25 anys de ràdio
Avui tenim dues qüestions
les quals tractarem en aquesta hora de programa
Un 30 de gener de 2007
l'exfupolista Julio Alberto
participava en diverses xerrades
en centres educatius
en el marc d'un programa d'activitats
per prevenir el consum de drogues entre els joves
Escoltarem l'entrevista
que va realitzar el nostre company
Elder Moya en directe des del Col·legi La Saie
amb el futbolista
amb l'exfupolista Julio Alberto
També en aquesta hora de programa
recordarem l'estudi de pobresa de Càritas
que a través de la Universitat Rovira i Virgili
realitzava un 18 de desembre de 2008
Tot això acompanyat de bona música
i parlant de música
hem de presentar el nostre company Jo Maria Bertran
que aquesta setmana ens presenta un nou any
Jo no sé si el nostre company Jo Maria Bertran
ens oferirà dues setmanes seguides
de l'any 1987
que ens ademem
avui mateix
Bé, estarem al cas
a veure què és el que succeeix
Doncs ja ho saps
dins dels 25 anys de música
avui
l'any 1987
I tot això
en un flash
que comencem ara mateix
i en 59 minuts
no arriba
que tenim per davant
per compartir
a la sintonia de Tarragona Ràdio
Ens acompanyeu?
Doncs comencem avui
amb la música d'EFR David
i ell en el seu moment
ens feia una convidada força especial
anar amb ell
en un viatge cap al Sahara
Sahara Night
Ara mateix
no està el tema
com per anar viatjant
però
si ho fem amb la imaginació
no té preu
in the awful
mystery of space
with its weight of fear
I Renault
feel
I realise
the whole here
is per the
Yeah
I know
I know
I know
I know
I know
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que recordem mental dia com el d'avui.
El 30 de gener 2007,
l'exfobolista Julio Alberto
participava en diverses xerrades
dels centres educatius en l'almarc
d'un programa d'activitats per prevenir
el consum de drogues entre els joves.
Es tractava d'una iniciativa
del Patronat Municipal d'Esports
que comptava amb el suport de l'Associació de Veterans del Barça.
La unitat mòbil de Tarragona Ràdio
es va traslladar fins al col·legi La Salle.
Conversava amb ell,
Elder Moya dirigia l'entrevista
des dels estudis de Tarragona Ràdio,
Ricard Laoz.
Avui tenim un protagonista molt especial
perquè en el seu moment va ser
molt popular,
va ser molt famós, era jugador
del Barça, va ser jugador del Barça
durant molts anys. Parlem de Julio Alberto.
Avui Julio Alberto
està a Tarragona fent diferents
xerrades en alguns centres educatius
i també amb els joves
jugadors del Nàstic.
Està participant en una jornada
i en un programa d'activitats
que vol prevenir el consum de drogues
entre la gent jove.
De fet, volen prevenir el consum de drogues
i fomentar la pràctica esportiva.
La jornada l'ha començat Julio Alberto
aquest matí a les 10,
al col·legi La Salle,
amb una xerrada amb els joves d'aquest col·legi
i nosaltres hem volgut anar
amb la unitat mòbil
fins a aquest punt de la ciutat
per veure què diu Julio Alberto
i quina és la seva experiència.
De fet, avui Julio Alberto farà diverses activitats
i acabarà a la tarda amb una taula rodona
a l'Ajuntament de Tarragona.
Però, en fi, com dèiem,
anem amb la unitat mòbil
amb Josep Sunyer
i amb Ellder Moya,
com dèiem,
a les portes del col·legi La Salle.
Ellder Moya, bon dia.
Bon dia des del col·legi La Salle de Tarragona,
on fa breus instants
ha finalitzat aquesta xerrada
amb els alumnes del cicle
Enganxat a l'esport
i que organitzen conjuntament
l'agrupació de veterans del Barça
i el patronat municipal d'esports de Tarragona,
uns col·loquis que s'estan fent
a nivell de tot Catalunya
i que avui han arribat a la capital tarragonina.
Per parlar d'aquesta campanya
de prevenció de drogues pels joves,
tenim al nostre costat
el protagonista principal,
l'exfutbolista de l'Atlètic de Madrid
i del Barça, Julio Alberto,
que parla obertament
i en primera persona
del que és el món de les drogues
perquè recordem, ell hi va caure
però també amb molta força de voluntat
va aconseguir sortir-se'n.
Julio Alberto Moreno, bon dia.
Què tal, buenos días.
Julio Alberto, portes ja dies
fent aquests col·loquis
arreu de tot Catalunya.
Hi ha conscienciació,
palpes que hi ha conscienciació
entre els joves i el món de les drogues?
Sí, moltes.
Per exemple, en la xerrada
que hem tingut aquesta mani aquí a la Salle,
igual que ayer en Salou també,
moltíssim, un interès tremendo
per els xavals que et fan
tot tipus de preguntes,
que et diuen com són,
com es van a dar
segons que situacions
i crec que estem entendint-nos perfectament
i va tot fenomenal en aquest sentit.
S'acostuma a dir una miqueta
que els joves ho saben tot
o que sembla que ho saben tot
en el món de les drogues
però realment els hi queda molt per aprendre, no?
Sí, moltes.
Ayer m'haginien diverses preguntes
tremendament inocentes
i a més les persones que me lo hacían
era com que sabien de tot, no?
Jo sé més que tu i tal.
I això és normal
perquè són joves,
no han passat per aquestes experiències
i és lògic que pensen
que això no els va a passar
i que no va a suceder,
que ells controlen tot.
Fan molt més cas els joves
per dir-nos,
sobretot si la persona que els para
que els fa aquest cara a cara
és una persona famosa en aquest cas?
Jo crec que, a ver,
el que jo sigui una persona famosa,
conocida i que li hable de esta manera
tan abierta, tan, digamos,
tan de tu a tu,
con el mateix idioma,
además de ells, no?
El mateix llenguatge d'ells,
jo crec que això els fa abrir-se,
els fa ser més extrovertidos,
preguntar-me a les xarxes,
preguntar absolutament tot
i estar més interessats
per la conversació.
Además, li cuento coses
particulares de mi treball personal
en prisiones,
en centros,
en molts llocs
i amb gent que té problemes
i els cuento casos reals,
de coses que succeden a la calle.
Què se li pot dir a un jove
quan acostumen a dir allò
que en aquesta vida
s'ha de provar tot,
sobretot perquè diguin no
al tema de les drogues?
Jo hi ha coses
que ja no mereix la pena provar-les,
i ara he parlat amb un xaval
que ha fet tres o quatre preguntes
molt bones
i m'ha fet també
una pregunta parecida.
No sabes que las consecuencias
van a ser las que son
gente que está en prisión,
gente que está en un centro,
gente que se ha muerto,
gente que está en una silla de ruedas.
Si esas son las consecuencias,
¿para qué las vas a provar?
Es decir, es una tontería, ¿no?
Es decir, ¿para qué voy a ir
a 300 kilómetros por hora
si sé que me puedo matar?
Es una tontería,
prefiero la 120.
En la droga ningú controla.
Nadie.
No conozco a nadie
que consuma drogas
que vaya de más a menos
y que deje de tomarlas.
Todos van de menos a más
y acaban enganchándose.
Julio,
què és el que porta
diferents esportistes d'elit,
tal igual que diferents persones anònimes
en definitiva
a caure en el món de les drogues
com per exemple et va passar a tu?
Bueno, yo sé,
son cosas,
yo creo que de mi vida personal
ya he hablado muchísimo,
prefiero ya hablarlo
sobre las charlas con los chavales
y dejarlo ya de lado.
Digamos que ahora estoy en otro proceso,
el de ayudar,
ya son muchos años fuera
haciéndolo
y quiero seguir ahí,
prefiero no hablar de mi vida personal.
Els interrogants,
que a més et pregunten als joves,
els dubtes,
quins són?
Hombre,
una de ellas es
qué puedo hacer yo
si tengo un amigo que consume
y yo no consumo
porque no me gusta.
Esta es una de las preguntas claves
en casi todas las charlas,
¿no?
cómo le puedo ayudar,
qué tengo que hacer yo,
qué decisión tengo que tomar.
Entonces,
esa es una pregunta clave
y la decisión está muy clara.
Primero intentar ayudar
y decirle,
deja de consumir
y luego si no te tienes que respetar tú
y crearte tú un poco a ti mismo
y decir,
yo no quiero hacer esto,
por lo tanto,
tengo que cambiar de amigos
y hay que renunciar a algo.
Es decir,
y eso es bueno.
Una de las clau,
sens dubte,
com indica el mateix lema de la campanya
és enganxa't a l'esport.
El deporte,
yo creo que es un arma tremenda.
Gracias.
El deporte es un arma fundamental.
Yo creo que en el deporte
tenemos una de las claves
para hacer amigos,
para, no sé,
tener valores,
para hacer muchas cosas
interesantes e importantes
en nuestra vida,
compartir,
trabajar en equipo,
etcétera, etcétera.
Yo creo que por eso
hemos elegido este lema,
enganxa't al esport,
que creo que va como anillo al dedo
en estas charlas.
Julio,
¿i quina es la clau
per una persona
que aconsegueix,
podríem dir,
per primera vegada,
desenganxar-se
de las drogues
i després hi recau?
¿Quién es la clau
per no tornar-hi a caure?
Yo creo que es un poco
el entorno,
¿no?
El entorno de personas
que te rodean
y con las personas
que te relacionas,
el trabajo que tengas nuevo,
etcétera, etcétera.
El entorno
y luego la fuerza
y luego la fuerza de voluntad
por encima de todo.
Canviant una miqueta
més de tema
i parlant,
doncs amb un futbolista
que com la trajectòria
que tu has tingut,
suposo que estàs pendent
com a tot home de futbol
una miqueta
del que és
l'actualitat futbolística
que tenim al Nasti
que a la primera divisió
ha acabat d'arribar.
Com veus l'equip?
Creus que aconseguirà
aquesta permanència?
Pues del 4-0 a l'Espanyol
otra vez ha vuelto
a meterse ahí arriba.
Son tres puntos
que necesitaba
importantísimos
y creo que no está todo dicho,
¿no?
Lo que pasa es que está complicado
porque cuando estás ahí abajo
cuesta un montón salir de ahí
pero el Nasti
tiene un equipo muy majo
a mí me gusta
y además es de aquí,
es de Tarragona,
es otro equipo catalán
y por lo tanto
con todo mi apoyo
le voy a alentar
para que salga de ahí.
Julio,
has guanyat moltes finals
en la teva vida
també n'has perdut altres
no en farem referència de cap
però sens dubte
suposo que guanyar
en aquest cas
la batalla contra la droga
ha sigut sens dubte
la més important, oi?
Por supuesto
yo creo que está ganada
y hay que seguir ganándola.
Doncs Julio Alberto
gràcies per compartir
aquests minutets
amb els micròfons de Tarragona
explicar una miqueta
el que serà el protocol
d'aquest matí
també d'aquesta tarda
aniràs a fer una xerrada
també a l'Institut Martí Franquesa
a la tarda al Futbol Base del Nasti
i després una taula rodona
aquest vespre, oi?
Efectivamente
y por último
siempre acabamos con la tabla redonda
a las ocho de la tarde
más o menos, sí
Doncs Julio Alberto
benvingut de nuevo a la vida
Gracias
Gràcies
Doncs aquestes són les paraules
de Julio Alberto
des de l'Institut de la Salle de Tarragona
on fa pocs instants
com dèiem
ha finalitzat aquesta xerrada
amb prop d'una 120ena
d'alumnes del Col·legi de la Salle
sobre aquesta campanya
Enganxa't a l'esport

d'alumnes del Col·legi de la Salle de Tarragona
de la Salle de Tarragona


Can't not wait
I'm sure there's no need to
complicate
Our time is short
This is our fate
I'm yours
I've been spending way too long
Checking my tongue in the mirror
And bending over backwards
Just to try to see it clearer
But my breath fogged up the glass
And so I drew a new face
And I laughed
I guess what I'll be saying
Is there ain't no better reason
To rid yourself of entities
And just go with the seasons
It's what we aim to do
Our name is our virtue
But I won't hesitate
No more, no more
It cannot wait
I'm yours
Open up your mind
And see like me
Open up your plans
And damn, you're free
Look into your heart
And you'll find that
The sky is yours
So please don't, please don't, please don't
There's no need here to complicate
Cause our time is short
This or this or this is our fate
I'm yours
I'm yours
Oh, I'm yours
Oh, I'm yours
Oh, oh, oh
Baby, you believe I'm yours
You best believe
You best believe I'm yours
25 anys de ràdio
I després de recordar el pas de l'expopulista Julio Alberto
Per les nostres contrades per Tarragona
Encetem la següent entrevista
Un equip de la Universitat Rovira i Virgili
Va realitzar un estudi
De les condicions de vida de la població de Tarragona
A petició de Càritas Interparroquial
Es destacava llavors
Que una de cada cinc llargs de la ciutat
Estava per sota del llindar de la pobresa
Van parlar amb el director de Càritas, Jordi Borràs
I Francesc Valls
Membre del grup de recerca d'anàlisi social i organitzativa
De la Universitat Rovira i Virgili
Això era un 18 de desembre de 2008
Comentava aquestes dades Ricard Laoz
Ampliant amb un cerrar en detall
La notícia més destacada de l'informatiu
I també notícia avui de portada
A la premsa local tarragonina
Són les dades
Les conclusions d'un estudi
Sobre les condicions de vida de la població de Tarragona
Que ha elaborat un equip de professors
De la Universitat Rovira i Virgili
A petició de Càritas Interparroquial a Tarragona
Una de les xifres, un dels titulars de l'informe
Diu que una de cada cinc llars de la ciutat de Tarragona
Està per sota del llindar de la pobresa
Avui volem parlar d'aquest estudi
Com dèiem, és un tema que ja hem comentat també fa uns minuts
En el temps de la tertúlia
Però per ampliar les dades
Les conclusions d'aquest estudi
Ens acompanya el director de Càritas Interparroquial
Jordi Borràs
Jordi, bon dia
I també ens acompanya Francesc Valls
Que és un dels membres
Un dels responsables del grup de recerca d'anàlisi social i organitzativa
De la URB, que és qui ha elaborat aquest estudi
Francesc, també bon dia
Jordi, això ho vau encarregar a Càritas
Amb quin objectiu?
És a dir, quan vau encarregar aquest estudi
Què preteníeu?
Feu com una mena de fotografia de la situació de la ciutat?
Sí, efectivament
Bàsicament era amb aquest objectiu
Nosaltres des de Càritas, bàsicament des de totes les Càritas parroquials
Des de cada parròquia es treballa molt amb la base a nivell de voluntariat
I allí és on es veu en totes les demarcacions de la ciutat
Vol dir, la ciutat, centre-ciutat, barris, etc.
Es pot treballar molt bé i es veu clarament aquesta fotografia
El que passa és que volíem anar una mica més enllà
i veure realment la fotografia, com bé dius
real i de tota la ciutat
Les conclusions us sorprenen a vosaltres
que esteu treballant en el dia a dia com a Càritas
amb aquests sectors?
Us sorprèn o no?
Bàsicament no
Perquè realment, ja com t'he dit
estem treballant des de la base
amb aquesta gent
amb aquestes persones
inclús famílies
Després ho comentarem si vols
inclús famílies que venen a demanar ajut a Càritas
que venen a demanar ajut a serveis socials de l'Ajuntament
Per tant, és bàsic treballar colze a colze amb serveis socials, lògicament
però nosaltres sí que vèiem que aquesta tendència podia anar per aquí
Francesc, anem una mica a les dades principals
o a les tendències principals sant de l'estudi
el titular que destaquem avui als mitjans de comunicació
és aquest 20% de llars de la ciutat de Tarragona
que viuen per sota del llindar de la pobresa
Això què vol dir, traduït a la pràctica
què vol dir viure per sota del nivell que es considera ja pobre?
A veure, hauríem d'explicar, sense entrar en detalls tècnics, què vol dir això
Com es calcula que una família o un nucli familiar viu amb pobresa?
Com la considerem pobre o no?
S'estableix un llindar, una frontera que separaria la població, les llars pobres
d'aquelles que no són pobres
La manera de calcular aquest llindar potser serà una mica tècnica
però vindria a ser un punt de referència mitjà, per dir-ho d'aquesta manera
del conjunt d'ingressos de totes les llars de la ciutat
en aquest cas de la mostra d'aquest estudi
A partir d'aquest punt mitjà
si vols ja t'ho dic directament
és els ingressos totals
que tenia la llar situada just a la meitat de la mostra
calculem el 60% d'aquests ingressos
i obtenim el llindar de pobresa per persona
més ben dit per unitat de consum
però aquí no cal entrar-hi potser perquè ja són qüestions molt més tècniques
Aquell llindar per una persona que visqui sola
és de 7.560 euros a l'any
Això que vol dir que totes aquelles llars unipersonals
amb uns ingressos inferiors a aquest llindar
les considerem com a pobres
i a partir d'aquí anem establint
calculant els altres diferents llindars
per qualsevol tipologia de llar de la ciutat
En la pràctica també vol dir que aquesta persona
o aquest nucli familiar que està en aquesta situació
té realment dificultats econòmiques
per desenvolupar la seva vida quotidiana
Evidentment, la gràcia per dir-ho d'aquesta manera
de calcular la pobresa d'aquesta forma
és que la relativitzem en funció de l'entorn
de la societat
Potser aquests mateixos 7.560 euros
en una altra societat de referència
no esdevindrien un senyal de pobresa
perquè la persona podria desenvolupar
la seva vida d'una forma digna
o sense problemes
Exacte
Però en aquest context
a tots els oients
suposo que s'ho imaginen
no vivint sols
amb uns ingressos anuals
de menys de 8.000 euros
això no arriba a ser
ni 800 euros mensuals
que no vol dir que
siguin persones
evidentment que treballen
i que tinguin uns ingressos
de 600-700 euros al mes
vol dir que
en molts casos
reben prestacions
de jubilació
majoritàriament
o que tenen
una vinculació
amb el mercat laboral
feble
o de baixa qualitat
vol dir
ocupacions precàries
entrades i sortides
constants
del mercat laboral
etcètera
La taxa més alta
es dona
amb dones
grans
que viuen soles
vídues segurament
és aquest el perfil?
Si haguéssim de dir
el perfil més greu
d'actuació urgent
seria aquest
dones d'edat avançada
que no tenen
el marit
o si la font d'ingressos
prové d'una pensió
de jubilació
majoritàriament
o d'algunes ajudes
que els puguin remetre
els familiars
en el cas
que s'ho puguin permetre
evidentment
i això
d'edat avançada
Però per sota
d'aquest perfil
que segurament
és el també més conegut
perquè s'ha parlat
en altres vegades
al rang d'altres estudis
i d'altres informes
quins altres perfils
podem
fins i tot
en alguns casos
ens poden sorprendre
al conjunt de la societat?
Nosaltres vam destacar
quan vam presentar
l'informe de Càritas
els vam destacar
quatre grans perfils
el primer seria aquest
que ja hem comentat
un altre
un segon perfil
vulnerable
també estaria molt lligat
a la perspectiva del gènere
i serien
el de les dones
que provenen
d'un procés
de ruptura familiar
és a dir
dones que encapçalen
la seva llar
i que són
divorciades
o separades
o vídues
més enllà
d'aquestes jubilades
aquest seria també
un perfil
de pobresa
amb elevat risc
i aquí
s'incorpora
el tema
dels infants
infants
que viuen
amb aquest tipus
de llars
doncs que
que tenen
també pateixen
la situació familiar
i també
hem detectat
una elevat risc
de pobresa
un tercer perfil
seria
el dels joves
joves
que
s'han emancipat
d'una banda
o
que són
la persona
de la seva llar
que porta més ingressos
que vol dir
que viu amb els pares
per exemple
però potser la mare
no treballa
i el pare
s'ha quedat a l'atur
i el jove
és la persona
que porta més ingressos
a la seva llar
o com dic
joves emancipats
aquest seria
un altre perfil
amb elevat risc
de pobresa
i aquí
la dada
destacada
és que majoritàriament
treballen
així com
per exemple
en el primer perfil
és un perfil
de pobresa
tradicional
lligada
a la inactivitat
en aquest cas
els joves
pateixen
això que us comentava
una relació
més aviat feble
amb el mercat
de treball
tot i que treballen
però
tenen uns ingressos
que no són suficients
per portar una vida
entre cometes
normal
exacte
i aquí hauríem d'afegir
en el cas que siguin emancipats
evidentment
els costos
de l'habitatge
del lloguer
o de la compra
i el quart perfil
seria el de
el denominem
nucli divers
vol dir que
llars
on
potser conviuen
dues famílies
és a dir
dos nuclis familiars
sota el mateix
dins del mateix
llar
o persones
que conviuen
i no tenen
cap mena de relació
entre elles
i dintre d'aquí
sí que
queda molt
té un pes important
el col·lectiu
de la immigració
el col·lectiu
de nouvinguts
que he sentit
que abans es comentava
durant la tertúlia
també seria
un dels col·lectius
seria aquest
quart dels col·lectius
amb elevat risc
de pobresa
a la ciutat
les conclusions
de grans trets
a vosaltres
els que heu estudiat
els que heu fet
aquest informe
a partir
per cert
de 931 casos
s'han estudiat
931 llars
al municipi de Tarragona
a vosaltres
us ha sorprès
algun element?
diguem-ne que no
els trets van
cap allà
on pensàvem
que podien anar
evidentment
sempre sorprèn
aquestes elevades taxes
de pobresa
però cal dir
que són
força similars
a les que hi ha
a nivell de Catalunya
o d'Espanya
existeixen
sí que cal dir
que a nivell europeu
Espanya és un dels països
amb major risc
de pobresa
però bé
la realitat
de Tarragona
en aquest sentit
es trobaria
dintre d'aquesta tendència
de la pobresa
a Catalunya
i a Espanya
el que sí que hem detectat
és que
en els darrers anys
en els darrers 15 anys
de creixement econòmic
no s'ha produït
una reducció
d'aquest percentatge
de pobresa
és a dir
tradicionalment
els anys 70 i 80
quan hi havia
períodes de recessió econòmica
augmentava el percentatge
de pobresa
la pobresa
afectava molta més gent
però després
el posterior cicle
de creixement econòmic
servia
per reabsorbir
aquestes
capes de població
i tornava a baixar
el nivell de pobresa
doncs
des de després
de la crisi
de primers dels 90
això no s'ha produït
i podríem dir
que els nivells
estan estancats
els nivells de pobresa
entre el 19 i el 20%
és a dir
que aquestes dades
s'arrossegarien
ja des de fa uns quants anys
tot i que no tenim
elements comparatius
concrets
és a dir
aquestes dades
que ara ho he fet
públiques
no les podem comparar
amb un estudi similar
de fa 5 o 10 anys
aquí a Tarragona
existia un estudi
però
els paràmetres
per al càlcul de pobresa
són diferents
llavors
si féssim la comparació
si ara us digués aquí
comparant aquest 20%
amb el que sortia llavors
diguem que estaria mentint
o seria
poc assenyat
que s'estaria distorsionant
exacte
exacte
perquè els paràmetres
de càlcul
eren diferents
per què eren diferents?
simplement perquè
l'estudi del 1999
seguia les directrius
de l'Eurostat
de l'oficina
d'estatística europea
que és
qui marca
la forma de calcular
aquest fenomen
i nosaltres també
però
durant aquest període
l'Eurostat
va canviar
aquest paràmetre
la mostra com dèiem
és de 931 llars
a la ciutat de Tarragona
es va fer entre novembre
de l'any passat
i l'abril
d'aquest de 2008
per tant són dades
relativament recents
però que encara segurament
no han pogut detectar
en fi
la crisi econòmica
que ha crescut
d'una manera espectacular
en els últims mesos
creieu
vosaltres
els que estudieu
aquests fenòmens
que aquestes dades
aquestes xifres
aquestes estadístiques
han pogut augmentar
en aquests últims mesos?
esteu convençuts
fins i tot?
bé
seria una mica de sociologia
ficció
suposem
que amb l'augment
de l'atur
de les darreres setmanes
que hem detectat
per Tarragona
el percentatge
de la pobresa
segurament
afecta més gent
però
sí que
en això
sí que hi ficaria la mà
que segurament
el que ha augmentat molt
és la percepció
de la vulnerabilitat
llars
que ja no veuen
tan clar el futur
com el veien
potser
en el moment
que els van fer
l'entrevista
l'enquesta
potser les condicions
objectives
no han variat
tant
poden haver variat
però potser no tant
com segurament
haurà variat
la seva percepció
de cara
al futur
amb aquest estudi
Jordi
més enllà
de fer aquesta fotografia
de la situació
de la ciutat
què preteneu a Càritas
donar un toc d'alerta
al conjunt de la societat
a les institucions
home
bàsicament
tots els estudis
es fan
perquè
primer perquè
tinguin continuïtat
i després
perquè
amb aquesta fotografia
que parlàvem abans
doncs
cap on
cap on
podem tirar
que no donem
pas de sec
no només
a Càritas
sinó
a tot el conjunt
de la ciutat
totes les administracions
serveis socials
ajuntament
per tant
s'ha de mirar
amb molt de calma
amb molta calma
i ja dic
dintre d'aquest
llindar
de la pobresa
que parlàvem
també clar
s'han de veure
totes les zones
quines
conseqüències
té aquest estudi
per cada zona
i estudiar bé
i veure
si realment
tots els projectes
que es duen
a terme
tant des de Càritas
com des de
les administracions
on s'adequen
a la realitat
que estem vivint
és molt preocupant
que es concentrin
aquestes dades
de pobresa
en determinades zones
de la ciutat
tot i que no és sorprenent
segurament
perquè ja ho podíem intuir
ja ho podíem saber
però en fi
les dades demostren
que la pobresa
és pràcticament
inexistent
en zones d'allà avant
i en canvi
s'acumula
d'una manera
segurament
més que preocupant
en zones d'aponent
això
no sé si
és especialment alarmant
per entitats
com vosaltres
que treballeu
amb aquests col·lectius
i realment
que cada dia
són més
les persones
que venen
a les Càritas
parroquials
i per demarcació
parroquial
o per demarcació
d'aquestes zones
de la ciutat
doncs efectivament
veiem que hi ha
zones de la ciutat
que pateixen
més pobresa
que altres
per això
sempre ha estat així
i la tendència
era evident
que era així
les persones
que venen a Càritas
són els usuaris
que comentava
ara el francès
aquests perfils
aquests quatre perfils
o potser la gent
que ve a demanar ajuda
amb una entitat
com Càritas
en fi
també és un altre
és un altre tipus
o d'alguns
d'aquests quatre perfils
que comentàvem
n'hi ha alguns
que volen més ajuda
o que la reclamen
més que d'altres
nosaltres
segurament
segurament
aquests perfils
que abans parlava
el francès
estan
situats
amb la gent
que
amb les persones
que venen
a demanar ajuda
a Càritas
les persones
que venen
a Càritas
doncs venen
poden venir
evidentment
derivats
de serveis socials
poden venir
perquè
per la demarcació
de la zona parroquial
que li pertoca
doncs
és on ha d'anar
però venen
des de
demanant
perquè no tenen
demanant
aliments
fins a demanar roba
habitatge
inclús
el problema
de l'habitatge
és evident
també
la manca de treball
l'atur
doncs ha comportat
no poder pagar lloguers
i estem veient
que famílies
tenen moltes dificultats
i potser això
és el que
ens falta
per veure
aquests propers mesos
sí
perquè
arran d'això
que estaves comentant
en les últimes setmanes
en els últims mesos
arran de
l'increment
de la crisi econòmica
esteu notant
més gent
més sol·licituds
d'ajuda
nous perfils
què veieu
en el dia a dia
els que esteu treballant
a Càritas
sí
home
des de Càritas
sempre diem el mateix
tenim el primer
que truca a la porta
el que passa
que sí que
les Càritas
estan col·lapsades
sí que és veritat
que
parlant amb serveis socials
també estan col·lapsats
per tant
hem de fer un esforç
i aquest estudi
ha de servir
perquè
ens sentem
ens aturem
un moment
i diem
cap a on hem d'anar
i quines actuacions
evidentment
en recursos humans
recursos econòmics
que facin falta
però què hem de fer
a partir d'ara
però qui ho ha de fer això
és a dir
ho podeu fer només
entitats com vosaltres
calen molts més diners
moltes més aportacions
per part de les institucions
que a més a més
tot això coincideix
amb un moment
de pressupostos
ajustats
amb un moment
de crisi econòmica
entenc
entenc
que s'està fent
el que es pot
i per part nostra
per la part
que ens pertoca
sempre aquest sentit
d'anunci
i denúncia
d'aquestes situacions
per tant
quanta més gent
es pugui
involucrar
i fer
les aportacions
necessàries
que calguin
millor
per part nostra
ja dic
atendre
acollir
acompanyar
i atendre
amb aquestes persones
famílies
que venen a Càritas
és el que estem fent
i hem de continuar
fent-ho així
A partir d'aquestes dades
a partir d'aquest informe
encara que el col·lectiu
segurament
de Ciutadans
no es sorprengui
vosaltres com a Càritas
canviareu
alguna de les vostres maneres
de fer
o alguna de les vostres actuacions
o impulsareu
nous programes d'ajuda
és a dir
esteu pensant ja
en coses noves
que heu de canviar
potser objectius
precisament
a partir de
de les dades
de l'informe
Des de Càritas
interparroquial
lògicament
en correlació
amb les Càritas
parroquials
doncs
treballem també
en projectes
en programes
tenim programes
per exemple
de formació
i
de formació
d'inserció
tenim programes
per exemple
infantils
de seguiment
a educació infantil
i tenim programes
també
per acompanyament
a la gent gran
dintre
d'aquests programes
doncs veurem
com podem continuar
fent aquest ajut
i fent
aquest ajut
i sobretot
fer tots els possibles
perquè aquesta gent
surti
d'aquesta situació
de pobresa
i tiri endavant
que és l'objectiu
principal
que tenim
Per anar acabant
preveieu a Càritas
un agreujament
de la situació
d'una manera immediata
les properes setmanes
i mesos
arran de tot això
que estem comentant
més crisi
unes dades de l'atur
que pugen cada mes
de manera
espectacular
més problemes
doncs
per sobreviure
amb una certa dignitat
de famílies
o persones
que viuen soles
preveieu
un agreujament
això
en el proper mitjany
per exemple
el que
es està parlant
molt
i també és una opinió
personal
però es està parlant
molt a nivell
d'altres entitats
inclús
a nivell
d'administració
que clar
ara ens trobem
en una situació
des de fa unes setmanes
uns mesos
en situació
d'atur
de molta gent
però
que estan cobrant
d'alguna manera
la prestació
d'atur
clar
la prestació
d'atur
els mesos
de febrer
de març
s'acabarà
per tant
serà
durant aquells mesos
que preveiem
que preveiem
que augmenti
aquesta
aquesta situació
però
ja dic
continuem treballant
el dia a dia
que de moment
és el que
és el que cal fer
Francesc
vosaltres també
des de la vostra perspectiva
creieu que això
que pot agreujar-se
vosaltres que heu analitzat
tants casos
que això d'aquí uns mesos
es pot agreujar
sí
és evident
és el que comentava
el Jordi
a partir del moment
que
les famílies
comencin a deixar
de rebre els ingressos
que estan rebent
actualment
provinguin
de la forma
que provinguin
doncs
caldrà buscar
algun tipus d'ajuda
es parlava també
de la tertúlia
que potser
no cal
no s'hauria
de donar
tota la responsabilitat
de les entitats
que treballen
en el dia a dia
com Càritas
sinó
doncs
prova d'aplicar
mesures més
estructurals
per dir-ho així
més a nivell
de conjunt de ciutat
i des de l'administració
amb un projecte comú
l'estudi
l'estudi tindrà continuïtat
el que heu fet
ho sabeu
si tindrà continuïtat
us agradaria
suposo que seria interessant
tant pels que treballeu
amb això
com
per a entitats
com Càritas
clar
nosaltres
quan ens van comentar
la possibilitat
de fer aquest estudi
doncs
estàvem entusiasmats
no
poder
efectuar un estudi
d'aquest tipus
d'aquestes dimensions
a la ciutat de Tarragona
no
és el compromís
de la universitat
amb el territori
no sabem
si tindrà continuïtat
seria adient
fer-ho cada 5
cada 10 anys
un estudi
d'aquestes característiques
per poder
allò que abans
teníem limitacions
poder
anar
avaluant
la tendència
de les condicions
de vida
de la població
al llarg dels anys
volia afegir una cosa
que és que
en aquest estudi
la unitat
d'anàlisi
era la llar
què vol dir això?
que tots aquells
col·lectius
individus
que no tenen llar
no formaven part
de l'estudi
persones sense sostre
persones que viuen
en llars comunitàries
etc
tot i que potser
quantitativament
no siguin
una part important
de la població
del conjunt de Tarragona
sí que qualitativament
són els perfils
als quals
la pobresa
els afecta
de forma més agreujada
i aquests
no
formaven part
d'aquest estudi
un aclariment
prou interessant
ho deixem aquí
no tenim temps per més
Francesc Valls
membre del grup de recerca
d'anàlisi social
i organitzativa
de la Universitat
Rovira i Virgili
Jordi Borràs
director de Càritas
i Interparroquia
a la Tarragona
moltes gràcies
per haver vingut
aquest matí
als estudis de Tarragona
ràdio
i haver-nos explicat
les principals dades
i trets
i conclusions
d'aquest estudi
sobre les condicions
de vida
de la població
de Tarragona
felicitats
per la feina
gràcies
i fins la propera
gràcies
bon dia
bon dia









25 anys
de ràdio
i el tram final
sempre del nostre programa
el que fem
és posar-vos
música
música
de l'any 1987
aquesta setmana
la setmana passada
i l'altra
la vam protagonitzar
la va protagonitzar
directament
l'any 1986
hem saltat d'any
hem saltat de setmana
i a veure quines són
les cançons
els temes musicals
en els quals
se sorprenen
el dia d'avui
el nostre company
jo
Maria Bertran
doncs vinga
ja hem escoltat
el que seria
la parla
25 anys de ràdio
ara ens toca
25 anys
de música
molt bona tarda
us donem la benvinguda
amb aquest ritme
roquer
de l'any 1987
en aquests 25 anys
de música
i és que
aquesta setmana
ens centrem
justament en aquest any
l'any 1987
farem un repàs
per als èxits
que més van sonar
a Ràdio Fòrum
o a Tarragona Ràdio
en aquell any
1987
aquest és un grup
sorgit d'aquella època
anomenat
La Granja
i que ens portava
aquesta cançó
que va ser un èxit
Sufro por ti
i ells no són tontos
a Ràdio Fòrum
a Ràdio Fòrum
a Ràdio Fòrum
a Ràdio Fòrum
a Ràdio Fòrum
Sur mi
a Ràdio Fòrum
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit