25 anys de ràdio.
Molt bona tarda, sigueu tots benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui és dimecres, dia 23 de març de 2011.
En aquests 25 anys de ràdio saps que toquem moltes tecles.
Clar, 25 anys de història de la nostra emissora donen per molt
i moltes són les coses que anirem recordant en aquest programa.
Ahir, precisament, fèiem i recordàvem un programa especial
dedicat a en Josep Maria Terrassa.
I avui continuarem perquè durant aquell any 1996
van ser molt els actes que es van fer per recordar la seva figura,
aquest gran tarragoní que va ser Josep Maria Terrassa.
Avui el que farem serà recordar una taula rodona
que es va dur a terme el 2 de gener del 1997.
I grans companys, familiars i amics,
en Josep Maria Terrassa,
recordaven com era la seva persona,
de quina manera treballava.
Avui recordarem, com us dèiem,
aquesta taula rodona que s'englobava dins de la presentació d'un llibre.
Un llibre dedicat amb ell, Josep Maria Terrassa, periodista.
Escoltarem aquesta taula rodona d'aquí a uns instants.
Abans, com sempre, també recordar que al final del programa
tenim amb nosaltres a Josep Maria Bertran,
que ens porta el bo i millor de l'any 1989.
Ja portem tres setmanes amb aquell any, eh?
Déu-n'hi-do, la de música que ens ha portat.
Però abans, com sempre, recordar-vos també
que us trobeu al 96.7 FM
a www.tarragonaradio.cat
i que també ens podeu sentir via T de T.
I avui, per començar,
una cançó que són d'aquelles que posen la carn de gallina.
Es tracta del sau
i ens diuen que només ho faig per tu.
El sentim, no?
Em dius que sóc
el teu amant, amapà.
que no pots viure
gaire temps sense mi.
I quan m'escoltes
el temps et fa agradable
estirada en el teu llit
sense poder dormir.
T'has demanat
què he fet de la meva vida
imagina't
imagina't
tot el que he perseguit.
ningú no sap
en quina nit
escollida
sent ampolles
vaig buidar
però avui
estic aquí
només ho faig
per tu
ara que tinc aquí
aquí al meu davant
només ho faig per tu
ara que estàs aquí al meu costat
només ho faig per tu
que m'escoltes callada
en silenci
només ho faig per tu
ara que estàs aquí al meu costat
ara que estàs aquí al meu costat
aquí al meu costat
només ho faig per tu
van ser
i molts actes
en memòria
d'en Josep Maria Terrassa
nosaltres avui a Tarragona Ràdio
com hem dit a l'inici del programa
recordarem una taula rodona
que es va realitzar el 2 de gener de 1997
van participar
Javier Pedrol
Àngel Vicient
Pinto Terrassa
Joan Juncosa Penedès
Josep Maria Aleu
Josep Maria Moster
Emili Mercader
entre d'altres
moderava la taula rodona
Manel Pastor
crec que la figura
d'en Josep Maria Terrassa
mereixia un acte com aquest
i en aquest lloc
encara que el títol
he vist que es parla
de Josep Maria Terrassa
periodista
i jo crec
que aquí sí que hauríem de fer
un punt i a part
perquè
Josep Maria Terrassa
periodista
els periodistes jo considero
que són la gent de diari
Josep Maria Terrassa
era un gran radiofonista
o sigui
de la ràdio
clar tenia el doble carnat
tenia el carnat de ràdio
tenia el carnat de premsa
però
Josep Maria Terrassa
baix la vertent
de radiofonista
pràcticament
va arribar a ser conegut mundialment
no solament
a través de Ràdio Tarragona
a través de Ràdio Barcelona
de Ràdio Espanya
sinó
a través del seu examen d'imaginat
que pràcticament
és un disc
que va donar
la volta al món
però no he vingut aquí
a sentir-me a mi
sinó a sentir
totes les
basculants coses
que hi pugui haver
i crec que
com que hi ha una persona
que era
Josep Maria Terrassa
era la veu
i era el cor
però
jo és un cos
era el cervell
que jo conegui
del Maginet
per tant
jo penso que
has de començar
Joan
aquí tens un micro
bueno
volia saludar també
els oïdors
de dos emisores
que vegin aquí
de Rambla
i Tarragona Ràdio
els oïdors
el nostre respecte
i el nostre cariny
i la nostra estimació
és molt difícil
parlar de Terrassa
i més difícil encara
parlar
els espectadors
que hi ha aquí
perquè
tots
el coneixien
quasi tant
com jo mateix
oi
explicar anècdotes
el seu llibre
n'està ple
és a dir
s'hauria de repetir
el llibre
per poder
trobar
alguna cosa
que dic
però
jo crec que
sempre m'ha agradat
a mi
buscar la cosa
humorística
no
i crec que
les anècdotes
sempre van bé
oi
i mirant el llibre
sempre n'hi ha alguna
que dius
aquesta
potser no
no la va
es dir
no la va recolir
i n'hi ha una
que fa referència
precisament
a Pito Terrassa
Pito Terrassa
un dia vamos
a casa Terrassa
ens van invitar a sopar
el meu coser
Luís Traumells
la seva senyora
se sent
la seva senyora
jo mateix
i bueno
tot va anar molt bé
oi
el Pito Terrassa
llavors
era molt jovenet
no sé si ell se'n recordarà
d'aquesta anècdota
i l'esposa de
Saumens
es parlava de
Terrassa
que feia el
Maginet
i
en un moment donat
diu
i el nen
ho sap
referència al Pito
i el Pito
que llavors
ja era tan viu com ara
eh
va obrir l'ull
i va dir
i el nen
ja ho sap
i va dir
el que hem dit
pensa que va aixer el tros
oi
o sigui que
és una de les anècdotes
que recordo
que
no és gaire
coneguda
segurament
perquè va ser
en un
círculo privat
no?
de Terrassa
no sé què dir
res més
no sé què dir
deixarem que puguin
preguntar
jo crec que per al·lusions
ara
tocaria
que li recordéssim
que el Pito
ens recordés coses
del pare
molt somenament també
però jo voldria dir-te
que quan tu vas néixer
encara estaves al llit
allà al costat
de la teva mare
que et tenia allà caronat
i jo vaig arribar
per veure't
i la senyora Mundeta
que era la teva àvia
em va dir
bueno
a vostè ara ja se li ha acabat
ara ja tenim un nen
o sigui que
ja va comptar
que tu estaries a la ràdio
series radiofonista
i series popular
la iaia ho va calcular
és que l'àvia se la sabia
molt llarga
molt carinyosa
no jo
abans que res
evidentment un cop més
agrair a tothom
que estigui
avui aquí
sobretot
tots els amics
que estem a la taula
i els que esteu aquí
són dies
molt entrenables
per a tothom
però possiblement
pels
pels fills
encara són una mica més
perquè
el meu pare
vosaltres
tindreu oportunitat
de parlar
que aquestes
aquestes dates
eren molt especials
jo sempre ho he dit
i és veritat
tant ma germana
que està a la primera filera
com un servidor
han tingut dues famílies
una la nostra
composada per cinc persones
i l'altra la de la ràdio
la ràdio
en aquells anys
era una autèntica
una autèntica família
i a l'amic
Juncosa
l'amic
Pedrol
l'amic
evidentment
pastor
que vau
col·laborar
molt directament
amb el meu pare
i jo sempre ho he dit
això
que el que va fer
va ser gràcies
a que hi havia un equip
i que hi havia uns amics
i que hi havia un gran ambient
i altres
que
disgustadament
no estan a nosaltres
altres
doncs que
per altres motius
no poden
acompanyar-nos
però jo voldria fer
una esmenta més especial
a l'amic Rovira
a l'amic Carbó
a l'amic Riera
no em voldria deixar cap
i tots aquests
que han fet les penyes
que era el moviment
l'altre dia
també ho vaig dir
em sembla que el meu pare
ho va comentar
l'Àngel Vicent
va ser una de les primeres
ONG
en plan solitari
perquè donava un nom
o hi havia dues persones
però al darrere
hi havia molta gent
i això era fonamental
i el meu pare
sempre
ho deia
i sempre ens ho explicava
i sempre ens ho comentava
nosaltres vivíem
el que feia ell
d'una forma molt
molt directa
jo recordo
dies de Nadal
està esperant
per dinar
eren les 3
3 i mitja
el meu pare no arribava
perquè estava fent
el maginet
i treballava la ràdio
home
abans que li toqui
amb un altre
ja treballo jo
per alguna cosa
sóc el director
avui en dia
dissultadament
tot això no
no existeix
és un altre món
és una altra ràdio
és una altra història
jo crec que hi tornarem
hi hem de tornar
aquesta ràdio
la ràdio autèntica
la ràdio de la ciutat
la ràdio de...
hi ha moltes coses
que s'estan fent
en aquest sentit
molt bé
però hem de tornar
en aquesta
en aquesta motivació
de la ràdio
d'abans
comentava
Malolo
lo de la meva àvia
i jo recordo
que no vaig aconseguir
mai a la vida
que el meu pare
em fes el maginet
perdó
una sola vegada
que tenia el sarampió
i estava a 40 de febre
i com a...
llavors
quan un tenia el sarampió
posaven llums vermelles
semblava una discoteca
però un estava
bastant més preocupat
no es veia massa
dic home avui que estic
tan fumut
fes-me el maginet
i va sortir
va deixar la porta
una mica oberta
i me va dir
dos paraules
que et milloris
del maginet
és una d'aquestes coses
que evidentment
sempre
sempre li queden a un
i jo les recordo
jo sempre dic el mateix
també
i no m'agradaria
fer-me pesat
però
quan parlem
de la figura
del meu pare
del que va fer
del record
que tenim tots
absolutament
entranyable
hi ha dues persones
una
l'ha esmentat
el Manol
la meva àvia
i l'altra
és la meva mare
i jo sempre vull tindre
també
quan hi ha actes
d'aquest tipus
aquest record
molt viu
per la meva mare
i amb això
si cas
després ja
m'he allargat massa
ja parlem del que vulgueu
gràcies a tots
de veritat
i bon any
ara podem anar venint
d'allà cap aquí
jo crec
que
una persona
que havia aconseguit
confederar
el que van ser
les penyes
de maginet
va ser
el tenim aquí
molt ben assentat
està mirant
m'ha portat
una estampeta
de record
de fa 25 anys
bueno
dels primers 25 anys
Josep Maria
ens han repartit
unes quantes
cosa que li agriï molt
Josep Maria Mosté
i va ser
el que va estar
doncs
com a president
de la confederació
de penyes
ara són confederacions
de veïns
coses d'aquestes
que porten més problemes
llavors és una cosa
molt més agradable
perquè era gent
que treballava
sobretot molt
amb aquestes dates
per aconseguir diners
per fer-los arribar
a Sant Joan de Déu
per fer-los arribar
al doctor Fries
de Reus
per fer-los arribar
a l'hospital
de Torre d'en Barra
per fer arribar a Vendrell
per fer arribar
totes i totes
aquests postos
que hi havia
a les comarques
que no quedés
cap nen
sense joguets
i aquests hospitals
tinguessin una atenció
i això era l'obra
que feia Josep Maria
i nosaltres l'equip
érem els que fèiem
torners
i corríem amunt i avall
i ell també
i clar
doncs
i llavors això
ja va ser
quan després
es va fer
la primera plaça
aquí
el Miracle
d'en Maginet
i això penso
que ho pot recollir
perfectament
Josep Maria Mosté
perquè hi era
ara s'ha fet més gran
però hi era així
igual
vull dir
més gran de caràcter
té moltes més virtuts
que llavors
però vull dir
que és una gran persona
gràcies Manolo
per l'aclariment
que m'he fet més gran
de caràcter
perquè aquest d'estatura
m'he quedat petit
com sempre
evidentment
clar
bé
nosaltres recordem molt bé
quan vam començar
amb Josep Maria Terrassa
que ens feia estar
tots els diumenges pendents
del seu micròfon
i de les necessitats
que a Tarragona
es despertaven
d'aquella nena del Serrallo
o d'aquell nen de la part alta
o d'aquell que necessitava
la cadira en rodes
o d'aquell que necessitava
en aquells temes
es va començar
la penicilina
la terramicina
l'auramicina
totes aquestes coses
que acabàvem amb vina
però que fèiem falta diners
per comprar-les
i a vegades
300 pessetes
400 pessetes
100 pessetes
500 pessetes
s'arribava
a solucionar
el problema
d'aquell malalt
o d'aquell nen
que ho necessitava
en un moment determinat
i normalment
la mesura
de vegades
eren nens
que ho necessitaven
i en aquests dies
darrere
que hem de parlar tant
amb els nens
i hem de pensar molt
i a vegades
s'han fet
i se'n fan
a través de la ràdio
de campanyes
d'orgulió de joguets
avui
i aleshores
Sant Joan de Déu
s'emplia de joguets
cada any per reix
perquè els portava
i Sant Maria Terrassa
i hi havia algú
que algun diumenge
abans de reix
es tancava
amb una tenda de joguets
i compraven tots els joguets
perquè els nens
de Sant Joan de Déu
fien totes les cartes
amb il·lusió
i les preparaven
i els enviaven
i els hi portaven
i ningú sabia
ni qui ho feia
ni com se feia
d'una forma anònima
però amb una gran voluntat
de fer-ho i de portar-ho
i en un d'autocars
acompanyaven els reis
fins a Torralambarra primer
i de Torralambarra
fins a Sant Joan de Déu
doncs era una cosa
que fet per gent jove
també moltes vegades
però que estaven
molt sensibilitzats
per la qüestió social
i que realment
doncs en Josep Maria Terrassa
com ha dit
el seu fill
doncs va ser potser
la primera ombra
que vam formar
d'una societat civil
que es movia
realment
per acompanyar els altres
sense cap interès més
que el de la participació
i l'ajut
aquests ajuts
que avui potser
estan suprents
per una seguretat social
gràcies a Déu
no hi ha potser
aquesta necessitat
parentòria de l'urgència
perquè avui la gent
va a urgències
i doncs tenen
més o menys
el problema resolt
però en aquells moments
poder arribar
segons quin tipus
de medicament
o quin tipus d'ajudes
gràcies a Josep Maria Terrassa
i la seva obra benèfica
doncs va ser
el que es va poder
es va ajudar
i bueno
vam col·laborar
amb la ràdio
perquè ens entesfiasmava
els molts jovens
i jo m'he trobat
per exemple
la gent de Tarragona
que formaven part
d'unes llistes
i hi ha un munt
amb els seus noms
que tenien tots
i tal
de la penya dels tranquils
de la penya dels tranquils
i encabat els mosqueteros
i les velletes
i en fi
un munt de penyes
que es van fer
a l'entorn
de tot aquest moviment
però a més a més
doncs la ràdio
llavors era
tot el màxim
que tenia
i comentàvem
amb el Manuel Pastor
el dia dels 25 anys
l'any 58
crec que va ser
doncs farà
quasi 40 anys
vam a la plaça
de Toros de Tarragona
pràcticament
la vam amplir
i la vam amplir
la gent de la ràdio
deia
com si avui vinguessin
els que fan
i s'haga de poder
perquè aleshores venia
el Berto Forga
el Nadal
el Berto Forga
jo què sé
la Maria Matilde Almendros
l'Odolfo Marcillac
va vindre
un munt de gent
Mario Cabré
i esclar
i el Manuel Pastor
va aguantar la plaça
perquè mentre els altres
s'ho poven
i aguantava la gent allà
amb una plaça de Toros
plena
la plaça de Toros
de Tarragona
plena de gom a gom
que va ser espectacular
que hi anés tanta gent
amb un aniversari
que era els 25 anys
de Josep Maria Terrassa
i en aquell moment
es va despertar
entre els radiofonistes
la gran solidaritat
que mantenien i tenien
en Josep Maria Terrassa
això ja fa 40 anys
i després d'aquí
Josep Maria Terrassa
ha seguit
tota la seva història
doncs evidentment
ha d'haver recollit
al llarg del temps
moltes més adhesions
de les que en aquell moment
va tindre
que van ser moltes
van ser moltes
després la font d'en Majinet
el que es va fer
doncs
i més a part d'això
doncs en la ràdio
i ho comentava
amb el Pito també
abans de començar
hi havia un
com una anècdota
un espai
que es deia variedades
i dintre de variedades
hi havia redondilles
d'actualitat
i crec que
en Àngel Vicent
amb Víctor i Paco
hi tenien alguna cosa
a veure
i en alguna de les
de les redondilles
canviàvem
perquè estàvem
com és natural
contra l'Ajuntament
de Tarragona
perquè això
doncs era
ja
és un acostum
que si aquest carrer
no hi ha llum
que si no hi ha això
que se n'hi ha allò
dèiem
qui ho arregli
que arregli això
tindrà la nostra votació
i ho van corregir
i van posar
admiració
això de votació
en aquell temps
parlava que es podia votar
que tindria la nostra votació
l'Ajuntament
que ho arreglés
doncs era impensable
i la censura
va canviar
la paraula
votació
per admiració
però bueno
era un altre temps
una altra forma de fer
però que la gent de Tarragona
amb una mica d'acord
també es movien a l'entorn
d'aquell que sabia tocar
la sensibilitat nostra
com ho feia en Terrassa
tan ben fet
Bueno
deixant per la segona ronda
jo segueixo ara
venint d'aquí cap allà
i penso que una de les persones
ja
de molt abans
que de Josep Maria
hagués deixat d'estar
amb nosaltres
ja va ser Àngel Vicient
al crear
el Club Maginet
i aquest caliu
del Club Maginet
és una cosa
que encara queda
més
patent avui
aquí
amb aquest acte
que aquest foc sagrat
de la beneficència
creada per Josep Maria Terrassa
segueix piu
Àngel
jo crec que tens
molt que dir
i molt encara per fer
Bueno
molt que dir
l'espai potser no
no ens dona
per tant de temps
no?
Sí que s'hauria d'explicar
moltes coses
però el que passa
és que
a vegades
els records
també s'obliden
Bueno
en primer lloc
voldria tindre
un record
per l'amic
Sebastià Siurana
perquè érem els dos
els que vam
presentar
en aquell temps
l'any 61
el programa
sobre més infantil
i d'allí va sortir
la idea
de crear el Club Maginet
o sigui
per tant
un record per ell
que fa anys
que ens va deixar
després
les facilitats
que en tot moment
des del primer
des del
en què vam iniciar
la idea
queixa
ens va donar
sempre
el senyor Terrassa
per les activitats
totes les que es van
anar fent
del Club
voldria també
fer referència
a tota la gent
que han format part
de les diferents
juntes
que hi ha hagut
la col·laboració
que tots
han prestat
com que
les activitats
han sigut moltes
sempre hi ha hagut
hi ha hagut
motiu
per participar
al màxim
de gent possible
a baix
amb la mostra
que hem preparat
per
aquesta exposició
amb el marat
del senyor Terrassa
i el Maginet
hem recollit
alguns d'aquests aspectes
i
a part
tota la
història
que ve recollida
ja
amb el llibre
de les memòries
però
que
ara
d'una manera gràfica
hem procurat
oferir-la
a tots els que
vulguin visitar
aquesta exposició
actualment
el club
Maginet
jo ja fa 7 o 8 anys
que ho vaig deixar
vaig transferir
la presidència
a la senyora
Anna Mola
ella és la que
ara dirigeix
el club
també amb un grup
de col·laboradors
van seguint
potser
no tant
com
amb tanta intensitat
com abans
ja que
les circumstàncies
en varien molt
un dels motius
principals
potser va ser
el deixar
la misura
del carrer
l'Unió
en què
allí disposàvem
d'aquell auditori
tan magnífic
per aquestes activitats
festivals
concursos
que se celebraven
no sé
com a complement
d'aquest llibre
que deia abans
de les memòries
del senyor Terrassa
avui presentarem
i oferirem
als tarragonents
aquest recull
que han fet
de tota la part gràfica
del Maginet
historietes
còmics
hi ha una sèrie
de col·laboracions
però potser
que en parlem
després
d'això
no estem convençuts
perquè
Josep Maria
era tan gran
que
amb el llibre aquest
com que era un as
l'han posat en dues esses
a la portada
però això
és una rectificació
que després
ja ho arreglaran
volia dir
també ara
parlar de records
que
amb aquestes dates
m'ha vingut al cap
rapidíssimament
dos tarragonins
que malauradament
ja no són
amb nosaltres
però que col·laboraven
amb les campanyes
benèfiques
i que col·laboraven
també
de tot cor
amb la cabalgata
de Reis
pels nostres petits
eren el senyor
Porqueres
que era constructor
i el senyor
Climent
que era tapisser
per ells
el nostre record
jo ara
m'agradaria sentir
la paraula
del Josep Maria Leu
dels mosqueteros
havien fet
la
anaven a peu
des d'aquí
sortien al dematí
i arribaven
a
arribaven a Calafell
anant-hi a peu
perquè per estar allà
a Torre d'en Barra
a Torre d'en Barra
només arribaven
allà
allà ja no podien
clar
allà prenien les arangades
bevien el vi
i ja no podien seguir caminant
hi ha la barrera
hi ha la barrera
no no
bé no anàvem tan lluny
anàvem de
jo pensava que havien d'arribar
no no no
anàvem des de
bé
de sortir de Ràdio Tarragona
fins a Torre d'en Barra
a peu
això amb aquella famosa aposta
que va passar
de si recollia aquella quantitat
de diners i tal
bé
fins a Torre d'en Barra
després anàvem fins a ser Calafell
però anàvem ja
llavors anàvem amb un cotxe
i aquell any
que parla el pastor
era que es van vestir
de mosqueters i tot
amb aquella famosa aposta
que de la penaderia
d'aquí de la Passa a la Forn
es van posar
fer unes coques
es van posar vi i tal
bé
deia el Pito de Rassa
que
havia parlat
una vegada
amb el maginet
jo
tinc la sort
que n'hi he parlat
dues
una
va ser
un dia portant la carta
que li portàvem cada setmana
el senyor Tarassa
estava gravant el programa
i llavors
no sé qui
era del control
i el senyor Tarassa
que passi
esclar
vaig entrar dintre
vaig entrar dintre
una mica d'interviu
amb el maginet
ja que portava la carta
senyor Leu i tal
i una altra va ser
quan aquelles famoses inundacions
del Vallès
que feien
clar
rebien molts donatius
per telèfon
i inclús forra
del programa
anàvem cafant
i anàvem entrant
i sortint
vull dir
allí vaig tindre més ocasió
perquè clar
tampoc no era per parlar
ni per fer cap xista
ni per fer res
era una cosa molt sèria
a part d'això
també
jo tinc
em penso que sóc
de les poques
potser
no sé
jo gairebé diria
potser l'única persona
que tinc el llibre
de les memòries
que estan firmades
pel senyor Terrassa
i pel maginet
la família
em penso
si no ho entenc malament
que no la teniu ni firmades
però a mi
tinc la sort
que no la va firmar
el senyor Terrassa
i no la va firmar
el maginet
no sé si ho va fer
expressament o què
però em va posar
el meu entranyable
i entranyable
no estava massa clar
i el maginet
posa
senyor Terrassa
i posa
ben escrit
entranyable
ale
posa
i firma
el maginet
bé
tot això forma part
de
que justament ara
amb aquestes dates
que ens trobem
era quan
les penyes
i la gent
de Tarunetot
col·lovaven més
perquè eren
les campanyes
de Nadal
aquelles formoses
botlletes
que es venien
a la ràdio
i les estelles
aquelles
les visites
que anàvem
a les germanetes
a Sant Joan de Déu
anàvem a Reus
anàvem
en fi
jo voldria
perquè avui
a vegades
parlant amb la gent
dius que
si es rebia
un donatiu
d'una passeta
un donatiu
d'una passeta
avui en dia
això fa riure
pràcticament
fa riure
jo tinc aquí
les dades
de la campanya
de l'any 1955
que a la campanya
es van recollir
100.000 pessetes
i es van recollir
eren
amb 6 bitllets
de 1.000 pessetes
15 de 500
356 de 100
310 de 50
600
o monedes
de 25
2.000
de 5 pessetes
i 10.400
d'una passeta
imagineu
per recollir
això
i llavors
a base
amb una passeta
o per un duro
imagineu
tenir de cantar
el 7%
o la cançó
de los perritos
o los gatitos
no són gatitos
o perritos
perritos
és que allà
al llibre aquell
hi posa gatitos
cantava los perritos
els perritos
i hi posa gatitos
que en els llibres
no t'ho pots fer molt
no, no, no
és amb el llibre aquest
que hi ha ara
en que llibre
diu gatitos
jo em va estrenyar
cantava els perritos
bueno, cantava
bé, de moment
no ho sé
Emilio potser
no?
Emilio Mercader
ah, bueno
tu ja has
bueno, jo dic que clar
com que arribaven a Torre d'en Barra
nosaltres ara arribem
al que era el representant
no solament de la penya benèfic
allà
sinó que era el representant
de Ràdio Tarragona
a Torre d'en Barra
i era Emilio Mercader
i el tenim aquí
avui ha vingut des de Torre d'en Barra
molt bé
molt bones tardes
o bona tarda
vaja
jo no he vingut per parar
perquè no
no m'ho esperava
pujar aquí dalt
però
també hauré de dir
alguna cosa o altra
de Tarragona
no en parlaré
perquè
tots n'heu parlat
i els que sól de Tarragona
però ho sabeu
tot el que ha fet
l'amic Terrassa
que ja ha desaparegut
tot el que ell
va arribar a fer
per Tarragona
però per Torre d'en Barra
no ho sabeu
el que va arribar a fer
jo vaig entrar
de conespulsar
la Ràdio Tarragona
de les mans
o de la mà
de l'amic Juncosa
i no precisament
per la ràdio
no
per la qüestió esportiva
quan se va acabar la guerra
a mi
a Torre d'en Barra
els que em coneixien
que jo sempre havia
practicat l'esport
i havia jugat a futbol
em havia cuidat
d'organitzar els equips
aquella gent
que m'anaven
llavors
em van
demanar
si volies
formar l'equip
bueno
i llavors va ser
com
jo vaig
saber
que Juncosa
era un dirigent
del gimnàstic
i vaig fer cap
a ell
sense conèixer-lo
però em va tindre molt bé
això va fer
que jo vingués
molt sovint
a l'avisora
vaig conèixer
tot el personal
i
com si fos una família
com si fos una família
tot
molt bona gent
molt
aquí
em van rebre
diguem
amb els braços oberts
jo
a Terrassa
aquest gran amic
que jo he tingut
no el coneixia
el sentia
això sí
tinc l'orgull
de poder dir
que jo el vaig escoltar
des dels seus primers
des de les seves primeres
emissions
perquè jo ja escoltava
el Toreschi
encara me'n recordo
de diàlegs
de Toreschi
i llavors va ser
com
al anar tan sovint
a Ràdio Tarragona
esclar
un moment o altre
entres en contacte
Terrassa
amb els altres
i quan l'any 1951
degut a la gran demanda
que hi havia
de tots els pobles
els discos
sol·licitats
i tot això
em van nombrar
corresponsal
ja que jo hi anava
allà
potser els hi feia nosa
però em van dir
va
donem-li el càrrec
amb aquest
clar, està bé
jo ho vaig acceptar
molt gustosament
però la meva preocupació
tan pronta ja
vaig entrar en contacte
amb Terrassa
que vaig veure
de la gran personalitat
que era
de la bonomia
d'aquest home
la primera ocasió
que se'm va presentar
a Torre d'en Barra
va ser
que
hi havia
un coro
de caramelles
que cada any
es cantava
naturalment
i allò que es feia
que passaven
les cistelles
pels carrers
i tot el que es recollien
feien un dinar
un sopar
o una festa
però aquell any
em van comunicar
els del coro
aquest
la veu del poble
també es deia
la veu del poble
aquell coro
em van comunicar
que tot aniria
destinat
a un festival
pels vells
de Torre d'en Barra
esclar
llavors a mi
se'm va presentar
l'ocasió
de consultar-ho
a Josep Maria Terrassa
de dir mira fan això
i m'agradaria
que vinguessis
a fer la presentació
fer una miqueta
i va dir
home
potser sí
sí
llavors
vam venir
amb dos amics
de Torre d'en Barra
del coro
vam parlar amb ell
i va venir
aquesta va ser
la primera vegada
que jo vaig lograr
vaig lograr
ell va voler venir
no cal dir-ho
va venir
a Torre d'en Barra
i d'aquí
a totes les festes
que es feien
tothom
m'ha venit a demanar
que home
podria venir
Terassa
fer la presentació
d'aquí va venir
que
contínuament
contínuament
va anar venint
i
després ja
van agafar
altres
entitats
també
també
hi van intervenir
es va fer
aquella famosa
el baúl de l'abuelita
també hi va fer cap
ell va fer amistats
allà
jo ja vaig quedar
en segon terme
però la amistat
la teníem igual
i aquesta cosa
és la que a mi
estic orgullós
vaja
d'haver
intervingut
amb això
i haver-ho fet
vindre
a Torredembarra
tot això
va fer
que
em sembla que era
l'any 69
se'l va nombrar
fill adoptiu
de Torredembarra
una altra
de les satisfaccions
que jo tinc
perquè
vaig ser jo
que el vaig fer
venir a Torredembarra
després se'n van aprofitar
d'altres
és igual
quan passaven
els reis
per anar
cap a Calafell
des de Torredembarra
i organitzava
autocarts
que l'acompanyaven
finalment
quan se va acabar
la guerra
a Torredembarra
l'hospital
va quedar
atrotinat
hi havia un hospital
que avui
és una residència
molt maca
però
en aquells temps
era un hospital
que hi havia malalts
i estava destinat
a assistir
als malalts
del poble
i d'altres
que en vinguessin
però va venir un moment
que allí no es podia
atendre ningú
perquè es va malmetre
tot allò
i vam començar
a fer una subscripció
després vam formar
la penya Maginet
ell també ens va ajudar
vam fer rifes
vam fer coses
ell va venir
vam fer festivals
i vam lograr
començar
a comprar llits
comprar tots els estres
de cuina
i una sèrie de coses
i així es vam anar fent
i es va
es va
es va poder arreglar
aquell hospital
allò
ja s'hi podia
ja s'hi podia
ja hi havia llits
ja s'hi podia atendre
la gent
bueno
l'amistat
la vam continuar
no cal dir-ho
després
també
vaig col·laborar
amb els diàlegs
que
un jocosa
era l'amo
de tot això
però
jo també
vaig intentar
fer algun diàleg
i me'ls va publicar
i els anava esclar
coses de Torre de Barra
sempre
coses de Torre de Barra
i vam continuar
d'aquesta manera
no puc explicar
masses coses
perquè no he vingut preparat
que si hagués vingut preparat
se n'explicaria moltes
però potser també
em faria pesar
però
una de les que
us vull dir
és que
a part de
Radio Tarragona
jo també col·laboro
amb les revistes
que sempre han sortit
a Torre de Barra
ara en surt una
que es diu
la Cini
que l'amic
l'EU
la Rep
també
li envio
la pròxima
que sortirà
jo guardo
tot un
tot un
arxiu
dels diàlegs
que jo hi he escrit
hi ha
un bon plec
el pròxim
número
que sortirà
de la Cini
hi ha un tros
de diàleg
que
Maginet
parla
dels monuments
nacionals
que hi ha a Torre de Barra
però això ja és
en plan de broma
també
perquè hi ha
coses antigues
uns portals
una sèrie de coses
però
a Torre de Barra
hi va haver
amb això
de l'hospital
hi va haver
una subscripció
per tal
d'adquirir
un aparell
de ratx
X
es va formar
una comissió
vam tenir
dues reunions
però
tot d'una
hi va haver
un aparell
instal·lat
a l'hospital
i la comissió
que estava formada
no en sabia res
això
va sortir
fa
mitjany
en una revista
d'aquestes
va sortir
una mica
de punteta
una mica
de conya
vaja
diguem-ho així
i ara jo
la pròxima
revista
ho contesto
ja
poso
aquest tros
de diàleg
que
Terrassa
i Maginet
ja
parlaven
d'aquell aparell
de ratxec
i de l'hospital
de Torre de Barra
que els més vells
del poble
no l'havien vist
funcionar mai
bé
això és un detall
també hi ha
un altre detall
un any
també
sempre hi ha
els que busquen
esgavallar
les coses
el dia dels reis
potser l'Aleu
se'n recordarà
es van presentar
uns altres reis
eh
això
i va ser
el senyor rector
fixeu-s'hi bé
aquest senyor rector
se li va dir
no surti
fins que no hagin passat
els que van a Calafell
doncs no senyor
aquest senyor rector
va voler
postar els reis
alhora allà a l'hospital
el moment
el moment que passaven
els de Tarragona
sort que l'alcalde
en aquell temps
era el Josep
Josep Mercader
els va fer retirar
i els va fer posar
la fàbrica
allà
vull dir que és una anècdota
que ens va passar
per demà
que se'n van passar moltes
però
potser que no ho allà
ni més
perquè
o sigui
l'alcalde
es va comportar
com un autèntic republicà
es va carregar els reis
es va carregar els reis
del poble
l'alcalde
traient-los
perquè no hi hagués
un bullit
una cosa
sí que cal agrair
és que
tots els ajuntaments
que han hagut
des del principi
diguem
de la dictadura
fins ara
fins que
es va acabar
tots
tots
van
col·laborar
i van voler
que la festa dels reis
es fes a Torre d'Embarra
i precisament venia
Josep Maria Terrassa
venia
i
algunes vegades
ja se li ha
se li ha fet
algun
homenatge
i algun
present
també
ara jo vaig demanar
per
la pròxima festa de reis
que també
hi hagués alguna cosa
o altra
jo encara no sé
aquí tinc la carta
precisament
penso que ho han fet
m'ha dit el Pito
que ja
l'alcalde l'ha trucat
però encara no sé
el que
el que pensa té
però
alguna cosa o altra
es farà
doncs moltes gràcies
Emílio
jo ara
hem estat
doncs
des de l'any 30
cap aquí
hem arribat a l'any 60
i pico ja
de la ràdio
i penso que és el moment
que li toca intervindre
a Xavier Pedrol
eh
si 67
o 68
vaig estar 4 anys
arreu
a Ràdio Popular
però després
vaig venir aquí
quan se me va invitar
per participar
en aquesta
teula rodona
al voltant
de la figura
de Terrassa
se me va ocórrer
immediatament
aquella reflexió
d'un pensador
d'un filòsof
que deia
que cada persona
cada un de nosaltres
com a mínim
som 3
aquell
que un mateix
es pensa que és
aquell que els altres
pensen que és
i aquell que realment
és
bé
aquí ens apropem
a la visió
que els altres
a través de les anècdotes
dels records
tenien
de la figura
de Josep Maria Terrassa
i jo pensava
quin aspecte
de la figura
de Terrassa
caldaria remarcar
i se m'ha acudit
que remarcaria
especialment
en primer lloc
i per damunt de tot
que Terrassa
era un home
de la ràdio
abans ha fet
una observació
a Pastor
quan ha matitzat
entre radiofonista
i periodista
i li donen la raó
és a dir
un home de la ràdio
entès en un sentit
més ample
que l'estritament
informador
o periodista
Terrassa
era professionalment
un gran radiofonista
però el que és més important
ho era vocacionalment
i el que és vocacionalment
una cosa
l'exerceix
encara que no estigui
treballant
en aquella cosa
és a dir
Terrassa
era radiofonista
quan no tenia
fins i tot
quan no tenia davant
un micròfon
i
eren moltes altres coses
tenir una personalitat
bé
tots ja coneixeu
abans no sé
qui he fet referència
bé que us hem d'explicar
de Terrassa
si el coneixiu tant
o més que nosaltres
teatre
un gran rap
però a mi m'encantava
especialment
com a narrador
d'anècdotes
aquest era una
de les seves singularitats
un dels seus aspectes
remarcables
jo he vist poques persones
que tinguin
aquella capacitat
de narració
d'un fet concret
d'una anècdota
com Josep Maria Terrassa
sempre recordaré
la gràcia
que explicava
suposo que l'anècdota
és verídica
però em sembla
que una de les primeres vegades
que el va cridar
el governador militar
un cop finalitzada
la guerra civil
ell explicava
que va entrar
al saló del govern militar
i en asseures
se li va despendre
un botó
de la jaqueta
i va sortir disparat
i pam
el governador militar
li va picar
el botó al front
i el governador diu
me'n d'au
me'n d'au
és a dir
això explicat per ell
tenia una gràcia
extraordinària
doncs bé
aquest aspecte
de narrador
d'anècdotes
era un dels seus encants
i el que feia
que moltes vegades
la gent se l'escoltessin
com que jo
escolta
un gran orador
aquest és un dels aspectes
que volia remarcar
i l'altre és aquest
un home de ràdio
Pito
ha fet referència
a això d'esperar
però no era només
el dia de Nadal
qualsevol dia
quan hi havia
aquelles relacions
tan llargues
de discos
dedicats
ell marxava
però
però venia corrents
de dinar
per continuar
la solicitada
por tal
para tal
esperando
infinitat
de vegades
que tenim
bueno
si no és possible
que hagi tingut temps
de dinar
perquè marxava
i en cap moment
ja tornava a ser allí
per incorporar
a l'elocució
de les dedicatòries
dels discos
bé
hi hauria
una infinitat
de coses
que recordar
però jo remarco
sobretot
aquest sentit
d'home de ràdio
vocacionalment
professionalment
de ràdio
i ràdio
en el sentit ampli
perquè no podem pas
oblidar
aquells estudis
del carrer Unió
en certa manera
reforteixen aquesta idea
no era només
una missora de ràdio
no
era una missora de ràdio
però des de l'entrada
del hall
ja era
una mena
d'invitació
de crit
a la participació
de la gent
la gent
s'hi movien
com a casa seva
i veia les tertulies
allà dins
per exemple
la redacció
no era tal redacció
com l'entenem avui a dir
que són unes tauletes
cadascú amb els seus ordenadors
era més aviat
quasi una discoteca
que també
servia de redacció
on hi havia
la màquina del Juncos
però poca cosa més
d'elements
d'escriure
perquè la ràdio
que es feia llavors
no era aquesta ràdio
informativa
que es fa avui
era una ràdio
que comprenia
moltes altres coses
i era el lloc
de tertulies
allà
des de
no podem pas oblidar
que allí tenien la seu
una sèrie d'entitats
no
l'Atenea
el Teatre Club Atenea
l'Institut Musical
que feia els concerts
és a dir
era una mica
el cor
de la vida cultural
de Tarragona
i Terrassa
en certa manera
era el capdavanter
d'aquesta vida
allí
com a director
de la missora
bé, res més
perquè m'agradaria massa
bueno
jo crec que
els que
sou aquí
la taula
no és rodona
és una taula allargada
amb taula rodona
us hauríem donat l'esquena
per un costat
i per l'altre
i com que
estem aquí molt ben
agermenats
el que vulgueu preguntar
jo veig que
entre el públic
hi ha radiofonistes
que encara que no
exerceixin
però són aquí
alguns no exerceixen
altres sí
estan en exercici
com allà
però hi ha l'Antoni Penedès
hi ha la Mariola Tixer
hi ha
el director
de Tarragona Ràdio
i tots vosaltres
jo m'agradaria
que fossin també protagonistes
d'aquesta taula rodona
i que si algú
vol preguntar
a qualsevol
dels que som aquí
qualsevol de nosaltres
estem disposats
a contestar
el que vulgueu preguntar
i així serà més a més
perquè
han fet
una passada
un torn
mentre prepareu les preguntes
si voleu
jo li deixo que Juncosa
s'ha deixat
m'assembla
una anècdota
que me l'expliqui
i mentrestant
després ja
a preguntar-me a Trallà
a mi se m'acusa
de ser
el guionista
de Terrassa
però
això no és veritat
Terrassa
i jo
amb aquesta matèria
érem
la mateixa cosa
o sigui
els diumenges al dematí
quan
feia les emissions
per l'Institut de Pericultura
de Barcelona
ens trobàvem
a la ràdio
i
des de llavors
que jo crec una mica
en la transmissió de pensament
és a dir
arribàvem a ell
i dèiem
avui
de què parlarem
o de què parlarà el Maginat
i
si no era allò
era ell
els que dèiem
saps què he pensat jo
i abans que
digues
què havia pensat
jo li deia un moment
que el Maginat
trencarà
un disco
això mateix
havia pensat
és a dir
per això
no un dia
perquè un dia
és una casualitat
però moltes vegades
es dic
coincidiem amb això
per altra banda
a part de ser
el guionista
o
el col·laborador
en aquesta matèria
i jo
vaig ser el responsable
de la seva bota
ella havia fet un primer intent
de festets
va donar uns anys
però
va acabar-se
i llavors
estava
desitjós de tornar
a buscar
la solució
suposo
la seva mare
li havia fet
discursos
i
llavors jo
era l'estiu
vaig fer uns passejos
per la Rambla
molts vespres
amb dos noietes
dos noies
i
ell
em va ballar
diguem-ho així
no
i va dir
escolta
aquella noia que va
amb tu
i tal i qual
i llavors dir
sí
escolta
per què no els fas
vindre un dia
a la ràdio
digues que els ensenyaràs
la ràdio
i efectivament
així va anar
era la pepita
a l'haguin
era molt discreta
i era molt atractiva
i efectivament
d'allí
em va néixer
el festets
i
dintre de poc
el casament
i on tinc
encara
ho guardo
un document
no
que
reflexa
això
que
explicant
i és que
es va casar ell
en vigílies
de Sant Joan
i en ple viatge
de
nubis
com
jo em dic Joan
em va enviar
un telegrama
felicitar-me
i em va posar
el responsable
de nuestra felicidad
muchas felicidades
algú més
ara fa un any
televisió catalana
TV3
es feia un programa
que es deia
Som
i Serem
i ara farà
el dia 17 de gener
farà un any
que hi vam anar
jo hi vaig anar
com a avi
del poble
amb la meva dona
m'ho van dir
i vaig acceptar
però abans d'anar-hi
vaig venir aquí a Tarragona
junt amb l'Aleu
vam estar a casa
de Josep Maria Terrassa
i jo li vaig
proposar
el que jo pensava
fer allà
perquè a part
de què
de la parella
vella
preguntaven
de la família
els casaments
els nets
després hi havia
la segona part
només donava
tres minuts
però es tenia
d'hi tot
i jo llavors
vaig proposar
de parlar
i jo li vaig dir
a Tarragona
que parlaríem
d'imaginet
i com de fet
vaig parlar
d'imaginet
de Terrassa
ara farà un any
aquest programa
i el moment
de començar
ja a parlar
d'imaginet
van tocar
la sintonia
d'imaginet
es va tocar
la sintonia
d'imaginet
i aquí
junt amb la
Micaleu
vam estar junts
aquell dia
que jo vaig venir
per demanar-li
això
i me'n recordo
que ens vam abraçar
Josep Maria i jo
com mai ens viem
abraçar
qui tenia de pensar
que aquell era
l'última abraçada
que no ens vauvien més
doncs aquest ha estat
l'extractor
d'aquesta taula rodona
que us oferíem avui
en homenatge
a en Josep Maria Terrassa
us dèiem al principi
que hi havia molts companys
radiofonistes
també bons amics
i també familiars
d'en Josep Maria
hem tornat a recuperar
de nou el sau
que ens han acompanyat
tant a l'inici
com al final
però hem d'anar
passant pàgina
hem d'avançar el programa
recordar-vos que això és
25 anys de ràdio
i que ara mateix
ja ens està esperant
el nostre company
Joan Maria Bertran
que enviem el to
de la nostra veu
i és que ens endinsem
amb 25 anys
de música
any 1989
quines seran
les tres propostes musicals
que avui mateix
ens porta el Joan Maria
o us en tinc
tot seguit?
Seguim a l'any 1989
en aquests 25 anys
de música
i un dels romàntics
d'aquella època
i d'aquell any
concretament
és el Richard Mars
oceans apart
day after day
and I slowly
go insane
I hear your voice
on the line
but it doesn't
stop the pain
If I see you
next to never
then how can we
see forever
wherever you go
whatever you do
I will be right here
waiting for you
whatever it takes
or how my heart breaks
I will be right here
waiting for you
I took for granted
all the times
that I thought would last
somehow
I hear the laughter
I taste the tears
I taste the tears
but I can't get near you
now
now
oh can't you see it
oh can't you see it baby
oh can't you see it
you've got me
you've got me
you've got me going
you've got me
oh can't you see it
wherever you go
wherever you go
whatever you do
I will be right here
waiting for you
whatever it takes
or how my heart breaks
I will be right here
I will be right here
waiting for you
I wonder how we can
survive this romance
but in the end
if I'm with you
I'll take the chance
oh can't you see it baby
you've got me going
you've got me going crazy
wherever you go
whatever you do
I will be right here
waiting for you
whatever it takes
or how my heart breaks
I will be right here
waiting for you
waiting for you
Aquest és tot un clàssic de les balades
la cançó de Richard March
Rick Herr waiting for you
Escoltant-lo en aquests 25 anys de música
i recordant l'any 1989
que ens portava cançons
a nivell estatal com aquesta
d'Esclarecidos
una sorpresa
una sorpresa
el tercer día de verano
te afeitas del bigote
y jugarás
a castigar
un buen día de otoño
te dejaste una coleta
te creías
te creías
ser mundial
una sorpresa
una sorpresa
una sorpresa
para pasar la navidad
un libro
un libro rosa
un libro rosa
y aire intelectual
un libro rosa
se puede correr
se puede correr
sin sudar
y perder
sin llegar
y eso
y eso sí que es triste
y eso sí que es triste
se lo es
se lo es
un libro rosa
y eso sí que es
y eso sí que es
un libro rosa
un libro rosa
un libro rosa
un libro rosa
un libro rosa
un libro rosa
un libro rosa
un libro rosa
una sorpresa
marzo 22
abres la puerta
y el armario
está más vacío
que tu corazón
avui temes tranquils
recordant aquest 1989
hem escoltat Richard Mars
també hem escoltat
Los Esclarecidos
i des d'aquí
des de casa nostra
ens arriben els pets
que també ens porten
una cançó lenta i tranquil·la
amb la que acabarem avui
el vespre
cap al vespre
és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer
i et quedes fixat
i et trobes molt sol
i el soroll s'esbeeix
i mires al carrer
i no hi ha gaire gent
i canvien el sos
i tot sembla més mort
i vols cridar ben fort
que estàs fins als collons
cap al vespre estàs trist
i no saps on anar
i et prepares un whisky
i no te'l pots acabar
i t'encens un cigarro
sense ganes de fumar
i l'apagues aviat
i et tornes a aixecar
i de sobte tens por
de sentir-te tan buit
i te'n vas cap al pub
i no trobes ningú
i saps fora al carrer
i comences a córrer
i el vent et passa acant
el que sembla una llàrima
i t'atures cansat
amb el nas ple de mocs
i t'empatges de nit
i respires ben fort
fort, fort
cap al vespre és quan
estàs com a cansat
i no saps el que fer
i et quedes fixat
i et trobes molt sol
i els sorolls es vells
i mires el carrer
i no hi ha gaire gent
c'est bon
sensibil