logo

Arxiu/ARXIU 2011/PROGRAMES 2011/


Transcribed podcasts: 344
Time transcribed: 10d 5h 51m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Des de Tarragona Ràdio donem inicia
al programa 396
de
Havaneres des del Balcó
programa que
correspon a la novena temporada
estem amb vosaltres des de gener
del 2003
i en un mes, més o menys, ja arribem al número
400, gràcies a vosaltres
aquí, Havaneres
Balsos Mariners
Cançons Marineres de Taverna
Es predrà bitxos confits
llaminatures
per als més petits
becallà sec
o remullat
i mata pusses
per al gos i al gat
sisblau nena
fes com a cantramuntana
que demanes
i no et diuen mai que no
i digue'm què vols
que t'ho daré
segur que en tinc un cantó d'altre del carrer
un guent de la set
sol
olfat i perfum
xerò
per l'ató
carburó
pel llum
fil d'empel·lumà
potons
potons de sotana
de capellà
guàrdies i veus
mil·lumà
i vermins
i es perdenyes
per ballar
xotis
està ben vist
i comprovat
tens millor gènere
que cap supermercat
opta-li doncs
flip pels mosquits
i mitja lliure
a cigrons bullits
crema pel cuti
i sotal
i una guinaldo
a la riba a nadal
sisplau nena
fes com a cantramuntana
que demanes
i no et diuen mai que no
i digue'm què vols
que t'ho daré
que t'ho daré
ja que amb aquest xotis
ho has demanat també
Glor energia
que manca
un guet de la cel
sol fat i perf mig
Xeró per l'ató, que volo pel llum.
Fiu d'empel·lumar, botons de sòtana de cap allà.
Guàrdies civils, mida i vernís,
i esperdenyes per ballar el xoquis.
Està ben vist i comprovat,
tens millor gènere que cap supermercat.
Opta-li, doncs, flip pels mosquits,
i mitja lliure de cigrons bullits.
Crema pel cutis i sotal,
i una guinaldo a la riba a Nadal.
Si es mou, nena, fes com a Cantramuntana,
que demanes i no et diuen mai que no.
i digue'm què vols, que t'ho daré,
ja que amb aquest xotis m'ho has demanat també.
I hem començat en un xotis de Barca de Mitjana,
concretament escrit per l'Antoni Mas,
interpretat, com em deia, per Barca de Mitjana,
i el títol La botigueta.
Doncs bé, d'esto de cançons marineres,
o cançons de taverna, cosa d'ella,
que qualsevol estil entra en este apartat,
de can, de taverna.
Ara ens anem al grup navarrers Indarra,
i ells es porten del seu treball noves,
vilveinades,
doncs aquesta de habanera de los xiquiteros.
Si hablas en la calle somera,
que no es diria, que no es diria,
diria que las habaneras,
que ya no ió, que ya no ió.
Sus ecos ya no resuenan,
por los cantones, por los cantones,
y no llenan de alegría,
ni acompañan a la ría,
la voz de los orpeones.
¡Qué pena, qué pena!
¡Qué pena nos da!
¡Que las habaneras
nos escuchen ya!
Comando chiquitos,
mil baotras cantó,
y hoy el dos por cuatro,
y hoy el dos por cuatro,
se nos olvidó.
Por eso los chiquiteros,
ahora entonamos,
ahora entonamos,
canciones que nuestros haitras
nos enseñaron,
nos enseñaron,
y como también queremos
hacer cantera,
hacer cantera,
vamos cantando en cuadrillo,
por los bares de la villa,
estas nuevas sabaneras.
¡Qué pena, qué pena!
¡Qué pena, qué pena!
¡Qué pena nos da!
¡Qué pena ni más!
¡Que las habaneras!
¡Que las habaneras!
¡No se escuchen ya!
¡No se escuchen ya!
¡Comando chiquitos!
¡Comando chiquitos!
¡Que las habaneras!
¡Que las habaneras!
¡Que las habaneras!
¡Que las habaneras!
¡No se escuchen ya!
¡No se escuchen ya!
¡Qué pena nos da!
¡Es que las habaneras!
Que las habaneras nos escuchen ya
Tomando chiquitos y paulas cantó
Y hoy el dos por cuatro se nos olvidó.
El grupo Habana Chicas porta de Frederic Sirés, La Gavina.
Que volteja sobre el mar, i el pas del vent mar en fora, vas volant fins arribar.
La platja sobellada, platja de dolços records, on dia i nit hi fa estata, la nina dels meus amors.
Quan la vegi sola, propa quieta on anava, porta-li la besada que li envio més servent.
Digues-li que sento dolça melangia, i que penso en ella en tot moment.
O si igual que tu, Gavina, el mar pogués travessar,
Fins a arribar a la platja, on tan dolça recordar.
I veu la veïmatge gruna, amb un suau despertat,
com la veïmatge gruna, amb un suau despertat,
de la nit a aquells somnis, és tan grat de cariciar.
Quan la vegi sola, propa quieta on anava, porta-li la besada que li envio més servent.
Digues-li que sento dolça melangia, i que penso en ella en tot moment.
En tot moment, quan la vegi sola, propa quieta on anava,
porta-li la besada que li envio més servent.
Digues-li que sento dolça melangia, i que penso en ella en tot moment.
En tot moment.
En tot moment.
En San Alem va a una villa de las Cinco Villas, en la provincia de Saragosa.
Allà hi ha un poble que es diu Egea de los Caballeros.
Tenen una habanera dedicada a la villa.
i, no sé, la llet al mes diu en que la va a escribir un señor que va a marchar a América
i, bueno, el record i tal de la Sebaterra i que volia a tornari, no?
El cantar de las Cinco Villas, Volver a Egea.
El cantar de las Cinco Villas, Volver a Egea.
El cantar de las Cinco Villas, Volver a Egea.
El cantar de las Cinco Villas, Volver a Egea.
El cantar de las Cinco Villas, Volver a Egea.
El cantar de las Cinco Villas, Volver a Egea.
No permita el señor que aquí me muera que quiero regresar pronto a mi tierra.
Soy de una tierra hermosa, soy de Gea, que es de las cinco villas la primera, donde los caballeros son de veras.
Donde encontré el amor por vez primera, donde mi madrecita llora y reza.
La virgen de la oliva la proteja y una baba mocica tras sus rejas.
Sueña con escuchar mi ronda de las.
En ese lugar nací, esa es mi tierra.
En ese lugar morir también quisiera.
Que el alma me partiría si supiera.
Que ya no podré jamás volver a crear.
Que el alma me partiría si supiera.
Que el alma me partiría si supiera.
Que el alma me partirás.
De esa casa.
Que el alma me partirás municipal contra las opciones ув importantías que fué.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Nos interpretan la habanera mexicana, pregúntale a las estrellas.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Pregúntale a las estrellas, cuando en la noche me ven de llorar.
Pregúntale si lo busco, para quererte la soledad.
Pregúntale al ancho río, si el llanto mío le obedece.
Pregúntale a todos, no el mundo si no es profundo mi padecer.
No dudes nunca, que yo te quiero, sé por ti muero, muero por ti.
Duda de todo lo de la tierra, pero no dudes nunca de mí.
No dudes nunca, que yo te quiero, que por ti muero, muero por ti.
Duda de todo lo de la tierra, pero no dudes nunca de mí.
Del seu traball, en cada esquina un cantor, el grup Los Cantores del Alba y la seva versión de La Paloma.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
dina, us direm adeu.
Us esperem el proper dissabte a la una
del migdia
per continuar amb aquesta
novena temporada d'Havaneras
des del Balcó, des de Tarragona
Ració.
La cubanita
La cubanita
Y allá en La Habana
con su sonrisa
medio galana
tabaco y ron
Sentados en la bahía
contemplando el mar azul
yo le cante esta manera