El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social
de l'Arcabisbat de Tarragona
Amics i amigues del campanar, rebin una cordial benvinguda
a una nova edició d'aquestes emissions
que prepara el Departament diocesà de mitjans de comunicació social
de l'Arcabisbat de Tarragona
Com sempre, rebin la factuosa salutació d'en Santi Grimau
que té cura de la part tècnica i de la que els parla Montse Sabater
Aquesta setmana arribem el diumenge 3 de durant l'any
23 de gener al calendari
Les lectures de la missa dominical ens parlaran de Jesús
Era l'esperat, l'anunciat
Les profecies, els antics, els llibres, els profetes en parlaven
Era ell, el que esperaven els israelites
I en ell hi veien una gran llum
En ell s'acompleixen els antics anuncis
Sí, l'escriptura en parla
D'ell i Mateus se'n fa ressò, ben palesament
Però és ell qui ens mou a nosaltres avui a viure esperançada i obertament
Quin convida a atrevir-nos a canviar
A començar ja ara a viure tal com somiem i desitgem
I Jesús convoca al seu voltant una comunitat
La comunitat
La comunitat del regne
La comunitat de la fraternitat
Cap figura, cap crac
Pescadors del llac
La comunitat que participa de la missió de Jesús
Veniu amb mi
Hi ha regne a construir i a estendre
I hi van anar
Sense calcular massa
I sense saber massa a què, ni on, ni de quina manera
Deixant tot el que els lligava
Tot
Habilitats, seguretats, lligams
Se'n van anar amb ell
Perquè era ell
I és ell
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells
Arcabisbe Metropolità de Tarragona i Primat
Déu vos guard
Al febrer els rigors del clima no són propicis
Perquè floreixin les plantes
Però Valls celebra la flor de febrer
L'antiquíssima devoció a la Mare de Déu de la Candela
Que coincideix amb el 2 de febrer
Dien que l'Església commemora
La festa de la presentació del Senyor
Al temple de Jerusalem
Segons una tradició ininterrompuda
L'any 1348
Els ballencs van clamar a Maria Verge
Que els lliurés d'una feroxa peste
Que assolava la ciutat
Lliurats de la peste
Van donar gràcies a la Mare de Déu
Apropant-se a la seva capella
On es va fer costum cantar una salve
Tots els dissabtes de l'any
Aquesta devoció es va veure incrementada
Quan el 1788
Va morir Josep Parellada
Beneficiat de la comunitat de Preveres
De la parròquia de Sant Joan Baptista
I va deixar com a última voluntat
La fundació d'unes festes decenals
De la Mare de Déu de la Candela
En les quals es faria una solemne processó
En honor de la Verge
Que seria portada en processó significant
Al vot de fidelitat a Maria
Dels eclesiàstics i de tota la societat ciutadana
Cada deu anys s'ha repetit
La tradició venerable
Que desborda l'àmbit eclesial
I s'estén a nombroses manifestacions
Culturals, lúdiques i esportives
En un altre any acabat en 1
El 1911
Es va esdevenir una altra fita
En aquesta devoció mariana
Tan relegada a la capital de l'Alcamb
La coronació canònica
De la imatge de la Mare de Déu de la Candela
L'arquibisbe de Tarragona
Acompanyat pels bisbes de Girona
De Lleida i d'Urgell
Va prendre de les mans de l'alcalde
Les corones
I després de llegir l'acte
Per la qual el papa autoritzava l'acte
Va procedir a coronar la Mare de Déu
I el nen Jesús
En motiu del centenari d'aquesta coronació
Venet XVI va concedir un any jubilar
Que acaba el proper dia 6 de febrer
Recordo amb emoció
Quan el vaig inaugurar el 24 de gener del 2010
Ara fa un any
Iniciant-lo a la parròquia
De la Mare de Déu del Lledó
L'altre gran devoció mariana vellenca
Van portar llavors la llum del jubileu
Pels carrers fins a la capella
De la Mare de Déu de la llum
Que és Cris
Després de cantar la salve
Com és preceptiu
Es va procedir a l'obertura de la porta de Sant Joan
Com corresponia a la inauguració
De l'any jubilar
Llavors vaig demanar
Que aquest temps fos de conversió personal
I d'abundants gràcies per a tots
Confio que així hagi estat
I demano a la Mare de Déu de la Candela
Que ens ajudi a acabar molt bé aquest any
I de goig
I que ens porti sempre de la mà en el futur
Que la clausura d'aquest temps de gràcia
Que sigui pròleg de nous propòsits i de molts fluids espirituals
Que sigui inspiració
Perquè trobem Déu en la vida personal i en l'hàbit familiar
I que en la vida social es manifesti
Aquesta florida de santedat
Que ha d'il·luminar el món
Adéu-siau
El proper cap de setmana
Hi ha un parell d'activitats que cal ressenyar
El 29 de gener
Hi haurà una nova sessió
De l'espai vocacional
Obert a joves a partir dels 16 anys
Es tracta d'unes convivències
Vocacionals lúdiques
Per a aquells joves que de manera distesa
Es puguin plantejar la seva vocació
El format serà
A través de rutes a peu
Descobertes de realitats diocesanes
Per a més informació i inscripcions
A la plana web
DLJ.cat barra acompanyament
Per altra banda
El 30 de gener es farà la tercera trobada
De qui porta el nom de Pau
En la celebració de la conversió de l'apòstol Sant Pau
Que tindrà lloc el 25 de gener
Dir-se Pau ens convida a identificar-nos
Amb l'apòstol Sant Pau
La seva vida i el seu testimoni
Hi haurà la celebració de l'Eucaristia
Recordant que Pau és el nostre nom
A la parròquia de Sant Pau
A dos quarts d'una del migdia
Qui tingui oïdes que escolti
Un comentari de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
Sense democràcia econòmica
No hi ha democràcia política
La democràcia econòmica encara està per inventar
El que té el diner mana
És el que imposa els preus i les condicions
I això val per a tots els nivells
En les empreses ja sabem qui és el que mana
I en els governs de les nacions igualment
El diner és el que decideix
I el que imposa la llei tant als estats
Com a nivell internacional
L'amo considera seva l'empresa
I per tant també els beneficis que pugui generar
Encara que aquest sigui un fruit
Tant del capital com del treball
Esmerçat en la transformació de la matèria
La doctrina social de l'Església
Sempre ha considerat injust
Que el capital salsi amb tot el benefici
Com si el treball no fos un element humà
Indispensable per a l'obtenció del producte
I quan això es dona a nivell internacional
Són els grans organismes
Els que tallen el bacallà a gust d'ells
S'han creat grans organismes
Per equilibrar l'economia del món
Però aquests organismes han estat sempre
Governats per les grans finances
I per tant la balança sempre s'inclina
De la mateixa banda
El Banc Mundial
El Fons Monetari Internacional
La Organització Mundial del Comerç
Tots s'han creat amb la idea
De redistribuir la renda
I cercar el desenvolupament
De tots els pobles
Però aquests organismes
Estan governats pel plen i penitenciaris
Que tiren l'aigua al seu molí
La democràcia econòmica
Consistiria en que tots els membres
De l'empresa
Es consideressin objectes de l'empresa
En capacitat de decisió
I en possibilitat
De portar el seu enginy
I les seves iniciatives
Al millorament de l'empresa
Que el treballador
Consideres l'empresa
Com a cosa seva
I que pogués participar també
Proporcionalment
Als beneficis de la mateixa
La democràcia econòmica
A nivell nacional
Consistiria en que l'Estat
Betllés per una major equitat
En la distribució de la renda nacional
I que fossin escoltades
Les justes reivindicacions dels sindicats
A l'hora de determinar un sou mínim
O d'establir uns convenis col·lectius
Que valoreixen més les necessitats de les persones
Que no pas als beneficis de les empreses
Una democràcia econòmica
La democràcia econòmica a nivell internacional
Consistiria
Afavorir el desenvolupament de la democràcia de la democràcia
Afavorir el desenvolupament dels pobles
No pas imposant-los la llei des de fora
Sinó afavorint la creació d'infraestructures
Indispensables pel progrés
I vetllant per una bona administració de les ajudes
Sancionant degudament
Tota apropiació injusta
I tota corruptela
Vinguin d'on vinguin aquestes infraccions
Eliminar els paradissos fiscals
I vigilar estrictament l'evasió fiscal
De les grans empreses
No hi pot haver democràcia econòmica
A nivell internacional
Si no s'accepta un Tribunal de Comptes Internacional
En capacitat
Per sancionar tot aquell que s'assalti
Les regles de joc
Que el diner no tingui tanta facilitat
De circular d'un país o un altre
I que s'estableixen les taxes
Per a les transaccions internacionals
Tot això vol dir que la democràcia econòmica
És incompatible amb el sistema econòmic imperant
En el que priva per damunt de tot el benefici
I s'estableixen competències injustes
Tant a nivell nacional com internacional
El diner no té llei
I qui més pot més guanya
A partir d'aquesta base
És impossible parlar de democràcia econòmica
I si no hi ha democràcia econòmica
Tampoc no hi ha democràcia política
Perquè aquesta està dominada per l'altra
El capital mana
I els estats són marionetes
Mogudes per la dinàmica de la productivitat
Els fils invisibles de la publicitat
I els mitjans de comunicació
Tots ells en mans dels amos de les finances
Pressionen de tal manera sobre el poble
Que es considera feliç
En tal de poder adquirir l'últim model de cotxe
O de sandàlies
Diu Jaume Botell
La democràcia sempre ha estat el sistema
Que sota la bandera de la llibertat
Encobert la riquesa dels uns
I la pobresa dels altres
Quan a Madalén
Albaric secretària d'Estat dels Estats Units
Se li va preguntar si valien la pena
Els milers i milers de víctimes de la guerra d'Irak
Declarada amb engany
I en contra de la ONU
I de l'opinió pública internacional
Va respondre que el progrés i la democràcia
Exigeixen sacrificis
No hem vist ni progrés ni democràcia
I sí molts interessos econòmics
I molt vessament de sang
La democràcia, que vol dir govern del poble
S'ha convertit en govern contra el poble
I a favor dels que tenen a les mans
Les regnes econòmiques del món
Amics, fins un altre dia, si adeu plau
Aquesta setmana es celebra l'aniversari
De la seva ordenació als següents preveres
El 24 de gener ho fan mossèn Antonio Rosario Jové
I mossèn Joan Maria Ferrer Calvo
Els quals van ser ordenats l'any passat, l'any 2010
I el 30 de gener ho celebra mossèn Vicent Ribes Canals
A qui li fou conferit l'orda per esbitral l'any 1983
Cal que els felicitem pel seu servei a l'Església
El proper cap de setmana comencen les festes desenals a Valls
Així, el dissabte 29 de gener
Se celebrarà el Dia dels Joves i pel millor futur de tots
Eus a si el programa d'aquest dia
A dos quarts de vuit del matí, a la capella de la Mare de Déu
La celebració de l'Eucaristia
A les deu del matí, celebració de l'Eucaristia de l'any jubilar
Presidida per mossèn Josep Maria Font
Rector de la parròquia de l'Assumpció del Pla de Santa Maria
A dos quarts de set de la tarda, repic de campanes anunciant l'inici de la novena
A les set de la tarda, solemne baixada de la imatge de la Mare de Déu de la Candela
Del seu cambril a l'Església
A dos quarts de vuit comença la novena
Predicarà la novena i presidirà la celebració de l'Eucaristia
Monsenyor Sebastià Taltavull
Bisbe auxiliar de Barcelona
A dos quarts d'onze de la nit
Betlla concert per mossèn Joan Àguila
Amb el grup Canta la teva fe
S'hi presentaran les cançons del seu nou CD
Titulat De la ciutat estel
Pel que fa al diumenge 30 de gener
Es dedica el Dia dels Nous Batejats
I dedicat a la iniciació cristiana
Els actes començaran a les dotze del migdia
Amb la celebració de l'Eucaristia
I la presentació dels infants batejats
En els darrers sis anys
A la Mare de Déu de la Candela
A dos quarts de vuit de la tarda
Predicarà la novena i presidirà la celebració de l'Eucaristia
Monsenyor Agustí Cortés
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat
Aquest diumenge 23 de febrer
S'escau la diada de la infància missionera
Per aquest motiu
Obrim avui els nostres micròfons
A un grup d'alumnes del Col·legi Sant Domènec de Tarragona
Pondueix l'espai
La seva professora
La senyora Loli Melero
Hola, bon dia
Estem aquí un grupet
De nens de l'escola de Sant Domènec de Guzmán de Tarragona
Per parlar una miqueta
De la jornada d'infància missionera
Ara ells es presentaran un a un, us diran el seu nom
I per què estan aquí
I per què estan aquí
Hola, em dic Saila i sóc de 5è
I venim a representar tots els col·legis de Tarragona i el nostre
Hola, ja em dic Marina
Sóc de 5è
I venim a explicar una mica el dia de la infància missionera
Hola, em dic Arnau
Sóc de 5è
I venim a explicar més o menys
Algú sobre la infància missionera
Hola, ja em dic Bernat
I venim a representació del col·le
I d'altres col·les d'aquí a Tarragona
I ja explicarem una mica sobre la infància missionera
Doncs molt bé
Aquí ja els teniu els quatre
I ara l'Arnau
Us explicarà una miqueta
De quina manera podem participar
En aquestes activitats
Que organitza Infància Missionera
I quina va ser la primera
La que va participar ara fa poquet
Un dia
Un dia vam anar amb tota l'escola
A l'església de Sant Antoni
I vam anar a fer sembradors d'estels
Llavors cada escola
Teníem un que representava l'escola
I deia una pregària
Sobre els missioners
Que ara estan ajudant a altres països
Molt bé
I allà estàvem només
La nostra escola
O hi havia més nens?
Hi havia més nens
Molt bé
I que representaven
Tots els missioners
En una pregària
Que van pujar
Els nens que tenien la pregària
Van pujar
A dalt de l'altar
I la van dir
I la van dir
En honor dels missioners
Que ara estan
Ara estan allí
Cuidant dels altres nens
Molt bé
I quan vau sortir de l'església
Quina acció vau fer?
Que és molt bonica
Vau desitjar
Vam anar
Vam anar a l'escola
A repartir estels
Per felicitar el Nadal
I el naixement de Jesús
De part d'aquí?
De part de...
De part dels missioners
Que estan allà treballant
I no poden venir a fer-ho
I vosaltres
En nom d'ells
Doncs vau fer aquest gest
Ho vam representar
Molt bé
Després de Sembradors Estels
Vé aquesta jornada
D'aquest diumenge
D'infància missionera
El Bernat
Ens explica una miqueta
Quin és el lema
Doncs que
Nens ajuden altres nens
Perquè així
Puguin tenir menjar
Anar a catequesi
Perquè puguin saber
Qui és Jesús
I què fa
Tenir escola
Perquè els seus professors
Els poden ensenyar
Perquè ells
I també
Que nosaltres
Tindríem de ser
Agraïts
I donar alguna cosa
Per ells
I que tinguin material
Molt bé
I també sabem
Que el món és molt gran
No?
I aquest any
Doncs sobretot
Pensarem en quins nens
De quin lloc
Marina?
Els nens d'oceania
D'oceania
Molt bé
I què és oceania?
On està?
Oceania
Està al costat del mar pacífic
I està una mica sota d'Àsia
El país més gran
És a Austràlia
És a Austràlia
Però després hi ha
Totes els altres països
Són molt petits
Són unes illes
Que estan enmig del mar
Molt bé
I quin és el lema?
Que el lema és
Amb els nens d'oceania
Seguim a Jesús
Seguim a Jesús
Molt bé
Molt bé
Quina manera
Tenen d'ajuda
Com a tots els nens
Doncs podem fer objectes de record i vendre'ls
Fer material escolar
Fer objectes per recordar-los
I donar diners
Però sobretot
Sobretot
El que tenim que fer
I és molt fàcil
És cada dia pregar pels nens
Això és molt important, no?
Sí
Perquè la pregaria arriba a tot el món
Sí
I a tot arreu
Esperem que us vagi bé la jornada missionera
Esperem també que sigueu molt solidaris aquest diumenge
Però no només aquest dia
Sinó tots els dies de l'any
Recordeu com ha dit la Shaila
Que el més important és una cosa que no costa diners
Que és pregar per tots aquests nens del món
Que tan necessiten de nosaltres
Amb els nens d'oceania
Seguim a Jesús
Bon diumenge
Ja a tots
Les lectures de la missa del diumenge tercer de durant l'any
Pertanyen al cicle A
En concret, l'Evangeli és segon Sant Mateu
Capítol 4, versets del 12 al 13
Escoltem-los tot seguit
En la versió dramatitzada de l'Associació Bíblica de Catalunya
A continuació, mossèn Joan Magí
Ens oferirà el seu habitual comentari
Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat
Es retirà a Galilea
Però va deixar Nazaret i se n'anar a viure a Cafarnaúm, vora el llac, en els territoris de Zebuló i de Neftalí
Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Isaías
Terra de Zebuló i de Neftalí, camí del mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans
El poble que vivia en la fosca
Ha vist una gran llum
Una llum arresplendit
Per als qui vivien al país de mort i de tenebre
Des d'aleshores, Jesús començava a predicar
Deia
Convertiu-vos, que el regne del cel és a prop
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures dominicals
A càrrec de mossèn Joan Magí
El dia 23 de gener
Ens trobem en el tercer diumenge
Dels anomenats durant l'any
I se'ns parla d'alegria
Ens diu el Papa Benet XVI
En primer lloc
Voldria recordar la bellesa i l'encís del trobament renovat amb el Senyor Jesús
Ha experimentat durant l'assemblea sinodal
Per això, fent-me ressò de la veu dels pares
Em dirigeixo a tots els fidels
Amb les paraules de Sant Joan en la seva primera carta
Ja que la vida s'ha manifestat
Nosaltres l'hem vista i en donem testimoni
I us anunciem el qui és la vida eterna
El qui estava amb el Pare i se'ns ha manifestat
A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit
Perquè també vosaltres estigueu en comunió amb nosaltres
Que tenim comunió amb el Pare i amb el seu fill Jesucrist
L'apòstol parla de sentir, veure, tocar i contemplar
I a què?
La paraula de la vida
Perquè la vida mateixa es va manifestant en Crist
I nosaltres, cridats a la comunió amb Déu
I entre nosaltres hem de ser anunciadors d'aquest do
Isaías ens diu
Tu, senyor, els has omplert d'alegria immensa
Per què?
Diu
Perquè el jou que els afeixugava
La barra que duien a l'espatlla
El garrot del seu opressor
Tot ho has trossejat
El senyor m'il·lumina
Ens diu el salmista
I em salva
Qui em pot fer por?
Sant Pau ens diu
Estigueu ben units
En un sol pensament
I un sol parer
I Jesús ens diu
Convertiu-vos
Que el regne del cel és a prop
I segueix dient
Veniu amb mi
La llum que compartim pel baptisme
Es fa visible per a tothom
Sobretot
Es fa visible per a nosaltres
Quan ens reunim
Per a viure la fe
En la celebració del diumenge
Llavors
L'alegria
Omple la nostra realitat humana
Llavors
Fem més collita que mai
Perquè el que ens enriqueix
I dona seguretat
Són els dons
Que cadascú de nosaltres
Mostra
A la llum de tots
És el senyor
Qui ens il·lumina
I ens salva
Estem segurs
A la seva casa
El seu temple
Que som nosaltres
Ens animem en l'esperança
A no defallir
El senyor
Manifestant a través nostre
La seva bondat
Ens la fa fruit
En la seva amistat
Quan contemplem
La creu de Crist
Descobrim la font
De la nostra saviesa
I de la força
Perquè Crist
Ens ens hi ensenya
Que es pot vèncer
La violència
I la mort
Captant
Acceptant
I fent la voluntat
Del pare
De l'amor de Crist
Manifestat en la creu
Ens ve la llum
Per estimar tots els altres
Ens mena cap a la unitat
I ens protegeix
De totes les divisions
L'alegria
Que comporta
L'experiència
De la llum
Ens fa disponibles
En el seguiment
De Jesús
Per ajudar els altres
A trobar
Aquesta llum
I aquesta alegria
Sigui quina sigui
La nostra procedència
Com que tots
Som fills
Estimats
De Déu
Podem enfocar
Sempre
La nostra vida
La nostra llum
Al servei
Dels altres
Aprenent
I vivint
Els passos
De Jesús
Units
Al seu costat
Amics
Parlem-ne
Un cop d'ull
A la vida
Pel pare
Esteve Sala
Franciscà
Pau i bé
Amigues i amics
Sant Pau
En una de les seves cartes
Diu que de Déu
No se'n riu ningú
Avui en dia
En què l'ambient general
Passa de Déu
Almenys
Així ho sembla
En el nostre ambient
Occidental
Semblaria
Que aquesta frase
Està fora de lloc
Com pot ser
Que Sant Pau
Que Sant Pau
Digui
Que de Déu
No se'n riu ningú
Una part important
Del món
Passa de Déu
Especialment
Es dona aquest fenomen
En els països
Més rics
I cultes
No tothom
En els països
Rics
I cultes
Hi ha força
Gent creient
I bona
Però s'ha de reconèixer
Que predomina
Un ambient
Laixista
I bastant
Anti
Tot el que sigui religiós
Déu
Ho veu tot
I Déu
Ho sap tot
Com diu la paraula
De Déu
Déu podria actuar ràpid
I llançar
Sofre i tempesta
Però Déu
És amor
Déu calla
Déu
Espera
Ens diu
El Salm
Que per a ell
Mil anys
Són com un dia
La vida és dura
I el ser humà
Moltes vegades
Nedem
En l'autosuficiència
El materialisme
I el desamor
I ell, Déu
Segueix esperant
Perquè sap millor que nosaltres
Lo poca cosa que som
Ell espera
Perquè sap a on ens conduirà
Tota aquesta mena de
Visió superficial de la vida
Tan extesa
D'aquest
Diguem
D'aquest egoisme
I narcisisme
Tan fort
Que ens fa viure actualment
Quan recollim
El que estem sembrant
Ens la pegarem
N'estic convençut
Cada vegada
Hi haurà més suïcidis
A títol d'exemple
Cada vegada
Hi haurà més persones
En problemes de drogues
En problemes d'alcoholisme
I amb problemes de desamor
I cada vegada
Tindrem més problemes
D'agressivitat
I de violència
Per què?
Perquè el ser humà
Quan perd la noció de Déu
Queda a mercè
Del propi ser humà
Per això
Déu sap esperar
Com deia la mare Teresa
Com deia la mare Teresa de Calcuta
I ell
Que aparentment
Sembla que no s'entera
De la història
Espera
Amb aquella grandesa
Que sols ell pot tenir
Actua directament
Però actua
A vegades indirectament
Perquè
Vol ajudar el ser humà
Sense forçar situacions
Acompanyant el ser humà
Poc a poc
Vers Déu
Pau i bé
Amigues i amics
El dilluns 24 de gener
S'escau la diada
De Sant Francesc de Sales
Patró dels periodistes
A banda de la tradicional missa
A les 10 del matí
A la capella de Palau
Seguida de la recepció
Enguany està prevista
Una interessant conferència
De l'Ambaixador de Turquia
Sobre llibertat d'expressió
I llibertat de creences
Per això
Amb motiu de la diada
De Sant Francesc de Sales
Patró dels periodistes
I com us recorda
El full dominical
D'aquest diumenge
El departament diocessà
De mitjans de comunicació social
De l'Arcabisbat de Tarragona
Convida a tots els diocessants
A la conferència
Que el dilluns 24 de gener
Pronunciarà
L'excellentíssim senyor
Ender Arad
Ambaixador de Turquia-Espanya
Sobre el tema
Turquia i Europa
Libertat d'expressió
Libertat de creences
L'acte
Obert a tothom
Tindrà lloc
A la sala d'actes
De caixa fòrum
Que es troba al carrer
Cristòfor Colom
Número 2
De Tarragona
A dos quarts de vuit
Del vespre
I això és tot per avui
Moltes gràcies
Per la seva atenció
I fins la setmana vinent
Si Déu vol
Això sí
Abans d'acomidar-nos
Per avui
Els desitgem
Feliç setmana a tothom

Fins demà!