25 anys de ràdio.
De l'any 2005 i a causa de les pluges va caure una petita part de la muralla, de la nostra muralla de Tarragona.
I la unitat mòbil de Tarragona Ràdio va estar amb diversos convidats que van explicar el per què havia passat precisament allò.
Perquè va caure, a causa de la pluja, part de la muralla.
I avui hem convidat a dos companys que passen cada divendres i en repetició també els diumenges,
com són el Manel Magí per una banda i el Jordi Ximeno per una altra.
Estic parlant dels companys del No em Vinguis amb Històries.
Avui els hem convidat perquè ells també formen part de la nostra vida, de la nostra història de Tarragona Ràdio.
I abans d'extancar, com sempre, saludarem a Joan Maria Bertran, que ens porta des de l'any 1992
moltes cançons d'aquelles que ens posen la pell de gallina i que de tant en tant ens agrada escoltar.
Perquè la música també ha de formar part de la nostra vida com a ràdio.
Imagina't un programa de ràdio sense música, sense una sintonia.
Només parlar, parlar, parlar, arribarà un moment que seria molt cansat.
I com precisament això és el que no pretenem, cansar l'audiència,
el que podem fer nosaltres abans d'entrar en continguts és anar amb la música dels Daycom Blue.
Això es diu Real Gone Kids.
Bona tarda i benvinguts.
Bona tarda i benvinguts.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'actualitat mana, i atenció perquè s'ha produït una notícia d'última hora,
sembla que s'ha enfonsat un tros de muralla,
concretament en el tram comprès entre el carrer Guitarra i el pla de Palau,
vora el pla de Palau per entendre'ns.
En concret s'ha enfonsat un tram important d'uns 20 metres d'allargada
i de 5 metres d'alçada.
Confirmem aquestes dades amb la nostra unitat mòbil,
allí es troba el nostre company Josep Sunyer.
Josep, què tal? Molt bon dia.
Bon dia, doncs, efectivament, és un tram de muralla.
Ara coneixerem el detall d'aquest esfundament.
Som justament al cap de munt del carrer de la Guitarra,
en unes instal·lacions armatíes de l'Arcabisbat,
des d'on podem veure aquest tram,
i per parlar-ne ens acompanyen i de per tram,
cap de comunicació de l'Arcabisbat, a dir que bon dia.
Hola, bon dia.
Què ha passat?
Bé, doncs, us podria dir que exactament,
a través del comunicat que m'ha més, us en llegeixo,
i així podríem anar a fil parlant del tema.
Diu, mira, arran les pluges excessives d'aquests dies,
s'han colmatat les terres de farciment
entre els dos fulls externs de carreus de la muralla
en el sector del Palau Arcabisbal,
propers a la Torre de l'Arcabisbe.
Això ha motivat un esbombament i una ensolcida
del full intern de la muralla
amb despreniment dels carreus de pedra
i de l'àmpit del pas de ronda
i del farciment d'aquest sector de la muralla.
Com a mesures de precaució, s'ha creat una zona de protecció
que ha provocat el tancament tant del jardí de l'Arcabisbat
com del passeig arqueològic.
Ara els tècnics competents estan prenent les mesures adequades
per apuntalar les zones properes en lloc del despreniment
per tal d'evitar més ensorcides
i també, sobretot, assegurar la seguretat de les persones
i, naturalment, també la del monument.
Una qüestió, en fi, que és deguda.
Ara en parlarem amb la responsable patrimòria,
Maria Mercè Martorell,
però per què t'espluges aquesta comúció d'aigua
aquests darrers dies?
Efectivament.
De fet, de totes maneres, no és un fet tan extraordinari.
Suposo que hi haurà hagut moltes parets aquests dies
al reu de Catalunya que s'hauran ensolcit
i, a més a més, la muralla ha passat aquí,
però pot passar a qualsevol altre lloc.
I, a més a més, no és una cosa nova.
Al segle XVI, XVII, XVIII,
ja hi havia unes partides municipals
destinades a adobar la muralla.
Hi havia un llibre que es deia el de la passada del mur,
que era el que se feien unes visures
per si quan s'ensorrava la muralla o el que fos.
I allí és curiós veure les actes.
Cada vegada veus
que hi ha hagut unes pluges a la ciutat,
la muralla, sobretot el part d'aquella d'allí
del portal de Sant Antoni, escurxador,
allò s'anava a terra cada dos per tres.
Ara som a prop del portal del Rossegues,
justament aquí baix,
és a dir, perquè situïn els oients.
Ara en volem parlar també
amb la dient alcalde responsable de Patrimoni,
Maria Mercè Martorell,
i de Bertran, gràcies.
A vosaltres.
Maria Mercè Martorell,
dient alcalde responsable de Patrimoni,
estem aquí, podem veure en aquest moment
la muralla, què ha passat.
Ja s'apunta l'aigua com una de les causes
més probables d'aquesta,
com la més probable, de fet, no?
Sí, no, de fet, és la causa que ha sigut,
ha sigut una filtració d'aigua a la muralla
i, per tant, hi ha hagut aquests dies
unes pluges molt greus.
Com abans deia molt bé l'Arcabisbe,
s'han produït esllevissaments
al llarg de tot Catalunya,
desgraciadament i malauradament
en alguns llocs han pèrdues de vides humanes.
Aquí, afortunadament, no ha sigut així.
S'ha produït una filtració.
De fet, als anys 30 n'hi ha hagut,
en altres moments també n'hi ha hagut
i, justament també aquest perímetre,
aquest tram de la muralla,
el que és el recobriment interior que tenia
ja no era original d'època romana,
sinó posterior, perquè era un tram ja reconstruït
i, per tant, el que farem ara,
l'important és que no hi ha hagut capèrdua,
l'important és que és una zona
que s'hi pot treballar amb molta comoditat,
ja que està dintre de l'anomenat
or de l'Arcabisbe,
per part de l'Arcabisbat,
per tant, no s'ha tingut que tallar excessos,
no s'ha tingut que tallar perímetre,
no s'ha tingut que dificultar l'accés
a la part alta de la ciutat
i el que ara s'ha fet immediatament
per part dels bombers
ha sigut tancar tot el tram,
tancar també la zona de baix
del propi or de l'Arcabisbe
i, a més a més,
ara el que s'ha procedit ja són pels tècnics
tant municipals com de l'Arcabisbat,
arqueòlegs, enginyers,
també arquitectes
i també per les empreses
que tenen que fer l'obra,
ja anar a fer el que són els projectes de xoc,
de manera que es pugui intervenir
aquesta tarda mateix
per començar a retirar les terres
que ja han fet moviment
i també per fer la consolidació
i l'apuntalament del mur.
Ens diuen que podem parlar amb arquebisba,
però, en qualsevol cas,
quina és la importància d'aquest tros de muralla?
Bé, l'importància,
com la de qualsevol monument
i qualsevol espai
i més un monument declarat patrimoni mundial,
és molt important.
Però, bueno, jo insisteixo
que si ens hagués caigut la falsa braga,
que és un edifici
molt posterior
de l'època de la presència dels anglesos
a la nostra ciutat,
seguiria siguent important.
És una zona que, afortunadament,
és fàcilment reconstruïble,
ja que és tornar a recuperar
el que és el parament interior
i aixecar el parament de mur,
que, a més a més,
el tenim tot aquí,
tots els carreus.
Insistim que, a més a més,
són zones de muralla
que són originals,
però que, en el seu moment,
ja s'han produït enderrocaments
i s'han tornat a arreglar.
I, bé, tot el que són zones de muralla
són coses que passen
perquè són espais
que reben moltes aigües
i moltes filtracions
i pensem que estem parlant
d'un monument de 2.000 anys.
Si recordem,
la muralla de Lugo,
només acabada de declarar,
es van produir uns esllavissaments
i es van produir uns enserrocs
fa 5 anys
i, de fet,
són coses que passen
i, afortunadament,
molt remediables,
especialment perquè no hi ha hagut
cap d'any personal.
Maria Mercè Martorell, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Podem parlar amb el senyor
arquivisbe Lluís Martí de Sistac.
Bon dia.
Bon dia.
Què ha passat?
Jo, a dos quarts d'11,
quan anàvem a començar una reunió,
m'han avisat
que s'havia esventrat
una part de la muralla.
Aquest matí,
a dos quarts,
un quart de nou,
dos quarts de deu,
perdó,
he sortit,
precisament a obrir,
sempre surto
per obrir les finestres
del meu despatx,
que dona precisament
a aquesta part del jardí
i a la muralla
i estava tot perfectament
i no hi havia cap problema
i a continuació,
després de l'Eucaristia
i a l'acabar l'Eucaristia
he anat a la reunió
i en aquell moment
m'han comunicat
que s'havia esventrat.
el pes de l'aigua,
han anat filtrant-se l'aigua
a la terra,
són dos murs
i enmig hi ha un tros,
hi ha tot un munt de terra
que és la quina ha anat filtrant
i el pes aquest
ha fet esventrat
una part,
uns 20 metres de...
Gràcies a Déu
no hi ha hagut cap desgràcia personal
i ara el que hem de fer
és de seguida
posar-nos a l'obra
amb l'Ajuntament
per arreglar aquesta part
que és molt bonica
i aquesta part de la muralla.
Per el que m'han dit
sembla que ha passat això
ja més d'una vegada
perquè aquestes muralles
precisament amb aquesta construcció
de tant en tant
es revenden,
una part que es trenca
i que cauen
per exemple
el millor possible
perquè continuï sent
una muralla tan bonica,
una part tan bonica
de Tarragona.
Jaume Pujol, gràcies.
De res a vostès.
Paraules de l'Arcabisba,
Jaume Pujol,
a Balsells,
des d'aquí,
des d'aquest lloc
on podem veure en aquests moments
aquesta part de la muralla
propera al carrer de la guitarra
aquí,
el nomenat Pla de Palau,
justament al jardí
de dins l'Arcabisba
des d'on hi ha hagut aquest ensolciment,
ha caigut aquest tros de muralla
aproximadament uns 20 metres,
fa de llarg el que seria
la part que ha caigut
i té aquí en aquest punt
la muralla aproximadament
també uns 8 metres
aproximadament d'alçada.
Josep,
molt ràpidament
per situar els oients,
per fer una descripció,
l'assondrament ha estat
un assondrament interior,
o sigui,
les runes han caigut
a l'interior de la muralla,
a la zona de la part alta
o han caigut cap a l'exterior?
Aquí estem situ...
han caigut cap a l'interior,
és a dir,
cap a la part del jardí,
és a dir,
aquí hi ha dues,
per entendre'ns,
dues...
o sigui,
la muralla té dintre
una mena de...
de reompliment
de material
de diferents procedències,
bé,
hi ha les parets exteriors,
l'una banda la que donaria
al camp de mar,
per entendre'ns,
i una mica més cap aquí,
al camp de mar,
i l'altra que donaria
en aquest jardí.
Doncs aquí hi ha la part
que dona al jardí
aquest que està tocant
al carrer de la guitarra.
El carrer de la guitarra
és aquest carrer estratet
que fa baixada
i que fa cap...
va donar al portal del Roser.
Correcte,
al portal del Roser,
doncs seria,
just quan comença a fer baixada,
doncs aquí,
al costat mateix,
baixant, diguéssim,
a mà dreta,
veuríem ja aquest ensolciment.
Tota manera,
no es pot veure des de fora.
Nosaltres estem veient ara
perquè som a l'exterior
de les dependències
de l'Arcabisbat.
Des d'aquí ho podem veure
perquè és una part interior
d'aquests jardins,
s'estima,
amb una muralla força alta
i, per tant,
no és visible des del carrer.
O sigui,
perquè la gent no pugui
venir fins aquí a veure,
no cal que vinguin
perquè no el veuran.
És a dir,
des de fora no es veu.
Per cert,
que ens indiquen fons municipals
que per motius de seguretat
s'ha tancat el passeig arqueològic,
a les muralles,
el passeig arqueològic
que dona a l'exterior
de la zona muralla,
damunt del Camp de Mart,
s'ha tancat aquest passeig
per motius de seguretat,
tot i que, insistim,
l'esfondament a sat interior.
Seria a l'altre costat.
Justament el passeig arqueològic
estaria a l'altre costat,
just a l'altre costat
d'aquest tram que ha caigut.
Doncs, Josep,
moltíssimes gràcies.
Alguna punt més d'última hora
referents a aquesta informació?
Bàsicament això,
això que ens hem comentat fins ara
i, en fi,
que la causa ja on ha avançat
és l'acumulació d'aigua
a la part superior.
Doncs, Josep,
moltíssimes gràcies
per aquesta informació
d'última hora,
una informació important.
Reiterem,
s'ha enfonsat,
s'ha esfondrat un tros de muralla
en el tram
davant del Pla de Palau,
al carrer Guitarra.
Per entendre,
ens ha estat un tram important
d'uns 20 metres de llargada.
En aquell tram,
la muralla fa uns 8 metres
trasll.
Per tant,
sent parlant d'un tram considerable
ha caigut,
però la part interior
de la muralla
i la runa
ha caigut,
els carreus romans
han caigut
cap a la zona
del carrer Guitarra,
no han caigut
cap a l'exterior de tot.
I això,
fons municipals
asseguren,
ens han comunicat
que s'ha tancat
per precaució
el passeig arqueològic.
No s'han de lamentar
víctimes personals,
no s'han de lamentar
danys personals
d'aquest tipus
i ara ho escoltàvem
per part de la tinent
d'alcalde de Patrimoni,
la senyora Maria Mercè Martorell
o per part
de l'alcabisbe,
el senyor Jaume Pujol,
que la causa
més probable
d'aquest esfrontament
ha estat
les intenses pluges,
aquest episodi
de pluges
tan continuat
que hem tingut
en el llarg
dels últims dies,
que han produït
aquestes afectacions.
No és com us dèiem,
això és el que succeïa
un 15 de novembre
de l'any 2005.
Allà estàvem,
en situ,
en directe
amb els micròfons
de Tarragona Ràdio.
Però ara és moment
de saludar ja
els companys
del Nom Vinguis
amb Històries
que els tenim més
que preparats aquí
i que m'estan dient
a veure, Sílvia,
que em preguntaràs
que em diràs
que em parlarem
de vosaltres,
del vostre programa
i també coneixerem
alguna coseta
que potser
se'ns escapava, eh?
Perquè ells no van començar
aquí a la nostra emissora
amb el Nom Vinguis
amb Històries,
si no ho van fer
amb un programa
que es deia
Cara a Cara.
Farem d'aquí uns instants.
Farem d'aquí uns instants.
Farem d'aquí uns instants.
Farem d'aquí uns instants.
Farem d'aquí uns instants.
d'aquí uns instants.
Farem d'aquí uns instants.
Farem d'aquí uns instants.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, l'he dit que això es va fer el 3 d'octubre del 2003,
quan s'encetava aquell espai que es deia cara a cara,
i que l'encetaves en un principi tu solet, Jordi.
Sí, sí, sí.
O sigui, el Manel va venir a posteriori o...
El Manel va arribar a posteriori i, bueno...
Però fem una cosa, però abans d'arribar el Manel,
com va ser que et va enredar la Núria?
O tu la vas enredar amb ella?
No, la Núria i jo ja ens coneixíem de Reus,
perquè ja és de Reus, havíem col·laborat els dos a Punt 6 Ràdio
i ja feia un parell d'anys que em deia
Jordi, a veure si véns i fas una mica...
Bé, ara anava a ficar una veu tonta,
com si imités la Núria.
No, no, sisplau.
A veure si véns i fas alguna secció dels ja tardes, no?
Sí.
I al principi no, que no sé què, que no sé quan.
Entonces em vas ficant excuses totes, no?
I un dia dius, vinga, va, Núria, escolta, va,
que m'animo a fer alguna tonteria.
Ara sí, obre la porta que m'he baixat, no?
I pel que he sentit, al principi no tenia ni nom la secció.
No, no, no.
Però crec que es deia...
Cara a cara.
Es va dir cara a cara.
I també m'ha fet molta gràcia escoltar la música,
que no recordo de quin músic és.
Oi, no m'ho preguntis a mi, eh, que també.
Però, bueno, ja sigui amb el cara a cara
o amb el no minguis a mi història,
sempre hem intentat cuidar això,
la línia musical de les sintonies i tot això,
i començàvem amb aquest tema així en pla nasitjars,
que crec que es titulava hamburguesa o hambúrguer o alguna cosa així,
però està, no sé, bons records.
Sí, sí.
Fa vuit anys, anda.
Déu-n'hi-do, eh?
I després crec que m'havies preguntat com va arribar el Manel, no?
Exacte.
Ara anem cap al Manel.
O millor que ens ho expliqui, no?
Sí.
Jo passava pel carrer i em va dir, escolta tu.
Sí, un pobre indignat.
Vaig dir, tu m'hi ha anat aquí.
No, mira, el Manel i jo ja havíem fet un intent de col·laboració també arreu.
Ho podem explicar això?
Sí, ho pots explicar, però el Manel es va enfadar.
I va dir, jo no torno mai més.
Jordi i jo mos coneixem, si no m'equivoco, des del 22 d'octubre de l'any 1990,
que és el dia que vam començar la facultat.
Sí, si t'ho dius.
Sí, si ho dic, perquè una setmana abans m'hi vaig traure el carnet.
I els dos la vam acabar també el mateix dia.
Sí, també, també.
No vam repetir cap cursa, eh?
Això que vam fer alguna campana.
I va haver un intent, quan havíem, sí, per allà l'any 91, 92,
de fer un programa de còmic a Punt 6 Ràdio.
Sí, sí.
Bueno, jo ja el feia.
Et vaig convidar a col·laborar.
Llavors vam vindre jo i un company meu, l'Enrique,
i vam deixar anar alguna paraula que potser no sonava gaire bé.
Malsonant.
Bueno, sonava bé, però en la nostra cultura potser no tant.
Bueno, i que érem més joves, també.
També.
Llavors aquell esperit una mica panqui no va acabar de quallar.
A mi no em molestava.
No, vosaltres ja ho teníeu agafat com de...
Sí, sí, però el director del Miss Oren...
No li va acabar d'agradar, no?
No.
No.
Així va donar un toc d'atenció després del primer programa
i tal com vam sortir de la porta...
Arriba el segon, no?
Jo no torno.
Arriba el segon.
No ho feu a això, sisplau.
I tot serà a dir que aquí m'ho heu tractat molt millor, eh?
Aquí realment...
Ah, perquè tens aquesta petita mala experiència.
A Punt a Ràdio, aquí això ha sigut sempre com a casa.
Mai m'he dit això, és una altra història.
Sí, sí.
Doncs recordo que al Manel li vaig dir
escolta, per què no véns a col·laborar en part de la secció aquesta aquí?
Tot va...
La Núria em diu, a mi que col·labori,
jo li dic que al Manel que col·labori,
sembla una cadena de favors, no?
Sí, sí, sí, sí, no, molt bé.
I no res.
I va dir, mira, vine un dia, escoltes el programa,
tastàs, a veure què hi va venir, en plan...
El primer dia vaig estar...
Convidat de Pedra.
Convidat de Pedra total.
Sí, sí, sí, perquè una pregunta.
Aquí estava sentint el...
De què anava l'espai?
Aquest cara a cara, de què anava?
Si no recordo malament, tractàvem de notícies alternatives
que no apareixien a la premsa,
que es feia'ls i vendre, si no recordo malament,
i era una mica de resum de notícies que havíem trobat
a pàgines web de diferents ONGs o a la premsa, etcètera, etcètera,
de temes que no es tractaven.
Entre el tema dels indignats tindríem molt de...
Ui, ara hi ha molt de ressò.
I després sempre hi havia un disc,
o un disc, una cançó, no sé, ho repassàvem...
Crec que també hi havia efemèrides, potser.
Potser sí.
Sí, que fem ja les efemèrides també, sí.
Sí, potser una, però...
Però era un espai molt curtet, de dalt minuts.
Sí, sí, 10, 15 o 20, no hi hauria, no sé.
Bueno, no me'n recordo.
I més o menys, el cara a cara us han recordat
quan va durar en antena?
Dos anys.
Dos anys en antena.
Sí, dos anys.
Dues temporades.
O tres.
Dos, perquè el primer...
Això ho he de mirar els arxius informàtics.
Si va començar el 2003, jo penso que el primer...
Jo el vaig fer sol.
El vaig fer sol.
O jo vaig vindre a mitjà temporada.
Sí, no, tu vas venir al segon ja, crec.
I llavors vam començar l'altre any a fer...
El cara a cara també i el no vingues amb històries.
Sí, el no vingues amb històries.
I va haver un any que ho fèiem als dos programes.
Que fèieu doblete.
Sí, sí, doblete.
Però en diferents dies, clar.
Com el Barça, sí.
No?
En diferents dies.
Crec que ho fèieu...
No sé si era els dimarts el no vingues amb històries.
Sí.
I el divendres encara continuava el cara a cara.
Sí, sí, sí.
I com ho fèieu, això?
Ja ho claríeu?
Alguna vegada sortia el cara a cara a coses del no vingues amb històries
on arribava, no?
La sang al riu.
No, no, no.
Una capacitat de...
Bueno, la digestió, una cosa...
Darrere nostra hi ha un equip de treball de 52 persones,
no 53 ni 51,
des de guionistes, maquetadors,
gent que pensa i repensa les cançons que han de sonar,
gent que toca les cançons en directe...
Estàs enredant a l'audiència, ho saps, no?
Què, què?
Home, per això després vam acabar buscant patrocinadors d'altestàni
per pagar tota la gent, totes les famílies.
I amb la crisi sexual hem intentat no fer un ERE
i no hem fotut a ningú.
Treballo menys hores, hem repartit el treball.
Sí, i no hem fotut a ningú.
Bueno, anava d'una perrota, no, al carrer.
Et va dir que després del cara a cara va guanyar per col·legi a dalt de mig i a mi històries?
Sí, perquè clar, els sols venim d'estudiar geografia i història.
hem quedat amb l'altre.
Sí, sí.
Home, en Jordi té la sort, no sé si la sort,
però de poder treballar en el que ha estudiat.
Sí.
O sigui, ell va estudiar la carrera de l'història.
Hi ha dies que penso que no és sort.
No, no? Hi ha dies que surt la benenà.
Està en un institut i està intentant transmetre la seva passió per l'història
en estos monstruïtos de 15 o 16 anys.
Jo no, jo estic en un àmbit completament diferent,
també fantàstic, però diferent.
Llavors, a mi, el cuquet este de la història sí que m'anava perdint
i van proposar-ho i de seguida es va formar la idea, no?
A més, a més, jo crec que té força difícil el programa en si,
perquè dius, moltes vegades, quan algú li dius
«ai, feia un programa d'història», et deuen dir primer
«of, deu ser pesat, eh?, això de fer un programa d'història».
Jo recordo un convidat.
I després, quan ho escoltem, diuen «home, si ho feu molt àgil, no?,
ho fem molt ràpid».
És pesat d'escoltar-lo.
No, però dic, normalment, quan parles d'història, sembla que hagi de ser un totxo.
Sí, sí.
I que dius «ostres, ara vas a parlar d'història, molt de cap, deixa'm, deixa'm».
Però quan potser ho escoltes i la manera potser que ho feu al programa
és bastant àgil.
També hem de reconèixer que no tots els programes surten amb la mateixa qualitat.
i que hem sortit d'aquí dient «oh, quin desastre de programa».
Si no, jo ja dius que no, que no, no.
Que t'ho dic una cosa, que els programes de música de potser els més potents
dependen de com estigui el DJ de torn, també és el mateix, eh?
Clar, és que això, l'estat anèmic és important.
També recordo convidats que hem tingut al programa,
que després, quan han marxat, tot això, han dit «hòstia, doncs, és àgil, és dinàmic,
són 30 minuts, però passen volant perquè van, van, una secció darrere una altra
i, bueno, suposo que també la qüestió de la música ajuda,
perquè sempre hem buscat jo, també música animada».
Home, si tens una banda sonora, a més, Jordi, és un gran expert en...
No, faig-ho tant a la pilota, que no et penso...
Que cobraràs igual, que a finalment és.
S'ho tirarà de llogular.
Sí, sí, sí.
No, però com ho feu? Com us ho amunteu a l'hora de fer el programa?
A veure, anem a l'intringulis.
A part d'aquí hi ha gent que treballa per vosaltres
i que després us dona ja el guió fet i refet.
Vosaltres també, per curiositat, ho llegiu i tot això, o no?
No, mira...
Jordi no ha fet cas.
Ok, ok.
Hi ha una estructura...
M'agrada que em facis aquesta pregunta.
Hi ha una estructura permanent, no?
Sí, però hi ha set temporades sense canvi d'estructura.
Potser mínimes.
Ha canviat algunes cosetes.
Sí, potser el tercer o quart va aparèixer l'avui fa 100 anys a Tarragona
i coses així.
Hem reduït de dos efemèrides a una
o algun dia sí que hem fet alguna entrevista, poques.
Fem un llibre també.
Sí, és veritat.
I a les primeres temporades fèiem llibres.
Comentàvem un llibre cada setmana.
Cada setmana o cada 15 dies.
I llavors cadascun se distribueix.
Per exemple, les efemèrides, les preparo jo.
Després hi ha les curiositats de la història que ho prepara Jordi.
Les notícies, bueno, 50-50.
Sí, 50-50, encara que normalment te les emportes tu.
o fa, sí, fa 100 anys a Egipte.
Egipte, Egipte, tot és Egipte.
Què és Egipte?
És Egipte.
És un país meravellós que hi ha més enllà de l'any.
Més enllà de l'any.
Et sembla Inhotep segon, aquest llibre.
Per exemple, encara no s'ha cremat la joconda.
Després del que vas dir el divendres passat,
o sigui que encara no s'ha cremat, gràcies a Déu.
Un dia en parlarem.
Un dia en parlarem.
Un dia en parlarem.
Seria la gran performance, la gran manifestació artística del segle XXI.
Això va fer una reivindicació el divendres passat al Manel sobre la joconda.
Mira, m'ha vingut ara la ben.
Home, seria bonic, no?
És igual.
Deixa-ho, deixa-ho, deixa-ho.
Bueno, i acabant el que dius.
Digue-ho.
I el monogràfic, que és la part més important,
fem Pito, Pito, Colorito, una setmana tu, una setmana jo.
Però una vegada, per exemple, Jordi, et toca a tu el monogràfic.
D'on tries? On treus la idea per fer el monogràfic?
Home, hi ha hagut vegades que he aprofitat des de darreres lectures
que he fet d'un llibre, o alguna classe inclús,
em sembla, no? Estava clar si explicava la revolució francesa.
Doncs mira, en 15 minuts, no explico tota la revolució francesa del programa,
però un aspecte en concret, sí, o coses de geografia, etcètera, etcètera,
o la curiositat, no? És la que et porta a vegades també als monogràfics.
Sí, a vegades costa, perquè et quedes en blanc i dius, bueno, de què parlem.
I ara què, no? I ara què? Són 7 anys, eh?
7 anys, 30 i pico programes.
Sí, 33 programes per temporada, aproximadament, sortien.
Deuen ser uns 220 o 230 programes.
Anava a dir, el que us queda, el que passa que jo sé que aquest divendres vinent
fareu un kit-kat, no?
Sí, sí, sí.
Que hi ha una paradeta en el camí.
La primera temporada. 7 anys, primera temporada.
No la mateu, no la mateu.
Sí.
Bueno, no dicem, com se diu allò, crionetzem?
Sí, sí, no, la matem, perquè si tornem, tornarem renovats.
Seguirà sent, si tornem d'aquí un, dos, tres, vint anys, tornarem renovats.
Perquè d'alguna manera també va passar això.
A veure, el No vingui semistòries formava part dels Jadardes,
durant diverses temporades, i de cop i volta us vau independitzar.
Ens vam fer grans.
Què va passar amb la independència del No vingui semistòries?
vam demanar...
Vau passar els dimarts tarda-nit, bueno, més nit que tarda.
Sí, sí, sí, és veritat, també hem tingut molts horaris diferents.
Sí, bueno, això depèn també de com organitzar la programació.
Vull dir, nosaltres som uns mandaos.
Ens diuen, veniu a gravar a les 3 del matí, però nosaltres...
No, no n'ha arribat tant, eh?
Home, sí.
Sí?
A les 3 del matí, Jordi?
En veritat, què?
Explica, explica.
Sí.
A les 3 del matí, no, no, per això, per això.
Va haver-hi una proposta per permola que el Jordi va descartar per ser...
Ui, per sort la vam descartar.
Quina por.
Que era fer un especial de 12 hores?
Sí, això ho vas voler fer tu al cinquè, a la cinquè temporada, per celebrar 5 anys de programa, no sé què.
O sigui, va dir, fem una història de 12 hores.
Jordi, Manel, heu d'arribar a la decena temporada?
Sí.
Per celebrar la presa d'això que esteu dient?
Bueno, però l'any que ve ens agafem un enxabat.
Però 12 hores, de no minúsim històries, són moltes hores, eh?
D'acord que pot ser...
Home, jo col·laboro amb música.
Cada hora pots tenir una entrevista a no sé qui, etcètera, etcètera.
Jo crec que és un repte que encara està aquí.
Sí?
S'ha de fer, s'ha de fer, eh?
Accepto el repte.
Ara ja m'ha agradat, ja m'ha agradat.
Suposo que vols escoltar anècdotes divertides, no?
Per exemple, també tinc la sintonia preparada, eh?
Recordo el Manel, que també va cantar un gol del Barça.
Ah, sí, perquè l'horari...
Mentre jo parlava en un monogràfic...
A veure, per la gent que no hagi vingut mai a aterrar una ràdio,
aquí a l'estudi 1 o a l'estudi gran,
tenim un megapantallot de pantalla plan, etcètera, etcètera,
que si hi havia partits del Barça,
que alguna temporada hem coincidit...
Quina por!
Ja en guany, per exemple,
la temporada que hem acabat,
gravàvem en dimarts,
i sortia al programa d'emissió en divendres.
Sí, altres anys hem fet en divendres.
Clar, si tu estaves veient un partit,
no podies cridar perquè el programa sortia en divendres,
i llavors no tenia lògica.
Però fent un directe a altres temporades...
Quan es feia el dimarts a la nit,
jo recordo, per exemple,
en el Jordi fa dos o tres anys que a Madrid...
I també celebrar l'aliminació del Madrid...
I també celebrar l'aliminació del Madrid...
L'òdia el xorreo, 4 o 5,
és ara contra el Víder,
com sembla que va ser...
I estàvem aquí i...
Sí, i jo parlant, no ho sé,
de Cardamay,
i el Manel celebrant gols
en contra del Madrid,
i el Manel és una mica de sanitat.
No, però era més...
Feia més por,
i us heu de confessar,
quan jugava al Barça.
Sí.
I ho feia...
I estàveu fent el programa en directe...
Sí, sí, no,
perquè inclús...
Jo recordo que hi havia silències
a l'hora de parlar en premsa.
Sí, no, no.
I després,
una altra de les coses
que també feia por era...
Perquè jo,
típica pregunta de...
Perquè, Jordi,
m'estàs escondent
de lo que jo t'estic dient?
I el Jordi...
Sí.
O a l'inrevés.
Perquè moltes vegades
el Jordi deia,
bueno, Manel,
però tu això,
què n'opines?
I el Manel,
sí, gol, gol, gol, gol.
Li faltava res, eh?
I feia el monogràfic
aquell dia
se'n portava la pejor part
perquè tenia que estar
llegint l'estona.
Aquest dia era dia de gravar.
Aquest dia era dia de dir...
Mira, el monogràfic
el deixem tirar això
de l'altra temporada.
Això li donava un ambientillo
al programa
que ajudava
a fer-lo més divertit, no?
Sí, sí.
I ja que parlem
de coses divertides
parlem de coses tristes.
Tristes?
Sí, no.
Per què?
També s'ha anat a recordar.
Per què?
Per què?
Perquè sí, home.
Jo no recordo cap cosa.
Jo la primera vegada
que vas fallar tu
no em vinguis amb històries.
Ah, les franches.
A mi se'm va fer superllar.
Aquests 30 minuts
vaig dir,
mai més,
em quedo sol
durant 30 minuts parlant.
Però això passa per un poquet,
que normalment
no heu fallat mai.
Que després alguna vegada
ho he fet,
però clar,
quan ja tens la primera experiència
dius, vale,
he de ser més dinàmic,
he d'anar,
he de ser optimista
i 30 minuts
després vam passar volant.
Clar, és difícil
perquè, per exemple,
Jordi té una facilitat
de paraula tremenda
al començar.
Benvinguts!
I això no em surt.
Llavors m'ho he d'apuntar tot.
I benvinguts!
I de prou.
Ho he de llegir-ho
perquè és que si no
no me'n surt.
És difícil.
Clar, fer-lo
no m'hi hagi més històries
una sola persona
seria...
És molt olític.
És que jo no m'imagino,
precisament això,
no m'hi hagi més històries
en el Jordi
i sense el Manel.
No,
és que no m'imagino
la vida sense el Manel.
Veus?
Veus?
I Jordi...
Ai, que bonic, eh?
Jo t'estimo.
Per la mort de dies,
per la mort de dies.
Jordi, no m'abandono,
anem a caminar d'aquí dos setmanes.
Tenim una caminata pendent,
no sé si podré venir el Jordi,
però...
Notícia de curiositats.
A veure, sobretot per mi,
avui fa cent anys
que es va entrar
en aquesta nova temporada,
no m'heu dit?
No, fa més.
Fa...
Dos o tres?
Sí, tres anys potser.
D'on treus les notícies?
T'has de moure
per les biblioteques
o consellis
a través d'internet?
En un dia aproximadament,
en una hora,
prepares
el de tota la temporada.
Qui dius?
Però no diguis que és tan fàcil,
home.
T'explico.
Però has d'anar
al diari de Tarragona.
Vas a la biblioteca
que tenen una secció
d'himerografia,
una hemeroteca
molt important,
tenen diaris
des de finals del segle XIX,
principis del segle XX.
L'ha tret el romanticisme, eh?
Sí, sí.
Vas allí
i en un calendari
te marques
tots els dies
que hi haurà
programa.
El programa.
Llavors,
vas agafant
i vas fent fotografia
fotodigital.
Sí.
Doncs, mira,
hi haurà programa,
jo què sé,
el dia,
8 d'octubre,
doncs vas al 8 d'octubre
de fa 100 anys
i agafes
les notícies
una miqueta més curioses
o més divertides
o que et criden més atenció
i així vas fent.
Llavors,
te fas un arxiu
a l'ordinador
en tots els dies
de l'any.
La de notícies
que haureu dit.
Bastantes.
Perquè normalment
no hi ha una.
I és un apartat
dos i tres, no?
És un apartat curiós
perquè té...
Records aquella vegada
d'una pastisseria
del carrer...
Sí?
De quin carrer era?
Del carrer Podaca.
Del carrer Podaca.
Què passava?
Què passaves?
Sí, vam parlar d'aquí.
Cent anys.
Que feia cent anys, no?
Feia cent anys
i vaig passar
i em van explicar
una mica la història
i tal
de la pastisseria aquella.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
És a dir, aquí a la mateixa pastisseria
fa cent anys.
Això ho vam dir
a la temporada.
Mira, sí, va ser una entrevista.
Això era una entrevista, no?
Sí, sí.
Tres, dos anys.
Sí, un parell.
Que és curiós.
Establiments que no eren
els mateixos propietaris,
no era la mateixa família.
Clar, clar.
Però sabien la història...
Però sabien la història
de la pastisseria.
Que dius, vanda.
Cent anys
es venen dolços.
Sí, sí, sí.
Són coses curiós.
És una situació
que et permet reconstruir
una miqueta la ciutat
com era fa cent anys.
i el que sobten segurament
que moltes de les notícies
que arribes a dir
que dius, vama,
això no sé si és...
Bé, és creïble, no?
No, sí.
Per la forma, el color
que porten en aquest moment.
A vegades portaven notícies
com avui en dia
també passa així,
sobretot d'estranger
i tal,
per omplir,
anècdotes curioses,
notícies així rares,
fricades.
Mai n'he dit.
També una mica friquis.
I les curiositats, Jordi, què?
D'on les treus tu?
Doncs...
Perquè tu també t'has de moure,
t'has de...
Bé, gràcies a internet,
moltes d'això en internet,
altres de llibres ja
de la fina,
anècdotes de la Segunda Guerra Mundial
o anècdotes de la història,
llibres així que algú té per casa
i mira,
i va retallant d'aquí.
Home, la veritat és que
em va empirejat una mica
en aquest programa.
Sí, home,
Sant Gogle ha jugat
una importància molt gran.
I no som els únics,
perquè, per exemple,
el senyor contador
que va guanyar el giro fa uns dies
i li van posar l'himne franquista.
Per què?
Perquè volen fer història.
Perquè volen fer història.
Van buscar el Gogle.
Imne d'Espanya,
per sortir l'himne franquista
i el van punxar i ja està.
Llavors, mira,
agafem el primer que surti,
no ens compliquem.
Tira, tira, tira, tira, posa-li
i ja està, no?
Per això et dic
que tothom tira del Gogle.
Molt bé, molt bé.
El Google.
Molt bé.
No, no, està bé.
A veure, tu has dit
tal i com es llegeix.
Com aixec,
m'encanta destrossar.
A part de m'agradaria
destrossar la Mona Lisa,
destrossar l'inglès
també és un dels meus...
Bé, us tenia preparat.
I no traiem el tema del Disney,
sinó ja...
Estaria preparat ja
per acabar l'entrevista.
Diu, diu, diu, va.
Estava entre el Bob Dylan,
que sé que va ser l'últim monogràfic,
o hi ha directament
la careta del programa,
que també utilitzeu
per finalitzar i per començar.
Què fem?
La careta del programa millor?
Sí, la careta del programa.
A mi m'agrada molt més.
A més, té molta potència, eh?
Sí, sí.
És trencadora, eh?
Sí, els pixis sempre van tenir potència.
Aquí penses, dius,
aquí els agents són uns heavies.
Sí, també és curiós,
per un programa d'història
és una sintonia així, eh?
Per això, per això.
Està molt ben trobada.
Que normalment, potser dius,
història,
potser una mica més
de música clàssica.
No, no.
Això és música clàssica
dels anys 80, no?
Sí, sí, nosaltres som així.
Sou trencadors, en aquest aspecte.
Home, tampoc tant, no?
I de cara a aquest divendres
què heu preparat
per l'últim programa?
No sé si això és un...
Sorpresa, sorpresa.
No dieu res?
No, direm res.
Ni una miqueta.
Estarem 30 minuts en silenci.
Què dius?
Serà revolucionari.
El que no ets capaç de passar-ho.
Ostres.
No, no ets capaç.
No, ja t'ho dic ara, que no.
No sé d'algú que trucaria.
I, a més a més, jo segur que s'ho diria
i aquest és el patrocinador
que no tinguis amb històries
del silenci d'avui.
Sí, monargan Fulkel.
El silenci també té ser
la seva bellesa, no?
Sí.
Sí, però per la ràdio, no?
Sí, jo crec que sí.
Queda una mica raro, de veritat.
Home, 30 minuts, sí.
Però 30 segons, potser.
Home, 30 segons queda molt maco.
A veure, provem-ho?
Vale.
Ui, 30 segons tampoc, eh?
Ui, és molt llarg, 30 segons
per l'audiència.
Bueno, sí, n'hi ha d'audiència.
Sí, n'hi ha.
Sí, que tenim uns quants, eh?
Que ens aguanten.
Home, també.
I espero que per molts anys, eh?
Recordo-vos quan fèiem a les primeres temporades.
És veritat que això també...
Vinga, vinga, vinga.
A mi m'han passat dos anècdotes amb oients.
Vinga.
La primera, arribar a...
Bueno, fèiem una...
Quan demanàvem llibres a les editorials
i ens enviàvem, al final d'any fèiem
quins han estat els millors llibres d'història
publicats aquell any.
Sí, sí, sí.
I ho vam dir...
Bueno, ho dèiem per antena
perquè ens enviessin un correu electrònic
o una carta a l'adreça de l'emissora
i vam...
No sé si va ser correu electrònic o carta
un senyor des de Londres, no?
Que ens escoltava des de Londres.
Que hi havia web, val?
I que ens en recomanava o per ell
havia estat el millor llibre de l'any
doncs aquell llibre sobre la guerra espanyola, etcètera, etcètera
o del que sigui.
Molt bé.
A mi em va sobtar molt.
Home, això va ser un puntet allò que dius d'ànim, no?
Per continuar fent el programa encara amb més ganes.
Sí, sí, perquè això va ser fa quatre anys així
i allò que estava donant molt de caiguts
i hem durat quatre anys.
Molt de caiguts.
Veus?
Sí, ara seria qüestiós que algun...
El senyor de Londres que torni a repetir amb la mail.
I després, per una altra banda,
només començava aquesta entrevista
i deies, tens la mateixa veu, no?
Sí, és veritat.
Amb una companya de feina,
un dia esmorzant junts,
quan feia poc que ens coneixíem,
em va dir, tu fas un programa de ràdio?
I jo, sí.
I diu, hòstia, és que tens la mateixa veu.
És que no has canviat, ja no has canviat.
Era quan el No minguis més històries
també el fèiem,
va ser la primera temporada dins del Ja Tardes
o sonava així, sortia per la tarda
i clar,
la saludem des d'aquí,
la Susana, doncs ja t'escoltava,
estava que no tenia de regó a una ràdio.
Jordi ha lligat gràcies a l'Homings.
Què m'estàs dient?
És que jo no puc dir.
Què m'estàs dient?
De grups jo no n'hem tingut.
Espera, que hauria de posar el tema de xafarderies,
alguna cosa d'aquestes, eh?
L'hauríem de posar també per aquí al mig, eh?
Sí, sí, sí, jo no m'hem parat mai de dir
«Ei, estic conessa, però...»
Una cosinja,
que no els queda més temps,
però, sisplau,
després del KitKat,
torneu, eh?
Va, sí, sí.
Si no, us vindrem a buscar.
Ja res.
Que ja tenim telèfons i mòbils i el que sigui.
No, mòbil,
jo mòbil,
m'he semblat que no em trobarà.
Bueno, però el teu fixe sí que el tenim.
Ah, fixe, sí.
Sempre el pots tancar, però...
Això sí.
I bé,
no saps, potser veiem el Barça,
però hi ha algú que veia l'APM.
Gràcies, Jordi.
Gràcies, Manel.
Ha estat un plaer.
Gràcies per formar part de la vida
de Tarragona Ràdio.
Per la campanya d'aquests anys.
I tant.
Bueno, fins sempre.
Hem canviat, eh?
Hem canviat el tema,
si de cas.
I quan vulguis per enllà,
no hi ha cap problema.
Gràcies de nou, gràcies.
Atenció, fins la propera.
25 anys de ràdio.
Ai, les coses que s'han de dir
i les altres que no s'han de dir
amb aquests xiquets, eh?
Amb la gent del No vinguis a mi història,
saps allò de la confiança que fa fàstic?
S'ha notat, no?
Una miqueta, només.
Però bé, ens ho hem passat bé.
I parlant de passar-nos-ho també bé.
Home, tenim el Joan Maria,
que ens respira.
S'està acabant el programa
i encara no hem fet l'entrevista
amb el Joan Maria
ni amb la Ter i amb una altra gent, eh?
Jo crec que haurem de fer
un altre programa especial,
no potser en aquests 25 anys,
però sí, de cara a una provera, eh?
Alguna cosa hem de fer, eh?
Bé, anem amb la música,
que ara per ara ja en tenim prou.
25 anys de ràdio, 25 anys de música,
amb 1992.
Molt bona tarda.
Comencem els 25 anys de ràdio,
25 anys de música.
Recordem aquesta setmana la darrera
i fent un recopilatori
amb els èxits de l'any 1992.
D'aquell any ens arribava aquest grup,
el No Doubt,
i aquesta cançó,
Don't Speak.
que l'on va a fer, eh?
I feel that I'm losing my best friend
I can't believe this could be the end
It looks as though you're letting go
And if it's real,
well, I don't want to know
Don't speak,
I know just what you're saying
So please stop explaining
Don't tell me cause it hurts
Don't speak
I know what you're thinking
I don't need your reasons
I don't need your reasons
Don't tell me cause it hurts
All memories
They can be inviting
But some are altogether mighty
Brightening
As we talk
As we talk
As we talk
We call
You and I
With my head in my hands
I see it
And cry
Don't speak
I know just what you're saying
So please stop explaining
Don't tell me cause it hurts
No, no, no, no
Don't speak
I know what you're thinking
And I don't need your reasons
Don't tell me cause it hurts
It's all ending
You gotta stop pretending
Don't tell me cause it hurts
You gotta stop pretending
Who we are
You and me
You and me
I can see us dying
I can see us dying
Aren't we
Don't speak
I know just what you're saying
So please stop explaining
Don't tell me cause it hurts
No, no, no
Don't speak
I know what you're thinking
Don't speak
And I don't need your reasons
Don't tell me cause it hurts
Don't tell me cause it hurts
Don't kill me cause it hurts
Don't tell me cause it hurts
I know what you're saying
So please stop explaining
Don't talk
Don't speak
Don't speak
Don't speak
Fins demà!
Doncs Pic, una cançó que ha perdurat en el temps
i que encara sona en aquest segle XXI,
encara que, recordem-ho, va néixer l'any 1992.
Seguim en aquests 25 anys de música, 25 anys de ràdio, o a la inversa,
i seguim escoltant cançons d'aquella època, de la dècada dels 90.
Ara ens acompanyen els Un Papa, amb la seva veu peculiar,
dels Un Papa, i a la llarga durada Bamboo Avenue, aquest subsidi per vell.
De fet, sóc a l'hora esquerp i vergonyós,
i sóc bruc per cobrar un sóc alien.
De fet, no puc canviar d'ansada lluny, que sóc vergant,
un sóc i a truites innocents.
Si del cert no m'ho caldó, sóc fruit d'un munt de bici escàs,
un resultat infractuós.
Si més no.
Tot val a dir, més val que no.
El cap de mig ja en tindràs pocs, dels bons.
La sort no pot ni por canviar de bon pedí,
fins ara m'ho ha hagut de patir,
com a les truc per perdre el cinc.
D'acord que pipo i porto greyes,
d'acord que miro-te i et faig por,
que em vas un dia fumant, fumant, fumant,
d'on em vas de mal nom.
Perdut, ansiós estic,
un got i un subsidi per vell.
No puc quedar-me en un sol lloc,
que em sento presa amb l'aigua i el coll.
No cal que em diguis que de mi la vida espera,
semblant un anunci de colom.
No vull ser un sóc per tu,
un mal exemple pel teu nom,
un déu vos guard per conclumir.
Et faig saber que troco el dos,
d'acord que pipo i porto greyes,
d'acord que miro i et faig por,
que em passo el dia fumant, fumant, fumant,
en un bar de mal nom.
Perdut, ansiós estic,
un got de vi per un subsidi per vell.
Des del Bambú a venir,
ens arriben els un papa,
amb aquest subsidi per vell.
La veu peculiar de l'Adrià Puntí.
La veu cantant del son papa.
Veu peculiar i personatge peculiar,
tot ell en si mateix.
Acabem amb Ràdio Futura.
Anem a donar un passeig amb la Negra Flor.
També ens arribava des de l'any 1992,
des del Tierra para Bailar,
i amb ella acabarem el repàs d'avui,
els 25 anys de ràdio, 25 anys de música,
amb Ràdio Futura,
i esperant que demà torneu a estar presents
en aquesta cita diària,
darrere setmana ja,
d'aquests 25 anys de ràdio.
Dime dónde vas,
dime dónde vas,
al caer el sol
por la puerta de atrás,
no hay nada que hacer
y ya pasó el calor.
Y al final de la Rambla
me encontré
con la Negra Flor.
La estuve buscando
pero no la encontré
y su amiga me dijo
está tomando café
y en el bar
el camarero
me dijo
no sé
búscala en la playa
y en la playa busqué
la vi de lejos
caminar por la arena
los zapatos en la mano
y en la cara
una pena
y una lágrima suya
como dijo Pérez
en la arena cayó.
Y al final de la Rambla
me encontré
con la Negra Flor.
quien te ha hecho mal
dime quién te ha hecho mal
y riéndose a medias
dijo mira chaval
hace falta un hombre
para hacerme mal
porque yo hago lo que quiero
y me gano mi dinero
y si quieres yo te quiero
pero págame primero
y dije chica
no puedes esperar
si tú quieres dinero
yo te voy a dar
porque hice un trabajito
y me lo van a pagar
pero antes de que cobre
te lo quieres ya está
y luego me vendrás
con que hace falta más
hace falta más
hace falta más
por mucho que te dé
siempre hace falta más
si la bolsa zona
si la bolsa zona
te pones los zapatos
y te vas por Barcelona
con tu cola de gato
y tus ojos de leona
y miras a algún tipo
y te pones a bailar
y ponme música
un poco más
y esa que ves bailando
ahora quieres ser una señora
con un piso puesto
con un chalet
con piscina privada
y un salón de té
un salón de té
un salón de té
con esa mala leche
un salón de té
lo quiere usted esta noche
o mejor por la mañana
y a ver cómo te veo
manejar la porcelana
que le vas a dar un golpe
que la vas a romper
que si tú no rompes algo
no sabes qué hacer
anda ya me dijo
anda ya
pero tú que te has creído
si no vales pa' nada
que te voy a dar el golpe
a ti te vas a enterar
por qué no te largas
y me dejas en paz
y es que me gusta tu cara
y me gusta tu pelo
y las uñas tan largas
y la falda de vuelo
lo que no me gusta nada
y es que siempre estás
donde hay más problemas
metida en el bar
cuando hay gritos en la calle
me veo pasar
y cuando llega la pasta
echar a volar
pero no te has preguntado
cuánto puede durar
tirando de prestado
y sin poder pagar
tú dónde vas
tú dónde vas
oye muchacho
qué tal tu mamá
por qué no vas a verla
que ya debe estar
esperando por ti
y te va a regañar
vuélvete a la tienda
y ponte a currar
y te buscas una novia
que te quiera escuchar
y te cuelgas de ella
o te tiras al mar
vaya una idea
de tirarse al mar
se me está haciendo tarde
y empieza a refrescar
y se está nublando el cielo
y nos vamos a mojar
adiós cariño
adiós mi amor
y al final de la rambla
me encontré
con la negra flor
y a la page
y a la page
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!