Des de Tarragona a Ràdio iniciem l'espai Habaneras des del Balcó.
Avui, programa 411.
Com és que els vells pescadors no moren dins de la barca,
a l'hora de la foscor, pesant la llum de l'albada,
dient adéu a la mar.
Escolls, desitjos i lloses.
En terra poden quedar pensaments que facin nosa.
No te'n vagis encara, company, poc a poc cantarem la darrera,
lentament retardant el compàs, tanmateix ja ningú ens espera.
I després baixarem cap al port, voltejant pas a pas la vorera.
obrirem el calaix dels records, sols els bons, els dolents.
Deixem pena.
Però deixem tot el destí, sigui qui mani la vela,
cantem les nostres cançons amb la veu plena i serena.
L'horatge ve de xaloc i va nit de lluna plena.
No te'n vagis encara, compà, poc a poc cantarem la darrera,
lentament retardant el compàs, tanmateix ja ningú ens espera.
Malgrat tots hi arribem fins al moll, on descansen les barques i nances,
comptarem quantes n'hi ha que mai més, com tu i jo pescarà d'esperances.
No te'n vagis encara, company, que tenim avui nit, lluna plena.
Ha estat Arjau, un duet des de Palafrugell.
El seu treball últim, titulat Habana, 12 anys, març 22, 1997,
i l'ha interpretat l'Havanera de Toful Mous, poeta melorquí,
i el compositor i intèrprete i component durant molts anys,
molts, molts, molts, de grups de Habanera, Josep Bastons.
I el títol, Lluna plena.
Ara ens anem a l'estudiantina de la Chimba, a Xile,
i el seu fundador i director ens ha deixat fa molt poc temps,
bé, doncs en honor seu a aquesta Habanera,
que és popular, es coneixem l'autor, El Trovador.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Després d'aquesta interpretació
al piano de Bebo Valdés
se n'anem a le grup Porvó
i del seu trebal
titulat Entre dones
de l'any passat, 2010
2, 4, 5, 9
dones de 14
cançons que tenen registrats en aquest CD
9 dones
diferents que les
acompanyen en diferents cançons
hem triat aquesta
habanera
de Servià i
Ricard Viladesau
Ulls Verds
i l'està interpretada per Porvó i per Laura
Casanovas
Ulls Verds
Voldria ser poeta
per dir-te
quant t'estimo
per convertir
més llàgrimes
en versos
i en cançons
per aprendre
i oferir-te
els boscos,
les estrelles,
les ones
i les coses
més belles
més belles
d'aquest món
acompanyol Woah
love
o Nil
l'espeed per a laetricia
o l'espeedill
de la reservitä
que no puc
aconseguir
i ficul
i pogués els teus ulls prendre
i torni a l'os morir.
Voldries fer la mà de la cala on et banyes
i el blanc en sol desfeda
que embolcalla el teu cos
el mirar que els matins
el teu rostre en miralla
i fer-te l'acompanya
del meu dolç i temor.
Ulls verds de mirada tendre
que no puc aconseguir
que pogués els teus ulls prendre
i tot mirar-los morir.
que pogués els teus ulls prendre
i no mirar-los morir.
A estater grup, por bo, acompanyament instrumental
i la veu també de Laura Casanovas.
I ens anem al grup Trehuaco de Chile.
El treball titulat una tarda de mayo
i només una vanera.
De set xe peses que porta el CD
i altres estils, tonades, zamacueques, etcètera.
Cueques.
Bé, doncs una vanera
i és aquesta que sembla que arriba
des del Perú
i que ells van trobar la partitura
fetxada, datada, l'any 1887.
El títol d'aquesta havanera
el cisne d'oliente.
.
.
Soy la flor que en su tallo se inclina, agobiada por un de dolor.
Soy errante y fatal golondrina, que va en busca de un nido de amor.
Soy errante y fatal golondrina, que va en busca de un nido de amor.
Soy el cisne que canta doliente, de su muerte el momento esperado.
Yo que siempre he vivido llorando, pero al menos cantando morí.
Yo que siempre he vivido llorando, pero al menos cantando morí.
Música
Cuánta pena contiene un recuerdo, olvidando la pena se calma.
El olvido es el sueño del alma, pero mi alma no puede dormir.
El olvido es el sueño del alma, pero mi alma no puede dormir.
Cuánta pena mi canto no encierra, cuánto gire mi cumbre existir.
Soy tan solo una sombra en la tierra, que en la muerte hallará el porvenir.
Soy tan solo una sombra en la tierra, que en la muerte hallará el porvenir.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!