Fins demà!
Fins demà!
No, 11 del 3 del 2011, no m'enredis.
I el novembre serà 11 de l'11 del 2011.
Sí, però això té algun significat ara mateix?
No, però mira, m'ha fet gràcia 11 del 2011.
Unes cacauets pel Manel.
Anem per feina, que queda poc temps.
Amb una setmana carregada d'emocions, comencem amb una efemèride
que ens transporta a tal dia com avui, de 1917,
en un moment en el qual els anglesos entraven a la ciutat de Bagdad,
una ciutat que ja havia estat inclús, si no recordo malament,
invaïda per musulmans, per mongols...
Tothom.
Per tothom, per tothom.
Com un gran mercat àrabe, allò.
Continuarem amb una segona part d'un monogràfic
que ens porta a la França dels anys 60 i al cinema,
al món del cinema, la Nouvelle Vague.
Vam veure què era la Nouvelle Vague, quina era els seus orígens,
quina era la seva temàtica, els idearis.
I avui seguirem amb els idearis, el sistema de producció
d'aquesta nova fornada,
bé, nova en el seu moment, clar,
de forma de fer de cinema europeu.
Jordi, Jordi, perdona, això és l'índex, no?
Sí, això és l'índex.
Fons i evolució.
Després, el monogràfic d'aquest segon bloc del monogràfic,
avui fa 100 anys.
També van fer 100 anys en una dada molt curiosa d'estadística.
Sí?
Sí.
Quina?
De nicotina.
Relacionada amb la nicotina i la recaudació de l'Estat.
I sortien al carrer a fumar o no?
No ho sé, suposo que hi havia més llibertat,
però també hi havia èpoques que fumaven bastant menys.
Sí.
I ho veurem.
Curiós, curiós.
I també una curiositat que ens portarà a la Torre de Babel.
I notícies, tindrem temps?
Notícies.
En teoria sí, jo en porto una.
Jo en porto dues de molt bones.
I tu en portes dues de molt bones.
És una amb retard, no?
Perquè jo la setmana passada vaig poder dir la del tu.
La del retard la de dir avui, que si no ja no tindrà sentit.
Sí.
Molt bé.
Anem per feina.
Doncs benvinguts al No minguis amb històries.
I tal dia com avui, un 11 de març de 1917,
els anglesos entraven a la ciutat de Bagdad.
I ho feien d'una manera molt millor de la que van entrar els americans l'any 2003.
I és que estem en plena Primera Guerra Mundial
i les forces britàniques a Mesopotàmia,
comandades pel general Frederick Stanley Maude,
van entrar a Bagdad,
després de recórrer 190 quilòmetres que els separaven des de la ciutat de Kut.
La campanya anglesa havia estat molt desigual,
ja que un exèrcit anglès de 95.000 homes
s'enfrontava a unes reduïdes forces otomanes no superiors als 18.000 homes.
Abans de continuar, però, fem un petit mapa de la situació en l'època.
Recordem que l'Iraq formava part de l'imperi otomà,
de l'imperi turc,
que estava aliat amb les potències centrals
durant la Primera Guerra Mundial,
o sigui, enemic dels anglesos.
Tot i això, tot i que els otomans eren molt menys,
van resistir durant un mes, el setge sobre Bagdad.
Els ocupants van ser rebuts amb grans mostres d'entusiasme
per la població local,
que en aquella època era una barreja de jueus,
perses, armenis i cristians
de diverses confessions i races.
Tots havien hagut de suportar saquejos
per part de les tropes turques
durant gairebé dos anys.
L'opressió otomana començava a fer-se allà insuportable
i, en alguns casos, havia degenerat en bandolorisme.
Els anglesos van constituir
el comitè d'administració de la Mesopotàmia,
que determinava els governs de Bassora,
britànic,
i el de Bagdad,
que era de caràcter àrab.
Poc després, ja després de la Primera Guerra Mundial,
s'acabaria formant l'estat actual d'Iraq,
un estat artificial
i que tants de problemes encara en l'actualitat comporta.
Recordem, 11 de març de l'any 1917,
els anglesos entraven a Bagdad.
L'any passat parlàvem d'una nova...
i l'any passat, no, el programa passat,
a saber on tinc el cap, molt enrere.
La setmana passada,
al monogràfic,
parlàvem d'una nova onada
que es produïa l'any 1957
al CTE Art, en concret,
a França,
quan una periodista
estrenava una nova expressió
anomenada Nouvelle Bac.
Amb aquesta expressió,
definia un grup de joves cineastres francesos
que es van llançar a experimentar amb la càmera,
amb total llibertat creativa,
pressupostos molt baixos,
amb intenció de distanciar-se
també de certa tradició immobilista
del cinema del País Veí.
La Nouvelle Bac va representar
un punt i a part
de si sí una història del CTE Art,
com vam veure la setmana passada,
amb grans autors
com Péodenser,
Trufó,
Romer,
Resner,
Ribet,
etcètera, etcètera.
Avui veiem aquest segon bloc
d'aquest monogràfic
dedicat al cinema francès dels anys 60.
El conjunt de noves pel·lícules
que van conformar la Nouvelle Bac
estaven caracteritzades
per diferents drets.
Un d'ells era el seu reduït cost
de producció
i també s'ha de dir
que una bona part d'elles
es va dur a terme
gràcies a l'ajuda d'amics i familiars.
A més a més,
el sistema de producció
es va haver beneficiat
per l'aparició de les càmeres i augeres
de 8 i 16 mil·límetres
i també l'utilització
d'escenaris reals,
urbans preferentment.
Jordi, perdona,
això estava com...
Gràcies.
Contraposat el que es feia a Hollywood.
Sí, el que es feia a Hollywood,
multimillonàries...
Sí, però també,
per una altra banda,
van mirar alguns...
Van estudiar,
però recordem
que molts dels directors
de la Nouvelle Bac
abans havien estat crítics
també d'art i de cinema,
que apareixien,
que van aparèixer
de la revista
que hi ha de cinema.
i també van mirar
autors clàssics
de la història del cinema,
com per exemple
John Ford,
com per exemple...
Espera,
ara així de memòria...
Això ho diré després.
John Ford,
el de Suspens.
Hitchcock.
Hitchcock,
etcètera, etcètera.
Com seria, també?
Bé,
tranquil,
que em parlaré després.
Ara,
estic massa atabalat
pel que tu ja saps.
dèiem,
també per la utilització
de càmeres lleugeres
de 8 i 16 mil·límetres,
per l'utilització
d'escenaris reals,
bàsicament urbans,
i tot això
va afavorir,
en conseqüència,
l'avaretament de costos.
A més a més,
es van cultivar
altres recursos novedosos,
com per exemple
el pla Seqüència,
i es va prescindir
de la majoria
de parcel·les tècniques.
Es va utilitzar
la il·luminació,
preferentment natural,
i es van reproduir
diàlegs directes
i molt frescos,
com podem observar,
o per qui s'hagi interessat
en algun moment
de la seva vida
per aquest tipus de cinema,
en obres com per exemple
els 400 cops de Trufó
o Hiroshima Monamur
de l'Ene Resner,
o per exemple
el signe del lleó
d'Eric Romer.
A més a més,
també,
una cosa curiosa,
és que en primera vegada
es va utilitzar
la música de jazz,
és a dir,
el jazz,
com a un recurs
expressiu i narratiu
més de les pel·lícules
d'aquest nou gènere
aparegut o etiquetat
l'any 1957,
que és la Nobel Bac.
La Nobel Bac,
el director exercia
d'artista total,
controlant fins al darrer detall.
Aquesta nova generació
de cineastes,
doncs,
admiraven bàsicament
a directors
que feien servir
mètodes similars,
com per exemple
Jean Renoir,
Jacques Tati
o Max Offuls,
però també es van basar
en preceptes naturalistes
bàsicament d'un autor,
en aquest cas italià,
que cultivava el neorealisme.
Bàsicament,
especialment,
al cinema de Roberto Rossellini,
on trobarien
les seves principals
fonts d'inspiració,
una ruptura expressiva
en el cànon clàssic
i la recerca
d'històries basades
en la realitat.
És difícil,
per no dir impossible,
entendre el nou cinema francès
de les dècades
del 50 i del 60
sense la prèvia existència
de títols
d'aquest autor italià,
obres com
Alemanya,
any 0,
signada l'any 1948,
com per exemple
Stromboli,
de l'any 1949,
o com per exemple
Europa 51
de l'any 1952.
Un crític,
el nom del qual
ara no recordo,
va dir
de tots aquests directors
de la Nouvelle Vague,
si l'escriptor
escriu amb la ploma
o un bolígraf,
el director
escriu amb la càmera.
És a dir,
la recerca
de la llibertat creativa
que reivindicava
Rossellini
dins del neorealisme
italià
va ser
la pedra angular
sobre la que es va
sustentar
tot el Nouvelle Vague.
Tots aquells autors
que van fer referència
la setmana passada
com Trofó,
Rómez,
Resner,
Ribet,
Luis Maia,
etcètera,
doncs es basaven en això.
Me deixes fer
un apunt tonto?
I dos.
Vale.
Hi ha un grup
que t'ho t'agrada gens
que són
els Amics de les Arts,
un grup de Barcelona.
Home,
no és que no m'agradin gens,
no m'apassionen.
No aniria mai
a un concert seu,
no compraria mai un CD,
segurament canviaria
l'emissora de ràdio
si sonessin ells.
Bé,
els detestes,
molt bé.
Però
tenen una cançó
dedicada...
Acabo de sentir un riure de fons,
és que avui no estem sols,
però bé.
Ho deixarem aquí?
Ho deixem aquí.
Vale.
Matem-ho aquí
que si no podem tindre problemes.
Què t'anava a dir?
Tenim una cançó
del seu últim disco
que es diu
Beth en Breakfast
que es diu Jean-Luc
que està dedicada
a un dels directors
de la Nouvelle Bac
que és Jean-Luc Goddard.
Goddard,
molt bé.
Sí, sí.
I allí parlen
dels planos sequències
i hi ha pincelladetes
que fan referència
a la Nouvelle Bac
però com que tu
sempre canvies d'emissora
quan sona a la ràdio
no ho sabràs mai.
Perfecte.
Molt bé.
Doncs ja puc continuar
després d'aquest incís.
Molt bé.
Tots els membres
de la Nouvelle Bac
van reivindicar,
com dèiem abans,
que tu i Manel
feies referència,
a directors
d'altres,
bàsicament de Hollywood
o directors anglesos
o nord-americans
com per exemple
Howard Hughes,
Alfred Hitchcock
o Nicolás Rey,
també a Robert Bresson,
Fritz Lang
i John Ford.
A partir de l'estudi
de les obres
d'aquests autors,
aquests joves realitzadors
francesos
van defensar
la idea del director
com a verdeder autor
i creador
de les pel·lícules,
dotat d'un univers
propi, particular
i reconeixible
que es manifestava
a partir de la posada
en escena.
Gràcies a aquesta idea,
a aquesta noció
coneguda
com a política
dels autors,
els cineastes
de la Nouvelle Bac
van defensar
obres poc
reconegudes
en l'època
com per exemple
els westerns
o les pel·lícules
de cinema negre
realitzades
per Samuel Fuller,
Preston Sturge
o Robert Aldrich.
Aquest model
de cinema
d'autor
compromès francès
també hem de dir
que va ser imitat
en altres estats
com per exemple
en altres països
com per exemple
el Regne Unit
amb persones
que van liderar
aquest moviment
però en terres angleses
com Lindsay Anderson,
Carol Rage
o Tony Richardson.
Així mateix
existeix
ja per acabar
perquè el temps
com ja sabem
els 30 minuts
del nou
mingués
i mi històries
passen volant.
Sí, avui no sé
per què m'ho
us hem rellot
bastant.
Existeix en l'actualitat
un gran número
d'autors
en les obres
dels quals
podem reconèixer
la influència
del moviment francès
ja sigui directa
o indirectament
com per exemple
Lars von Trier
o Bim Benders
un dels meus favorits
Martin Scorsese
Paul Schroeder
Jim Jarmus
un gran creador
o per exemple
molt més conegut
Kentin Tarantino
tots ells
han elaborat
un cinema
postmodern
que recicla estils
i modismes
del cinema clàssic
amb absoluta
i total llibertat creativa
però tots aquests autors
més coneguts
avui en dia
que no pas
Truffaut
Romer
Ribet
en Regnec
o d'art
etcètera
tots aquests
ja formen part
d'una altra història
avui fa 100 anys
a Tarragona
Estava esperant que digués
la veu fa 100 anys
a Tarragona
ja ho has dit
sí
ja ho he dit
deus estar molt despistat
perquè serà que avui
tots divendres
mos mataran
avui portem una notícia curiosa
abans però
una de societat
una mica luctuosa
recordem notícies
recollides del diari
de Tarragona
dia 11 de març
de l'any 1911
que curiós
fa 100 anys
també era 11
i 11
ayer tarde
fue conducido
a la última morada
el cadàver
de la esposa
del jefe
de estadística
de esta provincia
don Luis Menéndez
el duelo
fue precedido
por el afligido
viudo
a quien enviamos
nuestro pésame
descansa en paz
la finada
la finada
que era una manera
de dir
la senyora
o el senyor
que había mort
i ara ve la notícia
que mos interesa
perquè és curiosa
parla
de la recaudació
de tabac
o sigui
la recaudació
que feia l'Estat
i diu el següent
la recaudació
por tabacos
en el pasado mes
de febrero
ha sido
de 12.934.974 pesetas
o sigui
gairebé 13.000.000
de pesetas
en baja
de 3.942.771 pesetas
o sigui
gairebé 4.000.000
con relación
a febrero
de 1911
es advertir
que en enero
ante la proximidad
de la elevación
de los precios
de las labores
o sigui
se pujaba
igual que ara
el sou
al començament
d'any
se produjo
una alza
de 5,3 miliones
o sigui
que la gent
fumava
depèn del mes
si hi havia
més peles
o no hi havia
peles
suposo que també
però era d'una manera
realment molt espectacular
perquè un mes
era que recataven
gairebé 13 milions
i a l'altre mes
ne recaudaven
només 9 milions
o sigui que
quan la gent
tenia peles
fumava
quan la gent
no hi havia diners
era una època
en què es vivia
molt més llus
que avui en dia
la gent
simplement
no fumava
a més a més
també parla
que
por timbre
se obtuvieron
en febrero
6.227.162 pesetas
amb una alza
de 503.000 pesetas
és el que havia
recaudat
per estos conceptos
del Estat
i una altra notícia
diu
en Lérida
se proyecta
la constitució
de una societat
de cazadores
para lograr
el fomento
de la caza
i el respeto
a la veda
per el moment
en una reunió
previa
es acorda
nombrar
una junta
interina
encargada
de redactar
el oportuno
reglamento
i convocar
en su día
una junta
general
és el que
ens portava
el diario
de Fasentans
el diario
de Tarragona
el diario
de Tarragona
tal dia com avui
fa 100 anys
un treball d'investigació
que setmana
darrere setmana
el Manel realitza
i se'n va
a la maroteca
d'aquí de Tarragona
i observa
què deia
observo
els diaris
parlem
anem a fer un cafè
i m'expliquen
què passava
fa 100 anys
i tenim un patrocinador
farem rics o no?
no crec
bona nit
Silvia
però almenys
tindrem l'estòmic ple
no?
sí
el que passa
és que hauries
de tenir uns quants anys
menys
menys
sí
perquè és per bebès
o sigui que
quant menys
home això sí
els purers dels bebès
estan boníssims
per això
que depèn de com
mira encara
jo no m'ho he provat
veus
doncs ja t'ho recomanaria
de veritat
però ara no m'ho he provat
bueno
però és que
vaig millor per la meva
sí
tant comí
no no
jo he trobat molt curiós
perquè
a veure
les publicitats
que porta Manel
per norma
sempre porten
alguna il·lustració
avui a més a més
la il·lustració
avui és protagonista
sí
és important
perquè ha de aparèixer
o té que demostrar
que el bebè està
molt sano
llavors apareixer
un bebè
rollizo
ja però saps una cosa
no és gaire creïble
si és rollizo
és molt bonic
aquest nen
però clar
dius
ja sé que abans
no es feien les fotografies
no?
ara en 1911
era molt complicat
no no
crec que fer publicitat
en fotografies
era encara una mica
prematiu
era una utopia
era car
a finals del segle XIX
ja surten fotografies
en alguns diaris
sí
era una cosa molt puntual
és molt car
és el millor un dibuix
i més per fer publicitat
suposo els il·lustradors
deu ser
al final
de la seva època dourada
doncs vinga
jo vaig
anem amb el patrocinador
som-hi
a més una amiguita llarca
avui
sí
que us tanco directament
el micròfon
melins food
naturaleza feliz
este niño
es la fotografía
que comentábamos
al dibuix
este niño
es uno
de los cuatro hijos
de una familia
que todos han sido criados
desde su nacimiento
con los alimentos
de Meijín
su padre dice
sería
difícil encontrar
cuatro niños
que constitución
más fuerte
y de naturaleza
más feliz
y pródiga
como otros miles
de padres agradecidos
las mejores alabanzas
a los alimentos
de Meijín
ara fai una miqueta
de para
no sé si os he oído
que he cambiat
una miqueta
la veo
si, si
ha fet això
una mica de para
así
está vuestro hijo
de mal humor
triste
impaciente
todo menos
alegre
y contento
vea lo que
Meijín
puede ayudarle
muestra
y folleto
explicativo
se envía gratis
pidiéndolo
al doctor
Fita
calle
Carles
Gil
Carles
bueno sería
Carlos
Gil
lo que pasa
que lo de la calle
es del mateix anuncio
si
si
si lo posen
aquest raconet
d'aquí al costat
al costat del peu del nen
el que pasa
que el que me sorprèn
es que posa
Carles
que es lo que
doctor Fita
de calle
Carles
Gil
Barcelona
Meijín's Food
Naturaleza Feliz
patrocina
el día de hoy
el No en Vinguis
a Mistàries
No en Vinguis
amb Històries
Curiositats
Banel
tu
com a gran coneixedor
de qualsevol tema
ens podries també
fer una introducció
de la Torre de Babel
de la Torre de Babel
aquella torre que van construir
a Babilònia
i que Déu se va emprenyar
perquè allò era massa gran
per a l'home
i que els va castigar
i que tots parlaven
una llengua diferent
Sí
no?
Sí, sí, sí
i no s'entenien
Com a curiositat
i també com a notícia
perquè a vegades
ens trobem
que hi ha curiositats
que tractem aquí
al programa
que a vegades
són notícies
de darrer hora
podríem dir
fins fa poc
es pensava
que la Torre de Babel
la mètica construcció
anomenada
mencionada
la Bíblia
les restes
de la qual
van ser trobades
l'any 1913
a Carcuf
per l'arqueòleg
Robert Colteway
mesurava aproximadament
uns 90 metres d'altura
però un nou estudi
realitzat
per un historiador
espanyol
anomenat
Juan Luis Montero
de la Universitat
de la Coruña
suggereix
que era
de 60 metres d'altura
la hipòtesi
es basa
en que
a Mesopotàmia
no va existir
cap edifici
massís
de 90 metres
construït
amb adob
material
que a la vegada
no suportaria
una altura
d'aquesta envergadura
com tampoc
el sol
arcillós
de Babilònia
aguantaria
l'atenció
d'una torre
de 700.000
tones de pes
segons
aquest investigador
de la Coruña
aquest expert
va investigar
a més a més
altres segurats
d'adob
arribant a la conclusió
que l'alçada
no supera
mai el 70%
de la seva base
i en el cas
de la torre de Babel
la base
era de 90 metres
Montero
Juan Luis
Montero
proposa una torre de Babel
de 400.000 tones
de pes
aixecada
amb 25 milions
de peces
de dop
i tutxana
amb 60 metres
d'alçada
distribuïdes
en 6 terrasses
de 48 metres
d'alçada total
i un temple
a la cúspide
a la cumbre
de 12 metres
el qual
s'accedia
per rampes
organitzades
Sant Siguesaga
a la façana principal
o bé distribuïdes
en espiral
i d'una amplada
d'aproximadament
uns 3 metres
és a dir
segons
les darrers investigacions
la torre de Babel
no feia 90
sinó que feia
60 metres
i amb el final
d'aquesta sintonia
l'únic que podem fer
és anar directament
a les notícies
no Manel?
avui no et podràs queixar
perquè tenim un...
bueno, tens molt de temps
per les notícies
perquè et deixaré parlar tu
només a mi
i tu no em portes cap?
no, jo no em porto cap
punyetera
sí, punyetero
anem per les notícies
vinga
bueno
notícies
jo porto una notícia
perquè no et queixis
Manel
Valerio Manfredi
et sona?
sí, home
va escriure
l'última edició
i crec que la biografia
d'Alexandre Magna
molt bé
doncs l'escriptor
Valerio Manfredi
identifica el sepulcre
del guerrer
Alexandre Magna
amb els set restes
d'un túmul
que feia anys
ja s'havia trobat
Alexandria
Manfredi
en un llibre publicat
ara fa poc
La tomba d'Alexandre
l'enigma
l'enigma
publicat per
Gerigalbo
res
acaba de sortir
crec
doncs
aquest llibre
no és només
un recorregut
per la història
de la tomba
la seva desaparició
i els intents
de localitzar-la
sinó que inclueix
una hipòtesi
bastant verossímil
d'on està realment
aquest monument
icona
o el que queda d'ell
aquest monument
icona de l'antiguitat
o el que queda d'ell
molt bé
Manfredi
també ens diu
que del cos
embalsamat d'Alexandre
ens podem oblidar
que no el trobarem mai
que segurament
va ser destruït
durant la turbulent
ascens del cristianisme
Alexandria
quan també
es va assassinar
per exemple
Hipàtia
bastant coneguda
avui en dia
també gràcies
a la pel·lícula
Àgora
és molt probable
que la mòmia
del conqueridor
fos
fos
destrossada
i mutilada
per gossos
i persones
etcètera
pel que fa al sepulcre
Manfredi explica
que està convençut
que tot el que queda
són els blocs
de la que es coneix
com la tomba
de la bastra
al cementeri
llatí d'Alexandria
a principis del segle passat
van aparèixer
la llum
en aquest lloc
les restes
d'un edifici monumental
de molta qualitat
que van ser oblidats
i dels que es conserven
quatre blocs monolítics
gegants
de la bastra
polimentats
en la seva cara interior
però no a l'exterior
que conformen
una càmera
una tomba
una tomba
molt semblant
com l'atribuïda
al seu pare
Filip II
que es troba
a Vergina
també
Manfredi
diu
en aquest llibre
que el sarcòfag
d'Alexandre
no s'ha trobat
i que ja
Estrabó
va escriure
que
Ptolomeu XII
va fer fundir
l'original d'or
per pagar
els seus mercenaris
i va recol·locar
l'Alexandre
en una tomba
en un sarcòfag
de la bastra
és lògic pensar
que va utilitzar
el material
de la tomba
que tenia a mà
o sigui
segurament ja
des de l'antiguitat
ja es va començar
a espoliar
la tomba
sí
des de l'antiguitat
des de la mort
d'Alexandre
el 323 abans de Crist
aproximadament
a Babilònia
doncs
fins avui en dia
doncs
són molts
els historiadors
i no historiadors
que han anat darrere
de la tomba
d'Alexandre
però ara
sembla ser
que amb aquesta obra
de Manfredi
doncs
tenim una mica més de llum
aquest misteri
de l'antiguitat
i tu què portes
Manel?
jo porto una notícia
que ja portava
la setmana passada
o sigui
en dues setmanes
de retard
bé no et queixis
que la meva
va arribar
amb tres setmanes
de retard
la del tu brother
sí
Moby Dick
que és que
ha mort l'últim
o va morir
fa dues setmanes
l'últim soldat americà
nord-americà
sobrevivent
de la primera guerra mundial
de la gran guerra
tenia 110 anys
l'home
i tot i que es va apuntar
en 16 anys
falsificant la edat
perquè
bé
tan jovenet
no es podia apuntar
encara a la guerra
Woodruff Buckles
va morir a la ciutat
de Charlestown
a West Virginia
com dic
en 110 anys
va portar ambulàncies
i també va portar
motocicletes
el primer destacament
Casual Ford Relay
una curiositat
este senyor
va arribar a Europa
l'any 1917
a bord
del vaixell
RMS Carpathia
el mateix vaixell
que havia rescatat
els supervivents
del Titanic
5 o 6 anys abans
amb la mort
d'este senyor
només queden
vius
dos persones
que van estar
presents
o van lluitar
a la guerra
un seria
un senyor
d'Austràlia
Claude Stanley
Chules
i l'altre
una dona
Florence Beatrice Green
d'Anglaterra
que va servir
com a camarera
a la força
aèria real
de dones
o sigui
que
en la mort
d'este senyor
que va ser enterrat
a Arlington
a Virginia
se va tancar
a poc a poc
la història viva
que encara queda
de la primera guerra mundial
i una notícia
per anar acabant
també
molt curiosa
que és que
moltes vegades
les pintures
llevantines
pintures
rupestres
rupestres
que trobem
a la zona nostra
o a la zona
del llevant espanyol
no s'acaben
d'interpretar
bé
els símbols
que apareixen
doncs bé
ara s'ha fet
un estudi
que afirma
que unes figures
allargades
que es troben
a unes pintures
a conca
podrien representar
realment
una espècie
de bolets
al·lucinògens
anomenat
bolets al·lucinògens
si l'ocibe
hispànica
és un bolet
molt primet
en un barret
a la part de dalt
i que semblaria
que
que hi havia
que
unes dibuixos
que apareixen
en esta pintura
podrien fer referència
a estos bolets
de fet
això
estaria relacionat
amb tot l'assumpte
del xamanisme
això ho diu
una universitat
una universitat
anglesa
que s'ha fet
un estudi
curiós
i a més
el xamanisme
sempre s'ha relacionat
amb substàncies
al·lucinògenes
no?
fa 6-7 mil anys
també podia
poder existir
seria la primera vegada
que es documenta
la prehistòria
l'ús de substàncies
al·lucinògenes
o sigui que
no només als 60
la gent
es col·locava
en
LSB
als 60
molt abans
ja
moviment hippie
haurem de buscar
antecedents
antecedents
a la prehistòria
o sigui que
ja es col·locaven
els xamanes
fa uns quants mil·lenis
segurament
però això
crec que
ja
ja que agafar-ho
una miqueta
amb pinxes
perquè bueno
és una opinió
no hi ha cap
no hi ha cap
no hi ha cap prova
no?
sí
però bueno
ui
sento una sintonia
que
tens pressa
per marxar avui
sí home
és que t'haig de sopar
arribem al punt final
del
no em vinguis
amb històries
programa de 21
de la setena temporada
des d'aquí
des de Tarragona Ràdio
ha estat un plaer
no Manel?
sí
i deixa'm dir una cosa
digues
quan esta zona
que surt
esta zona
que estem creant
surt allà
a l'univers
este patiment
nostre actual
ja haurà conegut
el desenllat
haurem plorat
ah
qui sap
d'alegria
o de tristor
au si au
adeu
boi
Fins demà!