El campanar
Un programa de la delegació diocesana de mitjans de comunicació social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Amics i amigues del campanar, una cordial benvinguda a una nova edició d'aquestes emissions
que prepara el Departament Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, rebin la factuosa salutació d'en Santi Grimau, que té cura de la part tècnica i de la qual els parla Montse Sabaté.
Aquesta setmana arribem al diumenge de Rams, 17 d'abril.
L'Evangeli d'aquest diumenge és segon Sant Mateu.
El diumenge de Rams és la proclamació joiosa i festiva de la reialesa de Crist que regna des de la creu.
Aquesta celebració té el sentit d'una professió de fe per la qual proclamem que aquest Jesús que veurem torturat i mort
és el nostre Salvador i Rei, i que el seva reialesa no es realitza amb poder i glòria, sinó amb el seu servei i entrega.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Els evangelistes, en narrar la vida de Jesús, sembla que facin la crònica d'un viatjant.
Jesús no estava gaire temps en un mateix lloc, com si s'afanyés per anunciar el seu missatge diví a tots els pobles de Palestina.
Se'l veu caminant d'una banda a l'altra, va a Canà de Galilè, a Cafarnaún i a les ciutats del llac.
Visita amb certa freqüència una família amiga de Betània, torna a Natsalet,
creua de Galilea a Judea, detenint-se en un pou de Samaria, fins i tot ressuscitat, fa camí a Emmaús.
El diumenge de Rams celebrem un dels recorreguts, el més impressionant.
Quan vaig a Jerusalén, com altres vegades en la Pasqua jueva,
però en aquesta ocasió per a morir en aquesta ciutat, complint així el designi salvador del Pare Etern.
Jerusalem era una gran ciutat de l'imperi romà.
Els historiadors dedueixen que podia tenir uns 100.000 habitants,
encara que amb l'arribada de pelegrins per a la Pasqua podia arribar als 300.000.
Els seus palaus majestuosos se'lsaven sobre el turó,
però per damunt de tot sobressortia el gran temple projectat per Herodes el Gran,
que en aquell temps estava en obres encara que molt avançades.
Fixem-nos en l'escena d'aquesta última entrada de Jesús a la ciutat que tan estimava,
mirant la qual havia plorat pensant en el seu futur.
Benet XVI ens diu
Un ase, la cavalcadura humil dels pagesos,
però era la manera com complia la vella profecia de Zacarias,
que diu
El regne de Cris, diu també Zacarias, és de pau,
que s'estén d'un mar a l'altre.
És una manera de dir que és un reinat universal,
però a nosaltres, veïns de la Mediterrània,
ens pot servir durant aquests dies per a demanar al Senyor
per la pau dels països que estan banyats per aquest mar,
tan alterats en els últims temps per circumstàncies bèl·liques.
Són dies de pregària i d'alegria.
Fixem-nos en quina alegria recorda l'Església el Salm 24.
Portals, els seu les llindes,
engraudiu-vos, portalats eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria.
I el poble, com fent-se resor d'aquesta crida,
a l'alegria exclame amb lletra del Salm 122.
Quina alegria quan em van dir
Anem a la casa del Senyor.
Podria objectar-se
a què va celebrar amb tanta alegria
l'entrada de Jerusalem
com si no sabéssim què va passar a continuació.
És cert, ho sabem.
Jesús va ser crucificat i va patir fins a la mort.
Però la història no acaba aquí.
El tercer dia va ressuscitar
i gràcies al seu llirament
tots vam ser redimits.
L'amor va vèncer la mort.
Per això el diumenge de Rams
és un dia de gran alegria
que tots hem viscut des de petits
quan, acompanyats pels nostres pares,
portàvem també palmes a la mà
com si volguéssim unir-nos
a aquella primera processó.
Avui podem fer el propòsit
de viure molt a prop de Cris
aquesta Setmana Santa.
No serà una més.
L'amor mai no és repetitiu.
Adeu-siau.
El senyor arcabisbe,
doctor Jaume Pujol Balcells,
convida tots els fidels de l'Arcidiòcesi
a la missa crismal del dilluns sant,
dia 18 d'abril,
a dos quarts d'onze del matí,
que en guany,
per raó de les obres de restauració
que s'estan fent a l'interior de la catedral,
se celebrarà l'Església Parroquial
de Sant Pau de Tarragona.
En el decurs d'aquesta Eucaristia
seran homenatjats els preveres
de la nostra Arcidiòcesi
que al llarg d'aquest any 2011
celebren 50 anys
de l'Ordenació Presbiteral,
que són mossèn Maria Sorder del Mau
i mossèn Joan Magí Ferrer.
També s'homenatjarà
els diàques permanents
mossèn Jaume Macalla Prats
i mossèn Vicenç Bernal Latorre,
que celebren 25 anys
d'Ordenació Diaconal.
Qui tingui oïdes que escolti
Un comentari de mossèn Ricard Cabré
Bons amics,
Càrit de l'Espanyola,
del 28 al 30 de gener,
va celebrar la seva 67a
Assemblea General a l'Escurial.
I assistirem representants
de gairebé totes les Càritas diocesanes
de la geografia espanyola.
Tots sabem el treball que està realitzant
Càritas des de fa molts anys,
però ara d'una manera especial
donada a la situació de crisi
que pateixen els pobres del nostre país.
Cal tenir present, de totes maneres,
que Càritas no és una institució particular,
sinó que és la mateixa Església que estima
i es fa responsable dels problemes socials
del nostre món.
Això ho hauríem de tenir molt clar
tots els cristians.
Seria bo que tots sentíssim
la responsabilitat de Càritas com a pròpia.
Si volem ajudar els pobres,
cosa que tots hauríem de considerar
un deure sagrat,
no podem esperar que truquin a la porta
de casa nostra.
Ells saben molt bé
a quina porta han de trucar.
I si creem que la Càritas del nostre poble
o ciutat no compleix la seva comesa,
és deure de tots els cristians
advertir-ho i col·laborar.
Intentaré resumir la declaració final
de l'Assemblea que vol sintetitzar
el que es va dir i viure en aquells dies.
Constatem que en els dos últims anys
s'ha duplicat el nombre de sol·licituds
ateses en els nostres serveis.
Càritas es desviu per arribar
a tots aquells que no tenen
altra possibilitat de sobreviure,
exposats a unes condicions
de precarietat creixent,
degut a l'endeutament de moltes famílies
i els fonestres efectes de l'atur
sobre molts conciutadans.
Aquesta realitat es veu agorrejada
per la insuficient resposta
als serveis públics,
l'aplicació de noves retallades socials
i l'insuficient abast
de les polítiques socials
a l'hora d'atendre els drets bàsics
dels ciutadans més colpejats
per a la crisi econòmica.
Davant la gravetat de la situació actual,
insistim en el deure dels poders públics
d'augmentar els recursos dels serveis socials
per a una deguda atenció
a les persones més vulnerables.
Des d'aquesta assemblea,
reafirmem la nostra voluntat
de seguir atents a l'evolució social
per reclamar a les administracions
unes solucions a la crisi econòmica
que no comportin retallades socials
en detriment de les persones escloses,
com esdevingut amb el PRODI,
Programa Temporal de Protecció
per la Desocupació i la Inserció.
Instem a la vegada
a avançar de forma efectiva
vers un sistema de garantia
d'ingressos mínims d'inserció
i evitar la reducció de recursos
en el pla concertat.
Ens reafirmem a la vegada
en la dimensió internacional
del compromís de Càritas
en la lluita contra la pobresa
i l'exclusió social.
Quan ens queda enrere l'any 2010,
declarat any internacional
contra la pobresa i l'exclusió,
en el que s'ha arribat
a l'escandalosa xifra
de 1 milió 20.000 persones
que passen fama en el món.
Per això denunciem
les retallades produïdes
en l'ajuda oficial al desenvolupament
i reafirmem la nostra voluntat
de pressionar totes les administracions
públiques perquè compleixin
els seus compromisos.
Apallem al conjunt de la societat
a treballar sense pausa
en la transformació d'un model
com l'actual,
en el que tot queda subordinat
als simples indicadors econòmics
i de creixement,
i la persona des de ser subjecte,
principi fi de totes les institucions socials.
Cridem a tots els ciutadans
a sumar esforços
a favor d'un marc de convivència
en el que la diversitat cultural
sigui un element enriquidor,
lluny de tota actitud xenòfoba
i racista,
i refusar qualsevol mesura
que suposi una restricció
en l'accés als drets socials
de les persones immigrades
i que limiti la seva participació
en la construcció de la societat.
I per cloure la nostra Assemblea General,
fem una crida
a la responsabilitat de tots
davant les properes eleccions
autonòmiques i locals
i convoquem els partits polítics
perquè proposin,
assumeixin
i compleixin
els compromisos indispensables
per solucionar
els efectes socials de la crisi,
en concret,
els que s'esmenten
amb el pacte d'Estat
contra la pobresa
firmat el 19 de desembre de 2007.
Aquestes declaracions
interpel·la a tots,
però de manera especial
les institucions polítiques
que tenen el deure
de vetllar per damunt de tots
sobre els pobres
i els esclosos
que són tan ciutadans
com els altres
i han dret
a ser degutament atesos.
Aquesta setmana
celebren l'aniversari
de la seva ordenació sacerdotal
mossèn Joan Maria Benús Benús,
que va ser ordenat
el 18 d'abril de 1982,
i mossèn Isidre Foguet Magrinyà,
que ho va ser el 22 d'abril
de 1962.
Però l'actitud dels seus companys
era ferma i decidida.
A casa nostra, ben segur
que el mossèn
hauria de fer el favor
de la realitat missionera.
Tarragona missionera.
Una finestra
a la realitat missionera,
oberta des de la delegació
diocesana de missions
i cooperació entre les esglésies.
Déu vos guard.
Si el darrer dia
fèiem menció dolorida
per l'assassinat
d'un missioner a Tunísia,
avui aportem
una nova versió
de generositat
davant el fet
que tres noves missioneres
brasileres
arribaren en ajut
dels dignificats d'Aïtí.
No és la primera vegada
que l'església del Brasil
va en ajut
dels germans d'Aïtí
per treballar
sobretot
en bé dels nens
i adolescents.
Aquesta tasca
forma part
del projecte
de solidaritat
que l'església del Brasil
ha fet
amb l'església d'Aïtí,
creat l'any passat
davant la tragèdia
que va afectar el país.
A primers de febrer
es va celebrar
a la seu
de la Conferència Episcopal
Brasilera
la Missa
de l'Enviament
de les Religioses
que va ser presidida
per Monsenyor
Sergio Castrini,
bisbe de Tefe
i president
del Consell Missioner Nacional.
També van participar-hi
les provincials
de les congregacions
que envien
les religioses.
Les religioses enviades
són de tres congregacions
diverses.
Una
de la congregació
de la Divina Providència,
l'altra
de la congregació
de les Germanes
de Santa Caterina
i la tercera
de la congregació
catequista franciscana.
Elles
s'uniran
a altres religioses
de diverses congregacions
que ja estan
a Haití
des del passat setembre.
Monsenyor
Sergio Castrini
va explicar
com aquesta missió
a Haití
té tres característiques.
La primera
sorgeix
d'una gran tragèdia
de caràcter natural,
polític i social.
En segon lloc,
no és una missió
d'una congregació,
sinó que ha estat
assumida
per l'Església
del Brasil
a través del Consell
Missioner Nacional.
La tercera
és la proximitat
d'A Haití
al Brasil.
Per això,
l'Església
brasilera
ha agraït
la generositat
de les congregacions
que han enviat
a les religioses
en aquesta iniciativa
de cooperació
missionera.
Altra bona nova
motiu
de donar-ne
gràcies a Déu
és la primera
fundació
dels Carmonites
Descalços
a Tailàndia.
El passat gener
i coincidint
amb la celebració
de la trobada
d'estudiants
de l'Àsia
de l'Est
i d'Oceania
en Sant Fran,
Tailàndia,
va tenir lloc
la celebració
de la primera fundació
dels Carmonites
Descalços
a Tailàndia.
Des de que l'any 2000
ingressessin
a l'ordre
els primers
religiosos
tailandesos,
han passat 11 anys
fins a poder
erigir
aquesta primera
fundació
a Tailàndia
dedicada
al Sant Carmelita
polonès
Rafael Kalibonski.
El cardenal
emèrit
Monsenyor
Michel Mishai
presidir
l'Eucaristia
i qualificar
la nova
fundació
dels Carmelites
com un signe
d'esperança,
tot ressaltant
la importància
de la seva presència
de cara
també al suport
que prestaran
a les Carmelites
de Tailàndia
i a totes
les religioses
d'Arxidiócesi
de Bangkok.
El papa
Pau Sisens
deia
Per a l'Església
el primer mitjà
d'evangelització
és el testimoniatge
d'una vida
autènticament
cristiana,
lliurada
a Déu
en una comunió
que res
no ha d'interrompre
i alhora
consagrar
igualment
el proisme
amb un cel
sense límits.
Adeu
L'Aula Magna
de la Facultat
de Teologia
de Catalunya
a Barcelona
va acollir
el 6 d'abril
l'acte de presentació
del document
dels bisbes
amb seu a Catalunya
al servei
del nostre poble
publicat amb motiu
del 25è aniversari
del document
episcopal
a Reils
Cristianes
de Catalunya.
Amb una gran
presència
de mitjans
de comunicació
social
i de públic
va presidir
l'acte
Monsenyor
Lluís Martínez
Sistac
cardenal
arcabisbe
de Barcelona
i gran
canceller
de la Facultat
de Teologia
de Catalunya.
I ens ha semblat
als bisbes
d'avui
els bisbes
que tenen
seu a Catalunya
de les llogies
catalanes
ens ha semblat
convenient
oferir
un altre document
per tal
d'actualitzar
alguns continguts
d'aquell document
a la llum
de la realitat
social
i religiosa
del nostre poble
després
d'aquests 25 anys.
Tots som conscients
dels canvis
que hi ha hagut
i hi ha
en el nostre país
des de l'any
1985.
L'anunci
de l'Evangeli
i el servei
de l'Església
s'han d'encarnar
en cada lloc
i en cada moment.
No podem oblidar
que la salvació
de Jesucrist
s'ha realitzat
i realitza
en el temps
i per tant
en la història.
El cardenal
acompanyat
per Monsenyor
Jaume Pujol Balcells
arcabisbe
metropolità
de Tarragona
i primat
i vicecanceller
de la Facultat
de Telelogia
de Catalunya.
El servei
del nostre poble
és un document
que puc donar-ne
a fer.
S'ha treballat
molt
amb il·lusió.
Ha estat
un diàleg
laboriós,
fecund,
un esforç
per arribar
a un text
que ens ajudés
en la nostra
tasca evangelitzadora.
Un document
que està en continuïtat
amb tants altres
escrits
dels bisbes
en seu Catalunya
i sobretot
amb la finalitat
del Concili
Provincial
Tarraconense
de 1995
que en el seu
prefaci diu
la finalitat
del Concili
ha estat aquesta
com evangelitzar
avui
la nostra societat.
va presentar
l'acte
mossèn
Aramant Puig
de Gà
president
de la Facultat
de Teologia
de Catalunya
i la presentació
del document
va anar a càrrec
del doctor
Francesc Torralba
professor
de la Facultat
de Teologia
de Catalunya
i també
de la Facultat
de Filosofia
de Catalunya.
En aquest acte
voldríem presentar
el document
al servei
del nostre poble.
Els bibles
dels diòcesis
en seu a Catalunya
han ofert
a les seves esglésies
diossesanes
i a tot el poble
català
un document
de gran relleu
que porta per títol
al servei
del nostre poble.
En la vinentesa
dels 25 anys
de l'exhortació
pastoral
a Reels Cristianes
de Catalunya
la veu
dels nostres pastors
s'ha tornat
a deixar sentir
amb claredat
per tal
d'expressar
la validesa
i l'actualitat
del missatge
que era contingut
en aquell celebrat document
el qual ara
es publica
conjuntament
amb la nova pastoral.
El document
al servei
del nostre poble
ha estat fruit
d'un acte
magisterial
no d'un sol bisbe
sinó dels 10 bisbes
que configuren
l'actual
episcopat català
més els dos
auxiliars.
Les signatures
que clouen
la pastoral
manifesten
que cadascun
dels pastors
s'ha fet seu
el contingut
del nou document
i el considera
de plena validesa
en la seva església
particular
o local.
S'exhorta
a manifestar
explícitament
allò que creiem
en la societat
i especialment
he detingut
la mirada
que aquesta exhortació
va molt orientada
als laics
i a les laiques.
Així textualment.
a participar
en la vida pública
a ser sal
i llum
en el món
a manifestar
d'una manera
nítida
i raonable
què és
allò que creiem
i naturalment
també
a fecundar
la societat
a partir
d'aquest
evangeli
o llavor
d'eternitat
que ens ha estat
confiada.
L'Evangeli
d'aquest
diumenge
de Rams
és segon
Sant Mateu
capítol 21
versets
del 2
a l'11.
Després
de la dramatització
de la perícopa
a càrrec
de l'Associació
Bíblica
de Catalunya
el seu president
mossèn Joan Magí
els oferirà
el seu comentari
de les lectures
de la missa
dominical.
Quan es van
acostar
a Jerusalem
i arribaren
a Batfeger
a la muntanya
de les Oliveres
Jesús
va enviar
dos deixebles
amb aquest encàrrec.
Aneu al poble
que teniu al davant
i tot seguit
trobareu
una sumera
fermada
amb un pollí
al seu costat.
Deslligueu-la
i porteu-me'ls.
Si algú
us preguntava res
responeu-li
el Senyor
els ha de menester
però de seguida
els tornarà.
Això va succeir
perquè es complís
allò que havia anunciat
el profeta.
Digueu
a la ciutat
de Sió
mira el teu rei
que ve cap a tu
arriba
humilment
muntat
en una sumera
i en un pollí
fill d'un animal
de càrrega.
Els deixebles
hi anaren
i feren el que Jesús
els havia emanat.
Portaren la sumera
i el pollí.
Van posar
els mantells
al seu damunt
i ell
hi va muntar.
Molta gent
va començar
a estendre
els seus mantells
pel camí.
D'altres
tallaven branques
dels arbres
i encatifaven
el terra.
La gent
que anava
davant d'ell
i els que seguien
darrere
cridaven
usant
usant
el fill
de David
beneït
el que ve
en nom
del Senyor
usant
a dalt
del cel.
Quan hagué
entrat
a Jerusalem
tota la ciutat
es va inquietar
i preguntaven
qui és aquest?
La multitud
responia
aquest és
el profeta
Jesús
de Nazaret
de Galilea.
La Bona Nova
Comentaris
sobre les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn
Joan Magí
Dia 17 d'abril
Hem arribat
al diumenge
de Rams
La paraula
ens dona vida eterna
ens encamina
a la Pasqua
Fem aquests
comentaris
per fidelitat
a la missió
d'evangelitzar
que té
l'Església.
Ens diu
el Papa
Benet XVI
El pròleg
de Joan
ens situa
davant el fet
que la paraula
existeix realment
des de sempre
i que
des de sempre
ell mateix
ella mateixa
la paraula
és Déu.
Així doncs
n'hi ha hagut mai
en Déu
un temps
en què no existís
la paraula.
El que és la paraula
ja existia
abans de la creació
per tant
en el cor
de la vida divina
hi ha la comunió
el d'absolut.
Déu és amor
diu el mateix apòstol
en un altre lloc
indicant la imatge
cristiana de Déu
i també la imatge
consegüent
de l'home
i del seu camí.
Déu se'ns dona a conèixer
com a misteri
d'amor infinit
en el qual
el Pare
expressa
des de l'Eternitat
la seva paraula
en l'Esperit Sant.
Per això
la paraula
que des del principi
és al costat
de Déu
i és Déu
ens revela
Déu mateix
en el diàleg
d'amor
de les tres
persones divines
i ens convida
a participar-hi.
Així doncs
creats a imatge
semblança
de Déu
amor
només
podem comprendre'ns
a nosaltres
mateixos
en l'acolliment
de la paraula
i en la docilitat
a l'obra
de l'Esperit Sant.
L'enigma
de la condició humana
s'aclareix
definitivament
a la llum
de la revelació
realitzada
per la paraula divina.
Avui
agafem el ram
per acompanyar Jesús
en l'alliberament
del nostre poble
de la nostra ciutat
del nostre barri
de la nostra parròquia
sempre en so de pau
sense deixar el ram
fins a la Pasqua
sense por
amb alegria
segurs de la victòria
del bé
sobre el mal
i la violència
disposats a purificar
totes les nostres relacions.
Isaías
ens ofereix
de part de Déu
un parlar
que convéns
que sostén els cansats
a cau d'orella
i quan ens esvello
al matí
ningú
en pot vèncer
per molta violència
que en facin
la paraula és vida
i vèncer la mort
la paraula és llum
i vèncer la fosca
la paraula és veritat
i vèncer la mentida
la paraula és amor
i eclipsa l'odi
el salmista
ens fa mirar Jesús
i ens anima a pensar
semblo abandonat
però no ho estic
arriben de mi
i no saben
que els estimo
m'adreço
m'adreço al senyor
sí
i tant
perquè sé que m'estima
i m'allibera
i em salva
m'han lligat les mans
i jo el vull abraçar
m'han lligat els peus
i els vull encaminar
vers l'alegria
per això
anunciaré el teu nom
als meus germans
sí
tots aquests
són els meus germans
i jo aguanto tot això
perquè tinguin vida eterna
la narració de la passió de Jesús
ens fa veure ben clar
que Déu és omnipotent
Déu és amor
i la omnipotència de l'amor
vens la mort
tota la vida
la paraula ens condueix
cap a la Pasqua
Jesús
fill estimat de Déu
que va al davant
guiat per l'esperit sant
ens ofereix la purificació
i el creixement
que correspon
a la nostra realitat
de germans
fills de Déu
i això és tot per avui
gràcies per la seva atenció
i fins la propera emissió
a la mateixa hora
en què ha començat la d'avui
i naturalment
en el mateix punt del diàl
de la seva emissora
els desitgem
feliç setmana a tothom
i també bona Pasqua
el PERCego
Giacomo
i apareix l'avui
alTON
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!