Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per Marcos.
Arrel de la concentració massiva
que va tenir lloc el passat 5 de novembre
a Barcelona, en relació a la
modificació de la llei de cultes que la Generalitat
de Catalunya vol desenvolupar,
doncs avui volem aprofitar aquest programa
per fer un recorregut històric per la democràcia
a Catalunya i a Espanya
i concretament endinsar-nos en el dret
a la llibertat religiosa i de culte
al nostre país.
Però, com sempre fem, abans d'endinsar-nos de ple
a comentar aquesta qüestió,
escoltarem aquesta cançó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
No és que es comença de nou i es comença a planificar o a legislar de nou aquestes llibertats,
aquests drets de culte, de religió, sinó que es vol fer una modificació.
Una modificació que ens perjudica el poble evangélic, el poble protestant.
Per què?
Jo crec que hi ha dos motius bàsics.
El primer és perquè deixa en mans dels ajuntaments, dels municipis, el fet de donar la llicència d'obertura dels centres de culte.
Això, clar, això pot crear un problema que és evident.
Per un costat, que cada ajuntament de cada municipi, de cada ciutat, pot fer el que vulgui.
De tal manera que poden haver creients que visquin a Tarragona, o altres que visquin a un altre poble,
o en una altra ciutat, que es vegin vulnerats els seus drets.
A Tarragona potser no hi haurà cap problema, però amb un altre municipi, perquè l'Ajuntament no vol,
doncs senzillament no donarà aquesta llicència d'obertura.
Fixeu-vos que en el projecte o l'avantprojecte de la llei permet fins i tot a l'Ajuntament decidir,
si vol, una, dues, tres esglésies a la seva ciutat.
Podria dir perfectament, l'alcalde o el consistori podria dir,
mira, jo només vull que hi hagi una església a la meva ciutat.
Si hi ha diferents grups d'evangèlics, doncs que es posin d'acord i que tots es trobin en un mateix espai.
Clar, això crearia, evidentment, una situació de desigualtat que és evident.
Una altra cosa, una altra cosa que diu la llei o aquesta modificació que es vol fer,
és que als llocs de culte s'han d'adequar tota la normativa de seguretat i de protecció
que existeix ja per altres establiments que no són de tipus religiós.
Clar, podem pensar i els nostres vivients poden dir, bueno, no hi ha cap problema, no?
Adequar un lloc perquè la gent pugui estar segura està molt bé.
Acondicionar, en aquest cas, l'edifici de l'església, doncs perquè no passi res.
I si passa, doncs que la gent pugui sortir de l'edifici sense cap tipus de dany
ni cap tipus de problema està molt bé.
I tots pensem, d'acord, però aquí hi ha un problema.
Bueno, hi ha dues.
El primer és que molts d'aquests llocs de culte no estan adequats.
S'haurien de fer moltes reformes i s'ha de fer una inversió molt gran per adequar-nos a la llei.
Això una.
I la segona és que d'aquesta modificació s'eximeix a l'església catòlica.
Clar, llavors, si vivim en un país, com veurem ara,
on el dret a la llibertat de culte ha de ser igual per tothom,
la llei s'ha d'aplicar igualment a tothom.
Això és el que va motivar a més de 7.000 persones,
em sembla que comentava Raquel, que es van concentrar a Barcelona,
el fet de dir, ei, no estem d'acord amb el que la llei està proposant
perquè no ens està tractant a tothom per igual.
Aquesta és una mica la idea que va motivar aquesta concentració del dia 5 de novembre.
Es diu que els orígens de la democràcia moderna,
tal com l'entenem avui en dia, es remunta a Anglaterra
i sobretot a conseqüència de l'impacte que va tenir la reforma protestant en aquest país, Anglaterra.
Ens pot dir alguna cosa sobre història?
Doncs tens tota la raó.
A veure, tot el que sigui abans del segle XVI,
trobem que els països en general estaven governats
bàsicament pel monarca que hi havia en aquell país
i el monarca deia com s'havia de fer les coses,
quina era la religió oficial,
que era la catòlica, el que és tot el continent europeu,
que és el que ens interessa.
I, per tant, va ser arrel de la reforma del segle XVI
que els reformadors van, d'alguna manera,
establir una sèrie de principis inspirats directament de la paraula de Déu
que posaven en manifest aquest dret que tenim els éssers humans
a la llibertat de pensament, a la llibertat de consciència i a la llibertat de culte.
Llavors, a Anglaterra, concretament, que és el que estaves comentant,
els puritans, que van ser reformadors,
va ser un dels, podríem dir, dels moviments que van sorgir de la reforma,
o fruit de la reforma protestant,
ells van dir, aquí la política ha de canviar i el sistema de govern també.
Va haver tota una revolució que ells van impulsar
i que va provocar que a Anglaterra es fes una nova Constitució.
Una Constitució que reconegués, entre d'altres coses, per exemple,
el dret a la llibertat de consciència,
la llibertat d'expressió, la llibertat de religió,
que cadascuna de les persones
lliurement pogués congregar-se en un lloc
i lliurement pogués fer manifestament pública
la seva religiositat i les seves creences,
però, a més, a nivell polític,
va democratitzar tots els estaments socials.
És a dir, es va crear un Parlament,
amb el Parlament s'havia d'escollir d'una forma lliure
i que la gent pogués votar.
És cert que la dona va trigar sempre més a poder accedir al vot,
desgraciadament,
però sí que és cert que es va escollir a través del vot
els parlamentaris que després ens havien de governar a nosaltres.
Gràcies a la reforma protestant es va produir el que avui en dia és supernormal,
que és la divisió de poders.
De tal manera que el que es pretenia era evitar la corrupció
o evitar-la més,
perquè evidentment corrupció sempre hi ha,
però evitar-la d'alguna manera.
També va permetre tot el que és la revolució científica.
van haver molts avenços a molts nivells.
I podríem dir, en aquest sentit,
que els drets fonamentals de llibertat de pensament,
de religió, de culte,
que és essencialment del que estem parlant avui,
perquè parlàvem de la concentració massiva
precisament perquè pensem que encara no està el nostre país
com ha d'estar, no?, desenvolupada.
Però sí que Anglaterra va ser el moment, podríem dir,
d'or de la democràcia moderna.
Veiem com els principis de la reforma van calar en fons,
tant a Anglaterra, després als Estats Units també,
perquè eren les colonies britàniques al segle XVIII,
i no va ser, després ho veurem,
fins al segle XIX,
que Espanya va començar a parlar del que era una Constitució
i del que consistia a recollir per escrit
els drets fonamentals de la persona.
Però tens raó, va ser clau
el que és la reforma protestant del segle XVI
en les democràcies modernes com són la d'Anglaterra.
Doncs, Samuel, ens has parlat dels inicis de la democràcia
i del reconeixement d'aquesta llibertat de consciència i de pensament
que va fonamentar el dret a la llibertat religiosa
i de culte a Anglaterra i als Estats Units.
Però, i a Catalunya i a Espanya, des de quan s'ha reconegut
aquest dret a la llibertat religiosa i de culte al nostre país?
Aquí ens ha costat.
Aquí hem de remuntar-nos al segle XIX.
Si a Anglaterra parlàvem del segle XVII,
als Estats Units del segle XVIII, a Espanya hem d'anar al segle XIX.
És cert que és a principis,
perquè la primera Constitució o la primera revolució
que va portar aquell monarca no fos absolutista
i fos qui manava únicament i tots els súbdits havien de fer el que ell deia,
el primer intent de revolució perquè el poble participés en la democràcia
va ser amb la Constitució d'Acadís de 1812.
Suposo que els instituts i els col·legis
això ens ho van ensenyar una miqueta, no?
Però va ser el primer intent de democratització
i de poder recollir tots aquests principis
i drets fonamentals en una Constitució.
Per tant, estem parlant de principis del segle XIX.
Però el problema és que en matèria de drets fonamentals
en quant al lliure pensament, consciència, religió...
Si hi hagués algun protestant aquí a Espanya
que pogués manifestar la seva fe,
no es va recollir d'una manera pública, no?
Per exemple, a l'article 12 de la Constitució d'Acadís de 1812 deia
la religió de la nació espanyola és i serà perpètuament
la catòlica, apostòlica, romana, única i veritable.
Un clar exemple d'intolerància i de discriminació, no?
O sigui, sí que començàvem a recollir tots aquests drets
però el de religió, el de pensament,
només quedava per l'Església catòlica.
Evidentment, la reforma protestant no va poder entrar a Espanya.
Era el monopoli de l'Església catòlica.
Per tant, aquests principis reformats no s'estaven recollint
d'una manera progressista, com diríem avui, d'una manera igualitària
en les nostres constitucions, no?
Penseu que al llarg del segle XIX es van redactar a Espanya sis constitucions.
Al llarg del segle XIX.
De les sis, només dues parlaven que a banda de l'Església catòlica
també les altres fes que poguessin haver a Espanya
també tenien una mica la possibilitat de poder manifestar la seva fe.
Però realment, només va ser la Constitució de la Primera República
i estem parlant de 1873, la que d'una manera molt clara diu
que els espanyols, sigui quina sigui la seva fe,
poden exercir-la d'una manera pública i sense problemes.
I l'Estat i les institucions el que han de fer és garantir aquest dret.
Per tant, fixeu-vos, de sis constitucions estem parlant realment d'una
que ens dona aquesta possibilitat d'exercir aquests drets fonamentals.
I què passa al segle XX?
Doncs al segle XX ja sabem que tenim la Segona República
que també en 1931 dona la possibilitat a tots els espanyols
que puguin exercir aquesta llibertat.
Però què passa després?
Tenim el franquisme, la guerra civil espanyola,
temps molt difícils pel poble protestant i per altres religions, evidentment.
I no és fins a la Constitució de 1978 amb la democràcia
que recullen de nou tots aquests drets fonamentals
que ja la reforma protestant del segle XVI havia fet de manifest.
però realment portem molt poc temps exercint aquest dret a nivell espanyol i català.
Com acabes de dir, la Constitució espanyola de 1978
recull el dret a la igualtat i els drets a la llibertat de pensament, de religió i de culte.
Creus que s'ha normalitzat aquest dret a la societat espanyola
o encara hi ha aspectes a treballar en l'aplicació total i sense distincions d'aquests drets fonamentals?
Crec que és bàsic el que acabes de dir.
Perquè és cert que la Constitució recull d'una manera teòrica
quins són els drets fonamentals de tot ésser humà i dels espanyols concretament
perquè estem parlant del nostre país.
Però una cosa és el que diu la Constitució, una cosa és el que escrivim, el que està sobre el paper
i una altra cosa ben diferent és el que després es fa.
I és cert que, per exemple, si agafem la Constitució espanyola, l'article 14,
quan parla del dret a la igualtat, és a dir, tots els espanyols som iguals davant la llei,
és cert que diu que som igual davant la llei sense que pugui prevaler cap discriminació
per raó de naixença, raça, sexe, religió, etcètera, etcètera.
Està claríssim, no? Ho tenim clar tots.
Anem també a l'article 16 de la Constitució i es diu
es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i del culte dels individus,
de totes les comunitats, sense cap més limitació en les seves manifestacions
que la necessitat per al manteniment de l'ordre públic.
Evidentment, o sigui, que no hi hagi caos i que no hi hagi cap cosa
que pugui anar en contra de la llei en aquest sentit, no?
Ara bé, abans estàvem parlant que fa poc va haver-hi una concentració massiva a Barcelona
precisament perquè en les atribucions que té la Generalitat de Catalunya
en quant a legislar sobre els llocs de culte,
aquests principis que estem llegint de la Constitució
no s'estan fent d'igual manera per tothom.
parlàvem al principi que hi ha una intolerància i una discriminació clara
per les minories.
El poble evangèlic a Catalunya és encara una minoria
en comparació amb la tradició i amb la confessió catòlica, no?
És molt curiós que la Constitució espanyola parli que cap confessió
tindrà caràcter estatal i ens està dient que cap confessió, cap religió,
serà l'oficial de l'Estat.
Però estem veient d'alguna manera que això a la pràctica no és així
i encara ens queda molt camí per aplicar realment el que tenim per escrit,
que realment sigui una realitat social que tothom puguem tenir les mateixes igualtats,
les mateixes condicions a l'hora d'exercir el nostre dret a la llibertat d'expressar-nos,
a la llibertat de consciència i a la llibertat religiosa i de culte.
Doncs ja per acabar i ràpidament, perquè el temps esgota,
has comentat que aquests drets van sorgir arrel de la reforma protestant,
però aquests principis de la reforma estan fonamentats en la Bíblia?
Evidentment. Evidentment, quan els reformadors al segle XVI
i després totes les reformes que van haver al llarg dels segles
van dir que l'ésser humà era lliure, no van dir per què,
perquè van dir, mira, això és un progrés, no?, i cap problema,
mira, és que han canviat la mentalitat perquè sí.
No, no, no, eren conscients perquè la paraula de Déu ens diu que Déu ens va crear lliures,
ens va crear amb la capacitat de prendre decisions i amb la capacitat de fer ús d'aquesta llibertat.
Per tant, estem dient que l'ésser humà ha estat creat per Déu innatament
amb aquesta llibertat de poder prendre decisions i d'expressar-nos lliurement com vulguem, no?
Ara bé, és cert també que tots els drets i llibertats fonamentals que són creació de Déu
també estan subjectes a la nostra naturalesa caiguda.
tenim conseqüències.
Si exerceixo la meva llibertat i el meu dret a dir el que em sembla que he de dir,
també he de ser conscient que tot allò que pugui anar en contra,
els cristians diem de la voluntat de Déu,
però que pot anar en contra de la societat en general a nivell civil,
això ha de tenir unes responsabilitats.
no tot val.
No puc exercir la meva llibertat de qualsevol manera i dic,
mira, ara tinc ganes, ara estic molès amb el veí,
un tret, me'l carrego i ja està.
Perquè he fet ús de la meva llibertat i ja me l'he carregat.
No, evidentment que no.
Tots pensem, tot això té conseqüències, anem a la presó directament.
No?
Clar, els reformadors van ser conscients de tot això també.
No només van dir, som lliures per pensar, som lliures per expressar-nos,
som lliures per actuar, sinó que també van dir,
però també som responsables dels nostres fets.
Som responsables de tot allò que puguem arribar a pensar, a dir i també a fer, no?
En el plànol espiritual la llibertat consisteix en decidir
si ens volem prendre seriosament a Déu o si no.
Si volem comptar amb Déu o si no volem comptar amb Ell.
Clar, la Bíblia diu, aquesta llibertat que vosaltres com a éssers humans teniu
també té unes conseqüències.
Si us preneu seriosament a Déu, vida eterna.
Una vida de comunió constant amb Déu,
amb aquell que ens ha creat, aquell que ens ha donat la vida
i aquell que vol que tornem a casa, no?
Ara bé, si decidim passar de Déu,
també té unes conseqüències
i és la perdició eterna com diu la paraula de Déu.
Què vol dir la perdició eterna?
Doncs viure tota una eternitat sense Déu
i això realment té unes conseqüències de perdició, com diu la paraula de Déu.
Així que decidim que els nostres oients puguin exercir la seva llibertat de consciència,
evidentment, com van dir els reformadors del segle XVI.
Però sempre lligada aquesta consciència a la paraula de Déu.
Perquè realment a la paraula de Déu trobem que podem conèixer la veritat.
i diu Joan, capítol 8, verset 32, que la veritat us farà lliures.
I la veritat és Jesucrist.
És Déu que, per amor, envia el seu fill únic per ocupar el nostre lloc a la creu.
Per què? Perquè puguem de nou reconciliar-nos amb Déu, no?
Llavors, podem exercir la llibertat de consciència, de pensament, d'expressió,
només faltaria.
a tots els nivells, civil, constitucional,
però en el plànol espiritual, amb conseqüències.
I tant de bo puguem aferrar-nos a aquest oferiment que Déu ens continua donant, no?
De poder reconciliar-nos amb ell.
I, d'aquesta manera, gaudir d'una plena llibertat,
no només de consciència, sinó en tots els aspectes.
Fa3igment
Martínez
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
haver-nos acompanyat en aquest matí
i esperem que aquest programa i les cançons hagin estat
de vostre interès. Si vols contactar amb el programa
de Porta l'Esperança per a cap qüestió
pots deixar el teu missatge gravat
al contestador de Porta l'Esperança
al telèfon 977 24
24 08
I també ens pots fer arribar la teva opinió
mitjançant un correu electrònic
a l'adreça de Porta l'Esperança
que és iglesia
arroba iglesia de Tarragona
o bé pots fer-nos una visita
i per això tens dues opcions
una és una visita habitual a través de la pàgina web
de l'església que és
www.iglesiedetarragona.com
o bé pots fer-nos una visita personal
a l'església protestant de Tarragona
que estem situats al carrer
Monestida Poblet número 7
L'horari de culte és els diumenges a 2.15 del matí
Estàs convidat
I res més per avui
Si Déu vol, ens tornarem a trobar el proper diumenge
als Estudis de Tarragona Ràdio
a Porta l'Esperança
un programa de ràdio que té per objectiu
fer arribar a tothom la paraula de Déu que és la Bíblia
Que Déu es beneixi
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.