El campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Amics i amigues del campanar, una cordial benvinguda a una nova edició d'aquestes emissions
que prepara el Departament Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcabisbat de Tarragona.
Com sempre, rebin la factuosa salutació d'en Santi Grimau, que té cura de la part tècnica i de la qual els parla Montse Sabater.
Aquesta setmana arribem al sisè diumenge de Pasqua, 29 de maig.
L'Evangeli d'aquest diumenge és segon Sant Joan.
El text d'avui continua sent un fragment de la conversa de Jesús amb els apòstols en l'últim sopar.
És en aquells moments en els quals Jesús s'acomiadava dels deixebles que els deia les coses més importants.
Diu Jesús, si m'estimeu, guardeu els meus manaments.
Això és ben clar. Si om no fa el que Jesús mana, no l'estima.
No l'estima encara que ho digui amb la boca.
Jo pregaré al Pare que us donarà un altre defensor, l'esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.
Jesús s'acomiadava, Jesús morint passaria a viure del tot la vida de Déu, i els deixebles ja no el veurien més.
Però Jesús ens va prometre que no ens deixaríem mai sols.
Jesús ens comunica el seu esperit, que ens dona força d'estimar com ell.
L'esperit de Jesús es queda amb nosaltres per sempre.
No us deixaré orfes, tornaré a venir.
D'aquí a poc el món ja no em veurà.
Per vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc i vosaltres també viureu.
Jesús es referia a la seva resurrecció.
Ara m'agafaran i em mataran i ja no estaré més entre vosaltres amb aquesta vida que ara tinc.
Però ja passaré del tot a viure la vida de Déu i estaré amb vosaltres d'una altra manera.
Esclar, el món.
Els qui no creuen en mi no em veuran, no sabran que jo estic entre vosaltres.
Es pensaran que estaré mort per sempre, no coneixeran la meva vida nova en Déu.
Però vosaltres, els meus deixebles, els qui creieu en mi,
sabeu que jo visc de tot la vida de Déu Pare
i vosaltres també viureu amb mi aquesta vida nova.
Els quatre vents.
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
L'any 1454, un ferrer alemán, Johannes Gutenberg, va editar a la impremta de tipus mòbils que acabava d'inventar la Sagrada Bíblia.
La va fer amb dos toms i el tiratge va ser de 180 exemplars, dels quals se'n conserven uns 40.
L'any 1468 va morir, per cert arruïnat, encara que acollit pel bisme de Magúncia.
Anteriorment, la Bíblia, com altres llibres, era reproduïda mitjançant laborioses còpies manuscrites
a càrrec de monjos i fràres que es dedicaven a aquesta feina amb paciència infinita.
A Espanya, quart país del món on es va imprimir la Bíblia, la primera edició va ser en català,
editada a València l'any 1478.
Des de llavors, el llibre sagrat és el bestseller indiscutible de tota la literatura.
S'ha traduït a 2.300 llengües i dialectes, i cada any s'imprimeixen uns 25 milions d'exemplars.
És lògic que un llibre que creiem que està inspirat per Déu
sigui de capçalera per als qui ens confessem cristians.
Tan l'Antic Testament, que recull la creació del món i la història del poble escollit,
com el nou, que relata la vida de Cris i els seus ensenyaments,
formen part de la vida espiritual de cadascun de nosaltres,
de la vida cultural dels països que, com el nostre,
tenen un arrel de civilització judeo-cristiana.
Aquestes consideracions són per a donar compte
de la darrera edició de la Bíblia presentada a Catalunya.
És una edició popular, a un preu econòmic,
fruit de la col·laboració de sis entitats especialitzades en textos bíblics,
amb un format modern i amb il·lustracions de pericopastor.
Conté deu mapes històrics sobre el pròxim Orient, Palestina,
i l'expansió del cristianisme.
En l'acte de presentació celebrat a Barcelona,
van intervenir 12 personalitats que van resaltar la importància del coneixement de la Bíblia,
tant des del punt de vista cultural, per exemple,
per entendre el significat d'innombrables obres d'art dels principals museus del món,
però, sobretot, per a la pregària i la vida del cristià.
En aquest sentit, el doctor Armand Puig, un dels promotors,
va dir que la Bíblia no és un monòleg,
ni per part de Déu ni de l'ésser humà.
És un diàleg.
La Bíblia és un llibre que hem de tenir a cada casa,
en qualsevol format.
El que importa és que sigui una edició fiable i ben feta.
La presentada, recentment, té aquestes garanties.
I el fonamental és que, a part de tenir-la a casa,
la llegim amb freqüència.
Us proposa l'exercici de la seva lectura diària,
encara que siguin cinc minuts en un espai de silenci o de lectura compartida.
Si ens deixem inspirar per la paraula divina,
les nostres accions milloraran per a benefici nostre
i dels que ens envoltin, començant per les persones del nostre entorn.
Adéu-siau.
Aquesta setmana hem de felicitar
el mossèn Romal d'Ave Aguiló,
que el van ordenar el 29 de maig de 1975,
el mossèn Alfons Boquer del Mau,
el mossèn Antoni Virgil i Ferrer,
mossèn Josep Maria Varenys Capellades,
mossèn Josep Rebentós Giral
i el pare Joan Amangual Jaume,
que tots plegats
foren ordenats el 31 de maig de 1952.
Comencem detallant els actes de l'agenda d'aquesta propera setmana.
El dissabte 4 de juny
hi haurà un altre dels diàlegs creatius per a joves,
un espai de trobada jove al Santuari Monestir
de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc,
a les 7 de la tarda.
L'organitza el Seminari Laical Diocesan.
Un segon acte, perquè és dissabte dia 4,
és el curs de formació i animació missionera,
organitzat per la Delegació Diocesana de Missions,
que porta per títol
Evangelitzar arreu és missió de tots.
I la conferència sobre àmbits de responsabilitat missionera
a càrrec de mossèn Jordi Figueres Jové,
vicari episcopal.
A la Casa dels Concilis,
a la Carrer de les Coques,
número 1C, segona planta, de Tarragona,
a les 10 del matí.
Això és més que una casella.
És el compromís de milers de voluntaris
amb els més necessitats.
És formar persones per la vida.
És fer possible l'anunci de la paraula de Déu.
Marca la X a favor de l'Església
en la teva declaració de la renda
i podrem continuar fent aquesta tasca.
Jove, jo que et puc donar.
De l'11 al 15 d'agost,
40.000 joves d'arreu del món
passaran per Catalunya
camí de la Jornada Mundial de la Joventut a Madrid.
Caldrà traduir, informar,
acompanyar, compartir
i molts joves t'esperen.
Contacta amb la Delegació de Joventut del teu Bisbat
i festa voluntari dels dies d'acollida a la teva diòcesi.
Recorda, de l'11 al 15 d'agost.
Qui tingui oïdes que escolti.
Un comentari de mossèn Ricard Cabrè.
Bons amics,
el discurs que es fa avui amb molta freqüència
en relació amb la immigració és aquest.
No ens convé que vingui més gent.
Tenim greus problemes d'atur.
El nostre país no dona per a tant.
Si els tractem bé,
aquest tracte,
els incitem a seguir venint.
Si els acollim,
ja tenim les seves necessitats.
Ens exposem a que vagin augmentant en nombre.
Si reconeixem els seus drets,
ells encara s'emprenen més.
Ens van envallint
i no ens n'adonem.
No s'integren.
Ells segueixen el seu camí.
Ara ja s'obre molta gent.
El nostre mercat de treball
no dona per a tant.
Aumenta la delinqüència.
La política no funciona.
Algun dia ho pagarem.
No cal ser massa llest
per adonar-nos
que aquesta mentalitat
va creixent entre nosaltres.
Aquesta mentalitat
defensa, sens dubte,
el cop de porta
i mà dura.
si es fa una política
més restrictiva
tot anirà millor.
Millor per aquí?
certament és veritat
que avui el nostre món laboral
ofereix poques oportunitats
i que molts emigrats
no troben feina entre nosaltres.
Però tampoc podem mantenir
una visió estreta i petita
com si nosaltres
fóssim l'eix del món.
La migració és un dret
reconegut internacionalment
en la Declaració Universal
dels Drets de l'Home.
Si jo no estic bé en un lloc
o no trobo sortit
a les meves necessitats
més peremtòries
tindré de cercar-lo
en un altre indret.
El principi
de que nosaltres ve
i els altres
que s'espavilin
pel seu compte
evidentment
no és ni humà
ni cristià.
És una visió provinciana.
Les fronteres
les hem posades
als homes.
Malauradament
moltes vegades
les hem defensades
a capa i espasa
com si fossin
enfranquejables.
Pensem evidentment
que l'ideal seria
que ningú
hagués de sortir
de casa seva
per buscar-se la vida.
vol dir que el nostre món
està mal organitzat
i d'això
els qui menys culpa
entenen
normalment
són els immigrants.
No sols
no disminueix
sinó que augmenta
la distància econòmica
entre els països rics
i els països pobres.
També és veritat
que els països rics
s'han aprofitat
moltes vegades
de les matèries primes
que venen
dels països
subdesenvolupats
amb mesures
comercials injustes
que se separen
i enfronten.
Queda clar,
per tant,
que no podem mirar
els immigrants
només sota
la capa
del nostre interès
quan els necessitem
que vinguin,
quan ja no ens fan falta
que se'n vagin tots.
Quin tipus
de solidaritat
és aquest?
Ens manca
certament a vegades
una visió més ample
i, per què no dir-ho,
més cristiana.
Amics,
fins un altre dia,
si adeu plau.
en una visió DAY,
kissinous,
donem.
-
l'Institut Superior de Ciències Religioses de Sant Factuós,
la Facultat de Teologi de Catalunya i l'Arcabesbat de Tarragona
han volgut posar a debat la figura i del testimoni també
que Santa Teca ha deixat a l'Arcidiòcesi de Tarragona.
La participació de prestigiosos professors i estudiosos a nivell internacional
posa de relleu la importància de la celebració d'aquest congrés.
Per parlar d'ell, avui ens acompanya als nostres estudis
mossèn Joer Maria Gabaldà,
director de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Sant Factuós.
mossèn, benvingut.
Gràcies.
Quin és l'objectiu d'aquest congrés i també què ens pot aportar de nou
sobre la figura de Santa Tecla?
Molt bé, doncs l'objectiu d'aquest congrés, com molt bé ho ha dit vostè,
és apropar la figura de Santa Tecla,
que va ser una cristiana d'iconi
i que la seva fama es va estendre de seguida
en tot el cristianisme primitiu dels primers segles
i que va ser la primera dels màrtirs d'entre les dones
i una dona evangelitzadora,
una dona que fins i tot assumia funcions dels apòstols
i que va tindre una popularitat dintre el cristianisme antic molt gran.
i Tarragona, doncs, venera Santa Tecla
i hem cregut que un congrés que fes arribar, doncs,
la figura de Santa Tecla a totes les persones
i sobretot, doncs, des de la vessant, doncs, més científica,
des de la vessant, doncs, iconogràfica,
des de la vessant, doncs, del seu culte,
penso que és molt interessant per aprofundir,
per conèixer més la patrona de Tarragona
i de l'Arxidiòcesi, no?, de Tarragona.
El congrés tindrà tres parts.
La primera es tractarà sobre les actes de Pau i Tecla.
Què ens podrà portar sobre aquesta qüestió?
Bé, les actes de Pau i Tecla
és un escrit que, doncs,
data de meitat del segle II,
és un escrit que també de seguida
es va traduir en moltes llengües
i un d'aquests escrits que anomenem Apòcrifs.
I és una de les parts, doncs, principals del congrés,
ja que és el document escrit
que, doncs, ens porta i testimonia, doncs,
la vida d'aquesta jove, no?, d'iconi, Tecla.
I l'estudi d'aquest escrit, doncs,
s'en faran càrrec, doncs, prestigiosos professors,
com el professor Enrico Norelli,
que és de Ginebra, Suïssa,
i tractarà el concepte d'apòcrif.
I després, ja tractant, doncs,
més en particular, doncs,
el text de les actes de Pau i Tecla,
doncs, el professor François Bobón,
Harvard, Usa,
el professor Jeremy Barrier,
de, també, Florans, Usa,
i el professor Patricio Navasquez,
que és de la Facultat de Sant Dames o de Madrid, no?
Una mica, doncs, tot el context historiogràfic,
els aspectes teològics, doctrinals,
la difusió del text, etcètera.
En la segona part es farà referència, també,
a la tradició patrística.
Sí.
Tecla, volen dir, aquest document
de les actes de Pau i Tecla,
ha estat un document, doncs, comentat
molt, per molts pares de l'Església,
entre ells, doncs, Tartulià,
que el coneix ja, vull dir,
i s'hi refereix,
però també, doncs,
els pares cap a d'Ocis,
alguns dels quals van visitar, doncs,
el santuari de Tecla,
de la Salèusia,
i fins i tot l'emperador Xenó,
que va construir, doncs,
aquesta, doncs,
basílica on s'hi guarda, doncs,
podríem dir on hi ha un martírium
dedicat, doncs, vull dir,
a la Santa.
Llavors, doncs,
un apartat sobre la recepció
del document de les actes de Pau i Tecla
en els pares de l'Església,
doncs, era una temàtica, doncs,
imprescindible, no?
En aquest sentit, doncs,
venen pràcticament professors
de l'Institut Patrístic Agustinianum,
de Roma,
que és, vull dir,
l'institut, doncs,
a nivell mundial,
vull dir, especialitzat
en els pares de l'Església,
en el cristianisme antic.
Hi ha el professor Claudio Morischini,
que tractarà sobre Tecla
i els pares cap a d'Ocis.
El professor Carlo de L'Oso,
també de Roma,
que parlarà sobre Tecla
i la seva relació
en els somnis de l'emperador Senó
i també la tradició
en els padres llatins,
que la tractarà, doncs,
la professora
Chiara Tomás i Morischini,
també.
Penso que és un apartat, doncs,
interessantíssim
de...
com una dona
que evangelitzava
i que fins i tot batejava
una qüestió, doncs, vull dir,
una mica
polèmica
que suscita, doncs,
els seus pros
i els seus contres, no?
Hi ha l'Església Primitiva,
que usurpava una mica
la missió dels apòstols
i que, doncs,
ens porta, també,
a un cert debat
de la...
de quina és, doncs,
la funció
de la dona
en el cristianisme antic,
no?
I en les tasques, doncs,
d'evangelització.
I, finalment,
la tercera part
es tractarà
sobre el culte
de Santa Tegla
i també, precisament,
en aquest apartat,
en aquesta part,
es farà referència
a un manuscrit àrab
sobre Santa Tegla.
Sí.
Hi ha el professor
Stephen Davis,
també dels Estats Units,
que és un professor
que ha publicat
el darrer llibre
sobre el culte
de Santa Tegla,
no?
I, doncs,
hi recull en aquest llibre
tota la iconografia
i recull, doncs,
molta cosa de...
I ell em va, doncs,
comentar
que havia descobert
un...
volia comentar
aquest manuscrit àrab
sobre les actes
de Pau i Tegla.
És un manuscrit
d'una mica més tard,
no?
Del segle XVI.
I,
sobretot,
fent referència
a la pietat
de les dones
i la devoció masculina.
Per això l'hem titulat
amb aquest títol,
no?
Com hem dit,
el Congrés
es farà
del 27 al 29 d'octubre.
mossèn,
on es farà el Congrés?
Bé, doncs,
el Congrés
té la sort
de fer-se
les noves instal·lacions
del Seminari
de Tarragona,
que,
si Déu vol,
doncs,
estaran, doncs,
enllestides
en el mes de juny,
la part, doncs,
del claustre
de Sant Pau,
i allí, doncs,
ens acollirà
una aula, doncs,
magna,
amb cabuda
per més
de 200 persones
i unes instal·lacions,
doncs,
completament equipades
i modernes, no?
Penso que
el fet
de poder fer
un congrés
en un lloc
tan emblemàtic
i tan bonic
com és el seminari,
doncs,
realment
és un privilegi,
no?
I, en aquest sentit,
doncs,
d'alguna manera,
doncs,
també,
des de la nostra part,
doncs,
també gairebé
inaugurarem
aquestes obres
del seminari.
s'ha previst
d'una participació
nombrosa
d'assistents?
Jo penso que molt,
vull dir,
penso que
les 200 i escaig
de persones
que, doncs,
les superarem
i, doncs,
val la pena
que
puguem tindre
una previsió,
doncs,
vull dir,
el més
aviat possible,
per això
hem començat,
doncs,
ja des d'aquest mes
d'abril
a admetre,
doncs,
les inscripcions,
perquè en el cas
que, doncs,
fos una xifra
molt més superior
a 200 persones,
doncs,
hauríem de
buscar alguna solució,
podríem dir,
de cara, doncs,
a acollir-les,
no?
mossèn Josemaría Gavaldà,
en tindrem el contacte
per parlar més endavant
a mida a mida
que es vagi acostant
a la celebració del Congrés.
Moltes gràcies.
Molt bé,
gràcies a vostès.
Això és més
que una casella.
És el compromís
de milers
de voluntaris
amb els més necessitats.
és formar persones
per la vida.
És fer possible
l'anunci
de la paraula
de Déu.
Marca la X
a favor de l'Església
en la teva declaració
de la renda
i podrem continuar
fent aquesta tasca.
L'Evangeli d'aquest
sisè diumenge de Pasqua
és segons Sant Joan,
capítol 14,
versets del 15 al 21.
Després de la dramatització
de la perícopà
a càrrec
de l'Associació Bíblica
de Catalunya,
el seu president,
mossèn Joan Magí,
els oferirà
el seu comentari
de les lectures
de la missa dominical.
Si m'estimeu,
guardareu els meus manaments
i jo pregaré al Pare
que us donarà
un altre defensor
perquè es quedi
amb vosaltres
per sempre.
Ell és l'esperit
de la veritat
que el món
no pot acollir
perquè no és capaç
de veure'l
ni de conèixer-lo.
Sou vosaltres
qui el coneixeu
perquè habita
a casa vostra
i estarà dins
de vosaltres.
No us deixaré
pas orfes,
tornaré a vosaltres.
D'aquí a poc temps
el món
ja no em veurà
però vosaltres
sí que em veureu
perquè jo visc
i vosaltres
també viureu.
aquell dia
coneixereu
que jo estic
en el meu pare
i vosaltres
en mi
i jo
en vosaltres.
El qui m'estima
és el qui té
els meus manaments
i els guarda
i el qui m'estima
el meu pare
l'estimarà
i jo també
l'estimaré
i em manifestaré
a ell.
La Bona Nova
Comentari
sobre les lectures
sobre les lectures dominicals
a càrrec
a càrrec de mossèn
Joan Magí.
El dia 29 de maig
celebrem
el diumenge
sisè de Pasqua.
Ens convé
viure
l'alegria
de la nostra fe
per afermar-nos
cada dia més
en ella
i creixer
en l'esperança
quan arribin
dificultats
i sobriments.
Ens convé
veure
la bondat
de Déu
en la natura
i els estralls
que en ella
causa
l'egoisme
o la ignorància.
En el nostre tracte
ens convé
experimentar
que ens fa moure
l'esperit sant
i no la llei
ni la por
ni el costum
ni la societat
de consum.
Què podem fer
millor?
Esforcem-nos
per entendre
ajudar
participar
i celebrar
en comunió
els sagraments
del baptisme
la confirmació
i l'eucaristia
a la família
i a la parròquia.
Ens diu el Papa
Benet XVI
Conscients
del significat
fonamental
de la paraula
de Déu
en relació
amb la paraula
eterna
el verb
etern
de Déu
fet home
únic
salvador
i mitjencer
entre Déu
i l'home
i en l'escolta
d'aquesta paraula
la revelació
divina
ens porta
a reconèixer
que ella
és el fonament
de tota la realitat.
El pròleg
de Sant Joan
afirma
en relació
amb el Logos
paraula
divina
que per ella
tot ha vingut
a l'existència
i res del que ha existit
no hi ha vingut
sense ella.
En la Carta
als Colossens
s'afirma
també
en relació
amb Crist
en gendrat
abans
de tota la creació
que tot ha estat
creat per ell
i destinat a ell
i l'autor
de la Carta
als Hebreus
recorda
que gràcies
a la fe
comprenem
que tot
l'univers
va ser creat
per la paraula
de Déu
i que
per tant
allò que veiem
prové
d'allò
que no és
visible.
Ho diu
el Verbum
Domini
número 8.
La primera lectura
ens fa veure
que la Bona Nova
de Jesús
porta l'alegria
perquè ofereix
llibertat
d'esperit
i de cos.
Guareix
tota la persona.
L'alliberament
que ofereix
Jesús
dóna solució
de força interna
amb el do
de l'Esperit Sant
que segueix
a l'acceptació
de la paraula
per la fe.
La imposició
de mans
és un dels signes
de la comunió
i missió
eclacial.
El salmista
ens recorda
que quan volem
seguir la vocació
del poble de Déu
la terra
troba
l'alegria
de la utilitat
i el servei
que li ha donat
el Creador.
Llavors
els fidels
del Senyor
contemplem
el mar
els rius
i la terra
ferma.
Ens hi passegem
ben segurs
i veiem
l'escenari
del seu amor
on es realitza
la resposta
a la nostra súplica
i tots
cantem
i gaudim
de les gestes
del Senyor
que ens allibera.
Sant Pere
també ens recorda
que la nostra esperança
és fruit d'amor.
Amb les nostres
respostes
netes
suaus
i respectuoses
farem veure
aquesta veritat.
la calúmnia
i la difamació
ens poden fer
sofrir
però no són
cap novetat
ni tenen
força de victòria.
Mirem
com
Crist
denunciar mai
la causa
dels sofriments
dels altres.
En l'Evangeli
veiem
que guardar
els manaments
de Jesús
és fruit
de l'amor
que li tenim.
Aquest amor
ens posa
dins de la pregària
que Jesús
fa al Pare
perquè
arribem
al Defensor.
Aquest amor
obre la porta
perquè entri
a l'esperit
de la veritat
i es quedi
dins de nosaltres.
Aquest amor
ens fa experimentar
que Jesús
el Pare
i l'Esperit Sant
lliguen
la nostra comunió
eclesial.
El proper diumenge
5 de juny
a les
a les quarts
de 6 de la tarda
a l'Església
parroquial
de Santa Maria
de Cornudella
de Montsant
el senyor
que visbe
ordenarà
a Prevera
el mossèn
Miquel
Castillejo
Brull
organista
segon
de la catedral
i fins ara
diaca
escrit
i encarregat
de la cura
pastoral
de les parròquies
de Cornudella
Puvoleda
Ciurana
i la Morera
de Montsant.
mossèn
Castillejo
va ser ordenat
diaca
el 26 de desembre
de 1990.
Finalment
estimats oients
segur que vostès
durant aquests dies
estan engrescats
fent la declaració
de la renda
els hi recordem
de marcar
la creueta
de l'Església
en la declaració
pensin
que no els hi costarà més
no els hi retornaran
menys
no se n'oblidin.
Això és més
que una casella
és el compromís
de milers
de voluntaris
amb els més necessitats
és formar
persones
per la vida
és fer possible
l'anunci
de la paraula
de Déu.
Marca la X
a favor
de l'Església
en la teva
declaració
de la renda
i podrem
continuar
fent
aquesta tasca.
I això és tot
per avui.
Gràcies per la seva
atenció
i fins la propera
emissió
a la mateixa
hora
en què començar
la d'avui
i naturalment
en el mateix punt
del diàl
de la seva emissora.
Els desitgem
feliç setmana
a tothom.
sigh justice.
Averuna
a sobre Birthday
i tot
o'hbagensia
i tot
rocki
xer Ben
de la
jeans
diàl
i tot
la
mellelliss ens
acquisition
de magna
no
quà
i tot
calma
de la
оп
qà
en
don
l'esclam
que
quà
m'
i tot
l'esclam
que
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!