25 anys de ràdio.
Molt bona tarda, benvinguts a la cinturà de Tarragona Ràdio.
Bona tarda i bon dilluns. Comencem la setmana.
Una setmana que té novetats per nosaltres,
ja que aquest programa, a partir d'aquest mes de març,
només durarà quatre dies.
Estarem acompanyant-vos de dilluns a dijous.
Ja us anirem anunciant aquesta novetat de cara a divendres.
I com tenim molts continguts avui,
i com sempre només una hora de programa,
anem a explicar-vos què és el que us oferirem només començar.
D'aquí a tristans recordarem un reportatge
que va realitzar la nostra companya Yolanda García
conjuntament amb Joan Maria Bertran.
Ells van baixar a la cova urbana de Tarragona
ja fa d'això uns quants anys.
I ens van oferir un reportatge inèdit, magnífic,
que recordarem en el dia d'avui.
També avui ens acompanyarà aquí als estudis de Tarragona Ràdio
el nostre company Lluís Marçal.
Ell de tant en tant ens anirà fent petits capítols,
petits reportatges també verbals,
del que ha estat la història de Tarragona Ràdio.
Un d'ells, el que ens ocuparan el dia d'avui,
és recordar un moment, podíem dir, neguitós,
en el qual els Mossos d'Esquadra
van tancar una de les emissores municipals de Baix.
i nosaltres, Tarragona Ràdio,
pensàvem que per l'efecte dominó també cauríem.
Però què va passar?
En Lluís Marçal, en el dia d'avui, ens ho explicarà.
I a l'acabar el programa, com sempre,
passarem per la mà de Joan Maria Bertran
per l'any 1988.
El que us dèiem, tenim molts continguts i poc temps.
Així doncs, anem a recordar aquell reportatge
de fa ja uns quants anys
que la nostra companya Iolanda García
feia d'espeleòloga
i ens endinsava dins, mai millor dit,
de la cova urbana de Tarragona.
Aquest que senten és el so d'ambient,
el so que podem trobar al carrer Gasòmetre
un dia qualsevol al voltant de les 8 de la nit.
A sota d'aquest carrer hi ha un so ben diferent
que estem disposats a conèixer
per explicar-lo des d'aquesta sintonia,
la de Tarragona Ràdio.
Bé, doncs, comencem ja l'itinerari
i el que fem és caminar pel carrer Gasòmetre,
direcció plaça Ponent.
Espero ara, aviam que tinc per aquí,
l'Àngel, el vicepresident de l'entitat,
que va tot carregat amb els cascos,
els carburos, les bosses.
Àngel, un momentet abans d'entrar.
Ara estem al carrer Gasòmetre,
és a partir d'aquest immoble que es fa l'accés a la cova.
Sí, a la cova.
Hem d'entrar ara i agafar l'ascensor o les escales
i baixar tres plantes.
Baixem a peu?
Sí, és més bonic a peu que no l'ascensor.
Què serà una escala al costat del que ens trobarem després, no?
És... no res, no res.
Estem al pàrquing, tot de cotxes.
Ningú diria que aquí sota s'amaga tot un misteri,
perquè la veritat, segons tota la informació que hem pogut acumular abans d'introduir-nos,
esperem trobar, doncs, alguna cosa certament sensacional.
envoltats de cotxe, un paisatge absolutament urbà i un cop traspassem una porta,
ens trobarem en un paisatge completament insòlit.
Del que ve, ens sentim certament privilegiats, malgrat el fred que m'ensumo que passarem.
tenim l'Antonio Cabezas, aquí, que ens obre la porta del Castell, podríem dir.
Antonio, hola.
No, delante Castillo, és la puerta del vestuario.
Aún hemos abierto la puerta, todavía, del infierno.
El vestuario que no deixa de ser uno de los cuartos del pàrquing.
Sí, és uno de los cuartos que està destinado a máquinas,
que lo tenemos nosotros, en este caso, reservado i utilizado como vestuario
para podernos canviar, ja que la entrada seria imposible.
Antonio, què nos espera?
Eso lo veréis vosotros, luego lo veréis.
No sé, no sé.
¿Qué te iba a decir? Se necesita de muchísimo material,
y material muy específico, ¿verdad?
Hombre, se ha de tener en cuenta que tocas agua,
es decir, necesitas neopreno, hay algún pozo,
necesitas tener un tipo de seguro,
en este caso por vosotros no hay ningún problema,
iluminación, por supuesto, en fin.
Y si te metes en el agua, pues ya equipos de respiración autónoma,
como son botellas, todo por duplicado y toda la historia.
No será nuestro caso, ¿no?
No, no, vosotros de momento solamente vais a daros un pequeño paseo por la cavidad,
además, cómodamente y sencillo, porque no será dificultoso,
y en el cual, pues, adquirís una experiencia
que no vais a poder olvidar en mucho tiempo.
¿Y de frío cómo lo vamos a pasar?
Hace más frío fuera, ¿eh?
Estamos a 19 grados dentro.
En verano se está fresquito, en invierno se está calentito.
El otro día ya lo comentábamos en la radio
que desde hace un cierto tiempo parece que la cova urbana se había esfumado
y la cova urbana continúa en Tarragona.
¿Cuánto tiempo hace que se detectó este espacio?
Pues mira, cuenta que fue en el 96, pues va camino ya de...
Al final del 96 va camino de los cuatro años.
Cuatro años, cerca de los cinco.
Bueno, esto para las personas que sois auténticos, locos por la espeleología,
pues debió ser un descubrimiento alucinante.
Hombre, alucinante por el sitio...
Por la situación, por la situación, porque imagino que habéis estado en cavidades y en cuevas.
Bueno, que es como tú decías, esto es un paseo comparado con otras cosas que habéis hecho, ¿no?
Sí, hombre, ten por cuenta que tienes cavidades hasta aquí en España,
concretamente, de más de 100 kilómetros.
Es decir, comparado con esta que tiene dos y medio, de momento, pues es insignificante, ¿no?
Ahora, no deja de ser importante por el sitio donde está.
Es la única cavidad que se encuentra bajo una ciudad, ciudad, no pueblo.
Y, bueno, a pesar de estar dentro de Cataluña, tenemos agua, tenemos salas que son bastante grandes, salas enormes,
y eso es algo que es distinto a lo habitual, ¿no?
Bueno, pues ya veremos qué pasa. ¿Nos empezamos ya a cambiar?
Por supuesto, ya tenéis que estar cambiados los tres.
Venga, pues vamos allá.
Jo vaig a descansar una mica de posar aquest traje de neopré, que la veritat és que costa moltíssim encaixarlo.
I vull parlar amb l'Èric, que ara el molestaré, però és igual.
Ell té molta més experiència que jo per posar-se el traje.
Éric, hola.
Hola.
Quants anys tens?
12.
12 anys. No és la primera vegada que baixes tu?
No.
Em sembla que ho tinguis molt per la mà?
Sí.
I escolta, quant de temps fa que vas entrar per primera vegada aquí a la cova?
Un any.
Ah, ah.
I què tal? Què m'espera? Què veuré?
Buah, és molt bonic.
Sí?
Sí, n'hi ha moltes coses dintre.
Habitualment també practiques l'espeleologia?
Sí.
En coves senzilletes, imagino, o no?
En totes parts.
Em penso que el Sebastián és el seu pare.
Què fa l'Èric aquí? No et fa por?
No, que va, des de los ocho años está haciéndolo con Cristina también, que es la hija de Antonio.
Sí, con Cristina voy a ir a hablar ahora.
Sí, sí, sí.
Sí, desde pequeñitos.
Cuando tenían ya ocho años ya empezaban a entrar en las...
Sí, y en las paredes.
Empezábamos ya a colgarlos con las cuerdas y tal, que se fueran haciendo un poco a la idea.
O sea, que aquello de los niños a una determinada edad de miedo a la oscuridad, nada los tuyos.
Nada, nada. Esto, desde pequeñitos ya en las cuevas.
I la Cristina i l'Eva estan aquí també pobres, intentant posar-se...
L'Eva no vol parlar, ja l'enganxaré a la cova que no tindrà escapatòria.
Però la Cristina, sí, hola, Cristina.
Hola.
Quants anys tens?
Onze.
Onze anys.
Tu tampoc és la primera vegada perquè et veig així molt experimentada.
No.
Déu-n'hi-do.
Escolta, tinc una mica de por, què m'aconselles?
Que no tinguis por.
No?
No.
Tu creus que jo podré baixar i ho podré fer?
Sí.
Molt bé, Cristina, ens anirem trobant al llarg d'aquest recorregut, d'acord?
Vale.
Pràcticament estem tots ja canviats, tinc l'Àngel, el Tomàs, al meu costat,
a banda del neopre que portem el Joan Maria, el Lluís i jo,
ells porten moltes més coses, que per això en saben.
Tomàs, fes-me una descripció aviam el casc, és el carburo típic?
Sí, portem el carburero, on portem el carburo, i l'aigua,
la reacció química del carburo i l'aigua, i fa l'acetilé, i és el que ens il·lumina.
Molt bé, doncs ja estem tots preparats, estem vestits com per anar de casament, la veritat.
El Joan Maria ja es col·locarà un casc i d'aquí uns moments començarem.
Ara estem tots just davant del lloc on ens hi introduirem a la cavitat.
La veu potser em tremola una mica de contemplar, com per exemple ara el Toni comença a baixar.
Des d'aquí divisem un passadís estratet, no tant com per no poder passar.
Ha estat el Toni, el primer que ha baixat.
El Tomàs és la persona que el seguirà.
La Eva també, ja està esperant que baixi el Tomàs per baixar ella.
Ja tenen les llums dels carburos enceses.
Ens han posat un cas, nosaltres no portem llum, Joan Maria.
I, bueno, ja veurem què passa.
Antoni, quan es baixar en grup, quan es baixar en grup o se lleva algun tipo de estrategia,
se planifica de alguna manera individualment, cada uno se espabila.
No, mire, és un treball sempre en equip, és a dir,
si entre o bien en plan de visita o se entre en plan de trabajo,
sempre se planifica un poco las entradas.
Si cada uno fora por su lado, habría un desmadre impresionante.
Es a dir, tenemos que coordinar los movimientos dentro,
dónde vamos a ir, a qué sitio vamos...
Siempre hay uno que va adelante, uno que va detrás...
Cada uno juega un papel.
Sí, sí, todos juegan un papel.
¿Y hay un jefe de expedición, por decirlo de alguna manera?
Hombre, por supuesto. Y no te digo quién es porque lo tienes delante.
¿Cuál es su misión?
Mira, al principio, controlar, a continuación procurar que no haya ningún problema
en un tipo de accidente ni nada de esto,
y luego explicar a la gente del grupo que tiene menos experiencia
los movimientos que tiene que seguir para poder desarrollar trabajos
a la exploración que se puede hacer dentro.
Muy bien, pues creo que me va a tocar dentro de un momento.
¿No? ¿Ya? Pues venga, voy para allá,
dejo el micro y cojo la escalera y bueno.
Quédate detrás de ellos tú.
que no te llegemos la yolanda.
¿Vale?
Antonio, yo voy a entrar todo, ¿no?
Ten cuidado que hay un poco.
Yolanda, espera, espera.
Sí, sí, estoy aquí, estoy aquí, María.
¿Dónde estás?
Estoy aquí, tranquilo, porque ahora ya aquí está el polo,
vamos a dejar las cosas.
Estamos acostumbrados, ¿eh?
Vale, ahora estem aquí.
L'Antonio m'està esperant,
perquè ara és quan em penso haurem de fer servir l'Ernest.
És el moment en què hem de baixar per un polo.
¿Ara no hem de fer servir l'Ernest?
¿Y com baixarem això, Antonio?
A pelo.
A pelo?
Uy, por Dios.
Com a mi boca a pelo, que quiero un juicio a pelo.
Nada, este es fácil, este es un resalti de 3 o 4 metros,
sin ningún tipo de problema, con fácil...
¿Verdad que hay unas vainas escoleras que dejaron los romanos
hace 2.400 años, de aluminio?
¡Qué cacho!
Estamos tan tensos y tan nerviosos
que ahora nos podrías hacer creer de todo.
Yo aviento una cosa, ¿eh?
Soy la persona masiva que te puedes imaginar de bajo tierra.
Yo he 28 años practicando esponología
y te lo puedo garantizar.
Pero me gusta la coña que es la hostia.
Bueno, bueno, pues falta nos hace,
porque llevamos más miedo en el cuerpo que otra cosa.
Yo te garantizo que con nosotros no vais a hacer...
Eso ya lo sé, vais a sentir segonísima.
Aquesta aigua que estem sentint
és l'aigua del primer llac.
Estem aquí al primer llac amb la Eva,
que va obrir un camí
i a més li hem d'agrair
de què hem pogut veure l'aigua molt neta.
Perquè, clar, quan comença tota l'expedició
a caminar per aquest lloc,
com que hi ha un volum de fang important,
l'aigua queda tota tèrbola.
Ara, de moment, com que hem estat els primers
amb la Eva de baixar aquí,
podem veure tota l'aigua clara.
Realment, l'espectacle és...
Vaja, jo diria que grandiós.
És una cova.
Es veu tot l'efecte de l'aigua sobre la pedra.
L'aigua no ens arriba al coll de moment aquí,
però més enllà jo no sé si l'aigua...
Ui, algú que s'ha cobusat directament?
Em penso que ha estat el Toni.
Toni, ja estàs aquí.
Tu que has baixat més d'una vegada,
aquest nivell d'aigua és l'habitual?
Sí, sempre se mantiene al mismo nivell.
Siempre el mismo, independientemente
de que llueva más o menos.
Sí, porque constantemente hay dos bombas
achicando.
Ah, vale, vale.
En el Palacio de Congresos
hay dos bombas que extraen agua,
permanentemente.
¿Dónde estamos ahora?
En la calle Gasómetro aún, ¿no?
Sí, estamos en la calle Gasómetro aún.
Porque es lo que hemos hecho.
La primera va en dirección al Fórum,
hacia el norte.
Que es una continuación de la cabida,
pero es todo sumergido.
Ahí se tiene que pasar con el respirador.
Supongo que habéis visto
cuando he bajado lo limpia que estaba el agua, ¿no?
Ahora lo sucede que está.
En la página del carvario
de los esperebusciadores
hay que bajar.
Ah, bueno.
Yo también, ¿qué pasa?
Dale la mano, Toni.
Agárrate.
Venga, ¿qué hago con el casco?
Nada.
Pues venga.
Dale la mano, eh, dale la mano.
Primero dale la mano.
La voz de la parte.
No, es que no quiero que te toques.
Toni, pasa a Yolanda,
pero estirala suavito,
que lleva el casco suelto.
No va a perder el casco.
Pues se lo admito,
pero bajará para abajo.
Sí, sí, tranquilo.
Vale.
Dame la mano, Yolanda.
Para abajo, ¿eh, Yolanda?
Dame la mano.
A ver, ¿dónde está?
Primero la mano.
Eso, tócale.
No la encuentro.
La cuerda, sigue la cuerda.
Ahora.
Vale.
Venga, espera,
coge un poco de aire.
Cuenta tres.
Venga, vale, Toni.
Con suavidad,
apoyar a la cabeza.
¿Vale?
Vale.
Toma.
El casco.
Ahí.
Esa es poca cosa, eso.
Venga.
Venga, siguiente.
Cuidado con la cabeza, ¿eh?
Sí.
Sobre todo, bajaros para abajo.
La cuerda.
Una mano a la cuerda
y la otra mano a la vez.
Ah, vale.
A ver.
Una, dos y tres.
Venga.
Venga.
A ver, Carlos, se va.
Cuenta tres y tú.
Uno, dos y tres.
Venga.
Casco y bolsa.
Venga, que pase y alumbra tú desde allí.
Yolanda.
Siguiente.
No te veig.
Fica aquí.
Voy.
Siguiente.
Te dura mucho.
Bueno, el que le estaba llevando ya es el final.
Dame elante, la paso, la paso, la paso.
¿Qué?
No, espérate ahí.
No, al revés, al revés.
Al revés.
Métete de cabeza.
Bueno, así.
Muy bien.
Tomás.
Tomás.
No te vayas, que no tienes luz.
Ya estoy yo aquí.
No, pero necesita el Tomás, que tiene más luz.
Ya, yo no tengo.
Por aquí, pone el pie, uno pie ahí.
El derecho ahí.
Vale.
Ostras, tú.
¿Alló continúa o qué?
Hostia, qué guapo.
Catla.
Yolanda.
Sí.
Passa.
Pero me pasa el Lluís, ¿no?
No, no, per dalt millor.
Per allà, per allà.
Per dalt?
Sí, sí, sí.
Per aquí dalt?
Per aquí.
Per aquí, per aquí.
Ah, per aquesta dalt.
Per aquí l'escarre, com sigui.
I ara ràpodequem.
Bueno, doncs ara sí que estem amb l'aigua fins al coll.
Surtosament, en aquest segon llac,
hem pogut accedir a unes roques.
Jo no sé si és el moment de descans.
L'Antonio abans em deia, ara estan parlant de coses seves,
però jo de seguida els interrompré.
Àngel, què tal?
Bé.
Ara estàs a la sala dels blocs.
La sala de?
Els blocs.
Si mires, tots són blocs de pedra quiguda.
A més a més, tenim un monument.
Aquest monument és dedicat al nostre cap, l'Antonio.
Ah, allà està l'Antonio, dalt d'una pedra.
I a més, també teniu la bandera de la ciutat, una placa.
En homenatge del senyor Forner, el constructor.
Aviam, el que hem fet fins ara,
aquells dos famosos sifons, els hem passat ja?
Sí.
Antonio, antes me decías,
¿tú te imaginabas que esto estuviera aquí?
Yo te he dicho que no, lógicamente.
Y dices, pues a mí me ha costado tiempo que la gente me creyera.
Sí.
Bueno, cuando se descubrió la cueva,
claro, en principio la gente nos explicaba
qué coño hacíamos tantas horas aquí,
adentro de aquel agujerito, ¿no?
De lo que no has visto en la entrada, ¿no?
Llegó un momento que incluso la prensa llegó publicado
de que va a estar allá de ciencia ficción,
que era imposible que hubiese todo esto aquí debajo.
Hasta el extremo de que nos costó incluso convencer al alcalde,
gracias a Dios se pudo convencer al alcalde,
y muy agradecido por parte nuestra,
el que haya podido estar aquí adentro,
y ella ha podido comprobar por sí mismo
realmente la inmensidad de la cavidad,
es decir, que no era ciencia ficción,
y hasta ese momento, pues ya digo,
fue una lucha constante entre que sois unos fantasmas,
de que eso no es imposible que exista,
que vosotros metéis en el agujero
y jugáis unas timbas de cartas,
y eso era lo que normalmente salía siempre,
cuando no se había publicado,
pues la gente iba comentando, ¿no?
Por suerte ha habido gente ya que ha podido,
bastante gente que ha podido ver lo que es parte de la cavidad,
porque no se puede visitar toda entera,
pero la parte que estáis viendo,
ya he visto que es real, existe,
está aquí debajo,
encima tenemos una ciudad,
aquí tienes concretamente la sala Forné,
una sala que tiene prácticamente mil metros cuadrados,
ahora podréis comprobar,
y como esta,
te puedo decir que hay otra más,
que la Rivemar,
y el resto son salas que simplemente son
muchísimo más grandes que estas,
la suerte,
la suerte no,
la desgracia es que no se pueden visitar,
si no es con botellas,
porque están debajo del agua.
Eso es un poco el objetivo de la entrada,
nueva entrada a la cueva,
que realizaréis ya con una expedición completa
y más preparada, por supuesto,
el día 3 de marzo.
Bueno,
el día 3 concretamente vamos a hacer
una reentrada,
a lo que es la sala Rivemar,
para ver cómo están realmente las instalaciones,
tengo que recordar que el esperebuceador,
que es el que se aventura debajo del agua,
aquí debajo tierra,
depende de una cuerda,
si esa cuerda se rompiera no podría salir,
es imposible,
entonces el día 3 concretamente
lo que se va a hacer es
revisar todas las instalaciones,
el estado de ellas,
y al próximo fin de semana
la idea es que entre un grupo
de seis esperebuceadores,
te puedo decir que están considerados
dentro de lo mejorcito que hay en España
dentro del tema esperebuceo,
con la idea de poder continuar
las exploraciones
al otro lado del gran sifón,
el gran sifón en la sala Rivemar,
que es una sala de 5.000 metros cuadrados,
con un recorrido,
lo que es el sifón de 135 metros,
a una profundidad de 17 metros de profundidad.
Bueno, eso ya son palabras mayores,
nosotros evidentemente no nos apuntamos
a esa nueva expedición,
yo imagino que la cueva
la sentís un poco vuestra, ¿no?
Hombre, piensa que esta cueva
es curioso,
porque cuando me llamaron
para que explorara,
para que investigara un pequeño agujero
que había arriba,
nadie se podría imaginar
que esta cueva podía ser lo que es,
entonces desde ese momento
lo hemos estado viviendo,
es decir,
tanto Sebastián como yo,
como el resto del equipo,
como Ángel Samañego,
como Almiñana,
que hoy no ha podido estar con nosotros,
es decir,
hemos estado viviendo día a día
el poder explorar,
aumentar cada día más la cavidad,
ver,
bueno,
cuando se descubrió esta sala,
precisamente,
nos quedamos todos alucinados,
¿no?
Es decir,
era imposible imaginar
que pudiera haber esto aquí debajo,
entonces,
claro,
son tantos años luchando,
tantos años trabajando aquí dentro,
concretamente cuatro años y pico,
que prácticamente es nuestro hijo,
es nuestra.
Decía Antonio,
que no parece que esto esté debajo de una ciudad,
ya que el sonido que se oye de fondo
no parece que sea el de una cueva,
es la hija de Antonio,
que ha bajado a la cueva
y que, bueno,
no para de nadar en este lago,
¿no?
Bueno,
ella ha bajado varias veces a la cueva,
se está formando una buena espeleóloga,
ahora concretamente está con el hijo de Sebastián,
que no ha bajado tantas veces,
pero también le gusta el tema
y ahora,
en este momento,
están nadando en el lago
como si estuvieran en un barneario
o una piscina,
es decir,
para ellos es casa suya.
Sí,
yo antes le preguntaba a Eric,
decía,
no, no,
si esto...
Es su piscina particular,
es decir,
imagínate una piscina
de estas de un polideportivo,
los niños ahí jugando,
pues ellos están igual,
es decir,
se lo conocen tanto,
están tan tranquilos
y están tan seguros de lo que hacen,
que es una piscina para ellos.
A mí me agradaría
hablar todos una mica,
que,
aviam,
d'això de l'espeleologia
hi ha molts mites.
Per exemple,
que quan entres en una cova,
estem en aquesta esplèndida,
però vosaltres,
Déu ni dos,
si heu fet kilòmetres de coves,
doncs,
que el cos experimenta un canvi,
psicològicament també s'experimenta un canvi.
Això és veritat
o són tòpics?
Lo que tienes que tener muy claro
es que tienes que tener mucha sangre fría
en una cueva.
O sea,
es un deporte
que es para gente
que no tiene claustrofobia,
que no le da miedo la oscuridad,
que de alguna manera,
pues,
gusta ir un poco al límite
de las posibilidades
y siempre con toda la seguridad del mundo,
claro,
pero experimentar sensaciones diferentes,
un poco más fuertes
que lo que te da la vida
en tu vida cotidiana.
I confiança en el grup.
Això és importantíssim.
Sí.
Però si passa alguna coseta
que els companys te puguin ajudar
o, vamos...
Home,
nosaltres,
els que venim de la ràdio,
a tota hora
ens han sentit tan protegits
que semblàvem nadons
en braç de la mama,
perquè estem...
Vaja,
jo em sento molt còmode,
molt tranquil·la
i no soc una indiana jons,
precisament.
Àngel,
abans em comentaves
que hi ha estudis biològics
del material
en el qual està composada
aquesta roca,
aquesta paret,
són argiles,
la majoria,
imagino, no?
Sí.
Bueno,
això ho porta
un company
que ara no hi és tampoc.
Llavors...
I també em comentaves
que hi ha fauna,
que hi ha bèsties
a banda de nosaltres,
hi ha altres bèsties
aquí a la cova.
Un bitxet
que li diem
a la colombola
i després l'altre,
l'altre,
com és?
Bueno,
aquí hi ha una especie
de coleottero
i la colombola.
Han aparecid...
Concretament han aparecid
5 especies
distintas
de insectos
que dos estan
en un proceso
de estudio.
Una és la colombola,
que és...
Hi ha pocos especialistes
en España
i s'ha tenido
que mandar a Portugal.
I la altra és
un coleottero
o vulgaris
de la zona,
no?
I els altres
estan per clasificar
todavía.
Però ni pirañas.
No,
bueno,
mira,
ha habido la mala suerte
que no habéis cruzado
con él,
pero normalmente
hay un tiburón
que lleva concretamente
tres años dentro
de esta cueva
y lo que pasa
es que se llama Paco,
no lo habéis visto,
lo habéis pasado de largo.
Está, está,
está, está.
Sí, ha pasado de largo,
¿no?
Es decir,
es de color rojo
y se hincha con la boca,
¿no?
Es el único animal
que puedes encontrar
esta especie.
Te puedo decir
que el agua
que vosotros habéis
tenido la oportunidad
de parpar
es un agua
que tiene un índice
muy bajo de oxígeno
debido a la temperatura
constante que hay
en la cavidad
y si nosotros
metiéramos un pez
aquí en el agua
viviría,
pues posiblemente
un par de horas
sería mucho para él,
no podrían respirar.
Constantemente
nos sale vaho
de la boca.
Sí,
bueno,
eso es consecuencia
de la humedad.
De la humedad.
Ten por cuenta
que tienes una humedad
de...
La temperatura
no es excesivamente
no.
No,
estamos a 19 grados.
Mira,
el agua está a 19 grados
y la temperatura exterior
donde estamos ahora
está a 19 grados.
Lo que pasa
es que la humedad
es de un 100%
y eso provoca
que la evaporación
de nuestro cuerpo
que está a una temperatura
superior
provoque este vaho,
este vaho,
¿no?
Ahora estamos
en el segundo lago
¿hacia dónde nos dirigimos?
Nos dirigimos
hacia la sala Maginet
que es donde está
el sifón
de la sala Rivemar.
¿Y ese qué tal?
No,
eso no lo pasaréis.
Ah,
vale,
me alegra saberlo.
Sí,
es un sifón,
te he dicho antes
que tiene 135 metros de largo
y una sala
de 5.000 metros cuadrados
totalmente abajo del agua.
Confío en tu palabra,
me lo creo,
no hace falta comprobarlo.
No,
lo que sí que tendréis
la oportunidad
de bañaros
es una tradición
que cualquier persona
diáfana
al mundo de la esperología
tenga la oportunidad
de darse un baño
en el sifón
de la sala Rivemar,
I ens van banyar
a la sala Rivemar
i després calia fer
el camí de tornada.
Ben acompanyats,
ben guiats
com ho van fer
en tot moment
per l'Àngel,
el Toni,
el Tomàs,
el Sebastián,
l'Éric,
la Cristina,
l'Eva i l'Antonio.
Tots ells integrants
de la Societat d'Investigacions
Espel·lògiques de Tarragona.
Els volem agrair
molt sincerament
l'oportunitat
que ens van donar
de comprovar
que la bellesa
també s'amaga sota terra.
Antonio,
dues hores,
sembla que el temps
s'ha detenit,
no?
Bueno,
tu dices dues hores,
jo te diré
que han sido
pràcticament tres
i el temps,
bueno,
ja has vist que allà
s'hi detiene
per complet.
No sabes si es de noche,
si es de día,
no sabes el tiempo
que pasa,
es tanto la sensación
que se siente
que ya has podido
comprobar por ti mismo,
el tiempo se paraliza.
I aquesta sensació
és típica
sempre que surts.
És com
el cos es relaxa
i ja deixa
d'estar en tensió
i llavors
es consigue flotar
és una mica,
no?
I pràcticament
la tens sempre
que surt una cavitat.
És la sensació,
és la ganes
de fer alguna cosa
diferent
i, bueno,
el bon rotllo
que hi ha,
ja l'has vist,
hi ha la gent
de molt de companyerisme.
Això no ho pot fer
algú que no
que no tingui
un sentit
del companyerisme
fort,
no?
Perquè aquí
una vegada
te pones,
una vegada,
no,
moltes vegades
sempre que sales
pones la vida
en manos del compañero
perquè cualquier accident
que tengas o algo
sabes que lo tienes ahí al lado
para apoyarte
y tal.
Y bueno,
en estos sitios
siempre es mucho más difícil
un rescate y tal.
Jo vaig començar aquí
a la cova urbana
i des d'aleshores
doncs he estat
en diferents coves
i he fet un curset
i m'agrada,
estic descobrint
un món
molt interessant.
T'ha d'agradar el fang,
et poses fer-te un guarro.
És un altre món,
estàs tu el dia treballant
i només esperes
fer un viatget d'aquests
per poder baixar baix
i avall tu no olvides de tot.
TxC
TxC
Senyores i senyors,
bona tarda.
Amics,
avui,
10 de setembre de 1983,
us saludem per primera vegada
des de TV3,
Televisió de Catalunya.
Agraïm a Televisió Espanyola
que ens hagi donat
la benvinguda
ara fa uns moments
des dels seus estudis
de Sant Cugat
i a tots vosaltres
que hàgiu triat
aquest canal en català.
Així començava a caminar
ara fa 3 anys
TV3,
Televisió de Catalunya.
Al llarg de més d'un any
va estar emetent
sense llicència,
però tothom
li va fer costat.
Ara,
el govern de la Generalitat
vol tancar
les emisores municipals
de Catalunya.
I nosaltres ens preguntem,
us en recordeu
de TV3?
Ràdio Fòrum,
emisora municipal de Tarragona,
integrada a l'EMUC,
emisores municipals
de Catalunya.
No permeteu
que facin callar
la nostra veu.
Lluís, Marcel,
bona tarda,
benvingut.
Hola, bona tarda.
Estàvem escoltant atentament,
clar, a principi segurament
que molta gent
que ens acaba d'escoltar
diu que està dient
de TV3
i aquesta primera
posada en marxa
de la televisió
de Catalunya
en aquell moment,
però clar,
tot tenia a veure
i estàvem esperant
aquesta segona part
on la nostra company
Joaquim Fernández Moya
ens explicava
precisament
què és el que passava
en les emissores municipals
i és un dels capítols
que volem compartir
amb el Lluís Marçal
i no serà l'únic,
Lluís,
perquè tu de tant en tant
trauràs el cap
en el nostre programa
per explicar-nos
petites coses
de vivències
del que hem patit,
del que hem viscut,
del que hem disfrutat,
hem gaudit
en aquesta emissora
en primera persona,
amb tu
i també
en aquest mateix moment
o en aquest primer capítol,
diguem-ho així,
tota la gent
que en aquell moment
vivia a la ràdio,
això mateix,
però jo podria definir
aquestes petites entrevistes
com grans moments
de Radio Fòrum,
Terrà una Ràdio,
viscuts per un servidor,
no?
Cada un viu els seus moments
i en aquest cas,
doncs,
jo vaig tenir la sort
de viure aquests moments,
naixements de programes,
possibles tancaments
d'emissores,
etcètera,
etcètera.
En aquest cas,
doncs,
teníem un problema,
Terrà una Ràdio,
aleshores Radio Fòrum,
teníem un greu problema
i és que no érem,
no érem il·legals,
però tampoc no érem legals,
érem al·legals.
O sigui,
estàvem,
però de cara a segons què,
no existíem
i de cara als altres
sí estàvem.
Sí,
amb una terminologia,
i una terminologia eclesiàstica,
no estaríem ni en l'infern
ni en el cel,
estaríem al purgatori.
Exacte.
I és el que ens trobàvem
nosaltres l'any 86.
I què passa?
Doncs que vam tenir
seriosos problemes
de subsistència quotidiana,
que teníem l'amenaça
que possiblement,
possiblement,
doncs,
algun dia
ens tancaríem la misura.
Tot venia adonat
que el moviment
de les administracions municipals
que va començar l'any 79,
que em sembla
que la primera
que va ser ara
anys de mar,
va néixer,
doncs,
així com un moviment
espontani,
organitzat per un ajuntament,
en aquest cas,
i tot se va fer
però sense tenir
una regulació,
o sigui,
no hi havia cap normativa.
Una mica,
fent una comparació
així una mica estranya,
però més o menys,
com passa,
per exemple,
o com va passar
amb internet.
Sí.
Que clar,
que va començar,
podríem dir que algú
la va explotar,
algú va començar
a fer-se càrrec
que internet
podia existir per tothom.
Per tothom.
I clar,
tothom es va apuntar a aquest carro
però no hi havia cap legislació,
això mateix.
Tinc una cosa aquí
que manés de dir
això es pot fer
o fins aquí
pots arribar a fer-ho,
això mateix,
i és el problema
que s'ha trobat internet
que s'ha de regular una mica
perquè s'ha arribat a moments
on una cosa és
gaudir de la música
i l'altra cosa és
fer d'altres històries
que ja estan
dintre de la pròpia legalitat,
fins i tot de llei.
Sí,
doncs,
sota l'empara municipal
van néixer
les emisores municipals
i com deia,
l'any 79,
doncs,
l'any de març
va ser la pionera,
però aquesta empara municipal,
esclar,
no hi havia cap marca regulador,
hi havia,
doncs,
dues tipus d'emisores,
les emisores privades
i les emisores públiques,
que en aquest cas de l'Estat
o de la Generalitat de Catalunya,
no?
I municipals,
doncs,
en principi,
no,
la normativa no reflectia
la possibilitat
que els municipis
tinguessin emisores pròpies,
però esclar,
era una guerra,
doncs,
entre poders,
no?
Els ajuntaments,
sense tenir aquesta norma reguladora,
van decidir pel seu compte,
doncs,
crear aquestes emisores municipals
i des del 79
fins al 86,
que és quan es creia
Raí i Fòrum,
van crear unes quantes.
Nosaltres ens va tocar el torn
aquest any de Gràcia,
que va ser el 17 de febrer
del 1986,
l'Ajuntament de Tarragona,
doncs,
veient els precedents
d'altres municipis
que tenien la seva emisora,
va dir,
doncs,
nosaltres també anem a fer
la nostra emisora,
però tot sense cap normativa,
no sigui,
sota l'empara
de l'Ajuntament de Tarragona,
doncs,
creient-se
que amb això
n'hi havia prou,
es va crear.
I amb aquest buit legal
que hi havia en aquell moment,
no?
Aquest forat
que hi havia.
Això mateix.
Aleshores,
aquí,
doncs,
els ajuntaments
estaven lluitant
perquè
se fes una normativa nova,
que vingués
de part de l'Estat espanyol
o de part
de l'Ajuntament de Catalunya.
Però la cosa
no acabava d'arribar.
del 79
fins al 86
les coses seguien igual
i encara va seguir
un temps
més endavant.
Que es va posar
tot una miqueta
podíem dir
més costamunt
quan van tancar
una de les emisores
ben properes
més o menys
que va ser a Valls.
Això mateix,
l'any 1987
Ràdio Capital de l'Alcamp
era la ràdio.
Sí, sí, sí.
Va ser una de les tancades
que no va ser l'única
sinó que se'n van tancar
tres també.
Però la que ens va caure
més a prop
va ser Ràdio Capital de l'Alcamp
l'any 87
i nosaltres
on se li van fer costat
les emisores municipals
de Tarragona
van fer costat
aquesta emisora
ballant
perquè pensaven
bé, teníem allò
Teníem l'efecte dominó
que després
que comença a caure una
cauríem totes
d'una a l'altra.
Que després
seríem assegüents nosaltres.
I bé,
amb tot aquest batibull
de buits legals
doncs aquesta falca
que hem escoltat
feta pel Quim Moya
és de finals del 86
perquè ell parla
de tres anys
i TV3 va sortir
al setembre
del 1983
va fer les primeres
emissions experimentals
al setembre del 83
i al cap de tres anys
doncs
posem setembre
octubre
del 86
és quan
la Generalitat
va començar
a amenaçar
en lloc
de dir
doncs
anem a fer
un marc regulador
perquè les
emissions municipals
també puguin existir
doncs
se va tirar
per la mà dura
per la mà dura
vol dir
que com no hi ha
cap marc
legal existent
doncs
tanquem
i aleshores
doncs
és quan
nosaltres
teníem
aquella por
que ens tancaran
i és aquí
ve donat
la falca del Quim
recordant
del cas de TV3
que també
no va néixer
amb una normativa
legal
es va fer després
sí
sí
tothom
sí que també
va néixer
com totes les emissores
municipals
d'alguna manera
va començar
experimental
anem a provar
i aquest cas
sota l'empera
de la Generalitat
de Catalunya
un poder també públic
el que passa
que esclar
els poders públics
poden fer moltes coses
però hi ha d'haver
una regulació
i en aquest cas
la Generalitat
també va voler
avançar-se
sense haver creat
em sembla
que em tocava
fer per part
de l'estat espanyol
fer una llei
que regulés
les televisions
autonòmiques
doncs
no estava feta
ara
i la Generalitat
de Catalunya
no va poder esperar
més que es fes
aquesta llei
va dir
doncs creiem TV3
i sense tenir
encara el marc
regulador
doncs
es va crear
TV3
però és clar
a veure
qui li tancava
la Generalitat
TV3
tenint en compte
que d'alguna manera
també la Generalitat
era precisament
qui era
el regulador
de cara a les emissores
municipals
i de cara a gairebé
tot el que es movia
televisió i ràdio
doncs
en certa manera
és el que passava
als ajuntaments
el Ajuntament de Valls
en aquest cas
no ho va tenir
no ho va tenir
bé
i bé
van tenir la mala sort
que els van tancar
la emissora
però nosaltres
no sé què hagués passat
però teníem
aparegues
de la Guàrdia Urbana
són d'aquelles coses
que s'expliquen
al cap dels anys
explica-ho bé
però clar
nosaltres estàvem
per exemple
fent ràdio
i deies
ostres
estaves una miqueta
amb aquella por
que vindrà algú
els Mossos d'Esquadra
en aquest cas
a tancar
la emissora
i clar
ens havien fet
l'avís
que si venien
els Mossos d'Esquadra
de primer
no obrir portes
encara que ells
la poguessin tancar
o la poguessin trencar
o poguessin fer el que havien de fer
per entrar-hi
però si passava això
truquéssim ràpidament
a la Guàrdia Urbana
de Tarragona
perquè la Guàrdia Urbana
teòricament
els havia de dir
als Mossos d'Esquadra
que no ens podien tancar
perquè érem de l'Ajuntament
no, i que aquell edifici
no entraven
sense un ordre judicial
etcètera
però la cosa
va anar així
que a finals
del 87
86
comencem fins del 87
doncs
Tarragona Ràdio
va rebre ja
va tenir un expedient
sancionador
allò com un preavís
no
que es va
la Generalitat
ja va fer un primer expedient
donant entendre
que no podria continuar
les emissions
i que si
es van en un termini
que si en un termini
de nou
ara no me'n recordo el temps
no cessaven
aquestes emissions
radiofòniques
doncs
que ens tancarien
la misura
no
aleshores
com has dit tu
sempre estàvem pendents
d'un fil
allò de dir
ostres
què passarà
ens tancaran
segons nosaltres
i aquestes eren
les sordes
per sort
per sort
no es va arribar
a produir
i sembla ser
que van fer
els ulls grossos
i van dir
ostres
les ciutats grans
doncs
no ens hi fiquem
perquè
el cas
de ciutats petites
doncs
era
no vol dir
més fàcil
però
no hi havia
tant de problemes
però és clar
una ciutat gran
com Tarragona
que sempre han tingut
un cos de guàrdia
municipal
bastant considerable
hauria hagut
un enfrontament
d'aquells
ostres
guàrdia urbana
Mossos
que no sé
què hagués passat
però jo crec que
Lluís
que es van aferrar
també potser
en una de les clàusules
que era la de la publicitat
sí
jo crec que potser
per aquí
és on també
nosaltres
ens salvàvem
perquè la publicitat
que normalment
s'arribava a fer
a Radio Forum
allà
venia o provenia
directament
de l'Ajuntament
no teníem
una publicitat
externa
de dir
doncs
estem
amb aquesta casa
i fem
el plat
d'aquesta casa
o fem
amb unes botigues
no vam arribar
almenys en aquell moment
no no no
en aquell moment
les emisores municipals
comercialment parlant
no ho eren gaire
eren emisores
que
el patrocini principal
era de l'Ajuntament
i sobretot
les falques
que es passaven
falques publicitàries
eren concerts
d'Ajuntament
que si curcets
de peraturats
que si
etcètera
etcètera
moltes coses
que venien donades
que en certa manera
era
per això
s'havien creat
aquestes emisores
per arribar
una miqueta més
a prop
portaveu
de les tasques
que feia l'Ajuntament
en el seu moment
i
doncs
que a la gent
li arribés
com una mena
de butlletí municipal
amb paper
doncs
en aquest cas
radiofónic
no
i no
la idea
no era dolenta
i la prova
és que
home
seguim existint
i fem la nostra funció
a nivell local
no
és una fórmula
doncs
que
s'ha anat modificant
s'ha anat
el pas dels temps
s'ha anat adaptant
no
però
la fórmula
de les emisores municipals
penso que
bé
ha donat èxit
penso que sí
una de les rumorologies
que hi havia per llavors
que precisament
això de la publicitat
era que les emisores comercials
més potents
en aquest moment
eren les que havien fet
la força necessària
per treure's
de
diguem que
de cara a la gent
era el rumor
que corria
sí
que aquesta
no em surt
la paraula
que nosaltres fèiem una miqueta
una manera de competència
desallehal
exacte
una competència desallehal
de cara a les emisores comercials
que sí vivien íntegrament
del que era la publicitat
i clar
deien que havien fet
una miqueta de força
precisament per això
perquè les emisores municipals
ocupessin el seu lloc
i les comercials el seu
no?
Evidentment
a veure
de certa manera
pot ser
pot ser que hi hagi
una manera
dins d'aquesta rumorologia
hi hagi
alguna cosa
de cert
amb això
el que passa
que
com has dit
tu
i jo corroboro
els primers anys
les emisores municipals
el pastís
publicitari
no el agafaven
ni l'1%
era molt poc
aleshores
les emisores privades
no
no era la seva
gran preocupació
possiblement
sí que hi pensaven
ostres
a veure si ens menjaran
una mica
de part del pastís
sí que s'ho pensaven
però
més que això
les emisores privades
volien
defensar
el seu status quo
amb el sentit
de que
a veure
com està la llei
la llei permet
nos emisores comercials
i emisores públiques
en aquest cas
només
de l'Estat
o de la Generalitat
i ja està
i amb això
doncs
els van dir
doncs
aquestes emisores
no poden existir
preveient en un futur
que possiblement
les emisores municipals
els agaféssim
la part del pastís
que en certa manera
que és el que ha passat
però no del tot
perquè
és el que podem parlar
avui dia
25 anys
després
després
la creació
de Radio Forum
doncs
segueixen existint
les emisores comercials
seguim assistint
nosaltres
i es competir
l'una cosa
amb l'altra
passa com
les televisions públiques
que a barriament
també va arribar
al mercat privat
i aquí no passa res
i a més
s'han creat
un munt
d'emisores
passant de tets privades
n'hi ha
ara els digitals
n'hi ha un fotimer
d'emisores privades
de televisió
i fem una cosa
fem un salt
de 5 anys més tard
i sonava això
emisores municipals
municipals
de Catalunya
vosaltres i nosaltres
estem d'enhorabona
les emisores municipals
ja som legals
aquest reconeixement
és la culminació
d'un esclat de llibertat
emisores municipals
municipals
de Catalunya
i això succeïa
5 anys després
sí
l'any 1990
que per fi
per fi
va arribar ja
la normativa
i ens van declarar
legals
són aquestes coses
que hi ha
les coses de Palau
van molt poc a poc
5 anys
van trigar
després de tots els ensurs
que portaven
i els esglais
al cor
que duíem
però bé
va haver-hi dues etapes
dins d'aquests esglais
els dos primers anys
van ser molt durs
perquè hi havia
l'amenaça
que ens tancarien
però
això va durar
86
87
però de cara al 88
la cosa
se va solidar
una mica
i aleshores van rebre
la promesa
per part de la Generalitat
que se van adonar
que el moviment
de emisores municipals
era un moviment
molt fort
aleshores
van canviar
i en lloc
de tirar pel dret
d'anar tancant
doncs
va haver-hi un gir
i van dir
doncs bé
anem a treballar
perquè aquestes emisores
tinguin el seu
març legal
aleshores
aleshores
és el que dèiem
les normatives
ens fan d'un dia
per l'altre
i va trigar
el seu
van estar treballant
el 88
el 89
90
i finalment
l'any 91
finalment
hauríeu de veure
Lluís
perquè ho fa
amb les mans
tancades
dient
sisplau
ja
gràcies a Déu
que va arribar
va arribar
però bé
val a dir
que
com ens ha dit
a la Falca
és un moment
d'esclat
d'adjoia
però que
de certa manera
estaven tranquils
ja
perquè com
hi va haver aquest canvi
de tendència
i es va arribar
doncs
al fet
que
les amenaces
van deixar de ser-ho
perquè
esclar
com deia
la Generalitat
se'n va adonar
que no podia ser
d'anar contra
aquests moviments
que era
tota Catalunya
no hi havia
ajuntament
que no tingués
la seva
misura
en el municipal
aleshores
anar contra
això
era
anar contra
el municipalisme
i hi passa
també s'hi trobaven
ajuntaments
del mateix color
polític
o sigui
els que manaven
a la Generalitat
que era Convergència
es trobava
que havien
també de lluitar
contra ajuntaments
del mateix color
polític
i van dir
és que això
abasta tots els partits
polítics
i per això
que nosaltres
ja a partir del 88
89
encara que no
fóssim legals
doncs ja no anaven
aquesta intranquilitat
perquè sabien que
els polítics
va costar molt
però ja estaven
treballant perquè
en lloc d'anar
al tancament
anaven perquè
la cosa fos legal
i com va arribar
doncs va dir
home
ja era hora que arribés
però
no tampoc
allò que pensaven
ostres
encara no
perquè sabien que la cosa
s'estava treballant
en aquest sentit
i bé
doncs
home
evidentment
l'alegria
va ser molta
perquè
i la tranquil·litat
de dir
el 102.6
és nostre
perquè també
era una de les coses
que ens feia saltar
i moltes vegades
es va llogar el cap
de dir
o sigui
algun dia ens aixecarem
al matí
i el 102.6
no sortirà res
perquè senzillament
no teníem
otorgada una freqüència
modulada
jo me'n recordo
que les freqüències
de les emissores municipals
que tampoc
no hi havia normativa
doncs
per no destorbar
les emissores públiques
i les privades
doncs
ens van col·locar
del 102 per amunt
o sigui
mentrestant
les demies emissores
ocupaven del 88
fins al 100
101
nosaltres
estaven del 101
fins cap a dalt
i si buscàves
emissores municipals
doncs
el 104
estava tal
el 106
estava l'altre
el 107
estava
tot tant
del 100 per amunt
i era
diguéssim
la franja municipal
i perquè era una franja
pel que sigui
que no estava explotat
estava a 8
però
com no teníem
la freqüència assignada
legalment
sempre havia allò
ostres
ara s'ha de crear
una emissora
amb tots els drets
legal
tal tal
i entra
doncs
el 102.8
i una cosa
entre tu i jo
Lluís
que també vam tenir
històries
encara estan legalitzades
però clar
la Generalitat
va otorgar
i ens va canviar
la freqüència
que nosaltres
això de la freqüència
no la canviem
les ràdios
la canviem
des de la Generalitat
i el salt
del 102.6
al 96.7
no va ser cosa nostra
de l'emissora
en tal
sinó va ser una qüestió
que una emissora
podríem dir comercial
va demanar
el 102.7
i clar
nosaltres
que sortíem
en aquell moment
d'això fa
aproximadament
quan vam fer el canvi
van dir
o heu de marxar
cap aquí
o cap aquí
ens van donar
l'opció
però bé
això entra
dins
dels paràmetres
i de la legalitat
o de la normalitat
en aquest cas
deia que
totes les emissores
municipals
estaven
al 100 per amunt
i deies
ostres
és com si fos
allí
el racó
és allò que no molesti
tenim aquell raconet
perquè totes les comercials
es demanaven
des del 88
punt no sé què
fins a dalt de tot
hem de recordar
que l'espectre
reifònic
de la modulació
de freqüència
va del 88
al 108
al 108
al 100
pràcticament
estaven totes
i del 100 per amunt
doncs
el raconet
els pobrets
que érem nosaltres
i el fet
que
quan ja vam ser legals
quan la Generalitat
va ordenar
una mica
les freqüències
i va decidir
que nosaltres
passàvem
del 102.6
al 96.7
home
en certa manera
també és un acte
de normalitat
perquè hi vam passar
de la franja
exclusivament
dels
diguéssim
represaliats
o
raconats
seria
entre cometes
guardar la distància
perquè això
de paraula aquesta
no m'agrada
però seria
amb els apastats
sí
seria una miqueta així
vam passar
d'aquesta franja
que era
ostres
aquí estan totes
les municipals
a un aspecte
96.7
que és
que estem aquí al mig
estem aquí al mig
al costat
jo que sé
d'una pública
o d'una privada
i ja està
i convivim
tots
i que no passa res
que no passa res
Lluís
que no ens queda més temps
que continuarem parlant tu
perquè segurament
que ens hem deixat
moltes coses al tinter
però que
déu-n'hi-do
déu-n'hi-do
aquesta batalleta
sí
sí
va ser una batalleta
molt important
perquè
vam estar a punt
d'acabar com
Radio Capital del Camp
i és una llàstima
és una llàstima que li va passar
a Radio Capital del Camp
perquè després del tancament
mai més va tornar a obrir
i ves a saber
què ens hauria passat nosaltres
i encara em veia a la ment
quan vam estar allà
precisament que va haver
de diversos cantautors catalans
que passen concerts
van fer un festival
van fer un festival
recolzant aquesta emissora
i tot això
i que veies allà els estudis
tots presentats
tot a tancat
i aquesta és una
d'una de les claus
que va fer canviar
la Generalitat
tot aquests actes
de suport
a les emissores municipals
per part dels músics
i per part de molta gent
va fer obrir
la Generalitat
i va dir
canvieu de camí
perquè si aneu
pel camí del Claca
no
no anireu bé
no anireu bé
perquè hi havia molta gent
al darrere
aleshores sort
sort que ho vam veure
i es va canviar
i que diguem que també
la societat catalana
va estar allà
va estar al quit
de la qüestió
de dir
no, no, no
a veure
que ens tanqueu
les emissores municipals
és la part de la gent
que pot arribar
a l'altra gent
això mateix
si ens tanqueu la boca
ara
alguna cosa aquí
no funciona
sort que ho vam veure
i al final
va canviar aquesta tendència
que si no vés canviat
doncs ara
no estaríem parlant nosaltres
i no podíem parlar
de la història
no de nosaltres
sinó de moltes emissores municipals
que han fet molta feina
a favor de la ciutadania
i això
per acabar
em porta
que em dius tu
que hi havia molta gent
al darrere
em porta a dir
la tasca que també van fer
i ho podem deixar
per un altre capítol
la tasca que van fer
les emissores municipals
per la música
del país
la música
del país
la gent que cantava
en català
cosa que en aquell moment
tant les emissores
privades
com les de la Generalitat
tenien les portes
tancades
això sí que serà un altre capítol
perquè el Lluís ha de tornar
un altre dia
i hem de parlar
d'un programa
que es diu
Música a l'abast
i amb l'excusa
d'aquest programa
Lluís
què et sembla
si comentem tot això
efectivament
doncs t'espero
d'aquí a unes
dues o tres setmanes
et dono
perquè tu vagis preparant
i ho vagis fent bé
perquè és un programa
que va durar deu anys
el que passa
és que el Lluís
el tindrem
de tant en tant
i anirem explicant
petits esglaons
d'aquesta
a la nostra història
perquè el Lluís
s'ha viscut
com dèiem a l'inici
de l'entrevista
en primera persona
Lluís un plaer
i fins a la propera
que no serà molt tard
a reveure
gràcies
un moment fantàstic
el de la cova urbana
un moment anguiixat
el que ens estava explicant
el nostre company Lluís Marçal
però que al final
no va passar res
i ara
amb Jo Maria Bertran
any 1988
continuem amb aquest any
el vam escoltar
la setmana passada
però encara
al tindré
es van quedar
moltes
però que moltes cançons
tota aquesta setmana
fins dijous
així doncs
anem amb ell
Jo Maria Bertran
som-hi
1988
Bona tarda
aquests són els 25 anys
de música
dins d'aquests 25 anys
de ràdio
que compleix
aquest 2011
aquesta casa
Terraona Ràdio
aquesta setmana
continuarem recordant
l'igual que la passada
l'any 1982
i recordem
en aquest cas
i per començar
la setmana
els Pet Shop Boys
i aquesta cançó
perc
Every time I see you, something happens to me, like a chain reaction, between you and me, my heart starts missing a beat.
My heart starts missing a beat, every time, every time, every time.
If I didn't love you, I would look around for someone else, but every time I see you, you have the same effect.
My heart starts missing a beat, my heart starts missing a beat, every time, every time, every time, every time.
I'll hear your heart beat next to me, I'm in love with you, I mean what I say, I'm in love with you, and you don't know what it means to be with you.
Beat, beat, beat, beat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!