25 anys de ràdio.
Bona tarda i bon dimecres.
Benvinguts a la cinturà de Tarragona Ràdio.
Què tal? Com esteu?
Com esteu portant-me aquests dies?
Bé, no?
Nosaltres estem una miqueta així...
Estranys. Tot s'ha de dir. Per què?
Perquè tenim els nens a casa,
perquè veiem molta gent que es troba de vacances
i tens aquesta sensació com d'estar també al carrer.
De que es fan moltes coses que t'estàs perdent.
Espero que no sigui el teu estat d'ànim, de veritat.
Però si ho és, no ho pensis.
És el millor.
Anar fent el que et toca fer.
Si és feina, feina.
Si és altres qüestions, altres qüestions.
Tu saps el que tens entre mans
i que s'han d'acabar.
Pensa que la setmana aquesta serà més ràpida
o almenys ho espero així per a vosaltres.
Serà més ràpida que les altres.
Així que no pensem.
I...
Ah, per la feina.
Ànims.
A més, avui estem a dimecres.
Vinga, que se'ns acaba ja la setmana.
Dimecres Sant.
Dia 20 d'abril de 2011.
Bé, després d'aquest petit estat d'ànim,
anem a animar una mica la història.
Vinga.
Dilluns, recordàvem que al Pràctiques,
un 8 d'abril de 2003,
vam convidar els pets dins del matí de Tarragona Ràdio.
Doncs un 13,
i no hi ha mal número, no, tot el contrari.
Un 13.
De març, també del 2003,
vam fer un bolo amb l'Oriol Grau.
Però textualment,
el vam dir,
Oriol, què et sembla si ens acompanyes al Col·legi Mare Nostrum?
Que ja seran uns nens que s'estan esperant
i farem-hi una sèrie de preguntes amb ells,
farem un col·loqui, comentarem
i, sobretot, voldran saber molt de tu.
I a l'Oriol Grau, que és d'aquesta manera,
que és simpàtic com ell mateix i més bona persona,
han pedit, doncs sí, vinc.
I això és el que escoltarem el dia d'avui.
Perquè, a més a més,
si no recordo malament,
durarà uns 45 minuts,
o sigui que ens farem un fart, eh?
Recordarem
que dins del matí de Tarragona Ràdio
vam sortir al Col·legi Mare Nostrum
i vam estar pendents del que dèiem
els alumnes de l'aula de cinquè
amb l'Oriol Grau.
I avui també,
quan quedin pocs minuts per al punt de les set de la tarda,
Jo Maria Bertran ens porta la música
de l'any 1990.
I tot això ho encetem ara mateix,
com us dèiem.
Ens anem al Col·legi Mare Nostrum
a l'aula de cinquè
i allà amb Iolanda García
i Oriol Grau
i un moment de nens
per esbrinar moltes coses
sobre aquest gran actú tarragoní.
Vam a una de les aules
del Col·legi Mare Nostrum de Tarragona,
concretament,
a l'aula de cinquè de primària.
Hem entrat per l'aula,
hem interromput,
entre cometes,
la classe,
perquè, la veritat,
ens esperaven
i ens esperaven
d'una manera molt acollidora,
aquests alumnes,
aquests nois i noies
d'aquest centre educatiu de Tarragona.
Què et puc dir, doncs, home,
que tenir una persona
com l'Oriol Grau
aquí davant
a punt de ser entrevistat
els hi provoca
un cert nerviosisme,
ara que jo diria
que l'Oriol està més nerviós.
Oriol, bon dia.
Bon dia.
Gràcies, gràcies per acceptar
la nostra invitació
i obrim la tanda d'agraïments
per després aprofitar molt el temps
i, a més, molt sincerament,
a la direcció,
als professors del centre.
Tenim el director,
Vicenç Gràcies,
al tutor del grup,
Manuel, gràcies,
Pili, professora de català,
moltes gràcies
per també ser entre nosaltres
i gràcies als nois i noies
d'aquesta classe
que a més han treballat el tema.
Em comentaves abans
que com a experiència radiofònica
o comunicativa
era la primera vegada
que t'enfrontaves
a una experiència com aquesta,
tot i que ja havies participat
en algun tema
relacionat amb nens i nenes
d'aquestes edats, no?
Sí, el que passa
que em sento una mica
com un ministre
davant d'un munt de periodistes
a punt d'explicar
què va passar amb el prestigi
al xapapote, per exemple.
Així de nerviós, imagina't tu,
perquè m'estan mirant tots
amb una cara que em digui...
Estem a punt de preguntar
en pla en la moto.
Home, si teniu en compte
l'experiència anterior,
recordo que també ho deia
el Ricard des dels estudis,
la primera experiència
la vam tenir
amb el campeà del món
de trial,
l'Albert Cabastany,
i al començament
tothom estava molt nerviós,
tots estàvem nerviosos,
i van dir, escolta,
pim, pam, pim, pam,
vam començar
i allò es va convertir
en una estona molt agradable.
Com que és el primer dia
que fan de reporters,
fins aquí han vingut
uns alumnes de quart d'ESO
que participen
en la revista del centre,
i perquè tinguin
una bona estrena...
Bon dia.
Bon dia.
Com et dius?
Luna.
Luna, és la primera vegada
que estàs assistint
així a un acte,
a l'escola,
per després fer un article
a la revista, imagino, no?
Sí.
Que parlin els altres, no?
I que per això
ella és la que escriu.
I tu com et dius?
Molt humà.
Què tal?
Bé.
Nerviós també,
perquè escolta,
potser que anem
a buscar unes tiles, no?
Sí, sí, una mica.
Com et planteges
això que has de fer ara?
Què creus que faràs?
Estaràs atent
al que diràs,
aniràs subratllant,
què faràs?
Anar prenent a punts
i després muntar
una redacció
per les revistes.
És la primera vegada
que ho faràs, això?
Sí, sí.
Ui, les primeres vegades
sempre són les més...
Oriol, tu eres bon estudiant?
Jo no.
Jo era...
Quin exemple.
Jo era el que se'n diu...
Tampoc era molt gamberro,
però era despistat,
anava,
el que en diríem,
a la meva bola, no?
Passaves de ser percebut
al col·le?
No, no,
pel profe no,
perquè sempre acabava
el passadís castigat.
Per xerrar?
Per xerrar o per què?
Per xerrar,
per dibuixar marranades,
bàsicament,
sí,
però és per xerrar
amb els amiguetts.
Sí, sí, sí.
Et perdia la conversa, tu, eh?
Sí, sí, sí.
A quina escola vas anar?
Si es pot aguir.
Sí,
té un nom llarg
i un nom curt.
El nom llarg
té
Col·legi Nacional de Pràctiques
en Exa
a l'Escola Universitària
del Professorat
d'Educació General Bàsica,
popularment conegut
com la normal.
La normal
i ara pràctiques.
I ara pràctiques.
Ara li diuen pràctiques.
Va canviant una miqueta.
Aviam,
aquí es tracta,
ja ho sabeu,
ho hem parlat,
que vosaltres
intenteu treure
el màxim profit
en el bon sentit
de la paraula
d'aquest senyor
que és tot un personatge.
A nivell humà
és un gran personatge
i ara es posarà vermell,
però és veritat.
És un senyor.
Públicament també ho és,
perquè, aviam,
qui em pot dir
l'Oriol Grau,
alguna de les activitats
que ha fet l'Oriol Grau?
Aixequeu la mà
i així em puc acostar
amb el micròfon.
Algú ho diu?
Abans m'ho heu explicat,
m'heu fet una mica
de currículum.
Ara els he agafat
a tots un agarrotament
dels braços.
No es poden bellugar.
Doncs comencem
amb les preguntes.
Vinga, va,
qui s'atreveix?
Qui trenca el gel?
Qui farem valent o valenta?
Ai, sí, m'agrada.
Home, un aplaudiment
a aquest senyor immediatament.
Clar que sí.
Com et dius?
Edu.
Edu, aviam,
què li vols preguntar a l'Oriol?
De quin espectacle
o de quina obra de teatre
tens més bon record?
Doncs podria dir
que del Vall de Dames i Vells
que és un espectacle
que van començar a fer-lo
el 1500 no sé quant,
és molt antic,
té més de 500 anys
i encara el fem nosaltres ara.
De fet,
tenir un pòster a la classe
on surt tota la gent
que participa
a la festa major de Tarragona
i jo surto aquí
amb petita amb negre
perquè jo faig de capellà
en el ball aquest
de Dames i Vells
que us el recomano.
De fet,
diem tantes marranades
que sempre diuen
no és per nens,
no és per nens,
però jo sempre dic
els nens que vinguin
perquè un dia a l'any
unes marranades
no fan mal a ningú.
Heu anat alguna vegada
a alguna representació?
I què?
Diuen marranades o no?
Sí, que en diem, sí.
Quines paraulotes.
unes marranades.
Tapa'n les orelles
i el nen allà
que l'obra més.
Molt bé, Edu,
però tu coneixes
alguna vessant més artística
de l'Oriol?
L'has vist a la tele?
Sí.
On l'has vist,
a l'Oriol?
Fent què?
Doncs fent de Palomino
a una altra cosa.
Fiu, fiu.
A Palomino.
Allí al programa
i també a la cosa nostra
que ja no es fa.
Ja no es fa la cosa nostra
perquè ara es fa una altra cosa,
no?
Exacte.
Per això us mateu
amb els títols
dels programes també.
Per aquí jo he vist una mà,
no vull...
No?
Qui la...
Aquí.
Doncs vinga.
Com et dius?
Marta.
Marta, digues el que vulguis.
A les dames i vells
de Santa Tecla
parleu malament
de l'alcalde
i de molts polítics.
S'enfaden amb altres
pel que dieu?
Sempre diuen que no.
Sempre diuen
no, no,
ens ho prenem a riure,
però en realitat
s'enfaden més d'una vegada
perquè després
amics seus ens diuen
ui,
enguanya el regidor,
no sé què,
o l'alcalde,
no li ha agradat gaire
això que heu dit
i tal i qual.
Però és que és la nostra feina.
Nosaltres fem com els bufons
que feien abans
a l'acord del rei,
que se n'enreien de tothom,
del rei
i de tots els nobles.
Doncs nosaltres fem igual.
Però directament a tu
no t'ho han dit mai.
Una vegada l'alcalde
em va dir
enguany no m'ha agradat
perquè parlàvem
del casament de la seva filla
o de no sé què.
Però vaja.
Digues, Marta.
Us deixen dir-ho tot
el que heu preparat
o us miren els diàlegs
i els retoquen a l'Ajuntament?
Ai,
d'ells que mai miressin
no retoquessin alguna cosa
perquè aleshores
el que faríem
és anar-hi amb els diaris
i les ràdios
i ho denunciaríem.
Nosaltres hem de treballar
amb absoluta llibertat.
Sempre els artistes
i tothom ha de treballar
amb absoluta llibertat.
Ai, d'ells,
ja voldrien ja,
però no els hi deixem.
Hi ha una...
No hi ha censura.
No.
No n'hi hauria d'haver.
D'aquesta tan directa
com assenyalava la Marta,
no n'hi ha.
No, d'aquesta tan directa,
a dames i vells no.
Amb altres indrets,
sí que n'hi ha.
A la tele, per exemple,
n'hi ha.
A la tele hi ha censura.
Sí, no en diuen censura ells.
No, diuen una altra cosa.
En diuen recomanacions.
Això és millor que no ho digueu,
però en realitat és censura.
Vosaltres mireu molt la tele?
Sí.
Sí?
Anda que no, anda que no.
Plats bruts?
Sí.
Sí.
Us agrada molt?
Sí.
I vosaltres sabeu
que l'Oriol va dirigir
la primera època de Plats bruts?
Sí.
I se'n recordeu de la Carbonell?
Sí.
Ah, és molt amiga meva.
S'han quedat tots així.
Quin és el teu nom?
Rafel.
Rafel, què li vols preguntar?
Te volia preguntar
si seguiria la sèrie de Plats bruts.
Doncs no,
perquè vam fer tants capítols,
tants capítols,
que es van acabar,
no ens van acabar les idees,
n'hi ha més,
però vam decidir
que ja estàvem cansats
de fer sempre el mateix
i ara estan preparant
el David i el López,
que es diuen Joel i Jordi,
estan preparant una altra sèrie
i que no sé quan sortirà,
potser l'any que ve o xins,
però jo ja no hi seré.
Jo ja estaré en una altra cosa.
Què és el que t'agradava a tu més
de Plats bruts?
Què et feia gràcia?
La don...
La...
L'àvia.
La iaia?
Sí, la iaia.
Vaig veure un
que se li atropellava un gat
i no sé què va passar
i me va agradar molt.
Sí?
Bueno, doncs mira,
penso que es poden recuperar
o aquestes coses.
Ara com que això de la tele
hi ha molt de negocis,
es fan molts calarons,
editen en vídeos i en DVDs
i en coses d'aquestes, no?
Ara, em sembla que hi ha un diari,
el diari avui,
que es regalarà capítols
de Plats bruts.
Sí, sí, els capítols de Plats bruts.
No veig ni una mà aixecada,
però esteu adormits.
Això és del bocata
que el mengeu a les 11.
La propera vegada
vindrem després del bocata.
Vinga, va,
vull una altra mà.
Jo sé que teniu preguntes preparades.
Jo sé que teniu preguntes preparades
i que les heu treballat una miqueta.
I heu vist que als vostres companys
no els ha passat res,
no han caigut fulminats
després de parlar pel micro.
Com et dius?
Marina.
Què li vols preguntar?
Què volia ser de petit?
Gran.
Volia ser gran,
el primer,
però volia ser artista.
Jo, quan tenia 9 anys,
vaig pensar que de gran
volia ser actor,
més que artista.
Volia ser actor,
volia interpretar.
És a dir,
que un any més petit que vosaltres,
no?
Si ells tenen uns 10 anys,
no?
Vullsos teniu 10 anys,
ara?
Per terme mig.
Doncs jo,
com si diguéssim l'any passat,
vaig decidir que volia ser actor.
I mira,
ho he aconseguit.
Però no és fàcil,
no?
Que ningú es pensi
que...
No, que va.
que no hem de relacionar
aconseguir ser actor,
ser artista,
amb sortir per la tele.
No té res a veure.
I em va costar molt...
No, no té res a veure,
perquè tu pots ser teatre només
i tu ets actor.
Però em va costar molts anys,
no és com Operació Triunfo,
que estan dos mesos i ja som famosos.
Què va?
a mi em va costar com a 15 anys
treballant i treballant i treballant
i fent teatre aquí,
fent teatre a vegades en llocs
on no em pagaven
o cantant en llocs
on tampoc em pagaven
però jo volia que em veiessin
i vull dir que va costar molt,
costa molt realment.
Algú més voldria ser artista aquí
de la gent que esteu a la classe?
Algú vol ser artista?
Sí, l'Edu.
L'Edu vol ser artista?
Però artista de cantar,
de ballar,
d'interpretar,
de presentador de televisió
de tipus José Luis Moreno,
per exemple?
No, de teatre.
Actor de teatre.
T'agrada molt.
I tu fas teatre?
Sí,
a la cooperativa de Tarragona.
Vas a les classes
i què és el que esteu fent ara?
Doncs ara estem fent
una obra de teatre
que es diu
El vestit nou de l'emperador
i aquest mes
la farem
dintre de molt poc.
Si és que teatre agrada molt.
Agrada molt
i mira que hi ha activitats per fer
per activitats teatrals així
perquè els nens puguin fer teatre.
Tu què et sembla, Oriol?
Tu què vius a Tarragona
malgrat que treballes fora d'aquí?
Falta?
Sí que falta.
En quant a que facin,
no d'anar a espectacles.
A mi m'ha aturat
mare sobretot
o pares
que em diuen
escolta,
tu que estàs posat en aquest món
de quina manera
el nostre fill
o la nostra filla
poden començar a fer teatre
almenys a experimentar-ho
i jo sempre els dic
que no ho sé
perquè és que no sé
on es podria fer.
Mira,
la cooperativa és un bon lloc.
Sí, sí,
s'estan fent unes classes
em penso que van començar
l'any passat
i amb força èxit.
No veig ni una matxa cada
però què us passa?
Ui, dos, dos,
espera que apuntaré
que no se m'escapi ni una.
Tres, quatre...
Com et dius?
Pablo.
Pablo, què vols preguntar?
Quin grup musical
t'agrada més?
Quin grup musical
t'agrada més?
Oriol.
Doncs mira,
un que avui porto la samarreta
i es diu
Doctor Calipso.
L'heu sentit mai a la vida?
Doncs val la pena
que el sentiu
perquè toca el meu germà.
Tinc un germà
que toca el trombó de vara.
Sabeu què és
aquell trombó que fa?
Doncs allò.
Fan música rigui, oi?
Fan música rigui,
escà...
Ai, tenen discos
i no penseu vosaltres
que és...
aviam, aquí...
Després vaig cap allà
que he vist un altre amb el teu nom.
Quin actor...
Quin actor actriu
t'agrada més dirigir?
Doncs...
No va el Sofia Loren, eh?
No, no,
perquè no l'hi dirigiré mai.
M'agrada molt dirigir
l'Anna Maria Barbany,
que segur que no sabeu qui és,
però si dic
que és la Carbonell
que és la Carbonell de Plats Bruts,
ja sabeu qui és, no?
Perquè és una dona molt divertida,
és molt disciplinada
en l'aspecte que sempre ve
amb el text après,
amb el guió après,
el que ha de dir,
i a part és molt bona persona.
Això de molt bona persona
sempre ho poses
quan la gent s'ho mereix, no?
Sí.
És a dir,
que de vegades no valores
només les qualitats artístiques.
No, no,
hi ha d'haver el component
que s'entengui bé amb els companys,
que tingui complicitat,
és a dir,
que ens fem una mica amiguets
per treballar amb aquestes coses, no?
Quin és el teu nom?
Andrea.
Andrea, pregunta el que vulguis.
Per què vas decidir
dedicar-te a aquesta professió?
Com vas notar
que t'agradava fer d'actor
i que et podries guanyar la vida?
D'entrada,
et guanyes la vida fent d'actor.
Em guanyo la vida, sí,
ara em guanyo la vida,
però hi ha estat molt de temps
que me la guanyava molt mal,
a la vida.
Doncs ho vaig decidir
quan era petit, a casa.
A casa érem set germans,
molts,
i esclar,
amb tants germans,
doncs,
algú n'havia de distreure'ls,
i aleshores,
doncs,
jo em posava allà
i els muntava obres de teatre.
Utilitzava els meus germans petits
per fer d'actors,
també i tal,
i jo ja dirigia
i muntava obres de teatre
quan tenia,
jo què sé,
sis o set o vuit anys
o nou o deu,
més o menys la vostra edat,
i implicava entrar a l'armari
de la meva mare,
agafar vestits
i agafar sabates
i no sé què
i pintar-nos a la cara
i jo què sé.
És a dir,
que a aquesta edat
jo ja vaig dir
això és el meu
i si d'això
un es guanya la vida
i es guanya un sou,
estupendo.
Més mans,
més preguntes,
per allà,
veig una altra mà
aixecada.
Com et dius?
Eric.
Eric,
què li vols preguntar?
T'agrada la teva feina?
M'encanta la meva feina,
m'encanta,
fins al punt
que a vegades
no cobraria
només i la faria igual,
però esclar,
una de menjar també,
no gaire,
por de menjar.
Quines són les coses
positives
de la teva professió?
Buf,
són infinites
gairebé,
però potser
la més important
per mi
és
que no pots treballar sol,
fent teatre
no pots treballar sol
perquè necessites
el públic,
necessites el company
que t'il·lumina,
necessites algú
que t'ajudi a vestir-te,
per exemple,
sempre és una feina
en grup,
en equip,
i el que més m'agrada
del món
és treballar en equip.
És divertit,
sector?
Sí,
és divertit
i a vegades
no,
a vegades
és
de molts nervis,
per exemple,
que els has de controlar,
saps?
i a vegades
és també
d'una sensació
d'impotència,
és a dir,
que tu has de fer un personatge
i aquest personatge
no t'acaba de sortir
i estàs molts dies,
molts dies
intentant-ho,
repetint-ho,
però no pots abandonar,
tu has de fer aquell personatge
i al final
algun dia
s'aconsegueix.
T'has fixat, Oriol,
que et pregunten
sobretot per la teva faceta
com a actor?
Sí,
sí,
això està bé.
Està molt bé,
està molt bé,
perquè jo m'imagino
que tu ja penses
que em preguntaran
només per la tele,
però ja veus que no,
eh?
està bé,
està bé,
diu molt.
Qui més vol preguntar?
Mira,
ara,
escolta,
jo dic que ara sortirà
amb mans com a bolets
i no,
eh?
Vinga,
com et dius?
Ainhoa.
Pregunta el que vulguis,
Ainhoa.
Com ho portes,
això de ser famós?
Doncs,
això de que em coneguin
pel carrer,
que cada vegada
em coneixen menys,
perquè quan vosaltres
veieu molt petits,
molt petits,
jo ja sortia a la tele,
però sortia amb la meva cara,
amb la cara que m'esteu veient ara
i que els oients
no poden veure
i aleshores,
la gent em coneixia pel carrer
i em paraven,
ei, Oriol,
i tal,
i alguns cridaven,
Palomino,
Palomino,
per exemple,
al mig del carrer,
i això em feia una mica de vergonya,
és a dir,
que no m'agradava
que em coneguessin pel carrer,
perquè a mi sempre m'ha agradat
molt mirar la gent,
mirar com caminen,
mirar com parlen,
i tal,
però després imitar-los,
clar,
si ets actor,
doncs has de fer això.
i de sobte,
que siguis tu el que mires,
a ser el tu,
el que et miren,
de sobte,
jo era com el floquet de neu
dins una gàbia,
que la gent em mirava
i jo sempre deia,
bueno,
almenys que em tinguin cacauets,
però res.
I aleshores,
just em vaig decidir
que sortiria disfressat,
per això surto ara
de Palomino
amb unes orelles
i les ulleres
perquè no em coneguin pel carrer.
Però ho vas fer amb aquesta idea?
Sí.
Per mantenir un cert anonimat?
Sí, sí,
de fet,
volia que fos reversible
això de la popularitat
i penso que a poc a poc
ho estic aconseguint,
perquè a la seva edat
ja no em coneixen amb la cara.
Si no sortissis de Palomino
és el que dèiem,
segur que et coneixerien.
Segur que sí.
Si avui en lloc de venir de civil,
d'on duria el grau,
haguessis vingut de Palomino.
Vingut de Palomino.
Hola, què tal, com estàs?
Ui, ui, que bé,
quantes mans, com et dius?
Joni.
Endavant, Joni.
De vegades s'imita cantants.
T'hagués agradat ser cantant?
Sí, de fet,
també vaig treballar de cantant
durant set anys
en una orquesta
i anava pels pobles
cantant per les festes majors
i així.
Però cantant professional
d'aquests d'anar per
tipus la Xenoa, per exemple,
o el David Bisbal,
però no, no molt.
Que has imitat algun d'aquests
del Triunfo?
No.
No?
No, perquè
ja són massa joves.
Jo ja passo l'edat.
A mi, cantava també
a sales d'aquestes
a Madrid, boleros i coses,
que jo vaig explicar una vegada
que també cantava així
cançons d'aquestes dels papes
o dels avis,
segons com t'ho miris.
Com et dius?
Àlex.
Àlex, què vols preguntar?
Què és el que més t'agrada
viure a Tarragona?
El que més m'agrada
és que la platja
està molt a prop,
perquè m'agrada molt la platja
i així puc anar-hi caminant.
Quin és el teu nom?
Carles.
Què vols preguntar, Carles?
És incòmode viure a Tarragona
i treballar a fora?
No, no, perquè
estic a Barcelona
i de Barcelona a Tarragona
només hi ha una hora.
Agafo el tren,
em poso a llegir
i no me n'adongo
i puc,
ja estic a Barcelona.
És a dir que,
no, no m'ha resultat incòmode.
Com et dius?
Núria.
Pregunta el que vulguis.
Algú de la teva família
és actor com tu?
No,
jo soc l'únic,
però ni els meus pares
ni els meus avis
ni els meus besavis
ningú ho era.
jo de sobte
vaig ser una cosa rara
a la meva família
perquè tradicionalment
la meva família
són funcionaris
que vol dir
que són
oficinistes
dels llocs oficials,
no?
I jo també
vaig ser funcionari
durant sis anys
fins que vaig dir
prou.
Jo, mamà,
que no ser artista
i aleshores
doncs
vaig ser artista
i aleshores
el meu germà petit
que també era funcionari
doncs ara és músic
d'aquest grup
és a dir
que també és artista
ell.
Què us van fer
a la funció pública
que vau marxar?
Doncs
suposo que no suportaven
aquest afany
d'actuar, no?
Com et dius?
Begonya.
Pregunta ja.
Si tinguessis temps lliure
què t'agradaria fer?
Viatjar?
Escriure?
Pintar?
Tens algun hobby?
Doncs mira,
resulta que el meu hobby
és la meva feina
també perquè
quan tinc temps lliure
se m'acuden
coses per fer en teatre
o escrit coses
per teatre
o dibuixo
vestits de teatre
per exemple
sempre faig coses
del teatre
perquè estic enamorat
de la meva professió.
A vegades
passejo
per exemple
que ja no és de teatre
sinó que és només passejar
o m'agrada molt
parlar amb els meus amics.
L'Oriol
quan fa un muntatge teatral
no només
s'ocupa
de l'escena
sinó que
sovint també
dissenya el vestuari
els maquillatges
el tema
d'atrezo
decorats
perruqueria
vull dir que
ho treballes tot
no només
el que és el treball
d'actors.
M'agrada tot el teatre
tot
des d'aixecar una cortina
fins jo què sé
maquillar amb algun actor
m'agrada tot.
Com et dius?
Adrià
Adrià
pregunta
On t'agradaria viure?
On m'agradaria viure?
A Tarragona
que és on visc
Tarragona penso que és perfecta
perquè tens muntanya
tens mar
tens bon clima
i la llum de Tarragona
és molt bonica
us heu fixat mai?
que la llum és durada
és molt bonica
sobretot a les 4 a la tarda
i a la tardor més
i a la tardor més
i a la tardor més
per l'efecte del vent
Això és preciós
això no hi és a cap lloc del món
Com et dius?
Lorena
sou bons amics
amb l'Andreu Buenafuente?
Si sou bons amics
amb l'Andreu Buenafuente
Ah, no
bons amics no
és a dir
som companys de treball
i com a tal
ens respectem
i ens estimem
però amics amics
de sortir de copes
no
no no
Per aquí per aquesta zona
he vist una altra mà
i després me'n vaig cap a l'altra
Estàs regratant el cap
o has t'aixecat la mà?
Digues
De tots els personatges
que has fet
o que has imitat
quina et va costar més
d'interpretar?
Doncs mira
justament el Palomino
perquè el Palomino
a mi no m'agradava fer-lo
perquè
parla castellà
que jo no
no el parlava molt bé
ara el parlo millor
el castellà
però el parlava molt malament
i després
perquè es posa molt lleig
Palomino
posa
los morros pa dentro
i habla
i habla
sí
I això és molt lleig
em fa una cara molt horrible
i esclar no m'agradava gens fer-lo
i em va costar
em va costar molt
però al final vaig pensar
mira
sembla que aquest senyor fa gràcia
i al final lo vaig fer
Al Palomino
hi ha un referent real
no és el Palomino
però hi ha un personatge
de Barcelona
en el que us vau inspirar
per crear aquest
és un senyor gran
que és cantant
que és cantant
d'aquests que van pels bars
i els restaurants
cantant cobles
Sí, sí, sí
el senyor Bernardo
molt amable
molt amable
El teu nom?
Lucía
pregunta quan vulguis
que sempre has treballat a Catalunya
o alguna vegada
has treballat
fora del territori català?
Doncs vaig treballar a Madrid
de cantant
en una sala de festes
on la persona més jove
que venia a ballar
tenia 70 anys
imagina't
era tristíssim
patètic
però bueno
allà es pinten molt
les senyores grans
es pinten molt
i van estupendes
i els senyors també
i mira
em dedicava a cantar
boleros
per aquesta gent
Però també vas treballar
per Telecinco?
Sí, també per Telecinco
fer Montcloa
Es feia des de Barcelona
o es feia des de Madrid?
Des de Barcelona
vam aconseguir
que es fes des de Barcelona
i que els actors
que venien de la resta
d'Espanya
vinguessin a viure a Barcelona
cosa que els va encantar
d'altra banda
El teu nom?
Marta
Marta, quan vulguis
Com va néixer
el personatge de Palomino?
Mira, una mica
el que també...
Com va néixer?
Sí
Doncs una vegada
hi havia aquest senyor
el senyor Bernardo
a la ràdio
va venir
i jo vaig anar a l'estudi
i li vaig dir a l'Andreu
dic
hi ha aquell senyor
ha vingut aquell senyor
que toca la guitarra
i diu
quin senyor?
Sí, home, aquell senyor
jo no sabia com es deia
que tal i qual
no sé qui em dius
no sé què em dius
i jo l'hi vaig fer
dic mira aquell que fa
ai corazón, corazón
i a partir d'aquí
l'Andreu va dir
oh quina gràcia
sé qui és aquest senyor
però quina gràcia
per això ho hauries de fer
per la ràdio
i jo vaig dir
no, no, això no m'agrada
fer-lo perquè em fa molt lleig
que sí que sí que l'has de fer
i així va néixer
el Palomino
només un dia de casualitat
us heu fixat
que és molt coqueto
que això del Palomino
realment no li agrada
perquè diu que es posa lleig
clar
perquè ets coqueto
per això em poso ulleres fosques
perquè no es vegi
bé, hi ha temps per tots
digues
prepareu junts els programes
a l'Andreu Bonafanta i tu?
no, de fet hi ha un equip
de gairebé unes 30 persones
imagina't tu
que estem al voltant del programa
des de gent que escriu
els guions
perquè nosaltres som xistosos
però no tant
és a dir, hi ha gent
que ens escriu els xistes
per entendre'ns
els guionistes
producció
i el que sé
hi ha un munt de gent
jo de fet
em veig poc
perquè jo només pujo
un dia a la setmana
pujo el dimarts
faig el Palomino
l'estudio
el faig
i després me'n torno
aquí a Tarragona
és a dir que
ara treballo molt poc
què penses
d'Operación Triunfo?
doncs
m'agrada més
que Gran Hermano
perquè almenys
els d'Operación Triunfo
treballen
els de Gran Hermano
són uns dropos
passen el dia
i els ho fa
i en canvi aquests
els obliguen a cantar
i a fer exercicis
però així tot
el que no m'agrada
és que només en dos mesos
es pensin
que són bons
i que ja
no cal que estudiïn més
jo penso que
s'ha d'estudiar
molts anys
la vida
no només dos mesos
imagina't tu
en dos mesos
ja seríeu vosaltres metges
i infermeres
imagina't clar
si aquesta mateixa
dinàmica
dinàmica
s'apliqués a qualsevol
un arquitecte
un arquitecte
en dos mesos
ja pot fer cases
no
és allò de fer-ho tot
de pressa
que diem moltes vegades
a la ràdio
que no cal fer
les coses tan de pressa
s'ha d'anar a poc a poc
Ainoa digues
ara tu és més fàcil
lligar amb les noies
els famosos
que va
que va
això
és una fantasia
sempre diuen
si ets famós
és més fàcil lligar
és mentida
almenys
en el meu cas
no és
perquè jo
quan deixo d'estar
a l'escenari
o davant de les càmeres
o davant dels micròfonos
jo soc una persona
vergonyosa
i tímida
com qualsevol altre
però en general
els famosos
tu que els coneixes
sense dir noms
lliguen més
o tenen allò
els és més fàcil
relacionar-se amb els altres
no
o és tot molt superficial
és però jo crec que és superficial
com a molt
poden arribar
a aconseguir fer l'amor
amb algú
però no és ben bé
sortir ni tenir òvio
és res
fer l'amor un dia
i l'endemà
si t'he vist
no me acuerdo
Quin és el lloc
més lluny
que has anat
a actuar
o a dirigir?
A Madrid
una vegada a Andorra
però em sembla
que cau més lluny
Madrid
i després a Mallorca
també
però sempre ha quedat
sempre propet
és a dir
no he anat mai
a Amèrica
a Amèrica
que he anat a estudiar
però no a treballar
i vaig anar tres dies a estudiar
imagina't
Tipo Operación Triunfo
Sí, sí
vaig anar a uns estudis
de televisió
americans
de la Warner Brothers
i vaig estar
en un plató
veient com
estaven gravant
una cosa
que s'assemblava
a plats bruts
per veure com ho feien ells
i copiar-nos
després
algunes coses
T'agrada l'esport?
No molt
m'agrada nedar
això sí
m'agrada nedar
i seria
quasi l'únic
i després
faig gimnàs
si vaig a un gimnàs
però per estar en forma
perquè en aquest ofici
i gairebé sempre
t'obliga a estar en forma
si per exemple
jo faig d'actor
i he de pujar
cada dia del món
unes embestides
i saltar
i ballar
i cantar
he d'estar una mica preparat
perquè si no
me cansaria
els 5 minuts
Què recomanaries
a algú
que volgués ser actor?
Doncs
que treballi
ara
que treballi
coses com
el cos
que sàpiga
conèixer el seu cos
que sàpiga
la veu
que sàpiga
dominar una mica
la veu
saber quan pot fer greus
o quan pot fer acuts
o quan pot cridar
més o menys
treballar aquestes coses
i sobretot
interpretar
interpretar
sortir en un escenari
i fer el que sigui
davant dels pares
davant dels amics
davant dels profes
davant de qui sigui
Quants personatges
arribes a tenir
a l'armari
ara en aquests moments
d'aquests
no tant personatges teatrals
perquè amb la quantitat d'obres
sinó aquests personatges
tipus Palomino
tipus la Padrina
aquests dius
avui quin me posaré
i tens a l'armari
uns quants personatges
allà
De fet seria
tres els bàsics
n'he fet un munt
n'he fet centenars
diria
però hi ha tres personatges
que per mi són els bàsics
un és Palomino
que esteja
la sabeu qui és
a Palomino
l'altre és la Padrina
que és una senyora gran
doncs és com una àvia
com una iaia
que parla
per la ràdio
l'altre és el Perico
que és també un senyor iaio
que té molt mala llet
i ja està
s'han impressionat
de la mala llet
jo m'atreviria a dir
Oriol
que això de fer d'imitador
ha vingut de més a més
sí
no és la faceta
que més t'agradi
de la teva feina
és la que et fa més popular
és la que la gent
et demana més
però no és la que et faci
disfrutar més
no no
ni humorista
és a dir
jo vaig començar
fent teatre
tu sempre dius que no ets graciós
no gaire
no gaire
jo vaig començar
fent teatre
seriós
a l'escola de teatre
la comèdia Santa Bàrbara
que era un drama
que no sé què
d'un martiri
d'una santa
i no sé què
i eren obres serioses
jo vaig començar
a fer humor
potser per dames i vells
bàsicament
i després
amb l'Andreu
per la tele
i així
però
jo feia de tot
tant drama
com comèdia
que us la imaginàveu així
a l'Andreu
a l'Oriol
que m'imaginau
més gran
més guapo
ho podeu dir eh
quina idea teníeu
de com era
l'Oriol Grau
algú m'ho pot dir
algú s'atreveix
sí
aquest futur actor
a l'Edo
l'Edo
doncs jo me l'imaginava
amb el pèl negre
com surt amb el palomino
i en canvi
sóc calvo
com una rata
bueno no
si està així
si surt per la tele
es veu una mica negre
el pèl
i ja està
tres més
perquè porta lleras
i no sap
com serà
la cara
el que és fashion
és el vestuari
del palomino
sí
ara surto amb pijama
perquè com que surto
tan tard
amb la guatiner
aquella
ja surto amb el pijama
preparat per anar a dormir
jo no sé qui vesteix
el palomino
però escolta
com per anar
al Saló Gaudí
aquest
digues
algú de la teva família
no estava d'acord
en que fossis actor?
doncs mira
quan tenia 14 anys
és a dir
14 anys
ja sabeu
els hi vaig dir
als meus pares
que
volia deixar el col·legi
perquè volia anar
a estudiar
només teatre
i els meus pares
bastant intel·ligentment
van dir que no
que encara
era massa jove
i que m'esperés
fins que en tingués
uns 18 o així
el que passa
que després
ja em vaig posar a treballar
i tal
però els meus pares
estaven una mica
reticents
que es diria
que jo fes teatre
ara ja no
ara els encanta
i el meu pare
es fa el xulo
davant dels seus amics
el meu fill
surt a la tele
i tal i qual
però fa anys
no
no era així
amb això del tema
jo és que recordo
que una vegada
amb l'Oriol
ho parlàvem
el tema de ser famós
ara que he dit
això del seu pare
el meu fill
el surt a la tele
només faltaria
que el seu pare
no es fes el xulo
el que passa
que hi ha persones
que no tenen res a veure
amb tu
i sembla que sigueu amics
de tota la vida
també
que et passa moltes vegades
hi ha gent que no em coneix
i que també es fa el xulo
que em coneix
íntims
íntims
és el preu de la fama
aquí tenim una altra senyoreta
que farà una pregunta
com et dius?
Mariona
digues Mariona
encara tens amics
de quan anaves a l'escola?
doncs sí
el Fernández
us sona el Fernández?
també surt al programa
a vegades
és alaixins
i havia fet el dinosaurio
doncs ell
havia anat amb mi
des que teníem set anys
imagina't
i encara som amics ara
vau estar molt de temps
i continueu
treballant junts
cadascú també
amb els seus projectes
a banda
però hi ha aquest lligam
i també havia sigut amic
el que va ser que ara fa anys
que no ens veiem
del Joan Capdevila
que és el pare de la Mariona
que és la nena
que ha preguntat ara
ah sí?
havíem anat a la mateixa classe
que casualitat també
havíem anat a la mateixa classe
oi que sí?
ah doncs mira
li dones record
si em permets que em fiqui
al teu pare
de part de l'Oriol
més preguntes
va que encara tenim
una miqueta més de temps
i val la pena
que l'aprofitem
per allà
veig que s'aixeca
una altra mà
que era la teva
o és que feies així
saludant algú?
pobra
ha vingut cap aquí
a posar-lo al micro
i no preguntava res
per aquí no tinc preguntes
tampoc
hi ha gent que encara
no ha fet ni una sola pregunta
ni una
ja heu vist que ni el micròfon
ni l'Oriol fan res
eh?
no que et toca a tu
no que tu
que preguntis tu
tu allà
aquí
allà
ei
i els periodistes aquests
que no faran cap pregunta
home ja n'han fet
molta
fes una
vinga va
una pregunta
ja que han preguntat molt
sobre la teva vida
ara sobre la tele
tens algun altre paper preparat
per fer la tele?
doncs no
no no
de fet
faig el polomino
i no gaire cosa més
perquè
si de dir la veritat
tant la ràdio
com el teatre
com la tele
el que menys m'agrada
és la tele
i sembla que sí
que no no
que és el que més es veu
i així
però la tele és molt complicada
així com la ràdio
agafes un micro i parles
a la tele t'has de maquillar
t'has de posar perruc
t'han d'enfocar
t'han de posar un micròfon aquí
has d'anar per aquest camí
no pots sortir
perquè això
ja la càmera no t'agafa
és molt pesada
i molt complicada
i en canvi
la veu tothom
i és fàcil
a casa arribes
apretes el botó
i la veus
però el que hi ha darrere
costa molt
la Luna
que li vol fer alguna pregunta
jo crec que sí
t'agrada
que et facin entrevistes?
a vegades sí
a vegades no
ara sí que m'agrada
perquè mira
estic molt còmoda
o que has de dir
també no
però hi ha vegades
que no
hi ha vegades
que segons que m'han de preguntar
no
o segons que em pregunten
si em pregunten
molta cosa
de la meva via privada
em poso molt nerviós
i no contesto
esclar
i això ho fan no?
a vegades sí
a vegades et pregunten
i què?
i tens parella
i aquestes coses
no li importen a ningú
a vostè que l'importen perdó
escolti vostè
no n'ha de fer res
no li importa a ningú
què vols preguntar?
on vivies?
de petit?
doncs de petit
petit vivia a Barcelona
perquè vaig anar a ser a Barcelona
però quan tenia 5 anys
amb tota la família
vam venir aquí a Tarragona
i jo ja soc tarragoní
em considero tarragoní
i vivies aquí a Tarragona
sí, sí
aquí a Tarragona
a tu t'agrada molt la part alta
sí
i visc a la part alta
a prop de la catedral
que el personatge de Palomino
per què té les orelles grosses?
per sentir-ho tot millor
caputxeta
perquè
mira la qüestió era
disfressar-me
i aleshores se'm va acudir això
de posar-me una perruca
que ja no se'n veia
el meu cabell de veritat
i després perquè les orelles
també tapaven molt
i el senyor que
ens havíem inspirat
també les tenia molt grosses
però no de plàstic de carn
i un dia vam sortir junts
a la tele
jo amb les orelles de plàstic
i ell les seves orelles de carn
i eren gairebé iguales
unes que les altres
no estàs exigent?
una mica sí
i aquestes que tu et poses
són les del carnaval
aquelles que te les col·loques
les encastes a l'orella
però jo tinc un truco
estan cosides a la perruca
és a dir que jo em poso tot
perruca i orelles va tot junt
perquè jo no sé si heu provat
de posar-vos aquestes orelles al carnaval
i cauen sempre
i a mi és una cosa
que sempre m'havia cridat
la tercera
no li cauen mai les orelles
doncs estan cosides a la perruca
veus?
què vols preguntar?
en quin plató t'agrada més assistir?
en quin plató?
m'agradava molt
el plató de plats bruts
per exemple
perquè
era un plató
on veies tots els escenaris
allò que semblava
ben bé una casa
per exemple
era tot d'escenaris
posats així
i el públic estava davant
i els veia tots
i era fer tele
però s'assemblava
realment molt al teatre
de fet
tots els riures
que se sentien a plats bruts
eren de gent de veritat
que estaven allà mirant
de públic
no eren de plàstic
els riures aquells
no
no van ser mai
no van ser mai de plàstic
hi ha altres sèries
que sí
que ho fan de plàstic
els aplaudiments
però a plats bruts
eren de veritat
per què hi ha vici
Marta?
que si tinguessis que escollir
un dels tres personatges
que estàs interpretant
quin escolliries?
doncs
m'agrada molt
la padrina
que és aquesta senyora gran
m'agrada molt
perquè
em recorda molt
també la meva mare
la meva àvia
i un munt de senyores grans
que conec
i
i m'agrada
és un personatge divertit
i és molt sàvia
la padrina
a més a més
bé
a vegades sí nena
i a vegades
a vegades fot la pota
però s'hi fixa molt
sí
jo sí
s'hi fixa
com els mussols
m'hi fixo
el Johnny volia fer
adeu
deixem explicar
que acaba d'entrar
a l'aula
un nen
disfressat de palomino
amb el batí
les orelles
les ulleres
ven aquí
que va
hola
com està
diargo
muy bien
tu eres palomino
o palominito
palominito
a veure
així o així o
així o
va ser igual
i las manitas
tiene que mover así
així las manitas
muy bien
como si echara sal
pues igual
i sin que se vean los dientes
igual así
així o així
déu ni do si se'l mereix
molt bé
molt bé
com et dius
Augusto
Augusto
t'agrada molt el personatge
pel que veig
assaigis davant del mirall
i practiques o què?
no ho sé
a Carabal
què és el que t'agrada
del palomino?
que és el teu ídol
sí
mira t'has fixat
mira
ell té un altre truco
perquè no li caiguin
les orelles
amb esparadrap
amb esparadrap
a la cara
ui quin mal
quan te les treguis
ell se les ha enganxat
a la perruca
que t'ho expliqui
jo sí
jo l'excuso a la perruca
però a més porta
no al quart bloc
que és el que portava jo
l'últim dia
precisament
al quart bloc
sabeu què és
la quarta part del programa
que ja és a la una
de la matinada
que ja tinc una son
que me moro
i que volem eliminar-lo
perquè ens posi
una mica més aviat
gràcies per la reivindicació
Déu-n'hi-do eh Oriol
no ens ho esperàvem això
que va
una sorpresa
boníssim
i escolta
tant tard ja et deixen a casa
ho fas una mica d'estranger
ho heu gravat
ah ho graves
és un sistema que
molta gent grava el programa
perquè surt ara
això està bé
perquè passes el seves ràpid
i així et quedes només
amb el Palomino
no?
molt bé
quin curs fas?
tercer de so
tercer de so
doncs escolta
et surten imitadors eh
més en compte
aviam si et quedarà sense feina
quan ha entrat aquest Palomino
eh
aquest Palomino
Palominito
Palominito
Palominito
hi havia algú que volia fer
alguna altra pregunta
em penso no?
que s'ha quedat amb les mans aixecades
doncs mira
més d'una i més d'una
aquí
el Joni
que l'he vist jo abans
que aixecava la mà
com va néixer el programa
del Pla Sprouts?
com va néixer?
doncs
mira
una vegada l'Andreu i jo
parlàvem amb el Bonafuente
parlàvem i deia
tenim ganes de fer una comèdia
una sèrie d'aquestes
de dirigir-la i tal i qual
i un dia
en un bar
ens vam trobar
el David i el López
i els vam dir
hòstia tenim ganes
de fer una cosa així
i ells van dir
ai nosaltres també tenim ganes
de fer el mateix
i tal i qual
i a partir d'aquí
ens vam juntar els quatre
ens vam tancar en una habitació
i vam començar a parlar
a parlar
de com havia de ser
i tal
va ser quan ens vam inventar
el títol
Plats Bruts
perquè al principi
s'havia de dir Macarrons
la sèrie
Macarrons però ens va semblar
que era massa
de doble sentit
Plats Bruts
i ens vam inventar
els personatges
i l'Emma
i la Carbonell
i el David
i el López
a partir d'aquí
després un dia vam sortir
a l'habitació
vam escriure tot
i ja estava
la sèrie pensada
i l'anàveu fent
a mesura que anàveu rodant
és aquell esquema americà
que tens els personatges
i vas movent les peces
de capítol en capítol
cada setmana decideixes
què faran
sí
per exemple
nosaltres gravàvem
el capítol 1
i els guionistes
estaven escrivint
el capítol 4
és a dir
que en tenien 3 escrets
anàvem en un marge
de 4 capítols
però s'anava fent
anem recollint
les últimes preguntes
que no t'agradaria
treballar fora d'Espanya
fora d'Espanya
bueno
i treballar a Andorra
fora d'Espanya
però
sí
sí
m'agradaria
el que passa que
és un problema
m'agradaria treballar
per exemple
a Sudamèrica
perquè com que parlen
en castellà
i jo també el sé
és més fàcil
però t'ho imagina't ara
a Anglaterra
que jo no sé anglès
seria fatal
hauria de treballar
només amb gestos
però ja estaria bé
fer a mi
sí que m'agradaria
i tant
quants anys tenies
quan vas començar
a pensar en ser actor?
doncs 9 anys
m'assembla
9 anys
però
no ho vaig aconseguir
de veritat
de veritat
fins que en vaig tenir
27
tu imagina't
si van passar anys
de veritat
vol dir cobrant
i vivint
de ser actor
havia fet molt
d'actor
però sense cobrar
ni un euro
ni un euro
de totes maneres
fent d'actor
milionari
no se'n fa
un
no
no
bé
hi ha actors que sí
depèn
depèn
depèn
depèn
però no
aquest país no
i el Palomino
aquest
el teu alter ego
vol preguntar alguna cosa
pregunta-li alguna cosa
home
ja que ets aquí
que el tens davant
el teu mestre
quants anys portes
fent de Palomino
pues de Palomino
que serà
què te digo jo
6 años
7 años
ya se me han hecho
los morros
y así
lo ve
7 o 8 anys
ben bé
i el teu dentista
no et diu res
no et crea
cap cosa
malformació
ni res
al principi
era molt incòmode
i em feia mal
i al final
necessita una protesi
i una època
que vaig portar
ortodòncia
ferros
alguns que porteu ferros
us sabeu
que si fos així
fa mal
i si parles així
fa mal
i aleshores
el que em posava
és cera
unes barretes de cera
que venen per quanta fa mal
i em forrava
tot això de cera
de manera que tenia uns morros
que semblava
un trompet
semblava un mico
però si no
és que em feia molt de mal
amb els ferros
molt bé
alguna pregunta més
us dic
perquè ja hem de començar
a posar el puni final
i en tot cas
no m'agradaria
que us quedéssiu
amb les ganes
de preguntar-li alguna cosa
més a l'Oriol Grau
si és molt amic
del Sebas
i del Santi
sí, sí
tampoc molt amic
d'anar cada cap de setmana
però com l'Andreu
ens veiem
ens coneixem
i ens apreciem
i treballem junts
el que passa
que ells estan a Barcelona
jo estic a Tarragona
i ens veiem només
un dia a la setmana
però sí
riem molt
sobretot amb el Paco
amb el Santi
el programa de ràdio
que fa l'Oriol Grau
que vosaltres no podeu escoltar
perquè esteu a l'escola
es fa per tot Catalunya
però l'Oriol
normalment el fa des de Tarragona
no cal que es desplaci a Barcelona
cada dia
per intervenir
en el programa de ràdio
l'última pregunta
si no hi ha cap emergència
la gent et reconeix
pel carrer
i et demanen autògraf?
doncs
sí
però cada vegada menys
abans més
perquè sortia
amb la meva cara
i clar
la gent em coneixia
de seguida
però ara
com que surto disfressat
doncs
la gent que
que sou més petits
i així
doncs ja no em coneixeu
amb la meva cara
la gent gran
sí
encara em coneix
encara em paren pel carrer
i encara
em demanen autògraf
però cada vegada menys
si l'haguessiu vist pel carrer
l'haguessiu identificat
com el personatge
de la televisió
si l'haguessiu vist així
que va
no no
jo mira un senyor més
jo content
i tu content
bé
ja
hem de començar
a acabar
perquè són gairebé
les 11 del matí
vosaltres
doncs
em penso que
per vosaltres
arriba l'hora del pati
per nosaltres la de les notícies
algú vol dir alguna cosa
vol
dir
doncs m'ha agradat
no m'ha agradat
aquest senyor em cau molt bé
mira que ets tonto
vol dir alguna cosa
vol insultar-lo
per exemple
què voleu de l'Oriol
vinga va
demaneu alguna cosa
jo crec que l'Oriol ja
diran que facis de Palomino
ja t'ho dic jo
ara
doncs a mi sí que m'ha agradat
m'ha semblat molt simpàtic
i molt graciós
i pues que
pues que no
per mi no té res dolent
clar que no
una bellíssima persona
una bellíssima persona
moltes gràcies carinyo
em penso que aquí
donaran alguna opinió més
jo me l'imaginava més vell
més vell
això està bé
això vol dir que sóc bon actor
perquè faig veure
que sóc ma viejito
però no és veritat
bueno sóc vella
no pensis
que tinc 40 tacos ja
jo
jo
quan t'he vist la primera vegada
he pensat
deu ser productor
o alguna cosa així
i dic
espero que no
i ja està
o sigui
no sabies que jo
tenies cara de productor
Oriol
això vol dir que tinc cara de pessetes
bueno adeuros
molt bé
doncs ja ho hem de deixar aquí
perquè em diuen
doncs que
són les 11
que hem de donar pas
a les notícies
i ens hem d'acomiadar
Oriol
ah sí
sí
ho deixeu que es quedi
sí
però hauràs de fer un examen de castellà
vale
tenen un examen
bé
mira
de vermell ja hi vaig
com vosaltres
vull dir que ja
jo tinc l'uniforme
i ara un examen de castellà
però bueno
pues lo harem
o què passa
és de gimnàsia
sí
ha passat que l'uniforme
molt bé
nois noies
moltes gràcies
de veritat
jo crec que es mereixen
un aplaudiment
i tant
25 anys de ràdio
i aquí continuarem
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
després d'haver recordat
aquest moment
tan maco
al costat
de l'Oriol Grau
ai que no hem sortit
les paraules ja
i ara és moment
de saludar
Joan Maria Bertran
música
música
3 temes musicals
de l'any 1990
com sempre diem
si hi ha 25 anys
de paraula
i amb 25 anys
també de música
que poder recordar
Joan Maria Bertran
1990
escoltem la primera convidada
de la tarda
Paula Abdul
des de l'any 1990
ens arriba amb aquest
Opositis
Atrac
combina researches
i est analyser
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És la Paula Abdul, una artista que va estar de moda
a la dècada dels 80, finals dels 80 i principis d'aquests 90.
Justament aquest 1990, recordem-ho per als més despistats,
és l'any en què estem repassant aquesta setmana
i les properes al protagonista.
I com dèiem, Paula Abdul ens va portar aquest èxit
que acabem d'escoltar als principis dels anys 1990.
A l'igual que a nivell nacional,
si anem a escoltar cançons de grups catalans,
podem destacar a Sau.
Ells van presentar l'any 1990 el seu llargador de Quina nit,
del qual escoltem aquesta cançó.
És inútil continuar.
La humanitat i entormenta el teu cos blanc, jove i calent.
Sempre suplicant, sempre demanant,
sempre maltratant-me.
És inútil continuar.
dies que passen com sempre allunyant-te de mi un cop més.
on estaves allò al vespre,
quan tenir-te era tan urgent.
Sempre suplicant,
sempre demanant,
sempre maltratant-me.
que ens ha d'esperar-te,
tu vols destrossar-me.
És inútil continuar.
No soc més que un joc per tu.
Et segueixo allà on vas.
sóc com dos perduts.
A les nits que estic calent,
et necessito i no hi ets.
Un dia d'aquests et deixaré.
Mesos que passen com sempre,
dies de vital necessitat.
que ens ha d'esperar-te.
Si et pogués tenir calentant,
ofegant-te entre les meves mans.
Sempre suplicant,
sempre demanant,
sempre maltratant-me.
Cansat d'esperar-te,
tu vols destrossar-me.
És inútil continuar.
No soc més que un joc per tu.
Et segueixo allà on vas.
Sóc com un gos perdut.
a les nits que estic calent,
necessito i no hi ets.
Un dia d'aquests et deixaré.
tenim.
Essay.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit