Gràcies.
L'aparició de les anomenades xarxes socials, gràcies al suport d'internet,
és sens dubte un dels fenòmens més remarcables dels últims anys
pel que fa a les relacions humanes.
Més enllà del simple entreteniment o la pràctica xafardera
que sempre s'ha fet d'una manera o altra,
els més desperts ja fa temps que han endevinat les enormes possibilitats
d'allò que hi ha al darrere de noms com Facebook, Twitter o LinkedIn
per dir-ne només alguns dels més importants.
A escala, això també passa en l'àmbit serranista,
una prova de les possibilitats i dels perills també de tot això
s'està manifestant aquests dies via Facebook.
No és que fins ara no s'hagi produït debats
i els més diversos intercanvis d'informació de parès,
el que ha passat és que algú ha sabut engrescar diversos debats paral·lels
o moment interessants.
Aquell algú es manté en l'anonimat,
el pseudònim de Pere Puigdeltaulat,
i el que ha fet és exposar un munt d'opinions agosarades
sobre la vessant musical de la Sardana,
sobretot compositors i cobles.
Ha dit sense la més mínima mania,
i per tant lluny de qualsevol correcció política,
grans veritats d'aquelles que tothom ha dit alguna vegada en privat
o fins i tot que ha tingut al cap i no ha gosat confiar en ningú.
A partir d'aquí s'hi han afegit altres veus valentes,
aquestes amb noms propis però coneguts,
la majoria dins del món de la cobla
i algun de l'àmbit organitzatiu o simple d'enseire.
La part positiva de tot això és que hi ha diàleg,
que es parla sobre coses que massa vegades
es deixen passar per mandra, per inèrcia, per por, per vergonya.
És el que té a escriure des d'un ordinador
des de la comoditat de la llarga,
que ens deixem anar molt més,
i aquest és també el problema.
Tant es deixen en alguns
que s'arriba a exagerar la nota més d'un cop,
s'abusa de les generalitzacions
i fins i tot es voreja o si cau de quatre potes
en el parany de l'insult personal i la difamació.
En el cas dels que donen la cara,
això és una debilitat comprensible,
encara que no sempre és justificable,
però en el cas de l'incitador,
que ha reconegut la premeditació de tot plegat,
protegit per l'anonimat,
potser siguin uns altres els qualificatius que mereixi.
Bon dia, novament,
encara en plena festa major de Santa Tecla,
aquí a Tarragona, de Misericòrdia, Reus
i també a altres poblacions a la demarcació de Tarragona,
que sabem que estan també en plena celebració.
I a regne final, pel que fa a això,
aquestes festes majors estiuenques,
encara que de fet ja no hi som estrictament a l'estiu,
però ja ens entenem,
estem en plena festa major de festes de tota mena
i també de sardanes, dels bars i de música per a cobla,
que és el tema que ens ocupa en aquest programa,
en aquest temps de ràdio,
que està amb tots vosaltres els dissabtes a les 12 del migdia,
que anomenem un dos i seguir,
que avui arriba a l'edició 768
i que, com sempre,
allò que repetim, perquè és la veritat,
que intenta posar-vos al dia
en el que passa dins d'aquest àmbit
de la cultura popular i tradicional.
Les salutacions de la Sílvia al control de so
i avui en el guió i presentació un servidor
a l'Àngel.
I anem a començar,
fem-ho com sempre amb aquell primer apartat del programa
que nosaltres creiem que és imprescindible,
que és el sumari de continguts.
i avui, aquest cap de setmana,
comença la seranà de l'any,
una nova edició d'aquest concurs
que recull, intenta recull-hi no totes,
perquè això és pràcticament impossible,
o en tot cas faria el programa impracticable,
no totes les sardanes que s'estrenen al llarg de l'any,
per si una bona representació.
Cada setmana anem escoltant unes quantes,
les coneixem, les divulguem,
i això és el més important,
i a més a més,
aquells que hi volen participar van votant
i al final arribem a determinar-ne 10 finalistes,
i entre elles,
una que rep el títol de sardana de l'any.
Què us he de dir als que seguiu el programa?
Ja ho sabeu de cada any,
la dinàmica és aquesta,
la comencem ara,
i arribarem fins a la propera tardor.
Després,
a propera primavera,
millor dit,
la tardor és el que acabem de començar ara mateix.
I a part d'això,
avui seguirem parlant del que queda,
pel que fa al tema del programa,
de Santa Tecla,
també de Misericòdia Reus,
i parlarem de colles sardanistes,
perquè ara és una de les èpoques de l'any
més actives per a aquesta part del sardanisme.
Setmana passada,
concurs de colles al Serrallo,
parlarem de resultats i d'alguna cosa més,
ja veureu,
fins i tot a les seferreries,
i parlarem de concursos que tenen lloc
aquest cap de setmana,
alguns importants,
com el de la Mercè a Barcelona,
el Pla de la Catedral,
demà al migdia i a la tarda,
a Sitges,
una altra població que celebra també Santa Tecla,
i pràcticament tanca les festes
amb aquells concurs de colles sardanistes.
Parlarem de la beca Josep Maria Bernat,
una beca dedicada especialment als músics joves,
es tracta de promoure,
ajudar,
donar suport als músics que comencen a l'àmbit de la cobla.
Ja ho he deixat caure,
tindrem alguna xafarderia,
i músiques, músiques diverses,
sempre amb aquell comú denominador
que és el so característic de la cobla.
De moment,
la sardana de l'any.
I el que arribem és a la 23a edició
del certamà en la sardana de l'any.
Se celebrarà entre els mesos de setembre del 2011
i el maig del 2012.
Més o menys un calendari similar al de cada any.
I la finalitat, recordem-ho,
aquest concurs és la divulgació
de les sardanes que es van estrenant
en el transcurs de l'any,
atorgant al final del procés
cengles premis
a les que assoleixen una major popularitat
entre el públic,
seguidor del concurs,
i els mitjans de difusió col·laboradors.
Les sardanes que participaran
en aquesta edició
o de la sardana de l'any
hauran estat seleccionades
entre les estrenades
durant l'any 2011.
És a dir,
que encara n'hi ha,
potser ni tan sols estan escrites.
Excepcionalment,
a proposta del comitè seleccionador,
podran ser escollides també
les sardanes estrenades
durant el desembre del 2010
que no haguessin entrat
en la selecció de l'edició anterior.
Anem a començar.
Després ja anirem explicant
algunes novetats
que hi ha en aquesta 23ª edició
de la sardana de l'any.
Allò que no varia,
doncs,
és escoltar sardanes.
De moment,
en aquesta primera fase,
el món hi ha tirada de curs
i una tirada de llars.
És a dir,
que haurem d'estar ben atents
i a l'hora de votar
indicar el número,
evidentment,
i la setmana
a la qual correspon.
El número de sardana.
De moment,
aquesta és la número 1
que interpreta la cobla
els Montgrins.
i la sardana de l'any.
i la sardana de l'any.
i la sardana de l'any.
i la sardana de l'any.
i la sardana de l'any.
i la sardana de l'any.
i la sardana de l'any.
i la sardana de l'any.
i la sardana de l'any.
i la sardana de l'any.
i la sardana de l'any.
La sardana número 1
d'aquesta primera eliminatòria
del concurs La sardana de l'any
edició 2011
atenció perquè en queden 3 més encara per avui
en tot cas s'estableix
pel que fa al concurs en general
un màxim de 72 sardanes per participar
en el concurs La sardana de l'any 2011
la tria prèvia d'aquestes composicions
ha estat encarregada a 3 reconeguts músics
els quals formen
l'anomenat comitè seleccionador
establint-se dues grans limitacions
un màxim de dues sardanes per compositor
i que no es consideraran les sardanes
anomenades obligades d'algun instrument
En guany el certamen presenta
com dèiem abans 3 novetats destacades
l'autoria de les obres, el sistema de votació
de les eliminatòries i l'elecció
de la guanyadora a la final
La primera diferència amb els concursos precedents
és que es recomana que les sardanes
composades i o instrumentades
per a dues o més persones es presentin
per aspirar al premi amb el nom
de tots els implicats
és el cas típic i que és un dels temes
que s'estan debatent actualment
per Facebook i amb aquell
amb aquell debat tan virulent a vegades
que us comentàvem començar el programa
S'exigeix doncs que constin
tant l'autor principal
com l'instrumentador
Seguirem després amb altres
de les novetats per aquesta edició
Anem ara a escoltar la sardana número 2
aquesta a càrrec de la cobla
a la ciutat de Girona
S'estan debatent actualment
S'estan debatent actualment
de la ciutat de Girona
Fins demà!
I aquesta, la segona de les sardanes d'avui, la número 2, amb la Cobra Citat de Girona, la qual, per cert, s'ha encarregat d'enregistrar-ne bona part de les que anirem escoltant.
Al llarg de l'any, ja sabeu que si hi ha disponibles sardanes ja enregistrades en disc, evidentment s'aprofiten, i en el cas que no sigui així, doncs es fan enregistraments express per a la Cobra Citat de Girona.
És el cas de moltes, de les que, com deia, escoltarem amb la Cobra Citat de Girona.
Bé, parlàvem de variacions de canvis, doncs el segon canvi, en aquesta edició d'enguany de la sardana de l'any, es refereix al sistema de votació.
Ara hi ha tres opcions de vot. La primera possibilitat són les trucades en directe als programes col·laboradors.
Només poden recollir vots aquelles emissores que radien el programa en directe.
Aviat serà aquest el cas, altra vegada, de Tarrona Ràdio, però el problema és que us l'oferirem, ja això, mira, és primícia que us diem ara mateix, serà a partir de la setmana vinent, els divendres, al vespre.
Després ho podeu tornar a escoltar a l'hora habitual, els dissabtes, i les repetir-ho, altra vegada, els diumenges, però nosaltres el farem en directe als divendres,
i que no entrarem dins d'aquesta possibilitat de rebre els vots en el programa i en directe.
Desapareix la possibilitat que ens envieu també els vots al correu electrònic del programa.
Bé, d'aquesta manera, en definitiva, vull creure que no pas per nosaltres, sinó, en general, es vol remarcar la importància de la idea d'una persona, un vot,
i allò de garantir al màxim la realitat, l'autenticitat de tots els vots.
La segona opció és un contestador automàtic, el telèfon 93 319 76 37, que representa una altra novetat per aquest any.
El període de votació d'aquests contestadors de dissabte i diumenge durant tot el dia.
Les gravacions fora d'aquest termini, remarquen les bases, no seran vàlides.
Bé, el tercer sistema de vot és anant al web de la Federació Sardinista de Catalunya.
És una opció que ja existeix des de la primera edició de la Sardin a l'any, en la segona etapa, evidentment,
abans no existia ni tan sols internet.
I recordeu l'adreça, a les tres ve dobles baixes, punt fet.sardanista.cat,
on cada setmana hi haurà l'opció d'escoltar les sardanes i votar la preferida,
un cop omplertes les caselles corresponents.
El termini per votar per internet seran dissabtes, diumenges i dilluns durant tot el dia.
Cal remarcar que els únics sistemes de vot són aquests tres esmentats,
de manera que qualsevol vot que arribi per altre mitjà serà invàlid.
Dit això, anem a la sardana número 3,
després tenim més coses per comentar-vos també de la sardana d'any.
De moment escolteu aquesta sardana número 3 amb la cobla Ciutat de Cornellà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Era la sardana número 3 amb la cobla Ciutat de Cornellà.
I abans d'anar cap a l'última, la quarta, una tercera i última novetat
de les que us estem comentant avui respecte al concurs de la sardana de l'any.
És la votació que se celebrarà durant la final,
a més a més de la votació habitual, evidentment, de triar la sardana de l'any.
Els assistents rebran una butlleta amb el títol de les deu finalistes, com sempre.
Hauran d'atorgar 3, 2 o 1 punt a les 3 peces que més els hagin agradat.
Aquí és quan comencen els canvis.
La suma dels punts totals desvetllarà el Premi Popular de la sardana de l'any
i el seu accèstit.
Al final de Lleida també es lliurarà el Premi de la Crítica de la sardana de l'any 2011
i el seu accèstit.
Aquest premi, com recordem, com era habitual cada any,
l'atorguen els responsables dels espais, els mitjans de comunicació,
que col·laboren amb el desenvolupament i promoció del concurs
a partir de les sardanes triades per aquell comitè seleccionador que us dèguer.
Per cert, està format enguany pels músics Daniel Gasulla,
Isabel Medina i Josep Valldaura.
Tal com hem comentat en algun programa anterior,
el concurs d'enguany celebrarà la final el dia 12 de maig
al Teatre Llotge de Lleida, amb les 10 peces seleccionades,
interpretades per les Cobles, Jovenibola de Sabadell i Vellpuig-Cobla.
A la segona part intervindrà una formació local,
la Lleida a l'Orquestra Sinfònica Julià Carbonell,
interpretant en aquest cas obres d'encàrrec per a Orquestra i Cobla
de Francesc Cassú i Xavier Pagès.
I ara sí, escoltem l'última sardana d'avui,
la sardana número 4 amb la Cobla Ciutat de Girona.
La sardana número 4 amb la Cobla Ciutat de Girona.
La sardana número 4 amb la Cobla Ciutat de Girona.
La sardana número 4 amb la Cobla Ciutat de Girona.
La sardana número 4 amb la Cobla Ciutat de Girona.
La sardana número 4 amb la Cobla Ciutat de Girona.
a l'hora de votar i les cobles que les hem interpretat.
Avui hem comptat amb els mongrins, la ciutat de Girona,
la ciutat de Cornellà, la ciutat de Girona també,
amb aquesta última sardana número 4.
recordem, abans d'acabar pel que fa a la sardana de l'any,
la manera de votar que podeu utilitzar a partir d'ara.
Compte s'ha d'automàtic 93, 319, 76, 37, dissabtes i diumenges durant tot el dia,
o bé a la pàgina web de la Federació Sardanista de Catalunya, dissabtes, diumenges i dilluns durant tot el dia.
I obrim l'agenda de l'1, 2 i seguit.
I el primer apartat de l'agenda gairebé sempre, sempre que n'hi ha, esclar, als aplecs.
I esclar que sí que n'hi ha perquè ara és temporada plena d'aplecs arreu del país.
Avui mateix, dissabte, 13 aplec de Rubí, tarda i nit a la plaça de Catalunya,
amb les cobles Jumoni Bola Sabadell, ciutat de Girona i la principal del Llobregat,
amb concurs de colles improvisades.
Però el gruix dels aplecs d'aquest cap de setmana seran demà diumenge.
El 24 aplec de Mungat, matí i tarda al parc de la Riera d'en Font,
amb les cobles La Flama de Farners, Marinada i Ciutat de Cornellà,
amb concurs de colles improvisades.
També el 36 aplec de Sant Cugat del Vallès, matí i tarda a la plaça del Monestir,
amb les cobles Mediterrània, la principal del Llobregat, Jumoni Bola Sabadell
i Sant Jordi, ciutat de Barcelona, amb concurs de colles improvisades.
El 36 aplec de Sant Vicenç de Castellet, a la tarda a la plaça Catalunya,
amb les cobles Vell Puig, cobles Llujos de Taradell,
amb concurs de colles improvisades també.
I el més propet d'aquí de Tarragona, el 29 aplec Vila de Constantí,
a les 12 o migdia, i a dos quarts de cinc de la tarda a les escoles Velles,
amb les cobles Colsetània i Sabadell.
En acabar hi haurà coca i cava per a tothom,
en què se'm el temps es farà el pavelló.
I pel proper cap de setmana, aplecs pel diumenge, dia 2 d'octubre,
el 37 aplec de Malgrat de Mar, matí i tarda al parc Francesc Macià,
amb un grapat de bones cobles, els Montgrins,
juvenibola Sabadell, la principal de Llobregat i ciutat de Girona.
També el 24 aplec del Roser a Martorell, matí i tarda a la pista Jardí del Progrés,
amb les cobles Marinada, Milenària i Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
amb concurs de colles improvisades.
I el 24 aplec de Vilanova de Vellpuig,
tarda i nit al pavelló poliesportiu,
amb la juvenibola de Gramont i la Vellpuig-Cobla.
Pel que fa a ballades, diguem-ne simples, normals, tradicionals de sardanes,
doncs és on es nota més que va minvant l'activitat ja en aquesta època de l'any,
lògicament.
En tot cas, n'hi ha alguna de prou interessant.
Avui mateix, encara estem en festes de Santa Tecla aquí a Tarragona,
hi ha la segona ballada, podríem dir,
després de la que va fer la coble a Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
ahir la nit, avui aquest vespre, dos quarts de vuit,
a la Rambla Nova també serà amb la coble la principal de Tarragona.
Ja ho sabeu, és tradicional que en les ballades a la ciutat
anunciem el programa, i en aquest cas és el següent.
Petits laietans, de Joan Jordi Boumala,
Prada Ripoll, de Renè Picamal,
Maria Mercè, de Josep Maria Boix,
d'Andresa, de Rafal Guinovar,
30 anys de SAC, d'Enric Ortí,
Mercè Rialyera, de Ramon Soriano,
Mar de Palamós, de Francesc Marrós,
Somnis de plaça, de Xavier Pinyol,
i Sardanes al Circ, de Jeroni Velasco.
Les següents ballades les tenim pel diumenge vinent,
dia 2 d'octubre, a 3 quarts de 12 del matí,
a Cubillas, a la plaça de la Vila,
amb la coble reu jove,
i a 2 quarts de 7 de la tarda,
asseguda Calafell, al port, amb la coble reu.
Podem anunciar un concert de festa major,
avui a la una del migdia,
és a dir que, si us doneu mania i no esteu massa lluny,
encara hi podeu arribar a Bandellós,
serà amb la coble reu,
i força activitat pel que fa a concursos de colles,
ja ho anunciàvem abans començant el programa,
al sumari, alguns dels concursos més importants de la temporada,
precisament, se celebren aquests dies.
Demà, diumenge, a les 11 del matí,
a Barcelona, al Palau de la Catedral,
és el 61 concurs de les festes de la Mercè,
valent pel campionat de colles grans,
i també per a colles lliures,
amb la coble ciutat de Terrassa.
També, demà, al migdia, però,
a les 12, a Cervera, a la plaça major,
campionat de la terraferma,
i colles lliures, amb la coble joveníbula de Gramunt.
I a la tarda, a les 6, a Sitges,
a la plaça de la Fregata,
el 23è concurs de colles,
valent per als campionats,
a colles infantils i juvenils,
i també colles lliures,
amb la coble en mar i cel.
Dumenge vinent,
l'IA 2,
a dos quarts de 12 del matí,
dos concursos,
una a Caça de la Selva,
al passeig Vilaret,
territorial, comarques gironines,
i colles lliures,
amb la coble a la Flama de Farners,
i també, a dos quarts de 12,
a Cornellà de Llobregat,
a la plaça de la Sardana,
campionat infantils, juvenils i veterans.
També, igualment,
hi haurà colles lliures,
amb la coble a la ciutat de Cornellà.
En el camp dels esbars,
l'activitat encara ve marcada
per les festes majors de Tarragona i d'Arreus.
Avui mateix, a les 9 del vespre,
aquí a Tarragona,
al Teatre Metropol,
d'Arreldan se presenta la Ventafocs,
amb coreografia d'Eduard Ventura
i música de Manuel Camp.
Demà diumenge, a les 5 de la tarda,
ja en la cloenda de les festes de Misericòrdia,
a Reus, a la plaça del Santuari,
i actor a les bars,
Santa Llucia de Reus.
I, dissabte vinent,
dia 1,
amb un acte que es presenta al programa
com a acte posterior,
quins actes que van com enganxats al programa,
n'hi ha de previs,
n'hi ha de posteriors,
però d'alguna manera o d'altra,
vinculats a la festa major,
a dos quarts de sis de la tarda,
a la plaça de Barís Fàbregues,
la sisena trobada
dels bars infantils juvenils,
amb els bars,
danses de l'Alaixà,
Ramon Dolzina,
de Vilaseca
i Santa Llucia de Reus.
I, en l'apartat d'activitats diverses,
recordar que tant avui com demà,
a Reus,
la Cobla Reus Jove,
acompanya amb instruments de cobla
l'àliga de Reus
dins els actes
de la festa major de Misericòrdia.
Tornava a la música,
abans ens hem dedicat de ple
amb la sardana de l'any,
a sardanes noves,
sardanes estrenades,
aquest any 2011.
Ara viatgem en el temps,
anem fins al 1933,
no és la relíquia,
perquè es tracta d'un enregistrament actual,
però ser una sardana
d'un compositor
amb una gràcia especial,
un home que va treballar,
sobretot,
va treballar molt a Cobla,
o de més jove,
però després al camp de la música ballable,
però mai, mai va deixar d'escriure
sardanes realment delicioses.
Aquesta porta per nom d'Aixundiment
i potser val la pena recordar
que deixundir-se vol dir sortir
d'un espai d'estat d'ensopiment,
diu el diccionari,
o bé despertar,
fer sortir d'un estat d'indolència,
de paresa.
I moltes d'aquestes sardanes
d'en Josep Maria Terrida
anaven vinculades a vicissituds personals.
Gairebé per fer-ne una pel·lícula
i si sabeu la seva biografia,
sabeu perquè diu això
del deixundiment
en aquell moment donat.
No és el moment ara,
ara anem a escoltar-la
amb aquesta versió de la Cobla
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
La Flama al Farnès.
la Flama al Farnès.
i l'hora de la Flama al Farnès.
la Flama al Farnès.
la Flama al Farnès.
la Flama al Farnès.
la Flama al Farnès.
la Flama al Farnès.
la Flama al Farnès.
la Flama al Farnès.
la Flama al Farnès.
i gutifica fomentar l'estudi de part de Joves Músics
dels instruments
que conformen l'ECOBLA
de manera que només hi poden participar
músics menors de 21 anys
sempre quan no hagin guanyat l'edició anterior.
Naturalment,
la convocatoria també pretén homenatjar
qui va ser gran compositor i director de COBLAS
alhora que informador sardenista Josep Maria Bernat.
El sistema per seleccionar el guanyador
es basa en el registrament i tramesa de la interpretació
per part dels aspirants d'una peça obligatòria,
segons l'instrument del candidat.
A partir d'aquí, el jurat tria quatre finalistes,
els quals hauran d'interpretar en audició privada
amb el jurat a Bellpuig,
en una data encara per concretar entre novembre i desembre
la peça obligatòria i una de lliure elecció.
Es pot obtenir més informació
al web www.musicsperlacobla.com
barra beca.php
La beca Josep Maria Bernat
es convoca amb caràcter individual
i està dotada amb 2.500 euros
i ofereix 200 euros com a mínim a cadascun dels finalistes.
La guanyadora de la darrera edició
va ser la contrabaixista Mariona Mateu, d'Igualada.
I recordar també que les entitats convocants
d'aquests premis són l'Associació Músics per la Cobla
i l'Ajuntament de Bellpuig.
L'homenge passat es va celebrar l'anunciat concurs
de colles sertenistes de Tarragona
de les festes de Santa Tecla
traslladat des de l'any passat
al port de Tarragona
i en guany, altra vegada,
un petit canvi d'ubicació.
Ha hagut de passar de les escales reals,
de l'esplanada davant l'escala real,
fins al Serrallo.
Finalment, malgrat l'amenaça
fins a darrera hora de pluja,
es va poder celebrar amb normalitat
i uns resultats que us anem a recordar
perquè era vàlid pel campionat de colles grans.
En primer lloc, Mare Nostrum, de Barcelona,
seguida de Maig, de Barcelona,
tercera, Tarragona, dansa, de Tarragona,
quarta, Mants Amigues, de Caçada a la Selva,
cinquena, Mirana, el cel de Sabadell,
cinquena, Ria, Lleira, de Vic,
setena, Blanca, Espurna, de Sitges
i vuitena, Dols Infants, perdó, de Lleida.
També era vàlid pel territorial
de les comarques tarragonines,
on hi trobem en primer lloc, en colles a la Vines,
la Xerinola, de Tarragona,
i també, en primer lloc, en petada,
menuts d'ensaires, del Vendrell,
en infantils, primera, petits d'ensaires, del Vendrell,
segona, petits, Tarragona, dansa, de Tarragona,
en juvenils, joves d'ensaires, del Vendrell,
en grans, primer lloc, Tarragona, dansa, de Tarragona,
i segona, d'ensaires, del Penedès, del Vendrell.
En colles a Veteranes,
en primer lloc, toc de dansa, de Tarragona,
segona, Penedès, del Vendrell,
tercera, Mare de Déu de la Mercè, de Tarragona,
i quarta, agrupació sardanista de Cunit,
d'Aconit, evidentment.
També hi havia algunes colles lliures,
com Trapelles, de Sabadell,
i petits vilanovins, de Vilanova, de Geltrú,
com a la Vines, en infantils,
de la Geltronenca, de Vilanova, de Geltrú,
en juvenils, Xaldiga, de Barcelona,
i segona, Camirols, de Sabadell,
i en veterans, en primer lloc, la colla Rassò, de Sabadell,
i segona, encara hi som,
de Vilanova i la Geltrú.
Ara, la propera cita, pel que fa a les colles
del campionat de grans, serà tot just demà,
a la catedral de Barcelona,
en el tradicional concurs de les festes de la Mercè.
Allí, a més de la colla Tarragona Dansa
i la resta d'anelles d'aquesta categoria,
també n'hi haurà un bon nombre com a lliures,
entre elles, d'aquí, a les comarques tarragonines,
la jovenil, els joves d'en Saires del Penedès,
la lavina, petits d'en Saires,
i la veterana, Penedès, totes del Vendrill.
A la tarda, Sitges, que també celebra
la festa major per Santa Tecla,
un altre concurs molt atractiu per a les colles,
on, a més de les esmentades,
hi haurà la infantil, petits, Tarragona Dansa,
la gran, Tarragona Dansa,
i la veterana, toc de dansa, totes aquestes de Tarragona.
Per cert, que el concurs de colles de la catedral de Barcelona
serà l'escenari de l'estrena de la sardana
Bicicleta Cullera Pouma
del compositor Jaume Riu i Ratera.
Aquesta peça està dedicada a tots els malalts d'Alzheimer
i la gent que els envolta,
i el seu votó, comunicat que en cedirà els drets
per recaptar fons per la Fundació Pasqual Maragall
Alzheimer Internacional.
Bicicleta Cullera Pouma serà interpretada
com a sardana de Germanón,
símbol d'unió per part de totes les colles de sardanes
per lluitar contra aquesta malaltia neurodegenerativa.
El nom de la sardana fa referència al títol del documental
sobre qui fou alcalde de Barcelona
i president de la Generalitat de Catalunya,
Pasqual Maragall,
afectat per aquesta malaltia.
Per aquestes raons preveu la seva presència,
així com la de la seva esposa Diana Geragosa
i representants de la Fundació Pasqual Maragall
Alzheimer Internacional i cromosoma,
la productora del documental.
La composició estrena d'aquestes sardanes
emmarca en el fet que el 2011
sigui l'any internacional de la investigació
contra l'Alzheimer,
a instància precisament d'aquesta Fundació Pasqual Maragall
Alzheimer Internacional.
Un concurs del de Tarragona
que serà motiu, per cert, d'una carta.
Em trobo d'una carta, directora.
Fa temps que no ens rebíem cap
i fa referència a algun aspecte d'aquest concurs.
Ho comentarem després
de la següent peça musical.
Tornarem a viatjar ara
fins al passat 8 de setembre
a les Berges del Camp,
en aquell concert que va fer-hi la cop
la Rau Jove sota el lema clàssic del jazz.
Un concert que suposo que és fàcil endevinar-ho
pel que diem, que ens va agradar molt,
els que vam poder assistir.
Ja hem escoltat algun tema en programes anteriors
i avui hi tornarem, hi reincidirem.
Recordem que a la formació habitual d'aquesta cobla
s'hi van afegir músics de dalt nivell
i músics d'aquí, de les comarques terragonines.
El Pau Terol, el Piano,
el seu germà Joan Terol, la bateria,
Xavi de la Salut amb la trompeta,
el flugelhorn i percussions diverses.
És com el director atitulat a la Rau Jove,
el Francesc Gregori,
que va interpretar en algun dels casos
els saxos.
És el cas, precisament, d'aquesta peça
que és la que va obrir el concert.
És un clàssic de tot el món
i de totes les èpoques.
Beguin de Beguin, d'acord, Pòrter.
Béguin de Beguin, d'acord, Pòrter.
Béguin de Beguin, d'acord, Pòrter.
Béguin de Beguin, d'acord, Pòrter.
Béguin de Beguin, d'acord, Pòrter.
Béguin de Beguin, d'acord, Pòrter.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
Béguin de Beguin.
tan diferent, però tan estupenda, tan magnífica,
de Beguin the Beguin, de Call Porter, amb la Cobla Reu Jove,
que perquè soni bé una música originalment no escrita per a Cobla,
perquè soni bé amb Cobla, que evidentment bons músics,
que la interpretin, però també un bon arranjador.
I això és el que no havia dit l'Eduard Sendra,
per ser el representant de la Cobla Reu Jove,
contrabaixista, que en aquella ocasió va treballar de valent,
perquè no només va fer del contrabaixista típic de Cobla,
sinó que les peces amb caire jazzístic que es van interpretar
va fer el paper de contrabaix de jazz plenament
i amb resultats més que reixits.
Ell, a més a més, ja sabeu que és bon compositor també de Sardanes
i quan convé sap arrenjar magníficament músiques diverses
per a aquesta formació tan particular que és la Cobla.
I abans ja us he avançat que avui teníem una carta,
o podríem dir-ne una carta al director,
que és el que acostumen a anunciar-ho així als diaris,
doncs d'alguna manera nosaltres també.
És a dir, una oïdora que tenia ganes de dir coses,
respecte a aquest cas, el concurs de diumenge passat a Tarragona,
i ens ha fet arribar una breu carta,
i el breu que no és massa llarga,
però que diu coses interessants, com a mínim,
i en tot cas és la seva opinió.
Ella és la Teresa Malet, d'aquí de Tarragona,
i que ha quedat clar això,
que és l'opinió personal d'una persona concreta.
I ens diu això.
Benveguts amics, diumenge passat vaig assistir a Tònita
al concurs de Sardanes a Tarragona.
I dic a Tònita perquè vaig sentir vergonya aliena
al comprovar una rere l'altra les pífies,
i ho dic tal com ho sento,
pífies que el senyor encarregat del micro anava dient.
No sé quants, lo què i tenen què,
vaig arribar a comptar, gracietes poc afortunades,
que no feien gràcia, tot sigui dit,
perles que any rere any el presentador de l'acte
creu que ens regala.
La presentació de les colles va ser un caos.
La gent que tenia al voltant no sabia qui era qui.
Dubto que ni el mateix presentador ho sabés.
Vaja, un embolic de cal ample.
Reconec que no ha de ser gens fàcil parlar en públic
i menys presentar un acte.
Per això i amb més motiu,
crec que aquestes coses s'han de preparar amb molta cura,
per no fer el ridícul
i perquè la gent es quedi amb ganes de tornar.
No dubto de la bona fe d'aquest senyor
ni del casal Terroní,
però em pregunto, no seria més adient
que s'encarregués d'aquesta afera
algú amb més experiència?
Donant-vos les gràcies per aquest programa,
us saluda Teresa Malet Manuel.
Insisteixo, opinió personal d'una oïdora
i com a ella podeu fer tots els que cregueu
que voleu dir alguna cosa.
Podeu enviar-nos els missatges que vulgueu aquí a l'emissora,
però potser és el més pràctic,
seria enviar-nos-ho a una adreça de correu electrònic
que ara us donaré
i que alguna vegada ja hem repetit en el programa.
un dosi seguit,
és a dir, el nom del programa,
un dosi seguit,
arroba gmail.com
un dosi seguit,
arroba gmail.com
I si algú no ha entrat darrerament al Facebook
dins el mundillo sardanista,
potser haurà estranyat molt
el que he comentat al començament del programa
i és que realment ha estat com una mena
de petita, diguem-ne, revolució d'arrerament,
perquè molts som els que pensàvem
que hi havia moltes coses a dir
dins l'àmbit de la sardana,
i de la cobla,
que al més en aquest cas,
els compositors, els instrumentistes
i tot això,
i que es debatia poc en aquest sentit,
en évit públic.
Evidentment, allò en cercles reduïts
es diu de tot, si convé, no?
Però en mitjà públic,
doncs es debatia poc.
I algú va tenir la pensada
de buscar-se un pseudònim,
Pere Puig del Teulat,
i en Rà de la Troca.
I sí, i dir moltes coses interessants,
moltes coses d'aquelles que molts,
molts, doncs, signaríem,
però també, de vegades,
amb alguna sortida de to,
i també alguna sortida de to per part d'algú
que ha anat seguint el debat
i alguna vegada, doncs,
ha dit noms i ha dit coses
i generalitzacions,
que sincerament crec que s'haurien de matisar.
De fet, sí,
hi ha hagut altres persones
que ho han demanat,
han aclarit, han matisat,
i realment,
potser s'ha anat conduint la cosa,
però és una mostra més,
d'allò que deia com va ser el programa,
que és molt perillós,
perquè a vegades es pot fer molt d'amago.
Només un petit exemple,
i no cauré jo en el parèm de dir els noms,
evidentment,
però anomenar una cobla
i dir coses que poden afectar
la moralitat d'algunes persones
d'aquesta cobla,
una cobla, a més a més,
de molta, moltíssima anomenada,
doncs, a part de poder-se complicar la vida,
qui les diu,
en aquest cas algú que les deia,
doncs, ho feia donant el seu propi nom,
doncs, pot fer mal,
a nivell personal
i a nivell, inclús,
de prestigi d'aquella institució.
Són coses aquelles
que valdria la pena pensar-les abans de dir-les.
I això, us ho diu algú,
doncs, que és partidari
de dir les coses clares
i que en aquest món de la sardana,
el món de la cobla,
n'hi ha moltes a dir.
I moltes s'estan dient aquests dies
pel Facebook,
busqueu l'apartat Més Garreta,
perquè bé, aquí hi ha una part de reivindicació
dels músics de categoria
i veureu que hi ha tela,
tela marinera.
I si sabeu destriar el gra de la palla,
com s'acostuma a dir,
hi trobareu coses molt, molt interessants.
I també altres podeu dir
que va passar,
diumenge passat,
el concurs de Tarragona.
pel que fa a la presentació,
doncs, no m'hi posaré,
és l'opinió personal
de la nostra oïdora.
En tot cas,
dic que aquí va haver
alguna petita,
doncs, dubtes,
o sigui,
podria desenvolupar-se el concurs,
com s'acorda,
va acabar alguna gota,
al final,
res de res,
el concurs es va desenvolupar
en normalitat.
I aquí podríem vincular
aquesta xefraderia
amb l'anterior,
perquè així de rebot,
els va tocar rebre,
en aquest debat,
al Facebook,
la cobla que actuava a Tarragona,
la cobla
Cusatània.
Les valoracions
de qualitat musical,
arribats a cert punt,
jo no m'hi veig
en cor d'edir-re,
dic,
això sí,
que la cobla
va quedar prou digna
per tal de poder
ballar el concurs.
Que potser
es podria exigir més,
aquí,
doncs,
podríem anar
a debatre
moltíssim més.
Un apunt,
només,
que els pobres músics
que actuaven a Tarragona
van tenir molt mala sort
i és que
la sardana Rebessa,
primer,
una sardana
que es veu
que els papers,
les partícules,
no estaven en condicions,
se'n va donar una altra,
el responsable
de la Unió de Colles
sempre en porta
de reserva
i era una sardana
d'un compositor
d'aquells que,
per explicar
un paraules clares
i directes,
escriu música
de concert,
Josep Maria Vila
i Candola,
un dels grans noms
de la composició
per a cobla,
un compositor
però ja desaparegut
fa molts anys
i segurament
va escriure
aquestes sardana
Rebessa
abans de la guerra.
A mi,
personalment,
m'hauria agradat
veure
com se'n sortien
interpretant
a vista,
que és com es fan
a les Rebesses
normalment,
segons quines cobles
una sardana
d'en Vila Gandol.
I del concurs
de Tarragona
ja fa uns anys
que és habitual
molts anys
perquè van lligades
a les festes
majors respectives
del concurs
de Tarragona
al concurs
de Barcelona,
demà
el concurs
de la Mercè
i sabem,
aquí només serem breus
pel que fa
la xafarderia,
que és un concurs
d'aquells atractius
pel lloc,
per l'ambient,
per l'organització
sempre molt acurada
i la prova
d'això
és que
amb els temps
que ocorren,
que s'han hagut
de suspendre
molts concursos
per manca
de colles,
doncs en aquell cas
és el revés,
sabem que per exemple
la colla
toc de dansa
de Tarragona
no ha estat
etmesa
perquè estava
coberta
el coberta
al cupo,
diguem-ho així,
la quantitat
de colles
atmeses
i en són
forces,
en són moltes
aquells concurs
de Barcelona.
I acabem
aquestes xafarderies
amb una altra referència
el passat cap de setmana,
diumenge passat,
a Reus,
la ple que organitza
la colla
sardanista
Rosa de Reus,
tres estrenes
de sardanes
i una d'elles
amb petit
toc de misteri
s'anunciava
que era
la sardanarrauxa
i seny
que donava a conèixer
la coble
rau jove
i es deia
senzillament
que estava dedicat
a algú
que segurament
seria present
a la plec.
Efectivament
una sardana
molt de l'estil
de l'Alfred Abad
compositor
terragoní
dedicat
a la Teresa Vives
que és una
d'aquelles persones
que molts de vosaltres
potser no us dirà
res però aquells
que seguiu
els aplecs
que esteu
fins i tot
un temps
són aquelles balladores
fidels
i a més a més
una persona
realment
molt agradable
i molt entranyable
per a tots els que ens movem
dins el món de la sardana
en aquestes comarques.
Més que amerscuda
sens dubte
aquesta sardana
dedicada
a ella
rau sí seny.
No és una xafraderia
perquè realment
ja és un fet
que es produirà
la setmana vinent
ja ho he deixat
que veure abans
i és que a partir d'ara
el programa
un, dos i seguit
es passarà a emetre
els divendres
a dos quart de nou
del vespre
aquesta mateixa sintonia
evidentment
i en directe
altra vegada
recuperem allò
que havíem fet
sempre
el nostre programa
des del primer dia
fer-lo
en directe
fora d'algunes
excepcions
molt, molt, molt
concretes
molt específiques
i a més a més
això sí
no us perdreu
el programa
si és que ja
estàveu acostumats
a escoltar-lo
el dissabte
o el diumenge
perquè seguirà repetint-se
a les hores habituals
a les dotze del migdia
i el diumenge
a partir de les deu
del matí
la cita doncs
altra vegada
en directe
i com a novetat
divendres vinent
a dos quarts de nou
del vespre
tornem-hi a la música
ara amb una sardana
que ens interpreta
la cobla salvatana
d'un compositor
que durant molts anys
va ser l'ànima
d'aquesta formació
amb Pere Fontàs
compositor
a més a més
d'instrumentista
de Fiscorn
com a compositor
autor de sardanes
de plaça
però això no vol dir
que siguin sardanes
doncs
senzilles
ni xabacanes
si em permeteu
l'expressió
en aquest cas
nascerdana obligada
de tenora
que va escriure
en col·laboració
va escriure conjuntament
amb el que era tenora
en el moment d'escriure-la
el 1976
de la cobla salvatana
en Josep Mir
tot un nom
realment mític
també
dins el món
de la cobla
i de la cobla salvatana
més concretament
el cas curiós
és que la van anomenar
Paquita
i el cas és que era
és el nom
de les esposes respectives
tant la del Pere Fontàs
com el Josep Mir
escoltem l'enversió recent
de la cobla salvatana
amb el seu tenor actual
en Josep Farràs
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
de la cobla salvatana
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!