Fins demà!
Benvinguts una vegada més al No en Vinguis a mi Històries,
al programa de divulgació històrica que des de Tarragona Ràdio, 96.7 de la FM,
t'acompanyar setmana, darrere setmana, doncs...
On estigues, tio.
Sí, on estigues, tio, molt bé.
Si estàs a la saleta, si estàs a la passadí, si estàs amb cotxes,
si estàs a l'ascensor, fan l'amor amb la veïna...
Com si estàs a Nova York, Pequín o a Lagos. Benvinguts.
A mi també.
Saps per què m'he tallat? Perquè reies.
I jo sé per què tu reies.
Doncs jo no ho sé per què reies.
Sí, tu reies perquè aquest discurs d'entrada ja me'n sé de memòria.
I estaves dient, hòstia, el mateix rotllo de cada setmana.
Sí, potser sí.
Mira, no, ha sigut un instant d'infelicitat que m'arriba a dir.
De felicitat? Sí.
Doncs molt bé.
Passa un cop llibre, tio, així.
Sí, sí.
Doncs amb una setmana carregada de sol i també carregada de pluges,
un programa més, la setmana temporada de No en Vinguis a mi Històries,
avui 29 d'abril de l'any 2011.
Benvinguts.
Aquesta setmana tenim diferents protagonistes.
Tenim màquines d'escriure, tenim bombarders de la Segona Guerra Mundial,
tenim Hitler i Eva Braun, tenim desastres catastròfics
o catastrofes naturals o mediambientals.
Tenim també, avui fa 100 anys, a Tarragona,
segurament carregat de notícies del que deia el diari de Tarragona,
a tal dia com avui, i se'n diu 29 de novembre.
Tot i si és curiós, és quotidiana, és avui no molt espectaculars,
però bueno.
Sí.
Què em dius, tio?
No.
Això m'ha fet gràcia.
Sí, no són espectaculars, però jo crec que dona una bona pinzellada
de com era la vida fa 100 anys.
I tenim patrocinador?
Clar.
I tant.
Sí, sí.
I potent, avui, no?
I potent.
Per cert, ens hem oblidat.
Conduint aquest programa.
Sempre.
Manel Magí, Sílvia García, el control tècnic,
pilotant aquesta fantàstica nau.
Avui amb uns cascos blaus molt bonics.
It's beautiful.
I un servidor, Jordi Ximeno.
Anem per feina.
Afemèrides.
Tal dia com avui, un 29 d'abril, però de l'any 1945,
es celebrava una de les bodes, segurament,
que més temps va durar, entre Hitler i Eva Braun.
No, no, temps no gaire, i que va morosa crec que...
Era ironia.
Ah, sí, no tenia pillau.
Una bo de bomba.
Una bo de bomba.
Avui estàs fi, eh?
T'ha agradat, tio, eh?
M'ha agradat, m'ha agradat, m'ha agradat.
Aquí se li ocorria casar-se,
quan un russo estava a 300 metres d'allí.
Ja.
Difícil, difícil.
Té certa explicació.
Ara ho explicarem.
I és que Hitler pensava,
Hitler i molta gent,
que els homes molt intel·ligents havien d'estar en dones primitives i tontes
que simplement els permetessin descansar,
en lloc del descanso del guerrero, no?
Sí, sí.
També havia comentat en alguna ocasió
que mentre més gran és l'home,
més insignificant ha de ser la dona.
Sí.
Déu-n'hi-do,
la mentalitat del senyor Hitler.
Eva Braun i Hitler
es van conèixer a finals de la dècada dels anys 20.
Eva era una dona superficial,
rosa,
tot i que tenida,
alta,
amb uns blaus,
o sigui que encarnava la dona ideal de Hitler.
Però Hitler encaixava dins del prototip de dona ària,
que el Führer volia,
i era extremadament dòcil i submisa.
Una mica com Sergio Ramos, podríem dir.
a poc a poc van iniciar una relació
que arribaria fins al final de les seves vides.
Hitler, però, mai va fer pública aquella relació,
segurament per una qüestió d'imatge.
El Führer no podia aparèixer en parella,
impressionava molt més si apareixia sol,
i la pobra Eva es va quedar tota la vida a l'ombra.
Tot i això, la seva fidelitat al Führer
sempre va ser total,
i a les darreries de la guerra
va decidir quedar-se al búnquer de Berlín amb Hitler,
perquè hauria pogut marxar i salvar-se,
però ella va preferir seguir la mateixa sort
que el seu estimat Adolf Hitler.
Esta la va premiar amb el casament,
la nit del 29 al 30 d'abril de 1945.
La va premiar.
Sí, va ser una...
Premi de consolació.
Sí, va ser com un premi de fidelitat de tota la vida.
Va dir, bueno, estem a punt de morir,
però abans va tindre aquesta diferència
respecte a la senyora Eva Braun.
Com dic, les tropes russes estaven ja uns centenars de metres,
va ser un final ben esperpèntic.
Si us interessa el tema, us recomano una pel·lícula,
no sé si l'has vist, Jordi,
El hondimiento.
El hondimiento.
Sí, sí, i s'ha de veure amb alemany,
subtitulada a català o a castellà.
Per veure la interpretació extraordinària de l'actor,
que no me'n recordo com se diu,
però que fa de Hitler.
I el llibre homònim, també,
El hondimiento,
de fet, la pel·li està basada en un llibre,
on s'hi descriu amb tot detall
aquests últims dies de Hitler
i d'Eva Braun
i de tota la gent que el rodejava al búnquer de Berlín.
O sigui que, recapitulant,
tal dia com avui,
una boda menys glamurosa
que la dels prínceps que ha sigut avui.
Ah, sí? S'ha casat avui?
Avui o ahir, crec, no sé.
No he mirat.
Ah, és veritat, sí, sí.
La Sílvia també està desconnectada.
Sí, ja saps què vull dir.
Una boda amb molt menys glamur
fa 66 anys a les runes de Berlín.
Boda entre Hitler i Eva Braun.
No en vinguis amb històries,
el monogràfic.
Des de la revolució industrial,
l'activitat humana cada cop amenaça més el medi ambient.
El planeta on vivim és un planeta de tothom
i segurament passarem a la història
no només per tot allò que hem arribat a crear,
sinó també per tot allò que hem arribat a destruir.
I també, segurament,
per allò que no ens hem arribat a carregar
o que tenim la possibilitat de no carregar-nos.
La desforestació...
Ho puc dir-ho d'una manera més vulgar
per tota la merda que hem deixat en este món.
Molt bé, sí, sí.
Crec que hi havia una cançó d'Antonio Font
que deia
Vivim en un planeta de pols i de merda, no?
De pols i de merda, sí.
Doncs a mi sempre m'agrada aquesta expressió.
Jo sempre penso que la nostra època
deixarà un estrat enorme de porqueria,
de plàstic, de residus, de brossa, etcètera.
Sí, sí.
La desforestació, com deia,
la contaminació industrial,
l'emissió de gasos d'efecte hivernacle
genera incontrolables alteracions del clima,
com ja segurament tothom sap.
Els desastres naturals sumen, a més a més,
catàstrofes ecològiques
que tenen impacte a llarg pla sobre el medi ambient.
I d'aquestes catàstrofes tractarem avui.
Comencem el monogràfic
pel cas més emblemàtic.
El nom de Bhopal,
capital de l'estat de Madia, Pradesh,
la Índia,
és sinònim de la major catàstrofe
de la indústria química de tota la història.
El 2 de desembre de l'any 1984
hi va haver una fuga de 42 tones
d'isocianat de matil,
un gas altament tòxic,
d'una fàbrica de pesticides
que pertanyia a una companyia nord-americana,
la Union Carbide,
actualment Dow Chemical.
Jo això no ho sabia.
Sí, sí.
El resultat,
20.000 morts
i 500.000 damnificats.
Una mica més de 20 anys després,
començava a aparèixer
una segona generació de víctimes.
En aquesta ocasió,
víctimes de l'aigua
degut a la saturació del sol
en productes químics.
Durant anys,
la fàbrica
va anar enverinant el sol,
el terra,
i l'aigua
es va trobar
amb matins passats,
a vegades en proporció
6 milions de vegades
superior a la normal.
Aquesta aigua
no havia de ser consumida,
però estem parlant
de la Índia,
un país subdesemulpat
amb mancança
d'estructures hidràuliques,
doncs sovint es bevia.
Només cal dir
que la catàstrofe industrial
avui en dia
encara continua.
Dos anys després
de Bhopal,
estem
a la década
dels 80,
l'any 1985,
86 vull dir,
es produïa
el 25 d'abril
de 1986.
Aquesta setmana
ha fet 25 anys.
Sí, molt bé.
A la central nuclear
Lenin,
que jo no sabia
què es deia Lenin,
sempre havia sentit
Txernòbil,
però la central nuclear
es deia Lenin,
i potser això
els comunistes
ho van amagar
per no desprestigiar
el nom.
I el nom de Txernòbil
d'on surt?
A 15 quilòmetres
de Txernòbil,
Ucraïna,
el reactor número 4
es va recalentar.
Reaccions en cadena
van fer explotar
la cobertura
de ciment
que el cobria.
Els defectes
de construcció
de la central,
la cultura soviètica
del secret
i la incapacitat
del personal responsable
van contribuir
a greujar
les conseqüències
de l'accident.
L'any 2006,
el nivell global
de radioactivitat
a la regió
havia tornat
a ser acceptable,
encara que superior
a la mitjana mundial.
Recordem
que es celebre
fa 25 anys
d'aquest
desastre
nuclear
de Txernòbil
i crec que
la majoria
de televisions
fan,
crec que és el 33
o a TV3,
un dels dos,
també fan
ressò
i amb
tota una sèrie
de documentals
que estan força bé.
Ens recomanem veure'ls.
Les zones contaminades
per l'explosió
de Txernòbil
cobreixen
150.000 quilòmetres quadrats
on viuen
uns 5 milions
de persones.
Actualment
segueix existent
una àrea
molt contaminada
amb un radi
de 30 quilòmetres
al voltant
del reactor.
Tots ens recordem
a més a més
que encara
hi ha problemes
al Japó,
a la central
de Fukushima
i crec que
s'ha tancat,
no es deixarà viure
ningú
a un radi
de 50 quilòmetres
de la central nuclear.
Això,
si agaféssim
i penséssim
en un cas
esperem que no en passi
a Bandellós
o a Escó
a Escó
potser
aquí
potser
podríem
seguir vivint
però a Bandellós
segurament no.
No, no.
Bopal
és el que té
la energia nuclear
que mentre funciona bé
és molt bonic
i molt net
quan funciona malament
té
fastidi
el futur.
Molt net
però la gestió
dels residus
és molt perillós.
També molt perillós.
Bopal i Txernòbil
s'han convertit
en símbols
de dos sistemes
que van fracassar
en el respecte
al medi ambient.
Per una banda
l'ultraliberal
en el cas
de Bopal
per part
d'una empresa
nord-americana
la Union Carbide
obviar totes les mesures
de seguretat
com tal de guanyar
més beneficis.
Sí, sí.
I que havia
ja feia anys
havia inclús
deixat
que la
fàbrica
se n'és
perdent.
Corruent,
degradant,
degradant,
al final havia de passar.
I no s'ha condemnat mai
a ningú dels Estats Units.
Sí, sí.
I mira que s'han fet
moltes denúncies
inclús actors de cinema
reconeguts
han fet
pel·lícules
i s'ha denunciat
per diferents organismes
i ONGs.
Per una banda,
Bopal
resultat,
del desastre de Bopal
resultat
resultat
de les polítiques
ultraliberals
i per una altra banda
el desastre
de Txernòbil
a Ucraïna
resultat
de les polítiques
del comunisme.
Canviem,
continuem.
Des de l'accident
a Cebeso
a Itàlia
l'any 76,
una directiva
de la Unió Europea
va establir
un estricte règim
de seguretat
a les instal·lacions
industrials
perilloses.
Si bé,
això no redueix
els riscos
perquè en un principi
tothom diu
que tots els riscos
estan controlats
però bé,
segurament ningú
s'imaginava
l'accident
davant de Josú,
no va ser?
Sí,
l'any 89.
L'any 89
ningú s'imaginava
segurament tampoc
ni Txernòbil
ni el Japó
ni a Fukushima.
S'imaginaven
un sisme
d'escalanò
i un tsunami
i totes les conseqüències
que va venir.
Si bé,
això redueix
els riscos,
l'aplicació
de les normes
Cebeso
no és tan estricta
com es pretén.
Agafem,
per exemple,
Bèlgica,
que compta amb una
de les majors concentracions
de plantes
classificades Cebeso.
A principis
de l'any 2000
i a partir
d'una directiva
europea,
la quantitat
de llocs
que mereixien
aquesta qualificació
s'havien quadriplicat.
Van passar
de 82
a 310,
però no van augmentar
el nombre
d'inspectors.
És a dir,
hi havia cada vegada
més indústries
amb alt risc
de desastre
o de catàstrofe
mediambiental,
però eren
el mateix nombre
d'inspectors
que havien de fer
la mateixa feina.
I a França,
els habitants
de Toulouse
no obliden
l'explosió
de la fàbrica
de nitrat
d'amoni
AZF,
que el 21
de setembre
de 2001
va causar
30 morts
i uns 2.200
ferits.
Això a França,
això aquí al costat.
Sí,
això va ser
10 dies
després de l'11S
que s'hi va parlar,
no sé si es va arribar
a clarificar
si havia sigut
un atemptat,
si no.
No, un atemptat
crec que no havia sigut.
Al principi es va dir
i tal,
evidentment,
en la psicòsia
de l'11S,
però va causar
uns danys
a molts barris
de la ciutat
enormes.
Sí, sí.
Per últim,
aquest conjunt
de normes,
les normes C-BESO,
s'apliquen
únicament
a la Unió Europea.
Hem de tenir en compte
que la contaminació
és mundial,
és a nivell global.
El 13 de novembre
de l'any 2005,
una fàbrica petroquímica
a Jolín,
a la Xina,
va derramar
al riu Xongua
cents de tones
de productes
altament cancerígens.
Aquesta contaminació
va afectar
a diverses ciutats
i va obligar
a posar en marxa
un pla quinquenal
de mil milions d'euros
per,
en un principi,
netejar
aquest curs d'aigua
en el que habitualment
es descarguen
residus
i desfetes
industrials.
Aquesta catàstrofe
mostra que només
un control internacional,
transparent i públic
de les empreses
perilloses
permetria reduir
els riscos
de manera
més o menys
similar
a tot el món.
Els desastres,
bueno,
desastres
o catàstrofes
mediambientals,
podríem citar-ne
moltes,
com per exemple
l'explosió
de reserves de gas
a Sant Juan
Ixta
EUPEC
l'any 1984
a Mèxic
o
problemes
a diferents
plataformes
petrolieres
al Brasil
o també
al Brasil
la ruptura
d'un depòsit
de productes
químics
a les mines
Gerais
l'any 2003.
Qui no recorda
tampoc
la major
desastre
mediambiental
que es va produir
l'any passat,
crec que era
el 2010,
el 2011,
al Golf
de Mèxic
per culpa
d'una plataforma
petrolífera
de British Petro,
una companyia
que després
va perdre
tota la credibilitat
del món
perquè es presentava
com una
de les més netes,
que més respectava
el medi ambient.
aquí al voltant
del Mediterrani
hi ha hagut
molts
vaixells
en brossa
per dir-ho
d'alguna forma,
recordem
a Prestige,
l'Erica,
a Prestige
l'any 2002,
l'Erica
l'any 1999,
l'Urquiola
l'any 1976,
la Moco Càdix
l'any 1978,
etcètera,
etcètera.
Però almenys Jordi
no fa falta
que es produís
una catàstrofe
amb un vaixell
111
o que es tracti
una fàbrica,
etcètera,
perquè la quantitat
de residus
que per exemple
quan se netegen
molts d'aquests
vaixells
altamars
o tiren directament
al mar
o residus
no controlats
que es tiren,
o sigui,
és contínua.
Sí,
hi ha veritables,
es diuen que hi ha
veritables silles
de brossa
als oceans.
Al Pacífic
hi ha una zona
de no sé si és
aproximadament
un milió
de quilòmetres
quadrats,
que és com
dues vegades
a Espanya,
que és tot brossa,
les corrents
porten allí
tota la porqueria.
Per això et dic
que estem creant
un gran estrat
de porqueria
que quedarà
en els registres
geològics
del planeta.
Sí, sí, sí.
Seguint amb els baixells
brossa,
el mar,
les catàstrofes
sobretot
són sinònim
de marea negra,
tot i que
sovint
totes aquestes restes
que són més,
no més difícils
de veure,
però potser
no són
tan notícia.
No són notícia
perquè,
exacte,
vull dir,
una marea negra
és notícia
perquè es veu molt,
perquè afecta,
però clar,
el de més
és gota a gota,
és un dia a dia,
també afecta.
Molt bé.
De les 40.000 tones
de petroli
que va deixar anar
el petroler nord-americà
Exxon Valdés
quan van ofregar
el març de 1989,
van acabar
amb la vida
de 250.000
aus marines
i van provocar
alteracions
a molt llarg
plaç
a la cadena alimentària
i als ecosistemes
de les costes
de l'Asca.
Després van arribar
les 37.000 tones
de l'emblemàtic
Erika,
que el 12 de desembre
de l'any 99
es va partir en dos
davant
de les costes franceses.
Poc més
de tres anys
després
arribaven
al mar
les 77.000 tones
d'hidroqueburts
del Prestig,
que tacaven
les costes
espanyoles
i també franceses.
Aquestes dues
últimes embarcacions
tenien un punt
en comú,
que això també
es va criticar molt
en el seu moment.
navegaven
sota pavelló
de conveniència.
Malta,
en el cas
de l'Erica
i Bahamas
en el cas
del Prestig,
fet que brinda
certes avantatges
als propietaris
en matèria
de restricció
de drets
als treballadors,
de normes
de seguretat,
d'impostos,
etcètera,
etcètera.
És a dir,
era molt millor
posar una bandera
en aquest cas
de...
Sí,
d'una república
bananera.
Sí, de Malta
o de les Bahamas,
al Baixell,
els treballadors
estan més mal pagats,
la seguretat
se'n redueix,
etcètera,
etcètera.
Tot i que
les mesures
europees
adoptades
per evitar
tots aquests
desastres ecològics,
els estats
només s'accepten,
com ho diríem,
si els fiquen
entre l'espace
i la paret,
doncs eliminar
aquests
Baixells
Brossa
dels mars.
Tot i que
a partir del
Prestige
es va obligar
que la majoria
de Baixells
que passessin
per les costes
de l'Unió Europea
fossin de doble casc.
Això,
no sé si
es produeix
al 100%,
perquè no crec
que hi hagi
inspectors
per tot,
però bé.
Les catàstrofes,
tant al mar
com en terra ferma,
segurament
estan lluny
de desaparèixer,
però
només està
a la nostra mà
fer-les desaparèixer,
o com a mínim reduir
l'impacte ambiental,
reduir la petjada
ecològica,
reduir
el que sigui,
doncs per,
en aquest cas,
viure en un planeta.
Això se diu,
se diu,
se diu,
però
qui frena
la locomotora?
És difícil,
perquè a més a més
tots volem continuar
consumint
al mateix ritme.
Tots volem estar
calents,
en la calefacció
a l'hivern,
fresquets,
a l'estiu,
és complicat,
és una altra idea.
és una altra història.
Avui fa 100 anys
a Tarragona.
Bé,
ja t'he dit, Jordi,
que avui no teníem
grans notícies,
però ja que parles de...
ja que parles
de desastres ambientals
i tal,
parles d'una indústria química.
Ah, sí?
I a més una que...
Fa 100 anys,
al diario de Tarragona
ja parlava.
A l'Ebre,
a l'Ebre,
a la de Flix,
a l'Ebre,
que durant tants anys
van a abocant merda
a l'Ebre també?
Sí.
A esta formada
con una especie
de granilla.
Los ingenieros
de la Sociedad Electroquímica
de Flix
se hallan en dicho pueblo
con el objeto
de hacer los estudios
necesarios
para la perforación
del túnel
en proyecto,
habiendo ya tratado
con aquel ayuntamiento
los puntos concernientes
al sobrante de aguas
y al paso
de peatones
y caballerías
sobre el Ebro.
Créese
que una vez
terminados los estudios
no se tardará mucho
en empezar las obras.
Y una otra noticia.
Con destino
a la feria de ganados
que dentro de poco
se celebrará
en Rasquera,
procedentes
de Morella
y Aragón
han pasado
por Tortosa
numerosísimos
rebaños
de ganado lanar.
Tú tires
cap a las terres
de l'Ebre,
¿eh?
Sí,
a mi,
yo tiro
porque soy de las terres
de l'Ebre,
pero a par...
Ya, ya,
quín fato de noticias.
Mol de fato,
y hoy es mol de fato.
esta no,
esta parla de Tarragona,
tranquilo.
Sí,
no, no,
si estoy tranquilo,
si me prefereixo
la ribera
de l'Ebre
que a Tarragona.
Ai,
que he dit.
Tu també tens
avantpassat
per les terres de l'Ebre,
eh?
Sí, sí.
Algún dia
investigaré
que tu i jo
me semblen
que som cosins llunyans.
La Societat
d'atracción
de Forasteros
ha recibido
l'aviso
de la llegada
d'un grupo
de 200 turistas.
No sabemos
si eren
inglesos
jovenets
fent una festa.
Fent el Salú Fest.
Sí.
Y també
una noticia
de espectacles.
Para hoy
se anuncia
en el cine moderno
el debut
de la hermosa
y graciosa
artista
de canto
y baile
La Portuguesita,
la que ha llamado
la atención
en cuantos teatros
y cines
se ha presentado.
Alternará
en las sesiones
con los célebres
artistas
de prestidigitación
el gran
Florences
y bella
Selica,
manipuladores
cómicos
excéntricos.
Es lo que digo.
Sí, sí, sí.
A las noticias
de espectacles
de hace 100 años
o de...
Había noticias
muy curiosas.
Muy curiosas, sí.
Cirque de Puses.
Sí.
¿Qué podía ser
un Cirque de Puses?
Pues,
justamente eso, ¿no?
Un Cirque de Puses.
Salta Pusa.
Salta Pusa, sí.
I, a més, a més,
doble tombarella
Pusa.
Sí.
Grandioso programa
de películas
de las mejores
cajas del mundo.
O sea,
que los tarragonins
de hace 100 años
ya podían ir
también al cine
que estaba
bien implantado.
Y también,
mira,
díxen continuando
en este retelebre,
¿no?
Espera que va.
Sí, venga.
¿Cómo no?
Digo,
comunican de Gandesa
que por iniciativa
de algunos labradores
se ha constituido
legalmente
en dicha población
una mutualidad
de seguros
contra los accidentes
de las caballerías
de labor,
titulada
La Equitativa.
La Equitativa.
Equitativa.
Sí, sí, sí.
Bueno,
ingeniosos.
Bajo la advocación
de San Antonio.
¿Cómo no?
Noticias
de fa 100 años.
Sí, sí.
I tenim patrocinador
també de fa 100 anys.
Bona nit, eh?
Bones.
Jo entraria
només per curiositat
a veure com seria
aquest circ de puses, eh?
Sí.
Home, clar,
per curiositat.
Seria un altre
que segurament
li prendrien el pèl
i encara estaríem
buscant les puses.
però seria curiós
perquè si hi ha
un circ minimalista
d'aquests petitets.
Clar, a mi em recorda
per exemple
el tortell poltrona
que també ho feia
pel truc.
Però clar,
allò era un gag.
Però clar,
fer tot un espectacle
circ de puses
com tu menges això?
És que jo crec
que devia ser
un puntet dintre, no?
Mai millor dit
això del puntet
pel tamany de la pussa.
Sí, sí, sí.
Curiós.
Avui tenim
bon patrocinador, eh?
A més,
fundat a l'any
1182.
Això vol dir que...
Tenia solera, eh?
Tenia solera, eh?
Tocarem pasta, Jordi.
El que no sé
com es pronuncia,
Manel,
aquí m'has donat
un cop de mà,
perquè és
Brandez,
perquè és
TH final.
Com seria això?
Pronunceu com...
Com sigui, no?
Com surti.
O sigui,
el que té
i el cor.
Els familiars
del senyor Brandez
que m'ho perdonin,
per si de cas
no s'estiguin sentint.
Doncs anem-hi.
Fundat en
1182.
Peu-n'hi-do, eh?
Sí, fa molts anys
de producció.
Cuando quiera usted píldoras,
tome las del Brandez.
Puramente vegetales,
siempre eficaces.
Curan el estreñimiento crónico.
Veus, aquí ya...
Estaría...
B, no?
Sí.
Cangara existísim.
Sí.
Porque més d'un...
Depende com.
Bueno, nem, nem, nem.
Las píldoras de Brandez
purifican la sangra,
activan la digestió
y limpian el estómago
y los intestinos.
Estimulan el hígado
y arrojan del sistema
la bilis
y demás secreciones
viciadas.
Es una medicina
que regula,
purifica
y fortalece
el sistema.
en venta
en todas las boticas
del mundo entero.
Veus que això
de boticas
en el mundo entero
ha quedat bonic?
Boticas.
Boticas en el mundo entero.
Ay, qué bonic.
Deu en ser manios.
Sí.
Quasi.
Boticas.
És veritat,
perquè normalment
serien farmàcies.
Sí, sí, no sé.
Bueno, no,
perquè botica
pot ser com que diu
que és de vegetal,
tal,
igual és un rol de naturista
allò de fa cinc anys.
Ah, clar, clar.
I que no,
bueno, no ho sé,
dic jo.
Bueno, ja li preguntarem
al senyor Brandez.
El senyor,
com és?
Brandez.
Brandez.
Brandez.
Com a Martínez
de Pérez,
el mateix.
Doncs les píldoras Brandez
patrocinant el dia d'avui
el nom Vingues Amistàries.
No en vinguis amb històries,
curiositats.
A veure,
qui de vosaltres
encara fa servir
la màquina d'escriure?
No, no.
O qui de vosaltres
sap què és una màquina d'escriure?
Jo tinc dos.
Tu en tens dos?
Sí,
una d'elèctrica
i una altra de manual.
Ostres.
Jo m'en van regalar
una per la comunió
i els fons 30.
Sí,
crec que era
el típic regal
de comunió.
I la vaig fer servir
uns quants anys i tant.
Sí, sí.
Ara està,
no sé ni on està.
Sí,
jo la meva
la tinc localitzada
i també va arribar
per la comunió.
O això,
una càmera de fotos
o un rayon de casi
o...
A saber.
Exacte,
el rayon de casi.
Doncs avui les curiositats
parlen de màquines d'escriure
i bàsicament
perquè l'altre dia
no sé on llegíem
que la darrera fàbrica
de màquines d'escriure
de Godrej Ambois,
una fàbrica
situada a Bombay,
a la Índia,
acaba de tancar
les seves portes
per manca de comandes.
És normal
perquè avui en dia
qui fa servir
una màquina d'escriure?
Tot i que estic segur
que hi ha nostàlgics
de la màquina d'escriure
igual que hi ha nostàlgics
del vinil,
per dir alguna cosa.
que passa és que tu compares
l'ordenador
i compares
allò que tens que fer força.
I quan havies de ficar
el típex.
Ara el fiques
a la pantalla
de l'ordenador
i ja està.
Sí,
es guanya en comoditat,
però el so
de les tecles
de màquines d'escriure
tampoc no és igual
que un teclat.
A ells tenia un encàndel
clac, clac
i quan el paper
no estava fixat
que feia plof, plof.
Sí,
i no sé si avui en dia
encara trobaríem
cartuchos de tinta.
No toqueix un riure
de principi de programa.
Doncs bé,
aquesta notícia
em va.
He volgut buscar
coses sobre
les màquines d'escriure.
Dir-vos que el disseny
més comú del teclat
de les màquines d'escriure,
usat també
en els teclats
dels ordinadors,
s'anomena QWERTY,
és a dir,
Q-E-R-T-Y
o Y,
no?
Es diu ara?
La Y?
Ara tu Y?
Sí,
crec que sí,
Y-Y-Y.
Per les primeres lletres
de la primera fila,
és a dir,
si agafem una màquina
d'escriure un teclat
d'ordinador,
a la primera fila superior,
sota dels números,
fica la Q,
la W,
E-R-T-Y,
o teclat,
també anomenat,
teclat Scholz
en honor
de Charles
Latham Scholz,
que va inventar
i va patentar
la màquina d'escriure
Scholz
l'any 1867.
A diferència
dels primers teclats
que disponien les tecles
en ordre alfabètic,
el teclat QWERTY
distribueix les lletres
d'una forma
que es puguin ossar
les mans
i les dues mans
per escriure la majoria
de les paraules.
L'any 1873,
uns anys després,
un senyor anomenat
Remington
va fabricar
el primer model industrial
de màquina d'escriure
i el va introduir
a les seves oficines
i d'aquí
a l'ordinador portàtil
diríem que hi ha un pas...
Però que l'ordinador
continua portant
la mateixa distribució
Sí, sí,
la mateixa distribució
que això és el curiós,
aquesta és la part
de la curiositat
però també
fer una mica d'història
que des de la segona meitat
del segle XIX
fins avui en dia
s'ha evolucionat molt
el teclat,
la màquina d'escriure,
l'ordinador,
etcètera,
etcètera,
però que això
no s'ha mogut
M'has ficat nostàlgia aquest
hòstia,
la màquina aquella que tenia
Doncs bé,
anem per les notícies
Doncs bé,
sembla ser que passa
el temps volant
i jo dic notícies
no hi ha notícies
Sí que hi ha notícies
però les deixarem
per la setmana que ve
Sí,
però no les podem fer
aquesta setmana
per cert la setmana vinent
Ah sí,
tu al final sí que vens
Sí,
la setmana que ve
sí que vens
Molt bé,
molt bé
La setmana que ve
Doncs hem deixat
tres notícies
al Sistell
la propera setmana més
Ha estat un plaer
des del no vingués a mi història
tot arreglant a ràdio
com sempre
jo faria el mateix discurs
que faig a les acomiadaments
però el Manel riurà
em tallarà
i ja no sabré què dir
No,
sí que riuré
perquè realment
estic pensant
en la meva
Olivetti Letera
i en aquell
clac,
clac,
clac,
clac
m'està caient la vaga
Oh,
i tu del vinil també,
no?
Sí,
sí,
jo també,
sí,
sí,
Som,
mos agrada la història
Som retros
Som retros
Doncs bé,
la setmana que ve
potser estarem més contents
després del partit Real Madrid-Barça
Ja ho veurem
Però ja ho veurem
Tot això sí que és una altra història
Au,
siau,
siau
� William thinking
Bistanya
Bistanya
Bistanya
Bistanya
Bistanya
Bistanya
Ell� ''
A好不好
Bistanya
Bistanya
Bistanya
Bistanya
Bistanya
Bistanya
Bistanya
Bistanya
Bistanya
Bistanya
Bistanya
Shuttat
Bistanya
Bistanya