25 anys de ràdio.
Bona tarda i bon dijous.
Benvinguts a 25 anys de ràdio, a la sintonia de Tarragona Ràdio,
perquè estem de celebració.
Encara que el nostre dia, i jo t'ho he explicat potser moltes vegades,
que el nostre punt àgid va ser el dia 17 de febrer,
que és quan, de veritat, van fer els 25 anys,
a nosaltres ens queden moltes coses per recordar.
Ahir, i fent referència també al programa d'avui,
vam començar una espècie de monogràfic dedicat a l'AVE,
dedicat al tren d'alta velocitat que arribava a la nostra ciutat,
a la nostra demarcació, l'any 2006.
Vam escoltar les opinions dels alcaldes,
tant de Perefort com de la Secuita.
També vam escoltar un professor de la Universitat de Lleida
que ens explicava una miqueta les repercussions
de l'arribada del tren d'alta velocitat a Tarragona.
Avui el que hem triat ha estat un reportatge
que va fer el nostre company Jordi Sorinyac el 19 de desembre de 2006.
Ell conjuntament amb altres viatgers
van fer el viatge inaugural de Tarragona
per a veure com es movia,
a quina velocitat anava aquest AVE.
I és que en aquell moment era una sensació.
Jo crec que fins i tot ara ho continua sent,
perquè hi ha molta gent que parla de l'AVE
però que encara no s'hi ha pujat, eh?
Jo crec que ja és temps, no?
Ja fa gairebé cinc anys que va per Tarragona.
Però bé, això és un viatge, com sempre diem, en el temps.
I anirem cap a l'any 2006
amb aquests primers viatgers
que estaven a l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona
i que el nostre company Jordi Sorinyac va conversar amb ell.
Avui tindrem via telefònica a Jordi Bertran.
Amb ell el coneixes, segur, seguríssim.
Va ser una de les veus que ens va narrar l'any 1987
aquell foc que sortia d'en Petrol
i que en primer moment ningú sabia què és el que havia passat.
Després es va descobrir que era un atemptat d'ETA
i que va deixar amb tots amb l'esglai al cor.
Amb ell comentarem no només aquest episodi de Tarragona
que molta gent recorda en aquests 25 anys de ràdio
sinó també d'altres qüestions que ell feia aquí a la nostra emissora
perquè ell també feia el seu programa
i casualment doncs va passar això
i ens ho explicarà després.
D'aquí a uns 20 minutets aproximadament
pararem amb el Jordi Bertran.
Un excol·laborador, que tot s'ha de dir,
d'aquí de Tarragona Ració.
I quan manquin uns 10-12 minutets
per al punt de la set, com sempre
Joan Maria Bertran ens porta el bo i millor
de l'any 1989.
I la pregunta d'avui és...
Ei, com ho sabeu, eh?
Sí, serà l'última setmana de l'any 1989.
Començarem l'abril.
El 1990?
Una qüestió que ens desvetllarà just
al final del programa Joan Maria Bertran.
I no ens enrotllem més
dir-te que gràcies per escoltar-nos,
que comença aquí el programa
i que ho fem, com ho vam fer ahir,
muntant-nos el tren.
Són els Androp, això es diu The Train.
There is a train
It's leaving today, yeah
It's leaving today
And I'm gonna get on it, yeah
There is a train
Don't let it pass without you
Don't let it leave without you
Just get on it
There is a train
There is a train that leaves tomorrow
We're gonna get on it
There is a train
Come on, let's hurry
Let's get on it
So there is a train
And yeah
It's going away, going away, going away, yeah
Going to a higher destination
Let's get on it
Going away, going away, going away, yeah
Going to a higher destination
Let's get on it
So there is a train
Only a moment away
But it's coming like a wave
Let's go for a ride
Like a healing hub
Yeah, it's like a cure
A million powerful flowers in bloom, yeah
There is a train that leaves tomorrow
We're gonna get on it
There is a train
Come on, let's hurry
Let's get on it
So there is a train
I'm going to get on it
I'm going to get on it
I'm going to get on it
I'm going to get on it
I'm going to get on it
I'm going to get on it
I'm going to get on it
So there is a train
So as we had told you
At the beginning of the program
A presentation
Tarragona Radio
Va estar
El primer viatge inaugural
Del train d'alta velocitat
Aquesta és la crònica
Ens l'explicava Jordi Sorignac
I Yolanda Garcia
El 19 de desembre del 2006
Parlem del train
De gran velocitat
Jo m'atreviria a dir
Que després de gairebé 6 hores
A l'estació del Camp de Tarragona
El nostre company Jordi Sorignac
Comença a mostrar una certa expertesa
En això de l'alta velocitat
Jordi, bon dia de nou
I bona hora, no serà tant
Jo crec que ens pots fer
Una descripció absoluta
De fins i tot com anaven vestits
Els primers viatgers
Perquè Déu-n'hi-do
A les 6 del matí
Ja eres allà, no?
Sí
Possiblement a causa
Que a les 6 del matí
Se veu
I no seria millor horari
Per fixar-me en la indumentària
La vestimenta dels primers clients
Fem una miqueta de crònica
Ja amb un to més distesa
Que ho hem fet aquest matí
És veritat
La normalitat
Ha estat la nota predominant
De la jornada
Hem presenciat
Doncs la sortida
Dels dos primers convois
Des de Tarragona
Plens no anaven
Plens no anaven
Atenció, això ho hem de dir
Perquè per exemple
Per alguns mitjans de comunicació
Comentaven
No, no
Hi ha hagut convois
Que han anat plens
Per exemple
El que ha sortit
De les 8 i 5
Anava ple
De Tarragona
Han sortit 30 persones
Teòricament
Forna estoneta
Que han arribat a Madrid
Sí, sí
Va, fa escassament mitjoreta
Perquè en 3 hores
T'hi plantes
Però clar
De Tarragona
Han sortit 20-30 persones
Clar, vol dir això
Que només a l'AVE
I caven 30 persones
No, vol dir que
A Lleida
A Saragossa
A l'Oguà de la Jara
S'ha acabat d'omplir
Per tant
Que la gent
Això ho tingui en compte
Si en aquests dies
Oh, anava ple
Però només vaig veure
Per la tele
Que hi anaven 20 persones
No, clar
Aquí s'ha de fer
Una distribució
Dels bitllets
No sabem amb exactitud
Quin és aquest procés
Un procés que suposo
Que Renfe té perfectament estudiat
Amb l'experiència
De l'AVE Madrid-Sevilla
Però vaja
Que ho tinguin en compte això
Bé
El que Renfe no té perfectament estudiat
És el tema del pàrquing
Perquè encara no sabem fins
Quan es podrà
Parcar de forma gratuïta
A veure
És una de les preocupacions
I fins i tot
Si podem obrir
Un petit capítol
De denúncia
Jo creia personalment
A títol personal
Que una
Posats a buscar avantatges
El fet de tenir
Una estació
15 quilòmetres
Dallunyada
Dels principals nuclis urbans
Valls
Reus
I Tarragona
Dius
Home com a mínim
Que tinguis facilitats
D'aparcament
Com per exemple
A l'aeroport de Reus
Doncs que
Ara per ara
L'aparcament és gratuït
A l'aeroport de Girona
I és ampli
Vull dir
A l'aeroport de Girona
Fins fa poc
L'aparcament era gratuït
Quan el tema va començar
A descontrolar-se
És a pagament
Però amb uns preus
Força reduïts
No com els del Prat
De Barcelona
No com els del Prat
Que aquests òbviament
Són intocables
La sorpresa
Ha estat que no
És un aparcament subterrani
Sota de la estació
Són dues plantes
633
Abans de la tertúlia
Es comentava
Si serien suficients
O insuficients
Perquè ha estat aquest matí
El volum de circulació
Més que suficients
Ja veurem més endavant
Quan l'AVE arribaria
A Barcelona
I tot plegat
Si n'hi ha prou
O no n'hi ha prou
És un aparcament
Que haurà de ser de pagament
Però que avui
Era gratuït
Estaven les barreres aixecades
Hem preguntat
I ningú ens ha sabut explicar
Quan serà
Quan serà
Quan serà de pagament
Fins i tot
Talla anècdota
I tampoc quan es pagarà
Sí, quan es pagarà
Sí, sí, sí
Això sí que podem comentar
Que aquí ve la segona part
De la denúncia
Fins i tot
Quan hem preguntat
Si seria
Què passà amb el pàrquing
Just instants després
Per megafoni
Han dit
Si us plou
Senyor, senyor
Sàpiguen
Que el pàrquing
Encara no s'ha inaugurat
Per tant és gratuït avui
Aprofitem
Tarifes
Important
Al minut
Dos cèntims
Fent càlculs
O com a mínim
L'abonament total
Preu per dia
Màxim 14 euros
En 40 cèntims
Déu-n'hi-do
La ratlla
De les 2.500
Passetes
Si algú ha de passar
Doncs això
Semparlant d'un dia sencer
Hem vist també
Que també hi ha
La possibilitat
D'abonaments mensuals
Suposem que
Per a aquella gent
Doncs que
Hagi d'utilitzar
Més assiduïtat
Aquest servei
Un abonament de 30 euros
Per un cotxe
Per un turisme
I de 15 euros
Al mes
Per una motocicleta
Per tant
És més o menys curiós
Perquè no hi ha
Abonaments mensuals
Per anar en tren
No hi ha un bono tren
Per agafar l'AVE
Però en canvi
Sí que hi ha abonaments
Per agafar
Per aparcar-hi
Clar
Però això té la seva
Lògica
Perquè no ens hem d'enganyar
I és una apreciació
Personal
Com tu deies
Aviam
L'AVE
Tampoc no és un sistema
De transport assequible
Totes les butxaques
Estem parlant
D'uns 65 euros
El bitllet
Anar
I a classe turista
A classe turista
El bitllet més econòmic
Per tant
Si tu pots
Pagar un bitllet
Parlem de les tarifes
Perquè segons el que hagis de pagar
No et vindrà de 14 euros diaris al parque
A tu i a mi segur que sí
Home, si et sembla
Repassem les tarifes
D'acord
Si hi ha tall de curiositat
El tenim aquí al davant
Anar de turista
65 euros
És el que agafaríem tu i jo
En preferent
97 euros
Però només anar
Només anar
Sí, sí
Després
El bitllet d'anar a tornada
Té un lleu d'escompte
I queda
En uns 120 euros
El turista
El turista
Els altres ja no
No els hem calculat
Perquè són els que no en prigori
Només tinc per anar-hi
Per tornar
Jo tornaré
Preferent anar de 97 euros
I ja
Si busques un altre tipus de servei
La classe club
Doncs són 117 euros
Fins a Madrid
Però allà hi arribes esmorzat
Pentinat
I amb la manicura feta
Amb el New York Times
El Washington Post
Un nivell
Un nivell
Jordi, un nivell
I el que faci falta
Puntualitat extrema
Reiterem
És important
Tenint en compte
Que pagues un preu
Molt força elevat
Compres temps
En definitiva
Només anar a Madrid
En menys de 3 hores
I tenir la garantia
O la certesa
Gairebé absoluta
Doncs que es compliran
A la perfecció
Els horaris de sortida
I d'arribada
Uns horaris
Que sense anar més lluny
Si volem anar ara
De Tarragona a Barcelona
Perquè fa molta gràcia
Aquests dies
Que es va fer molta polèmica
Sobre els problemes
Que hi havia a la xarxa
De rodalies de Renfe
Però la gent
Que normalment agafa
No ara d'enguany
Sinó els últims anys
Anar de Tarragona a Barcelona
Mínim
Gairebé sempre
Un retard o d'un quart d'hora
Que estem parlant d'un retard
D'un 25%
Del temps
Del que teòricament
S'havia de fer
Perquè això
És un trajecte
Tarragona a Barcelona
Que normal
S'hauria de fer en una hora
A veure
Perquè tenim altra feina
Però jo m'imagino
Que en plan
Problema de matemàtiques
De l'escola
Allò de si un tren surt
Problema de mòbils
Problema de mòbils
Si tu agafes
El tren de Gran Velocitat
Bé, l'agafo jo millor
Que jo tampoc no hi he anat mai
Jo agafo
El tren de Gran Velocitat
A Madrid
I tu agafes
Qualsevol altre
Transport públic
A Barcelona
Proporcionalment
Ja saps qui arribarà abans
Sí, sí
Doncs ja està
Doncs vaja
El servei
De moment està funcionant
A la perfecció
Si et sembla
Abans
Ara comentarem una mica
Com és l'estació
Perquè la gent
En tingui una idea
Però podem escoltar ràpidament
Algunes de les impressions
Dels primers usuaris
Si et sembla
Primer podem escoltar
Alguns usuaris
Doncs que això
A quarts de set del matí
Els agafàvem allò
Amb el cafè
I la pasta
Encara a les mans
I ens explicaven
Per què havien
Decidit viatjar amb AVI
He decidit provar-ho
A veure com funciona
A veure com estan
Les combinacions
I això
Normalment vaig a Lleida
I mira
Per cursos laborals
Per qüestió de feina
Tenim una reunió a Madrid
I amb aquests dos companys
Agafem l'AVI
Per estrenar-lo
Fa molta il·lusió
Sempre a l'avió
Sempre a l'avió
Però l'avió és molt incòmoda
Molt incòmoda
Perquè has de deixar allà
Molt de temps abans
Segona
Perquè això
Les mesures de seguretat
Arriba un moment
En que són angoixants
Doncs
Aquestes són
Algunes de les impressions
Ara després
Escoltirem
Gent que tornava
Que venia de Madrid
O Saragossa
Cap aquí a Tarragona
Més o menys
El perfil
Seria el similar
En els dos casos
Del que ens hem pogut fixar
Tampoc
Hem fet un estudi acurat
Com que vendran els ullers
La majoria
Dels viatgers
Dels clients
Utilitzen el tren
Per motius de negoci
Per motius de feina
Per motius laborals
També hi havia gent
Que ho feia
Doncs per motius personals
Visites de metge
25 històries
I també hi havia gent
Doncs que s'aprofitava
Per fer un escapat
Com a experiència
Per fer una escapadeta
Si et sembla
Escoltem la gent
Que tornava ara
A veure què ens explicaria
Doncs muy bien
Ningún problema
Todo ha estado perfecto
Y la verdad
Que la tensión esquisita
Sí, a Tarragona
Antes lo hacíamos por avión
Y veníamos a Reus
Pero la verdad
Que bueno
Hemos decidido ahora
Utilizar el AVE
Sobre todo
Si funcionan las vueltas
Y todo llega
Con la puntualidad
Que ha demostrado
Yo llevo 40 años
Viniendo aquí
Tengo casa
Aquí en la costa
Y tenía que venir
A hacer una gestión hoy
Entonces
La diferencia entre
Venir en coche
Y volver en coche
En el día
Al hecho de venir en tren
Y volver esta tarde en tren
Es años luz
Es decir
En una hora 20
Se viene hasta aquí
Lo que creo
Si hay algún problema
Ahora para llegar
Hasta Camprins
O Reus
Aquest senyor de Sargos
Ara parlem
Dos problemes de comunicació
Què fem
Si estem a la Secuita
I volem anar
A la nostra destinació final
Trigues més de Madrid
A la Secuita
Que a la Secuita
A Tarragona
Ara ho comentarem
Aquests són perfils
La gent que per motius de feina
Per motius personal
M'ha cridat molt
Perfils previsibles
D'altra banda
És el que més o menys
Les previsions
Havien apuntat
M'ha sobtat moltíssim veró
Que ens hem topat
Amb gent
Ho hem escoltat
A l'informatiu
Ho tornarem a escoltar
Gent que ha agafat avui
El TAF
El tren d'alta velocitat
O l'AVEF
Diguin-ho com vulguin
Pel plaer
De conèixer
Com és l'AVE
Ara escoltarem
Per exemple
Un client
Que és membre
De l'associació
De els amics
Del ferrocarril de Valls
I vaja
Escoltem què ens deia
Ja vam fer
El mateix
Quan se va arribar
A Lleida
I ara
Doncs
El ferrocarril de Tarragona
Com a aficionat
El ferrocarril
És un altre molt important
Que fa canells
Servista
Vam anar
De Lleida
Fins a Saragossa
De Saragossa a Lleida
Amb l'AVEF
Ara he fet
Aquests clients
Són de l'associació
De els amics del ferrocarril de Valls
Són paraules majors
Ja sabem les entitats
Que es dediquen
A la memòria del ferrocarril
No deixen passar ni una
No hem pogut parlar amb ells
Però ens han dit
Que a les 11
Hi havia un grup
De l'associació
De els amics del ferrocarril
De Tarragona
Que també feien la mateixa
Anàvem a Lleida
Allò per controlar
L'AVEF
I de tornada
Ens hem trobat
Amb un senyor
Una persona gran
En aquesta ocasió
Que també venia de Lleida
I ha vingut fins a la sessió
Només per saber
Per comprovar
L'estat de la línia
I vaja
Per passar el temps
Com un hobby
Com un altre
Un parèntesi Jordi
És que abans teix sentit
Jo no ho tinc clar
Què hem de dir?
TGV?
TAF?
AVE?
A veure
Diguem-ho
AVE és una marca comercial
Molt bé
D'acord?
TGV és una marca comercial francesa
D'acord?
I TAF és la denominació
Que s'ha optat
Majoritàniament
Des de la Generalitat de Catalunya
I dels mitjans de comunicació catalans
Per batejar-ho
És un nom genèric
Però AVE i TGV
Són dues marques
Com els medicaments
Ens quedem amb el genèric
Amb el TAF
I així unifiquem criteris
Podem dir aspirina
O acitacitilsalicílic
A mi TAF m'agrada
Veus?
Podem dir TAF
En principi
Aquesta és l'opció
Que des d'aquesta casa
S'està prenent
I la respectarem
Tanquem el parèntesi
Parèntesi tancat
Transports
Abans de parlar de l'estació
Estàs a l'estació de la Secuita
Que bonic
Que bonic
Que maca
Ara ho comentarem
Manera de sortir
Una
Vehicle propi
Que has deixat en aquell pàrquing
Que et costa 14 euros diaris
L'altra
Agafar els autobusos
Cap a on?
Hi ha quatre línies
D'autobusos
D'acord?
Un
Tarragona
Valls
L'altra se'n va cap a Salou
Una se'n va cap a Reus
D'acord?
Hi ha una zona
Que és la que queda
De camp de Tarragona
Hi ha una zona
Que és la que queda
Completament incomunicada
Des de Torredambarra
Per exemple
Per dir un nucli important
No tens un autobús directe
S'ha de dir que pel nord
Les comarques de la costa
Cap al nord
No tenen connexió directa
Torredambarra
Torredambarra
Altafulla
Estàs venut
Per tant has d'anar a Tarragona
I de Tarragona
Torredambarra
Altafulla
Això mateix
Això mateix
Estàs venut
Si ets de Torredambarra
Doncs t'has de buscar la vida
Per tant fins a Tarragona
A partir d'aquí
Teòricament
No hem tingut l'oportunitat
De comprovar-ho
Perquè clar
Avui hi havia moltes coses
Que mirar
Teòricament
Els autobusos
Estan sincronitzats
Amb l'arribada
I les sortides
Dels trens
Per tant
Fan tants desplaçaments
Com trens arriben
Això mateix
Una mica
Pels oients
Que ho hagin experimentat
Quan agafes un vol
Amb Ryanair
Que tens un autobús
Que et porta a l'aeroporto
De Reus
O el de Girona
Que van sincronitzats
Doncs teòricament
El servei
Ha de ser el mateix
Des de Tarragona
El tiquet costarà
1,20 euro
L'empresa concessionària
És plana
Ahir a la tarda
Ens vam posar en contacte
Amb ells
I vam dir que ni ells
Tenien constància dels horaris
Suposem que avui
L'horari
Ara després
Ho intentarem comprovar
Que el servei
Ha funcionat correctament
Hem vist
Com al llarg del matí
Anaven arribant
Autocars
De línia
El preu del bitllet
És raonable
És raonable
Des de Tarragona
Si te'n vas fins a Salou
Ja te'n vas
Als 4 euros amb 10
I Cambriol
Són 4 euros amb 60
Ah, doncs la cosa canvia
Ja
Aquí ja canvia
Cambriol
És que tampoc no està tan lluny
Que et clavin gairebé
5 euros
800 pessetes
Per anar fins a m'autobús
Doncs sí
Personament
Ho trobo
Ho trobo un pèl exagerat
I després tenim
A banda de l'opció autocar
Tenim l'opció taxi
Ui
Aquest tema és espinós
A la gent normal
A la gent de carrer
Li interessarà una cosa
Avui al matí hi havia taxis
I hi haurà taxis cada dia
O sigui que per el viatger
Ell
Com a viatger
Com a ciutadà de peu
Ell no té cap tipus de problema
Perquè trobarà taxi
I trobarà algú
Algú que la tingui
Què passa?
Que hi ha un conflicte d'interessos
Entre l'Ajuntament de la Secuita
I els dos taxistes
Que hi ha ara mateix a la Secuita
La Generalitat
I la resta d'associacions de taxi
Què passa?
Segons expliquen
Des de la Secuita
La llei del taxi marca
Clarament
Que han de fer-se càrrec
D'un servei extraordinari
D'aquest tipus
La població més propera
A la infraestructura
Per exemple
L'aeroport de Girona
S'ha instal·lat a Vilubidunyà
I els taxistes
Que hi van preferiment
Són de Vilubidunyà
I en el cas de l'aeroport de Reus
Passa exactament el mateix
Què passa?
Doncs es van crear
Un seguit de llicències extraordinàries
Per fer-ho
Com que tot aquest tema
Dels transports
La veritat és que
No es va tenir gaire en compte
Que va anar molt de pressa
Corrents tot això
Encara està
Per acabar de llicar-ho
Avui hi havia una vintena de taxis
O sigui
Tota la gent que ha arribat
Procedent des de Madrid
No hi ha hagut cap tipus de problema
Què passa?
Ara mateix només hi havia
Els dos taxis
Que hi ha a la Secuita
Hi havia taxis de Tarragona
De Valls
D'altres poblacions
Perquè de manera provisional
Des de la Generalitat de Catalunya
S'havia demanat una llista
I ahir s'han apuntat
Un centenar de taxistes
Que aniran fent torns
Vaja
Amb un procés més intern
Què passa?
Des de la Secuita
Però
Si no es posa fil a la guella
S'emanaça a portar
Aquesta qüestió
Al contenciós administratiu
Els jutjats
Per intentar posar-hi fi
Per tant
Perquè l'Ajuntament de la Secuita
Tinguin més llicències
Perquè l'Ajuntament de la Secuita
Es concedeixin
Reclamen una vintena de llicències
Sobre aquesta qüestió
Insistim posicionament
Pel ciutadà de la peu
Tan llibre
Perquè ell quan vagi
Li és igual d'on sigui el taxi
Li és absolutament igual
Ell que li interessa
És que hi hagi un bon servei
I que el porti al lloc on demani
Però sàpiguen que
A nivell diplomàtic
Podríem dir
Hi ha un conflicte
I que pot acabar els jutjats
Sabem que pot costar en taxi
Doncs no ho hem preguntat
Ja ho esbrinarem
El que sí que hem de dir
Que per exemple
Si serà per diners
Nosaltres hem vingut en cotxe particular
I el tema de la senyalització
La veritat és que és força
És escass
És escass
Perquè si tu vas des de Tarragona
A través de la Nacional 240
La principal via d'accés
Només trobes un cartell
Que de fet
És un pagat
Un adhesiu afegit
Amb una senyal de callera
A la mateixa rotonda de sortida
La rotonda de Perefort
Per entendre'ns els oients
La rotonda
On hi ha una màquina
Un vagó de ferro
El carril
Doncs quedarí on has de girar
A mà dreta
Doncs fins allí
No hi ha un cartell
Que digui
Estació del camp de Tarragona
Clar, nosaltres ho coneixem
Sabíem on havíem d'anar
Sí, però algú que vingui de fora
Però algú que vingui de fora
No tingui controlada la situació
Insistim, venint des de Tarragona
Des de Reus
Ens han comentat
Que la situació és força més caútica
Perquè des de Tarragona
És tot recte
Però des de Reus
Tens un...
La circunvalació
Tens molts problemes
Perquè has de canviar
Fins de 5-6 vegades de carretera
I no sé si està permanentment
Convenientment senyalitzat
Aviam que prenguin nota
I que comencin a esmenar ràpidament
Totes aquestes mancances
I l'estació, Jordi?
L'estació moderna
L'estació com a tal
Fantàstica
Impressiona, fa paxoca
Fa paxoca
Allò una estació moderna
Se la veu una estació maca
Una instal·lació xula
Si ens prometen el col·loquialisme
Tot estava en ordre
No hi havia jo operaris
Serveien a l'última hora
Vaja, hi havia un ascensor espatllat
Però vaja, això són coses
Gajes de l'oficio
Gajes de l'oficio
Com diria aquell
Estava...
Tots els punts d'informació
Estaven
L'estant d'informació
Del Patonat Municipal de Turisme
De Tarragona
També estava en funcionament
A partir de primer hora del matí
Ja podien arribar els fulletons
I a quarts de deu
Ha arribat la persona responsable
D'aquest estant
El que possiblement encara falta
És doncs aquests valors afegits
Fins ara només hi havia en funcionament
Una cafeteria
Hi ha uns habitacles
Uns cubicles
Que suposem que d'aquí uns mesos
D'aquí a unes setmanes
Aniran destrinats
Més botigues
Més serveis
Ara per ara només hi ha això
La cafeteria
Un establiment de lloguer de cotxes
Sabem que hi ha pendent d'obertura
Un quiosc
I suposo que en les propers setmanes
Les empreses que s'interessin
Doncs intentaran obrir el seu establiment
Són elements que s'aniran afegint
Per configurar aquesta infraestructura
De moment el que funciona és el tren
I funciona bé
I és puntual
I això era el que
Primer que tot volíem constatar
Hi ha tota una sèrie de serrells
Que caldrà esmenar
I anar mirant
No els hi deia
És un autèntic màster en TAF
El Jordi després de tantes hores
A l'estació
Màster en TAF
Màster en Commander
Doncs ell
Màster en TAF
25 anys de ràdio
Ens hem traslladat
Des del mateix pantanal
De la César
Si no m'equivoco
Fins aquí mateix
De la ràdio
En cotxe
I hem estat compromis
La situació que està la gent
N'hi ha molta gent
Que suposo que ens està seguint
A través de la ràdio
I no sap ben bé
El que ha passat
Sembla
Suposo que ja ho heu informat
Abans
En el sentit
A través de l'antena
Que ha explotat dos
Dos
Almenys un
I després s'ha produït
Una altra exposió
I exposions més petits
A la zona pretocrímica
De Tarragona
De totes formes
La gent convindria
Que es tranquil·lés
Que no es traslladés cap allà
Perquè n'hi ha molta gent
Que s'està traslladant
Cap a la zona
De la plaça Imperial Tàrrec
O el govern civil
Està de ple
De gom a gom
Aquesta veu que se us sentit
És el Jordi Bertran
Que el tenim ara mateix
Al telèfon
Jordi, bona tarda
Molt bona tarda
Què tal, com estàs?
Molt bé, molt bé
Jo no sé si és Antina
Això t'arriben les imatges
D'aquella nit
Una nit en la qual
Doncs gairebé
Tot a Tarragona
Es va mobilitzar
Per una banda
D'altres
Es van quedar indiferents
Perquè no sabíem
Ben bé què passaven
D'altres van sentir
La ràdio
Per a veure
Què és el que explicàveu
I que va ser
Tot o entre cometes
Podríem dir
Que una aventura
Que també vas viure
En primera persona
Perquè estaves allà
Bé, jo no estava
Vaig anar-hi
Vaig anar-hi
Vas anar-hi
D'acord
D'acord, d'acord
Sí, jo no estava
Jo estava
A la zona del Serrallo
Aquell vespre
Sí
I des d'allà
Es va sentir perfectament
El que era
L'explosió inicial
I després
Altres èpliques
Més petites
I sobretot
La imatge
Que et quedes
Més que la de l'explosió
Després
La flamarada
I el resplandor
Que hi havia
Doncs que
Arribava
Perfectament
Aquestes
Connexions
Es van fer
No des de mòbils
Com estem fent ara
Per exemple
L'entrevista
Sinó que es van fer
Des de cabines
Telefòniques
Que és els mitjans
Que teníem
Aleshores
A la ciutat
I és una mica
Com va anar
Vaja
Va anar així
Recordo que vam fer
Una connexió
Amb el Jordi Llorenç
Que era
La persona
Que aquella nit
Feia
Cada vespre
Hi havia una nit musical
Un programa musical
Cada nit
Ens tocava un
Jo era de l'equip
De musicals
I
Entre la gent
Sempre hi havia hagut
Una molt bona
Col·laboració
Cadascú feia
Un estil
O un
De fer programa
I en canvi
També tots
Quan hi havia alguna notícia
O alguna novetat
Doncs
Es passava
La informació
No?
I vaig trucar
Els
Tu estaves
Parlamant del Serrallo
I vas veure
Que hi havia alguna cosa
Que estava passant
Vas veure
Que això no era normal
Vas trucar a la ràdio
I vas començar a informar
O sigui
De cop i volta
Vas ser periodista
Bé
Era una època
Una mica diferent
Podríem dir
No?
Perquè
Tots fem una mica
De tots
Sí
Ho sé
Ho sé
És a dir
Que tu que saps
Una mica
De la història
De la ràdio
És a dir
El que
Hi havia uns equips
Més o menys estructurats
Però el que és cert
És que
Tots teníem
Una mica
Vocació
De
De ràdio participativa
I
Això generava
Doncs
Que evidentment
Doncs
És a dir
De poder trucar
Amb un company
I donar una entrada
D'una altra notícia
De fet
De fet
N'havíem fet
Algunes altres
Menys espectaculars
Segurament
Però això era una tònica
Jo diria
Doncs habitual
Què passa
És que
Aquella nit
Potser van estar
Doncs
Poca gent en antena
I jo també
Recordo que
Posteriorment
Es vaig parlar
Amb els companys
De Ràdio Nacional
D'Espanya
Que també
Van entrar
Més tard que en altres
Que també van entrar
Que van viure
En primera persona
El que passava
Jo crec que sí
Que potser
L'aleshores
Ràdio Fòrum
Doncs sí
Que va ser
Per
Per el que s'esperava
Segurament
D'ella
I llavors
Bueno
Penso que vam
Estar molt
A l'alçada
De les circumstàncies
Que ens vam trobar
He volgut començar
Precisament amb això
Perquè dintre
De les
Podríem dir
Notícies més votades
D'aquests 25 anys
De Ràdio Fòrum
Tarragona Ràdio
Potser és la que més
Ha votat la gent
O la que més ha comentat
Precisament per tot el que va portar després
I per saber després
D'on venia la història
I quan es va conèixer el què
No?
Que era un atemptat d'Eta
I que no era
No era un accident
Simple
O un accident
Que podia haver passat
No?
Que era una cosa
Que era més complexa
Que no era un accident
No?
No?
Jo a primera hora
T'he de dir
Que es barrejaven molt
Les notícies
I llavors
Rescoltant el tall
Que has posat tu
Realment
Hi havia
Sí que hi havia molta gent
Que estava espantada
Això és cert
Però també hi havia
Un sector de gent
Molt
Encoriosida
Jo quan seguim informant i diem que la gent no vagi cap allà,
és que realment hi havia gent...
Tu saps que quan es fa una obra o passa algú al carrer,
doncs hi ha xafarders, no?
Hi havia un volum de xafarders també molt important
que també els cosos de seguretat ens veien que no sabíem ben bé
com podia evolucionar la cosa
i, per tant, s'intentava desaconsellar l'anada cap allà.
Però, vaja, d'allà hi havia molta gent.
Jo no tinc pas la sensació d'aquest sol.
Quan ens vam apropar a la zona d'accident,
hi havia molts xafarders, molts curiosos.
I el que senten és cert és que a mesura que es van aconeixent
la dimensió del tema, hi havia molta sensació de pànic.
També t'he de dir que hi va haver gent que es va adormir tota la nit.
Sí, que no es va enterar fins al dia següent.
Sí, sí, vull dir que hi va haver circumstàncies molt variades.
I que jo crec que encara estan al·lucinant ara.
Ostres, amb tot el rebombori que va haver per Tarragona,
hi ha gent que, precisament, si no recordo malament,
va ser la nit dels pijames que, posteriori al Carnaval,
ens va poder veure.
Sí, sí.
Tu que has estat, te recordes, no?,
que va sortir, precisament, una mica, entre cometes,
la gràcia al Carnaval de la gent amb pijames sortint
pels carrers i agafant el cotxe i marxant fora de Tarragona
perquè ben bé no sabíem què podia passar, no?
Bé, molta gent va marxar fora de Tarragona,
però jo diria que va anar de mal en pitjor la cosa,
perquè si anem seguint una mica el curs que va fer molta gent,
molta gent va agafar la carretera de Valls, no?,
amb la qual cosa, doncs, vam anar, doncs, com a moltes parallels
on podia haver encara més problemes, no?
Vull dir que, per sort, la cosa es va controlar i va quedar aquí, no?
Però vull dir que també és cert que en aquell moment
qualsevol informació, més o menys de tranquil·litat,
jo crec que ajudava que la gent estigués informada com a mínim
i veiés que algú estava seguint el que estava passant.
Hem entrat en aquesta notícia, també ho deia abans,
perquè el Jordi Bertran va ser un dels protagonistes,
diguem-ho així, involuntari en aquell moment,
però a mi m'agradaria saber una miqueta més
de la teva faceta radiofònica aquí a la ràdio.
Jordi, com va ser que vas entrar un dia a formar part
i ser col·laborador d'aquesta casa?
Perquè el 87 tu ja estaves per aquí,
i jo crec que el 86, quan va néixer, també hi eras, fent les seves.
Jo als anys no m'acordo massa allà,
però sí que jo estava des del principi perquè es va fer una crida,
a mi m'ho va dir el Francesc Valls,
que era el director de Radio Fèrum a les Hores,
i va buscar una sèrie de gent que podia col·laborar amb aquest projecte,
i una sèrie de gent ens vam apuntar.
Jo recordo que vaig ser seleccionat, diguem-ho així,
perquè hi havia molta demanda,
i jo vaig ser seleccionat per formar part de l'equip de musical,
i a mi em va tocar el divendres, a la nit,
cada nit tenia un tema diferent,
jo feia una...
utilitzant una comparació d'ara,
doncs jo em diria que faria una ICAT-FM o una RAC 105 d'ara, per entendre's.
Bueno, però era una última lluna, eh?
La teva?
Sí, sí, sí.
Però la Silvia té tots els documents aquí a la ràdio.
Com ho saps? Ho tinc aquí davant.
Sí, perquè de fet era la lluna del divendres,
que nosaltres fem programació de dilluns a divendres,
en aquell moment, després de la ràdio,
i de fet a mi em va tocar, em sembla que per sorteig, et diria.
És cert.
I fèiem una mena de programa que s'hi podia semblar molt a l'associació musical
a aquestes amigues que es dic ara,
és a dir, aleshores no només hi havia en l'escena radiofònica musical,
doncs podria dir que hi havia les fórmules clàssiques,
és a dir, els 40 i...
No sé com no es veia ni la 100, no sé com es veia aleshores, i això.
No era ràdio Salou o alguna d'aquestes?
Sí, també, no?
Sí, qualsevol era una variant dels 40, no?
Ah, d'acord.
Però hi havia en el form,
hi havia aquelles radiofórmules molt estandes,
però que encara segueixen i tal,
i que no li volem pas cap mal.
i després hi havia, com a molt més alternatiu,
hi havia Radio 3, la Dinacional d'Espanya, Radio 3, no?
I és el que hi havia, no hi havia gran cosa més.
I nosaltres, jo crec que vam ser també,
no només aquest programa que feia jo,
però nosaltres que feia en aquella nit,
aquella franja de nit,
veníem a ser una cosa intermigia, no?
Sí.
Entre aquelles radiofórmules més estandesalitzades
i Radio 3, no?
Avan les distàncies, lògicament,
i els coneixements dels mestres de Radio 3,
però sí que intentàvem,
doncs, bé, fer el que després va acabar fent,
doncs, l'ICAT o el RACC,
és a dir, una...
més d'un estil o un altre,
perquè cada nit tenia, doncs, un to,
doncs, una cosa que no eren només els èxits de moda,
sinó que eren els grans èxits,
podien dir una mica, de la música moderna
en els diferents estils, no?
El programa...
Estava bé, estava bé, una cosa divertida.
Es feia sense internet,
es feia amb els reproductors de cassetes i de...
També.
Aleshores.
I molts dels discos que es punxaven
sortien de les coleccions dels que fèiem els programes,
vull dir que...
No, no, aquí...
Aquí m'he esbrinat amb aquestes entrevistes, Jordi,
m'he esbrinat que fèiem reciclat ja,
que ja nosaltres, a Tarragona, a la ràdio,
Radio Forum, en aquell moment es feia
i es tenia molt present el reciclatge,
això de no utilitzar més del que
o utilitzar i reutilitzar les cintes de casset,
que eren les que anaven i venien constantment de casa
a la ràdio, de la ràdio a casa.
Era bastant espectacular, això,
i també quan entraves a fer un programa d'aquestos que...
Jo recordo que el meu, al final,
acaba durant tres hores,
i en tres hores, per molt per posar música,
no et podies baixar res de la xarxa,
perquè la xarxa no existia,
i volia dir, doncs, que podies arribar a un programa
amb 50 LPs perfectament, no?,
50 vinils...
I com pesaven, eh?
Pesaven molt,
i aquí sempre hi havia allò de...
Bueno, sempre hi havia algun col·lega
que millor t'ajudava a pujar,
o pujar amb ton pare, no?,
depenia una mica de cada circumstància, no?,
perquè, bueno, era un sentiment complicat,
i a més a més, si pretenies,
en algun cas, aparcar la para alta,
doncs, també saps que històricament
sempre ha sigut una cosa difícil, no?,
vull dir que...
Tota una experiència, una experiència.
Només vas fer la nit del divendres?
No vas fer...
No sé si...
Ara, la memòria és fràgil,
i jo et diria que en algun moment van canviar,
però jo recordo la que em va ser la nit del divendres,
i realment em va servir,
perquè recordo que jo després vaig anar a fer la mil,
i això també et tocava, aleshores,
i no era difícil sortir-te,
i una de les coses que vaig dedicar,
jo feia de dirigir amb un pub, no?
Feies de dirigir amb...
El que estem esbrinant avui, Jordi?
I una de les coses que em va servir
és ser membre de Radioforum, aleshores,
el cantó de la ràdio,
em va ser el primer aval per entrar a un local
que, bàsicament, no et servia per altra cosa,
que en lloc de pagar la cervesa,
doncs te la pagà, no?
Era en una època, doncs,
que no...
normalment no m'ha sobrat de diners,
doncs, que servia per fer aquestes coses.
I després també,
una altra de les coses que hem anat esbrinant,
és que el carnet,
que poc se'l teníem,
tot s'ha de dir,
te recordes, Jordi,
que hi havia pocs privilegiats que el teníem el carnet,
no perquè no es volgués fer per tots,
sinó perquè, clar,
és allò que dèiem fa un momentet,
no hi havia massa diners,
diguem-ho així,
al principi de la ràdio,
i, clar,
quan havies d'anar a algun concert
prèvia trucada
i prèvia identificació
de qui eres de Radio Fòrum,
et costava mil i ajudes, eh?
Depèn de com.
Això també era un altre problema.
A mi no em costava tant,
aquest,
també t'ho he de dir,
perquè jo,
i aleshores,
estava a cuble de l'Ajuntament
i nosaltres sempre tenim
un cert codi professional amb això,
és a dir,
que normalment,
sempre en uns cupos també,
normalment,
pots entrar en un concert,
no?
És clar,
la gent,
a vegades,
se n'en pot d'això,
però vull dir,
entres,
moltes vegades,
és una feina fer xuga,
la del periodista
o la del programador,
perquè moltes vegades
vas sol amb aquest concert,
no portes,
quan vas a treballar,
normalment,
primer que no vas als concerts
a vegades que vols,
si hi ha hagut,
que et toquen,
no?
Exacte.
I d'altres vegades
t'agradaria estar
a les teves amics
i no estàs,
sinó que estàs allà,
doncs,
al peu del canó,
no?
I és una de les coses
també particulars,
no?,
que té aquest món
de la professió musical,
diguéssim.
Doncs sí,
a més,
que acabes de dir una cosa,
jo crec que és força important,
perquè també,
posant-lo cap aquí,
cap al tema de la ràdio,
que hi ha molta gent que diu,
ai,
és que tu,
que estàs aquí a la ràdio,
pots anar a tot arreu,
que això també ens ho deien
potser al principi,
no?,
quan tothom va una miqueta,
que sembla que això de la ràdio
sigui una cosa intocable,
i diuen,
ai,
és que tu ho deus conèixer
a molts conjunts,
a tu t'ho deien també, Jordi,
per estar a la ràdio,
més que per estar a l'Ajuntament,
eh?
Jo, de totes formes,
he tingut,
mai ha sigut molt allò
d'estrellitis,
és a dir,
a mi,
respecto molt la història,
però no he sigut mai allò
molt de vot
de fer-me fotos
amb els artistes,
ni amb les actrius,
ni amb els cantants,
ni amb els cantants,
ni amb els músics d'un concert,
no he sigut mai massa partidari,
no?
I la veritat és que
amb les relacions
m'agrada parlar,
fins i tot,
amb els músics,
eh?
Pots sobtar una mica,
però també t'he d'ahir
que he tingut
les meves debilitats personals
i les meves bones relacions
amb alguns amb gent que hi és
i altres que ja no hi són,
no?
Vull dir,
la relació amb el Carles Sabatero
de Sau,
és una relació molt especial,
no?
Jo l'entenia amb ell
i molt particular,
i crec que la ràdio
també va tenir molt a veure
amb això,
o no sé,
parlar amb el Bebo Valdés,
no et negaré
que és com una...
com parlar una...
Això són paraules majors, eh?
Això són paraules majors,
el Bebo Valdés, eh?
Això són paraules majors,
no?
Però també t'he de dir
que no soc molt de...
de...
tot i que treballo cada dia,
no soc molt de relacionar-me
amb els artistes,
no sé per què,
m'agrada sempre mantenir
una mica la distància amb això,
no sé si...
si és una cosa que...
és com el metge de vegades,
no?
La part escèptica
que toca amb el pacient,
no?
Sí.
Que evidentment
tens una relació cordial,
però a més de saber
mantenir la distància,
doncs també et diria això,
no?
Que molt bona relació amb tots,
però tampoc és que...
m'agradi especialment, eh?
Sí, sí, sí.
M'ho miro amb una certa distància,
tot i que evidentment,
ja dic que...
que tinc les meves...
les meves habilitats
i...
també t'agrada de tant en quant,
doncs que...
que algú t'agraeixi la feina
o tu agraïli la feina amb algú,
no?
Doncs sí, doncs sí.
L'última lluna,
com deies tu molt bé,
gairebé va durar...
doncs tres hores més o menys
els divendres,
i en el temps,
quants anys va estar més o menys?
Te'n recordes?
No me'n recordo,
Sí, va ser un any, dos anys...
No, no, això vam no estar més, eh?
Jo, com a mínim,
jo et diria...
Sí?
Sí, sí, sí.
Jo me'n vaig anar a l'Emili
el 89
i devia deixar...
Ostres!
Vull dir que jo crec...
jo et diria que quatre anys.
Quatre anys?
Quatre anys, segur.
Jo et diria des del principi
perquè...
Sí, jo et diria que sí, no?
Sí, clar, clar,
no comptem,
86, 87, 87...
Sí, sí, quatre, quatre...
Mira bé, cinc.
Quatre, sí, sí.
I va ser l'Emili la culpable
que vas deixar la ràdio?
Bé, no, no, va ser un canvi,
jo quan vaig tornar
em vaig tornar a fer altres coses.
D'acord, d'acord.
No, no, i a més a més
també havia coincidit
amb la professionalització
que entenc que era necessària
a la ràdio, eh?
És a dir, no...
I després saps
que a la ràdio
he fet altres funcions...
Per ser tot ahir,
que sempre indirectament
sempre has estat lligat
amb nosaltres.
Sí, després ja em va passar,
vaig tornar, diguéssim,
quan la ràdio
estava a la Rambla Nova.
Sí, és veritat.
I, bueno,
ho vaig fer...
Ja teníem cada setmana
per explicar-nos gairebé
tot el que passava
per Tarragona, gairebé, eh?
Sí, hem fet una llarga aquí,
no sé,
que això deu de ser
més anys i tot, eh?
Sí, sí.
No sé,
n'he fet molts programes
amb la Iolanda, n'he fet moltíssims.
Sí, sí.
I després també, doncs,
puntuals,
les transmissions.
Els dos últims anys també,
doncs,
que no m'ha tocat desenvolupar
funcions d'organització de festes
després de 24 anys de fer-ho.
Déu-n'hi-do.
Doncs també m'ha agradat
la retransmissió
i la confiança
de Tarragona a Ràdio
en el seguit de fer
la processa de Santa Tecla
o altres centres de Santa Tecla,
no?
O sigui,
també és una experiència
que és molt important,
que de la meva vida
és d'una altra manera.
i la veritat és que sí,
que hem mantingut
aquesta situació
com a col·laborador,
deixant una mica
la banda de musicals
i més ja amb l'aspecte
més aquest...
Informatiu, no?
Seria, sí.
Bé,
però bé,
que també és una altra
molt interessant de fer
i que realment
la franja...
No,
la franja del matí
és molt diferent,
no?
La franja del matí
jo et diria que...
Té llum pròpia,
diguem-ho així,
no?
És com el més potent,
diguem-ho,
no?
Sí,
però bé...
De cara a l'informació,
de cara a que arribi a la gent
i de cara a la tarda,
sembla, a la tarda o a la nit
sembla que hi hauria de ser
més de música, relax, no?
Té un altre color diferent.
Sí,
és diferent,
és diferent,
però bé,
també a la nit
també recordo
que hi havia gent
que ens trucava
per demanar-me uns temes
i coses d'aquest tipus,
que no sempre era fàcil,
però a vegades,
clar,
la gent trucava per demanar una cosa...
Ara t'ho deia demanar,
ara és més fàcil,
però a les hores no era tan fàcil,
però bé,
sempre tenies els teus recursos
i portaves,
ja sabies que tenies
les deu compilacions de música
que pràcticament abastaven
tota la història
de la música moderna,
a les hores
i sempre podies posar,
si no allò,
alguna cosa que s'assemblés.
Que bé anaven els Gretes Hits, eh?
Sí, sí, sí.
Aquells discos dobles...
Sí,
al matí ja suposo
que és diferent.
No estàs tant
amb el tema de la petició,
que a Tarradona Ràdio
fa un servei més d'informació,
més de tertúlia,
més de comentari,
o és igual,
també segurament
a aquestes hores que a la tarda
també, eh?
Però vull dir que
quan ja s'amaga realment el sol
la cosa canvia
i fem un altre tipus
de...
jo amb els dos facetes
m'ho he passat molt bé
i potser és més compartida
quan fas amb algun altre company
al matí, no?
Perquè a les nits
no deixen de ser una mica
tu fas tu sol,
tot i que nosaltres
a les nits
sempre teníem visites
i comentaris
i sempre ens acompanyava algú
i algun col·lega
que t'ajudava a punxar,
però bé,
això de l'autogestió
era molt habitual, eh?
Sí, sí.
Saps una cosa
sentint-te, Jordi?
Dic, jo no sé...
Saps que cada vegada
què passava
qualsevol cosa,
ja sigui amb les festes,
Carnaval, etcètera, etcètera,
que sempre et trucàvem
i sempre el Jordi
no tenia mai un no per resposta.
Devia ser una cosa així molt
que passés alguna cosa més
perquè ens digués o no
espereu cinc minuts.
Això potser ha estat
perquè com has d'estar
també a l'altre costat,
saps més o menys com anem, no?
Jo crec que és important,
vull dir,
tu pots fer moltes coses
a nivell de feina
o organitzatiu
o a matèria personal,
però després també
les has d'explicar, no?
Clar.
Si no comuniquem
el que fem,
jo crec que és un dels problemes
que té normalment
l'administració pública,
que és que
no és dubte
que es facin coses,
però moltes vegades
no s'expliquen, no?
Jo penso que
m'agrada que hi hagués
aquesta percepció,
tu,
perquè és una mica
el que sempre
jo intento explicar-li
a vegades
a la gent
amb els que treballem
o amb els col·laboradors
o fins i tot
quan fem
una sessió formativa
amb companys
d'altres institucions
o d'empreses, no?
Intentant explicar
que està molt bé
doncs
que tu estiguis treballant,
però també
ho has d'explicar
i amb això
la ràdio
o els mitjans
en general
són els millors altaveus,
no?
A vegades
has de saber acceptar
que també
són els altaveus
que són crítics, no?
I això és important, no?
Però hi ha allò
que diuen
que l'important
és que es parli de tu,
es parli de tu
o malament, no?
Sí, sí, però que es parli.
I tant.
Home, jo
no m'hauria agradat
realment
donar la notícia
del ràdio
en petrol
perquè hauria preferit
que no hagués passat, no?
S'ha, lògic.
Estàs convençut, no?
I després
que ho han passat
tants anys
que la gent
encara
doncs se recordi
d'aquest fet
o quan hem parlat aquí
amb companys
de Tarragona Ràdio
doncs que en el fons
també va contribuir
doncs perquè
es mirés la ràdio
d'una altra manera
doncs jo penso
que és això, no?
Que a vegades
la visualització
de la gent
també va per aquí
és a dir
que el pitjar
també és necessari
molt necessari
i per tant
jo crec que és important
saber
respondre, no?
Vull dir,
a vegades és dur, eh?
Perquè també t'he de dir
que segons quines activitats
que a vegades
és contento
que dius
bueno, avui
farem una entrada
amb una ràdio
d'abast nacional
i que la farem
amb les notícies
de les 8, no?
Però jo en tinc
que a vegades
en aquestes feines
que s'ha acabat tard
que entris a les 8
al matí
i en directe
doncs
sempre dius
bueno,
esperem estar en condicions, no?
Però a vegades
ho faig també
amb companys
de la Com de Barcelona
que tenen un programa
de nit
una mica
com el que jo feia
a Tarragona Ràdio, no?
Sí.
i la trucada habitual
és a dos quarts d'una, no?
I expliquem una festa
a dos quarts d'una, no?
Ostres!
No ho fem cada setmana, eh?
Gràcies a Déu, eh?
Gràcies a Déu
perquè així és explotació, eh?
Això és explotació, Jordi.
Això té a veure si no la graven
perquè l'has d'explicar
en aquell moment, no?
I a vegades
si intentem fer
amb algun directe
amb alguna cosa
bé, té el seu rotllo,
té el seu rotllo, això.
Però el Jordi Valtran DJ
tornarà a aparèixer
algun dia?
Mira, alguna vegada
ho faig de col·laborador, eh?
Però ara
diguéssim que tinc
altres responsabilitats.
Però a mi sempre m'ha agradat.
És una cosa que trobo que
poder compartir la música
que t'agrada amb els altres
està bé.
i l'última vegada
que ho vaig fer
va ser l'estiu passat
amb els companys
de Quico Elcelio,
que van fer una nit
a mitges, no?
I jo no baixava
la informació,
en aquest que estava
ja amb l'Spotify,
no baixava els temes
perquè hi havia
el Jordi Fuster,
que és plomut, diguéssim,
del Quico Elcelio,
que és el que feia
aquesta feina.
Sí.
però ho hem fet
molta estona
de la nit
a mitges.
Jo compartint
una mica
la selecció
amb una vela
de circ
en què hi ha un moment
que es converteix
en una mena
de zona de ball
i ara
és una ball
molt especial.
No era ni
una sessió electrònica
ni res,
sinó era un gran
èxit
a la història
de la música moderna.
Jordi,
que no és que de més temps
et diria
que tornis
quan vulguis
però jo crec
que mai has marxat
d'aquesta casa.
Molt bé.
O sigui que
com vulguis
i tinguis
una estoneta
i ens vols venir a beure
i saps que tens
més que un cafè pagat.
Molt bé.
I a més ara
l'avantatge
és que els que treballem
fora normalment
també us podem escoltar
per internet.
Exacte, exacte.
És un avantatge
que tampoc teníem
a les hores.
Com ho saps, eh?
La de coses
que hem anat aprenent
durant aquests 25 anys, eh?
I dius
mare meva
si això ho haguéssim tingut
l'any 86
com hauria canviat
la ràdio?
Hem d'evolucionar
el seu propi ritme.
Exacte, exacte.
Tens raó, tens raó.
Aquí fa imutgi a la gàbia
perquè tens
tota la raó del món.
A més,
que vam aprendre
com es deia, no?
Amb una sabata
i una esperdenya
que potser és
quan més s'aprèn
de les coses, no?
Sí.
Quan tothom
en tot massa fet
després ja potser
no prens ni atenció.
I no pot ser, no?
S'ha de lluitar
una miqueta.
S'ha de valorar tot.
Clar que sí.
Jordi, gràcies
per atendre's,
gràcies per estar.
Molt bé, a nosaltres.
I res,
mira, posarem una miqueta
de Bebo Valdés
i el Figala,
aquelles llàgrimes negres.
Especialment per tu, eh?
Un molt bon tema, també.
Gràcies.
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu.
Adéu-siau.
Adéu.
Si en torna lo profundo de tu partida, y yo lloro sin que tú sepas que el llanto mío tiene lágrimas negras, tiene lágrimas negras, como vivía.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
25 anys de ràdio.
I acabem aquesta setmana en el repàs dels 25 anys de ràdio, 25 anys de música una mica animats.
Amb la música que ens portava l'any 1989 la Paula Abdul amb aquest Strike Up.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Xempresa!
Fins demà!
Xempresa!
Xempresa!
Xempresa!
Xempresa!
Xempresa!
Xempresa!
Hem arribat a un grup, que no és que tingui molta il·lusió per posar-lo,
però bé, no és tant de la meva devoció, però aquí estan.
Sé que molts de vosaltres, sobretot potser a la Sílvia García,
també li agrada molt aquesta cançó,
perquè eren un dels seus grups preferits,
els hombres G, i no podien faltar.
Voy a passármelo bien.
Dando voltaretas he llegado al baño,
me he duchado y he despilfarrado el gel,
porque hoy algo me dice que voy a pasármelo bien.
Sé que tengo algunos enemigos,
pero esta noche no podrás contar conmigo,
porque voy a convertirme en hombre lobo.
He curado a mí mismo que no dormiré solo,
porque hoy, que hoy no pasa,
y voy a pasármelo bien.
Voy a cogerme un pedo los que hacen afición,
me iré arrastrando a casa con la sonrisa puesta,
mañana oye si puedo dormiré en la fiesta,
pero esta noche no, esta noche no,
esta noche algo me diré.
que voy a pasármelo bien.
Bueno, vamos a ver qué encontramos
en nuestra agendilla de teléfonos,
nunca se sabe.
Marta, María del Mar, Ana,
¿Quién estará?
No sé,
pero voy a pasármelo bien.
hoy me he levantado,
dando un salto mortal,
me he quitado en mi cama sin usar las manos,
dando bolteretas,
he entregado al baño,
le he dado buenos días a mis padres y hermanos,
porque hoy,
hoy no sé por qué,
pero voy a pasármelo bien,
voy a pasármelo bien,
voy a pasármelo,
y voy a pasármelo bien,
voy a pasármelo bien,
y voy a pasármelo bien,
y voy a pasármelo bien,
voy a pasármelo bien,
y voy a pasármelo bien.
Bé, de veres,
espero que estigueu igual que els hombres G,
animats,
i amb aquesta intenció,
sana intenció,
de passar-vos-ho la mar de bé,
o avui dijous,
o demà divendres,
o el cap de setmana,
sigui com sigui.
Bé, ho hem intentat amb Paula Abdul,
hem intentat amb hombres G,
i si encara no dona resultats,
si encara no esteu prou animats,
acabarem amb el darrer recurs.
els lacs en busto,
rock català per un tubo,
a finals dels 80,
l'any 89,
ens portaven cançons com aquesta,
Fes un clop,
amb ells marxem,
molt bona tarda,
i molt bon cap de setmana,
i fins la setmana que ve,
que tornem a repassar aquest 1989.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fes un clop,
que li arribaràs al cor,
Fes un clop,
sé que et donarà sort,
Fes un clop,
que no és pas la teva mort,
la veig solten i ballant,
els seus ulls em clava cada segon,
i passa pel meu davant,
la veueta em diu que ara o mai,
Fes un clop,
que no és pas la teva mort,
fes un clop,
que li arribaràs al cor,
fes un clop,
sé que et donarà sort,
fes un clop,
que no és pas la teva mort,
que no és pas la teva mort.
M'orrient cap al bar,
i prenc la teva mort,
la veueta emissió,
darrere la copeta vindrà la meva actuació,
el whisky s'ha acabat,
la veig allà ballant,
comença la moguda,
a veure si hi ha sort,
fes un clop,
fes un clop,
i tindràs el valor,
fes un clop,
que li arribaràs al cor,
fes un clop,
sé que et donarà sort,
fes un clop,
que no és pas la teva mort.
De mi passa totalment,
està enrotllada amb un dels putos cambrers,
les penes ofegarem,
a la barra de qualsevol cafè,
fes un clop,
i tindràs el valor,
fes un clop,
que li arribaràs al cor,
fes un clop,
sé que et donarà sort,
fes un clop,
que no és pas la teva mort.
fes un clop,
fes un clop,
nessaime brim.
Fes un clop,
si no és pas la teva mort,
fes un clop,
fes un caud,
fes fu un clop.
Fins demà!