El camí entre líneas del pentagrama
El programa donem pas des de Tarragona Ràdio a Habaneras, des del Balcó, programa 378.
El programa donem pas des de Tarragona Ràdio a Habaneras, des del Balcó, des del Balcó, des del Balcó, des del Balcó, des del Balcó.
El programa donem pas des de Tarragona Ràdio a Habaneras, des del Balcó, des del Balcó, des del Balcó.
El programa donem pas des de Tarragona Ràdio a Habaneras, des del Balcó, des del Balcó, des del Balcó.
El programa donem pas des de Tarragona Ràdio a Habaneras, des del Balcó, des del Balcó, des del Balcó, des del Balcó, des del Balcó.
El programa donem pas des de Tarragona Ràdio a Habaneras, des del Balcó, des del Balcó, des del Balcó.
La veritat, cada nit és com la plata, tothom qui el vent has quedat ple de ignorància.
Digues-me tu que vens d'una altra puntrada,
Si has visto el mar
Tota la vida viscú
Aquí d'opla la montaña
I fetti n'és un ai pocú
Per veure la posta di mia
Se caia un modi d'avrà
Entre l'ancista en sella
Se caia barcos de pele
Se caia mala calvella
On les ones van i venen
Al compás de la bandera
Procio mai
Nuevist al mar
El grup Altamar ha iniciat l'espai al mariner de terra en dins
I ara des de Castilla-Lleu
Concretament més des de la Valladolí
O des de la província de Valladolí
La gran veo íntima, sensual, maravillosa
De María Salgado
Y una habanera de guerrero
Y música de Eliseo Parra
Ascua de hielo
La casa quedó en silencio
Y en la ventana un rumor
De ramas y de hojas muetas
Que el viento arremolinó
De escarcha fueron tus labios
Cuando me dijiste adiós
Y el beso en la despedida
Y una escua de hielo
En mi pecho prendió
Ay, amor
Mi estrella caída
Mi boca, mi vida
Te vas
Te vas
Y ya está
Ay, amor
Me siento tan sola
Maldigo la hora
Del punto final
Yo no sé
Tenerlo tan claro
Cortar por lo sano
Y aquí soledad
Y aquí soledad
Ay, amor
Ay, amor
Ay, adiós
Y aquí soledad
Y aquí soledad
Y aquí soledad
Y te vas
Fins demà!
Un mundo de frialdad, que venga el sol de mañana con su tibia claridad y prenda una chispa de fuego con tantos recuerdos como hay que quemar.
Ay amor, mi estrella caída, mi boca, mi vida, te vas y ya está.
Ay amor, me siento tan sola, maldigo la hora del punto final.
Yo no sé tenerlo tan claro, cortar por lo sano y aquí soledad.
Ay amor, ay adiós.
Ay amor, ay adiós.
Ay amor, ay adiós.
Y hará una versión coral a carreg del coro errante y la manera asturianina.

Ay amor, ay adiós.
Ay amor, ay adiós.
Para ir a la Habana a buscar el amor que perdí.
Y un percantil, que con rumbo se dirigió.
A la Habana a buscar el amor que perdí.
A la Habana a buscar el amor que perdí.
A la Habana a buscar el amor que perdí.
Que mi pecho al amor que perdí.
Era una asturianina más hechicera que un ser afín.
Yo no he visto en el mundo cosa más bella que me unir.
Dando un beso amoroso, cofió un arroz, hoy vino hacia mí.
Vino hacia mí llorando y me dio un beso, beso de amor.
Vino hacia mí llorando y me dio un beso amor.
Vino hacia mí llorando y me dio un beso amor.
Vino hacia mí llorando y me dio un beso amor.
Y hasta la muerte feliz seré.
Porque a mi Asturias, porque a mi Asturias, puede volver.
Vino hacia mí llorando y me dio un beso amor.
Voldria ser poeta per dir-te quant t'estimo, per convertir mes llàgrimes en versos i en cançons,
per prendre i oferir-te els boscos, les estrelles, les zones i les coses més velles d'aquest món.
Que no puc aconseguir.
Qui podés?
Qui podés?
que no puc aconseguir.
que no puc aconseguir.
Que no puc aconseguir.
que no puc aconseguir.
que no puc aconseguir.
que no puc aconseguir.
que no puc aconseguir.
que no puc aconseguir.
que no puc aconseguir.
que no puc aconseguir.
Que no puc aconseguir.
Que no puc aconseguir.
Voldria ser la mar de la Calona de Banyes.
I el blanc i el sol de seda, que em volcaya el teu cos.
i el mirall dels matins, el teu rostre en miralla,
i fer-te la companya del meu dolç llit d'amor.
Vulls més de mirar de tèmpora
que no puc aconseguir
qui pogués els teus d'escendre
i tot mirant-los odis.
Vulls més de mirar de tèmpora
que no puc aconseguir
i pogués els teus d'escendre
i tot mirant-los morir
i tot mirant-los morir
fa poc temps es va deixar, el mes de novembre concretament,
el company de les habaneres, Castor Pérez.
Castor Pérez era una de les persones
en el món de la habanera que més ha portat aquest ritme musical.
era una persona que sabia moltíssim de habaneres,
que anava a Cuba gairebé cada any a investigar, a estudiar des d'allà a l'habanera.
Estava molt lligat al caçà català de l'Habana.
una persona que va cantar a Portbó al duet
i últimament compaginava a l'Empordanet i Cubacan.
una persona que tocava també molt bé la guitarra,
una guitarra que cantava i parlava,
però en aquest cas, a part de sonar, cantava, era una veu més.
Tenia dues habaneres, almenys les que el grup ben fort hem cantat més.
«Tens perdut» i aquesta que escoltareu ara dedicada amb el allà on està.
La lletra és de Glòria Cruz, la música és de Castor Pérez.
Us diré que si algú de vosaltres va veure la cantada de maneres de juliol,
la cantada de maneres de Palafrugell,
doncs va sortir acompanyant la seva filla Sílvia Pérez Cruz.
Per ell, ben fort, vestida de nit.
Pinto les notes d'una manera
blava com l'aigua d'un mar antic,
d'un mar antic blanca d'espuma,
dolça com l'aire,
gris de gavina,
deurada d'imatges,
vestida de nit.
A mi, miro el paisatge,
miro el paisatge,
el meu cor cercarà,
cerro els barals del temps,
del temps,
complint els versos,
complint els versos,
sense neguit,
sense neguit,
m'abraçar,
sento com callar,
el vent s'emporta,
tot l'horitzó.
si pogués fer-me escata i amagar-me a la platja
per sentir sols i tardes del passat,
d'aquell món d'enyorança,
amor i calma,
perfumat de llunes,
foc i raó,
si pogués enfilar-me
per l'onada més alta,
i guarnir de palmera,
el fracó,
escampant amb canyella,
totes les cares,
i amb patxilles,
fer-li un braçó.
Els vells em parlen, plens de tendresa, d'hores viscudes, amb emoció, amb emoció, joves encara, forts i valents,
Príncep de xarxa, herois de tempesta, amics del bon temps, els ulls inventen, noves històries, nou temps, baixes que tornen, d'un lloc de sol, porten tonades, enamorades,
Dones i pàtria, veles i flors, si pogués fer-me escata i amagar-me a la platja,
Amor i calma, perfumata, llunes, foc i rupt, si pogués enfilar-me a l'onada més alta, i guarnir de palmera,
que els rebot, escampant amb canyella, totes les cales, i amb petxina, fer-los ombres sols.
La rosa desbens, des de Menorca, es porten de Miguel Casanova i Guillem Coll, sa meva barca.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música

Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música