25 anys de ràdio.
Bona tarda.
Gràcies a aquest programa 25 anys de ràdio
m'estic adonant dels molts protagonistes
que han passat per aquests micròfons de Tarragona Ràdio
en aquests 25 anys de ràdio.
I això que només estem començant,
que portem res dues setmanetes.
Així que allà al juny jo crec que
si comencem a fer més o menys un resum
de tota la gent que ha arribat a passar
hauríem de tornar a fer un altre programa especial
començant d'aquest, eh?
Seria gairebé una bogeria.
Però bé, nosaltres anem fent el nostre caminar
a poc a poc durant aquesta hora de ràdio
que tenim per davant fins al punt de les 7 de la tarda
i que avui compartirem amb dues qüestions
que ara mateix us explico.
A l'octubre del 2007, a causa de les obres,
els diferents venedors del mercat
van ser traslladats a una carpa adjacent,
la carpa del mercat.
Amb la unitat mòbil de Tarragona Ràdio
la vam enviar allà per veure i sentir
els venedors que estrenaven les noves parades
i també els primers clients d'aquest mercat central
en aquesta carpa,
que ara ja podem dir gairebé consolidada,
a la plaça Corsini.
Però no serà l'únic dels protagonistes que avui tindrem i que escoltarem.
Avui, en directe, hem convidat a Montse Palau.
Ella va ser una de les col·laboradores de Ràdio Forum Marail 1986
i ens explicarà els records que guarda de la nostra emissora
als seus inicis i també al seu retorn uns anys després
quan estàvem ja a la Rambla Nava.
El tram final del programa, com sempre,
un altre convidat d'excepció,
la música de la mà de Joan Maria Bertran 1986,
que m'ha dit el Joan Maria,
i segurament que a vosaltres també us ho ha comentat,
que aquesta setmana estem al 86,
però la setmana vinent tornem-hi, eh?
Que ens han quedat moltes coses, moltes músiques,
encara per escoltar d'aquell any.
Doncs dit això, nosaltres també ho passem per allà.
Anem a la música? Veniu, ens acompanyeu?
Doncs vinga, recordar-vos que us trobeu al 96.7 FM,
també a tarragonaradio.cat,
i per la TDT també ens podeu escoltar.
Bé, que no m'enrotllo més que anem per la música.
Avui hem triat una parella que deu-n'hi-do.
Per un costat, a la meva banda dreta,
trobem a Paul McCartney,
i per l'altre, a Stevie Wonder.
A la meva banda dreta, a la meva banda dreta,
i per l'altre, a la meva banda, a la meva banda.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comentaves a les 10, alguna novetat?
Sí, sí, us puc dir com a novetat que en qualsevol cas
no ha afectat el subministrament d'aquest nou mercat.
És a dir que la xarxa principal d'aquest nou mercat
aquí a la Passa Corsinit no s'abasteix d'aquell cantó
on hi ha hagut l'avaria, una màquina retroexcavadora
trencat una canonada principal, on, com a bé deia,
es podia veure aquest cèixer d'uns 4 metres d'alçada
i moltíssima aigua que ha baixat cap al carrer Redingavall,
passant per Colom, doncs bé, no ha tingut afectacions
en aquest nou mercat.
Aquí, pràcticament, de fet, ni ho sabíem quan hem arribat.
Molt bé.
No hi ha hagut afectació.
Ara ja tenim de matxa que estan inspeccionant la zona
a veure què és el que podem fer per reparar aquesta avaria
d'una retroexcavadora al costat mateix del mercat central.
Deixa'm parlar amb el Juan.
El Juan està aquí fora mirant cap a l'interior.
Juan, bon dia.
Buenos días.
Què li ha semblat a vostè al mercat?
Bien, muy lujoso, muy bien.
De momento no ves el agua pisándola como en el otro
y creo que para ser provisional está muy bien, muy bonito y muy iluminado.
Ja ha comprat vostè avui?
No, la senyora está dentro en el pescado.
Així que vostè l'espera, eh, aquí fora?
Los martes y jueves.
Doncs anem a veure si durem a la senyora per dins, eh.
Gràcies, Juan.
Venga.
Doncs el Juan que està aquí fora de la porta està esperant que sorti la seva senyora
que ha anat a comprar avui aquí al mercat.
Enteraré, Ricard, i intentarem moure'ns per algun d'aquests diferents carrers.
Hem anat explicant aquests darrers dies que aquí al mercat hi ha diferents colors
que identifiquen les zones de venda.
Per exemple, les fleques i les pastes són com d'un color taronja,
però més aviat tirant a marró.
Hi ha les frites i verdures que són de color verd.
És a dir, cada carrer té un color identificatiu
perquè la gent es pugui orientar millor en aquests primers dies
de venda aquí al mercat central.
Aquest nou mercat, de fet, eh, el mercat, diguem-ne, provisional,
però com sempre insistim en totes les cometes del món
perquè de provisional aquest mercat no en té res.
Dir-vos, per exemple, la carn és de color vermell,
el peix és de color blau, com el color del mar, en fi,
hi ha altres colors identificatius.
I avui moltíssima gent, eh, hi ha un bruxit de gent
que ha vingut avui aquí a comprar, les parades són pràcticament plenes.
Abans hem pogut parlar també amb el responsable del bar.
Hi ha dos bars aquí en aquest nou mercat
i ens deia que avui anaven de boli, eh,
vull dir que hem tingut moltíssima més feina
que un dia normal d'obertura de l'anterior instal·lació.
A veure si veiem algun client, clienta d'aquí del mercat
que ens expliqui, doncs, què li sembla.
Aquest senyor, per exemple, hola, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Ja he vist el mercat, ja he fet el tom?
Acabo de veure-lo i està maco, preciós.
Ha vingut a comprar o ha vingut per veure la instal·lació?
Ha vingut a mirar i la dona, pues, ha vingut a mirar.
Espera un moment, espera un moment, que la...
Gloria!
Perquè quina era la dona?
No, la llaman la dona, que és la que ha estat aquí
vendiendo durante 45 años.
I ara s'ha retirat al canvi de mercat.
I està per aquí, la seva senyora?
A mi?
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara m'ha explicat el seu marit que vostè ha estat 48 anys
venint a l'antic mercat.
I què li ha semblat?
Quants?
45.
I què li ha semblat aquest nou mercat?
Preciós, meravillós.
Això es tenia que fer.
Ja feia anys que ho teníem d'haver fet.
Jo ja m'he tingut de plegar pels meus anys, clar ho està,
perquè tinc 64 anys i he tingut de plegar.
Però molt maco, molt.
I supon que el que és el definitiu serà encara més bonic.
Ha vist que avui hi ha molta clientela per aquí, eh?
Molta.
És que avui és la novedat.
Una mica de pistada, perquè van buscant les parades,
cada una la seva parada, d'antiga.
I la van buscant, trobant a veure on està cada parada.
L'he trobat jo una clienta i m'ha dit
que vagis pistada, no trobo els meus.
Dic, ja ho trobaràs, ja, ja ho trobaràs.
És qüestió de dies, eh?
Per a faltar uns quants dies perquè ens hi acostumem.
Vinga, molt bé, doncs.
Que vagi molt bé, gràcies.
Gràcies.
Gràcies, doncs tu.
Doncs mira, em coincideix amb una antiga manadora de la marca
que ens explicava, doncs bé, com era la situació abans
com és ara, en aquesta nova instal·lació.
Hi ha moltíssima gent, eh?
A veure si ens acostem també cap a un altre punt de venda
i que ens expliquin.
D'entrada, el que ens explicaria és que hi ha moltíssim més llum
que a l'anterior mercat.
La lluminositat d'aquest nou establiment
és una de les seves característiques que fan diferent, ja.
És a dir, que hi ha molta més llum, molta més claror,
molta més netat, òbviament, perquè avui és nou,
però en qualsevol cas també s'han fet a les instal·lacions
amb previsió que no hi hagi inundacions a terra,
el paviment és especial,
la carpa que tenim aquí a sobre
és inífuga, una carpa que a més a més serà reaprofitable
i moltíssima gent es catomb amunt i avall, eh?
És a dir, que això, els passadissos són autèntics corredors
de persones que van amunt i avall
i que esperen uns, que altres compren.
Per exemple, aquesta senyora, hola, bon dia.
Bon dia.
Has vingut a comprar o a veure el mercat?
A comprar una miqueta.
I què t'ha semblat, la instal·lació?
Molt maca, molt, molt boniques.
Ho necessitàvem aquí a Tarragona una mica de canvi, no?
I ara necessari.
A veure, a veure com seran les noves.
Eres clienta de l'anterior mercat, no d'Ovell?
Sí.
I has trobat els teus venedors de confiança?
Sí, perquè els vaig preguntar on estaven
i llavors ja estaven més o menys ubicats.
Ja sabem on anàvem.
S'acostumarem, no?
Sí, jo crec que sí.
Serà fàcil.
Que vagi bé, gràcies.
Que bon dia.
Doncs mira, abans també parlava amb clients d'aquí del mercat
que em deien que havien vingut a buscar rovellons avui aquí
i de fet n'han pogut trobar.
I en fi, és el moviment que hi ha en aquests moments
de moltíssima gent que tomba a moniava.
I recordem que la part que toca a l'antic instal·lació,
l'antic mercat que va tancar portes justament ahir,
és on se situen les càmeres frigorífiques,
que són completamente noves.
hi ha diferents passadissos.
Els bars són concretament al mig,
que són en l'antic intentant acostar en aquests moments.
I a veure aquests clients que són aquí a la zona de les fruites.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Què li sembla al mercat?
El mercat està fantàstic això, home.
I vostè que està a punt de pagar, què li sembla?
Com sempre.
Els quartos igual aquí que allà, eh?
Com sempre no, eh?
Una mica diferent, no?
Una miqueta més aquí.
Ah, però és més maco això, no?
Sí.
Ara això és acceptable, eh?
Això és maco, maco.
Fa molt bé.
Moltíssima gent avui, no?
Home, la gent me la...
Si m'hi can diu, que em cobra el mateix.
Que li cobra el mateix, el mateix preu, eh?
Digues, digues, el mateix preu.
El preu és el mateix avui que la semà passada.
Bellugat.
Escolta, però això els tres es van bellugar
quan van canviar l'euro, eh?
Llavors sí que es van bellugar.
Llavors sí, llavors va ser tot molt rodonet.
Com que tant en tant us van bellugant, és igual.
Contents d'haver vingut avui aquí, no?
Contents d'haver vingut aquí avui?
Sí, molt.
És molt maco, ho trobo molt bonic i està molt bé.
Que vagi bé, eh?
Vinga, igualment.
Doncs estàvem aquí al sector de frites i verdures,
el clover, que és el clover identificatiu d'aquest carreró,
on hi ha les frites i verdures.
Estem també al costat mateix d'on hi ha les peixateries.
I a veure què ens expliquen per aquí.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Què li sembla, amb el mercat?
Oh, no, ara hi he entrat, soc d'un poble bonic, maco, maco.
De quin pola ve, vostè?
Del Catllà.
Del Catllà.
Del Catllà, sí.
Ja venia abans, imagino, no, comprar?
Sí, però ara vaig una mica desorientada, perquè no sé ben bé on són les places, sí.
Però veig que ha trobat el peix, eh?
Oh, sí, això sí.
Busco el que necessito.
I ha trobat, per tant, els venedors de sempre, no?
Els que han anat a buscar?
Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs escoltin, que vagi bé, eh?
Gràcies, Déu.
Doncs aquesta senyora que ve des del Catllà a comprar aquí el nou mercat de Tarragona
i que s'ha trobat amb la sorpresa d'aquestes noves instal·lacions a la seva arribada.
Arribem al bar, Josep, o no?
Sí, sí, al bar...
O no pots arribar?
Ah, si em deixen, perquè...
No, no, perquè la veritat és que entre els carrets de la compra,
també els carrets dels nens i la gent que va amunt i avall,
es fa francament difícil poder transitar per aquí.
Què tal? Com anem?
Bé, bé, bé.
Vostè ha vingut a comprar?
No, no, sí, m'has parlat amb...
Ah, sí, abans ja he parlat amb vostè, i tant, i tant.
Doncs sí, aquest senyor abans ja he parlat amb ell i m'explicava
que venia de Constantí aquí a comprar el mercat, aquest nou mercat.
Som ara encara a la zona de Fruites,
intentarem tombar a la nostra esquerra per arribar fins al bar,
a veure si tenim la sort de poder parlar amb el bar,
que és que abans anava molt atabalat,
i potser ara ens podrà dir,
encara que sigui en poques paraules, com va això aquest primer dia.
Home, i si no els clients que estiguin fent el cafè, no?
Ho esmorzant a aquestes hores?
Perdó, m'ho sento.
L'he trepitjat, acabo de trepitjar un senyor que anava per aquí caminant.
Perdona, perdona'm.
Tres segons, bon dia.
Escolta'm.
Escolta que està a l'esquena amb nosaltres,
amb la cafetera fent un tallat en aquests moments.
I amb els que estan fent el tallat, Josep.
Hi ha un senyor que està fent una infusió, què tal? Bon dia.
Com estem?
Bé.
Què li ha semblat al mercat nou?
Avui la gent sembla que s'ha tornat jove aquí.
S'ha tornat jove?
Més ànimos, més alegria.
Jo ho veig tot canviat, això.
Allà ho he estret, però aquí veig que és molt ample.
Pensava que no hi hauria capigut, això.
Però m'alegro pels que ho hagi fet i pels que ho disfruten.
Li ha agradat, per tant, això li ha agradat.
Dic que li ha agradat.
Li ha agradat el nou mercat, eh? Li ha agradat.
Sí.
És que sóc de Lleida.
Visco aquí a Tarragona ara, de moment.
Però com que tinc massa anys, les orelles fallen.
Quants anys té vostè?
Com estem?
Quants anys té vostè?
84.
Adonido.
No ho creu?
Però ho veig jove, se ho veu jove.
Enseny en els documents.
No, no, però dic que el dec jove.
Que el dec jove.
Vostè, vostè.
El pita no són i.
Molt bé. A veure, el senyor del bar, bon dia.
Breument, com va això aquest primer dia?
Hi ha molta feina, noi.
Estem així col·lapsats i una mica desbordats.
Però bueno, suposo que ens hi anirem fent amb el lloc.
Amplireu ràpidament horitzons amb el tema del menjar?
Fareu tapes més preparades?
Home, tenim intenció de fer moltes coses,
però primer ens hem de situar una mica perquè hi ha molta feina, no?
Només atendre el que tenim ja és molt.
A poc a poc ho anirem fent.
Que vagi bé.
Gràcies.
A la bar que constatava.
Digim.
Perquè té un altre aspecte.
La gent no es ha tornat jove, un altre ambient, que no hi havia allà.
Hi ha més alegria per aquí, eh?
Eh?
Més alegria, dic.
I tant.
Que vagi de gust.
Vale.
Som aquí amb dues clientes, la Maria i la Francisca, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Veig que estan comprant carn, no?
Ha quedat molt maco, ha quedat molt maco, sí.
Que han vingut a comprar, són clientes de tota la vida?
Clientes de tota la vida.
Cada setmana venim a comprar.
Dos cops per setmana, vinga, el dimagí i el dissabte.
Sí, sí.
Què els sembla la instal·lació nova?
Molt maco, molt maco ha quedat.
Molt gran i molt maco, ha quedat i molt clar, molt bonic.
Quines diferències veuen d'aquest mercat a l'altre?
Home, l'altre també era molt maco, era molt antic,
i tenia, doncs, era molt maco, però aquest, doncs, ja està bé.
Aquest també ha quedat bé.
Ha quedat bé, les parades són les mateixes, doncs ja està bé.
M'agrada que li sembla molt bé.
Molt bé, també.
Ha quedat molt bonic.
Clar, l'altre, doncs, esclar, també estava molt bé, però, bueno.
Ha quedat tota la vida, era molt maco, però, bueno,
doncs, si hi ha convolgut físsim, doncs ja està bé.
Nos hi hem d'adaptar.
La vida es renova i hem quedat atreçats.
L'horari que fan, el sembla bé, l'horari dels quarts de vuit del matí a dues de la tarda?
Sí, sí, sí, l'horari bé, també sí, molt bé.
Clar, perquè si és la gent, els que hi treballem,
doncs podem anar en totes les hores, no?
Què anava a dir? Aquests dies es parla de posar-li nom a aquest mercat.
Ah, sí?
S'ha secut algun nom?
No ho sé, jo això, no ho sé, això potser les persones més grans
potser ho sabran millor, no ho sé.
No ho sé, al Mercat Central o al Mercat de Tarragona, no ho sé, no ho posaran.
Ja s'hi toca a la tenda o encara no? Ja s'hi toca a la tenda?
Sí, sí, ara l'higo, ara l'havia es toca.
Que vagi bé, gràcies.
I això per quina més hora?
Per Tarragona Ràdio.
Ah, per Tarragona Ràdio.
Que vagi bé, adéu.
Molt bé, vinga, adéu.
Vale, adéu.
I ara volem parlar amb la Mariel Carme Suda.
Mariel Carme, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Què li sembla al Mercat Nou?
Doncs per a mi molt millor que l'altre, molt agradable, molt nen, molta llum, molt agradable.
La llum sobretot, no?
La llum, ja t'ho he dit al principi, la llum, la llum sobretot.
Ha vist algun canvi més? Vaja, tot és nou, pràcticament.
A veure, tot és nou, estic estudiant les parades on són i clar, hem d'agafar la pràctica, no?
Els que som clients, més o menys, anem a comprar els mateixos, quan ho descobrim, en fi, molt bé.
Si ha fixat vostè que hi ha diferents colors per cada sector, el blau, el verd...
Sí, sí, a mi he fixat ja, sí, sí.
I en servir a dir que és cadascun dels colors, el vermell, per exemple, què és?
Doncs no, a veure, el vermell és la carn, això és ja per intuïció.
I el verd, frites i verdures, també això també s'ha...
Frites i verdures, i el blau, el peix, perquè és del mar, eh?
Molt bé, molt bé. L'estem a comprar cada dia o no?
No, cada dia no. Una vegada a la setmana o cada 15 dies.
Hi ha algun dia en concret, de preferència?
Sí.
És a dir, avui he vingut perquè s'obria a veure-ho?
Avui he vingut, no. Per necessitats meves. Normalment vinc els dimecres.
O sigui que demà se'n tornem, eh?
T'he de dir que soc de la Secuita, ni que t'hagi dit de Tarragona, però visco fa quatre anys a Tarragona.
Però quan era la Secuita ja venia a comprar, també, molt al mercat.
És que li anava a dir, segurament molta gent de Pobles ve aquí a comprar.
Vinen, sí, i tant, i tant. Jo quan estava al poble també venia, eh?
I què és el que més li agrada al mercat, de comprar al mercat?
El peix, sobretot.
A la Secuita, imagino que no n'hi ha de... N'hi ha de peixateria o no?
N'hi ha de peixateria, però no és el mateix.
Has d'adaptar amb el que hi ha i...
Encara gràcies per ser un poble, doncs, no?
Ja li toca o encara no?
Doncs mira, m'has fet distreure, no ho sé.
Se l'hi coberant.
Que vagi bé, Déu.
Vinga, Déu, Déu.
I la Maria Moreno també ha vingut avui al mercat. Maria, què tal?
Muy bien.
Què li ha semblat, això?
Bonito, muy bonito.
Me gusta mucho.
Más que antes.
Què destacaría? Más luz, no?
Más...
Ahora, cuando lo hagan el otro, estará precioso mejor.
Pero esto me gustó mucho.
Antes no estaba tan bonito.
Ahora está precioso.
¿Viene cada día al mercado?
Muy bien.
Vengo cada día.
Compro pescado, que ya lo llevo.
A veces la verdura, si me gusta, también la compro.
Y compro pan allí, donde está el...
La panadería.
La panadería.
Sí, sí.
Que vaya bien, gracias.
Gracias, igualmente.
I ara volem sortir a l'extérieur del mercat, perquè aquí al carrer Soler hi ha el domingo.
Què tal el domingo, com estem?
Bé, bé, bé.
Usted ha vingut a comprar avui o no?
No, no, no.
Hem vingut a pegar un...
Més per res, aviam si hi ha vist rovellons.
I n'hi ha pocs.
No ha trobat de rovellons?
No he anat jo encara, no he anat.
Més que jo soc de Perelló.
Per res.
I allà no sé si ha plogut, no sé si ha plogut de...
Ha de ploure el seu temps per fer rovellons.
De més que n'hi ha, però encara són molt clars.
He vist... En un puesto els he vist a 15, 28, 28, 32.
Vostè és del Perelló, però viu a Torreforta, no?
Sí.
Jo fa 50 anys que he marxat del Perelló.
He estat a Lleida de Pastor.
He estat a Barcelona en fàbrica 28 anys.
Ja estic aquí.
I ara aquí a Torreforta.
Què li sembla aquest mercat nou?
No encara no l'he vist de fora, però vaja.
Què li sembla?
Sí, molt maco, molt maco.
Ara està dient un senyor, dic...
Jo, l'altre, faria plaça, qui tal, i fer plaça i deixar...
Perquè està molt xulo.
Home, Domingo, que vagi bé.
A veure si troba rovellons i que estiguin ben a preu, eh?
Vale, gràcies.
Vale, bon dia.
Som al sector de les frites i verdures i ja la de Leonor.
Leonor, què tal?
Buenos días.
Buenos días.
Usted és de Portugal.
Sí, de Portugal.
Però vive aquí en Tarragona.
Sí, sí.
Ha set anys.
Sete anys.
¿Viene habitualmente al mercado cada dia?
Sí, sí.
Todos los días.
Todos los días.
¿Y qué le ha parecido?
Muy bien, está perfeito.
Yo me gusté, me gustó.
Ahora, de otras personas, no me lo sé.
Yo sí.
¿En Portugal hay mercados como este, en Lisboa, por ejemplo?
Sí, yo soy de Lisboa.
Ah, hay mercados, sí.
Me está muy mal.
Os mercados tradicionais lá en Lisboa
están así un poquito fracitos
porque las personas van más a centros comerciales
y grandes áreas aquí.
Aquí es más tradicional aquí
do que la hay en Portugal.
Muy bonito, Lisboa, ¿eh?
Muy bonita.
Es bonita, sí.
Muy bonito.
Va a comprar verdura, ¿no?
Sí.
Voy a comprar gordillas verdes
y alguna fruta.
Leonor, gracias.
Muy de nada.
Obrigado.
Obrigado.
I ara parlem amb el Jordi Maria Ferran
que ve de Constantia.
Jordi Maria, bon dia.
Sí, bon dia, bon dia.
Usted ve de Constantia a comprar el mercat, eh?
El mercat sempre he vingut.
Ja fa dels 14 anys que he vingut.
Comprar peix i coses així
perquè, doncs, quan tenia un bar,
portava una societat,
m'ha agradat molt, doncs, sempre comprar aquí.
Ara he comprat rovellons,
que hi ha una noia que em ven
sempre me els tria.
Iep, a quin preu estan, els rovellons?
Home, un quart, 8, 875, me costa.
30, 30.
Hola, aceleros.
El quilo que deu estar?
a 17 euros el quilo, 20 euros, no?
A 34.
Ja n'hi do, eh?
He vist allà, 34, sí.
Però són bons, no?
No porten cucs, aquests, no?
No, no.
Són macos?
Sí, boniquets, no?
Amentes, anaven, doncs, petitets, així.
Molt bé.
Què li ha semblat al mercat nou?
Bé, maco, maco.
Volia baixar amb la senyora,
però fa mig curt d'anar al metge.
I així, ja mirem la setmana que ve.
Perquè jo vaig, doncs, més ara,
vaig a conèixer totes les perxateres que conec
i tot això, que tinc família,
i així no m'agrada, sap?
A Tarragona, quan vaig a una ciudad,
el primer que vaig és entrar en un mercat.
I el pregunto quan arriba un tel mercat,
de tal lloc a l'altre,
de tal lloc a l'altre.
I agaf un càstic i el porteu-me allí.
Acabat, vingui el que vulgui.
Però primer el mercat.
Vostè li posaria algun nom,
a aquest mercat de Tarragona?
Home, nom no, perquè és Tarragona,
aquí em puc posar.
He de posar un d'un altre poble amb el d'això.
Per a mi, doncs, és sempre el mercat central de Tarragona,
que sempre m'agrada molt.
I és un t'estiu bé, sap?
És això el que passa.
Molt bé, que vagi bé.
Gràcies.
A vostè, adéu, adéu.
I la Pilar és justament aquí,
a la parada de Casa Pladevall.
Pilar, què tal? Bon dia.
Molt bé, bon dia.
Veig que ara xerrava amb vostè d'aquest nou mercat, no?
Sí, no, està molt bé, està molt bé.
Que duri, és el que fa faltar, eh?
Adéu, adéu.
Aquell que li ha agradat?
Sí, sí, sí, sí, m'agrada molt.
M'agrada molt, està molt ben posat.
Avui, en aquest primer dia d'obertura del mercat central,
dir-vos que hi ha moltíssima afluència de públic,
molta gent que avui ha vingut aquí,
alguns a comprar, altres bàsicament a veure les noves instal·lacions,
i això és el que us podem explicar des d'aquí,
des d'aquestes instal·lacions,
d'aquesta carpa provisional, entre cometes,
una carpa, recordem-ho, inífuga,
que ha tingut un cost de poc més de 3 milions 100 mil euros.
Això és tot, fins ara, bon dia.
Doncs aquestes eren les primeres impressions
que escopsaven directament des del mercat central,
a la plesa Corsini de la mà d'en Josep Sunyer i Ricard Laoz.
A la nostra unitat mòbil arribaven en aquell moment
tota sèrie d'opinions.
Segurament que si aquestes opinions les anéssim a preguntar ara
serien totalment diferents, eh?
Sentim la música de l'Elèctrica d'Arma,
això es diu Parada del Mercat,
i d'aquí una soneta, que ja la tenim aquí,
als Estudis de Tarragona Ràdio,
saludarem a Montse Palau.
i d'aquí una soneta, que ja la tenim aquí,
i d'aquí una soneta, que ja la tenim aquí,
com la directamente la tenim aquí,
25 anys de ràdio
26 de setembre 1993
la colla jove xiquets de Tarragona
carrega el seu primer castell de nou pisos
el 4 de nou en Folra
aguanteu fort, aguanteu fort
el castell a punt de fer
la canalla és dalt
i el castell 4 de nou carregat
4 de nou carregat
4 de nou carregat
per la colla jove
dels xiquets de Tarragona
el poden descarregar
el poden descarregar
vengui nois, el podeu descarregar
aquest 4 de nou
no s'ha pogut descarregar
però s'ha fet
escoltin, escoltin el 4 de nou
25 anys de ràdio
25 anys de ciutat
25 anys de Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
23.10.23
Ràdio Fòrum
102.6
Freqüència modulada
Montse Palau
Montse Palau, bona tarda
Hola, bona tarda
S'estava posant les mans al cap
la Montse
escoltant la seva veu
que deia
no, en principi
no te la reconeixes, no?
No, jo diria que no sóc, eh?
Em sembla que m'enganyes
No, no, que sí que ho eres
a l'any 1986
tirant cap al 87
la Montse va aparèixer a la ràdio
i jo crec que
havia de haver fet
l'entrevista conjuntament
la Montse amb la Rosa
però les he separat
les he separat
així que cadascuna
m'expliqui la seva versió
perquè més o menys
vau començar la mateixa
Oh, i tant
són com a bessones naltros
I com a sé
que sentíeu la ràdio
Ràdio Fòrum
a més a més
una emissora petiteta
amb la d'emissores
que hi havia allà
no hi havia tantes
potser com ara
però també d'un i do
Home, jo va ser per la Rosa
perquè ella sí que escoltava
l'emissora
perquè ella és de la peralta
i nosaltres ens coneixem
de fer molts anys
anàvem juntes a l'institut
al col·legi
i va ser ella la que m'ho va dir
posa aquesta emissora
que és nova
vaig a provar-ho
a veure si jo l'agafo
perquè clar, jo vivia
passada la rambla
no sé si s'agafarà bé
i sí, sí
llavors la vam posar
vaig començar a sentir els programes
m'agradaven
em feia gràcia
perquè eren així com a molt
molt vius
molt frescos
es notava la gent
que era molt
novata
i llavors em va fer gràcia
llavors vas començar
a trucar
parlaves amb la gent
de l'emissora
et van convidar un dia
a anar a veure
com es feien els programes
i així va començar
la relació
jo me'n recordo
que va tenir la culpa
un cafè
potser
més d'un
és que això ho comentàvem
amb la Montse Farall
d'Antena
i em deia
és que clar
per un cafè
que van dir
a veure si portes
un cafè a l'emissora
perquè la Montse
tenia alguna cosa
a veure
amb això dels cafès
o la teva feina
la meva feina
sí sí
llavors en aquell moment
estava treballant
per una empresa
de cafès
i sí sí
em van picar
amb el cafè famós
i vaig dir
doncs escolta
portarem el cafè
però un cafè
que no quedi
i arrel d'aquest cafè
va venir
tota la història
de la ràdio
imagina't
el que donen
un cafè de si
però la Montse
de música
en música
no l'han posat mai
allò
de fer una presentació
de música
no sé per què
tu gaire
vas entrar directament
a la vessant
d'informatius
sí
jo és que sóc molt sèria
aquí on me veus
devien dir
aquesta per informatius
que té una cara molt sèria
no mira
va ser així
xiqueta
no ho sé
quan
em van agafar
per fer
perquè va coincidir
que llavors
es va fer el conveni
entre l'Ajuntament
i l'INEM
que abans
aquells sis mesos
que era un curs teòric
i després hi havia la pràctica
i a mi
doncs xiqueta
no ho sé
em van posar l'etiqueta
d'informatius
aquesta xica
ha d'informar
ha d'informar la gent
ha de saber la gent
el que passa a Tarragona
a través de la Montse Palau
exacte
però era a través dels diaris
que havíem comprat el dematí
que consti
perquè llavors
clar
evidentment nosaltres
de periodistes
ja es veia que no
llavors clar
ens basàvem molt
en el que eren els diaris
llavors agafaves les notícies
miraves el diari
i el que creies
que era més important
doncs allò era
el que a la nit
nosaltres fèiem
l'informatiu
feia només nit
o alguna migdia
com anava
com anava
el teu horari radiofònic
en aquell moment
a veure
els dematins
era la teòrica
el que era com si diguéssim
l'escola
per dir d'alguna manera
perdó
i a la tarda
doncs era
la pràctica
però jo normalment
ho feia sempre a la nit
al migdia
si faltava algú
però si no
el meu horari
era més el de la nit
però pel que hem pogut sentir
també t'enredaven
amb alguna faca publicitària
alguna cosa més
que segur que més sortia
sí
perquè vam tenir
més d'un cop
no?
i de dos i de tres
no ja saps per on vaig
ja saps per on vaig
veus
és que la confiança
fa fàstic
sí ja ho diuen
no?
perquè va haver un eslògan
sí
que recordo
que va haver una espècie
de concurs
que es va fer
des de l'Ajuntament
de Tarragona
que ens ho van proposar
a Radio Forum
en la qual havíem de
d'alguna manera
vendre la ciutat
a través d'un eslògan
i l'eslògan
de Tarragona
un cop més
aquest va ser teu
copyright de Montse Palau
ah això mateix
ja està
però sí que
home
això de posar
l'ordinador en marxa
i de tirar
tants anys cap enrere
com que fa una miqueta
és que em fa com a 25
llavors clar
un any ja es fa gran
també
la memòria no és tan bona
com que em fa 25 anys
home
però això
el que explicaves tu
va ser un dia
de l'Ajuntament
van proposar
que fos la gent
que en aquell moment
feia amb lo de la ràdio
proposar idees
i mira
va sortir així
com la que hi havia
de Barcelona
que hi havia més que mai
buscaven una cosa
que fos curteta
però impactant
impactant ho era
perquè clar
si te donen un cop
ja ho és ben impactant
i mira
no sé per què
em va venir així
i mira
la van triar
i s'escoltava
gairebé a tot arreu
sí
s'escoltava
i a més a més
podies veure
davant cartells
i carregons
un cop més
exacte
però no va haver mosca
no?
no no no
mosca d'on
i va haver
mosca no
no les gràcies
i ja està
i amb aquestes feines
perquè evidentment
no érem els professionals
que se suposa
que si ho envies
a una empresa
de publicitat
llavors clar
evidentment
amb les gràcies
i a mi ja
a veure
que a mi ja em va estar bé
perquè va ser
que et triin a tu
la teva frase
entre tota la gent
et fa gràcia
i llavors dius
mira ja és com un premi
que te la triin
ja és un premi
una de les coses
i ara ja anant
podíem dir
a la part més personal
la comunió
que hi havia
en aquell moment
a Radio Fòrum
és pel que he pogut sentir
i per la gent
el que em deien
home la veritat
és que per mi
va ser com una família
vull dir
l'experiència
va ser boníssima
i el bo de tot això
és que hi ha gent
que després de 25 anys
que es diu
molt fàcilment
continuem tenint amistat
i això sí que es valora molt
perquè a més
doncs
cadascú ha seguit
un camí diferent
feines diferents
i costa molt
a vegades
mantenir el contacte
tot i que a mi ja
vius a la mateixa ciutat
però cadascú té la seva vida
i el positiu
que entrec d'allò
és que de molta gent
dels que vam estar allí
encara hi tenim contacte ara
i això és un preu
que no
és una cosa
que no es pot pagar
perquè la Montse
més o menys
quan vas deixar
la ràdio
quan vas decidir
a lo millor
per qüestions
potser fins i tot
alienes teves
per feina
per altres històries
home a veure
jo vaig estar
el que abans
aquells sis mesos
després vaig estar
uns mesos més
però llavors
jo vaig deixar la ràdio
perquè volia continuar
amb els meus estudis
els volia acabar
llavors clar
ja un cop acabes
els estudis
comences a treballar
amb el que has estudiat tu
amb el que està relacionat
llavors la ràdio
va quedar una mica més
separada
una cosa més al marge
tot i que escoltes la ràdio
i et fa gràcia
quan l'escoltes
perquè dius
tu imagines
ara ara
deuen estar obrint el micro
ara deuen estar posant la falca
ara deuen buscar això
i estàs sempre
com una mica involucrat
tot i que estiguis
una mica lluny
i després
al cap de molts anys
quasi 10 anys després
la Sílvia
em va tornar a enredar
i sonava
al principi
l'enredor
anava per aquest estil
jo poso la sintonia
només
i dèiem allò de
Montse Palau
bona tarda
hola
bona tarda
Marc Pérez
bona tarda
perquè també estava
la Marc
direm bona tarda
tot i que ella no hi sigui
frent de Marc
érem el trident
era el trident
de les revistes del cor
i tant
que jo crec que quan li vaig dir
a la Montse
tenies el cuquet de la ràdio
Montse
això sempre ho hem tingut
sí sí
això no es treu mai
i la Montse diu
bueno pues provem-ho
i amb la cotilla
que sóc jo
anda que no
m'anava de perles
aquell programa
que t'ha semblat l'experiència
molt bona
la veritat és que molt bona
m'ho vaig passar molt bé
quan gravàvem
més d'un dinar
més d'una pizza
ara es pot dir
ara ja es pot dir
ara ja es pot dir
sí perquè el programa
no podíem fer-ho en directe
per qüestions de feina
jo sempre buscàvem
un raconet al migdia
alguna coseta
però aquí ja hem de dir
que ja estàvem a la Rambla
oh i tant
sí sí
aquí ja havíem marxat
ja havíem agafat
ja havíem passat
ja de la plaça al fòrum
havíem passat pel carrer La Nau
i ja estàvem a la Rambla
i aquí és quan vaig trucar
Montse
què?
t'apuntes?
sí?
vinga anem
sí sí
jo m'apunto a un bombardeo
que em diuen
jo m'agrida ni vaig
i a més també va ser
una altra experiència
perquè clar és el que deies tu
ja era una altra localització
ja es feia d'una altra manera
era una ràdio més professional
que no la que era fa 10 anys
no?
la veritat és que va ser
molt positiu
i que van passar
te'n recordes?
que van passar dels plats
oh i tant
mare de Déu
amb aquella capseta
que era dels micròfons
ja teníem la teva
la taula de micròfons
ja teníem els ordinadors
sí sí
els plats aquells que saltaven
l'agulla anava
clanc-clanc-clanc-clanc-clanc
tiraves enrere
i al final no sabies
què posaves
però bé
era divertit també
o tenia el seu què
oh i tant
sobretot quan gravaves
i feien crac-crac-crac
però bueno
aquestes coses tenen gràcia
i d'aquell moment
que recordes
de les revistes del cor
a part de l'espírit
jo crec que va bé
es va deixar una petjada
que la gent de les revistes del cor
jo crec que no oblidarà mai
el nostre pas
oh que t'he de fer dir-ho
dona
tu segueix-me
tu segueix-me
nosaltres érem molt professionals
ho feien molt
però que molt bé
agafàvem a lectures
al front
a mi m'anava bé
perquè no calia
que anés a la peluqueria
perquè clar
la peluqueria
és quan te poses
al dia de les revistes del cor
ara t'ha faries creus
que ara ja gairebé
tot surt d'internet
ja depèn de com
no va faltar comprar-les físicament
perquè ja les tenim
si no mirant la tele
xiqueta
perquè posis el canal
que posis
de tot arreu
fan cotilleos
a més de veritat
però nosaltres
ho fèiem més bé
tenia més gràcia
i aquesta experiència
més o menys
quan va durar?
perquè jo sé que la Montse
ens va deixar
no va ser una cosa
del que va haver de marxar
fora de Tarragona
sí, sí
doncs potser va ser un any
més o menys
que passa que després
em va sortir l'oportunitat
d'anar a viure a l'estranger
i llavors la vaig
la vaig aprofitar
i vaig estar doncs
cinc anys fora
cinc anys a l'estranger
sí, cinc anys a l'estranger
però això sí
mai et vas perdre el contacte
directe o indirectament
amb la gent de la ràdio
no, no, mai, mai
sempre quan venia a Tarragona
trucava i un cafè
sempre que ella
jo és que sempre
noia dels cafès
m'assembla
home, alguna vegada
us he de confessar
a oients de Tarragona Ràdio
que l'hem tentada
sí
que passa que per qüestions
d'horari
i això
doncs no acabàvem
de posar
però aquest lligam
d'alguna manera
no s'ha trencat mai
no, no, no
i que no es trenqui mai
vull dir
això està claríssim
vaja
i també és el que deies tu
no?
aquests 25 anys
que moltes vegades
sembla que
que hagin de ser
tot un món
depèn de com
quan ho penses
són un flash
i tenir l'oportunitat
de tenir en contacte
amb aquella gent
i amb aquesta
que encara està aquí
a la ràdio
no té preu
la veritat és que sí
no té preu
vull dir
hi ha coses que dius
mira
has passat per experiències
i per feines
que dius
mira és igual
tal dia farà un any
ja està bé on estan
però en canvi
aquesta no sé per què
jo no sé si per què
potser va ser la primera
amb la que me ho vaig passar
també
que em va marcar molt
llavors és allò que dius
és que no vols perdre mai
aquell contacte
amb la gent
que van fer més pinya
perquè clar
de tots els que érem
evidentment
tens el contacte
amb menys
que també és una pena
perquè et sap greu
que dius
ostres
a vegades sí que t'agradaria
mantenir el contacte amb tots
que és molt
molt difícil
no ho hem comentat
cap dels nostres convidats
fins ara
però vam tenir
podíem dir
una mena de retrobament
en un sopar
els 20 anys
de Tarragona Ràdio
i jo crec que allà
va haver més d'una llagrimeta
encara que potser
no externa
però interna
potser sí
de retrobar-nos
amb els vells amics
que jo crec que això
s'hauria de fer
i que s'està plantejant
de cara
potser al dia 17 de febrer
Montse
tu t'ho t'apuntes
no?
Oh ja ho saps que sí
a mi només cal que m'ho diguis
a mi amb l'invitació formal
com la reina
i jo estic allí
miraré l'agenda
us he fet una godada
que és una godada
que és una godada
escolta que has d'anar
de altopostina aquí
tu digue'm ho queden a la peluqueria
home no que ja s'esveix
home no que les roguetes
s'han d'amagar tu
home
no la veritat és que aquell sopar
va ser molt bo
a mi em va agradar molt
i a més el que dius tu
perquè et vas trobar
amb gent que feia anys
que no veies
i et miraves
i allò que dius
pots ser tu
tu ets
tu ets
i jo deia
sí sí
i tu ets
la veritat és que sí
perquè veia
tot i que tens la mateixa cara
no?
però clar
és allò que et quedes així
com una mica
a veure si ho ficaré la pota
i a veure si no serà
i a veure si no serà
i jo no et conec de res
serà un amic bessó
o alguna cosa d'aquestes
que moltes vegades
surten pels carrers
sí sí
no la veritat és que va estar molt bé
a més ja t'ho dic
a més la taula
que ens vam sentar nosaltres
que érem els que sempre
havíem fet una mica més de pinya
la veritat és que va ser inoblidable
i la de records
i les fotos
això
ara m'ho explicaràs
perquè a través d'internet
que hem obert
una mena de
de comunitat
seria la paraula
perquè la gent
que ha estat directa
o indirectament relacionada
amb Radiofòrum
Tarragona Ràdio
ara
es pugui apuntar
podeu entrar al Facebook
poseu Radiofòrum
i segurament que
de seguida
us sortirà
aquesta pàgina
han penjat
les fotos
que es van fer
en aquell moment
de sopar
les proves del crimen
i hi ha unes cares
que són d'aquelles
per tirar a l'esquena
uf
mare de Déu senyor
jo quan les vaig ensenyar
que me les vaig mirar
que m'havien dir
mira-te'les que estan al Facebook
i vaig dir
mare de Déu senyor
que les treguin ja
doncs crec que hauràs d'aguantar
mira un any
gairebé un any
uf
menys d'aquest any
encara les aguantarà
no sé jo si seré capaç
o de cada cinc anys
anirem celebrant
o sigui que anirem
remodelant-les
veus com s'ha d'anar a la pelucaria
perquè si no
no surts bé
veus
deus i jo
deus i jo
i jo ho pregunto
gairebé obligada
digues
a veure
has passat per informatius
revistes del cor
sí
què t'agradaria fer
quin és
aquell
no sé
aquell dècid de dir
ostres
m'hagués agradat
fer a la ràdio
o què
què t'ha quedat
home
ara m'enganxes així
una mica
de sopetona
allà que dius
mare de Déu
no ho sé
la veritat és que
sempre he estat oberta
a les opcions
que m'han ofert
no
en aquell moment
van ser informatius
l'altre va ser
escotilleus
i ara vinguessis
i me diguessis
doncs mira
un programa matinal
t'adiria home
una mica difícil
perquè
amb les dues feines
és com una mica complicat
tarda nit
què tal
aquesta hora
m'estàs tentant
amb alguna cosa
quarts de set de la tarda
jo aprovo
jo aprovo
home
es podria mirar l'agenda
sí
tens l'agenda molt apretada
no però queda bé dir-ho
home
aquesta noia està ocupada
però la música
què tal
a veure
jo vaig tantejant el terreny
ja saps
que vaig trobar
ja ve que vas tantejar
no sé què passa
que ho vas apuntant a la llista
a veure qui diu que sí
i qui diu que no
home a la Rosa
no li vam preguntar
però jo crec que també cauria
i amb el Quim
amb el Quim
ja li vam plantejar
una altra vegada
el jardí secret
jo crec que amb el Quim
se li van
als ullets
se li van posar així
una mica brillantons
quan se li va dir
llavors
no va quedar indiferent
no va quedar indiferent
davant de la pregunta
jo crec que no
mira podíem fer jo
com un
anava a dir un triu
però queda lleig
dir-ho
de ràdio
puntualitzem
puntualitzem
que si no queda molt lleig
de ràdio eh
que consti
que si no després
hi ha malentensos
no no no
no ho sé
d'aquí cinc anys
trobem a trucar-te
un altre cop
perquè tornis a posar
una altra vegada
la memòria en marxa
i ens tornis a explicar
però diga-m'ho en temps
perquè m'ho apuntaré
ho portaré en una llibreteta
i aniré tanxant
el que vagi dient
és que em se fa gran ja
Sílvia
deu ser això
deu ser això
sí sí
Montse Palau
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
per haver trucat
gràcies per haver accedit
a aquesta invitació
i per estar
doncs comentant
i recordant
aquells moments
que jo crec que
són inouvidables
un plaer
ha sigut un plaer
i una cançó
d'aquelles que a mi
que he triat així
a l'atzar
no sé si l'agradarà
a veure
a l'atzar eh
tampoc
sí
Polir Tercera
Polir Tercera
te sona?
encara té kit?
sí
gràcies
gràcies a vosaltres





gràcies a vosaltres


25 anys de ràdio
ens ha quedat
així una miqueta
com et tindràs
després de sentir
la música
de Peter Tercera
jo no sé si
la música
que ens porta
ara mateix
Joan Maria Bertran
de l'any 1986
serà tan romàntica
com aquesta
25 anys de ràdio
25 anys de música
amb Joan Maria Bertran
molt bona tarda
aquests són els 25 anys
de música
25 anys de ràdio
en el que
aquesta setmana
estem repassant
l'any 1986
pel que fa
al món de la música
i entre els diversos èxits
que arribaven
als números uns
i que sonaven aquí
a Radio Forum
llavors
en aquella època
ara ja fa 25 anys
a l'any 1986
i trobem com no
a Bruce Springsteen
que encara
continua sonant
a hores d'ara
els èxits
s'han canviat
i aleshores
ens portava
aquest
Janey
don't you lose
heart
Janey
don't you lose
heart
Janey
don't you lose
heart
Janey
don't you lose
heart
Janey
don't you lose
heart
Well you say
you got no new
dreams to touch
I feel like a stranger
babe
who knows too much
When you come home late
come home late
and hit our dress
Oh no no no no no
your line didn't feel
the soundness
Well listen to me
Janey
don't you lose
heart
Janey
don't you lose
heart
Janey
don't you lose
heart
Janey
don't you lose
heart
Alright
l'am
l'am
l'am
l'am
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Anomenada Madonna
i que també l'any 1986
ens portava a èxits com aquest,
el papa Don Pritch.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Whetheris'ls grans!
Embrozo Sprinting amb Madonna i atenció a la sorpresa final que us tinc preparada.
Segur que us agrada.
És dins del món del pop rock estatal un dels grups que va recollir més èxits a la dècada dels 80.
Gabinete Cali Gary.
El calor de l'amor en un bar era la cançó que a més sonava l'any 1986 d'aquest grup.
d'aquest grup. Per cert, dir-vos que la setmana que ve
encara estarem
immersos en aquest any 1986.
Així que, si us ha agradat
aquesta setmana, no deixeu de
sintonitzar-nos en aquests 25 anys de música
dins dels 25 anys de ràdio
cada tarda aquí
al 96.7 de la freqüència modulada
i quan vulguis a través de la nostra
pàgina web, tarragonaradio.cat.
Tornem a començar
amb Gabinete Caligari
i el calor de l'amor en un bar.
Molt bona tarda.
Amor
La noche ha sido
larga y llena
de emoción
Pero amanece
me apetece estar
Juntos los dos
O bares
Qué lugares
Tan gratos
para conversar
No hay como
el calor del amor
en un bar
Abor
No he sabido
encontrar el momento justo
Pues con el frío
De la noche no es
Trabajusto
Moto
Ponga un troco
De payones
hay un café
Que a la señorita
la invita a ver si
Y los
Y los
Y los
Alondas
nos observan
sin
Gran interés
Y el camarero
está leyendo el ars
Con avidén
Parece que
En lugares
Tienes lugares
Tan gratos
para conversar
No hay como
el calor
del amor
en un bar
Amor
Amor
Aunque estás sola
Ya no estoy
Muy entero
Así
Al fin
Llegó el momento
Que me siento
Te quiero
O yo
Otro
O yo
No me tenga
que levantar
No hay como
el calor
del amor
en un bar
Gente
No sé
¿Quién
qué
Y si
va otra
copita más
No hay como
el calor
del amor
en un bar
El calor
del amor
en un bar
El calor
del amor
en un bar