logo

Arxiu/ARXIU 2011/PROGRAMES 2011/


Transcribed podcasts: 344
Time transcribed: 10d 5h 51m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

25 anys de ràdio.
I també avui comptarem amb ex-col·laboradores d'aquesta casa,
dues parts exactes i amb el sobrenom de les Bruxes de Salem,
invahir a la nit de dimarts a través de les zones de Radio Fòrum.
Ja fa d'això uns quants anys.
Com us dèiem, tenim bons continguts, bons amics i bons records.
En aquesta primera entrevista, conversava amb Jordi Sorinyat,
el president de les Bar d'Ensaida, Carles Cepero,
i també un dels membres de la Junta, en Joan Carles Gil.
Comentaven, com us dèiem, un 7 de juny del 2007,
els actes que es durien a terme l'any 2007
per commemorar els 25 anys de les Bar d'Ensaida de Tarragona.
Aquest cap de setmana hi ha diferents propostes lúdiques.
Aquestes les organitza les Bar d'Ensaida.
Ja saben que aquesta entitat viu aquest 2007 d'aniversari.
Compleix 25 anys.
Fa uns mesos van venir alguns dels responsables d'aquesta entitat
a fer-nos una primera presentació del calendari d'activitats,
a presentar-nos quines serien les principals línies d'actuació
durant aquest any en 2007.
però ara ja comencem a trobar-nos amb alguns d'aquests actes principals.
I aquest cap de setmana segurament n'és un d'ells.
Ho comentem ara tot plegat amb els dos convidats que ja ens acompanyen.
D'una banda, el president de les Bar d'Ensaida, Carles Cepero.
Carles, molt bon dia.
Bon dia a tots.
I també ens acompanya un altre dels membres de la Junta, en Joan Carles Gil.
Joan Carles, bon dia, benvingut.
Cap de setmana, Carles, podríem dir, home, no sé si dels més importants,
però sí un cap de setmana força dents perquè presenteu exposició, presenteu llibre,
teniu festival, fes-nos en cinc cèntims, si us plau.
Sí, en el marc del que estem celebrant aquest any 2007,
s'estirarà fins a principis 2008, fins al març concretament,
perquè va ser el mes de març de l'any 1982,
quan les Bar d'Ensaida de Tarragones va, el que en diem nosaltres,
refundar, més que fundar, perquè ja portava 20 anys o 40 anys abans,
des de l'any 43.
Des de l'any 43, exacte.
Educación y Descanso.
Educación y Descanso, que era l'obra social del Movimento Nacional,
em sembla que es deia així,
que feia aquestes activitats de tipus tradicional i folclòric,
i per tant, gent que havia estat en aquella anterior etapa,
l'any 82 es torna a animar perquè, d'una manera molt diversa,
i un plantejament també molt diferent,
més d'entitat, doncs, hi ha social, independent,
completament independent, doncs, es refunda,
i per tant, aquests primers 25 anys de refundació de les Bar,
al llarg de tot aquest any,
ho estem celebrant amb tot un seguit d'actes, no?
I, doncs, això, a banda dels gums que ja s'han fet,
com un gran sopar trobada amb més de 300 persones,
350, vam arribar a ser al final.
Quasi, quasi.
Quasi, no? Un munt de balladors, ex-balladors,
amics de les Bar, doncs, a banda d'aquest acte tan multitudinari.
Doncs ara entrem en una fase d'una mica, no diria més formal,
però sí en el que es pot fer una mica ja de recull,
concret, amb imatges, no?, del que han suposat tots aquests anys d'activitat, no?
Ja es va presentar un DVD, en el que també aquestes imatges, doncs,
i per cert, que el Joan Carles Gil és un dels, jo diria,
autors o editors d'aquesta gran obra que és el DVD,
que encara en poden trobar, eh, l'Esbar, el que li interessi,
amics i gent que hagi passat per l'Esbar d'Ansaire pot trobar aquest DVD.
Doncs, com deia, ara això, el dissabte, aquest dissabte dia nou,
a les 8 del vespre, al vestíbul del Teatre Metropol,
doncs, presentem dues novetats també, visuals, molt visuals,
com seran, doncs, unes imatges amb fotografies, doncs, magnífiques fotografies, no?,
que unes 40 fotografies que s'exposaran durant tot un seguit de dies,
del 9 al 25 de juny, al Teatre Metropol,
i a la vegada, el mateix dissabte, també presentem un llibret
que es titula 25 anys en imatges, precisament, no?,
és un llibre que, jo diria, que recull una mica visualment
com ha anat l'Esbar des que es va fundar, no?,
des que es va refundar totes les persones d'Ansaires
que han participat, jo crec que gairebé tots deuen sortir
en alguna de les imatges perquè n'hi ha moltes de fotografies, no?,
i, evidentment, també, doncs, de totes les seccions
i de tots els valls de l'Esbar.
Sense volguer més tirar massa, però suposo que coneixereu
que l'Esbar, el seu principal objectiu és això que en diem
la difusió, el manteniment i la recuperació
de les danses tradicionals del país, no?,
però, evidentment, en aquesta recuperació o manteniment,
doncs també hi ha els valls que en diem de festa major,
els valls del seguici popular.
Que són quatre, podem repassar, el vall de Pastorets,
el vall de Cocis, set pacats capitals,
i ens en queda un, el vall de Gitana, l'altre, vinga, va.
Fantàstic, fantàstic, Jordi, molt bé, estàs al corrent.
Doncs aquests valls i altres seccions que tenim a l'Esbar també,
des de la secció cicloturista, la secció de Carnaval,
Bueno, en totes les...
Hi ha algunes que ja no hi són, com el grup de Gratlles o la Coral.
Molt bé, Joan Carles, que és més veterà que jo,
bastant més veterà que jo amb l'Esbar,
doncs em recorda aquestes seccions que també han tingut
en el seu moment, doncs, una gran importància
i que han contribuït moltíssim a que l'Esbar arribi
avui, amb 25 anys, doncs, en aquesta força
i en aquesta qualitat en tots els sentits.
O sigui, donem un cop d'ull, Joan Carles, el llibret,
és un recull especialment fotogràfic
i també més aviat notarial, fent un cop d'ull...
Sí, a veure, el que hem volgut, tant amb el DVD
com amb aquest llibre, com l'exposició que presentarem el dissabte,
el que hem volgut és que el màxim de gent
que ha tingut alguna relació amb l'Esbar
s'ha sentit identificat.
Llavors, per molt que expliquis que hem fet això,
hem fet allò i podries dir, ah, doncs jo hi era.
Clar, la gent, no us enganyeu,
el que a la gent li agrada és anar a un lloc
i veure's allí fotografiant, no?
Sí, sempre tenim aquest punt de bocentrisme.
El DVD, ja et diguem, més de 800 imatges,
el llibre també...
A veure, explica una miqueta, una mica de trajectòria,
però el que sí, bueno, estàs fent un lladar,
el que hi ha molt és molta fotografia,
perquè tothom pugui dir,
ostres, mira, doncs jo estic aquí, no?
De fa 17, 20 anys, o de fa 4 dies, no?
O sigui, que tothom es pugui trobar, no?
Ubicat dintre d'aquesta publicació que fem, no?
Heu voltat molt, Joan Carles,
heu voltat molt a través del cos de dansa,
la secció segurament principal, heu vist molt damunt.
A veure, la veritat és que...
No, d'això podem presumir una miqueta, no?
Ara, l'altre dia comptava una miqueta, no?
Amb aquests 25 anys hem fet més de 60 intercanvis
en grups tant de l'Estat com de l'estranger, no?
I, bueno, no tothom pot dir el mateix, evidentment, no?
I aquest any, per exemple,
per anar més lluny d'aquí 15 dies,
marxem cap a l'Egazpi, al País Basc,
fer intercanvi amb el grup d'allà,
marxarem aquest estiu també cap a Aïmiel, a Ciudad Real,
anirem cap a València,
que hem anat en diverses ocasions,
o sigui que cada any dues o tres sortides tenim, no?
I són, bueno, són a intercanvi normalment,
però, bueno, que podem presumir que hem tombat
pràcticament tota la península,
França, Itàlia, Austria, Turquia,
o sigui, bé, hem tombat, he tombat, com et de dir.
I veient, doncs, algunes de les fotografies dels escenaris
on heu actuat, heu actuat en tot tipus d'escenaris,
llocs oberts, llocs tancats,
algun lloc més digne,
algun lloc segurament una mica més indignes,
d'anècdotes suposo que en deveu tenir més lluny, no?
Sí, d'anècdotes, totes.
Però, bueno, és...
Vas a el que t'agrada, no?
Llavors, no...
Hi ha hagut vegades que, jo què sé, per dir-te alguna cosa,
vas a festivals com el del Mediterrani, a Murcia,
que és un festival que dura la tira d'hores,
vint i pico grups, per actuar deu minuters, no?
O sigui, estàs cinc hores esperant per actuar deu minuters,
però, bueno, és a lo que vas,
i en festivals, doncs, que hem hagut de fer tota l'actuació sols,
t'has canviat en una estaula al costat del tractor,
el no sé què, però, bueno, és...
és la marxa, la marxa que porta això.
És divertit.
Has de ser preparat a tot.
Aquests dies són dies de recomptes,
si vau fer aquest sopar multitudinari, són dies de llistes.
Quanta gent, Carles, ha pogut passar al llarg d'aquests 25 anys
per les diferents seccions de l'ESBART?
Jo què sé, si ara, jo diria que ara som uns 500 persones
que estem participant en l'àrea de l'ESBART,
no? Si hi ha 150 famílies,
doncs, i ara actualment hi ha al voltant d'aquestes persones,
balladors, balladors, doncs, més de 500.
Durant totes, sí, vam comptar,
perquè, a més, com tenim les llistes de...
bueno, quan passen... es passa llista tots els assajos,
tot això, tenim les parelles...
Cada festival es fa una llistat amb les parelles
que balla cadascú, si podem fer uns 100 dels balladors,
i prop de 500 balladors han...
oi, de 500 tarragonins han après a ballar.
De fet, quan vam estar muntant aquest sopar, no?,
que es va fer al Palau Firal,
i de Congrés, al Recinte Firal en concret,
doncs, recordo que els que portàvem temps allà,
doncs, anaven repassant el llistat de balladors,
i tant que hi sortien 500, no?
I, a més, i al voltant d'ells,
comptaven també amics i gent que havia participat
en alguna de les activitats, també, a l'ESBART,
doncs, moltíssima gent, moltíssima, moltíssima.
Us recordava ara el Carles,
el Carles és relativament novell,
que ja porta un novell programa,
8-10 anys a les espatlles d'una manera o d'altra,
ja són una bona colla d'anys,
el Joan Carra sí que és una miqueta més veterà.
Ha canviat, al llarg dels anys,
el perfil de la gent que s'ha anat introduint a l'ESBART?
Alguns sempre hi han anat per la motivació de ballar,
per la motivació d'anar amb una entitat de caire familiar...
No, a veure, no s'enganyem, a veure,
o sigui, que vagin a l'ESBART
per la intenció de ballar en un grup de dansa,
no s'han d'enganyar,
no és la principal motivació quan entres,
quan no saps el que és.
Després t'agrada i t'enganxa i vas fent, no?
Però, a veure,
el que hem treballat molt,
i potser és una de les claus,
és el sentit d'entitat, no?
Per això fem,
a part de la dansa,
que és el més important,
evidentment,
intentem fer moltes activitats socials,
perquè el que atregui a l'ESBART,
sigui, a part que puguis anar a ballar perquè t'agradi,
perquè tens allà una sala de reunions,
perquè fas unes excursions,
perquè pots participar en una comparsa carnaval
i surts amb la bicicleta,
m'entens?
O sigui,
que la idea és que la gent s'integri a l'entitat,
que és l'ESBART, no?
Que la seva activitat principal és la dansa
i és la més representativa,
és la que dóna els ingressos, etcètera, no?
Però que la gent vingui per la idea d'entitat,
no?
Una identitat acollidora,
per això és el que diu ell,
o sigui,
180 famílies que representen uns 500 socis ara mateix.
Aquestes activitats són càrrecs gairebé indispensables,
podríem dir,
perquè en un temps en què els ciutadans
cada vegada són més acomodaticis
i ens movem de casa al mínim indispensable
i quan ens surtim és només per passar-ho bé,
no ens desenganyem,
aquí hi ha moltes hores de sacrifici,
hi ha moltes hores de feina al darrere
i tots els socis d'una manera o altra,
d'una vegada,
unes vegades s'ho passen bé
i d'altres vegades,
doncs,
els toquen remengar-se,
podríem dir, no?
És un dels reptes segurament de les entitats
que exigiu un alt nivell de sacrifici
en moltes ocasions
i mantenir aquest ritme d'afiliats,
aquesta bona salut al llarg de tants anys,
segurament és un mèrit que val la pena
reconèixer en la seva justa mesura.
Jo crec que sí, no?
I per part de tothom
i també, sobretot,
per part de les administracions,
jo diria més properes, no?
Totes en concret,
però jo crec que,
per exemple,
l'administració local,
doncs,
en concret,
parlem de l'Ajuntament
i en una ciutat com Tarragona,
que és prou important i prou gran,
el compromís que suposa
per moltes persones,
d'aquestes que estan participant en les bars,
perquè,
doncs,
a banda del que deia el Joan Carles,
no?,
de disfrutar,
de gaudir de la dança,
d'efectivitats socials,
etcètera,
suposen un compromís important també
per la pròpia ciutat.
I per què?
Doncs suposo que tots ho entenem
perquè, doncs,
tota una colla de gent,
gent jove,
canalla,
gent gran,
doncs,
en base en un fil conductor
que els uneix,
que és aquesta,
jo diria,
aquesta estimació,
aquest amor,
aquest gust,
doncs,
pel que suposa també
és moltes de les coses
tradicionals
del nostre país,
no?,
perquè,
clar,
si a algú
no li digues res,
doncs,
a la dança tradicional,
o no li digues res al seguici,
o no li digues res,
també,
doncs,
bé,
potser potser trobaria altres entitats,
no?,
que també li poden donar,
doncs,
no ho sé,
el que deia el Joan Carles,
no?,
doncs,
que si el carnaval,
que si el cicloturisme i tal.
No,
hi ha una mica aquest compromís també
de fer ciutat,
de fer Tarragona,
i ha portat Tarragona
arreu de l'estat espanyol
i arreu del món.
Jo aquí he tingut ocasió,
no ballant,
però això sí,
col·laborant i ajudant
i representant
amb molt d'orgull
a les barres
amb alguna de les sortides
que deia el Joan Carles,
doncs,
allí encara et tens més
aquest sentiment,
jo almenys l'he tingut,
jo crec que molts dels balladors
també,
perquè a banda de disfrutar
i de ballar,
doncs,
t'he sent representant
de la teva ciutat
i de fet,
els de fora
et veuen així,
és a dir,
no només veuen
un grup
de nois i noies
que estan ballant,
sinó que allí veuen
l'escut de la ciutat,
veuen la bandera,
senten parlar de Tarragona,
ja on està
i com sou la gent d'allí,
jo els vaig poder acompanyar
a Òstria
i, bueno,
doncs,
fantàstic,
no?
I ara,
per ser l'agost,
el grup de juvenils infantils
de Clagenford,
doncs,
vindrà a Tarragona,
no?
I, bueno,
en aquest intercanvi,
en aquest coneixement de cultures,
jo crec que aquest compromís,
doncs,
hauria de suposar
un reconeixement potent
per part de les administracions,
perquè és el que fa ciutat,
és el que fa també Tarragona,
no?
I la gent a l'ESBAR,
jo crec que s'hi sent identificada,
i el que deies tu,
de grau de compromís,
allí no cobra ningú,
ningú,
ni en Salvador fa...
Al revés,
moltes vegades.
Que acabes perdent calés.
Al qual hem de recordar,
perquè en Salvador fa Llimiana,
el nostre director tècnic,
que va ser dels fundadors
de l'ESBAR,
que avui no ens ha pogut acompanyar,
però que està present
en cada moment
i en cada activitat
que fem de l'ESBAR,
doncs,
ell sempre ho diu,
aquest sacrifici voluntari,
ell mai ha cobrat
per estar allà,
no?
I a Salvador,
una vegada,
fa uns mesos,
l'última vegada que ven aquí,
va dir,
home,
a mi m'ho van demanar
els meus fills,
la família,
i una miqueta així a contracor,
va acabar impulsant
la refundació de l'ESBAR,
una mica a contracor.
Però és que pensa que el Salvador,
quan vam refundar el 82,
ell portava 30 anys dirigint,
és que...
i portava en aquell moment,
bueno,
pocs anys abans
estava dirigint
quatre o cinc esbars a l'hora.
Clar,
dius,
home,
una mica per fer-ho a contracor,
la veritat és que l'empresa
al final ha funcionat molt bé,
no?
Ja,
però és que,
a veure,
és la seva vida,
això,
per molt que volgués.
Ara repassarem
les activitats
que es fan,
que encara queden,
perquè el calendari d'actes
és molt llarg,
però m'agradaria incidir
en la gran presència
de joves,
de nens,
que hi ha hagut
i que hi ha actualment
encara
en les barres d'en Saire
i gent que,
com és el cas segurament
del Joan Carles,
que hi entren de jovenets,
passen 20 anys,
ara ja són una miqueta
més crescudets
i això els permet
que,
per exemple,
joves de 20-25 anys
ràpidament
puguin integrar-se
en la Junta,
agafin responsabilitats,
puguin conèixer de primera mà
com es viu
el moviment associatiu,
no?
Suposo que Joan Carles
has viscut una miqueta
aquestes sensacions.
Sí,
ara és complicat,
ara,
bueno,
ara,
clar,
ara,
nosaltres hem viscut
dos canvis generacionals,
no?
Jo ja estaria al segon,
no?
Ara arriba el tercer,
però és complicat,
és el que deies tu abans,
és que,
clar,
abans no hi havia tanta oferta
de coses que poguessis fer,
no?
Ara és molt complicat,
perquè entre,
a edats això,
18-20 anys,
els estudis,
no sé què,
clar,
tens moltes ofertes
i el dissabte jo vull sortir
perquè no sé quan,
ara ja des de dijous,
a diumenges,
és complicat.
Hem aconseguit,
ara tenim un grupet molt maco
d'això,
d'entre els 18-22 anys
que estan agafant
moltes responsabilitats,
estan a l'escola de dansa,
a la junta directiva
han entrat un parell,
els altres s'encarreguen,
bueno,
i en aquest sentit
estem contents,
no?
Podem dir que hem tingut sort
amb això,
no?
Que tenim un grupet molt maco
de la gent més jove
que ara està al cos de dansa,
no?
Que comencen a agafar responsabilitat,
no?
I a més els deixem
que facin ells
què és el que s'ha de fer,
perquè, a veure,
igual que nosaltres
quan jo vaig entrar
vaig canviar
el que em va semblar,
no?
Sortíeu malament,
però bueno,
has de tenir la teva empenta,
és el que intentem ara amb ells,
no?
Entreu i feu,
feu el que vulguem,
nosaltres ajudem el que vulguem.
No li marquem pautes
en el que volen organitzar ells
perquè seria absurd,
no?
Perquè ells s'han d'agafar responsabilitats,
que es tracta d'això.
Senyors,
moltíssimes gràcies
per la seva companyia,
recordin que aquest cap de setmana
moltes cites amb les barres d'en Saire,
aquest llibret,
l'exposició al Teatre Metropol,
diumenge a partir de dos quarts de vuit,
entrada gratuïta,
aquest espectacle
on tomba el temps
al Teatre Metropol
i moltes altres activitats
que de ben segur
que continuarem comentant
el matí de Tarragona Ràdio.
Carles C. Peró,
Joan Carles Gil,
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
i fins la propera.
A vosaltres.
A veure, bon dia.
Gràcies, adéu.
Gràcies, adéu.
Gràcies, adéu.
Gràcies, adéu.
Aquí estamos, hijas e hijos de la noche.
Unamos nuestros deseos y pasiones.
Mortales, venid todos.
Espíritus, luces, hadas, sombras.
Acudid, acudid todos.
Juntemos nuestras fuerzas en esta noche.
La hora ha llegado.
Que no cante el grillo.
Que callen los ociosos.
Porque aquí estamos con todos vosotros.
Las Brujas de Salem.
Doncs aquestes veus que estáu sentint són les Brujas de Salem.
I les tenim avui amb nosaltres per recordar-nos d'aquests 25 anys de ràdio.
Doncs com era el seu programa?
Fina, Carmen, bona tarda.
Benvenides.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
A veure, a veure, expliqueu-me.
Perquè hem sentit així una miqueta això ha sonat satànic, eh?
Això de les dues a la vegada, recitant aquesta entrada del programa.
La màgia del disc.
La màgia del disc.
Això amb els MP3 ja no es podria fer.
No.
Depèn de com seria una mica més complicat.
Sí, seria molt complicat.
El fer la falca aquesta.
Sí, és...
Perquè no quedaria tan natural, no quedaria tan xula.
Es pot editar molt bé, però ja no seria el mateix.
Bé, aquesta era la segona falca.
Era la segona.
La primera que la vam fer era molt més curta, però ja ens vam ingrescar una miqueta
i llavors vam sortir molt bé amb aquesta.
A mi m'agrada molt.
Ens va agradar molt com va quedar.
Sí, sí, va ser la falca que vam utilitzar durant els deu anys del programa.
Molt, molt maca, no?
I com va ser la gravació?
M'imagino dient-vos un, dos, tres...
Sí, sí.
Una cosa així.
No, però que va ser a l'hora d'escriure també vam estar molt sincronitzades,
o sigui que a l'hora de recitar-la o parlar-la també va ser...
Sabíem molt bé en aquell moment el que volíem i a saber el que volíem va sortir afortunadament bastant tot, molt rodat.
No, no, impressiona, eh? Quan la sents, impressiona.
Bueno, impressiona la falca, però després el programa no tenia res a vore amb tanta història.
N'hi havia alguna coseta, depèn de...
Ho vam intentar, però eren coses en què nosaltres ens trobàvem una miqueta...
Bueno, no coneixíem tant.
Sí.
I llavors, a veure, donàvem una miqueta de pràctiques, però no res, potser alguna herba o el que sigui,
però per anar per casa i, bueno, era una cosa molt puntual.
vam parlar molt més de lo que era ecologia, parlar amb la gent que feien activitats de Tarragona...
Activitats alternatives en general.
Sí.
I després teníem sempre un raconet per fer alguna cosa sobre poesia,
sobre algun escriptor o parlar d'un comentari d'alguna cosa.
però era una part, bueno, bàsicament era això, entrevistes, parlàvem una mica de les alternatives que es podien fer
i una miqueta després, doncs, alguna cosa de literatura o alguna cosa curiosa, no?
Sí.
Era...
Però fem una cosa, anem als inicis, perquè vosaltres, a través de les zones de Radio Foroma, llavors,
no us coneixien ni com a Fina ni com a Carme.
Cadascuna tenia el seu nom com a bruixa de Salem que era, eh?
Ara seria un nickname.
Sí, un nickname.
Allò pel Facebook, no?
Sí, un nickname.
Llavors eren la Morgana i la Samantha.
Exacte.
I que donava precisament aquest misteri quan ho heu de sortir a l'antena.
Que ara també seria una d'aquelles coses que jo no sé si vosaltres, si arribés a fer ara el programa,
posaríeu la foto de la Fina i de la Carme?
O posaríeu algun dibuix o alguna cosa així una mica més...
Jo crec que posaria la foto.
Com seria?
En aquest sentit, per exemple, mai m'he sentit incòmoda amb la meva fotografia, que no m'agradi...
No, jo ho dic per la història de les brujes.
Sí, però que la gent sabés que nosaltres hi érem, sí.
Ara, lo del nickname, o el sobrenom, o el nom fictici, en aquest moment ho necessitàvem.
Per què?
Perquè no havíem fet...
Què passava?
Què passava?
Perquè era tot molt nou.
Eren tots molt joves i tots molts novells i tots molts inesperts.
I era com un petit vestit.
De car.
Jo per si l'has mort, que si hi fico la pota que sigui l'altra, no?
Bueno, també era una mica buscar, doncs això, aquella part que ningú sap que és el que estàs fent, no?
I qui és aquesta persona.
És buscar també una miqueta això.
Lo altre, doncs bueno, sí, eren min experts com tots els que vam començar.
Penso que més que això va ser aquella història de buscar...
a veure qui serà aquesta persona que té aquesta veu, qui estarà darrere amb aquest sobrenom, no?
Una miqueta això, penso que...
I era divertit.
Clar, que aquest és un altre.
Era molt divertit.
En aquell moment jo crec que la ràdio en si, com teníem tots la lletra L de Novatos a l'esquena,
hi havia moltes llicències que ens podien permetre llavors, no?
És a dir, bueno, com començéssim ara també.
Ara el problema seria si després de tants anys tornéssim.
Enrere?
Si ens plantejaríem fer el mateix que vam fer llavors.
És possible que no.
No? No us ho plantejaríeu de fer un programa similar?
No, perquè si jo tornés seria per fer coses noves o diferents o...
O sí, potser tornaria el mateix amb aquesta moda tan vintage que ens aclaparà a tothom una miqueta.
Veus? Mira, mira, té bona idea, eh?
Bueno, jo...
Bueno, no ho sé.
Jo ara el moment ho vam deixar perquè penso que era una etapa que havíem...
que teníem... que es va fer.
Sí.
Que eren deu anys d'aquí de la ràdio, vam començar i no sé...
A veure, aquí a la ràdio van ser deu anys, però ja portàvem dos anys en la Ona Blava,
que era tot un grup de gent que es va formar, que havien fet una ràdio pirata al carrer La Nau.
Que perillosos que éreu, eh?
Sí, molt pirata.
Que perillosos.
I ho va fer...
De matinada, competint amb les pel·lícules, pujadetes de tota la televisió.
I amb por, oi, oi, oi, oi, oi.
Bueno, algú veia que un altre baixava i deia que esteu fent, eh?
Perquè no veien la televisió.
I vull recordar el Javi La Huerta, que és el que va començar una miqueta tot això i després l'Ajuntament de Tarragona es va posar en contacte amb ell per si volien fer una franja horària dintre del que ara és la ràdio, no?
De Ràdio i Tarragona.
I llavors, doncs, bueno, penso que ja portava molt de temps, que necessitàvem fer alguna altra cosa.
En aquell moment no vam saber què fer-ho.
O cadascú ja tenia una manera, ja, la vida muntada d'una altra manera.
I ara, doncs, seria un altre plantejament.
El que vam fer, no estàvem...
Penso que va estar molt bé.
Penso que inclús es va avançar una miqueta el que tota la gent ara ho té per la mà, però llavors es comença molt poqueta cosa a parlar.
I ara, doncs, buscaríem unes altres coses, perquè també és important treure profit del que has deprès i de moltes altres coses que tens a l'abast.
Sí, perquè...
Digues, perdona, no, no, endavant.
Aquesta cultura alternativa que nosaltres treiem en aquestes entrevistes i aquest recordament de recordar la necessitat de certes formes de vida, tot això ara, l'any 2011, ho tenim assumit.
Totes les petites coses, els petits llestos, tot això, tothom ho té assumit.
Però estem parlant de l'any 1986 i 87.
Llavors, es plantejaven com una cosa molt futura i nosaltres cridaven i parlàvem a la ràdio perquè fos la normalitat, com al final resulta que ha sigut.
Sí, sí, sí. És el que deien, precisament, que anàveu avançades al vostre temps.
Ara seria un programa no futurista, com en aquell moment passava, però seria un programa de realitats, d'encara continuar conscienciant, diguem-ho així, dintre del que ja sabem, no?
Perquè no se'ns oblidi, seria, no?, d'alguna manera.
O anar un pas més enllà, també.
Per exemple.
Sí.
Oh, doncs mira, si teniu alguna idea de futur, aviseu-me, eh?
Sí, sí.
Aviseu-me.
Mira, ja tenim la bola aquí, el futur posat, que ara posarem aquí també.
Necessito col·laboradors, mira, m'estic fregant les mans, que aquesta gent saben que fer coses...
Home, se tindria que pensar, planteja, perquè segur que n'hi ha moltes coses per fer,
potser buscaríem una trebranca de la que vam tocar, però penso que de totes maneres
l'aparent comú seria que tindria una mica la veu de la ciutat aquí, no?
Això sí, això sí, segur.
Estic convençuda que les veus de tota la gent que viu aquí, que té algun tipus d'iniciativa,
o vol fer alguna cosa, o que està fent alguna cosa, segur que tindria veu en un programa que millor poguessin fer.
Sí, perquè a part d'això que comentàvem de parlar de natura, això també llegeu llibres,
també fèieu recomanacions, alguna que una altra entrevista també m'heu comentat.
Durant els primers 5-6 anys gairebé fèiem una entrevista setmanal.
Va haver-hi temporades que potser a l'estiu podria ser que baixessin de les entrevistes,
perquè era molt difícil localitzar la gent, però durant tot l'hivern era una entrevista setmanal,
de gent alternativa, de gent que feia coses fora dels circuits oficials.
I que devien haver uns quants, no?
I que continuen a haver-hi.
I potser el que passa és que no arribaven mai a una veu oficial a través d'un mitjà de comunicació, no?
Que sembla que tingués que apagar.
Diu, aquestes coses són incòmodes, molesten, millor tenir-les allà per cadetes, no?
I a vosaltres li donàvem una miqueta de sortida que riu.
Ara també n'hi ha fulles i tal, però era una manera que tinguessin una veu
i que poguessin dir el que ells pensaven.
I no solament veu per fer, sinó també coses per fer.
Alguna activitat, recordo que també es feien cursos de cuina,
es van fer moltes coses,
i van passar per allà gent que estava fent aquests cursos,
aquí estaven adreçats, la gent que ho feia, no sé, una miqueta de tot, no?
També van fer molts de contes, a l'estiu sobretot.
És veritat, ara me'n recordo.
Van fer contes, bé, de tot, de l'Alan Poe, de...
Fins i tot de la recopilació de Joan Amares, me'n recordo.
També, també, és veritat que d'aveu fer.
Els quants van caure.
Però fem una cosa.
Hem anat directament a sac del que era el contingut del programa
i una miqueta ha sortit la idea d'on, podíem dir, d'on veníeu
abans d'aterrar a Radio Fòrum.
Però com va ser que us vau trobar?
Com va ser que un dia la Carme millor va conèixer la Fina,
la Fina va començar la Carme,
i vam dir, oi, podíem fer un programa de ràdio
que a mi m'han comentat i a tu t'agradaria això?
I clar, trobar idees en comú per tirar endavant
el que seria després les Bruxes de Salem.
D'on va néixer? D'on va sortir?
A l'ou o la gallina? Qui va anar per abat?
Va ser, no ho sé,
va ser el grup aquest que ha comentat la Fina,
el grup de Tarragona de Radio Ona.
La Ona hablava, però que la majoria
érem gent del Centre Excursionista de Tarragona,
vas començar allí.
Ja anàvem molt.
I la ràdio aquella estava patint molt.
Estava patint el fet que tenia moltes interferències
i molts problemes,
i ens negàvem a que desaparegués,
a tota aquella feina,
tot aquest esforç,
tota aquella il·lusió
que durant gairebé dos anys
ens van empènyer un grup de gent tan heterogèni
a fer una cosa comuna.
I a lluitar endavant amb aquesta ràdio.
I vam veure,
ja ens coneixien d'abans d'estar a la ràdio aquesta pirata,
ja ens coneixien,
i aquest no voler tirar...
La tralla, potser...
...un temps de la nostra vida,
unes il·lusions,
és el que ens va empènyer a continuar,
i en aquell moment,
com que estaven tan sintonitzades,
van trobar el títol del programa
en una sola tarda com aniria i de què aniria.
En una sola tarda,
m'estàs dient, Carme?
Sí.
Només en una tarda, al final?
Sí, sí.
A veure,
passant...
O sigui,
a part de la ràdio,
ja t'he dit que estàvem al centre excursionista,
feien sortides,
ja ens coneixien bastant,
i llavors,
claro,
la cosa no era,
doncs,
ara què ens posarem a fer,
no sé què,
no,
doncs,
va sorgir d'una manera natural,
les coses que ens agradaven,
de què podíem parlar,
i, bueno,
va sorgir...
En aquell moment,
el centre excursionista
tenia una subpart
que era la qüestió,
ara es diria,
ecologista,
o...
i repoblaven,
i fèiem plantades d'arbres,
i fèiem coses,
i tot era com si fos un...
un capdell
d'idees
que totes estaven enllaçades,
estaven a la ràdio,
perquè estaven
al centre excursionista,
estaven al centre excursionista
al grup de
reforrestació,
perquè estaven a la ràdio,
i va sortir del programa
perquè
havien de treure
de nosaltres
aquella...
Aquell neguit, no?
Aquella cosa
de poder donar-ho a la gent.
Era una cosa,
una vida,
que portàvem una cosa sobre l'altra,
ja estaven dintre,
això,
se repoblaven els glans,
anaven fent cosetes,
també lo del bosc de la marquesa,
o sigui,
estaven també una miqueta
dintre d'aquest món,
no?
O sigui,
ja no era una cosa
que diia,
ostres,
anem a parlar d'això...
No, no.
I mai...
tot això que no tenim res a veure,
no, no,
vosaltres ja estàveu dins d'aquest moviment,
no?
Es podria dir que
si haguéssim volgut
a la primera entrevista
no es podrien haver fet
a nosaltres mateixes.
Gaire,
és el que t'anava a dir.
Vosaltres què feu?
Ah,
però nosaltres
plantem glans
per després
reforestar.
Ostres,
ostres,
doncs sí,
hagués estat una bona entrevista,
eh?
Home,
una mica...
però normalment
amb aquelles coses
que saps més coses
tu una de l'altra...
Una mica egocentrista,
això.
Sí,
no era el moment.
No era el moment.
No crec que va bé
de mirar-se el malic,
eh?
Només de tant en tant,
eh?
En aquell moment
també ens volíem divertir
i també conèixer gent
i això ens va permetre
conèixer molta gent.
M'imagino.
No sé si amb el nom
de les Bruxes de Salem
i ja saps que molta gent
associa tot això
i ara més ara per ara
amb la història del tarot,
us va arribar alguna trucada
o alguna cosa d'aquestes
de gent que diu
hem sentit que són les Bruxes de Salem,
que m'ho podíeu mirar?
No, mai.
O una trucada
que fora de lloc, no?
No, no, mai.
La gent era molt respectuosa
en aquest aspecte, no?
Bueno, és que ja
si senties el programa
el que et truquessin
per dir-te
a veure qual és
el meu futur
l'hagués dit
mira, la següent cosa
serà penjar el telèfon.
Diu, sentiràs
tu, tu, tu, tu.
A més,
hi ha una cosa
dels primers programes
jo
i potser
em van intentar
donar-li
uns minuts
a aquest món
perquè
el món de la màgia
seria, no?
el món de la màgia
per si de cas
hi havia algú
que trucava
preguntant
pel seu futur
per si de cas
i no
es van trobar
que no
que no va haver-hi
res
jo a les persones
que coneixia
que coneixia
en aquell moment
unes quantes
no...
Us deia
no, no,
ja ho feu vosaltres
molt bé
xiquetes
que nosaltres
ho escoltem, no?
No va funcionar
i llavors
com que a més a més
la gent no trucava
preguntant pel seu futur
doncs van dir
per què hem de buscar
una tiradora de cartes
i resulta que no...
Una de les coses
que hem comentat
amb altres col·laboradors
i col·laboradors
d'aquesta casa
sobretot amb el Lluís Marçal
que erau veïns
i que porta
i que guarda
un bon record
precisament
d'aquest veïnatge
perquè si no recordo malament
ell acabava el programa
i vosaltres el començàveu?
Ells feien les notícies
feien les notícies
i després anàvem
amb nosaltres
que, bueno
no sé si saps
però també es va fer
un munt de cursets
a baix
anàvem els dissabtes
pel dematí
de la MOOC
és veritat
i que venien
professors de la universitat
de...
allà d'unes classes
després va vindre
també van fer algo aquí
va vindre el Francino
va vindre el Bas
també
alguns dies
o sigui
i van tindre
molta relació
no?
és que va durar
any i mig
els quals cursos
Déu-n'hi-do
eren llargs
era tot un dematí
de dissabte
un menjar junts
el dinar
era junts
sí, sí
el dinar del dissabte
el diumenge
també
no
el diumenge no
no recordo
però any i mig
dinant junts
els dissabtes
imagina't
imagina't
era moltes hores
i a més
que moltes vegades
allò de
t'he deixat el disc
mig preparat
que s'acaba
d'aquí a dos minuts
entreu ràpid
perquè això
va per feina
el primer que ens trobàvem
era amb ells
amb ells
amb el seu germà
també
amb el Juís
amb el Jordi
després també
vas vindre tu
una temporada
de control
ens ho vam passar
molt bé
llavors me vinc a referir
que n'hi ha una mica
de tot
claro
els que venien abans
els que venien darrere
pues hombre
són els que més relacions
tens
però bueno
després la de la franja horària
aquesta que fèiem
nosaltres
de 10 a 11
doncs
pràcticament
ens coneixíem
perquè havien sortit
gairebé
en principi
dintre del mateix lloc
i després
doncs
cadascú
ho va deixar abans
ho van deixar després
però bueno
m'he vingut a referir
quan vaig començar
la cosa era
molt de casa
tot a una
i
bueno
ens vam passar molt bé
a veure
freqüència modulada
en aquell moment
com que freqüència modulada
quina era la freqüència modulada
de Radio Fòrum
102.6
no
algo així
102.6
ara
ostres
fa molts anys
però d'altres maneres
però la de vegades
que haureu dit això
bueno
no tantes
perquè vosaltres
no vau enganxar
el canvi de freqüència
ja amb el 96.7
no hi era ja
no
nosaltres no
a més
jo
d'una de les coses
que estic més agraïda
a aquesta ràdio
és que
hi havia vegades
que
segons quin
tenia que posar falques
d'alguna cosa
o tenien que dir
algo
i a nosaltres
sempre ens van deixar
lliure
no van tindre
que ficar
algo determinat
respecte el programa
molt
perquè
fos el nostre programa
sense interferències
i això és molt d'agrair
doncs sí
però una cosa
ara que ha comentat això
de les falques
finats
o al principi
te tenien una miqueta explotada
eh
perquè
moltes de les falques
que he anat sentint
de diversos programes
sortia la teva veu
i la Carme
també sortia en alguna
eh

però la meva veu
és molt aguda
i normalment
la deixaven
per casos
de més necessitat
per favor
per favor
ajuda'm
sempre
sempre havia de demanar
i
ara
sempre tornarés
ara
se m'ha tornat més aguda
encara la veu
sempre m'havia de demanar
que em posés els greus
perquè
és molt
molt cridanera
doncs ara
te se sent perfecta
eh
et ho dic ara
genial
bueno
era una mica
com
abans
estàvem dient
que era
una mica de casa
quan hi havia reunions
estàvem allà
a la part alta
a la plaça
al fòrum
i bueno
doncs tu
no sé
si al començament
de tot
però
fèiem una reunió
i allà es posaven
totes les cadires
ens veiem tots
aquelles tuves habitacions
petitones
gairebé trastès
que en tenien
a la plaça
del fòrum

d'on i do
perquè
era res
era
un espai
tan tan petitó
que només
que havien de costat
sort de que jo estava
molt més prima
és que ho havia de dir
eh
això ho havia de dir
de la Carme
ara reivindico
és veritat
està
a veure
tot el carinyo
tota l'estimació
tot el suport
de l'Ajuntament
però coi
que petitó
era
aquella cosa
oh
i ja saps que
la gent del costat
saps queixava
molt
us va passar alguna vegada
també
perquè això ens ho han explicat
no perquè anava molt tard
clar
devia ser això
a les de 11
la gent
ja s'havia marxat
la gent que estava ocupant
el centre cívic
ja marxava
alguna cosa
doncs això
de fer alguna cosa
de cuina
els últims
i tal
llavors ja vam
ens agafàvem
i tal
però vamos
en principi
nosaltres
ja ningú estava
el conserge
un senyor
aquell gran
amb el calvell blanc
molt
que tancava la porta
i estava allí pendent
pobre
molt agradable
no me'n recordo
del seu nom
però sí me'n recordo
del físic
no se preocupe
ja m'espero
ja m'espero
que bona gent
la veritat
és que va funcionar
i va tirant endavant
més
molta més
per les ganes
i l'il·lusió
de la gent
que ho feien
tots els programes
fins i tot
els treballadors
que no pas
pels mitjans
que en aquell moment
hi havia
no?

perquè
n'hi havia això
que era una cadira
dos platos
el pot
que deia la Rosa
i el Quim
l'altre dia
que ens va comentar
fa vài setmanes
que li deia
amb el pot
al centre emissor
una taula rodona
que feia el sorollet
d'ell especial
una taula rodona
i un micròfon
que ens va passar
més d'un cop
que s'havia de passar
de mà en mà
per fer l'entrevista
pels convidats
i hi havia
ens va passar
un parell de cops
que el convidat
li donava el botonet
de tancar
i obrir
i obrir
i no se sentia
home
molta
molta
molta il·lusió
sí sí
això
estàs d'acord
no?
sí sí
jo crec que
que la gent
quan es comença
tens
tota la
carn
a la brasa
no?
i poses
ahí
tota l'il·lusió
l'estimació
a la gent
o sigui
se crea
un
un ambient
que
després
bueno
les coses
van canviant
però
vamos
és per
posar flors
no?

perquè
veiem
igual que ens passa
gairebé
a tota la gent
que han passat
per Radio For Human
llavors
queda aquest vincle
per sempre
gairebé
és una cosa
que ja portes
dintre
i dius
mira encara que passin
molts anys
encara estarà aquí
no?



jo crec que sí
que és una cosa
que vam fer
amb tantes ganes
que no
no es perd
no?
no es perd
jo d'aquella època
el que tinc més mal record
són aquelles primeres reunions
que per mi van ser
com una miqueta
interminables
per què?
aquelles primerenques
primerenques
reunions
en les que s'explicava
el que es volia fer

a la comunitat de veïns
ostres
que no
que es veien aquí
una miqueta
com els delinqüents
de la ràdio
jo sé que era necessari
per això
vaig estar
de començament
fins al final
i en cada reunió
però
és de les coses
que
dic
quin patiment
que llarg
que llarg
que llarg
que llarg
que eren aquelles reunions
i
lo de los derechos
d'autor
oye
oi oi oi
con la iglesia
hemos topado
oi sí

coses d'aquestes
i
i si se podria
veure la teula
se veuria
a la televisió
o si farien
interferències

aquelles reunions
per mi
com que era
una cosa
que molta gent
la gent que ho portava
tampoc
és que poguessin dir
tranquils
que ja tenim
experiència
que ja sabem
que no sabíem
no sabíem
però anàvem
tots
tots
des del director
fins a


no anàvem tots
el que deia
una mica al principi
que anàvem tots
amb la lletra
a l'esquena
i intentar
fer-ho amb la millor
voluntat possible
i amb el carinyo


ja sé que m'heu dit
que
heu pensat alguna vegada
en tornar a la ràdio
de fer alguna proposta
i dir
ostres
ens juntem un altre cop
allà feu-vos l'ullet
i dir
ens tirem la manta al cap
i a veure si surt alguna cosa
a veure si ens deixen tornar
o no ho heu pensat
jo no m'ho plantejat
això no vol dir
que algú
me digués
escolta
voldries col·laborar
amb el meu programa

col·laboració

però
amb un tal
un programa propi
o un programa conjunt
doncs a lo millor
després es comença
si dius
m'agradaria fer algo
però així en principi
plantejam
ara faré un programa
fer un programa
a un horari
determinat
i amb uns
tens que es començar
a fer
doncs no
no m'ho plantejat
tu Carme
doncs el mateix
una col·laboració
sobre un tema
molt específic
però portar un programa
i això és el gran mèrit
de la gent
que porta un programa
és la recerca
durant tot el temps
fora del programa
perquè el programa
sigui a més
perquè el programa
sigui divertit
i sincerament
ara mateix
no?
teniu massa feina
no?
no
és que els anys passen
i n'hi ha dos crios
darrere
un munt de coses
per fer
i activitats
per portar
llavors
a veure
on tens el temps
per tu
que sempre
has de buscar
on tens per tu
però realment
tens que
ara fer filigranes
una miqueta
per saber
on tens el teu temps
doncs res
si algun dia
teniu un foradet
i ens ho voleu dedicar
ja sabeu que
aquestes portes
estan més que obertes
moltes gràcies
i que ja formeu part
per sempre
de la família
de Tarragona Ràdio
moltes gràcies
Brujas de Salem
gràcies de nou
a vosaltres
i amb la música
del Kitaro
que jo no sé
si alguna vegada
l'heu arribat
a posar
de casualitat
acabant l'entrevista
també una cosa
molt important
que la música
que portàvem
també era tota
nostra
diferent
i portàvem
música així
gràcies de nou
adeu
adeu
adeu

25 anys
de ràdio
i després
d'aquesta bona entrevista
que hem fet
amb la gent
de les Brujas de Salem
molt bones companyes
el que toca ara
és donar la benvinguda
a Joa Maria Bertran
que ens té
tres temes preparats
de l'any 1989
i com sempre
la pregunta
dels divendres
serà avui
el darrer dia
d'aquest any
1989
o repetirem
de cara
a la setmana vinent
d'aquí a res
segons
segurament
que ens ho dirà ell
Joa Maria Bertran
25 anys de música
25 anys
de ràdio
i acabem la setmana
amb tres cançons
que de ben segur
us faran recordar
aquella dècada dels 80
aquells finals dels 80
amb cançons com aquesta
que ens portava
Martica
i anomenada
Toy Soldiers
i anomenada
ascoltar
말オ
caball l'escalo
oli
che parcea
l'accent
rosso
ho
se aż
com la
gir problemas
wim
os
ingresos
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Flying Gallardo, C.S. Ron Negrita, el que estem escoltant, recordant aquest 1989, el més pur estil com Los Inhumanos, com No Me Pises Que Llevo Txancles,
o potser fins i tot i s'assemblen més els actuals Mojinos Escocios.
Flying Gallardo, C.S. Ron Negrita, que dóna pas ja a la darrera cançó d'aquesta setmana del 1989.
Un grup català, com el Sangtraït, que l'any 1989 traien el seu disc, El Senyor dels Senyors de les Pedres.
Buscant una dona, és la cançó amb la que acabarem aquesta setmana, aquest repàs al final de la dècada dels 80.
Ja us diré que us ho dic ara, que no estarem en el 1989 ni una ni dues setmanes.
N'estarem més, perquè aquell any va ser força productiu pel que fa a la música, i música que va sonar molt i molt a Radio Forum.
Així que us deixo de moment amb Sangtraït, buscant una dona per acabar la setmana, i la setmana que ve, més.
Estic fard de sempre caminar, i de no trobar el que he perdut.
Fa molts anys que ho busco, ja no sé si ho trobaré.
La veritat em sembla que estic perdent el temps, vaig rodant pel món sense control.
Només tinc l'ajuda del meu gos, és el meu company, és el meu mirat.
Ell m'ajudarà a trobar el camí, buscant una dona de veritat,
que tingui un cos ple de calor.
Buscant una dona de veritat,
que tingui un cos ple de calor.
i un cos ple de calor.
Soc un home que fa rock'n'roll.
Soc un tros de roc que va rodant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!