25 anys de ràdio
Bona tarda, sigueu tots benvinguts a 25 anys de ràdio
un programa que fem i que realitzem de dilluns a dijous
a la sintonia de Tarragona Ràdio
i que el que tractem és de recuperar bons moments
que hem viscut a través d'aquests micròfons
Avui ho farem amb un programa especial
que es va dur a terme el 23 de desembre de 2004
al Centre d'Educació Especial La Muntanyeta
Van ser molts els convidats que van passar per aquell programa
perquè, si no ho sabeu, va durar aproximadament 4 hores
Nosaltres podem dir que hem triat els millors moments
ho hem dividit en dues hores
que escoltarem en el dia d'avui i també demà
Educadors, directors i d'altres convidats
que van passar en aquelles 4 hores
resumides per nosaltres en dues
una avui i l'altra demà
Així doncs, recordar-te que al final del programa
anava ja a donar pas directament al programa especial
però no, no, primer recordem que al final del programa
com sempre, Joan Maria Bertran
ens porta els millors moments de l'any 1991
25 anys de ràdio, 25 anys de música
i ara sí, ens anem al 23 de desembre de 2004
quan els micròfons de Tarragona Ràdio
visitaven el Centre d'Educació Especial La Muntanyeta
dirigia el programa Iolanda Garcia
Que bona part d'aquest programa del dia 23 de desembre
l'havien de celebrar i subrellem aquesta paraula
celebrar des del Centre d'Educació Especial La Muntanyeta
i diem celebrar perquè la veritat
aquest centre, que ja es veterà a la nostra ciutat
per aquest centre aquest any ha estat molt especial
jo sabem que també cada any
amb l'estudi de música
que jo diria que forma part de la sintonia
de Tarragona Ràdio
ens agrada doncs fer una mica de programa especial
de Nadal amb música en directe
l'estudi de música de Tarragona
és una entitat que col·labora
de manera absolutament desinteressada
no només amb tot allò que demanem
des de la sintonia de la ràdio de la ciutat
sinó sovint en altres activitats
el cas és que els vam dir
escolteu, enguany el programa
el podríem fer des d'algun indret
des d'algun espai que fos especial
especial per què?
perquè és una entitat que enguany
se li ha reconegut com amb un premi
el Premi d'Educació de la Generalitat
què passa?
que quan es fan premis
s'agamfa tota una sèrie d'institucions
de Catalunya
escolta, enguany que baixi un premi cap a Tarragona
un altre premi cap aquí
enguany doncs dediquem-ho a les persones
que tenen discapacitats d'aquestes característiques
no, de fet la muntanyeta s'ho ha guanyat a pols
insistim, no és una entitat
no és un centre nou
és un centre veterà
i és un centre que té una història
i és un centre que en definitiva
el que fa és crear una petita comunitat
integrada per les persones que hi treballen
per les persones que hi creuen
i el que és més important
per les persones que pateixen de paràlisi cerebral
perquè justament aquest centre
el que fa és donar servei
a persones amb paràlisi cerebral
des de molt petitetes fins ja a una certa edat
el Jaume Marí és el president de la Fundació
Jaume, bon dia
Hola, bon dia
hem parlat moltes vegades
al matí de Tarragona Ràdio
allò, 10 minuters ràpids de ràdio
perquè ja saps tu
allò que veem sempre de pressa
sempre hem parlat en funció
d'alguna notícia
d'algun esdeveniment
però probablement el que és important
és parlar així com avui
perquè sí
perquè sí
perquè volem conèixer aquest centre
perquè abans de començar el programa
diies
no, no, clar, tu dius
la muntanyeta
bé, la muntanyeta
que és la muntanyeta
és un centre que en definitiva
vau crear els propis pares
les pròpies famílies
de nens i nenes
que patien paràlisi cerebral
així és, així és
fa 27 anys ara ja
27 anys?
jo deia un centre veterà
però la veritat
no pensava que fossin tants anys
l'any 1977
doncs es va
es va crear l'associació
és una associació de pares
se'n diu
l'associació provincial
de paràlisi cerebral
tothom ens coneix
com la muntanyeta
però realment
és l'associació provincial
de paràlisi cerebral
i després
junt amb l'associació
hi ha una altra institució
que és la fundació
de la muntanyeta
amb dos
anem a dir
amb dos funcions diferents
l'associació provincial
té la funció
d'assistir
de tot el que és
la docència
assistència dels nens
i la fundació
de la muntanyeta
té
té la
anem a dir que
els seus estatuts
obliguen a
fer les tuteles
d'aquests nens
en el moment
en què calgui
i també
tot el que és
captació de recursos
què és la paràlisi cerebral
Jaume
perquè clar
després mirarem
farem una visita
guiada
tenirem bons cicerones
perquè seran
les responsables
de cadascuna
de les àrees
del centre
paràlisi cerebral
jo sí
crec que si sortíssim
al carrer
i fem allò
que fem molt
a les ràdios
de fer enquestes
i preguntéssim
a la gent
què és la paràlisi cerebral
probablement
no ens dirien
exactament què és
jo de fet no ho sé
perquè avui tindrem un públic
tenim ja de fet
un públic molt especial
en aquest mati
de Tarragona Ràdio
i jo cadascuna
de les persones
que veig
algunes estan
en cadires de rodes
altres se'ls veu
una certa mobilitat
altres persones
tenen autèntiques dificultats
però veig
que és un col·lectiu
un grup molt heterogèni
la paràlisi cerebral
no és una malaltia única
no hi ha
la malaltia
de la paràlisi cerebral
sinó que hi ha
persones
que tenen
paràlisi cerebral
que és diferent
és així
de fet
el definir la paràlisi cerebral
potser ho farà millor
qualsevol de les
directores dels centres
però jo crec
que és bastant simple
en el sentit
que
potser
més aviat
definir la paràlisi cerebral
com els símptomes
que tenen
les persones
que tenen
paràlisi cerebral
els símptomes
són
generalment
una afectació cerebral
provoca
una
una falta
de mobilitat
amb extremitats
i molts de cops
doncs altres
altres
de discapacitats
associades
en diferents graus
nivells
discapacitat intel·lectual
algunes vegades sí
algunes vegades no tant
hi ha paralítics cerebrals
doncs
coneixem el físic
no?
no, no, no
i tothom també
doncs
aquí a Tarragona
doncs existeixen paralítics cerebrals
que estan
treballant
i fent funcions
potser jo diria
que molts de casos
quan s'integra
laboralment
una persona
amb paràlisi cerebral
que sempre
doncs
té un plus més
que qualsevol
l'altra persona
com nosaltres
llavors
el tema
de la paràlisi cerebral
més aviat
és una
és una
es dona
en el moment del part
generalment
o
abans del part
hi ha una
una afectació
del cervell
i en aquell moment
segons quina part
del cervell
sigui afectada
doncs
la persona
té una discapacitat
més
diferents graus
exactament
en alguns casos
hi ha unes patologies
associades
que dificulten
encara més
la vida
d'aquestes persones
la seva qualitat
de vida
en quant al control
del seu propi cos
en quant a malalties
que poden afectar
més a persones
que en principi
no tenen paràlisi cerebral
per tant
és que a mi m'agradaria
que tots fóssim conscients
que estem parlant
d'individualitats
tots tenim necessitats
especials
tots
aquestes persones
també les tenen
però cadascuna
les té diferents
oi que sí
això fa que aquí
al centre de la muntanyeta
sigueu moltíssimes persones
professionals
s'ha de ser
professional realment
per poder atendre
aquestes persones
amb les condicions
i amb la qualitat
de vida que es mereixen
també voluntaris
que els coneixerem
al llarg del programa
jo estic observant
i veig que hi ha moments
que cada persona
necessita algú
que estigui per ells
vull dir
no són persones
que diguis
ja està
ja hem fet la rutina
de cada dia
sinó que aquí
hi ha unes rutines necessàries
però després
s'ha d'improvisar
com a la ràdio
quasi no?
Sí, sí
el guió no està escrit
cada dia
no està escrit
bé, jo crec que
el tema
que ara estàvem dient
els col·lectius
que estem treballant
en el tema
de la parària cerebral
doncs
sí, sí
doncs
he de dir
per tots els professionals
que treballen
en aquest centre
i en els centres
de discapacitats
he de dir que
han de ser persones
una mica especials
de fet
quan
nosaltres
sempre diem
que el nostre centre
és una comunitat
formada
per nens
o nois
i noies
especials
pares especials
i professors
especials
vull dir que
totes
les persones
que estan treballant
en aquest centre
jo crec que tenen
aquest plus
que fa falta
per poder estar aquí
i de fet
això es veu
després també
quan veiem
com estan els nens
la qualitat de vida
a la que poden arribar
tots els recursos
que se posen
al seu abast
per poder arribar
a objectius
concrets
en cada nen
com que
com dèiem
no és una malaltia
estàndard
algú té
qualsevol malaltia
estàndard
i hi ha
un patró
un patró
un guió
doncs aquí no
aquí anem a dir
que cada nen
té
i aquest potser
és la problemàtica
més greu
del centre
en quant a la qüestió
d'organització
i de gestió
perquè cada un dels nens
doncs necessita
unes intervencions
diferents
i en aquest aspecte
necessitem
professionals
amb una
anem a dir
amb una capacitat
d'improvisació
i amb una capacitat
de tenir
de ser multidisciplinars
que a vegades
doncs
jo diria que sorprèn
moltes vegades
el propi president
aviam
nosaltres
vam venir
fa uns quants dies
abans de
quan vam decidir
que faríem
el programa
des d'aquí
hi ha moltes persones
que per diferents raons
en un moment determinat
poden venir
i visitar
la muntanyeta
l'altre dia
sense anar més lluny
vau tenir una representació
del col·legi d'advocats
que són patrons
tinguenters
doncs esteu celebrant
el Nadal
també aquests dies
i em consta
que moltes persones
venen a visitar
el centre
nosaltres vam venir
prèviament
amb el Joan Maria Bertran
el nostre company
la Teresa Valls
de l'Estudio de Música
i Servidora
i escolta
anem a mirar
què anem a fer allà
perquè nosaltres
com molts oients
no coneixíem el centre
vam entrar
clar
no ens enganyem
Jaume
impacta
la visió de persones
que tenen aquestes dificultats
impacta
i dius
quina mala pata
que hi hagi
en aquestes persones
i que ho hagin de passar malament
tens un sentiment
molt dur d'entrada
és així
siguem sincers
quan portes una estona
veus les instal·lacions
entres a les sales
veus la feina
quotidiana
trobes aquests professionals
que deies
que en un moment determinat
estan fent un massatge
a una criatureta petita
perquè té aquell problema
que en una altra sala
estan fent reforç
d'educació
a un altre grup
veus aquestes persones
treballar
amb entusiasme
amb naturalitat
sense cap problema
quan surts d'aquí
realment dius
i perdona que sigui
tan plenent a la frase
dius
no hi ha diners
que paguin aquesta feina
aquesta feina
no es fa per un salari
aquesta feina
es fa per molt més
per molt professional
que siguis
jo crec que en general
és la impressió
que ens vam endur
la Teresa
el Joan Maria
i jo
com a mínim
jo també penso
i això ara m'ho diràs
a veure si vas tenir
la mateixa impressió
jo penso que
que també
com deies tu
a l'entrada
és impactant
és dur
si no coneixes el tema
però també és veritat
que quan marxes
penses que
existeix
solució
o com a mínim
existeixen eines
per poder
fer que aquestes
problemàtiques
cada vegada
doncs
es resolguin
d'una manera millor
i això potser també
fa que
que una vegada
coneixes el centre
amb una miqueta més
de profunditat
cada vegada
ho vegis més natural
vull dir
cada vegada
t'impacti menys
també per la pròpia
per la pròpia rutina
però sí que és cert
que existeix
un component gran
en veure
que
que bé
doncs aquests nens
tenen
estan
hi ha molts
hi ha 22 nens
que viuen aquí
i que tenen
la seva residència aquí
i aquests nens
doncs tenen
una
una
una
qualitat de vida
que jo diria
que es pot dir
de molt
acceptable
jo sempre dic
que mai
ens pararem
mai aturarem
aquesta
aquesta
intenció
de tenir cada vegada
una mica més
de qualitat de vida
però sí que és veritat
que el nivell
és molt alt
i sobretot comparat
amb anys
en fa 27 anys
quan van començar
els pares
a formar l'associació
on realment
aquests nens
probablement
en aquella època
doncs estaven
en una
estaven a casa
tancats
en una
en una habitació
en general
i moltes vegades
hi havia problemes
socials
i què passava
quan faltaven els pares
Jaume
en aquella època
doncs era un drama
era un drama
per la pròpia persona
que afectava
paràlisi cerebral
i després per la família
molts d'ells
acabaven
no fa 27 anys
potser més
en centres psiquiàtrics
sí sí
sense cap atenció especial
a les seves necessitats
sí sí exactament
hi ha hagut casos
i encara nosaltres
n'hem observat
algun
de nois
de nens
que estan
en llocs
on no adequats
i nosaltres
el que també
fem amb això
és una miqueta
de recerca
per veure
de quina manera
doncs podem fer
que els nens
que tinguin
paràlisi cerebrals
estiguin
amb entitats
com la nostra
molt especialitzada
perquè
la paràlisi cerebral
només es pot abordar
d'aquesta manera
sent una entitat
que s'especialitza
en tractaments
en paràlisi cerebral
hi ha persones
que
estan
o estaven
ingressades
en centres
molt generalistes
no tenien
totes les
recursos
i eines
que es necessiten
per poder tractar
un nen d'aquest estil
i nosaltres
doncs bueno
en molts casos
jo crec que
tinc
després
possiblement
alguna anècdota
que ens sortirà
doncs hem anat
a buscar els nens
aquests
que podien estar
en una situació
que no és
la millor per ells
i intentar
doncs
poder-li donar
l'assistència
aquí al centre
aviam
tampoc
no volem
oferir una imatge
ensucrada
i de compte
de Dickens
no no
al revés
com a tota organització
té problemes
com a tota organització
les relacions personals
no sempre són fàcils
per tant
quan parlàvem
grans professionals
no hi ha dubte
moltes persones
que dediquen
la seva jornada laboral
però també
el seu temps llibre
des del voluntariat
que treballen aquí
segur que hi ha
discussions
segur que hi ha
problemes
com a tota organització
insisteixo
no tot és de color de rosa
només faltaria
donaríem una imatge
equivocada
de la realitat
però el que sí és cert
és que el dia que vam venir
vam observar
pels passadissos
que des de la cuinera
fins a la persona
que està en secretaria
passant per un professor
per un monitor
aviam
hi ha aquesta sintonia
de que tothom
està treballant pel mateix
sí sí sí
d'això no hi ha dubte
jo penso que sí
a veure
l'organització
som 70 i pico persones
70 i pico persones
treballant
treballant
més els nens i nenes
que venen
externs
més voluntaris
al taller
la residència
vull dir que
llavors clar
què passa
doncs les relacions
interpersonals
com deies tu
a tot arreu
una vegada
hi ha més d'una persona
i hi pot haver
un conflicte
però sí que és cert
que penso que
amb la intenció
que porta ara
en aquest moment
la Junta
la nova Junta
que va fa 3 anys
ja no és tan nova
i també
el Consell Directiu
on hi ha
tots els responsables
de totes les àrees
jo penso que
s'està
s'està movent
de manera
que
aquesta part
sigui la mínima
i que
aquesta
jo ho poso
moltes vegades
en molts papers
quan anem a veure
polítics
parlem del tema
que
bueno
hi hagi
aquest
les coses
sabem
que tots tenim
racons a casa
però que
tots també sabem
que estem treballant
per als nens
els nens
aquí
els nens
jo sempre dic nens
ni que tinguin 50 anys
però els nens
sí que és cert
que són el centre
el centre
de tota la institució
i per tant
el motiu
que estiguem tots aquí
i llavors
cada vegada
tothom ho té més clar
vull dir que jo crec
que en general
jo ja deia abans
el dels professionals
del plus
tothom té més clar
que s'està treballant aquí
que l'objectiu final
és els nens
és la qualitat de vida
dels nens
és que
aquestes persones
cada vegada
puguin fer més coses
d'una manera autònoma
que es treballi
amb línies
amb objectius
concrets per nen
amb programes individuals
que fan que aquests nens
doncs
se'ls
se'ls
se'ls valori
i després
se'ls faci
un tractament
adequat
individual
i aquesta és
la base
del nostre treball
estarem aquí
fins a dos quarts
de dues
tenim moltes coses
per explicar
anirem parlant
anirem conèixent
la residència
les edats
els tractaments
el futur
l'escola
el taller
els projectes
que en teniu
un bon grapat
les diferents teràpies
que aquí se'n fan
fins i tot
amb cavalls
fan teràpia
ja en parlarem
també
es vol fer un jardí
aquí fora
és un dels projectes
més immediats
i és molt important
també
aviam
hi ha una gran demanda
de places
i aquí hi ha moltíssima gent
però fan falta mitjans
evidentment
i no estan demanant res
senzillament
el que farem serà explicar
una realitat
i anirem parlant
jo només els diré una cosa
mira que sentimentals
no
estàvem aquí muntant les cadires
i ha passat una senyora de l'abogaderia
i diu que xulo
i que bé
que tot això
me'n vaig a escoltar-ho
a l'abogaderia
i què ha fet?
ha passat pel costat
d'una nena que estava aquí
i li ha plantat un petó
al front
s'ha quedat tan ampla
no com un gest extraordinari
i especial
sinó com a pràctica quotidiana
i és així
perquè a més no ens ho expliquen
no hem observat allò
sense dir res
hem anat mirant mirant
per captar una mica l'ambient
i explicar-ho als oients
Jaume
gràcies per rebre'ns
ara continuarem parlant
però ara
anem a escoltar una mica
de música en directe
perquè aquí jo veig
que hi ha
un públic expectant
ho he dit
sí
ja hem canviat el micro
gràcies
bon dia a tothom
no us hem dit res
hem començat el programa
i no us hem dit res
jo ara vaig a saludar
la Teresa Valls
com a portaveu
d'aquest nodrit
ja em posa mala cara
ella que està
tipa d'anar pels puestos
de bòlos
tot el dia
que ha vingut
amb un nodrit
grup d'alumnes
de l'estudi de música
Teresa bon dia
bon dia
nosaltres ja coneixíem
aquest espai
explicava ara la introducció
que vam venir
una miqueta
per veure les condicions
val a dir
que ens hem instal·lat
en el menjador del centre
perquè era el lloc
doncs
podia crear un espai
on estiguessin
doncs
els monitors
els professors
els responsables del centre
i els propis nois i noies
no ho hem comentat
amb el Jaume
però és important dir
que avui precisament
comencen les vacances
al centre
per part
per tant
bona part
de les persones
que estan aquí
són les que estan
a la residència
ens van comentar
que podria pujar
algun nen
alguna nena
alguna altra persona
que sigui externa
lògicament
si avui comencen
les vacances
les famílies
s'han d'organitzar
per poder
fer la seva vida
quotidiana
i no tots
podien venir
però de totes maneres
hi ha una bona
representació
del centre
jo crec que tenen
moltes ganes
de cantar
de sentir com canten
l'altre dia van cantar
ells
els escoltarem
al final del programa
perquè van venir
al festival de Nadales
que van fer
vam enregistrar
el Josep Sunyeu
va fer un reportatge
i podrem escoltar-ho
al final del programa
però ara escoltarem
els alumnes
de l'estudi de música
que no paren
no paren
ahir al vespre
fèieu el concert de Nadal
al col·legi
Nostra Senyora del Carme
que aprofitem per dir
que demà es podrà escoltar
el matí de Tarragona Ràdio
entre les 9 i les 10
i a la Teresa
li vam dir
escolta Teresa
aquest any
també vindreu a cantar
Nadales
allà on diguem nosaltres
i va dir
bé quin remei
si ens ho demanes
nosaltres diem que sí
la Teresa
molt de mèrit
tot el que vulguis
però escolta
teniu uns alumnes
que Déu n'hi do
que toqueu el pitu
i aquí estan
firmes
són un sol
avui poden venir
perquè precisament
no tenen classes
amb què us ha amenaçat
si no veníeu
vinga va
confesseu
canteu
ja
moltes gràcies
de veritat
per venir
perquè realment
avui que és el primer dia
de vacances
segur que teníeu altres coses
a fer
i heu triat venir aquí
de veritat
que us donem moltes gràcies
des de la Sintonia de Tarragona Ràdio
comencem ja a cantar
perquè de xerrar
ja sabeu que nosaltres
ens sabem
o intentem saber-ne
i xerrem molt
i començarem
si jo no m'equivoco
amb la Clara Domingo
no
hem canviat el programa
bé
doncs presenta-t'ho
presenta-t'ho
a veure
començarem
amb l'Anna Bufill
que és una noia
que estudia
can a l'estudio de música
i que aquest any
participa per primera vegada
en els pastorets de la golfe
es cantarà la cançó
que canta
l'arcàngel Sant Gabriel
molt bé
doncs on la tenim
doncs vinga dona
vine cap aquí
ho tenim tot a punt
pot començar a cantar Teresa
doncs vinga endavant
ja som un àngel
de blames ales
i us vol dir
i us vol dir
i us vol dir
que el que esperava
ja és aquí
ja és aquí
anat entre palles
som entre els homes
un niña
un niña
un niña
un niña
fill d'una verge
s'ha fet el vostre
salvador
salvador
jo he sentit
jo he sentit
algú que deia
una altra otra
en tenim moltes
perquè s'estaran tot el matí
aquí cantaran molt
vull dir
anirem dosificant
però podem ara fer una altra
sí
podem fer
veus
podem fer
sí
podem fer això d'aquí
això d'aquí
que jo la lletra
no l'entenc
és el mateix
bé
doncs és el Massallà
i cantaran tots
llavors hi ha unes quants solistes
que són la Marta
la Carlota
l'Anna
i la Neus
doncs totes
aquest escenari
que hem muntat aquí ràpidament
Déu-n'hi-do
hem pujat al piano
s'ha pujat a la bateria
un munt d'instruments
ara comencen a col·locar-se
perquè són diferents veus
les que interpretaran
aquest altre tema musical
el que dèiem
com que serem fins a dos quarts
de dues
i aquests cantaires
de l'estudi de música
si quedaran fins al final
doncs podrem anar
escoltant
cançons que en dinem
intercalant amb aquesta visita
al centre
d'educació especial
La Montanyeta
tot a punt?
acabem de
de finar
els instruments
és que Déu-n'hi-do
Teresa
fins a quantes persones
han pujat
de l'estudi de música
un, dos, tres, quatre
cinc, sis, set, vuit, nou, deu
onze, dotze
treze
catorze
i tres
unes vint
això sí que és una formació
coral
musical
de tots
si és que no ens estem de res
quan vulgueu
si esteu a punt
quan
Cuando das sin esperar
Cuando quieres de verdad
Cuando brindas perdón
En lugar del rencor
Hay paz en tu corazón
Cuando sientes compasión
Del amigo y su dolor
Cuando miras la estrella
Que oculta la niebla
Hay paz en tu corazón
Hay un rayo de sol
A través del cristal
Hay un mundo mejor
Cuando aprendes amor
En lugar del rencor
De las lágrimas y el dolor
Brilla la luz
El amor dentro de cada corazón
Que ilusión
La vida
Por tus sueños a borrar
Siembra paz
Brinda amor
Que el mundo entero
Brinda el mar
Cuando alojas el amor
Y prodigas tu amistad
Cuando brindas la estrella
Que oculta la niebla
Hay paz en tu corazón
Hay paz en tu corazón
Cuando buscas con ardor
Y descubres tu amor
Y descubres tu verdad
Y descubres tu verdad
Cuando quieres forjar
Un mañana mejor
Hay paz en tu corazón
Más allá
Más allá
Más allá
De el rencor
De las lágrimas y el dolor
Las lágrimas y el dolor
Vila al dolor
Del amor
Dentro de cada corazón
Grida amor, que el mundo entero pide más.
Grida amor, que el mundo entero pide más.
La directora del taller, la directora de l'escola, la directora de la residència, que jo volia parlar de la residència primer que tot, però podem parlar de l'escola, perquè ha anat a parlar amb alguna de les noies que hi ha aquí a la sala.
Núria, bon dia.
Bon dia.
És la Núria Buira, que és la responsable de la part, diguem-ne, escola del centre de la Montanyeta.
Ja hem comentat amb el Jaume que hi havia la residència, l'escola, el taller, havíem son, diguem-ne, espais independents, però que a l'hora s'han de relacionar i coordinar-se també, no?
Sí, així és. Tot i que funcionen els tres centres independents, però moltes decisions es prenen conjuntament.
Explica'ns què es fa a l'escola. Una escola d'un centre d'aquestes característiques, què és el que fa exactament?
Però jo el dia que vam venir vaig veure que hi havia nens amb una discapacitat important, però d'altres que no tenien cap signe, evident, de discapacitat,
que també estan al centre i que també participen de l'escola.
Sí, així és. Tot i que la paràlisi cerebral és una afectació que, en la majoria dels casos, com comentava el Jaume,
a part del problema en la mobilitat hi ha un dèficit intel·lectual i a vegades també a nivell sensitiu, també.
doncs també tenim nens que no hi ha aquesta afectació tan important i també tenim nens que estan en una escolaritat compartida,
el que vol dir que aquests nens assisteixen a una escola ordinària i venen un o dos o tres dies a la setmana aquí,
a, bàsicament, als tractaments de fisioteràpia i logopèdia i als reforços que necessitin per la seva activitat escolar.
Clar, quan parlem d'escola no parlem d'una aula amb taules, cadires, on es fa la primària, la secundària,
sinó que hi ha diferents sales. El que és l'horari escolar ordinari, vosaltres el repartiu d'una manera diferent
i el treballeu d'una manera diferent.
Sí, tot i que, com heu vist avui, els nens de l'escola no n'hi ha gaire perquè avui han començat les seves vacances
i fan el mateix horari que les altres escoles, intentem que sigui el més aproximat a una escola ordinària.
El que passa és que combinem el que seria l'activitat escolar normal de qualsevol nen
amb els tractaments i les teràpies que ells necessiten.
Tractaments i teràpies que, afortunadament, han evolucionat, que es van incorporant de mica en mica.
Parlem, en tot cas, si et sembla.
Jo vaig veure l'altre dia una sala que amb la Núria vam dir que, escolta,
aquí és per venir quan estàs allò molt cansada i molt agobiada i seus aquí en aquest matalàs
i aquestes llumetes i aquesta cosa. Explica aquesta sala exactament què és a dir,
perquè com que per la ràdio intentarem descriure-ho, és veure-ho, però com que no ho podem veure per la ràdio,
intentem descriure com és aquesta sala.
Sí, doncs estàs parlant de la sala multisensorial i aquesta sala l'utilitzen els nens amb més afectació,
nens que a nivell sensorial no reben els estímuls o no hi ha una resposta a aquests estímuls.
Llavors, aquesta sala és molt rica en estimulació visual, sensitiva i, com tu deies, hi ha moltes llums de colors,
hi ha un matalàs d'aigua, que és un efecte molt gratificant perquè produeix una relaxació total.
també hi ha un matalàs que realitza un massatge per tot el cos i acompanyem les estones que estan els nois en aquesta sala
amb música relaxant, intentant crear un ambient a l'hora d'estimulant, a l'hora també de relaxació.
Hi ha una sala d'hidroteràpia, si no m'equivoco, està per aquí a prop a més a més, no?
Sí, la sala d'hidroteràpia també és una sala que...
Perquè també ens apuntem, no?
Sí, sí. Hi ha estima que els professionals d'aquí no tenim ninguna estona per poder-hi estar, no?
O almenys, quan hi estem, estem amb els nens, no? És evident, no?
Però a la sala aquesta que deies d'hidroteràpia sí que ens hi posem amb els nens,
o sigui que compartim aquesta estona de relax amb ells.
I aquesta sala d'hidroteràpia, doncs, té la finalitat, per als nens amb paràlisis,
és molt reconfortant l'estar dintre de l'aigua, no?
A part que dintre de l'aigua es poden realitzar molts tractaments de fisioteràpia.
I amb alguns nens i nois també del taller i la residència, anem un dia a la setmana a la piscina.
Però l'activitat de piscina l'enfoquem més en un caire esportiu.
I en canvi, nens més afectats utilitzen aquesta sala d'hidroteràpia,
on hi ha una gran banyera d'hidromassatge,
i doncs permet que li pots donar l'aspecte terapèutic,
i a vegades també s'utilitza com a un aspecte més lúdic, no?
Perquè la veritat és que tots s'ho passen d'allò més bé a dintre d'aquesta banyera.
Clar, la paràlisi cerebral implica tota una sèrie de problemes de mobilitat,
tota una sèrie de problemes físics que també heu de resoldre en el dia a dia,
amb temes de fisioteràpia, hi ha en sales especialitzades,
unes teràpies, uns exercicis que han de formar part d'una rutina,
justament perquè tinguin un mínim de qualitat de vida aquestes persones.
Veiem nois i noies que estan aquí que sovint se'ls canvia de postura,
lògicament, dins de la mateixa cadira.
Això també sí que crea una rutina constant que heu de tenir molt present.
Sí, això, les activitats que realitzen els fisioterapeutes,
és com tu dius, no és una cosa que una activitat,
vull dir, ells ho necessiten per la seva qualitat de vida,
per evitar arribar a deformacions importants i també per tenir unes condicions de salut
el més idònies possibles.
I a part també amb els nens amb els que es pot arribar a una mobilitat,
ja sigui caminant, gatejant o arrossegant-se de la manera que sigui,
que puguin arribar a fer-ho, que el seu cos sigui el més funcional possible.
A banda dels nens o nenes que puguin estar a la residència,
després en parlarem, externament, quants nens i nenes venen al que és l'escola?
Sí, actualment tenim quatre nens que estan fent una escolaritat compartida,
que hem de dir que també aprofito per agrair el bon rotllo,
si em permets l'expressió,
que hi ha entre les escoles que porten els nostres nens de compartida,
perquè avui en dia s'està fent als nens una escolaritat a mida.
Això vol dir que en un any podem tenir un nen que assisteixi al nostre centre un dia a la setmana,
que el curs pròxim en vingui dos,
o al revés, nens que han començat venint aquí quatre dies en setmana
i ara hi ha un nen que només ve un dia,
perquè veiem que no li cal.
I sempre, doncs, si podem normalitzar la seva escolaritat,
és l'objectiu de tots plegats.
Molt bé, Núria, continuarem parlant.
Ara farem una pausa per la publicitat,
però jo primer li voldria preguntar al joveu.
Jo no sé si podrem parlar amb alguns pares o algunes mares,
no sé si seran o no seran, si voldran parlar o no.
Això, evidentment, seran els mateixos qui ho decidiran.
Conviure amb una persona que té paràlisi ha de ser complicadíssim.
Si no tens el suport darrere d'un centre que pugui...
Aviam, la vida del cuidador, ja parlem d'una persona amb una malaltia crònica en general,
és molt dura.
En el cas que sigui un nen petit, doncs encara es deu complicar encara més, no, Jaume?
És molt complicat.
La veritat és que nosaltres ara en aquest moment tenim un projecte que tu ja saps,
que és els 0-3 anys, que és l'Escola Bressol,
que justament és el projecte, a més, un projecte espitjat per totes les conselleries,
però a més a més per l'Ajuntament de Tarragona, per l'alcalde,
que crec que, bé, és una persona que té una sensibilitat molt especial
amb el tema del nostre centre i la Diputació de Tarragona amb Joan Arege.
El tema del projecte aquest és justament perquè quan neix un nen
amb aquestes característiques, amb una família, doncs és un xoc, no?
És un gran canvi de vida, no?
I nosaltres tenim d'intentar veure que el néixer un nen amb paral·li cerebral
al sigui d'una família no sigui un problema més greu que el que comporta
que el nen tingui paral·li cerebral.
Vull dir que no faci modificar el dia a dia de les famílies, no?
I que els pares puguin seguir treballant i que puguin fer una vida,
com a mínim, el que és a nivell social, a nivell personal,
doncs d'una manera similar a la que hagués sigut si el nen no hagués tingut paral·li cerebral.
També he de dir una cosa només que és que els toros es veuen pitjor des de la barrera, no?
Vull dir, quan a algú li neix un nen amb paral·li cerebral, és durant un parell...
Jaume, la maternitat i la paternitat crea unes expectatives sempre de perfecció,
de felicitat d'aquella cosa, quasi d'anunci publicitari,
que quan veus que la realitat és una altra, hi ha un trasbals en aquella casa.
Pels pares, i si hi ha germans, pels germans, per la família i per la comunitat més immediata d'aquella família, no?
Sí, sí, perquè a més a més jo crec que existeix un tema de falta d'informació.
Estava el Jaume assegut i jo de peu, i els veia incòmode, pobres, tots dos de peu.
Doncs sí, sí, m'assolidaritzo amb tu, no?
La nostra entitat solidària, no?
Doncs el tema és que...
Estàvem parlant d'això, de la qüestió del canvi, no?
De quan et neix un nen així.
Clar, és un impacte, no?
Però nosaltres, que més o menys, doncs clar, som 90 i escaig pares,
hem vist molts processos, no?
Hem vist moltes maneres d'aprendre's el tema.
Podem dir que d'una manera estàndard existeix un període
en què existeix una gran depressió per culpa d'aquesta qüestió,
perquè nosaltres pensàvem que teníem un nen que aniria a la guarderia
i després el portaríem al col·legi.
Fixa't que ve, i jugarà, i vindrà, i que ve, i parlaré, i farem.
Un plaus, i bonic, i no sé què, i resulta que això no és així.
Però passa que en el moment en què passa aquest impacte inicial
i aquesta depressió, que pot ser més o més llarga en funció de com és la persona,
després aquests nens són nens en què jo penso que te'ls estimes una mica més.
Jo sé que és un tòpic, però no ho és.
Vull dir que realment aquests nens tenen una qüestió especial.
Jo tinc una filla en paràbia cerebral i tinc una filla que no en té.
Bé, doncs la filla en paràbia cerebral, doncs tinc un nivell de comunicació
que no tinc amb l'altra filla.
Vull dir que realment és una altra qüestió, és una altra manera d'enfrontar-se
amb una realitat que existeix.
Vull dir que fins que a algú no li toca, doncs potser no la coneix.
Però he de dir que és veritat que després de passar aquest període
es veu pitjor per les persones que no coneixen el tema,
que no pas per les que ho coneixem.
Existeixen casos molt, molt, molt fututs, però en general els pares,
doncs, bé, ens acabem acostumant a conviure amb el problema
i el problema cada vegada és una cosa més de la teva vida.
No ho veus com un problema. En canvi, els de fora sí.
Clar, però quantes vegades no haurà sentit...
Amb el jove han dit, escolta, intentarem fer un programa
el més plenar possible, i això és el que estem intentant.
Quantes vegades no t'haurà sentit dir tu o altres pares
que tenen un fill o una filla en aquesta situació, dir jo no podria.
Tu creus que aquest jo no podria?
Jo crec que tothom pot si vol, no?, en aquest sentit.
En general, sí. Jo crec que no, que existeixen...
Però és molt dur.
Existeixen alguns...
Hi ha hagut moments que...
Això és com sempre, no?, generalitzar-nos molt d'allò.
Però jo penso que sí, jo penso que al final s'acaba,
doncs, anem a dir que té un final feliç que hi hagi sempre, no?,
i que penso que al final feliç, en aquest sentit, sempre, no?
Nosaltres diem que sempre portem una motxilleta, no?,
i anem amb una motxilla carregat per la vida, no?
Però, clar, aquesta i a més aquestes són unes paraules d'un pare de la Junta, no?,
que sempre ho va dient, no?
I és veritat, no?
Sempre, ell diu també que tenim, que som com un ocell amb un tret a l'ala, no?
Vull dir que anem sempre una miqueta, una miqueta així com a...
Però ja dic, eh?, almenys des de la meva experiència personal i de la que jo veig en la nostra associació,
menys casos extrems, després es va portant, jo diria que en un nivell força bo.
És que volem tot tan perfecte, escolta, que no podem admetre ni que un fill no sigui perfecte.
Si hi ha aquells, els pares moltes vegades, que els nostres fills no tenen cap discapacitat,
els voldrien perfectes, doncs imagina't.
En aquest, això, penso que ens equivoquem una miqueta, però en fi.
Jo crec que, i això ho he dit alguna vegada i ho torno a repetir,
penso que els pares que tenim un nen amb paràgri cerebral,
doncs hem tingut la...
Jo diria que hem tingut la possibilitat
d'explotar dintre de nosaltres
algunes coses que els altres no...
Ojalà no ho tinguin d'explotar ningú, no?
Però que hi ha coses que estan allà amagades
i que aquests nens ens han permès, doncs, de treure-les a fora
gràcies a que ha sorgit el problema, no?
I hi ha vegades que és això, no?
Jo estic aquí ara en aquell moment perquè la meva filla té paràgri cerebral.
Possiblement, si no tingués paràgri cerebral,
estaria escoltant la ràdio, Tarragona Ràdio,
i escoltant aquest programa i pensant que això existeix,
en els medis existeix, però m'ha tocat i estic aquí.
Clar, perquè això només passa als altres,
a nosaltres no ens pot passar això, no, Jaume?
Tenim més cançons en directe des del Centre de la Montanyeta
aquest dijous, 23 de desembre,
des de la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
25 anys de ràdio.
Doncs aquesta era la primera part d'aquest programa especial
que avui i demà us oferirem,
dedicat al Centre d'Educació Especial La Montanyeta,
que es va fer en directe des d'allà mateix,
un 23 de desembre de 2004.
Ara és moment de passar per la música.
Joa Maria Batran ens espera amb 25 anys de música.
Ahir és anar, any 1991.
Anem-hi amb ell?
Som-hi!
Molt bona tarda als 25 anys de ràdio, 25 anys de música.
Feia dies que no escoltàvem el Michael Jackson
i ha arribat l'hora de fer-ho ara mateix.
Recordant aquesta setmana, l'any 1991,
aquesta cançó, el Black or White.
I took my baby on a Saturday night
But if I go with you, you know what I'm saying
Now I believe miracles
And a miracle is happening tonight
Yeah
But if you're feeling about my baby
It don't matter if you're black or white
It don't matter if you're black or white
It print my message in the sight of the sun
I hiked it down, I instructed the none
And I told about equality
And it's you either you're wrong or you're right
If you're thinking about my baby
It don't matter if you're black or white
Go to bed
I ain't got to death
I ain't got to death
I ain't got to feel it
I ain't got to feel it
I ain't got to feel it
I ain't got to feel it
I ain't got to feel it
I ain't got to feel it
I ain't got to feel it
I ain't got to feel it
Don't stick it in me
Petition
The gangs, clubs and nations
Causing grief in human relations
It's a turf war
On a global scale
I'd rather hear both sides of the tale
See it's not about races
Just places, spaces
Where your blood comes from
Is where your space is
I've seen the bright deck door
I'm not gonna spend my life
Being a color
Do you agree with me
When I saw you kicking dirt in my eyes
You're thinking about my baby
It don't matter if you're black or white
I said, you're thinking about being my baby
It don't matter if you're black or white
I said, you're thinking about being my brother
It don't matter if you're black or white
Fins demà!
La Corwhite, una cançó que ha passat a la història,
sens dubte, juntament amb Michael Jackson.
Recordem on s'arribava des de l'any 1991.
A l'igual que en llarga durada, venen dins de Sopa de Cabra.
Ara anem a per ells i per una cançó també
que ha estat buc insignia d'aquest grup de Sopa de Cabra.
Podré tornar enrere, que escoltem també de l'any 1991,
recordant que Sopa de Cabra aquest setembre
actuen al Palau Sant Jordi en tres concerts,
el 9, el 10 i l'11 de setembre.
L'aventura d'una nit
mentre ploren
de ràbia i per amor
a un nom inexistent
mentre riuen
dins núvols passatgers.
Cada dia més distants
corren sols
seguint pistes per trobar
el refugi de l'acció
o un amic
que no estigui massa vist
o una ofrena de la carn
que a vegades
quan s'apaga el primer fot
pot fer encara més mal
i així acaben
quan ja tot ha passat
cremats
per la veritat
i cridant
Podré tornarl enrere
Quan estigui massa lluny
Podré tornar enrere
quan sigui massa tard
Podré tornar enrere
Quan estigui massa lluny
Podré tornar enrere
Quan sigui massa tard
Són germans d'un camí que no ha tingut mai sortida ni final.
Saben bé que el futur és la truscó i que el negre és el color d'una bandera bruta i plena de sang que els hi han posat a les mans.
Però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes de cançons i criden.
Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.
Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.
massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.
Des de Girona, que ens arriben al sopa de cabra.
I des de Tarragona...
Tarragona m'esborrona.
Constantia em fa patir.
Doncs els pets des del Calla i Balla.
Des de l'any 1991, un altre èxit destacat d'aquell any.
Tarragona m'esborrona.
Tarragona m'esborrona.
Constantia em fa patir.
Tarragona m'esborrona.
Constantia em fa patir.
Tarragona m'esborrona.
Anava cap a casa, després d'haver pencat.
Hi havia un cotxe a les fosques.
Hi havia un cotxe aparcat.
Si no fos perquè cada dia
me'l trobo sempre allà.
Diria que és una parella,
fotent-se o bacallà.
Però no ho és.
No ho és.
No ho és.
Però ningú no em vol fer cas.
Quan els dic que la gent que hi ha lluny seients,
són lloguis que s'estan jutant.
Tarragona m'esborrona.
Constantia em fa patir.
Tarragona m'esborrona.
Constantia em fa patir.
El dia de la feina
i volia fer un segaló.
Vaig trobar la meva penya
i em vaig veure el meu racó.
Gairebé eren les dues
i el Miguel volia aixapar.
La nit era molt tranquil·la
quan de sobte algú va trucar.
Qui deu ser?
Qui deu ser?
Qui pot venir a molestar?
Vaig gritar aviat que els uniformats
tenien ganes de serau.
Tarragona m'esborrona.
Constantia em fa patir.
Tarragona m'esborrona.
Constantia em fa patir.
Tarragona m'esborrona.
Tarragona m'esborrona.
Constantia em fa patir.
Tarragona m'esborrona.
Constantia em fa patir.
Tarragona m'esborrona.
Tarragona m'esborrona.
Constantia em fa patir.
Tarragona m'esborrona.
Constantia em fa patir.
Tarragona m'esborrona.
Tarragona m'esborrona.
Constantia em fa patir.
Tarragona m'esborrona.
Constantia em fa patir.
Tarragona m'esborrona.
Tarragona m'esborrona.
Tarragona m'esborrona.
Constantia em fa patir.
Dóna-me escorrones, Constantia em fa patir.
Pont del diable, carres de la part alta,
fracolibro t'hi ha congit,
a l'obrir la porta, cutines que es mouen,
quan arribes a les 6.
Camp de mar, patroquímica,
turistes imaginant,
el molí de l'horta, avançant les forques,
i els pagesos mai contents.
Les moreres brutes, repitxen les putes,
xeringues per tot arreu,
escarres i dretes,
velles fancivetes,
van a missa de veu,
imperial terracos,
baixant i alcerraro,
moltes gent en teus parets,
a l'ofresca xerrant,
segons al davant,
de la plaça del castell,
al tocant,
la cova,
la colla vella,
la colla jove,
les titanes venen aix,
la ballana baixa,
el de fes en faixa,
on de fora va tornar,
el cafè en el balcó,
l'encabent el pudor,
travessa la ciutat,
mentre la rutina,
l'encabent patina,
aquest poble veu donar,
Tarragona,
basborona,
busquem-hi amb la patina,
Tarragona, basborona,
busquem-hi amb la patina.
Increïla,
aquesta cançó dels pets,
el Tarragona amb esborrona,
calla i balla,
justament,
doncs això,
té 20 anys,
aquesta cançoneta,
des d'aquesta llarga durada
dels pets que recordem
en aquests 25 anys de ràdio,
25 anys de música.
Avui tenim una mica més de temps
i aprofitem per acabar
amb un dels grans del rock estatal,
és Rosendo,
i aquesta cançó,
Deja que les diga que no.
Me puede pasar
que algunas veces
que todo da vueltas
a mi alrededor
y no suele ser fácil
de repente
dar dos pasos al frente.
Dicen que es un vició
de otro tiempo
yo les digo
que sí
sin compasión
pero no me agarran
otro invierno
alquilando el infierno.
Casi siente
confusión
Casi siente
Deja que les diga
que no,
que no,
que no.
Casi siente
Casi siente
Casi siente
Casi siente
Casi siente
Casi siente
Casi siente
Casi siente
Casi siente
Casi siente
Casi siente
Casi siente
Casi siente
Fins demà!