Bona nit
Demà, com és prou sabut, és la Diada Nacional de Catalunya,
una data en la qual s'hi porten a terme actes molt diversos,
segons el grau de consciència nacional de cada consistori
o de la capacitat dels actors més desperts de la respectiva societat civil.
De motius de queixa i de reivindicació en falten,
mentre que a poc són els pobles que, d'altra banda,
no han programat algun tipus d'acte festiu.
I entre aquests darrers, les sardanes en són un dels ingredients,
fins al punt que aquesta és una de les jornades amb més feina per a les cobles.
De fet, la celebració de la Diada va més enllà del dia 11
i abasta notablement avui dissabte.
Fent un seguiment de les actuacions de les cobles, trobem de tot.
Ballades que s'han fet des de fa molts anys,
fins al punt que les cobles ja emparaulen la ballada d'un any per l'altre,
encara que en alguns casos, com ara Tarragona,
són ignorades per la programació oficial,
fins al punt que es podria qualificar d'activitat alternativa.
També veiem, però, ballades fetes a correcuita,
en horaris impossibles, perquè no hi havia coble lliure
o vés a saber per què, i ja m'agradia veure qui va ballant aquelles hores.
Cobles que fan autèntiques maratons,
on al final del dia ja no sonen com haurien de sonar,
o com a mínim com ho fan habitualment.
Cobles que tothom creia desaparegudes
i que potser es formen només per aquesta jornada,
o les sempre fredes ballades amb música enregistrada.
I no parlem de programes on els ingredients s'incabeixen amb calçador,
amb coble, castells i gegants,
actuant alhora al mateix lloc.
Curiosament, un dels dies amb més cerdanes
és quan menys se'n deuen ballar a gust.
Això no vol dir que no n'hi hagi d'oportunitats si sabem triar.
Aquí a Tarragona, per exemple,
encara que coincideixin amb els castells,
és en punts diferents de la Rambla.
Aprofiteu!
Molt bon dia, benvinguts a una nova edició
de l'Undon i seguit,
sardanes, esbars, música per a coula,
a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui, amb l'equip que formem la Cibli,
el control de so,
aquí davant del micro,
el servidor Àngel,
i en el seu moment,
quan correspongui a la seva secció,
la Marta, amb el seu borracó.
Bon dia.
Bon dia, Marta.
Púnia, preparada?
Sí?
Sí.
Sí?
Molt bé, ella ja està acabant d'engestir les seves coses
i quan arribi el moment tindrem la seva secció,
que suposo que alguna cosa es dirà,
a més a més del que hagi preparat,
a menys procurarem que ens ho faci,
de les colònies de l'agrupació sardanista terronadansa
que celebraven fins fa avui vuit dies.
Avui, però, en el programa tenim moltes més coses,
com podeu imaginar,
com podeu suposar,
una agenda de ballades sardanes ben àmplia,
però en moltes més coses també.
És el nostre sumari.
i avui, l'un, dos i seguit,
arriba l'edició 766,
i un bon grapat de ballades sardanes
amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya.
Algunes hi ha avui mateix dissabte,
però, esclar, demà, diumenge,
és el dia en què tot això esclata molt més.
Tot i que no totes són amb motiu de la diada,
hi ha alguna cita habitual
que per calendari correspon en aquest dia
com és l'Aplec del Marroig,
que serà demà, matí i tarda,
i un concurs,
un concurs que podeu pensar que ens queda una miqueta lluny,
a lloret de mar,
però hi haurà gent de Tarragona allà participant-hi,
perquè, entre altres coses,
és la represa del campionet pel que fa a les colles veteranes.
Si la colla toc de dansa,
actual campiona de Catalunya,
doncs anirà allà a defensar aquest títol.
És el segon concurs de la temporada,
després del primer,
a Vilanova i la Geltrú,
on van aconseguir altra vegada la primera posició.
A l'apartat de notícies,
tindrem alguna notícia trista també,
com la desaparició,
avui fa vuit dies precisament,
d'un home que ha treballat molt per la Sardana
en les comarques tarragonines,
Joan Roig i Canals.
Parlarem també mirant de cara al futur,
amb noves propostes,
com les que ofereix el mercat de música viva,
de bícone,
en guany també hi és present la música paracobla.
Parlarem de coses també enrere,
però recents,
i que també barregen això de la visió de futur,
i és el concert del qual la setmana passada
en parlàvem força,
concert que va tenir lloc a les Borges del Camp dijous,
amb la cobla Reu Jove,
molt ben ampliada,
amb sons de jazz,
és a dir,
la cobla fent d'autèntica Big Band.
Tindrem alguna xafrederia,
suposo,
encara que no tinguem avui amb nosaltres el David
i el racó de la Marta,
amb música,
on aquesta part de música
hi haurà una petita mostra
d'aquell concert que us deia,
de dijous passat a les Borges.
Anem a començar.
Fem-ho parlant també d'una activitat recent,
el passat 8 de juliol,
es va presentar la Salamósar de Calella de la Costa,
el primer disc recopilatòri de sardanes
del tenor i compositor Enric Hurti,
un dels noms que això d'escriure sardanes
sonen més i més bé últimament.
L'album porta per títol Enric Hurti,
sardanes, així ben senzill,
i el van registrar a la cobla
on aquesta música actualment és el solista de tenora,
a la Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
sota la direcció de Tomàs Grau.
Inclou alguns dels títols més destacats
de la producció d'Hurti,
així com altres de més recents.
Comencem avui, doncs, el programa
amb una magnífica composició d'Hurti
estrenada a la Sala Barrades
de l'Hospitalet de Llobregat l'any 2008,
el Tarannà del Poble.
de l'Hospitalet de Llobregat l'any 2008,
i l'an roptu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

...

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
del mig...
...
...
...
...
...
Serà un concert de sardanes, música per a cobla i ballables.
Passem a un altre apartat dins l'agenda.
Concursos de colles, ara, per avui mateix, a les 10 de la nit, a Súria,
a la plaça Sant Joan, concurs per a colles lliures amb la cobla local, la cobla Súria.
Demà, diumenge, a dos quarts de dotze del migdia,
a Tàrrega, al Parc de Sant Lloi, campionat territorial de la terra ferma
i colles lliures amb la cobla Tàrrega.
I a les 6 de la tarda, a Lliuret de Mar, a la plaça de Pere Torrent,
campionat veterans, es reprèn, doncs, com dèiem abans,
el campionat per a les colles més veteranes,
territorial també, comarques gironines i colles lliures amb la cobla contemporània.
El proper cap de setmana, el dissabte, dia 17, a dos quarts de set de la tarda,
a Solsona, a la plaça del Camp, campionat de la terra ferma i colles lliures
i actuació de la cobla, ciutat de Solsona.
I el diumenge, dia 18, a les 6 de la tarda,
ja amb plenes festes de Santa Tecla aquí a Tarragona,
al Serrallo, concurs vàlid pel campionat de colles grans,
es reprèn, doncs, també, després del parèntesi d'estiu,
el campionat per a les colles de la categoria de grans,
també territorial, comarques tarragonines i colles lliures.
I ara, a la cobla a Cossetània, remarquem que hi ha una variació en l'ubicació,
així com l'any passat es va fer davant de les escales reals,
per motiu d'obres, es fa pròpiament al Serrallo,
davant del port de pescadors.
I, Déu-n'hi-do, també, l'agenda pel que fa als esbars.
Avui mateix és prevista l'actuació a Mahó, a Menorca,
des de les festes de Gràcia, de l'esbar Santa Tecla, de Tarragona.
A les 9 del mes, però bonastre, la plaça de la vila de l'esbar Santa Eulàlia,
de Banyeres del Paradès.
Demà diumenge, la diada, la celebraran en algunes poblacions
amb actuació d'esbars.
A la pobla de Mafumet, per exemple, a les 12 del migdia,
al Parc de les Pobles, amb l'esbar d'encaire de los Ferrausenc.
Al vespre, altra vegada a Menorca, aquesta vegada a Ciutadella,
la nova actuació de l'esbar Santa Tecla, de Tarragona.
A dos quarts de set, a Mas Llorenç, a l'esbar Santa Eulàlia,
de Banyeres del Paradès.
I a les 7, a Vilaseca, a la plaça de l'Església,
al grup de dansa tradicional catalana Ramon Dulzina, de Vilaseca.
Divendres 20, dia 16, ja parlem, el que fa als esbars,
de festes majors de Santa Tecla.
A dos quarts d'onze de la nit, a la plaça de la Font, de Tarragona,
a l'esbar Santa Tecla, amb el seu espectacle Fragments de Festa.
I el dissabte, dia 17, a les 7 de la tarda,
amb un so, Oscar, a la plaça Major,
l'esbar d'encaire de Tarragona,
i actuarà amb el grup Factoria Folk,
dins d'un festival de danses tradicionals.
I hem d'anar també, pel que fa al dissabte, dia 17,
a la veïna de Ciutat de Reus,
també amb festes majors, festes de misericòrdia.
A les 9 del vespre, al Teatre Dolorfeu Reusenc,
que actua a l'esbar Dolorfeu Reusenc,
amb l'espectacle Orígens.
I només mitja hora més tard, també a Reus,
al Teatre Bertrina, a les Bar Reus Dança,
oferirà la desena edició de l'espectacle
Dances de Creació, on presentarà les seves noves coreografies,
acompanyat pel cor mestral.
A més, hi actuarà com a esbar convidat,
l'esbar Mar Burlany de les Preses,
que presentarà el seu darrer espectacle,
estrenat en guany.
I encara amb més actuacions,
el mateix dissabte, dia 17, a les 10 de la nit,
a Falset, al Teatre L'Artesana,
el grup La Corranda, de Falset,
oferirà l'espectacle El Quixot,
estrena d'una versió del Quixot amb coreografies noves,
entre les quals algunes del coreograf recentment desaparegut,
Eduard Ventura.
Noves representacions l'endemà,
el diumenge, dia 18,
i a les 6 de la tarda,
i a dos quarts de nou del vespre.
I tanquem ja, Ginda,
amb l'apartat d'aquell que en diem activitats diverses,
dilluns, dilluns vinent, dia 12,
a les 7 de la tarda, aquí a Tarragona,
a la Casa de la Festa,
presentació del projecte musical Mans Petites,
una proposta pionera al nostre país,
en el que els alumnes, a partir dels 6 anys,
poden aprendre a tocar els instruments de música tradicional,
com el sac de gemí, la tarota, la gralla,
la tenora, el timble, el fabioli,
el timbal i l'acordió diatònic,
de dimensions reduïdes.
Adaptats a les seves mans petites,
organitza l'aula d'instruments tradicionals
de l'Escola Municipal de Música de Tarragona.
Doncs bé, llarga gent de com correspon
al voltant de la Diada Nacional de Catalunya
i també aquests inicis ja imminents
de les festes majors de Tarragona i de Reus.
Doncs anem a la música,
seguirem després amb les notícies,
i si la setmana passada van comentar
el cas singular de Conrad Saló,
qui va ser director de la principal de l'abisbal
durant gairebé mig segle,
actualment és un digne successor,
Francesc Casú, també excel·lent compositor de Sardanes.
Una de les primeres que va donar a conèixer
l'any 1983 era Recordança,
composició que precisament va obtenir
el segon premi del prestigiós concurs musical
Mestre Conrad Saló.
De fet, l'havia dedicat a la memòria
del seu predecessor.
Escoltem-la interpretada com no podia ser d'altra manera
per la principal de l'abisbal
dirigida per ell mateix, Francesc Casú.
Mestre Conrad Saló
Mestre Conrad Saló
Mestre Conrad Saló
Mestre Conrad Saló
Mestre Conrad Saló
Mestre Conrad Saló
Mestre Conrad Saló
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
D'aquesta música de jazz amb coble que podíem escoltar i us prometem que en propers programes us anirem oferint altres mostres de la magnífica música que vam poder escoltar dijous a les Borges.
a les Borges del Camp, doncs deia que aquesta música lliga amb la sintonia d'aquesta sintonia d'aquesta secció del programa que avui recuperem després del parèntesi de dissabte passat però justificat i és el racó de la Marta.
Molt bé!
Molt bé les colònies, no?
Sí, molt bé!
Estava justificat que no hi fos, home, fins dissabte hi van ser.
I bé, Marta, avui tornes amb la teva secció i suposo que ens has preparat alguna coseta interessant.
A veure, què dius?
Com sabeu, els concursos de colles sardanistes es regeixen per a unes normes establertes per la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.
Entitat que també organitza el Campionat de Catalunya.
Són unes normes que naturalment han evolucionat amb el temps i a les quals sempre s'hi van fent modificacions per anar-les millorant i adaptant les necessitats de cada moment.
Lògicament hi ha d'haver normes, sobretot quan hi ha concursos. I bé, bé, què ens has portat, doncs?
Avui m'agradaria veure com eren les normes fa anys. Per això he buscat una revista de l'any 1934 que es publicava a Tarragona i que era el botlletí del foment de la sardana l'harmonia.
Entitat que en aquella època promovia les sardanes a la ciutat. En el número 32, corresponent al mes d'agost, hi trobàvem les bases d'un concurs que havia de servir per escollir la colla que representaria a Tarragona en la primera competició nacional dels sardanistes
que havia convocat la Lliga Sardanista de Catalunya per al mes d'octubre d'aquell 1934.
Fa molts anys d'això, eh? Segurament, segurament les normes varien molt de les que estan vigents avui en dia.
I la Marta ens ha portat aquí unes fotocòpies d'aquesta revista, aquell botlletí, de fet el botlletí de l'entitat aquella,
el foment de la sardana l'harmonia, que tenia la seva seu a la Rambla, 14 d'abril. Saps on és això, Marta?
És la Rambla Nova, l'actual Rambla Nova, la Rambla 14 d'abril. Allí hi havia l'Ateneu de Tarragona
i una de les entitats que hi havia allí acollides era aquesta entitat, el foment de la sardana l'harmonia.
I en aquest botlletí veiem que hi havia aquestes normes. Ens les llegeixes, Marta? A veure què hi trobem de curiós.
Les colles concursant a enballar les sardanes s'atendran a les normes següents.
Forma norma 1. La sardana haurà de ballar-se amb bon estil i perfecte conjunt.
Això de moment bé, no? Sembla una norma força assenyada.
Norma 2. Estil. El d'ençaire s'ha de mantenir sempre de cara al centre de la rotllana.
És a dir, que les oscil·lacions a dreta i esquerra han d'estar fetes exclusivament de costat.
Cal evitar l'encarcarament i l'accés de mobilitat.
Home, sí, que els d'ençaire s'ha de mirar endavant, no? Sembla lògic també.
Sembla que hi ha de cajón que diuen... Digues, digues.
Norma 3. Estil. En la posició dels braços cal parar, esment, que les mans no rebassin l'alçada de l'espatlla.
Ah, aquí ja veiem canvis, eh?
Ah, que és a dir, Marta, avui en dia les colles, els braços més amunt de l'espatlla.
Això ha canviat molt.
Norma 4. Estil. Els punts seran marcats sempre puntejant.
El peu puntejador, un xic enlairat cap al costat on s'ha de dirigir la rotllana,
per tal de dar-li una petita oscil·lació, en puntejar es creuaran discretament els peus.
Aquí hi hauria molta cosa de detall a valorar, però segurament avorriríem els oïdors,
perquè són coses de detall que sabem els que ballem en colla.
Això que s'ha de marcar sempre puntejant, per exemple,
hi ha gent que no ho marca el moment de puntejar, però aquí ens podríem estindre amb debats
i potser quedem-nos en l'anècdota d'aquestes bases,
que ja veureu que més endavant hi ha algunes més curioses.
Endavant, Marta.
Norma 5. Estil. No es mirarà mai al peu mentre es dansi
i es ballarà sempre de puntetes.
Caldrà moure els braços seguint el ritme de la música.
Ara s'entén perquè hi ha gent molt gran que a vegades hem vist,
t'has fixat mai, Marta, que fan ballar els braços així.
Ara no ho veieu els que ens escuteu, però suposo que els que heu estat enballades
sabeu que em refereixo.
En tot cas, els braços no moure junt amb tota la cosa.
Això seria el gran canvi respecte a aquella època.
norma 6. Conjunt. Cal una unitat de moviment i de posició entre els components d'una colla tant.
A. Enmarcar els compassos de la sardana.
B. En el nivell d'alçada dels braços.
C. En les diferents posicions d'aquests.
D. Del ritme en seguir el compàs de la música.
Sí, això va ser com una mena de recopilació de les normes d'abans,
però dient que, clar, això ho han de fer tots alhora.
una altra cosa evident. En queden encara algunes altres.
Ara passem pàgina.
E. Enmarcar els finals del contrapunt.
F. Del gest de l'acord final.
Clar, com a mínim, tots alhora, que és la gran norma de la sardana
i sobretot dels concursos de colles.
A veure, encara en queden un parell, em sembla.
Norma 7. No s'avisarà a viva veu el repartiment.
Es podrà avisar per mitjà d'una estreta de mans.
Estreta de mans, sí.
Això és un altre gran canvi que segurament els que ballem avui en dia
en sobte més respecte a altres èpoques.
Els concursos no s'havien d'anunciar els repartiments de viva veu,
sinó s'havien de fer per aquest sistema.
És un dels grans, grans canvis respecte a com es ballava abans.
Els concursos, almenys.
I l'última?
Norma 8.
L'acord final es marcarà amb un sobtat moviment de braços
cap endavant acompanyat d'una estreta de mans.
La inscripció és gratuïta.
Va, tot això ja són els detalls de la inscripció,
que és gratuïta, etcètera, etcètera.
No ha de ser curiós.
I algun dia potser ho comentarem amb el David i la Maria Rosa,
els altres membres de l'equip del programa, eh, Marta?
Perquè segurament tindran...
Què, vols dir alguna cosa més d'això?
Sí?
Vols destacar alguna altra cosa de les bases?
No, no, aquí ho podem deixar.
Molt bé.
Ha estat una mirada als programes, a les bases, millor dit,
dels concursos de colles de fa molts anys, del 1934.
I a part que haguessin canviat algunes d'aquestes bases,
ara n'hi ha moltes més de normatives als concursos.
Tot s'ha anat complicant més.
i potser quedem-nos en aquest esperell d'anècdotes,
per exemple, que els braços no es podien aixecar més enllà de les espatlles
o que no es podien repartir de vivebeu.
T'imagines això, Marta?
Sí.
Hi havia un codi de senyals que apretaves les mans,
però, clar, des que el que repartia fins que el que hi havia a l'altra banda de la rotllana,
fins que no li arribava,
s'havia de fer amb prou temps, això.
Són petits detalls.
Bé, deixem-ho aquí.
Marta, gràcies.
De res.
Després a les cefarderies vull que m'expliquis coses de les colònies, eh?
Ara ens n'anem cap a una altra secció del programa,
secció musical, amb nom propi, La Relíquia.
Aquesta vegada, a La Relíquia, no escoltarem el so característic d'una cobla,
ni tan sols d'algun instrument de cobla.
A més, els intèrprets de la peça escollida ni tan sols són catalans.
Es tracta d'un tema instrumental que cap a la meitat dels anys 60 del segle XX
va sonar molt i molt a tot arreu.
Nit de Llampecs.
No era una sardana, però el grup que l'interpretava,
Los Relámpagos, van saber donar-li un aire propi d'aquesta dansa.
Ells eren madrilenys, es van formar l'any 1961,
és a dir, en plena època de creació de moltíssims grups de rock i de pop,
i sens dubte foren dels més populars i de més qualitat
durant bon grapat d'anys.
Escoltem com sonava aquella nit de Llampecs,
donada a conèixer l'any 1965 amb Los Relámpagos.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Llampecs.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
canviem!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
combat!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Amb una recent edició de la Seferderia
us anunciàvem que el Casal Tarragoni
s'havia decidit, havia entrat de valent
en la campanya que hi ha per reivindicar
la Sardana com a dansa nacional de Catalunya
i hi ha encarregat una mena de pancarta,
una lona, amb un text que ho reivindica això
i que pensàvem portar-ho a totes les activitats
que organitzen i sembla que l'estrena serà demà
a la Ballada de Sardanes de la Diada Nacional de Catalunya.
I acabem, hi ha xafarderies per avui,
deixem-los pel David per quan torni el programa
i dir-vos que han començat, de fet ja fa dies
que es van començar els enregistraments
per la propera temporada de la Sardana de l'any.
Aquelles Sardanes que no han estat enregistrades en disc encara,
que són la majoria perquè són tots sardanes noves,
doncs se'n fan enregistraments express
i en guany a càrrec de la Cobla Ciutat de Girona.
Aviat, precisament el cap de setmana de les festes de Santa Tecla
comença la nova temporada de la Sardana de l'any.
Anem gairebé marxant,
fem-ho amb una sardana d'Enrique Guirard,
compositor que s'hi caracteritza per algunes coses
per fer sardanes on el més important és la melodia
i amb una versió de la Cobla Sant Jordi,
la torre de Camp Bordoi.
i amb una versió de la Sardana de l'any.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
D'Ana!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!