltava un dit a la mà
i per exemple no podies disparar,
etcètera,
etcètera.
Quina sort,
no?
Sí.
Content d'estar tardet,
segurament.
Sí, sí, sí.
Després,
per una altra banda,
no tothom anava a la guerra.
No tots els joves
anaven a la guerra.
Si eres de bona família,
pagant et podies redimir.
És a dir,
pagaves 2.000 pessetes...
Que era una fortuna a l'època.
Sí,
que era una fortuna,
clar.
Si t'havia tocat a l'ella de Cuba,
pagant 2.000 pessetes,
et lliuraves.
Si t'havia tocat
fer el servei militar a la península,
pagant 1.500 pessetes,
et lliuraves.
També podies agafar,
i si no tenia tants diners,
pagar algú
perquè anés per tu a la guerra
o fer el servei militar.
És a dir,
els fills de bones famílies,
de les famílies ben estants,
de la burguesia catalana,
etcètera,
etcètera,
que sovint
estaven relacionades
amb el món polític,
estaven i estan
relacionats amb el món polític,
per molt que els seus pares
diguessin
o defensessin
la idea
que Cuba espanyola
s'ha de defensar
fins a l'últim home,
fins a l'última pesseta,
que era la frase.
Molt patriotes de boquilla,
però a l'hora de veritat.
Sí, sí.
Però després,
a l'hora de veritat,
els seus fills,
millor que no...
Pagaven els diners
per les pones
i els seus fills
no anaven.
Que no patissin.
Molt bé.
Després també,
potser això ja seria
tema per un altre monogràfic,
seria veure també
les opinions
que des de la premsa,
que hi havia diferents
òrgans periodístics,
que representaven
diferents partits polítics,
des de la premsa
es feien
sobre el conflicte
colonial.
Però bé,
és un ventall
tan gran
que inclús
hi ha opcions
catalanistes
que defensen,
clar,
per l'interès
del comerç
a Catalunya
amb les colònies,
que defensen
la propietat,
l'estat,
el territori cubà,
filipí,
etcètera,
com espanyol.
Tornant als soldats.
La gran majoria
dels soldats
que es van enviar a ultramar,
recordem allò
que hem dit fa un moment,
fins a l'últim ombra
i l'última pesseta,
eren soldats forçosos,
és a dir,
reclutes del contingent
de Quintes,
soldats que,
per una banda,
sortien barats
a l'estat
i que només
calia
mal alimentar
i mal vestir.
Diem mal alimentar
i mal vestir
perquè la gran majoria
de soldats
que van anar a Cuba
i a Filipines
no van morir
en mans
dels insorretes,
dels tagalos,
sinó que van morir
per culpa de malalties.
i a banda,
malalties tropicals,
però que s'agreujaven
perquè anaven mal vestits
i que anaven
mal alimentats.
Déu-n'hi-do.
Com es va comportar
o quines van ser
les actituds
de la ciutat de Reus
davant d'aquest conflicte?
Actituds de la ciutat de Reus
i com hem dit a l'inici
també podria ser
d'altres ciutats catalanes
com per exemple
també Tarragona
o Barcelona
o Balaguer
o on fos.
Es van preparar
actes festius
per dir adeu
als reclutes
a fi i efecte
llegim
de les actes municipals
d'un 22 de maig
de l'any 1895
a fi i efecte
de ser
una carinyosa
demostració
de despedida
i entregant-los
alguna quantitat
una quantitat
no especificada
de diners
i de cigarretes
que és
lo menos que puede hacer
por ellos
que en cumplimiento
de un sagrado deber
van a defender
la integridad
de la pàtria
a costa quizás
de sus vidas.
El sagrado deber
a mi m'agradaria
remarcar això
de sagrado deber
per una banda
la pàtria
és la pàtria
l'esperidad
des d'un ajuntament
i després
curiosament
inclús
a llibres
sobre qualsevol
conflicte
ja més
d'història
contemporània
sempre
l'aparició
dels cigarrets
on pel·lícules
de la segona guerra mundial
els cigarrets
són moneda
de canvi
entre els soldats
que a mi
també ho vaig trobar
curiós.
Des de l'ajuntament
també s'aixecaran
protestes
per les interferències
i ofenses
dels Estats Units
també és curiós
veure com a la premsa
la premsa
que per aquella època
no tota
publicava caricatures
els nord-americans
se'ls representava
com a porquets
el porc nord-americà
es feia
el dibuix
la il·lustració
d'un porc
i els espanyols
se'ls representava
com un quixot
un símbol
realment
de l'espanyolitat
també com a comportament
o una actitud
de la ciutat
hem de dir
que l'associació
catalanista
va proposar
sense èxit
però
redimir en metàl·lic
tots els reclutes
de la ciutat
durant el conflicte
això era l'any 1895
però clar
no va tenir èxit
perquè no hi havia
suficients fons
era una fortuna tremenda
era una fortuna
pensem que l'any 97
si es van cridar
99 soldats
l'any 99
15
amb 2.000 o 1.500
pessetes
són moltes
per
150.000 o 200.000
per l'ajuntament
però a més a més
deia
durant tot el conflicte
l'any 95
com podien saber
que el conflicte
s'acabaria
el 96
el 97
el 98
el 1904
s'hagués sent arruinat
a més a més
es van donar ajuts
als repatriats ferits
els que van tornar
durant el conflicte
o els que van tornar
ja un cop perduda
les colònies
fins al punt
inclús
que a l'ajuntament
de Reus
es van reservar
places vacants
com a funcionari
els repatriats
fills de la ciutat
també es van donar ajuts
a repatriats
d'altres pobles
que passaven
per la ciutat de Reus
em recordo ara
no sé
gent que
repatriats d'escó
que arribaven
a la ciutat de Reus
se'ls pagava
una nit
en un allotjament
se'ls donaven moneda
se'ls donaven diners
i se'ls pagava
el bitllet de tren
en direcció
cap a
cap a
cap a la seva població
en aquest cas
escó
on fos
també ajuts a les famílies
que perdien els seus fills
ja que aquests
ja que aquests fills
s'obririen el principal
sostén
de l'economia familiar
pensem que marxaven
a la guerra
els fills més joves
i que per aquella època
a finals del 19
la gran majoria
no estaven escolaritzats
ni es dedicaven a estudiar
eren gent joves
que treballaven
i que portaven diners
i portaven
eren el sostén
de l'economia familiar
o sigui que Jordi
que
imagina't que avui en dia
estem acostumats
que l'Estat
us proporciona
molts serveis
sí sí
en aquesta època
t'obligaven a anar a guerra
a més a més
quasi no t'alimentaven
t'alimentaven de gana
sí
te malvestien
tenies que rebre caritat
de la gent
i la teva família
després aquí
a més a més
s'ho passava malament
evidentment
clar
l'Ajuntament també
pagava les despeses
d'enterrament
a la ciutat de Reus
segurament ho va fer
en altres llocs
també
però a la ciutat de Reus
en dues ocasions
un dels soldats
havia mort
a Cuba
i l'altre a Filipines
suposo que eren soldats
o que ningú va demanar
el seu cos
i van portar els cossos aquí
sí sí
o van morir
d'un altre trajecte
sapigué
també
van participar
en una subscripció popular
iniciada pel diari
madrileny
i l'imparcial
per ajudar els repatriats
des de l'Ajuntament
i també pel mateix motiu
per ajudar els repatriats
es va participar
en una rifa o tòmbola
celebrada a Tarragona
es crea
una comissió
d'auxili
per als soldats repatriats
donant
ajuts econòmics
donant diners
als repatriats
que arribaven
o passaven
per la ciutat de Reus
es van realitzar
concerts benèfics
per exemple
un realitzat
al centre de lectura
de Reus
es van realitzar
també
curses ciclistes
benèfiques
organitzades
pel club
velocipedista
que per aquella època
no era el ciclisme
era el velocipedismo
escolta una cosa
i és l'època
també que apareixi
el cine
sí
i també es van fer sessions
al cinema
del cinematògrafo
Lumière
que per aquella època
estava al carrer Llobera
a la ciutat de Reus
no sé si possiblement
és el mateix cine
si és l'any 98
que també estava a Tortosa
jo recordo
haver trobat
informació
d'un cine
que va estar
pel maig
juny
del 98
a Tortosa
i van fer sessions
per captar diners
segurament
és el mateix
de Cuba
ja per arribar
al punt final
d'aquest monogràfic
recordem que l'any 1897
ja amb Sagasta
governant
després de l'assassinat
de Cànovas del Castillo
Sagasta aprova
un règim d'autonomia
per a Cuba
i Puerto Rico
que els insurrectes
d'allí
no troben bé
bàsicament
perquè diuen
home
ens donen
un règim
més ampli
d'autonomia
en el moment
que veuen
que ells mateixos
no poden treure
les castanyes
del foc
que van perdent
la guerra
que hi ha interferències
dels Estats Units
que rebem ajudes
etcètera
de l'exterior
i doncs bé
aquesta aprovació
del règim
d'autonomia
és vista
amb bons ulls
per l'Ajuntament
un Ajuntament
de Reus
que el 1897
estava governat
per republicans
recordem
que a l'estat espanyol
hi havia
bipartidisme
entre conservadors
i liberals
Sagasta
Cànovas
bipartidisme
i tor de partits
ara governava un
ara governava un altre
etcètera
i també
a banda
de veure amb bons ulls
aquest nou règim
d'autonomia
cedit
a alguns territoris
d'ultramar
es va demanar
més llibertat
i autonomia
per a les regions
i municipis
de Catalunya
en aquest sentit
en aquest cas
i quina creus
que va ser
la resposta
de l'estat espanyol
davant
d'aquesta iniciativa
que més a més
va sortir d'arreus
i després es van sumar
altres ajuntaments
de Catalunya
Van enviar tropes
o...
Quasi
doncs van declarar
l'estat de guerra
a la província de Tarragona
abans que la resta
de l'estat
ja gairebé
dèiem
el novembre
del 1897
cap a finals
d'any del 1897
per aquesta petició
que fan
de tindre una mica
més d'autonomia
van començar a tenir por
de...
hòstia
Catalunya vol
o hi ha municipis
bueno
que demanar
més autonomia
mira
curiós
bueno
des de Madrid
sovint han arreglat
els problemes
així
moltes vegades
agarrotades
després de la derrota
naval de Cavite
l'Ajuntament de Reus
va decidir suspendre
els actes programats
per la festivitat
del Corpus
i de Sant Pere
això segurament
també es va fer
amb moltes altres
poblacions
però no només
per la pèrdua
de les colònies
sinó també
per tots els fills
els reusencs
en aquest cas
morts
que van
o els fills
o els soldats
i repatriats
que van quedar marcats
per la resta
de les seves vides
ja que van tornar
malalts
mutilats
o
seqüeles psicològiques
per dir-ho d'alguna forma
la propera setmana
veurem el cas
d'un reusenc
que a més a més
de tant a la guerra de Cuba
va escriure
les seves memòries
es diu
es deia
Josep Carboní
al Sina
i a més a més
són les úniques memòries
de la guerra de Cuba
escrites en català
però això
ja és una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
bueno
continuem
en la nostra secció
d'avui fa 100 anys
però
evidentment
ja són notícies
del
1911
perquè estem al 2011
si no
m'han dit
i tu que parlaves
de Madrid
el govern de Madrid
aquestes coses
doncs una notícia
relacionada amb el govern de Madrid
recordem notícies
del dia 14 de gener
de 1911
extretes del diari
de Tarragona
digo el següent
nuestro distinguido
amigo del diputado
por esta circunscripció
don José Nicolau
ha recibido
la siguiente
satisfactoria carta
de don Luis
de Armiñán
actual director general
de Obras Públicas
señor don José Nicolau
mi querido amigo
tengo el gusto
de participar a usted
que he firmado
las órdenes
mandando librar
15.000 pesetas
con destino
a las obras
de adoquinado
de la travesía
de Tarragona
asunto que
con tanto interés
me había servido
recomendarme
se había servido
recomendarme
esta pues
usted complacido
y muy de veras
lo celebra
su afectísimo amigo
SSQBSM
Luis de Armiñán
SSQBSM
era una fórmula
que ficaban
de despedida
de las cartas
que vol dir
algo así
como
su servidor
querido
etcétera
etcétera
algo así
la carta
estaba fechada
el día 10
de gener de 1911
y una otra noticia
que nos parla
de pluges
y nevadas
fa temps
que no plou
la verdad
es que sí
pero
hace 100 años
no era así
durante la mañana
de ayer
cayó
sobre esta ciudad
una pausa
de lluvia
que indudablemente
habrá sido muy beneficiosa
para nuestros campos
los montes vecinos
aparecieron
blanqueados
por la nieve
la cual
fue copiosa
en el priorato
o sea que
va a cabre
una buena nevada
que seguramente
sortiría
de todos los programas
de la Tierra
si hubiese pasado
y una noticia
también muy curiosa
de exterior
en este caso
exterior
tenemos sección
de exterior
hace 100 años
tenemos la sección
de exterior
dice el siguiente
se han visto invasiones
de langosta
y de hormigas
voladoras
una invasión
de perros
y es cosa rara
pues bien
en los Estados Unidos
se ha señalado
esta última
el distrito
de Montiello
se haya aterrorizado
por la aparición
de una banda
de perros
hambrientos
que han llegado
del norte
con la última
tormenta de nieve
hacen destrozos enormes
calcules el número
de ellos
en más de un millón
un millón
de gossos
pasejant
yo creo que la xifra
es una miqueta
exagerada
pero bueno
un millón
de gossos
y dice
parece que el responsable
de esta tremenda
invasión
es un señor
que cria perros
de raza
que ha dejado
a sus pensionistas
pensionistas
vol dir
els gossos
crecer
y multiplicarse
en los bosques
sin vigilancia
hasta el punto
que los animales
se han hecho
salvajes
això també
ho va dir
el que está
dalt
crecer
y multiplicarse
y así
va el mundo
también
se han prometido
primas
a los que maten
hasta el último
de estos
desagradables
invasores
o sea
si sabe
als Estats Units
donaven recompensa
per matar
índies
gossos
salvatges
un país
ben salvatge
fins i tot
avui en dia
maten
congressistas
bueno
bueno
i tenim
patrocinadores
sí
bona nit
bones
no sé
què t'hauria de dir
usted padece
dolor de cabeza
dolor en general
jo a vegades
escúlte'm
escúcheme
escúlte'm
escúlte'm
escúlte'm
escúlte'm
escúlte'm
digues
perdoneu
però
algú
ho havia de dir
sí
no
digues
doncs vinga
d'acord
usted padece
de dolor
pruebe
la maravillosa
medicina
antirreumática
y antigotosa
del doctor
Vogel
médico alemán
y se curará
radicalmente
pues este preparado
es el único
de verdad
que cura
el reumatismo
gota
astritismo
dolor de riñones
y todos los dolores
por crónicos
y rebeldes
que sean
depositario general
farmacia
Suley
Gran Vía
523
de Barcelona
en Tarragona
J. Sants
farmacia y droguería
en la Plaza del Mercado
Esquina Misericordia
3 pesetas
frasco
medicina
antirreumática
y antigotosa
del doctor
Vogel
patrocina
en
lombingues
a mi
historias
¿Tú tens dolores
rebeldes?
Dolores rebeldes
Crónicos
Crónicos
rebeldes
Rebeldes sin causa
Jo el que tinc clar
és que per vendre
un producte així
sempre havies de dir
que ets un doctor
alemán
doctor sueta
o doctor suizo
perquè si eres
de cuenca
doctor de cuenca
como que no
no venies gaire
a menys
que tinguessis
algú que te fes
de
a mi em va curar
de testimoni
llavors ja
d'alguna manera
ja venies
una miqueta
a la pel·lícula
la publicitat
no ha canviat tant
no, és veritat
és el mateix gos
però amb diferents collars
és el mateix
han passat cent anys
padece usted dolores
dolores rebeldes
llavors
com es diu
aquella pulsera
la pulsera
lògica
aquesta
i salte
d'un octavo
piso
que no le pasa
nada
no ho feu
no ho feu
no ho feu
venga
no en vinguis
amb històries
curiositats
per què feien servir
el pis
o l'orina
a l'edat mitjana
doncs
el recollien
en recipients
col·locats
als carrers
i als replants
de les escales
i l'utilitzaven
per a les lavanderies
per blanquejar la roba
gràcies al seu contingut
en amoníac
un altre ús
que se li donava
era per a la higiene vocal
per a la higiene vocal
per a l'higiene vocal
per a l'extranc que sembli
deixaven reposar
el pis
durant diversos dies
i com si fos
un dentrífic normal
s'enjuagaven
la boca
amb ell
els romans
sembla ser que ja
feien ús
d'aquesta pràctica
tot i que
afegien a l'orina
pedra pòmez
per fer més
més fàcil
aquest tràngol
que segurament
no deu ser massa
tu t'imagines
pedra pòmez i orina
no, no m'ho imagino
tampoc ho vull imaginar
menys mal que vivim
a l'època que vivim
aquests homes i dones
a l'edat mitjana
punt i final
del nom mix
en històries
programa número 13
de la setena temporada
2011
molt xula
molt xula
molt xula
de piojos
de poils
doncs per la setmana vinent
entre els poils
l'orina
i les malalties tropicals
a Cuba
avui
n'hem tingut suficient
ha estat un plaer
o no
adeu-siau
adeu-siau
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya