Fins demà!
Fins demà!
I en aquest cas també de geografia, avui en concret, de Tarragona Ràdio, Manel Magí, la Sílvia García pilotant aquesta de Fantàstica Nau i un servidor, Jordi Ximeno.
I avui un convidat.
Avui programat de luxe.
Ara al sumari. Anem per feina.
No en vinguis amb històries. Aquesta setmana...
Inicem el programa amb una efemèria de la mort d'un emperador bicentí. Continuem el programa amb una entrevista a l'Òscar Saladier, professor de geografia de la URB, que després presentarem.
Tot seguit. Avui fa cent anys a Tarragona, les curiositats... Què més, Manel? És que avui vaig molt d'estat.
Com que m'agrada molt a l'entrevista, que l'Òscar té moltíssimes coses per dir. Suposo que no hi haurà temps per a massa coses.
Sí, què farem? Deixarem el micro obert i marxarem?
Sí, podem anar a fer un cafè.
Sí?
Tranquilament.
Òscar, benvingut.
Sí, i aquí som.
Sí.
Contestarem monosíl·labs i així...
Serà ràpid, no?
Molt bé.
Som-hi, som-hi.
Digues.
No, res. Som-hi.
Som-hi?
Sí, sí.
Som-hi.
Avui fa anys que va morir un emperador bicentí que té nom de cartes, no?
Vos són les cartes de l'Heracle Fournier, no?
Sí.
Doncs aquest senyor no es deia Fournier, sinó que es deia primer, vull dir Heracle I,
i va ser un dels més grans emperadors de Bizantia, tot i que en els últims anys del seu regnat
va haver-hi una sèrie de problemes que ara comentarem.
Heracle I, considerat, com dic, un dels més grans emperadors bicentins, va pujar al poder l'any 610,
o sigui que va tindre un regnat d'una trentena d'anys, Déu-n'hi-do.
I per pujar al poder va haver de fer fora a un emperador il·legal, a un usurpador, anomenat Foques.
En aquest nom tampoc podria anar gaire lluny.
Va refer la delicada situació de l'imperi, mig conquerit per Perses i Àvars, derrotant-los.
Al final del seu regnat, però, va esclatar l'Islam i les tribus nòvades d'Aràbia,
unificades pel senyor Mahoma, van prendre per sempre Palestina i Síria.
El senyor Heracle, que fins a aquell moment havia dirigit personalment les batalles i els seus exèrcits d'una manera excel·lent,
doncs el senyor Heracle, ja malalt, no va poder lluitar personalment contra els àrabs i els seus generals van fracassar.
Heracle va morir tal dia com avui, un 11 de febrer de l'any 641.
Avui, més que monogràfic, és entrevista, i és que parlarem al voltant d'un llibre publicat per la Universitat Rovira Virgili,
conjuntament amb la catedral d'un URB de Desenvolupament Sostenible.
El llibre porta per títol Desenvolupament Sostenible i està assignat per Josep Oliveres i també per Òscar Saladier,
professor aquest darrer del Departament de Geografia de la URB des de l'any 2003,
imparteix docència al Grau de Geografia i Ordenació del Territori i també al Màster Universitari de Dret Ambiental.
Deu ser el nostre entrevistat estrella perquè és la tercera vegada que està aquí als Estudis de Tarragona Ràdio.
Benvingut de nou.
Moltes gràcies, Jordi. Encantat d'estar aquí.
Bé, suposo que com que es porta bé i sempre mos aporta coses interessants, per això repeteix.
I a part com que cobra poc, vull dir, també...
També, també. I també deu ser perquè ens portem bé.
També.
Però si no, no repetiria.
Si mos caigués malament, segurament ja no hagués passat de la primera vegada.
Bé, Òscar, comencem parlant una miqueta d'este llibre,
d'este manual que tu i el Josep Oliveres s'han editat, este passat 2010.
Desenvolupament Sostenible.
Què hi podem trobar, en este llibre?
A grosso modo.
Bé, amb aquest llibre que s'ha fet en l'OMARC de la càtedra d'AU URB de Desenvolupament Sostenible
i que ha publicat el servei de publicacions de la URB,
el que intentem fer els dos autors, el professor Josep Oliveres i jo mateix,
és donar una mica de llum o donar explicacions de què s'entén per desenvolupament sostenible
i no tant a base de respostes, sinó a base de plantejar interrogants,
fer que la gent reflexioni i es plantegi si realment el nostre desenvolupament és sostenible o no.
Primer que tot, per desenvolupament, què entendríem?
Bé, el fet de desenvolupament vindria a dir la capacitat que tenim,
mitjançant l'aprofitament dels recursos naturals que estan disponibles a la superfície terrestre,
doncs d'augmentar la nostra riquesa i, gràcies a aquests recursos, satisfar les nostres necessitats.
El progrés, en aquest cas, vindria molt relacionat amb el concepte de desenvolupament.
I després, desenvolupament sostenible, la definició que crec que molta gent té al cap
és aquella de model de desenvolupament que satisfà les necessitats actuals
sense comprometre les necessitats de generacions futures.
Però és una definició molt ambigua, perquè obre un munt d'interrogants, no?
Sí, aquesta és la definició tradicional de desenvolupament sostenible,
que va sortir a la llum l'any 86 a l'anomenat informe Brundtland.
Brundtland és el cognom de l'autora d'aquest informe,
que va ser primera ministra de Noruega.
I, com ho dius, Jordi, queda molt bé aquesta definició,
però és una mica subjectiva, no?
No acota quins són els llindars d'utilització d'aquests recursos
que facin que les nostres necessitats quedin satisfetes
i no diguem de les necessitats del futur.
Perquè la pregunta que m'ha fet Magí,
però m'anava el primer...
Magí, m'he posat Magí tranquil·la.
Recorda més de...
I ha confiança.
De què és desenvolupament?
El desenvolupament era el que he dit abans.
Clar, si no tenim en compte la part ambiental i la part social,
el desenvolupament pot generar riquesa,
però no té per què ser sostenible.
Si no tenim en compte, a més de la part econòmica,
si no tenim en compte la part social i la part ambiental,
no podrem parlar de desenvolupament sostenible.
O sigui que podem deduir, i en això ajudeu molt en tot el que expliqueu en aquest llibre,
que fins al dia d'avui tot el desenvolupament que hem tingut no ha estat sostenible, no?
No, jo crec que sí, que podem arribar a aquesta conclusió,
que el nostre desenvolupament actualment està una mica lluny de poder afirmar que és sostenible
degut a que no compleix amb les tres esferes del desenvolupament,
que sigui econòmicament viable, socialment equitatiu i ambientalment habitable.
També bàsicament perquè vivim en una societat que des dels inicis de la revolució industrial
es basa en els combustibles fòssils, no?
També, i a nivell mediambiental, això seria el pitjor que podem estar fent pel planeta.
Sí, el nostre model energètic actual es basa en els combustibles fòssils,
primer el carbó i actualment el petroli,
i com tots sabem, aquests recursos són no renovables,
i per altra banda, la seva utilització, òbviament, possibilita el desenvolupament,
però per contrapartida, la seva utilització també genera importants impactes ambientals.
I, a més, hem de pensar que estem en una població mundial que s'apropa als 7.000 milions,
perquè, clar, aquest desenvolupament no sostenible
bàsicament se limitava a estar als països desenvolupats, no?
Però hi ha molts països emergents que volen pujar el carro,
Xina, Índia, que sumen molts milions d'habitants.
Com no es dius en aquestes persones, en aquests països que no poden creixer més
o no poden creixer en la direcció que estem creixent en els nostres països.
Sí, aquí entren dos conceptes.
Un és la insostenibilitat de la nostra societat,
pel que fa a utilitzar recursos com és l'energia, l'aigua, etcètera.
I l'altre és la desigualtat, no?
Que bona part, la major part de la població mundial,
viu molt per sota del nivell que gaudim a la societat occidental,
per dir-ho d'alguna manera,
però és obvi que aquestes societats s'estan actualment desenvolupant
molt de pressa i els casos de la Xina i l'Índia són els més evidents.
I clar, arribar a aquests països, a aquesta quantitat de població,
al consum de recursos que tenim actualment nosaltres,
fa que ens hem de preocupar.
Però també ens hem de preocupar que nosaltres potser estem consumint
d'una manera insostenible.
I per on se comença?
Com dius a la gent que hem de canviar de sistema?
Clar, quan ens hem acostumat a certs nivells de benestar
i tothom no vol patir fred a l'hivern a casa
ni patir massa calor a l'estiu a casa...
T'ho anem a dir perquè jo si em traus aire condicionat a l'estiu,
aquí em mates.
Però bé, tal com diu el director de la càtedra d'AURB,
que és l'Enrique Aguilar, també és professor de geografia,
doncs el desenvolupament sostenible comença per un mateix,
amb petits detalls, amb petites coses que es poden fer.
He vist que el Manel va amb bici,
doncs això també és molt sostenible.
Puguem amb bici, quan és possible no utilitzar el transport privat,
si tenim disponible el transport públic.
L'altra qüestió és que el transport públic t'ho permeti,
arribar als llocs, o caminar, o anar amb bici.
Doncs són aquests petits detalls que ajuden el petit gra de sorra
que cadascú podem posar perquè el nostre desenvolupament
sigui més sostenible.
Però potser és difícil canviar si vivim en un sistema
com és el sistema capitalista que ha de créixer,
ha de créixer contínuament, créixer, créixer, créixer.
Ha de canviar el sistema també per arribar a un desenvolupament sostenible?
O es pot créixer econòmicament d'una manera més neta?
Més que el sistema,
òbviament hauríem de canviar el model energètic,
primer que tot, o de substituir i reduir el consum.
Però jo crec que la part més important vindrà donat per a l'educació dels petits.
Perquè nosaltres podem millorar,
però estem alguna cosa viciats, per dir-ho d'alguna manera.
Però si des de ben petits ja se'ls inculca la necessitat de reciclar els residus,
de reutilitzar, de reduir, de consumir menys electricitat, etcètera,
doncs si això s'incorpora, s'absorbeix pel cervell de més petit,
que és quan s'absorbeixen les coses i et queden,
doncs podem tindre un futur més.
Comentaves dels petits gestos,
que algú deia que els petits gestos són poderosos, no?
Sí, això ho diria que pitanciam.
Pitanciam, que sembla ridícul.
Però aquests petits gestos,
si no van acompanyats de grans gestos a nivell mundial,
servissin d'alguna cosa?
Sí, perquè aquí sembla a vegades que hi ha moltes bones voluntats
i a la cimera de no sé què,
a la cimera de no sé quant,
la trobada de polítics,
o Davos, o Rio,
o Rio més 10, etcètera, etcètera,
a llarg del temps,
però després la població també es troba en planar,
s'han tornat a reunir però no hi ha res de nou,
o agafen i fan el que volen, al fons.
Jo crec que ha d'anar en paral·lel, no?
Aquests petits gestos,
el que podem fer cada un de nosaltres,
de manera individual,
més allò que les propostes,
que des dels administradors del territori,
dels polítics,
els gestors, en definitiva,
doncs han de dur a terme,
ho han d'aconseguir dur a terme
a escala més global.
Una cosa sense l'altra tampoc té sentit.
El problema també és que moltes vegades
els polítics no van més enllà
dels quatre anys que dura el seu mandat,
tant si són polítics a nivell nacional o local,
o sigui, no miren,
no es mirar a 50 anys que no hi ha polítiques de futur
a llarg termini, no?
Sí, el que passa és que també moltes vegades
els polítics estan agafats,
estan hipotecats per altres coses
que fan que potser la seva capacitat de decisió
sigui menor de la que voldrien,
en el cas que vulguin tirar endavant
aquestes polítiques ambientals,
de desenvolupament sostenible.
crec que una de les parts del llibre
que heu publicat
tracta de la relació
entre el desenvolupament sostenible
o insostenible fins ara
i la relació amb el tercer món,
que són els que, crec jo,
potser m'equivoco,
que pateixen més les conseqüències
de tot el que seria el canvi climàtic,
de les desigualtats socials,
de les desigualtats culturals,
de les diferències que hi ha
a l'índex de desenvolupament humà,
nivell mundial, etcètera, etcètera.
També hi ha un gràfic,
un mapa temàtic,
a la pàgina 97,
que parla sobre el consum energètic
per continents en relació
amb la seva població
i és molt curiós com, per exemple,
l'Amèrica del Nord
representa el 5,1%
de la població mundial
però consumeix el 25,4%
de l'energia del món,
mentre que hi ha altres continents
busquen Àfrica,
que representa el 14,2%
de la població mundial
i només el consum és del 3,1%.
Tot això seria també
signe de les desigualtats.
que hi ha a causa
d'aquest desenvolupament
i això també vindria
de molt enrere,
del colonialisme,
de les relacions desiguals
entre primer i tercer món.
Sí, la riquesa
està molt mal repartida
i hi ha una redistribució
poc equitativa
d'aquesta riquesa
i això es tradueix
en aquestes grans desigualtats
pel que fa al desenvolupament
dels continents,
dels països
i els països anomenats
del tercer món,
ambies de desenvolupament
o com vulgueu dir-li,
són els que pateixen
més aquestes desigualtats
i retornant al que parlava
el Manel
dels 6.000 i escaig
o gairebé 7.000 milions
d'habitants,
doncs una de les causes,
una de les raons
que poden ajudar
a reduir
aquestes taxes de natalitat
en el bas,
aquest creixement tan espectacular
de la població
en segons quines zones
és que aquestes zones
se desenvolupin,
el desenvolupament
propicia
que se reduixin
aquestes taxes de natalitat
i que aquest creixement
no sigui tan gran
com s'està donant actualment.
Sí, sí,
i un altre fet
que a mi personalment
em preocupa
és que d'aquests 7.000 milions
d'habitants que hi ha al planeta
més del 50%
viuen en ciutats,
ciutats que sovint
com l'Agos,
com el Caire,
que està de tota l'actualitat
avui en dia,
aquesta darrere,
viuen en caos,
en guetos,
en ciutats
sense cohesió social
que han crescut
de forma desordenada,
etcètera, etcètera.
La ciutat
és l'espai
més entropitzat
del planeta,
és la modificació
màxima
de l'entorn
i aquesta modificació
ja suposa
un important
impacte ambiental,
però encara
aquest impacte ambiental
és més gran
si el creixement
d'aquestes ciutats
es fa de una manera
desordenada,
sense cap tipus
de planificació
com passa
a les grans
megalòpolis
o aquestes grans ciutats
de l'Àfrica
o algunes d'Àsia,
fins i tot
de Sud-amèrica
i Mèxic,
en el cas
de Centroamèrica
o Nordamèrica,
faltaria
on fiquem Mèxic,
si és Centroamèrica
o Nordamèrica,
però bé,
en el cas
de les ciutats
i pobles d'aquí,
de Catalunya,
no cal anar tan lluny,
s'han fet moltes barbaritats
que també fan
que l'ocupació
del nostre territori
no hagi sigut
l'adequada
amb l'aparició
d'urbanitzacions
i creixement
no compact,
que són un element
que marca
o que indica
una poca planificació.
Tindria que haver-hi
molta més planificació
en aquest aspecte
penso que els geògrafs
tindríeu que tindre
més mà
dintre dels governs
i tal
a l'hora de planificar
globalment.
Els geògrafs i altres,
el tema ambiental
és transversal
i els geògrafs
tenim el nostre
que dir
però també
altres disciplines
també han de dir
la seva
pel que fa
a la planificació
i l'ordenació
territorial.
Segurament
al final
el que acaba abrimant
són els diners
i els interessos.
L'altre dia
vaig anar
amb unes jornades
que van fer a la Ribera d'Ebre
sobre desenvolupament sostenible
organitzades
per l'antena
del coneixement
de la URB
i el Consell Comarcal
de la Ribera d'Ebre
i clar
què es pot fer
des dels petits municipis
o dels municipis
pel que fa
al desenvolupament sostenible
i jo els vaig dir
doncs
heu de fer
un POUM
un pla d'ordenació
urbanística municipal
encara ells
un POUM
adequat
que digui
jo de gran
què vull ser
quants habitants
he de créixer
d'aquí al 2025
i en base
en quines activitats
possibilitaré
que aquesta població
vingui
i dugui activitats econòmiques
d'on treure la riquesa
si això no es fa
si no es diu
jo de gran vull ser això
si no es planifica
i ja que s'ha anomenat
la paraula POUM
fa molt poc
s'ha provat
un POUM
aquí
a Tarragona
què et sembla
així
breument
l'únic que m'ha arribat
ho vaig sentir
un moment
de ràdio
l'altre dia
que era
que es volia arribar
a 180
180 mil
se preveuen
construir
hasta l'any 2025
crec
unes 33 o 34 mil
vivendes noves
això ho trobes
normal
o no
que n'hi ha moltes que estan recebitades
que n'hi ha moltes que estan recebitades
jo no me l'he mirat
o sigui
com que no l'he vist
no l'he pogut llegir
no puc opinar
així
a primera
cop d'ull
doncs
a partir de les dades
que s'han dit
el trobo una mica
exagerat
exagerat
però crec que
per parlar
fonament
m'hauria de
mirar
una mica
sí sí
a partir de 1986
deies que apareixia
a l'informe Brundtland
doncs el tema
de desenvolupament sostenible
i a tota una altra sèrie
de conceptes
relacionats
ja sigui
amb la geografia
etc
i el mateix concepte
de desenvolupament sostenible
abans
amb el micro tancat
parlàvem de la penjada ecològica
ens podries explicar
pels soients
també què és
i quants planetes
necessitaríem
per viure
si seguim consumint
al nivell que ho fem ara?
Clar
per tal de
valorar
quantificar
d'alguna manera
el grau
d'insostenibilitat
del nostre desenvolupament
s'han d'establir
indicadors
o mesures
que facilitin
que facin
fàcilment explicable
aquest grau
d'insostenibilitat
i un d'ells
és el de la penjada ecològica
és a dir
unitat de superfície
que necessitaríem
per tal de
satisfer
les necessitats
de menjar
de recursos
i possibilitar
el desenvolupament
de la població
i tal com estem
utilitzant
els recursos
tal com estem
consumint els recursos
i per la població
que som
la penjada ecològica
fa que
si tothom
consumís
com consumim
els països
més desenvolupats
necessitaríem
més
d'una
terra
i això
de moment
mentre no siguin capaços
de moure més lluny
de la lluna
i trobar planetes
on obtenir recursos
doncs fa que sigui
totalment inviable
sí
sí
sí
i
quins creus
perquè abans també
parlàvem
que el segle XXI
possiblement
veurà
crisis greus
quines penses
que seran
a què mos enfrontem
la humanitat
en esta locomotora
que continua avançant
avançant avançant
tan de pressa
aquest desenvolupament
no sostenible
que estem duent
fins ara
on mos pot portar
això
a què mos podem
enfrontar
la humanitat
en estos 90 anys
que li quedin
al segle XXI
bé
el tema recursos
quins recursos
doncs
els recursos energètics
no
quina descontinuació
del nostre model energètic
per què
hem d'apostar
hem d'apostar
per continuar
fins que s'esgoten
amb els
comostius fòssils
hem d'apostar
per l'energia
nuclear
hem d'apostar
per les renovables
però clar
potser
a més d'apostar
per unes
les menys
perjudicials
pel medi
doncs
hauríem de reduir
el consum
això per un costat
després està el tema
aigua
el recurs aigua
l'aigua
més que un recurs
renovable
diríem que
és reutilitzable
en el marc del
ciclo hidrològic
en què tenim
la mateixa quantitat
d'aigua
però a més
de tindre
aquesta quantitat
una part d'ella
està fora del nostre abast
i una altra part
que està al nostre abast
està contaminada
per la qual
els conflictes
per l'aigua
que de sempre
n'hi ha hagut
encara es poden
veure més
magnificats
i l'altre
és el tema
aliments
i el tema
fam
i que pot provocar
importants migracions
els moviments
de persones
a territoris
llunyans
sí que mos espera
un segle XXI
calentet
segurament
és possible
ja ho és
bastant calent
però no crec
que refredi gaire
i parlant
de calentures
també
només per donar
una pencellada
al canvi climàtic
això evidentment
també serà
un handicap important
però els propers anys
si es continua
en l'augment
de temperatures
que hi ha hagut
especialment
els últims 20 anys
sí
el canvi climàtic
a veure
l'alteració
del balanç
de relació terrestre
provocada
per la cada cop
major concentració
de gasos
d'efecte hivernacle
la primera conseqüència
és l'augment
de les temperatures
però aquest augment
de les temperatures
porta associat
uns altres impactes
que tenen repercussions
tant als ecosistemes naturals
però també
sobre les activitats
socioeconòmiques
en temes
d'agricultura
sobretot
salut
i
doncs
la zona litoral
per exemple
si puja una mica
el nivell del mar
moltes zones litorals
poden desaparèixir
i a les zones litorals
a més tindre ecosistemes naturals
tenim una activitat
a casa nostra
molt important
com és el turisme
i ja per
per anar acabant
Jordi
tens alguna
no
jo em quedo amb una idea
aquesta
que les que de res
del segle XXI
seran per l'aigua
pels aliments
i pels recursos energètics
bàsicament
i que moltes
del segle XX
ja ho han estat
la veritat
vam creuar
vam fer el canvi de segle
ja amb conflictes
pel petroli
i l'aigua està darrere
de molts dels conflictes
entre palestins
i relients
per exemple
una de les causes
també és pel control
de l'aigua
el que passa és que
els conflictes del segle XX
els més greus
estaven parlant
d'una població mundial
de 1.000-2.000 milions
d'habitants
ara estem parlant
d'una població
de 7.000 milions
7.000 milions
i en augment
en el qual cosa
poden ser
molt més greus
no sé
espero que poguéssim
tindre prou cap
per reconduir
la situació
tu ets optimista
Òscar?
jo sí
soc optimista
i penso que
que ens aproparem
a un desenvolupament
que sigui
no sostenible
que com a mínim
s'hi aproximi
si som capaços
d'integrar ambientalment
les nostres activitats
i aquesta integració
vindrà per l'utilització
de recursos
renovables
per l'utilització
de l'espai
d'una manera adequada
mitjançant la planificació
i l'ordenació territorial
sí sí
però en planeta
terra només n'hi ha un
de moment un
i jo crec que encara
falta molt
per poder colonitzar
altres
el pitjor que podríem fer
seria convertir-lo
en una galàxia urbana
potser
que tot sigui espai urbà
això porta
també a la metàfora
de l'astronauterra
és allò que la terra
jo no s'ha de veure
com la ve
aquell cowboy
John Wayne
de l'OES
que és planes
sense horitzó
amb un munt
d'oportunitats
recursos
riscos també
però
una terra d'oportunitats
i ara no hem de veure
la terra com la ve
aquell cowboy
de l'OES
sinó que hem de veure
la terra com
el pilot
d'un astronaut
a l'astronaut
hi ha un pilot
o uns pilots
que gestiona la nau
uns passatgers
que som la majoria
i uns recursos
per fer funcionar la nau
i per alimentar
els passatgers
si l'utilització
de aquests recursos
no es fa d'una manera adequada
la nau
no funciona
colapsa
doncs apliquem-ho a la terra
paixatges apocalíptics
no no
però siguem optimistes
hem de ser optimistes
hem de ser optimistes
perquè suposo que es poden fer moltes coses
i ja
bé
no ens podem
esfonçar
no?
vull dir
s'ha d'intentar
creiem en l'ésser humà
l'educació
l'educació
a la base
jo crec que és primordial
sí sí
doncs res més
ho deixem estar aquí
i no res
moltes gràcies
Òscar
suposo que hi haurà una quarta vegada
vull dir
quan vulguis
torna el programa
a disposar
estàs invitat
perquè realment
les tertúlies
en tu
sempre són
molt interessants
avui fa 100 anys
a Tarragona
i parlant de
continuem parlant de temes climàtics
fa 100 anys a Tarragona
va haver-hi
bueno i a tota la costa catalana
un autèntic desastre
de fet van morir
una vuitantena
de pescadors
a llarg de tota la costa
degut a un fortíssim temporal
que es va girar
el 31 de gener
d'aquell 1911
uns dies després
la societat solidària
se dedicava
a recaudar diners
per ajudar
a les famílies
que havien patit
la pèrdua
d'algun familiar
per exemple
tenim esta notícia
que diu la següent
recordeu
és una notícia
del 11 de febrer
de l'any 1911
extreta del diari
de Tarragona
diu
la junta provincial
d'auxilios
per a los nàufragos
de los últimos temporales
ha acordado dirigir
una alocución
al público
que será publicada
en toda la prensa
de la provincia
abrir una cuenta corriente
en el Banco de España
donde serán depositados
los fondos
hasta el momento
del reparto
designar
para recibir cantidades
la Secretaría de Cámara
del señor arzobispo
el Gobierno Civil
la Comandancia de Marina
el Ayuntamiento
la Cámara de Comercio
y la Liga Marítima
y además
la tienda
del señor Güell
Calle Mayor
droguería
del señor Shans
Plaza de la Fuente
Administración de Loterías
del señor Montanés
la Vaquería Suiza
y todas las farmacias
de esta capital
o sea
estos son los docs
aún se rejullían
estos diners
per a las familias
afectadas
per este temporal
y una otra noticia
también lo matáis
sentid
la Liga Marítima
ha recibido
del señor
Mengíbar
dueño del cinematógrafo
moderno
para ingresarla
en la suscripción cívica
a favor de las familias
de los náufragos
del temporal
del 31 de enero
la suma
de 417 pesetas
importe del producto
de las entradas
en dicho cinematógrafo
en las sesiones
del jueves último
cedidas por el señor
Mengíbar
para tan
benéfico fin
i com sempre
tenim també
un patrocinador
sostenible o no
el patrocinador
home
hola
bona nit
tot era més sostenible
que ara segurament
home
jo t'ho explico
i a veure què decidiu
és que la setmana passada
estaven venent terrenys
i avui el que venem
és roba
roba
o sigui que anem fent
bueno
vinga
mentre no explotin
no
toca fusta
toca fusta
digues va
les novedades
almacenes de ropa
para caballeros y niños
confeccionadas
y a medida
camisería
géneros de punto
guantes
corbatas
sombrerería
zapatería
artículos de viaje
bisutería
objetos para regalo
paraguas
bastones
impermeables
teléfono
2013
Rambla Estudios
14
Canuda 2
fin de temporada
rebajas del 15%
en todas las secciones
i deuse
almacenes
de ropas
para caballeros y niños
patrocina
al nomini
Samhistorias
no envinguis
amb històries
curiositats
el 4 de febrer
de l'any 27
1927
es va estar
en els Estats Units
el cantant de jazz
de jazz singer
considerada per molts
la primera pel·lícula
sonora de la història
va ser produïda
per Warner Bros
aquesta pel·lícula
que alternava
la veu
i les cançons
del seu protagonista
el Jones Jolson
amb subtítols
adapta una obra
de Broadway
sobre una família
jueva
on un component
d'aquesta família
decideix convertir-se
en cantant de jazz
la pel·lícula
va ser dirigida
per Alan Crossland
i va recaptar
un total
de 2.625 milions
de dòlars
molts per aquella època
a la pel·lícula
es va utilitzar
un sistema
d'enregistrament
del so
sincronitzat
que porta
per nom
Vitaphone
que la Warner
va desenvolupar
amb la col·laboració
d'una altra companyia
per l'element
també es va començar
a desenvolupar
un altre sistema
sonor diferent
anomenat
Mobiton
que a diferència
de l'anterior
del Vitaphone
contenia el so
gravat òpticament
a la mateixa pel·lícula
amb lleugeres variants
i millores tècniques
és el sistema
que s'utilitza
avui en dia
així el primer fil
completament
parlat
que va utilitzar
el sistema
Mobiton
va ser
Llums de Nova York
de l'any 1928
Quina raó tens
quan dius
que 30 minuts
passen volant
Sí, sí
això veus
avui no ho havia dit
No ho havies dit
però ho dius sempre
Doncs bé
un programa carregat
de bones intencions
De cara al futur
i de cara al futur
amb un futur
molt optimista
i com que som optimistes
ens retrobarem
la propera setmana
al No minguis amb històries
la xifra i estiu
adeu amb la mà
i tallem
Adéu-siau
Adéu-siau