El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social
de l'Arcabisbat de Tarragona
Amics i amigues del campanar
Rebin una cordial benvinguda a una nova edició d'aquestes emissions
que prepara el Departament diocesana de mitjans de comunicació social
de l'Arcabisbat de Tarragona
Com sempre, rebin la factuosa salutació d'en Santi Grimau
que té cura de la part tècnica i de la qual els parla Montse Sabater
Aquesta setmana arribem el diumenge quart de durant l'any
30 de gener al calendari
L'Evangeli que llegim avui ens explica
que un dia Jesús anava amb una gran multitud
i també amb el grup dels deixebles
Jesús, en veure tanta gent, pujar a la muntanya i s'asseguer a terra
Els deixebles se li acostaren i es van posar al seu voltant
Llavors es posa a ensenyar els deixebles
Jesús aquell dia va ensenyar d'una manera molt nova
No deia heu de fer això o heu de fer allò
sinó que deia, feliços els qui són pobres en l'esperit
Feliços els humils
Feliços els qui busquen la pau
O sigui, Jesús anava dient
què cal fer per tenir el regne de Déu
Però no un manava dient
Si no feu això o allò no esteu amb Déu
sinó que declarava feliços a tots els qui de veritat s'esforcen
a ser bons i estimen de tot cor els altres
Jesús gairebé mai no mana
ni obliga a fer una cosa
Jesús ens crida, ens invita
Diu feliços els qui ho fan
Els bons deixebles de Jesús estan contents
quan veuen algú fent el bé
encara que potser no sigui del grup dels deixebles
Jesús diu
Feliços tots els qui fan el bé
siguin o no siguin cristians
I el bon deixeble de Jesús
s'alegra de tot el bé que es fa
sigui qui sigui qui el faci
Per això, quan ens reunim a la celebració de la missa
preguem i donem gràcies a Déu
per tot el bé que es fa a tot el món
i preguem per tots els homes
siguin cristians o no
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells
Arcabisbe Metropolità de Tarragona i Primat
Déu vos guard
La setmana passada ja vaig fer esment
en aquesta glosa dels quatre vents
a la Mare de Déu de la Candela de Valls
i a les festes decenals
que en aquests dies estan arribant
al seu punt culminant
Avui vull tornar a fer referència
a aquesta manifestació tan tradicional
de devoció mariana
per a fixar-me en el significat d'aquesta candela
que representa la llum de Cris
que va dir d'ell mateix que és
llum del món
una expressió que ha servit de títol
del darrer llibre del papa Benet XVI
Cris és en efecte
la llum que guia un món
que d'una altra manera estaria en tenebres
Per això va venir Jesús al món
per a revelar-nos que Déu és amor
Els antics sabien que era omnipotent
creador, fort, jutge
però no s'havien atrevit a pensar
que podia ser també un pare amorós
que veia per nosaltres dia a nit
i que ens esperi
com el pare de la paràbola
quan ens en partem d'ell
Si Cris ens revela Déu
la verge ens va donar Cris
Ningú no podia suposar que aquella jove jove
portaria Jesús en carn humana
i tampoc ella no ho sabia
fins que li va ser anunciat
el misteri sublim
Des de llavors l'Església la venera
amb molts títols
i per damunt de tots ells
el de la seva maternitat divina
Com tantes poblacions d'arreu del món
Valls expressa des de fa molts segles
la seva devoció a la Mare de Déu
Ho fa sota l'advocació de la Candela
símbol d'aquesta llum del món
que és el seu fill
En aquestes festes
se celebra el centenari
de la seva coronació
En realitat
la nostra Mare va ser coronada al cel
i així ho contemplem
en el cinquè misteri de goig
del Sant Rosari
però també el poble
l'ha volgut coronar
i així ha procedit
amb nombroses imatges
per a expressar-ne
la veneració i l'afecte
A Valls tenim exemple
de com una festa religiosa
transcendeix tota la societat
Nombroses entitats de tot tipus
celebren també les seves festes
com si volguessin expressar
que aquesta festa és de tots
És una evidència
que la societat actual
aparentament allunyada de Déu
ja està molt més a prop
del que sembla
Les festes religioses
dels pobles
són també festes populars
La religió
quan s'entén correctament
impregne tota la vida
Els seus efectes
no es redueixen
a un àmbit
pròpiament de culte
ni es deixa tancat
a la sacristia
sinó que condicione
positivament
la vida de les famílies
i els treballs de la gent
amb el seu missatge
formidable
de pau
i de fraternitat
Contemplant la processó
pels nostres carrers
ens seria fàcil imaginar
la Mare de Déu
passant pels de Nazaret
o de Jerusalem
com la llàntia
de les esglésies
que anuncia
la proximitat
i presència
del Senyor
en el Sagrari
que el seu pas
entre nosaltres
ens faci reparar
en la proximitat
de Cris
en les nostres vides
adéu-siau
les festes
desanals
del 2011
són les de l'any jubilar
pel centenari
de la coronació
canònica
de la Mare de Déu
de la Candela
aquí us presentem
la relació
d'actes religiosos
pel dilluns 31
és el dia
dels malalts
impedits
i dedicat
als qui sofreixen
en el cos
i en l'esperit
a les 10 del matí
celebració
de l'Eucaristia
de l'any jubilar
presidida
per mossèn
Javier Roig
rector de la parròquia
de Sant Joan Baptista
de Nulles
a les 4 de la tarda
ofrena
dedicada
a la Mare de Déu
de tots els residents
i impossibilitats
de les residències
i de les famílies
de la ciutat
a dos quarts
de vuit
de la tarda
predicarà
la novena
i presidirà
la celebració
de l'Eucaristia
d'on Josep Soler
abat
del monestir
de Montserrat
passem el dimarts
1 de febrer
que és el dia
de les famílies
i dels avis
i de les àvies
a les 10 del matí
celebració
de l'Eucaristia
de l'any jubilar
presidida
per mossèn
Francesc Manresa
rector
de la parròquia
de Santa Maria
de Vila Rodona
a les 5 de la tarda
trobada
de les famílies
de les parròquies
de Valls
a les 7 de la tarda
cant de les Vespres
Solemnes
de la Mare de Déu
amb la participació
de l'agrupació
de confreries
i germandats
de Setmana Santa
a dos quarts
de vuit
del vespre
predicarà la novena
i presidirà
la celebració
de l'Eucaristia
Monsenyor
Francesc Pardo
bisbe de Girona
pel dimecres 2 de febrer
que és el dia
de la ciutat de Valls
i de totes les seves entitats
a dos quarts de vuit
del matí
a la capella
de la Mare de Déu
celebració
de l'Eucaristia
des de les 10 del matí
fins a les 11
repic manual
de campanes
a càrrec
dels campaners
de les Borges Blanques
s'executarà
per primera vegada
a Valls
el toc
dedicat
a la Mare de Déu
de la Candela
creat pel campaner
Pere Giné
a les 11 del matí
ofici solemne
presidit
per Monsenyor
Jaume Pujol
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i Primat
amb la concelebració
de l'arcabisbe
bisbe d'Urgell
del bisbe
de Girona
i de Preveres
Sostindran
el cant
de l'assemblea
les corals
vellenques
Societat
Coral
Aroma
Vallenca
Coral
Terpsicore
Coral
Espinavesa
Cor
Audite
Cor
Juvenil
Divisi
i Coral
Infantil
Cors
Alegres
A la fi
de la celebració
les colles
jove i vella
dels xiquets
de Valls
aixecaran
un pilar
cadascuna
al so
dels timpals
i gralles
dintre de l'església
A les 6 de la tarda
solemne processó
votiva
presidida
per Monsenyor
Jaume Pujol
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i Primat
Després de la processó
a l'església
de Sant Joan
el senyor
arcabisbe
predicarà
la novena
Tarragona
Tarragona
missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta
des de la delegació
diocesana
de missions
i cooperació
entre les esglésies
Déu vos guarda
L'activitat
i l'ajut
de la infància
missionera
entenem aquella
labor i ajuda
que fa el nen
a favor del nen
que ha arribat
a Angola
un país
que va
cicatritzant
les ferides
de la guerra
Aquest any
2010
l'obra
missional
pontifici
de la infància
missionera
ha fet arribar
64.000 euros
per realitzar diversos
projectes d'ajut
a nens
a Angola
Han passat
els anys
de la guerra
en els quals
l'obra
de la infància
missionera
no ha deixat
d'ajudar
aquest país
moltes vegades
en extrema
necessitat
Així
ens ho deien
els bisbes
d'Angola
amb motiu
del 35
aniversari
de la independència
del país
D'aquests
35 anys
27
ho han estat
de guerra
i sols
els buits
de res
de pau
Els bisbes
deien
durant aquests
llars anys
de guerra
s'obriren
moltes ferides
al cor
dels angolesos
que feliçment
van tancant-se
Preguem
al Senyor
que el remei
sigui complet
i no hi hagi
cap perill
de recaiguda
Encara a Angola
volem ressaltar
la tasca
que fan
les germanes
missioneres
de Crist
una congregació
de religioses
africanes
Elles treballen
a l'allar
Sant Josep
a Oige
al nord d'Angola
Aquesta localitat
abans de la guerra
fou un gran centre
productor de cafè
L'allar Sant Josep
és una casa
d'acollida
No és molt gran
Aquest any
acull 32 nens
La singularitat
d'aquesta casa
és el perill
i les circumstàncies
que han portat
aquests infants
sense família
Es tracta
de nens
acusats
de bruixeria
Si en algun poblat
algú mor
sense un clar motiu
qualsevol persona
pot ser acusada
de bruixeria
Si es tracta
d'un nen
és refusat
per la família
i es convertirà
si té
la sort
d'arribar
a alguna
població
més gran
en un nen
del carrer
com passa
en altres
nacions d'Àfrica
A l'allar
les religioses
treballen
perquè els nens
oblidin
el que han sofert
i tinguin
un futur millor
donant-los
la millor educació
que poden
convertint-se
en la família
Des de l'any 2006
l'obra
pontifícia
de la infància
missionera
s'ha responsabilitzat
de tutelar
cada any
la llar
de Sant Josep
amb un subsidi
de 3.500 dòlars
per l'alimentació
al vestit
i material escolar
la comunitat cristiana
local
s'afegeix
amb gran generositat
al sosteniment
d'aquesta casa
d'acollida
adeu-siau
I seguim amb la setmana
de l'any jubilar
de les desenals
de Valls
Així arribem
el dijous 3 de febrer
que és el dia
de les vocacions
al ministeri ordenat
i a la vida consegrada
A les 10 del matí
celebració
de l'Eucaristia
de l'any jubilar
presidida
per mossèn Vicent Ribes
rector
de la parròquia
de Santa Llúcia
de Santes Creus
A dos quarts
de vuit de la tarda
predicarà
la novena
i presidirà
la celebració
de l'Eucaristia
Monsenyor Joan Enric Vives
arcabisbe
bisbe d'Urgell
El divendres 4 de febrer
és el dia
dels religiosos
i religioses
A les 10 del matí
celebració
de l'Eucaristia
de l'any jubilar
presidida
per mossèn Josep Maria
Gabaldà
rector de la parròquia
de l'assumpció
del Cuber
A dos quarts
de vuit de la tarda
predicarà
la novena
Anna Maria
Camproví
abadesa
del reial
monestir
de Vallbona
de les Monges
i presidirà
la celebració
de l'Eucaristia
mossèn Francesc Estesso
rector de la parròquia
de Sant Llorenç
de Llorenç
del Penedès
Obrim els nostres micròfons
perquè el nostre company
en Josep Sabater
entrevisti
el president
dels gogistes
de Tarragona
el senyor
Carles Batxas
Endavant
Avui ens visita
els nostres estudis
el senyor Carles Batxas
president
de l'associació
de gogistes
tarragonins
una entitat emblemàtica
de Tarragona
que porta ja 30 anys
són molts anys
de constant activitat
a la ciutat
senyor Batxas
benvingut
gràcies
bon dia
en primer lloc
senyor Batxas
es voldria fer
un balanç
de les activitats
permanents i constants
d'aquests 30 anys
d'activitat aquí
els gogistes
tarragonins
bé
la nostra entitat
va néixer
el novembre
va fer
30 anys
pensem que
durant aquests anys
el tema més important
és que
el gog
ha estat
un transmissor
de
la ciutat popular
de tradició
de cultura
i també
d'història
és a dir
ha donat a conèixer
molts àmbits
de molts llocs
que mai
hi haurien pogut tenir
una publicació
de les seves advocacions
és a dir
el més important
és que pràcticament
hem arribat
arreu de l'Arcadisfat
de Catalunya
en quant a les publicacions
i també
és un goig
dir que
després de tot aquest
temps
tots els socis
i amics
de l'entitat
amb la seva
fidelitat
i col·laboració
junt
amb ajudes
institucionals
i privades
ens han aconseguit
arribar a ser on som
i a ser el que som
és a dir
com he dit abans
una entitat
al servei
de la cultura
bàsicament
i compromesa
amb el fet religiós
popular
històric
de la ciutat
i de l'Arcadisfat
de Tarragona
Avui encara
es manté viva
la tradició dels goig?
Sí
sortosament
es manté viva
nosaltres
tenim
continuament
peticions
per fer
o bé
edicions noves
o bé
reedicions
amb motiu
de celebracions
concretes
perquè hi ha dos tipus
de goig
els que es fan
nous
diguéssim
i després
les reedicions
amb motius
de dates
concretes
o dedicatòries
concretes
realment
tenim avui dia
un camp
que és important
perquè
el goig
entrat
dintre del món
informàtic
de les noves tecnologies
és
per internet
es poden trobar
moltes referències
de goig
en el qual
també fa que
el gran públic
pugui conèixer
un aspecte
del goig
i de la cultura gogística
que no coneixia
potser per ser
més minoritària
des del punt de vista
de la
tradicional
manera
de conèixer
les coses
que no és pas
per la via de l'internet
que és molt més àmplia
o sigui
d'alguna manera
internet
ha contribuït
a difondre
la importància
i el sentit del goig
sí
evidentment
perquè
tenim referències
de moltes persones
que han conegut
els goig
a través
d'aquest mitjà
i a través
d'aquest mitjà
ens han arribat
també peticions
per fer
obres
noves
precisament
hi ha autors
de goig
molt coneguts
tradicionalment
molt coneguts
però
de cas al futur
surten
nous autors
de goig
bé
en aquests moments
estem basant-se
bàsicament
en els poetes
més o menys
tradicionals
segur que
trobarem
més
i sobretot
algunes edicions
noves
s'estan fent
per persones
autòctones
del lloc
on se fa
el lloc
on se fa
l'advocació
on se fa
el goig nou
sobretot
el tema
lletrista
el tema
musical
és més difícil
però el tema
el tema
de lletra
o sigui
el que és
el poeta
realment
tenim aportacions
noves
els goig
els goig
van dedicats
normalment
a sants
a ermites
a qui es dediquen
habitualment
els goig
bé
en principi
a qualsevol tema
que tingui
un punt de vista
religiós
és a dir
nosaltres
tot i ser el nom
gogistes
ens dediquem
els goig
a les auques
a les recordances
hem editat també
cobles
és a dir
les cobles
són
dedicades
bàsicament
a temes
diguéssim
no estrictament
religiosos
perquè en un tema
estrictament religiós
que no siguin estrictament
religiós
no se li pot fer un goig
llavors
per exemple
ara recordo
en el seu moment
fa
pels 250 anys
dels armats
de la sang
van sortir unes cobles
als armats
de la sang
dedicades
pels goigistes
hem fet també
unes cobles
als jutges
de pau
per exemple
que han estat
editats
pel col·legi
d'abocats
són coses
una mica
dintre del camp
de la cultura popular
que no és un goig
però sí que entra
dintre de l'activitat
de l'entitat
senyor Carles Batges
president de l'associació
de goigistes
de regolins
moltes gràcies
per la seva informació
i també molta sort
endavant
i tirar endavant
aquesta entitat
emblemàtica
de la ciutat
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
l'Evangeli
d'aquest quart diumenge
de durant l'any
és segon
Sant Mateu
concretament
el capítol 5
versets de l'1
al 12a
després de la dramatització
de la perícopa
a càrrec
de l'associació bíblica
de Catalunya
el seu president
mossèn Joan Magí
els oferirà
el seu comentari
de les lectures
de la missa dominical
en veure les multituds
Jesús pujar a la muntanya
s'asseguer
i se li acostaren
els deixebles
llavors
prenent la paraula
començar a instruir-los
dient
feliços
els pobres
en l'esperit
d'ells
és el regne del cel
feliços
feliços els qui ploren
Déu els consolerà
feliços els humils
els que plençuts
ells
els que plençan
feliços els que plençan
feliços
qui tenen fam
misset de ser justos
feliços
les que plençan
SARAH
feliços els que plençan
que el cルacan
serveixen
feliços els nens
de cor
der
Ells veuran Déu.
Feliços els qui treballen per la pau.
Déu els anomenarà fills seus.
Feliços els perseguits pel fet de ser justos.
D'ells és el regne del cel.
Feliços vosaltres quan, per causa meva,
us insultaran, us perseguiran i escamparan
contra vosaltres tota mena de calúmnies.
Alegreu-vos-en i celebreu-ho,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel.
La Bona Nova.
Comentari sobre les lectures dominicals
a càrrec de mossèn Joan Magí.
El dia 30 de gener estem en el diumenge quart
dels anomenats durant l'any.
Ens diu el papa Benet XVI.
En aquesta perspectiva carismàtica,
l'assemblea sinodal ha estat per a l'Església
i per al món un testimoni de la bellesa del trobament
amb la paraula de Déu en la comunió eclesial.
Per tant, exhorto tots els fidels
a revifar el trobament personal i comunitari amb Crist,
paraula de la vida que s'ha fet visible,
i a ser-ne anunciadors
perquè el do de la vida divina,
la comunió,
s'estengui cada vegada més per tot el món.
En efecte,
participar en la vida de Déu,
Trinitat d'Amor,
és alegria completa.
I comunicar l'alegria que es produeix
en el trobament amb la persona de Crist,
paraula de Déu,
present enmig de nosaltres,
és un do i una tasca
imprescindibles per a l'Església.
En un món que considera sovint Déu
com quelcom superflu o estrany,
confessem en Pere
que només ell té paraules de vida eterna.
No hi ha prioritat més gran que aquesta,
obrir de nou a l'home d'avui
l'accés a Déu,
el Déu que parla
i ens comunica el seu amor
perquè tinguem vida abundant.
I Sofonies ens diu
Cerqueu el Senyor,
Cerqueu la bondat,
Cerqueu la humilitat.
I Sant Pau ens diu
Si algú es gloria,
que es glorien el Senyor.
Si nosaltres captem
que som l'esclat manifest del Senyor,
de què ens voldríem disfressar?
Jesús ens diu
en l'Evangeli de Mateu
Feliços els pobres en l'esperit,
els qui ploren,
els humils,
els que tenen fam i set de ser justos,
els compassius,
els nens de cor,
els que treballen per la pau,
els perseguit pel fet de ser justos.
La bondat ens ve de l'amor de Déu
i la humilitat ens ve de la santedat de Déu.
Déu sempre juga net.
La humilitat manifesta la veritat que ens pertoca.
Som imatge de Déu,
fills de Déu.
L'humil no busca disfresses
perquè està content amb els dons
que li corresponen per part del Senyor.
No vol enganyar ningú,
perquè ens sortiria perjudicat d'ell i els altres.
Sap que tota la seva força
ve del nom de Déu.
La Bíblia està plena de benhaurances.
Aquestes, d'avui,
toquen de ple tota la nostra vida
de relació amb els altres
i de confiança en la força alliberadora de Déu.
No és gens estrany
que Jesús proclami la felicitat
per a tots els que voldrem escoltar
el seu missatge alliberador.
Una preparació inicial d'actituds bàsiques
que porten a la felicitat
de trobar la força de l'amor
revelat pel Pare en Jesucrist
amb la garantia de l'Esperit Sant.
I anem a relacionar els actes
pels dos darrers dies
de les decenals avalls.
Així, el dissabte 5 de febrer
és el dia per la pau i la fraternitat.
A les 10 del matí,
celebració de l'Eucaristia de l'any jubilar
presidida per mossèn Josep Anton López,
rector de la parròquia
de Sant Jaume Apòstol de Bràfim.
A dels quarts de vuit de la tarda
predicarà la novena i presidirà
la celebració de l'Eucaristia
Monsenyor Lluís Martínez Sistach,
cardenal arcabisbe de Barcelona.
I per últim, el proper diumenge, 6 de febrer,
és el dia dels fruits espirituals
de l'any jubilar i de les festes desenals.
A les 11 del matí,
celebració de l'Eucaristia
amb la interpretació de la missa
de la coronació de Wolfgang Amadeus Moser
a càrrec de la coral Espina Vesa
i de l'orquestra Camerata XXI.
A dels quarts de vuit de la tarda,
predicarà la novena
i presidirà la celebració de l'Eucaristia
Monsenyor Jaume Pujol Balcells,
arcabisbe metropolità de Tarragona i Primat.
Tot seguit, hi haurà el solemne retorn
de la imatge de la Mare de Déu de la Candela
al seu cambril.
Tot seguit, la clausura de l'any jubilar
per part del senyor arcabisbe.
I, per últim, la pagada de la llàntia
de l'any jubilar
amb la pregària demanant
pels seus fruits espirituals.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
avui celebrem el Dia Internacional
de la No-Violència i de la Pau.
Tenim bons testimonis d'homes no-violents
que han preferit morir abans que matar
i que han defensat amb la seva vida
la justícia i la pau dels pobles.
Martín Luther King és un bon testimoni.
Enternava tot un exèrcit de negres
no pas a matar, sinó a morir.
I què feien?
Anaven a un restaurant,
segregacionista,
i s'asseien a la taula
esperant que el servissin.
I anava al cambrer i els deia
senyors,
vostès no han vist un lletreret
que hi ha a la porta que posa per teit?
Sí, senyor.
L'hem vist.
I vostès saben el que vol dir?
Sí, senyor.
Sabem el que vol dir.
Aleshores, no.
Aleshores, no.
El color de la pell
no ens dispensa de la gana.
I si tenim gana
tenim dret a dinar com tothom.
Trucada la policia
i a cops de porra al carrer.
Sortien
i se n'anaven a un altre restaurant
a rebre cops de porra.
I quan alguns companys de color
es posaven nerviosos
i crevaven cotxes
o aixafaven aparadors,
Martín Luther King els deia
no, no,
per aquest camí
tenim-les de perdre.
Pel camí de la violència,
ells són més forts que nosaltres.
Pel camí de la no violència,
nosaltres som més forts que ells,
perquè tenim raó
i el món es posarà
de la nostra banda.
Tenia tota la raó del món.
Aire el van matar,
però l'apartite
va desaparèixer dels Estats Units.
O l'exemple de Gandhi,
altre gran paladí
de la no violència.
En la desobediència
a les lleis dictades
pels anglesos,
que consideraven injustes
i opressives per la Índia,
van aconseguir
la independència de la Índia
sense disparar ni un tret.
Aquesta llei és injusta,
no la complirem.
Com que no,
no,
no la complirem.
Cops,
presó,
represàlies de tota mena,
però la llei no es complia.
I amb la seva tenacitat
i les vaques de fam
va aconseguir
que els anglesos
teixessin la Índia
per als Indis.
Podríem citar
altres exemples,
molts segurament,
però potser n'hi ha prou
per donar a entendre
que aquest és el camí
més eficaç
i el que més concorda
amb l'esperit de l'Evangeli.
Jesucrist és el nostre model.
Clavat a la creu
per fidelitat
a la missió
que havia rebut del pare,
ha de suportar
les burles dels culpables
de la seva condemna.
I no sols els perdona,
sinó que el damunt
els excusa.
Perdoneu-los
perquè no saben
el que fan
i estan fent
el pitjor que es pot fer
en aquesta vida
burlar-se d'un home
que s'està designant
a la creu
injustament
per culpa d'ells.
El camí de la violència
no és un camí raonable,
menys encara
el de les guerres.
És l'instint
el que s'imposa.
Per això són molts
els que avui lluiten
per una racionalització
de la història.
Déu ens ha donat
el seny
per resoldre
entre tots els conflictes
que afecten
el nostre món.
La guerra
no és un bon camí.
Abans es deia
si vols la pau
prepara la guerra.
Avui tenim molt clar
que això no és veritat.
Si vols la pau
comença per pacificar-te
tu mateix
i el teu poble.
L'odi
engendra odi
i la violència
engendra violència.
Per això
Moixès va establir
la llei del Talioc
per evitar
una espiral
de violència.
La guerra
vol superar l'altre
pel camí
de la violència
i per tant
ho hem d'estar preparat
per poder exercir
una violència
més gran.
Perquè l'altre
s'adoni
que contra mi
no hi ha res a fer
i les armes
de tota mena
es van
emagatzemant.
És la dissuació
per la superació
militar
i la guerra freda
el dia menys pensat
per convertir
en una guerra calenta.
Si no,
per què tantes armes?
Aquestes només serveixen
per matar.
Aleshores,
cal propiciar
noves guerres
en tal
que el negoci
armamentístic
no esdevingui
un fracàs econòmic.
El lògic
seria
que hi hagués
un tribunal internacional
en capacitat
i autoritat
per dirimir
els contenciosos
que es generin
entre nacions
o entre grups
ètnics.
La guerra
dona la raó
al més fort
que normalment
és el que no la té.
Precisament
perquè la tendència
és que els forts
abusin
dels febles.
Les guerres
haurien d'haver
desaparegut
a la faç
de la terra.
Mentre l'armament
sigui un bon negoci
les guerres
no s'acabaran.
Si es prohibeix
el comerç
de la droga
molt més
s'haurà de prohibir
el comerç d'armes.
Que Déu
ens il·lumini tots
per descobrir
el camí
més sensat
per poder arribar
a una pau
definitiva
per a tots.
Amics,
moltes gràcies
per la vostra atenció.
Fins un altre dia
si adéu plau.
I això és tot per avui.
El rellotge
ens indica
que ens hem d'acomiadar.
Gràcies per la seva atenció
i fins la propera emissió
a la mateixa hora
en què ha començat
la d'avui
i naturalment
en el mateix punt del diàl,
el de la seva emissora preferida,
si Déu vol.
Fins aleshores,
amics i amigues,
Feliz Samana Tothom!
Fins aleshores,