Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Eixo mateix.
Eixo mateix.
Doncs res, salutacions una setmana més de l'equip d'Olum 2 i seguit.
Avui tornem a estar incomplers.
Per la de Uniró.
Sí, sí, sí, però bé.
La Núria, al control de sa, el David, la Marta, benvinguts a tots, un servidor, l'àngel,
i a punt per portar-vos el tema del programa.
Les sardanes, els esbars, la música para cobla, des d'ara i fins a l'una de la tarda.
i en aquesta edició 763, que comencem, com no podia ser d'altra manera, amb el sumari.
I el programa d'avui, l'agenda, més allò que toca destacar en aquesta època de l'any.
I avui, per exemple, el tercer plec de Comaruga, una plec jove, però que sembla que segueix ferm.
D'alguna manera va gastar el relleu del concurs de colles, recordeu el concurs de colles de Comaruga?
Sí, sí, sí.
No sé per què van...
Ha molt de temps ja, eh, d'això.
No sé per què van haver de plegar, però, curiosament, els últims tres anys, la pluja el va obligar a suspendre, en ple mes d'agost.
Sí, sí, sí.
Però, vaja, sembla que ara en va plec i sembla que va funcionant.
I paral·lelament, doncs, un munt de ballades de festa major, ja han deixat en regressar en Magí,
però n'hi ha d'altres, n'hi ha altres poblacions del país que celebren aquesta festa major
i en moltes d'elles no hi falten les sardanes.
A les notícies, doncs, podem parlar de grans músics.
Per exemple, que avançant ja coses, de cara al 2012, que serà l'any Xavier Montsalvatge,
un dels grans noms de la música del país, que en part, una part potser petita, en el conjunt de la seva obra,
però, realment, molt important, també va escriure per a Cobla.
I una Cobla, precisament, la Cobla Mediterrània, amb aquella dinàmica que comentava abans el comentari inicial
de fer coses diferents, doncs, han registrat un disc amb l'actriu Mercè Martínez
que han titulat Recordant el Dorado, una mena de sala de festes, sala d'actes, diguem-ho així,
que durant molts anys va ser, doncs, d'allò més destacat de Barcelona.
El David Portas, un músic que toca moltes tecles i, entre elles, llibres.
Ha publicat un llibre molt interessant, es diu Notes de concert.
I al llarg del programa, a més a més d'altres músiques,
tindrem també la relíquia, el racó de la Marta, les cefarderies, tot això, doncs, fins a la una de la tarda.
Què tal? Anem cap a la música per començar?
Doncs sí, avui començarem musicalment parlant,
deixant-nos portar per la música sempre atractiva del mestre Manuel Cederre Puigferrer.
Serà en una de les poques ocasions en les que aquest autor utilitza una melodia tradicional per fer una sardana.
Es tracta d'una composició de l'any 1944,
és a dir, que es tracta d'una de les primeres que va donar a conèixer,
just un any abans que la pòpula somni.
Es tracta de la sardana Can Vill, que inclou la melodia de Quan el pare no té pa,
i encara que no és de les més conegudes, també és força interessant.
La trobem en el primer volum de la Integral de Puigferrer,
amb un enregistrament de la cobla, la principal de l'abisbal,
recuperat en aquell moment de finals dels anys 80.
i la trobem en el primer volum de l'abisbal.
i la trobem en el primer volum de l'abisbal.
i la trobem en el primer volum de l'abisbal.
i la trobem en el primer volum de l'abisbal.
i la trobem en el primer volum de l'abisbal.
i la trobem en el primer volum de l'abisbal.
i la trobem en el primer volum de l'abisbal.
i la trobem en el primer volum de l'abisbal.
i la trobem en el primer volum de l'abisbal.
i la trobem en el primer volum de l'abisbal.
i la trobem en el primer volum de l'abisbal.
i la trobem.

i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
i la trobem en el primer volum.
Una sardana que ens ha servit per ambientar-nos,
per posar-nos a to en el sol de la coble,
i ara obri'm agenda.
l'agenda d'activitats pels propers 8 dies.
i en premier lloc als aplecs.
El primer, el tercer aplec de Comaruga, per avui mateix,
a partir de les 8 del vespre, a la plaça dels Germans Trilles,
amb les cobles la principal de Llobregat i Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Hi haurà també concurs de colles improvisades
i ells preveuen que en cas de mal temps es pugui fer el pavelló.
I per demà, diumenge, el 24è aplec de Sant Hilari Fontvella,
matí i tarda a la plaça Gravelosa,
amb les cobles Ciutat de Girona, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i la Flama de Farnès.
Pel dimecres vinent, dia 24, a principi no és un aplec,
però val la pena remarcar-ho perquè és una festa realment molt ferma
en la qual la sardana, a més en més, hi té un paper destacat.
És la festa major de Sant Bartomeu, a Sitges,
on durant tot el dia, durant diversos dies hi ha sardanes,
però justament aquest dimecres, dia 24, a la nit, al cap de la vila,
s'hi arriben a plegar 3 bones cobles, Maricel, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona
i Juvení Bola de Sabadell.
I per el proper dissabte, dia 27, el setè aplec de nit de Premià de Mar,
tarda i nit a la plaça de l'Ajuntament,
amb les cobles, Marinada, Premià i Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
Hi haurà concurs de colles improvisades.
També el dissabte, el desè aplec de Santa Maria de Besora,
tarda i nit al Pla de Teia,
amb les cobles, Ciutat de Ginona, Vellpuig,
coble i Juvení Bola de Gramont.
I el 31è a plec de Cambrils,
a dos quarts de set de la tarda i a dos quarts d'onze de la nit,
al Parc del Pescador,
amb les cobles, la Flama de Farnès i Reus Jove.
En cas de mal temps,
es farà la carpa de les instal·lacions esportives municipals,
al costat del camp de futbol.
Això el dissabte, dia 27, l'endemà, el diumenge 28,
el 39è a plec de Paralada,
matí i tarda a la Pinada del Castell,
amb les cobles Mediterrània, Ciutat de Girona i Reus Jove.
I ara toca anunciar-vos les ballades per els propers dies, també.
Avui mateix, dissabte, a la una del migdia,
deu estar a punt de començar,
al Vinyana, a la Societat, amb la coble Cossetània,
hi haurà l'estrena de la sardana del Milenari del Poble,
escrita per en Josep Maria Guitart.
I una miqueta més de marge teniu,
si u la una, dos quarts de dues, a Barberà de la Conca,
a la plaça de l'Hospital, amb la coble Blanes.
I amb prou de temps, a les 8 de la nit, a Salou,
al passeig Jaume I, amb la coble Reus Jove.
Demà diumenge, a les 12 del migdia, a Prades,
amb la coble Sitgetana.
I a la mateixa hora, a Vall Clara, amb la coble Reus.
A dos quarts de vuit del vespre, al Vendrell,
a la Rambla, amb la coble Reus Jove.
Mitja hora més tard, a les vuit, a Santa Coloma de Canal,
a la plaça Major, amb la coble Tàrrega.
Passem ara el dilluns, dia 22, a Santa Coloma de Canal,
l'altra vegada, en plena Festa Major,
a dos quarts de vuit, també,
i a la plaça Major, aquesta vegada, però,
amb la coble Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
I el dimarts, dia 23, a les 8 del vespre,
a Santa Coloma de Canal, també, a la plaça Major,
amb la coble la principal de l'Avisbal.
Passem ara el dimecres, dia 24, a les 7 del vespre,
a Roda de Barà, amb la principal de Tarragona.
I ara passem al divendres, dia 26,
a les 6 de la tarda, a Mora d'Ebre,
a la residència en Atzeret, amb la coble Reus.
Hi haurà també valls vuitcentistes
i sardanes, una mica de tot.
Sí, una mena d'actuació que és habitual cada any
a la Festa Major de Mora d'Ebre,
que fan una sessió de cara a la gent gran,
i després, a les 8, això que ha dit el David,
era a les 6 de la tarda, a les 8 del vespre,
una ballada, diguem-ne, normal i corrent,
a la plaça de dalt, també, de Mora d'Ebre,
i igualment amb la coble Reus.
I el proper divendres, dia 26,
l'última ballada del cicle d'estiu
de sardanes a la fresca,
de sardanes a la Rambla,
o, diguem-li com vulguem, a Tarragona, a les 9,
i us diem ara
les peces que tocaran, les sardanes que tocaran.
En primer lloc, Petits Lalletans, de Joan Jordi Beaumala,
El Palau de la Fosca, de Pitu Chamorro,
L'encís del Ripollès, de Josep Coll,
Xalom, de Joan Juncà.
Estimat amic, d'Enric Vilà,
Ginesta Florida, de Jordi León,
Dotzo de Solsona, de Joan Jordi Beaumala,
Poble de Vallirana, de Carla Santiago,
i Gresca Pirata, perdó,
de Xavier Pinyol.
I, per dissabte, dia 27,
a la una del migdia, a Rodonyà,
a la plaça de l'Ajuntament, amb la coble Reus.
A les 8 del vespre, a la Sènia,
a la plaça Major, amb la coble Ciutat de Reus.
I, diumenge, dia 28, a les 11 del matí,
a Ull de Cona, a la plaça de l'Església,
amb la coble, la principal revitenca.
I un altre cicle que acaba,
el del vendrell, a dos quarts de vuit del vespre,
a la Rambla, amb la coble Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona, aquesta vegada.
I ara parlar-vos de concursos de colles,
que ara, molt tímidament, van apareixent,
però ja vindrà el fort.
Setembre, ja, la cosa...
De moment, avui mateix, dissabte, a les 6 de la tarda,
llançar a la plaça Major,
hi haurà concurs de colles lliures,
amb la coble Ciutat de Girona.
A les 10 de la nit, a Roses, a la plaça de Catalunya,
territorial comarques, gironines i colles lliures,
amb la flama de farners.
I per demà, ai, pel proper dissabte, dia 27,
perdoneu, a dos quarts de set de la tarda,
Juneda, a la plaça de Catalunya,
campionat de terra ferma i colles lliures,
i, en aquest cas, tocarà la coble Costa Brava.
I ara acabarem aquesta agenda
amb una actuació dins l'àmbit dels bars.
Divendres, vinent, dia 26,
a les 10 de la nit, a l'Arbós,
a la plaça de la Vila,
director a les bars Sant Julià, de l'Arbós,
la festa major del seu poble,
on comptarà, també, amb la participació
de les bars Santa Tecla de Tarragona,
oferiran un espectacle que anomenen
40 i 50.
I un petit apunt
per avui mateix a les 5 de la tarda
al casal Sant Magí,
no sé si dir-li casal
o esplai Sant Magí,
doncs hi haurà una exhibició
per part de les colles més petites
de l'agrupació sadanista Tarragona Dansa,
la colla Xerinola
i els petits Tarragona Dansa.
Una mostra dels sadanes més joves
per la gent més gran.
Ah, exacte.
Això és la residència aquella de la Caixa, potser?
Sí, allà sota les porxades
de l'Amico de Catalunya.
Ah, exacte.
Allí estan.
Molt bé.
Doncs deixem, de moment,
tanquem l'agenda,
abans de les notícies,
altra vegada la música,
i parlar d'un músic,
un Rafel Sobiracs,
que va ser un músic destacat,
amb una carrera llarga i fecunda,
encara que limitada,
a la ciutat de Vic i al seu entorn.
Com a ell,
en trobarien molts casos
que, malgrat el valor de la seva obra,
no han tingut el reconeixement
que segurament es mereixien
a nivell més general.
Segurament ha estat molt més conegut
el seu fill,
també anomenat Rafel Sobiracs,
el mateix nom que el pare,
pel seu paper en el món de la cançó.
Val la pena, doncs,
reivindicar sadanes
com la que ara us oferim
d'aquest compositor,
Contemplació,
que ens ofereix la cobla
Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I seguim amb un dos i seguit
amb sardanes, esbars i música
a Paracoulo, com cada dissabte
a Terraona Ràdio. I ara les notícies.
L'any 2012 serà l'any
de Xavier Montsalvatge. La Generalitat
comença a organitzar el que serà l'homenatge
a un dels compositors més representatius
a la història de la música catalana,
en l'any que se celebrarà el centenari del seu naixement.
Montsalvatge, nascut a Girona
l'any 1912 i despassat
a Barcelona el 2002,
va destacar per la seva música sinfònica
i està considerat una de les figures
clau de la història de la música catalana.
Va pertany a la que ha estat anomenada
Generació Perduda, enmig dels
compositors de la República i l'actual.
I la seva obra va aconseguir gran projecció
internacional. Entre el seu repertori
destaquen algunes sardanes, com
La meva Girona, una peça escrita per a piano
i instrumentada per a Cobla, per a Josep Maria
Sarracan, Setembre, Puigse Calm
o La Rosa de Sant Jordi. A més,
Montsalvatge també va deixar les obres a la
Gia Juli Guerreta i Madrigal en forma
de sardana, les dues composades
per a Cobla. A partir d'aquest mes,
una comissió formada per diverses
personalitats del món de la cultura
i encapçalada pel president de la Generalitat
té previst dissenyar el programa d'actes
que fins al març del 2013 recordaran
el paper capdal de Montsalvatge
en la música al país.
La Cobla Mediterrània ha enregistrat
un disc amb l'actriu Mercè Martínez
titulat Recordant el Dorado. A hores d'ara
està a l'espera de la data de publicació
i presentació d'aquest volum, amb el qual
s'ha volgut recuperar, per mitjà de la sonoritat
de la Cobla i la veu, les peces
i els textos de les cançons típiques
a la sala de festes i espectacles El Dorado.
D'aquesta manera, tal com es va fer
fa poc amb la música del músic italiana
i no rota, ara es podrà escoltar amb la Mediterrània
música que originalment s'havia escrit per a piano
i que havia amenitzat les més variades vetllades.
Així, sota la direcció de Bernat Castillejo,
el disc ofereix òperes, sardanes, comèdies lítiques,
coplets i foxtrots, que aboquen
la Barcelona dels feliços anys 20.
Els arranjaments de totes les obres han anat a càrrec
del mateix Castillejo, qui també dirigeix l'espectacle.
El disc inclouen, entre altres, les sardanes de l'espectacle,
el Porfolio del Dorado, d'Albert Cotó,
el Testament d'Anamèlia, de Joan Lamote de Guignón
i la Sardana de les Monges, d'Enric Morera.
El Teatre del Dorado va ser un conegut centre artístic i cultural,
on s'oferien tot tipus d'actuacions
seguint l'estètica dels locals parisencs.
Situat al carrer de Begara,
cantonada amb la plaça de Catalunya de Barcelona,
va acollir les actuacions de grans figures
com Raquel Meyer, Fregoli o Maurice Chevalier,
i tot tipus de gèneres musicals,
des de l'òpera fins a espectacles de varietats.
Justament aquesta és la intenció del disc a la Mediterrània.
Per poder evocar aquell ambient,
l'actriu Mercè Martínez posa la seva veu i el seu físic,
ja que no es tracta només d'un disc,
sinó d'un espectacle amb voluntat de voltar pel país.
La cobla mediterrània ja té una llarga trajectòria d'experiències
que l'han fet anar més enllà de les tasques
més habituals de qualsevol cobla.
Dinàmica que va començar gairebé des del primer moment
amb el mític concert al Palau de la Música Catalana
amb l'Elèptica d'Arma de l'any 1981.
La Mercè Martínez és coneguda, sobretot,
gràcies a les seves aparicions a les sèries de televisió
Plats Bruts, Porca Miséria i Vent del Pla.
Així com per haver estat una dels protagonistes del musical
T'estimo, ets perfecta.
Ja és...
Ja et canviaré.
I d'un disc a un llibre, el professor de música,
músic, compositor i autor de diversos llibres divulgatius
de caràcter musical, David Portes,
ha publicat un nou volum.
En aquest cas es tracta de notes de concert
que tracten en profunditat diferents aspectes de la música catalana
i en especial de la música paracobla.
Tot i que l'autor ha escrit ja 16 llibres,
aquest és el que té més espai dedicat a la cobla,
ja que presenta una selecció d'articles
sobre compositors catalans
que ha anat publicant a diversos mitjans
al llarg dels darrers 20 anys.
D'aquesta manera es parla de fins a 60 autors,
amb comentaris a més de 200 obres.
S'hi poden llegir escrits des de músics vinculats
al món de la cobla i la sardana,
com ara Joaquim Serra,
Juli Garreta, Enric Morera o Eduard Tuldrà,
o de compositors que s'hi han apropat puntualment,
com per exemple,
Xavier Montsalvatge, Joan Albert Amargós,
Salvador Brutons o Pau Casals.
El volum compta també amb il·lustracions de Laura Borràs
i l'ha publicat l'editorial Seble Edicions.
David Portes també és l'autor del llibre
Música encreuada,
on parlava de jocs i enigmes musicals,
on també hi apareixia la sardana revessa.
A més, hi feia aparèixer el sidoku,
un trencaclosques basat en els sudokus,
però amb les notes musicals,
en lloc dels números com a elements de joc.
Tanmateix, la vinculació de David Portes
amb el món de la sardana ve de lluny,
ja que hi ha estat Flavio Laire
de les cobles Montjuïc,
principal de Barcelona, Mediterrània
i coble de Cambra de Catalunya.
Ha compost una desena de sardanes
i ha dirigit les cobles Catània
i jove d'en Saires Vilanovins.
Música
Ja fa dies que aquesta sintonia
a mi em fa com una mica de por.
L'home que és al·lèrgic a la sardana escantada.
Sí, sí, sí.
A veure, a veure,
amb què sorprendrà,
perquè avui veig aquí una...
Un xorxa.
Una conxorxa
que no m'acaba de fer el pes, eh?
A veure, aquesta vegada,
la Marta,
la nostra col·laboradora
que té la seva secció pròpia,
la més joveneta de l'equip,
i ha volgut posar la seva.
La seva cullerada.
Com és allò que diuen
d'aquestes mames castellanades, eh?
De tal pal o tal estilla.
A veure, no t'espantis.
Primer no és una sardana,
tot i que hi té l'aire,
d'alguna manera,
però es tracta d'una cançó...
A veure, potser millor que ho expliqui ella.
Avui deixem que la relíquia
la faci.
Som-hi, Marta.
Marta, vinga.
La relíquia d'aquesta setmana
pertany a un disc
aparegut l'any 1971,
que s'anomenava
Història de Catalunya amb cançons.
I estava especialment pensat
per als més petits.
Eren 10 cançons,
cada una de les quals tractava
amb bon humor
un episodi de la història
de Catalunya.
Els avantpassats,
el conte Guifrey el Pilos,
Catalunya i Aragó,
Jaume I,
els almogò...
Almogàbars!
El compromís de casp,
el tractat de Pirineus,
la guerra de successió
i la renaixença literària.
Sí, sí, segueix, segueix.
Tu mateixa.
Les lletres eren
de Jaume Picassi,
la música d'Antoni Rosmarbà.
Hi intervenien
la cantant Guillermina Mota,
el Josep Maria
i el Toni de la Trinca.
El cor d'escoles
Virtelia
i l'actriu Àngels Moll,
que feia de narradora.
Entre els instruments
que s'utilitzaven en les músiques,
hi havia les característiques
de la cobla.
Per això ho podem,
ho portem al nostre programa.
Molt bé.
Així queda justificat, eh?
Bé.
Que és...
T'ho fem més suau avui, eh?
Sí, de moment...
Ja has pensat pels més petits.
Exacte.
Ja és una altra cosa.
També ja la data
ja és com a més propera,
no és allò tan llunyana.
L'any 71...
Déu-n'hi-do.
Sí.
I el que ara havia nascut, però...
Encara no hi eres tu.
Però bueno, ja és més proper.
A Marta encara faltaven 30 anys.
Mare meva.
Molt bé, Marta.
Què vols dir?
Algú més abans d'escoltar-ho?
Sí.
Darrerament
se n'ha fet una altra versió,
amb músiques més rockeres.
Però a nosaltres
ens ha agradat recuperar
aquell vell disc
que comença d'aquesta manera,
amb els avantpassats.
Per cert,
abans d'escoltar-la,
em sembla que és una cançó
que també semblantment
a la que ens presentaves
la setmana passada,
te l'havies trobat a l'escola,
no?
Ja sí?
Sí.
És a dir,
hi ha alguna mestra
que sap triar bé les cançons,
perquè la veritat
no ens la voldrà cantar,
però
de tant en tant
se li escapa
aquesta cançó
quan està per casa.
Escolteu-la,
escolteu-la.
Els avantpassats.
una vegada,
una vegada,
una vegada,
una vegada hi havia...
Un conte,
un conte,
veniu tots,
un conte.
Sí?
Bet,
aquí un conte,
una història,
una història de debò,
la història de Catalunya.
Oh, que bé!
Calleu, calleu!
Calleu!
Xxxt!
Bé,
ja sabeu que la història
comença per la prehistòria,
que és allò que va passar
abans de la història
i que amb prou feines coneixem.
Per allà a la prehistòria
vam tenir uns avantpassats
que es van cobrir de glòria,
tot pintant retrans,
ficats dins d'una copa,
vinga, guixa les parets,
no tenen foc ni roba
i es pelen de fred.
Tot això passava abans
que posin catalans
i pels boscos i pels prans
trobava els quatre gats,
la mare era més blava,
les diners que feia un bo
i encara ells parlava
de televisió.
...
en quatre barques viues
vinen de la mare allà
uns greix, vius i trampilles
cap a l'Empordà.
Si som com unes mures
tot regatejant,
els preus també fan escultures
pels nostres museus.
Tot això passava abans que tots catalans
i pels bostos i pels prats trobaves quatre gans.
La mare era més lava que els diners que feia l'on
i encara no es parlava de televisió.
El cap de poca estona, el roman s'ha presentat
i el cap de Tarragona fan una ciutat.
Per tot inventen regles i xerrem tots en lletí
que es tornaran pels segles al parlar de crí.
Tot això passava abans que els bostos i catalans
i pels bostos i pels prats trobaves quatre gans.
La mare era més lava que els diners que feia l'on
i encara no es parlava de televisió.
D'aquella gent antiga us diré
que n'ha quedat l'instint de la botiga
i el pagar el contat i un xic de fantasia
i el de l'ell i la voluntat de fer la nostra via
amb el cap alçat.
Tot això passava abans que fossin catalans
i pels bostos i pels prats trobaves quatre gans.
La mare era més lava que els diners que feia l'on
i encara no es parlava de televisió.
Avui la Marta ja ha intervingut, com ho ha pogut escoltar.
I no podem dir res del relíquia.
Clar que sí.
Ah, escolta'm, dic abans de la seva secció.
Home, del sentit darrerament de les últimes setmanes
quasi que em quedo amb la història aquesta de Catalunya.
Sí, no?
És un saló.
La part així més...
Temporal.
Pedagògica.
Conceptual i de tot.
Sí, sí, sí.
Ha estat bé, estat bé, eh?
No m'ha traumatitzat, com altres setmanes.
Tot i que ja fa molts anys
i sobretot aquella presentació, aquella introducció...
Sí.
Això...
Una mica així, no?
Actualment no seria així, eh?
Ja t'ho dic ara, també.
Aquella suposada mestra o que representa aquest...
S'hauria de treballar més.
Sí, sí, sí.
A toc de xulet.
Voleu fer el favor de callar?
De totes maneres, a mi em consta, com ja ha dit la Marta,
que classe de música, almenys aquesta cançó,
els fan aprendre i sembla que els hi agrada.
Molt bé, molt bé.
Allà l'anava trelejant, perquè t'anava sonant.
Ella, a micro tancat, ens fa aquí uns repertoris estupendos.
I, per cert, per a aquells que potser no heu acabat
de assabentar-vos bé del que deia la lletra,
perquè té la seva gràcia, la lletra d'aquesta cançó,
eh, Marta, que ens la pots llegir, no?
I pot ser la teva secció d'avui.
Només ho fa així amb ganes, amb la de dia.
Fixa't, fixa't, home.
Sí, sí, té un somriure a la cara.
A veure, què diu, què diu la lletra?
Per allà a la prehistòria vam tenir uns avantpassats,
que es van cobrir de glòria tot pintant retrats.
Ficats dins d'una cova, vinc a guixar la paret.
No tenen foc ni roba i es pelen de fred.
Ara ve la tornada.
Tot això passava abans que fóssim catalans,
i pels bascos i pels prats trobaves quatre gats.
La mar era més blava, la ginesta feia olor,
i encara no es parlava de televisió.
En poques paraules, eh, si tu tens unes coses, encara segueix.
Amb quatre barques velles venen de la mar allà,
uns grecs vius i trapelles cap a l'Empordà.
Si són com unes fores, tot regatejant els preus.
també fan escultures pels nostres museus.
Veus? Podem estar agraïts.
Ara ve la tornada, que no cal que la tornis a dir.
Anem seguint.
Al cap de poca estona, els romans s'han presentat,
i al camp de Tarragona fan una ciutat.
Això m'agrada. Aquesta part m'agrada.
Pertut inventen regles, i xerrem tots en llatí,
que es tornarem als segles al parlar d'aquí.
Tot això passava abans, bé aquí, res, no saltem.
D'aquella gent antiga, us diré que n'ha quedat.
L'instint de la botiga i el pagar comptat.
Ui, això em sembla que s'ha perdut molt bé.
I un xic de fantasia, i el de l'eda,
i la voluntat de fer la nostra via amb el cap alçat.
I sigui altra vegada la tornada, tot això passava abans, no?
De bé, ha pensat, repetim, pels més petits,
per fer entrar la història de Catalunya.
No, i també és això, hem de contextualitzar el text, no?
Els anys que es va escriure, no?
Més que ara per la primera parada,
que potser hi ha com una distància més, però vaja.
Que Déu-n'hi-do.
Com deia abans el Marta, se n'ha fet una altra versió,
més ritmes més així.
Roquera, això.
Però vaja, ja ens interessava aquesta
perquè utilitzen instruments de coble.
Doncs un dia la podies portar, també, no?
L'haurem de buscar, però poso per aquí deu estar.
Potser ara no és relíquia,
però d'aquí uns anys ho serà de relíquia, no?
Bé, jo ja t'ho he dit.
Aquí queda.
La setmana que ve...
Una altra.
Ja t'hem pensat el que farem, Marta.
Ui, bé.
No serà tan relíquia.
Ho veieu?
No serà tan relíquia.
Em volen fer mal, aquest parell.
Vé, anem a la música, altra vegada.
Doncs som-hi.
Durant molts anys, el músic Antoni Giné
va ser el primer fiscor de la coble orquestra dels Montgrins.
Un músic excel·lent que, darrerament,
també va escriure sedanes prou interessants.
Escoltem-ne una que la dedicatòria és prou evident.
Es diu Enric, el meu net.
Institut Cartogràfic i Geo!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
no!
no!
!
Fins demà!
!
jovent!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que traiem molt de profit!
Ahir mateix!
Exhibició de les colles!
Txarinola!
Petits Tarragona Dansa!
Que van fer unes ballades esplèndides!
Què t'he de dir jo!
Dia de la Festa Major!
Dia de la Festa Major!
Sant Magí!
Gloriós!
I també!
I també la colla veterana de l'agrupació!
Els Toc de Dansa!
Que també!
Doncs van demostrar per què són campions de Catalunya!
Doncs clar que sí!
I va ser molt bonic perquè es va veure jo!
Les diferents edats!
Exacte!
En m'està dient Jaio!
En m'està dient Jaio!
En m'està dient Jaio!
Jo trobo que va ser molt maco i va ser una bona pensada!
I això suposo que de cara a propers anys i properes edicions
anirem repetint amb les diferents colles!
Perquè tenim la terrona dansa!
D'aquí un temps qui sap pot tornar a sortir la nova terrona dansa!
Ara que tenim tanta canalla i tant de planter!
La colla essència!
Clar!
És que hi ha una mà de colles!
Una actuació que em permet donar-se a conèixer més encara la molta gent que hi ha!
Exacte!
I després una mica d'assaig de cara a la nova temporada!
Exacte!
Que sempre estarà!
Home!
Assagiar és el que hem dit moltes vegades!
Assagiar amb coble!
O assagiar amb un...
No?
Aquests!
Tot i que algunes vegades això d'assejar amb cobles també té el seu perill!
Tot i que la preparació de cara a la temporada doncs també es fa d'una altra manera no?
Amb estalls i coses d'aquestes!
Exacte!
Un estalls que també està a punt de perfilar-se i a punt d'engegar-se és l'estalls que doncs com cada any la colla toc de dansa doncs organitza per doncs abans dels primers concursos així bàsics d'honor que és això en els concursos més importants i en els que es juguen ja quasi quasi la trajectòria que duran fins a final de temporada.
Doncs aquest any els toqueros...
Els toqueros és el nom així...
Carinyós!
Carinyós!
que els diríem naltros no?
Doncs estoc de dansa van d'estaix del 26 al 28 tant aquest mes i se'n van a l'espluga de Francolí i val a dir que no només ballaran i no només assageraran i faran esforços i es suaran i es cansaran i tindran agulletes sinó que també doncs paral·lelament fan alguna que altra activitat cultural, mengen molt bé que això sí que en saben també no?
i no res doncs que vagi molt bé aquesta preparació de la temporada i a veure si aquest any doncs es pot tornar a assolir...
El campionat!
El campionat de Catalunya!
que de moment ara t'anava a dir de moment no pinta massa malament pels resultats obtinguts del primer concurs però clar és un concurs encara queden molts però vaja si seguiu o si segueixen no?
amb aquesta empèndra i amb aquesta energia i amb aquestes ganes sobretot doncs jo crec que tornarem a...
Molt bé David!
A proclamar-vos!
T'han pagat bé!
T'han pagat bé!
He de ser el vostre padrillo!
Dels toc de dansa!
I no sé si voldràs dir res dels petits!
Bueno dels petits!
Exacte!
No és un estaix!
No és un estaix!
Com que ja queda molt poquet!
Doncs això ja ho parlarem la semana que ve però bueno que els petits ja estem...
Els estem preparant Àngel!
Els estem preparant unes colònies que vaja!
Que se'n recordaran fins l'any que ve!
Que tornen a anar a les noves colònies!
Però...
Bé bé!
El Marta ja per aquí fa gestos de tenir ganes d'anar al llet!
Ells en tenen moltes ganes però els monitors, els quatre monitors que estem aquí organitzant i treballant perquè això surti bé i tiri endavant
ens ho estem passant igual o millor que ells!
Però ja us explicarem també més detallets!
Molt bé!
La semana que ve encara en podem parlar!
Sí!
Sí, sí!
Encara estaré aquí!
I després també parlarem de coses de vestuari, coses de trobades que hi ha per l'octubre
i alguna xafraderia així de faldilles que...
Que això...
Ara mateix no en tenim temps!
Ho diem de broma!
Però si et trobes la gent pel carrer!
Aquelles xafradires que déu!
Clar!
És que el temps és hora i se'ns tira a sobre!
Ja ho direm!
Ja ho direm!
Temps ara per la música altra vegada!
I tal com molts sardanistes ja sabran, i hem comentat alguna vegada en aquest programa, a Madrid,
la capital del Reino, hi ha un cercle català ben actiu des de fa molts anys.
La seva secció sardanista és una de les més vitals, ja que organitza ballades de manera periòdica
al Parc del Retiro de la capital espanyola.
Una altra de les activitats del cercle és una pleca a l'ermita del Paular.
A aquella festa ara fa nou anys el compositor Joan Lluís Moraleda li va dedicar la sedana que ara escoltarem,
l'ermita del Paular, que interpreta la cobla, la principal de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
bal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
de l'abisbal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!