El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Amics i amigues del Campanar, una cordial benvinguda a una nova edició d'aquestes emissions
que prepara el Departament Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, rebin la factuosa salutació d'en Santi Grimau, que té cura de la part tècnica i de la que els parla Montse Sabater.
Aquesta setmana arribem el diumenge nover de durant l'any, 6 de març al calendari.
L'Evangeli d'aquest diumenge és de Sant Mateu.
Els seguidors de Jesús donaven a les seves paraules una importància transcendental.
El cel i la terra podran passar, les paraules de Jesús mai.
A Galilea havien conegut la força d'aquesta paraula que alliberava de la malaltia, el sofriment, el pecat i les pors.
Ara, en les comunitats cristianes, experimentaven que introduïa veritat en les seves vides,
els ressuscitava per dins, els omplia de vida i pau.
La crisi actual està posant al descobert la veritat o la mentida de la nostra vida cristiana.
No n'hi ha prou fer anàlisis sociològiques ni adoptar reaccions instintives.
No ha arribat el moment de fer un examen de consciència en les nostres comunitats i en l'Església,
a tots els nivells, per qüestionar falses seguretats i posar nom concret de la falta pràctica d'Evangeli.
No n'hi ha prou confessar Jesús, Senyor, Senyor, si no fem la voluntat del Pare.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Entre els dies 8 i 14 de febrer he tingut ocasió, convidat per l'Ambaixada de Turquia, de visitar aquell país.
L'objectiu ha estat conèixer els llocs relacionats amb Sant Pau i Santa Tecla
i, en general, els escenaris que apareixen amb tanta freqüència en els fets dels apòstols,
als llocs de les primeres comunitats cristianes.
Acompanyat d'alguns sacerdots i d'un bon grup d'excel·lents periodistes i persones que treballen en el món de la comunicació,
hem recorregut llocs entranyables i hem pogut conèixer les petites comunitats cristianes
que viuen la fe cristiana de manera admirable i a vegades heroica en aquest país de majoria musulmana.
Després del viatge de nada, la nostra primera meta va ser Instambul,
antigament Bizanci i abans Constantinoble, un enclavament molt important
per on han passat gairebé totes les civilitzacions.
Després de visitar la gran mesquita i Santa Sofia, vam resar el credo a tocar de l'església de Santa Irene,
ja que en aquesta església, ara transformada en sala de concerts, es va celebrar el concili de Constantinoble
i es va professar per primera vegada el que ara anomenem Credo de Nicea Constantinoble.
A la tarda vaig poder concelebrar l'eucaristia amb un senyor Luis Pelatre, arquebisbe d'Instambul,
amb els sacerdots de Tarragona que venien amb mi i amb el rector de la catedral d'Instambul.
Una església no gaire gran, comparada amb Santa Sofia, que havien visitat al matí i que ara està transformada en museu.
El dia següent van viatjar a Antioquia, la ciutat on els seguidors de Jesús van començar a anomenar-se cristians,
on va estar Sant Pau i des d'aquest va sortir juntament amb Bernabé amb el seu primer viatge apostòlic.
En aquesta ciutat, anomenada ara Antàquia, vam visitar amb emoció l'anomenada Grupa de Sant Pere,
ja que allí se situa la primera càtedra de Sant Pere, anterior a la que es va assentar més tard a Roma.
A la tarda vam celebrar la missa a l'església parroquial de Sant Pere, que atén la custòdia franciscana.
Va ser una celebració molt emotiva, amb les vespres resades en turc,
i on els pocs cristians que viuen ara en aquesta ciutat ens van complimentar i emocionar amb el seu afecte.
Després ens van ensenyar als locals de Càritas, on ajuden a tots els necessitats.
Una comunitat pobra, com la cristiana, però que no renuncia a viure la caritat amb altres més necessitats.
L'endemà ens vam traslladar a Tars, on va néixer Sant Pau.
Vam visitar el pou de Sant Pau, d'on segurament ell va veure que està situat al barri jueu originari del primer segle.
A l'església de Sant Pau, regentada per una comunitat de religioses italianes,
transformada ara en museu, vam celebrar l'eucaristia,
la qual cosa es concedeix sempre que es demani prèviament.
Esperem que algun dia, com ho han promès les autoritats civils,
pugui ser de debò una església dedicada enterament a donar glòria a Déu.
Com a conclusió d'aquests tres primers dies del nostre pellegrinatge,
destacaria l'amable acollida que hem tingut en tots els llocs visitats
i en les moltes persones entrevistades,
i l'enorme fe dels pocs cristians que hi ha en aquestes terres,
que fa que la seva presència sigui com la de fa dos mil anys,
quan Pau va començar a predicar a Jesucrist mort i ressuscitat
i a crear les primeres comunitats cristianes.
M'he sentit com mai, hereu de la fe d'aquells homes i dones
que van saber proposar, era impossible imposar res,
la bona nova de Jesús.
Adeu-siau.
El dilluns 7 de març hi haurà la presentació del catàleg
Museu Biblicum Tarragonense,
a les vuit de la tarda al Palau de la Diputació,
al passeig de Sant Antoni, número 7 de Tarragona,
publicat per l'editorial Escua.
La presentació anirà a càrrec de mossèn Joaquim Clavé Casellas,
teòleg i filòleg.
En el decurs d'aquest acte es retrà homenatge
a mossèn Joan Aragonès Llevaria i a mossèn Joan Magí Ferrer,
pel seu magisteri bíblic i per apropar Terra Santa a Catalunya.
També el proper divendres, 11 de març, com és habitual,
hi haurà el sopar Col·loqui de Justícia i Pau
amb el tema L'aportació de les Tradicions Religioses a la Pau i a la Convivència,
a càrrec de la doctora Maria Dolors Uller i Sala,
professora de Dret Públic de la Facultat de Dret de Sade.
Al restaurant MR, al carrer Francolí, número 59 de Torreforta,
a dos quarts de nou del vespre.
Cal confirmar assistència al telèfon 977-21-2303.
Ara escoltem una entrevista feta per en Josep Sabater,
al senyor Francesc Roig, director de Càritas i Ossesana de Tarragona.
Endavant, companys.
Càritas i Ossesana ha celebrat la seva reglamentària assemblea
presidida pel senyor arquebisbe Monsenyor Jaume Pujol Balcells.
Durant l'assemblea es va presentar la memòria de les activitats realitzades
durant l'any 2010,
a l'hora que també es van presentar els objectius per aquest any.
Per parlar, doncs, del passat, del futur i també del present,
avui ens acompanya als nostres estudis
el director de Càritas i Ossesana de Tarragona,
Francesc Roig. Benvingut.
Molt bé, ben trobats.
En primer lloc,
quina valoració en fa de la gestió realitzada
per Càritas i Ossesana durant l'any passat?
Home, la valoració que em faig de Càritas i Ossesana
ho hauria de dir amb una terminologia
una mica inversa a la pregunta.
Si nosaltres ens consideréssim una empresa,
no seria el model que aplicaria SADE.
Per què?
Doncs perquè tenim molts clients insatisfets.
Per tant, el nostre èxit,
de totes les Càritas en general,
seria aconseguir que no hi haguessin persones necessitades
a les portes demanant ajut.
Això, com que és un concepte gairebé impossible,
i és gairebé una utopia que treballem per mitigar-la
i farem el possible per reduir-la,
doncs diríem que Càritas i Ossesana,
en aquest curs que hem...
any 2010,
diríem que les persones ateses
han estat preferentment persones aturades,
famílies joves,
i aquestes famílies joves seria entre 20 i 40 anys,
i famílies o persones autòctones
que han estat les que més han sol·licitat l'ajuda de Càritas.
Això vol dir que,
si uns quants anys enrere
teníem una gran demanda de gent nouvinguda,
ara, en aquest moment,
les necessitats s'han instal·lat
de manera gairebé frontal
amb les persones autòctones,
és a dir, a casa nostra nascudes,
residents i, a més a més,
que treballen i han viscut tota la vida aquí.
Càritas no para mai les seves activitats de tipus social.
Fa poc s'ha inaugurat un centre
a la casa de Tarragona.
A més a més, també s'avança un nou projecte,
anomenat centre de distribució d'aliments.
Aquest activitat constant de Càritas
ens pot explicar aquest segon pas que seria aquest centre?
Sí, recordo que en una ocasió anterior
que vaig tenir l'oportunitat de ser aquí
als estudis de la ràdio,
em preguntàveu amb una certa sorpresa
el tancament o l'aturada,
l'activitat de la casa de Transagons.
Jo vaig dir que la voluntat de Càritas
era continuar sent sensible
el factor transaunt,
però més aviat jo ara
ho senyiria més
el factor sense sostre.
A veure, el concepte transaunt
és més ampli
i a vegades implica
una ruta geogràfica
més àmplia que no només és Tarragona,
sinó que són moltes més ciutats,
no només de la nostra demarcació,
sinó fins i tot del nostre àmbit
no autonòmic.
Per tant, nosaltres el que volem
és acollir el sense sostre que tenim,
a la ciutat.
Bé, això dit d'entrada.
Per tant, defugir-hi el concepte
de casa de Transagons,
que ja és un concepte, diguem-ne,
periclitat,
i que diríem la casa de San Aguri.
La casa de San Aguri,
que hi tenim, com molt bé es dit,
aquest nou projecte que lidera
Càritas Interprascial de Tarragona,
que es diu Cafè i Caliu,
que no és res més
que donar servei
de nou a dotze,
els matins,
de dilluns a dissabte,
d'entrada,
amb la possibilitat
que també es pugui fer els diumenges,
i sempre
amb el suport de voluntaris,
i amb el manteniment, doncs,
d'un cafè,
una pasta,
una sessió,
hi ha televisió,
hi ha algun diari,
i voldríem també
que tingués
una mica més de reforç
en l'aspecte d'orientació
de totes aquestes persones.
Càritas col·labora
i té un conveni
amb la Fundació Bona Nit
per tal de gestionar
tots els sense sostre
que hi ha a la ciutat,
i que tenim cada dia
20 places
per oferir,
i que en aquest moment
tenen una ocupació mitjana
entre 16 i 17.
no les acabem de cobrir,
tot i que hem de dir
que hi ha 6,
5 o 6 persones
que són sense sostre
que no volen sostre.
Són reàcies.
Fins i tot
amb l'operació IGLU
de l'Ajuntament de Tarragona,
doncs,
tampoc se n'han sortit.
Vull dir,
la Guàrdia Urbana passa el recull,
però l'endemà
hi tornen.
Per tant,
són 5 o 6 que tenim,
diguem-ne,
localitzats en aquest aspecte.
Aleshores,
ara,
el que volem,
un cop engegat això
i un cop es vagi consolidant,
és anar posant en marxa
altres projectes complementaris
que,
juntament amb els serveis bàsics municipals,
que són
de menjar,
vestir i dormir,
també,
que són els que ha de fer l'Ajuntament
i, de fet,
espero i desitjo
que ho faci
d'una manera satisfactòria
per a tothom,
Càritas,
a més a més
d'aquest café i caliu
que ara fem,
no descarta
la possibilitat
de posar en marxa
i estar en procés d'estudi,
una manera
de canalitzar,
també,
atencions
de sense sostre
a la casa de Sant Auguri
amb un concepte
de més,
diguem-ne,
intimitat
per a les persones
i una periodicitat
una mica més llarga,
una mica més d'estabilitat,
no com era
que eren més cícliques.
Però, bàsicament,
el que sí que tenim
entre mans ara
és el CDA,
que en diem,
que és el Centre de Distribució
d'Aliments,
que no seria res més,
o volem que sigui,
que un nou model
en versió filigrana
que és amb roba,
doncs és amb la versió
d'aliments,
però amb una diferència.
Mentre amb filigrana
la gent,
qualsevol,
pot anar a comprar
els objectes de roba
o altres utensilis
que es posen
a disposició
a les botigues filigrana,
en el CDA
no seria així.
Hi hauria
les persones
o les famílies
que consideréssim,
i a través dels serveis socials
amb els dictaments pertinents,
tant municipals
com nostres,
que consideréssim
que han de tenir
una necessitat.
I aquesta necessitat
seria
o semanal
o mensual.
senyor Francesc Roig,
director de Caritas
i Santa Tarragona,
moltes gràcies
i molt bona sort.
Moltes gràcies a vosaltres.
L'Evangeli d'aquest
noveu diumenge
de durant l'any
és segon
Sant Mateu,
capítol 7,
versets del 21 al 27.
Després de la dramatització
de la perícopa
a càrrec
de l'Associació Bíblica
de Catalunya,
el seu president,
mossèn Joan Magí,
els oferirà el seu comentari
de les lectures
de la missa dominical.
No tothom
qui em diu
Senyor,
Senyor,
Senyor,
entrarà el regne del cel,
sinó el que fa la voluntat
del meu pare del cel.
Aquell dia,
molts em diran,
Senyor,
Senyor,
no és cert
que en nom teu
vam profetitzar
i vam treure dimonis
i vam fer molts miracles?
Llavors,
jo els diré clarament,
no us he conegut mai,
aparteu-vos de mi,
vosaltres,
cobrava-o el mal.
Per això,
tothom qui escolta
aquestes meves paraules
i les compleix,
s'assembla a un home assenyat
que va construir
la seva casa sobre roca.
Va caure la pluja,
van arribar les torrentades,
bufaren els vents
i em va estir
en contra aquella casa,
però no es va ensorrar
perquè estava fonamentada
sobre roca.
En canvi,
tothom qui escolta
aquestes meves paraules
i no les compleix,
s'assembla a un home
sense seny
que va construir
la seva casa
damunt de sorra.
Va caure la pluja,
van arribar les torrentades,
bufaren els vents
i em va estir
en contra aquella casa
i la casa
es va ensorrar,
la seva ruïna
fou completa.
La Bona Nova
Comentaris sobre les lectures
dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí.
El dia 6 de març
ens trobem
en el diumenge 9
de Durant l'any.
I aquí se'ns presenta
els dos camins.
Ens diu el papa Benet XVI.
Al mateix temps,
ha estat emocionant
escoltar també
els delegats fraterns
que han acceptat
la invitació
a participar
en la trobada sinodal.
Recordo en particular
la meditació
profundament estimada
pels pares sinodals
que ens va oferir
la santedat
Bartomeu I,
patriarca
ecumènic
de Constantinople.
Per primera vegada,
a més,
el Sínode dels Bisbes
va voler convidar
també un rabí
perquè ens donés
un testimoni
valuós
sobre les Sagrades
Escriptures
jueves
que també són
justament
part
de les nostres
Sagrades
Escriptures.
El llibre
del Deuteronomi
ens diu
Mireu,
avui
us proposo
d'escollir
entre la benedicció
i la maledicció.
Mireu,
doncs,
de posar en pràctica
tots els decrets
i totes les prescripcions
que avui
us proposo.
I així cantem
amb el salmista
Fes veure
el teu servent
la claror
de la teva mirada.
Sálva'm
per l'amor
que en tens.
Sant Pau
ens diu
Per la fe
en Jesucrist
Déu dona
la seva justícia
a tots els que hi creuen
sense fer
cap distinció.
Déu
ha decidit
que Jesucrist
amb la seva sang
fos l'instrument
de perdó
per mitjà
de la fe.
Ha mostrat així
la seva justícia
salvadora.
Nosaltres sabem
en efecte
que l'home
és fet just
gràcies a la fe
al marge
de les obres
de la llei.
Jesús
ens diu
Jo sóc el Cep
i vosaltres
les serments.
Qui està
en mitjà
en ell
dóna molt
de fruit.
I també
ens diu
Tothom
qui escolta
aquestes
meves
paraules
i les compleix
s'assembla
un home
assenyat
que va
construir
la seva
casa
sobre roca.
Tothom
qui escolta
aquestes
meves
paraules
i no les
compleix
s'assembla
un home
sense
asseny
que va
construir
la seva
casa
damunt
la sorra.
Va caure
la pluja
van arribar
les torrentades
bufaren
els vents
i em vestiren
contra aquella
casa
i la casa
es va ensorrar.
La seva ruïna
fó completa.
Bé
tots
hem estat
batejats
en el baptisme
de Jesús.
Cadascú
de nosaltres
cada membre
de l'Església
hem rebut
la missió
de plegar-nos
com a poble
de Déu
al seu voltant.
Feliços
de nosaltres
si pensem
i actuem
sempre
d'acord
amb la paraula
de Déu.
Si ens ajudem
en aquesta missió
universal
de portar
la salvació
d'un cap
a l'altre
de la Terra.
Som
els santificats
en Jesucrist
fruit
del seu perdó
i instruments
vius
cridats
a fer arribar
a tothom
el seu perdó.
Volem ser
l'Església
de Jesús
ben edificada
sobre pedra
ocia
sobre la nostra
alegria
que sentim
i manifestem
al fer
totes les coses
que ell ens ensenya
i de la manera
com ell ens ensenya
i ens ajudem
tots plegats
perquè la nostra
gran varietat
de dons de Déu
ens hi capacita.
i finalment
el tercer acte
pel divendres
11 de març
serà un concert
de Setmana Santa
a dos quarts de nou
del vespre
a l'Església
del Sant Reis
o de Sant Agustí
dita també
dels pares claretians
situada
a la Rambla Vella.
L'organitza
l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
de Tarragona
amb l'actuació
de la banda
Unió Musical
de Tarragona
dirigida
per Joan Baptista
Massaguer
del Cor i Orquestra
dels Amics
de la Catedral
dirigits
per mossèn
Miquel Barberà
i la col·laboració
de l'organista
Jordi Vergés.
Qui tingui oïdes
que escolti
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
Avui celebrem
el Dia Internacional
del Malalt
Tothom
qui més qui menys
sobretot
les persones grans
hem experimentat
en algun moment
el dolor
o les limitacions
de la malaltia
que ens enorrea
i ens incapacita
per la vida normal
i a la vegada
ens fa experimentar
la nostra
pobresa radical.
Per altra banda
la malaltia
ens fa humils
ens fa descobrir
en primer lloc
que no som
imprescindibles
i ens fa viure
ben de prop
la nostra dependència
de la societat.
Ens creem
qui sap què
i la malaltia
ens fa claudicar
i a la vegada
ens fa reconèixer
que sense els altres
no som res.
necessitem
les atencions
del metge
i infermeres
i potser
fins i tot
les d'algun familiar.
La malaltia
ens fa humils
perquè ens fa tocar
de prop
la nostra insignificància.
Hi ha malalties
curables
que res es resol
amb una aspirina
o amb uns dies
de repòs
o la ingerència
d'unes medicines
determinades
que els metges
saben aplicar
curosament.
El més trist
és que determinades
malalties
que són curables
en certs indrets
no ho són
en altres varals.
Morren moltes persones
en el tercer món
que podrien haver evitat
la mort
amb una teràpia
determinada
però aquesta no arriba.
Dóna la impressió
que a la indústria
farmacèutica
la preocupen menys
les pandèmies
no rendibles
de països
de desenvolupar
que la teràpia
estètica
del primer món
que pel que es veu
sí resulta rendible.
Un dels últims
números de metges
sense fronteres
porta la notícia
següent.
Cada dia
moren 8.000 persones
de malalties
que s'haurien pogut
curar
amb una teràpia
adequada.
I es pregunten
per què moren
tants malalts
que es podrien curar?
La resposta és
perquè el tractament
per la seva malaltia
és deficient,
massa antic
o provoca
efectes secundaris
greus
o és tan car
que no resulta
accessible
per la seva migrada
economia
o simplement
perquè el medicament
que certament
existeix
no arriba
a les farmàcies.
Segueixen.
Hi ha
pocs dubtes
sobre les causes
últimes
d'aquesta situació.
Hi ha poca voluntat
política i comercial
de resoldre el problema
en el fons
preocupa més
el rendiment econòmic
de les empreses
que no pas
la salut del planeta.
Quan una epidèmia
amenaça
la salut
del món
desenvolupat
ve prou
que es mouen
les autoritats
per resoldre
el problema.
És el que va passar
amb la grip A.
La reacció
fó immediata.
Tantos
va aparèixer
la possibilitat
que milers de persones
es veiessin infectades.
En canvi,
preocupa molt menys
la tuberculosi
que mata anualment
gairebé
dos milions de persones.
Preocupen poc
les més de 10 milions
de persones
infectades
del mal de Chagas
a l'Amèrica Llatina
o el mal de la son
que afecta
més de 50 milions
de persones
de l'Àfrica
subsahariana
o el mal de la malària
que afecta
més de 200 milions
d'africans
o els dos milions
de nens
infectats
de sida infantil
dels quals
només un 10%
rep una teràpia
adequada.
Hi ha també
les malalties
que de moment
es presenten
com a incurables.
La principal d'elles
és el càncer.
Ens fan descobrir
la incompetència humana.
Mira que s'hi treballa,
sobretot
perquè és una malaltia
que afecta intensament
els països desenvolupats.
Alguns dies
s'hi descobrirà
el remei,
però entre tant
seran milions
les persones
que hauran mort
víctimes
d'aquesta malaltia.
Vol dir que
en la lluita
entre la malaltia
i la investigació
de moment encara
és la malaltia
la que porta-los
a guanyar.
I dol certament
i ens envolta
la impotència
o la incompetència
humana.
Ve a ser
com una puntilla
clavada
la nostra suficiència.
Ens creem savis,
però ens hem de rendir
davant d'una malaltia
que fa estralls
ben prop nostre,
sense que haguem
trobat fins ara
el desllorïdador
d'aquesta tirania
del càncer
sobre nosaltres.
És molt possible
que algun dia,
sense tardar massa,
es trobi
un remei eficaç.
Ja des d'ara
donen gràcies a Déu
i a tots aquells
que s'hi cremen
les celles
endinsant-se
en els secrets
de la malaltia.
És una bona oportunitat
per donar gràcies
també als metges
i a les infermeres
pel treball sol·lícit
i amatent
en que vellen
per la nostra salut.
Gràcies a ells,
moltes persones
podem gallejar
de bona salut
i seguir el curs
normal
de la nostra vida.
Amics,
fins un altre dia
si adeu plou.
pel proper dissabte
12 de març
hi ha una nova sessió
del curs
Trobar-se en la fe
amb el lema
Qüestions d'ètica sexual
a càrrec
de mossèn José María
Gabaldà Ribot.
Els llocs
i els horaris
són a la parròquia
de Crisrei de Reus
de les 11 del matí
a la 1 de la tarda
a la parròquia
de Sant Joan de Valls
de les 4 de la tarda
a les 6
i ho organitza
l'Institut Superior
de Ciència Religiosa
Sant Fructuós.
Tarragona Missionera
una finestra
a la realitat missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies.
Déu vos guarda.
Missioners joves
per un continent jove
és el missatge
amb el qual
la Pontificia Comissió
per a l'Amèrica Llatina
ens convida
a celebrar
la jornada
del 6 de març
Dia de Hispanoamèrica.
És tota una interpel·lació
als nostres joves
a fi que aportin
sàvia nova
a l'obra missionera.
La mateixa
Comissió Pontificia
ens ho diu
el lema
escollit aquest any
ens ofereix
una ocasió
privilegiada
per a renovar
la sol·licitud especial
de l'església
envers els membres
més joves
enmarcant-lo
en el context
de la preparació
de la propera jornada mundial
de la joventut
a celebrar a Madrid
el proper mes d'agost.
Sense perdre de vista
l'església que és
a Hispanoamèrica
hem de constatar
que mai hem invad
l'interès
i l'ajut
envers
d'aquella església
germana.
Una prova
la tenim
en què
des de
17.000 missioners
que té actualment
l'església
del nostre país
un 70%
desenvolupa
la seva labor
a l'Amèrica llatina.
Els darrers
60 anys
més de 2.150
preveres
han anat a servir
aquelles esglésies
dins l'obra
anomenada
de la OXA
Obre de Cooperació
Sacerdotal
Hispanoamericana.
Aquest nombre
cal afegir-hi
els religiosos
i religioses
i també
laics
que dins
l'organització
OCAXA
Obre de Cooperació
Apostòlica
Saglar
Hispanoamericana
fan el mateix servei.
La realitat
és que molts
d'aquells missioners
ja tenen
més de 58 anys.
Fan falta
noves lleves
de gent jove
que vagin
continuant
la rica
història
missionera
de l'Església
de casa nostra
en favor
d'aquells germans
que en terres
americanes
encara ens demanen
el nostre ajut.
Tots ells
han sembrat
llavors d'Evangèlia
per a aquelles terres
abanant-les
amb trossets
de la seva vida
donada
generosament.
molts
inclús
regant-la
amb la seva sang.
No podem
abandonar
una feina
iniciada
fa 500 anys
per a aquells
que ens han precedit.
Cal adonar-se
que una Església
que es tanca
en si mateixa
i no és capaç
de mirar
cara
en fora
s'empobreix
i acaba morint.
El Conselli
Vaticà II
en recorda
per manament diví
inconveix a l'Església
la funció
d'adreçar-se
al món sencer
i d'anunciar
l'Evangeli
a tota criatura.
L'Església
entera
és missionera.
L'obra
d'evangelització
és un deure
fonamental
del poble
de Déu.
És cert
que l'Església
va avançant
en aquell continent
nomenat
continent
de l'Esperança.
La seva Església
manifesta
una gran vitalitat
i resta
ben oberta
al futur.
Doncs la meitat
dels catòlics
del planeta
són llatinoamericans.
Adéu-siau.
I això és tot
per avui.
Gràcies
per la seva atenció
i fins la propera missió
a la mateixa hora
en què ha començat
la d'avui
i naturalment
en el mateix punt
del dial,
el de la seva
emissora preferida.
Els desitgem
feliç setmana a tothom.
Fins la propera missió
d'avui.
Fins la propera missió
d'avui.
Fins la propera missió
d'avui.
Fins la propera missió
d'avui.
Fins la propera missió
d'avui.
Fins la propera missió
d'avui.
Fins la propera missió
d'avui.
Fins la propera missió
d'avui.