Gràcies.
Aquests dies s'està celebrant a Tortes el festival Ebre, terra de vents,
tot un seguit dictacions amb el comú denominador de ser propostes de música de vent,
per allò de la tradició de bandes de música característica d'aquelles comarques.
En guany ha estat una excepció, però habitualment s'estableix un país o una cultura convidada,
sense oblidar, esclar, la música autòctona.
Precisament en aquests moments es deu estar celebrant d'aquests actes,
l'actuació de la cobla mirant font, de la fatarella.
I això que hauria de ser la cosa més normal del món, en realitat no ho és tant.
De festivals d'aquesta mena n'hi ha molts, però són pocs en els quals hi podem trobar cobles,
talment com si la que fan no es pogués considerar música tradicional, popular, ètnica del món
o qualsevol altre d'aquests qualificatius, a vegades força ambigus,
amb els quals es pretén definir quina música s'hi pot trobar.
En el cas de Tortosa, a més, cal valorar el fet que s'hagi inclòs la cobla en el programa,
tot obviant visions esbiaixades o senzillament curtes de mires
que massa sovint discuteixen la legitimitat d'aquestes formacions musicals,
les cobles, a les Terres de l'Ebre.
Algú pot criticar, d'altra banda, que només es tracta d'una ballada de sardanes típica i tòpica,
que es compta amb una cobla amb determinades limitacions.
Però les moltes possibilitats que es podrien incloure en un festival d'aquests tipus
no han de desmereixer una ballada tradicional a l'hora que hem d'entendre
que s'ha comptat amb una formació d'allí, de la Terra.
Això no vol dir, naturalment, que no ho haguem de considerar un primer pas
i que encoratgem els organitzadors a anar més enllà amb futures edicions.
Molt bon dia a tothom.
Bon dia.
Retrobada.
Sí, ja vaig venir un dia.
Sí, sí, sí.
Sembla que em reny.
No.
No, la veritat és que aquest estiu, doncs allò, com ho diuen, he...
Ai?
He fet molta campana, això, mateix.
Molta campana?
Sí.
Justificada.
I he portat a cada dia el justificant, eh?
però...
Solt bé que l'equip de l'1-2 i seguit és ampli, eh?
Sí, sí, sí.
I sempre anem...
Ah, perquè avui falla algú altre, eh?
Sí.
Home, el David i la Marta de Colònies.
Sí, i tant, i tant.
Avui últim dia, però, eh?
Sí.
Avui acaben les Colònies de l'Agrupació Servista per una dança.
Ai, els pares semblava...
Ai, una setmana...
Mira, ja està.
Sí, sí, buf, passa volant.
Clar que sí.
Doncs aquesta tarda tots els papes, aquests papes que adem,
anant a buscar els seus fills i filles,
a recuperar els altres vegades de cara,
a tornar a la normalitat.
Nosaltres també tornem a retrobar
després de les seves merescudíssimes vacances a la Sílvia,
allà al control de la so.
Nosaltres aquí feliços som la Núria, també, eh?
Perquè no ho hem de negar, però, escolta, tu, mira,
tot no pot ser, a l'hora.
I el que sí que pot ser
és que tenim una altra edició de l'1-2 i seguit,
Temps de Sardanes, Esbars, Música para Cobla,
la Sintonia de Tarrona Ràdio,
número 765,
i molt de salutació, però no havia dit que és la Maria Rosa.
Home, ja l'està de dia.
I anava a dir el que sempre diem,
i l'Àngel, que ell sí que no falla, eh?
Oh, també, també alguna vegada.
No, però ja has fet vacances, no?
Perquè tu has anat combinant, tu has anat combinant,
i tu sempre aquí.
Bé, ben fent.
I comencem aquest programa,
que com és habitual estar amb vosaltres
fins a la una del migdia,
i també és habitual que el comencem
amb un sumari, amb un resum de continguts.
Avui, després de la primera sardana que escoltarem,
això és gairebé invariable,
gairebé una primera sardana per començar el programa.
Després tindrem aquella secció
que no és que estigui sempre al programa,
però sempre que convé,
procurem que sí, que incloure-la,
que és el tema,
destacar una qüestió d'actualitat
dins el món de la sardana.
I avui volem destacar el concert
que, dijous, vinent, dia 8,
oferirà a les Borges del Camp
la Cobra Reu Jove convenientment ampliada.
En parlarem amb el seu representant
i contrabaixista, l'Eduard Sendra,
perquè és un concert que promet
clàssics del jazz.
Així ho titulen clar i directe.
Serà dijous, vinent, a les Borges del Camp.
A l'agenda, moltes més coses,
sobretot molts aplecs.
Per exemple, el 31è aplec de la Torre d'Espanyol,
avui i demà, el 14è aplec del Seurebre,
a Garcia.
Entre molts altres, arreu del país.
Parlarem, altra vegada, de la Cobra Marinada.
Aquella cobla que, a més a més de fer sardanes,
aplecs, concerts, etcètera, arreu del país,
doncs, de tant en tant, també ens sorprèn
amb una d'aquestes propostes originals,
com aquesta que dèiem, de la Cobra Reu Jove.
Fa poc era el disc de Músiques del Nino Rota,
amb concerts que vau ferint arreu del país,
i ara ja estan maquinant una altra cosa,
un homenatge que vol ser diferent,
però alhora, ells diuen, respectuós amb la tradició,
amb Vicenç Bou.
Parlarem de les festes majors.
Moltes festes majors segueixen avançant arreu del país,
però aquesta setmana cal destacar la presentació
dels programes respectius de les festes de Reus i Tarragona.
Alguna xafateria i altres músiques,
tot això fins a la una de la tarda.
Anem amb la primera d'aquestes sardanes.
Sí, i dir-vos que durant gairebé 50 anys,
en Corret Saló va ser el director de la Cobla,
la principal de la bisbal,
sens dubte una de les més importants institucions musicals del país.
Bona part de la responsabilitat d'aquest prestigi
és, doncs, d'aquest músic,
nascut el 1906 i traspassat ara fa 30 anys, el 1981.
Un altre llegat seu va ser un bon nombre de sardanes,
realment molt atractives.
Avui començarem escoltant-ne una,
que potser no sigui de les més divulgades,
però sí que és prou representativa del seu estil fresc i vital.
Era una obra de compromís,
ja que li van encarregar la sardana del poblatge de Bellpuig d'Urgell l'any 1972.
I és tot just, la Bellpuig-Cobla, la que ens l'ofereix.
i tot just, la Bellpuig d'Urgell l'any
i tot just, la Bellpuig d'Urgell l'any
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
que és...
!
...
és una mica...
...
...
demà!
...
demà!
...
demà!
...
demà!
...
demà!
...
demà!
...
demà!
demà!
demà!
demà!
...
demà!
THEM!
El quartet, un piano,!
Una bateria!
I llavors el de contrabaix!
ja hi és a la cobla!
Seria la base rítmica!
I sempre en un quartet...
o bé hi ha un trompet a un saxo..
En aquest cas hi afegim...
un trompet a l'intervi de la salut!
el piano al Pau Tarol!
Joan Tarol a la bateria!
I també el nostre director...
que farà una mica la doble funció...
de no només dirigir...
doncs també
serà intèrpret de saxo
en el programa veiem obres
des de Cole Porter, Xostakovics
l'Esteve Molero
gent d'aquí de casa també
Glenn Miller, Álvaro Carrillo
i Maria Greber
una miqueta variat també dintre
aquesta exploració
dins el món del jazz
sí, de fet és una mica
una, podríem dir
un petit pastet
del jazz, del swing, del blues
que encara no havíem fet res
i en aquest concert sí que
ja entrem en algun
tema de blues
també havíem fet alguna cosa de boleros
sí, el que passa és que són
boleros que els acabem convertint
en salsa, els acabem
convertint també
en jazz perquè
precisament són els boleros on ens
han engrescat
començar-hi a fer
el que en el món dels jazz
es diuen rodes
les rodes és
en piques exposat al tema
diguem principal
els solistes
sigui el fiscón
sigui el trombó
sigui la trompeta
el piano
qui sigui
comencen a
a fer solos
de forma improvisada
és a dir
sense respectar
res més que una sèrie de
paràmetres
prèviament establerts
que són els harmònics
perquè ens entenguem
l'harmonia
però doncs
sense una partitura
i sense un sabor
que avui sortirà d'una manera
i demà d'una altra
i d'aquí 10 minuts
també
totalment lliure
i aquest és una mica
el tret diferencial
a part que s'hi ha efegit
bateria
percussions llatines
i això
doncs
per nosaltres
en aquest moment
més nou
és això
el solo
improvisat
això sembla
és un aspecte
que fins ara
semblava
una mica
com una cosa
patada
al món de la cobla
o gairebé
ho havíem vist molt poques vegades
potser és que cada vegada
hi ha més joves
músics
que provenen
també d'altres gèneres
potser va per aquí
la casa
i que
són coses que t'agraden
a la millor
que ho escoltes
i dius
perquè això no ho puc fer
no en cop
bé
no ens hem inventat res
tampoc
ja hi ha hagut
entre sussors
i gent que ho ha anat
provant de fer
per exemple
en Pauli
però en un quartet de jazz
o en Jordi Molina
i d'altres
però doncs
aquesta vegada
ens hem animat
amb gent de per aquí
a casa
tots
perquè majoritàriament
hem apostat
per gent del territori
gent
prou
d'una guda
dins dels circuits
del jazz
i
doncs bueno
és una nova experiència
veurem
que ens surt
de tot
per a
ens agradaria
que
ens agradaria que
se'm puguin
treure conclusions
positives
segurament
n'hi haurà
qui ho escolti
i digui
que li ha agradat
i segurament
també n'hi haurà
qui digui
que als meus puristes
no li ha agradat gens
i que
la copa
només ha de ser
salvants
en tot cas
el concert
del metropol
que és el que
vaig poder
assistir-hi
jo
la part que
vau fer
en aquesta dinàmica
va ser molt ben
robada pel públic
no sé si
en les altres ocasions
també
que heu fet
coses semblants
doncs també
no?
i això potser
us hagi engrescat
també anar
més enllà
avui?
sí
però
és el que t'explicava
fins ara
era tot
diguem
res improvisat
sinó tot
mesurat
llegit
interpretat
assajat
diguem
que d'alguna forma
tot està estudiat
prèviament
tothom sap
quin rol
ha de fer
la partitura
i tal
i aquí és on
entrem
aquesta dimensió
desconeguda
que
a tots ens ve
de nou
almenys
els que
diguem
procedim
del món clàssic
on tot està escrit
on tots els detalls
les notes
els valors
el fort
el fluix
el creixent
tot
tot hi és allà
minuciament escrit
mentre que
en el món del jazz
doncs això desapareix
i l'abstracte
que és
una línia melòdica
que tu et vingui
en aquell moment
a la ment
i la desenvolupis
i ens preocupa
perquè és allò
que et poses
en terreny pantanós
i dius
ai ai ai
amb precaució
però
doncs bueno
és a vegades això
deixar-te anar
una mica
el que ja heu sentit
tornarà a sentir-se
però
amb incorporacions
de noves
composicions
algunes
doncs
com el tema
que comentaves
que tot just
es va estrenar
ara fa
aproximadament
un mes
vull dir
que és un tema
nou
aquest silenci blanc
que ve que posa
aquí el programa
el silenci blanc
és un tema
que podríem dir
que és quasi
una vanera
perquè té
l'estructura
o el ritme
de vanera
però realment
és un tema
solista
amb tots els èxits
de la música
del jazz
però instrumentat
molt bé
per a cobla
la veritat
és que l'Esteu
escriu molt bé
per a cobla
i com que també
és una persona
vinculada
molt al món
dels big bands
i dels jazz
doncs
fusiona molt bé
aquests dos llenguatges
i ho han estrenat
els companys
de la Gimamila
de Gramunt
i tot just
serà la segona
vegada
que s'interpretarà
i doncs
és una nova
aportació
també
i el fet
que oferiu
a les Borges
del Camp
alguna raó especial
allí
han confiat
en vosaltres
de fet
ja sou uns
habituals
a les Borges
moltes vegades
a la Festa Major
bé
portem
des de l'any 2001
n'he interromputament
actuant
a la Festa Major
de les Borges
del Camp
és una feina
doncs ja
diguem
fixen
el nostre calendari
amb feines
una mica específiques
perquè a part
del que són
les sardanes
doncs
s'hi ofereixen
altres
diguem
formacions
d'orquestra
d'acord
amb violins
i per fer una missa
la missa
del dia
de la Festa Major
s'interpreta
la salga Regina
que també
és cantada
per una coral
i amb un tenor
solista
i llavors
quan porten
la verge
des de l'ermita
cap al poble
a l'arribada
són formacions
específiques
un sextet
un buit músics
instruments
que no són
propis
de la cobla
això
que dèiem
un violoncel
un violí
el que sigui
les pròpies
sardanes
que he bildись
no són
que no són
el que s'ha detall point
més
a cada cosa
que s'ha hagut d'anar
denomaliaeltar
Fa dos mesos de potenciació del que és la basant concert artística
de la Copla Reu Jove,
doncs van trobar adequat
fer-nos la proposta d'aquest espectacle que s'estrena,
que voldríem que es anés produint de forma regular
en altres escenaris, en altres teatres o auditoris o el que fos,
i el dia va semblar apropiada
i ara estem al ball,
doncs ens toca ballar amb aquest primer projecte,
amb aquest primer concert.
Molt bé, pel que dius, músics tot terreny,
però completament a les Borges del Camp.
En tot cas, aquest concert, recordem-ho,
serà dijous a les 8 del vespre a l'Hord d'Andasca
i no sé si és obert o públic,
si és per entrada, com va això?
És l'entrada lliure, gratuït,
i ho convido a tothom que us animeu a assistir-hi.
És un concert típic que,
perquè ens entenguem,
molts cops fan les orquestres de ball,
de cop les orquestres que,
abans d'anar a sopar a la festa major,
es fa el típic concert
on la gent està, diguem,
en una cadira assegut i escoltant,
no on es balla.
Aquest any han volgut sortir del format concert tradicional d'orquestra
i, doncs, han volgut,
bueno, potser algun altre any,
doncs, hi havia anat una banda de música
o una altra formació musical, és igual.
Aquest any, doncs, han apostat per nosaltres,
per aquest format així de fusió,
d'amestissatge entre so,
d'autòcton català,
tenores, tipus de salió,
jazz, improvisació,
una mica de tot,
i, doncs, bueno,
ens hem fet aquesta proposta
i nosaltres, doncs,
l'estem ara treballant.
Precisament aquest dissabte matí
estem assajant
l'espectacle,
estem en ple assaig ara.
Molt bé, molt bé.
De cara a cara ve aquest repte,
autèntic repte,
que si algú l'havia d'assumir
per aquestes comarques
havia de ser la Reu Jove.
Gràcies, Eduard,
i, vaja, que vagi molt bé
a aquests concerts
i que en vinguin molts més.
Nosaltres acabarem
aquesta part del programa,
si em sembla bé,
escoltant un altre trosset
del concert del passat 8 de gener,
una de les peces
de les poques que ens han llegit
al concert originalment
escrita per a Cobla,
oi?, del Pitu Chamorro,
d'aquelles fantasies del jazz,
que em sembla que petem molt bé,
també l'oferireu, oi?,
en aquest concert.
Sí, sí, sí,
també l'oferirem sencera,
amb el tango,
amb el vals i amb el swing,
i, doncs,
també amb aquestes incorporacions
d'una mica harmonies diferents,
amb el piano,
amb les percussions,
i, doncs,
també amb rodes de solo
improvisats,
i allargarem el minutatge real
de l'obra,
que ho permet,
i a partir de l'exposició
del tema del swing,
doncs,
ens ho deixarem anar
i continuarem fent això
sols amb el trombó,
o amb la trompeta,
o amb el piano,
i, doncs,
una mica serà aquesta la dinàmica
del concert.
Molt bé,
Jo us agraeixo
que, doncs,
hagueu fet
comentaris
d'aquest concert,
convido a tothom
que s'animi a ser-hi,
sé que és un dia entre setmana,
potser pels que hi treballen
és un pèl just
o complicat,
però, bueno,
a les vuit,
quart o nou del vespre,
algú ja, doncs,
ja haurà plegat,
i, doncs,
qui més,
qui menys,
en l'entrada gratuïta,
hi ha un lloc
a l'aire lliure,
a l'aire lliure,
hi ha un escenari,
i tal.
Sí, pot estar molt bé,
clar.
Doncs, bueno,
del dia d'una estona de música
i després, doncs,
cap a sopar.
Què calculeu?
Entre una hora i mitja
i dues hores, potser,
la durada?
Sí,
més aviat una hora i mitja,
segurament,
no volen que hi hagi mitja part,
per tant,
perquè, si no,
la gent, llavors,
ja sí,
s'aixeca,
alguns ja marxen,
i volen que sigui tot un espectacle
d'una sola tirada.
Molt bé, Eduard,
que vagi molt bé, doncs.
Moltes gràcies.
I fins dijous, de moment.
D'acord.
I us deixem, doncs,
amb la Cobra Rau Jovem,
en aquest cas,
acompanyada de la Sant Jordi,
ciutat de Barcelona,
com dèiem,
tal com va sonar el 8 de gener
al Teatre Metropol,
aquell swing
de les fantasies del gest
del Pitu Chamorro.
de la Cobra Rau Jovem,
de la Cobra Rau Jovem,
de la Cobra Rau Jovem,
de la Cobra Rau Jovem,
de la Cobra Rau Jovem,
de la Cobra Rau Jovem,
de la Cobra Rau Jovem,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
것 de fa poc...
Gracias!
No hem parlat prou fa uns minuts, però estem a l'agenda, i també l'em d'indicar al concert, el dijous dia 8 a les 8 del vespre, a les Borges del Camp, l'Oferirà la Coble Rau Jove, seran l'ors del Dasca i al que anomenen stärs del jazz.
I us parlarem ara de concursos de colles.
Avui mateix a tres quarts de sis, en camp a la plaça dels Arínsols, el XVIII concurs per a colles lliures, amb la coble a la flama de farnais.
A dos quarts de sete, a Vilanova de Bellpuig, a la plaça de la Creu,
campionat de la terraferma i colles lliures, amb la cobla Bellpuig-Cobla.
I a les deu del vespre, a Olot, al passeig d'en Blail,
territorial, comarques gironines i colles lliures, amb la cobla la principal d'Olot.
Passem el diumenge, a les dotze del migdia, a les Borges Blanques,
al passeig del Terrall, campionat de la terraferma i colles lliures,
amb la cobla la principal de la Bisbal.
A les sis de la tarda, a Folgaroles, a la plaça Verdaguer,
al territorial, comarques barcelonines i colles lliures, amb la cobla Bisbal Jove.
I el dissabte, dia 10, a les 10 de la nit, a Súria, a la plaça Sant Joan,
un concurs per a colles lliures, amb la cobla Súria.
I l'endemà, el diumenge, dia 11, a dos quarts de dotze del migdia,
a Tàrrega, al Parc de Sant Eloi, el campionat territorial de la terraferma
i colles lliures, amb la cobla Tàrrega.
I a les sis de la tarda, lliuret de mar, a la plaça de Pere Torrent,
amb el qual es reprèn el campionat de colles veteranes,
campionat de Catalunya de colles veteranes,
també territorial, comarques gironines i colles lliures,
i amb la participació de la cobla contemporània.
I acabeu la nostra agenda d'avui parlant-vos dels bars.
Demà diumenge, a les 6 de la tarda, a Barcelona, a la plaça de la Catedral,
la cloenda de les jornades internacionals folklòriques de Catalunya,
amb l'esbar Ciutat Comtal, amb la cobla marinada
i tots els grups participants.
Demana el dissabte, dia 10, al vespre, a Mahó, Menorca,
dins les festes de Gràcia, actuació de l'esbar Santa Tecla de Terraona.
A les 9 del vespre, a Bonastre, a la plaça de la Vila,
l'esbar Santa Eulàlia de Banyeres del Penedès.
El diumenge, dia 11, una altra actuació de l'esbar Santa Tecla,
aquesta vegada, al vespre, a Ciutadella.
I a dos quarts de 9, a Vilaseca, a la plaça de l'Església,
el grup de dansa tradicional catalana Ramon Dolzina, de Vilaseca.
I escoltem ara una de les moltíssimes sardanes obligades
que va escriure el prolífic mestre de tenor i compositor Ricard Vila de Sauda,
data del 1982, un any que destaca perquè em va donar a conèixer moltes de sardanes.
És la vall de Calonja, concebuda per el lluïment del Tibla,
encara que d'una manera un xic allunyada de l'estil habitual en aquesta mena de sardanes.
La versió és de la cobla, la principal de l'abisbal,
amb Lluís Pujals com a solista.
Lluís Pujals
Lluís Pujals
Lluís Pujals
Lluís Pujals
Lluís Pujals
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Lluís
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i ve't aquí la relíquia
i avui tornant a la dinàmica més habitual
en aquesta secció
és a dir, oferir-vos enregistraments antics
però que creiem que val la pena recuperar
pel seu valor com a documents honors d'una època determinada
a vegades a més hi apareixen ingredients afegits
com ara peces divertides, estranyes o de gran qualitat
ens quedem amb aquesta darrera qualitat
la d'una bona sardana, d'un autor destacat
i amb una interpretació que anava càrrec d'una cobla excepcional
ens referim a la sardana Pàtria meva
escrita per Narcís Paulís l'any 1951
i enregistrada per la cobla Barcelona
amb el tenor a Josep Coll el 1958
seconda
i enregist wordt ingerat
quins silently
av Nicolòs
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit