25 anys de ràdio.
Així, doncs, us anunciem que al final, al tram final,
quan quedi uns 10 minutets per al punt de les 7 de la tarda,
escoltarem la música dels anys 80, concretament del 1985,
amb Joan Maria Bertran, amb 25 anys de música.
Però abans, i per començar aquests 25 anys de ràdio,
avui recordarem el programa especial,
que des del matí de Tarragona Ràdio es va realitzar el dia 13 de gener de 2009,
al Pati del Rei Jaume I, a l'Ajuntament de Tarragona,
dedicat a l'aniversari del final de la Guerra Civil.
Només en fa 70.
Uns espais que hem dividit en tres parts.
Avui escoltarem dues i demà el tercer.
Durant aquest programa, escoltarem el Jordi Piqué,
historiador i coordinador d'activitats
per commemorar els 70 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat.
Rosa Rosell, dinent d'alcalde de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona.
Hortència Grau, directora dels Serveis Territorials
del Departament d'Interior de la Generalitat.
El tema principal que tractaran
la implicació de les dues institucions a l'organització dels actes,
així com recuperar la memòria històrica.
I a la segona part,
el director del documental La Batalla de la Memòria, Màrius Pons.
També en conversa amb Lluís Balart, director del Museu d'Història,
que ha coordinat l'elaboració de diversos audiovisuals
que en aquell moment es projectaven per primera vegada a la ciutat,
la processó de pilats i bomba sobre Tarragona.
Doncs donem pas a aquest programa especial dedicat
a l'aniversari final de la Guerra Civil,
només en fa 70,
que recordem es va realitzar aquí a Tarragona Ràdio
el dimarts dia 13 de gener del 2009.
i ho van fer a l'accés del refugi aèric
de l'Ajuntament de Tarragona.
Dirigia el programa Iolanda García.
Lluís Balart, director del Museu d'Història.
Jordi Piqué, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Per on van entrar les tropes franquistes a la ciutat de Tarragona
el 15 de gener de l'any 1939?
Bé, el 15 de gener de 1939
les tropes franquistes van entrar per dos llocs a Tarragona.
Per la banda de la carretera de València,
procedien des de Cambrils,
van entrar pel pont del Francolí,
que hi havia.
Allà és on es produeix un dels últims fets bèl·lics,
diguem-ne, una escaramussa entre guàrdies de salt republicans,
que tenen emplaçada una matralladora
en els plàtans dels arbres que hi havia al voltant de la carretera,
i matrallen els primers camions que procedeixen de Cambrils,
com deia, que són del cos d'exèrcit marroquí,
i que causen una trentena de baixes.
Això atura una mica les tropes franquistes,
bàsicament era una operació per intentar fer la retirada
el més ordenada possible,
per donar temps que les tropes que s'estaven retirant republicanes
ho aconseguessin fer-ho,
i endarrereixo una mica l'entrada de l'exèrcit franquista
per la part baixa de la ciutat.
Després ja entraran, travessaran el pont del Francolí
i començaran a entrar pel carrer Rallal, sobretot.
Per l'altra banda, però, procedents de Valls,
des de la carretera de Lleida,
hi ha la quinta divisió de Navarra,
que són els que entren per l'Avinguda Catalunya,
al portal d'aquí del Roser,
i arriben aquí a l'Ajuntament a les 3 de la tarda,
i sent la bandera bicolor,
ja d'una manera definitiva,
l'Ajuntament de Tarragona,
i totes les tropes allà concentrades
canten al cara al sol.
Intento visualitzar aquella Tarragona,
i a mi em costa moltíssim.
Sí, a veure, és un dia en el qual
hi ha dos fets, no?
Hi ha la victòria, òbvia,
de les tropes franquistes,
de l'exèrcit franquista,
i hi ha la derrota de tot el bàndol republicà
a la ciutat, parlem, no?
Pel mig, el que hi ha és una gran massa de població civil
cansada, atjausta, famolenca,
amb la por posada al cos,
des de fa no dies, sinó mesos,
des de fa molts mesos, no?
És una població civil ja
que es pot considerar derrotada
des de feia ja uns sis mesos, aproximadament, no?
Aleshores, és una ciutat que des de feia un any i mig
havia patit més de gairebé 150 atacs aèris,
gairebé 4.000 bombes cauen sobre la ciutat,
hi ha 73 edificis completament enronats,
uns 250 edificis més estan parcialment afectats,
més de 6.000 persones estan sense habitatge,
és una Tarragona paralitzada ja des de fa dies,
gairebé no hi ha fluid elèctric,
la majoria de la gent està amagada a les coves del llorito
o en els refugis antiaeris
o, si no, dispersos entre els masos dels voltants de la ciutat
o en els pobles propers de la comarca.
Cal pensar també que és una Tarragona sense homes,
perquè tots els homes que tenen entre 18 i 45 anys
estan mobilitzats a l'exèrcit republicà,
per tant, és una Tarragona de dones,
de gent gran, de nens.
És una Tarragona que ja des del dia 13
ja es comença a preparar tota la retirada
de l'exèrcit republicà i de l'administració republicana,
es desmunten les grues del port,
es retiren tots els serveis administratius,
el poc part mòbil que hi havia,
és a dir, els pocs camions o vehicles que hi havia
també marxen entre el 13 i el 14.
Després, a la matinada del 14,
la policia es dedica a desmuntar o a destruir
aquelles instal·lacions que podríem considerar
com a estratègiques,
la ràdio Tarragona,
la central de telègrafs,
la central telefònica,
és a dir,
es produeix allò típic
que allà quan se retira
un exèrcit i una administració
i entra un altre exèrcit
i una altra administració.
Una Tarragona exhausta
pels bombardejos
que s'anaven produint
des de pràcticament
el començament de la guerra.
19 de juliol de l'any 1937.
A un quart de 10 de la nit,
tres trimotors de bombardeig
passen per la ciutat de Tarragona.
El resultat,
51 persones mortes
i 47 ferides.
El dia 19 de juliol de 1937,
a les 21.15,
la ciutat feia la seva vida normal i tranquil·la,
sota l'esclat nocturn
del seu enllumenat habitual.
Era l'aniversari
del fracassat aixecament facciós
i el poble havia considerat
la diada quasi bé festiva.
A l'hora esmentada,
una gran part del veïnat
romania a la llar després del sopar.
Amb tot,
a la Rambla 14 d'abril,
pel motiu més amunt exposat,
hi havia encara força animació.
Per altra banda,
la diada es presentava
a que els centres polítics i sindicals
es veiessin al vespre molt concorreguts
en la celebració de l'aniversari
de la formidable resposta
donada per Catalunya
als militars sublevats.
La commemoració
havia de resultar força més plaent,
encara sí,
que en altres llocs.
Pel fet que,
havent tingut la ciutat
fins abans de la proclamació
de la República
fama de reaccionària,
el dia 19 de juliol
es palesava prou
tot el contrari,
posat que la força armada,
confabulada amb els facciosos,
ni tan sols s'atrevia
a llançar-se al carrer.
Els alt comandaments de la facció
així ho sabien.
Tampoc ignoraven
que allò esdevingut a Tarragona
havia contribuït positivament
al fracàs del pretès aixecament
a Catalunya.
No ens ho podien perdonar
pel fet en si mateix
i per l'odi tradicional
que els militars reaccionaris
han sentit sempre
envers els catalans.
El seu rancor
no estava satisfet,
ni havia, en esclar,
renunciat a la rebenja.
Quina ocasió millor
pensarien en el seu furi intern
que l'aniversari del fracàs
per tal de fer sentir
a l'antiga metròpoli catalana
el pes del seu rancor venjatiu?
Aquest és un breu fragment
en el que s'explica
el bombardeig del 19 de juliol de 1937,
just un any després
del fracàs de l'alçament feixista
a la ciutat.
És un fragment d'un dels textos
que va fer Lluís de Salvador,
periodista i exdirector
del diari de Tarragona,
en el que relata
el dia a dia
els bombardejos
de l'aviació franquista
a la ciutat de Tarragona.
L'hem escoltat amb la veu
d'Helena Virgil,
historiadora i responsable
de l'hemeroteca municipal
que ha estudiat tots aquests documents
en relats que es poden llegir
en el llibre Tarragona
sota les bombes
i aquest 2009, per cert,
sortirà un nou llibre
sobre textos de Lluís Salvador.
Jordi Piqué,
que l'hem abordat
literalment només començar el programa,
recordem que és historiador,
coordinador de totes les activitats
que s'han de dur a terme
al llarg dels propers mesos
per commemorar
els 70 anys
de l'entrada
de les tropes franquistes
a la ciutat de Tarragona.
I modestament,
jo em permeto felicitar-los
a tots els que han fet possible
aquest cicle d'actes,
entre altres coses,
pel nom genèric
que se li ha posat,
només en fa 70.
Ja té prou força, això, no?
Només en fa 70.
Què vol dir que només en fa 70?
Que el temps no ho cura tot?
Vol dir moltes coses.
Vol dir,
de cara a la gent jove,
recordar-los-hi
o cridar la seva atenció
o cridar la seva atenció
en el sentit de dir-los
escolteu,
de tot això
que ara en parlarem
o de tot això
que ara es faran molts actes,
només en fa 70 anys.
Això què vol dir?
Que no estem parlant
de les guerres púniques
ni de la batalla de Bailén.
Estem parlant de Tarragona,
l'espai que trepitgem cada dia
i estem parlant
dels seus avis,
de gent
de la qual ells provenen.
De cara a la gent més gran,
jo crec que és un reconeixement
a la seva capacitat
per sobreviure
a tots aquells fets dramàtics
i quan estic parlant
de la gent gran
estic parlant
de totes les persones
que tenen més de 70 anys
en aquests moments,
que sortosament
encara n'hi ha moltíssimes
i que d'una manera o altra
això ho van viure
i ho van viure també
aquí a Tarragona.
Pel mig estem les generacions
que no hi som ja joves
malauradament
ni encara som massa grans
que jo crec que el que tenim
que fer és l'obligació
de donar a conèixer
totes les vegades
que faci falta
el que va succeir
conèixer-ho, entendre-ho
després fer totes les condemnes
morals que calguin
perquè és l'única manera
de transmetre
tot el que va passar
i que no torni a passar mai més.
I per això
institucions
i entitats
de la ciutat de Tarragona
s'han coordinat
han aplegat esforços
i a partir d'ara
i fins al mes d'abril
anirem fent un recorregut històric
que des de molts punts de vista
d'aquests 70 anys
d'aquest només en fa 70.
Saludem Rosa Rossell
estinent d'alcalde
de Patrimoni
de l'Ajuntament de Tarragona.
Senyora Rossell,
molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Saludem Quim Basora,
ell és tecnic responsable
de relacions institucionals
del Departament d'Interior.
Senyor Basora, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut.
En aquest cas
parlem de Generalitat
i Ajuntament
però hi ha moltes entitats
i estudiosos
sobre el tema
que apleguen esforços
i heu confeccionat
un programa realment magnífic
i que pot donar
una visió molt àmplia
la gent jove
comentava el Jordi
a tot el que va passar realment.
Després parlarem també
de la batalla de la memòria.
No és només una pel·lícula,
és una batalla
perquè sembla que la guerra
contra l'oblit
encara no s'ha guanyat.
Ja en parlarem després
amb el seu director
que ja és amb nosaltres
però parlem en tot cas
per iniciar aquesta conversa
de quina manera
us heu coordinat
quina és la visió
que voleu donar
institucionalment
a partir de la participació
de les institucions
d'aquesta efemèride.
A veure,
mira,
fa ja bastants mesos,
potser diria
ben bé un any
o potser una mica més
que amb en Jordi
vam parlar de l'àrea de patrimoni
i de l'arxiu històric
i concretament
de l'Ajuntament de Tarragona
en relació
a la commemoració
de l'acabament
de la Guerra Civil
o de l'entrada
de les tropes franquistes
a la ciutat de Tarragona
i de quin enfocament
se li havia de donar
i què és el que volíem explicar
i què és el que no volíem explicar
i com ho havíem de fer
i a partir d'aquí
vam començar
a teixir aquesta mena
de tela d'aranya
de dir
hauríem de parlar
amb institucions
hauríem de mirar
a veure com ho fem
al mig de tot això
va aparèixer aquest senyor
que està aquí al costat
i que després parlareu
és el Màrius Pons
que és el Màrius Pons
efectivament
amb un projecte
que estava fent ell
que res tenia a veure
en principi
amb el que nosaltres
estàvem
estàvem començant a treballar
i que ens va semblar
interessantíssim
que és la seva batalla
de la memòria
que ara ja és una mica
la batalla de tots
en aquest sentit
ens va semblar molt interessant
la proposta que ell feia
i des de l'àrea de patrimoni
doncs vam decidir
col·laborar amb el projecte
i d'alguna manera
doncs
fer-nos-la una miqueta
una miqueta nostra
i poder doncs
d'alguna manera
obrir
tal com fem doncs demà
els actes
d'aquesta conmemoració
ai perdó
avui
ja no sé ni quin dia estic
de començar
doncs
la conmemoració
d'aquests
d'aquests actes
amb aquesta batalla
de la memòria
el Jordi
ha explicat molt bé
el perquè
del només en fa 70
i d'aquest paraigües
doncs
que han volgut
fer
que han cabís
doncs
totes
les
les activitats
que es poguessin fer
a la ciutat
doncs
a partir
d'aquesta efemèride
què vam fer
doncs vam començar a parlar
evidentment
en generalitat
amb
Caixa Fòrum
amb Consell Comarcal
amb URB
i a partir d'aquí
doncs poquet a poquet
doncs hem anat teixint
doncs tota aquesta xarxa
d'activitats
fins a arribar
doncs a
confeccionar
aquest programa
que penso que
que és interessantíssim
que hi ha
molts punts de vista
que hi ha
moltes maneres
de parlar
del que va passar
aquí a Tarragona
i a Catalunya
i fins i tot a Europa
doncs
en aquest període
de temps
i que
ha d'ajudar molt
que entenguem
ben bé
doncs
què és el que ha passat
a Tarragona
o què va passar a Tarragona
durant els anys
de la guerra
vull dir
jo no l'he viscut
gràcies a Déu
i la imatge
que tinc
que tinc
de la guerra
doncs
és la imatge
que m'explicava
el meu avi
de les batalles
de l'Ebre
de la que m'explicava
la meva avi
de com havien
de fer el no menjar
perquè no en tenien
i com s'inventaven
el poder
el poder sobreviure
o el que m'explicava
la meva mare
doncs
de
que en aquella època
doncs tenia
12, 13, 14 anys
de com vivien
la canalla
de la ciutat de Tarragona
els bombardejos
llavors una mica
amb tot això
et vas
et vas confeccionant
aquella imatge
horrorosa
del que devia passar
doncs
la ciutat de Tarragona
durant la guerra
la guerra civil
i jo hi ha una imatge
i ara
perdoneu que vagi
a l'anècdota
més o menys personal
perfectament
però jo hi ha un record
que el tinc
gravat a la memòria
i que no li perdonaré
a la meva mare
que me l'hagués clavat
des que era molt petita
la meva mare
sempre ens explicava
coses de la guerra
i coses
fins i tot alguna vegada
divertides
que passaven
quan hi havia
els bombardejos
una vegada
que els van
xampar un bombardeig
que no van tindre
temps d'arribar a casa
que es van amagar
sota els bancs
del passeig
de les palmeres
i que els nens
els van donar
un bastó
per posar-se la boca
perquè ells
havien dit
que havien de tindre
la boca oberta
que estava brut
de caca
de gos
coses d'aquestes
però sempre
sempre
acabava
les històries
dient
però si torna a haver
una altra guerra
jo em posaré
sota la primera bomba
que caigui
i jo
aquesta imatge
d'imaginar-me
la meva mare
sota d'una bomba
és una imatge
que la tinc clavada
jo per tota l'havia dit
no estic disposada
a passar pel que vaig passar
i llavors dius
l'horror
i a poc a poc
al anar-te fent gran
al anar estudiant
al anar veient imatges
entens
el perquè
ella et deia
això
però aquesta
imatge
que et queda
en el subconscient
de veure caure
una bomba
i la teva mare
a sota
se m'ha quedat
clavada al cervell
de veritat
és una imatge
d'aquelles
terribles
per un tema
purament generacional
i perquè només
en fa 70
tots poc o molt
tenim algun record
que ens han explicat
els pares
els que tenim
ja aquesta edat
i els avis
no Pim?
Sí, no
a casa meva
també la guerra
t'amarca
perquè jo
la meva família
doncs
hi havia gent d'aquí
i mon pare
va ser un soldat republicà
que el van fer
a l'Emili
a l'altra punta
i es va casar
a ma mare
era gallega
i per tant
em va parlar
de la repressió
contra els republicans
a Galícia
que també
Déu-n'hi-do
també són records
molt forts
jo només volia
fer una intervenció
com
la meva funció
de tècnic
del Memorial
Democràtic
en el sentit
que aquests actes
que comentava
la Rosa
tan densos
i tan interessants
doncs ens permeten
tindre una doble
felicitat
o fer una doble
felicitació
en primer lloc
en primer lloc
com a
una part petita
d'aquest conjunt
d'entitats
que hi col·laboren
que és molt
significada
perquè
és molt
variada
i molt intensa
i nosaltres
d'alguna manera
doncs també
sentim part
d'aquest
un mes
per exemple
l'exposició
que s'inaugurarà
aquest divendres
de Pau Casals
i l'exili
doncs hem intervingut
amb la producció
conjuntament
amb la Fundació
Pau Casals
el tema
de l'exposició
sobre els bombardejos
que és una exposició
que té la visió
de Tarragona
que també és
una exposició
itinerant
però
que cada vegada
es modifica
en funció del lloc
o l'haver col·laborat
en temes
de recuperació
de patrimoni
lligat a la guerra civil
com
el que segurament
anunciarà
la seva protagonista
que és el tema
dels refugis
de Tarragona
en aquest sentit
de ser una part
col·laboradora
doncs ens satisfà
i ens fa sentir-nos
plens de goig
perquè és molt interessant
i d'una altíssima qualitat
i el fet
que hi hagi
el Jordi Piqueu
però per un altre
com a direcció general
del Memorial Democràtic
també ens felicitem
perquè l'Ajuntament
amb la seva iniciativa
d'alguna manera
està fent
el que nosaltres
tenim obligació
de fer
que és complir
l'article 54
de l'Estatut de Catalunya
que demana
insta
a les poders públics
per vetllar
per el coneixement
i el manteniment
de la memòria democràtica
de Catalunya
com a patrimoni col·lectiu
que testimonia
la resistència
i la lluita
per les libertats democràtiques
jo crec que aquest cartell
que vull d'alguna manera
fer en públic
a través de Tarragona Ràdio
doncs compleix
amb escreix
aquest manament
del Parlament de Catalunya
i del seu estatut
Important el comentari
de dir que el programa
és d'una alta qualitat
ningú es pensi
que això és
mira, efemèride
com cada any
celebrem
moltes efemèrides
doncs vinga
fem un acte
realment
si es mira cadascun
dels actes
el nivell
és extraordinari
les persones
que hi col·laboren
les exposicions
que podem gaudir
estan treballades
molt a fons
i jo crec que
quan acabi
el mes d'abril
qui no sàpiga
exactament
el que es va viure
és perquè no té interès
perquè les eines
estan a l'abast de tothom
a partir d'ara
i fins al mes d'abril
jo és que penso
que aquí
el que hem volgut
d'alguna manera
obviar
és la palla
de veritat
vull dir
no hem posat
cap exposició
de cromos
perquè m'entengueu
o no hem posat
cap exposició
per fer bonic
perquè fins i tot
el fet d'obrir
el públic
el refugi
que tenim aquí
a l'Ajuntament
museïtzat
amb la intenció
que es pugui
reproduir
el soroll
que feien
les bombes
al caure
o dels avions
quan passaven
per damunt
de Tarragona
no és
precisament
per quedar bé
i per dir
mira que bonic
quin soroll
feien
sinó realment
perquè la gent
que baixi
baix al refugi
pugui sentir
l'angoixa
que se sentia
a les persones
que no els va quedar
més remei
que passar moltes hores
de la seva vida
dins d'un refugi
la intenció
és aquesta
sense exigeracions
sense treure
les coses de mare
però que realment
d'una manera
molt clara
molt didàctica
puguem reviure
aquests moments
jo voldria significar
en aquest sentit
que és curiós
que
tota aquesta intensitat
perquè aquest acte
aquest programa
és d'una forta intensitat
i marca època
segurament
doncs
es faci
amb un 70 aniversari
no amb un 75
ni amb un centenari
jo crec que això
també respon
a la necessitat
que té el nostre país
de
de cobrir
una mancança
que era la mancança
de recuperar
la memòria democràtica
i d'alguna manera
tant la república
com la guerra
com la lluita
contra el franquisme
que és un tema
que també
té la seva complexitat
perquè no hi ha
elements patrimonials
sinó que a vegades
és memòria oral
el que s'ha de conservar
doncs la necessitat
d'aquesta col·lectiva
s'està sentint
en aquest moment
d'alguna manera
i per tant
és molt interessant
que l'Ajuntament de Tarragona
hagi fet aquest esforç
i també
deixem-ho felicitar
amb bonpons
per la pel·lícula
que avui presentarà
l'estem reservant
per dedicar-li
només el temps
a la pel·lícula
tots tenim ganes
de veure-la en pantalla grana
la veritat és que sí
Jordi
volies comentar
alguna cosa
en aquest sentit
jo només volia afegir
que al programa
doncs clar
hi ha molts actes
hi ha quatre exposicions
14 conferències
dos projeccions
l'obertura
de les visites
guiades al refugi
és a dir
és molt dens
i molt variat
però hi ha com a dos vessants
hi ha una vessant
més acadèmica
en la qual
hi ha un congrés
excepcional
que és un congrés
sobre l'església
i la guerra civil
en el qual
durant tres dies
del mes de febrer
estaran presents
aquí a Tarragona
els principals
investigadors
historiadors
catedràtics
d'història contemporània
de tot l'estat
debatent
i parlant
d'una manera
dintre de l'àmbit acadèmic
un congrés valent
d'altra banda
molt valent
molt valent
molt valent
molt valent
estaran debatent
aquest congrés
després també hi haurà
unes jornades específiques
universitàries
promogudes
des de l'Institut de Ciències
de l'Educació
sobre
la metodologia
de la història oral
aplicada
pels treballs
a les aules
pròpiament dites
amb la participació
d'una de les responsables
de memòria democràtica
dels països
del consult
de Sudamèrica
i això és
la vessant acadèmica
però després
n'hi ha un altre
hi ha un àmbit
que és el que
apuntava més
la consellera
la Rosa Rossell
que és aquest
més de difondre-ho
a tothom
a la ciutadania
en general
aquí sí que hi ha
aquestes visites guiades
hi ha les projeccions
hi ha les conferències
és a dir
està conjuminant
aquest programa
les dues vessants
la part acadèmica
i la part de difusió
i apuntant
amb el que deia
el Quim Besora
aquesta mancança
que tenim
en aquest país
jo crec que fins ara
la part acadèmica
més o menys
l'hem anat resolent
perquè
el que va passar
durant la guerra civil
ara el que està passant
i el que va passar
durant el franquisme
ja fa anys
que és objecte
de la investigació
dels historiadors
però el que ens manca
sobretot
és aquesta feina
que s'està fent
ja des de fa temps
des de la
la direcció general
de la memòria democràtica
que és tot això
transmetre-ho
a la resta
de la ciutadania
passar
d'aquest àmbit acadèmic
en aquest àmbit més
d'obertura social
25 anys de ràdio
per tant
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit






Bona nit



Bona nit


Bona nit
Bona nit





Bona nit



Bona nit


Bona nit


Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
que els continguts que avui us estàvem oferint
eren molt interessants.
Recordar part d'aquells moments
a través d'aquests 25 anys de ràdio
és per a nosaltres tot un aconteixement.
I parlant de coses que també ens agrada fer
és escoltar la música que en aquell moment
sonava a través de la ràdio, de la nostra ràdio.
Potser el 85 encara no hi érem,
però part d'aquella música que sonava el 85
encara reflectia el 86
quan negia a Tarragona Ràdio, Ràdio Fòrum.
I això és el que ens porta el nostre company Joan Maria Bertran.
25 anys de música.
Avui, amb quines 3 sorpreses?
No ho sabem.
Escolta'm-lo.
Molt bona tarda, benvinguts un dia més
a aquests 25 anys de música
i en aquesta visita que fem aquesta setmana
a l'any 1985.
Recollim els èxits d'aquest any
el segon any de Caminar de Ràdio Fòrum.
Recordem que va néixer el febrer de 1984
i el febrer del 85, doncs bé,
ja s'escoltaven cançons com aquesta
dels Dire Streets.
Money for Nothing.
Un dels temes també estrelles a Ràdio Fòrum.
а és la funció de.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!