25 anys de ràdio.
Benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio, 25 anys de ràdio.
Això és el que intentem en aquest programa,
repassar aquests 25 anys de ràdio a través de les veus
que ens han visitat aquí als estudis de Tarragona Ràdio
o que nosaltres vam visitar casa seva gràcies a la unitat mòbil.
En una horeta no es poden fer.
El repàs sencer aquests 25 anys de ràdio seria impossible,
però tenim moltes setmanes per davant.
Fins a finals de juny estarem aquí amb vosaltres per fer aquest repàs.
A més a més, també us anunciem que de cara al dia 17 de febrer
estem preparant una de grossa.
Per què? Perquè el 17 de febrer de l'any 1986
serà quan farem aquest aniversari d'aquests 25 anys
de Radiofòrum Tarragona Ràdio.
I conjuntament amb els companys del matí de Tarragona Ràdio,
de veritat que la volem fer i ben grossa,
perquè no oblidis que Tarragona Ràdio està amb tu
en aquests 25 anys de vida.
Així doncs, a tots els oients que s'estiguin sentint,
no només convidem que escolteu aquest programa,
sinó que també estigueu atents al matí de Tarragona Ràdio,
perquè sereu protagonistes d'aquests 25 anys.
Pareu orella tant al matí com a la tarda
perquè anirem informant-vos de tot el que succeirà
i de tot el que passarà de cara a aquesta data,
17 de febrer de 2011.
Però ens centrem en el nostre programa
perquè avui tenim dos protagonistes,
tres concretament.
Avui recordarem el Marc Suanes.
Ell va escriure un llibre dedicat als 25 anys de l'IES Camp Club,
al seu antic institut.
Va passar pel matí de Tarragona Ràdio,
un 19 de gener del 2009,
per fer-nos la presentació del llibre.
Però no estaria sol.
A l'altre costat del fil telefònic
ens acompanyaria en Jordi Tinyena.
Avui, en directe,
estarà als estudis de la nostra emissora
el col·laborador en actiu
que més anys porta a la ràdio.
Ell és en Lluís Marsal.
Fins fa uns mesos,
en Lluís feia un espai dins dels Ja Tardes
amb el nom La Terra Esplana.
Però amb ell avui no recordarem aquest darrer programa,
sinó que marxarem als seus orígens a la ràdio.
Amb el Lluís Marsal avui parlem en directe,
aquí, als nostres estudis.
I abans de tancar el programa,
com sempre, passarem per la música
que ens porta Joan Maria Bertran.
Any 1986.
Quines tres noves sorpreses ens deportarà?
Ens portarà el Joan Maria?
O podrem sentir a les acaballes
d'aquests 25 anys de ràdio del dia d'avui?
Així doncs, comencem.
En els nostres records, què et sembla?
Ens canta Lluís Cassal.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Iolanda García
Março Anés, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb 27 anys, algú ja té prou memòria per recordar i fer un llibre?
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
A veure, de fet era normal que amb 27 anys probablement sigui una edat perfecta per tenir la perspectiva suficient per valorar l'experiència personal i col·lectiva de l'època de l'institut. Tots la recordem. Tots la recordem. Home, és un moment molt important en la vida de tot jove, no? És l'època de l'adolescència, de descoberta, i és una edat que ho vius tot molt intensament.
Clar, jo et deia, o la teva època a l'idescanclar va ser molt bona o va ser molt dolenta, perquè indiferent no et va deixar des del moment que has fet aquest recorregut per un quart de segle d'un centre educatiu que va néixer no sense pocs problemes, eh?
Exactament, sí, sí. És l'institut de batxillerat o mixto número 3 de Campo Claro, que és com es va dir...
És com es deia, era l'any 81, clar.
L'any 81, l'any que jo vaig néixer.
Bé, comença un centre per primera vegada de secundària no obligatòria en uns barris de Ponent, barris obrers, que mancaven molts serveis en aquella època,
i home, és un intent de dignificar el barri molt important i que els professionals que hi van treballar, des de professors, el personal d'administració i serveis,
i els alumnes que anaven amb moltes ganes, doncs van aconseguir que fos un institut de referència a Tarragona.
Estem parlant d'un barri, com bé deies, que faltaven molts equipaments, moltes infraestructures...
Podem parlar fins i tot, i a veure, si no em falla la memòria, tenim algú que també ens ho recordarà d'algun altre carrer sense asfaltar i no vull faltar ningú.
Però la cosa estava... doncs no és com el recordem ara.
També el tipus de població i de veïns que hi havia eren diferents, parlaves com a barri obrer,
amb el temps, amb l'arribada de nova immigració, també ha canviat molt la fesomia, les necessitats, la demanda...
Tu vas entrar exactament l'any... es van faci sumar, eh? Perquè si vas aprovar tots els cursos, podria fer-ho.
Jo vaig aprovar tots els... vaig passar tots els cursos sense repetir.
Però m'has dit que tampoc no eres un alumne brillant d'aquells que...
Era un alumne bé, de véns.
Perquè també t'agradava fer altres coses.
Està clar, a tothom és l'època que comences a sortir, a festejar, etcètera, però bé.
Va anar bé, va anar bé. Estic molt content de l'època.
El llibre en qüestió que el vas presentar la passada setmana, jo diria que té una estructura de treball de recerca.
Tu ets llicenciat en Història.
Exactament.
És el teu primer llibre.
També.
I per què el primer llibre el planteges de fer justament la història de l'IES?
A veure, de fet, la proposta ve de part del Jordi Tinena, professor de l'Institut i escriptor.
O sigui, que és una proposta que em van fer i que vaig assumir amb molt de gust.
Al principi vaig dir que sí, molt ràpid, després vaig veure.
És una gran responsabilitat fer un llibre del teu institut.
Però ho vaig agafar amb moltes ganes i molta il·lusió.
I bé, va sortir així.
Jo sembla un programa d'aquells sentimentals de la tele, però tinc el Jordi Tinena a l'altre costat del fil telefònic.
Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per què vas triar el Marc?
Perquè és un noi molt intel·ligent?
Perquè era un alumne teu enxufat en aquella època?
Perquè em consta que ell em deia que tu vas ser professor seu, no?
Sí, i tant.
Per què el Marc i no un altre?
Bé, el Marc perquè l'he vist després.
Vull dir, hi ha alumnes amb els quals perds contacte, d'altres que el mantens.
El Marc l'he mantingut perquè ell és un jove molt actiu i està sempre...
Sempre que hi ha alguna manifestació sobre coses justes el tens al davant.
I per tant el veus, el veus i mantens el contacte.
D'altra banda perquè és un historiador, per tant ja feia el perfil, el llibre.
Clar, com a historiador la sort és que les fonts són vives, ja has pogut parlar.
Intueixo que amb alumnes, professors... Com has anat construint aquesta història?
Bàsicament m'he basat en dos aspectes.
Per una banda, un buidatge de les actes, les actes del Consell Escolar, les actes del Clàudio de Professors,
que és un treball així feixuc i avorridot, però que així et permet veure l'evolució del centre
des d'una perspectiva més objectiva o no dels anys que jo vaig viure.
I d'altra banda, he fet entrevistes a professors i a professores majoritàriament
i sobretot amb persones que portaven molts anys a l'institut, que han pogut veure una mica l'evolució
i també amb algun professor que potser no ha viscut l'etapa pre-reforma
i que ha vist ja l'institut amb l'ESO, diguéssim.
Clar, perquè aquells inicis... Jordi, quant de temps portes tu a l'IES?
Clar, que a més has estat director del centre, no?
Sí, he estat director. Jo porto des del començament, porto 27 anys.
Ah, doncs no m'estranya que estiguessis juntament amb el director, amb la presentació,
que calia la mirada veterana.
Abans ho comentàvem amb el Marc, que aquell era el barri de Camp Clà, no és com ara.
Fa 25 anys, aviam, i fins i tot si algú vingués de fora, estructures, equipaments, ha canviat.
Hi ha molt per canviar encara, com a tot arreu, però hi ha una gran diferència
i hi ha una gran diferència també entre aquells joves que començaven a estudiar en aquella època
i els que van ara.
Sí, sí, sí. Jo crec que s'ha complicat. Curiosament, ha crescut demogràficament.
És òbvio canviar la composició social d'una part del barri, però llavors la gent,
els joves que venien a l'institut eren gent provenients de famílies que creien en l'ensenyament,
que creien que l'ensenyament era una possibilitat de promoció, no? I tenien raó.
I llavors allò creava un ambient amb moltes ganes de treballar i un ambient excel·lent, no?
Això ha canviat. Ha canviat perquè ara a l'institut arriben nois i noies
de famílies més desestructurades, que no volen estudiar i en canvi els has de tenir allà.
Les coses han canviat una mica pitjor, la veritat.
Entre l'ESO i el batxillerat, el batxillerat és una altra cosa que ho hem parlat sempre, no?
Sí, sí, evidentment.
Tu com recordes, Marc, aquella època en què tu hi eres?
Tu vas fer ESO, no?
No, jo vaig fer...
Tu eres BUP encara?
Batxillerat i COU, sí.
Oh, del BUP i del COU!
Vam ser l'última... La meva va ser l'última promoció.
Em deixes dir-te... Bé, jo ja sé que no pinto res aquí, però em fa gràcia,
perquè jo pertanyo a la primera promoció del BUP.
Mira.
I tu a l'última, per això que és curiós, no? Déu-n'hi-do.
Hem coincidit.
Home, jo... És això, som provenents de famílies obreres,
majoritàriament vingudes d'altres parts de l'Estat,
però que és això, vull dir, teníem molt clar que estàvem allà per estudiar.
Per això dels mapes escolars només hi anàveu a aquest institut, gent de Camp Clar?
No, bé, jo soc de Torreforta.
De Torreforta, però de la zona dels barris d'Aponent.
Hem de pensar que quan es crea l'institut, i quan jo vaig estudiar,
era l'únic institut de la zona, després ja es va crear el de Torreforta, el de Bona Vista,
i, a veure, érem joves que teníem la intenció d'estudiar.
Tu acabaves 8 de JV i si no volies fer una professió,
doncs feies l'EFP de Llavors, i si no, doncs feies el BUP, no?
I mon pare ja m'ho va deixar molt clar, el dia que li vaig anar amb 6 assignatures sospeses,
m'ho va dir, o te pones a treballar o estudies.
I tu vas deixar de treballar, és molt dur, eh?
És molt dur, fiquem-nos a estudiar.
Hi ha alguna cosa a treure. Mira, mira que bé, hem fet un home de profit al final.
El que és a l'institut, com a instal·lacions, com a equipaments,
ha canviat moltíssim, no?
També, vull dir, però de tot s'ha anat aconseguint, diguem-ne,
d'una manera natural, fluida,
o que amb moltes coses ha calgut molta reivindicació.
Això ho has pogut palesar al llarg del teu treball?
Sí, sí, sí, per una cosa es caracteritza l'Institut de Campclar,
és per ser un institut lluitador, reivindicatiu i inconformista,
és a dir, l'institut comença amb un pressupost ínfim
per part del Departament d'Ensenyament de Llavors,
amb problemes amb la calefacció, que no acaba de funcionar,
problemes de contaminació, estem en un barri en què aparcaven camions perillosos,
perquè està a prop de les petroquímiques, hi havia una carbonera al costat de l'institut
que embrutava quan feia vent tota la façana de carbó,
recordo l'aigua calenta per les dutxes del vestuari,
doncs tampoc funcionaven, no?
Vull dir que, clar, hi ha tot un seguit de deficiències
que en un institut nou, perquè és curiós,
però que és això, sobretot a partir de les reivindicacions del professorat
i de l'associació de pares, que era molt activa en aquell llavors
i va fer molt per dignificar també les instal·lacions de l'institut,
per exemple, de donar material als laboratoris de química o de física o de biologia.
Després, gràcies a això, es va aconseguir tenir tot un laboratori d'idiomes,
vull dir, es va aconseguir tenir una infraestructura decent per a un institut, no?
Jordi, tu, com bé explicaves, estaves des del començament,
el Mar ja ha anat a la universitat, ja no és a l'institut.
Podríem dir, a través del treball del Marc
i de la teva experiència i d'altres companys,
que li és canclar en determinats moments,
diguem-ne, que va ser un referent de treball,
pares, alumnes, professors, comunitat educativa, que diem,
com ha passat en algunes escoles de primària concretes de la ciutat,
en un moment determinat?
Que era un referent d'aquesta col·laboració,
d'aquest treball del que havia de ser un projecte educatiu comú?
Jo penso que sí, penso que naturalment els temps han canviat molt ja,
però en el seu moment l'institut,
ara deia el Marc que era l'únic institut de la zona,
però això no fa tant, eh?
Potser fa uns 12 anys quan es va fer el de Torreforta.
És a dir, que nosaltres recollíem alumnat
que venia absolutament de tots els barris de Ponent,
també de Bonavista i també de la Canonge.
Per tant, clar, era el punt de referència.
Va ser un institut que va néixer, ho deia el Marc,
encara moltes mancances, perquè va ser,
ell no ho ha dit, ho dic jo,
ell ho sap també, però,
que va ser l'últim institut que es va fer,
que el va fer el Ministeri de l'Estat espanyol.
Sí.
I, per tant, el va deixar sense dotació,
la Generalitat no el va voler acceptar,
perquè no l'havia fet ell,
i ens vam quedar en terra de ningú,
en què uns ja s'havien desfet i els altres no l'acceptaven.
Total, que va haver-hi un naixement amb moltes dificultats,
vam tenir molta sort amb la gent de la societat de pares,
que va ser una gent molt col·laboradora.
Ell comentava ara coses com el laboratori de l'Estat
que es va pagar mitges.
Llavors ho feien molt els fesos de pares,
de tapar forats.
Però en aquest institut ells s'hi van esmerçar molt,
van posar l'enllumenat de les pistes esportives, en fet.
I després va ser un institut,
que això també s'ha anat apagant,
però va ser un institut que va col·laborar molt
amb les entitats del barri,
va estar molt trebat amb el lloc on vivia,
i així es va col·laborar amb l'associació esportiva Torreforta,
jo què sé,
amb un munt d'entitats de tot tipus.
En quant a l'equip directiu,
també s'ha caracteritzat per tenir persones
que eren, en bona part,
algunes de les persones que han format part
de l'equip directiu,
persones molt properes a la vida dels barris de Ponent.
No sé, a la pensió en Francesc Amart,
per posar un exemple,
per no trobaríem més, no?
Sí, sí, sí.
Hi havia,
era un institut amb molta voluntat de compromís
amb la societat en què estava.
Això ho va marcar molt els inicis.
El que crida molt l'atenció i és bo
és que no tenia aquest compromís
perquè formés part d'una planificació prèvia,
sinó que era espontàniament fruit d'aquest treball
de tots plegats que comentàvem ara.
Sí, sí, sí, també dels alumnes, eh?
És a dir,
amb molt poc d'inaugurar-se l'institut,
en què hi havia relativament poca gent,
que els alumnes van protagonitzar una vaga
per la falta de calefacció.
Vaga, vaga.
Sí, sí, van venir amb mantes,
van venir amb mantes a l'institut,
es van asseure el vestiu,
van dir que no entraven,
si no s'arreglava.
i el delegat de Tarragona d'educació de l'època
va acabar venint a l'institut
a demanar-los que entressin
i a dir que ho solucionarien
i, efectivament, ho van solucionar.
A veure, alumnes per reivindicar,
però també alumnes per crear una orquestra,
alumnes per fer tot un seguit d'activitats esportives
i moltes activitats que sovint es posaven a l'abast del barri,
no només internament.
Això també ho reculls, el llibre.
Sí, una part, diguéssim,
que el llibre està bàsicament escrit a nivell cronològic,
però sí que hi ha certs aspectes
que potser no es poden ficar un darrere l'altre
i un d'aquests aspectes
és la vessant més cultural, esportiva de l'institut
i que penso que té molta importància
perquè, com dirien la gent de per allà,
que és un institut com Moixó Arte,
perquè, bueno, és veritat.
Per què diuen que és un institut com Moixó Arte?
Bé, jo vaig viure en una etapa també...
Ara no sé...
El Jordi ens ho confirma,
que el Jordi com que està allà des del començament
i ara continua en actiu.
Però estàvem...
Era un institut on això,
professorat i alumnes eren molt actius.
L'any 86 es va crear l'orquestra
i s'ha mantingut fins a l'actualitat aquesta activitat.
Inclús durant algun temps va haver-hi dos orquestres.
L'esport, per exemple, era molt important també.
Hi havia professors d'educació física també molt actius.
Per exemple, s'organitzava una cursa popular pel barri,
en la que participava comerços i la gent del barri.
S'han fet excursions de trekking, etcètera.
Per exemple, s'organitzaven les Setmanes Culturals,
que eren tres dies plenes d'activitats
en la qual professorat i alumne hi participaven.
Fires del joc amb jocs populars.
Va haver-hi durant un temps un grup de teatre,
que ara és llàstima que no n'hi hagi
perquè el teatre sempre estava en un institut,
Can Estoltes, Sant Jordi, viatges de fi de curs,
explicaven professors que...
Antics alumnes que ara són professors a l'institut,
que això també és molt curiós veure-ho,
com feien les primeres festes a una aula que es deia
l'aula triple, que ja no existeix,
però són festetes que organitzaven els alumnes
per finançar el viatge de fi de curs, etcètera.
I que ho fèiem perfectament,
hi venien els professors, amb els seus fills inclús,
vull dir que es creava un ambient molt xulo també,
que en certa manera també influeix el fet
que fos un institut relativament petit.
Hi ha un punt que destaques
dins del que és l'ensenyament pròpiament dit,
que és el català al centre.
Aquí segurament n'hauríem molt a parlar-ne.
Sí, i el Jordi també en té molt a dir,
com a professor de català.
És curiós, els barris de ponents majoritàriament...
Tenen que ser de parlar castellana.
La llengua habitual de parlar a les famílies
és el castellà, inclús la meva, també.
I bé, crec que va haver-hi un grup de professors
amb aquesta inquietud de fer que el català
fos l'idioma vehicular a l'institut,
que aquestes persones...
I que ho féssiu amb gust i no provocar rebuig,
que a vegades és el que passa.
Jo crec que, com bé ha dit el Jordi,
dubto molt que hi hagués algú que s'ho prengués així,
perquè allí la gent volia aprendre.
I el català era l'idioma d'aquí
i moltes de les famílies immigrants
ho han tingut molt clar.
La majoria de nois i noies,
de famílies castellano parlant,
si no hagués estat pel seu pas per l'institut,
probablement no parlarien el català
amb la normalitat com la llengua pròpia.
Que en penses, Jordi?
Es va fer un sobresforç.
Ara la normativa legal,
per part de la Generalitat,
és molt clara.
Les assignatures han de ser en català,
però quan estem parlant,
al començament de l'institut,
això no era així.
No hi havia cap tipus de normativa
que obligués l'institut a fer res en català.
Després van sortir l'obligació
de fer dues assignatures durant el curs.
En fi, molt a poquet a poquet.
Nosaltres, però, ho vam tenir clar des del començament,
que era una qüestió de justícia.
No és una qüestió de proselitisme,
és una qüestió de justícia,
donar les mateixes oportunitats a tothom.
I si els teus alumnes no dominen
una de les dues llengües del país,
estan amb inferioritat de condicions
al d'altres llocs.
Per tant, per nosaltres,
és una qüestió prioritària.
I tenien un nivell molt baix.
El Marc ho ha estudiat,
ho ha vist ara fent els estudis,
però quan vam començar nosaltres allà,
com que el nivell de català era tan baix,
no podíem fer el programa oficial,
i simplement vam deixar de fer-lo.
I llavors vam adaptar el Digui Digui,
te'n recordaràs, no?
El Digui Digui, aquest famós!
Aquell que feien per la tele.
Sí, sí.
Doncs, amb les cintes de vídeo del Digui Digui,
que ens els va donar cultura,
que llavors hi havia el carot
de la gata cultura a Tarragona,
doncs vam adaptar aquell curs,
era un curs oral,
fonamentalment oral,
perquè els nois i nois s'incorporessin.
Bé, allò va funcionar molt bé,
tant que al cap de pocs anys
ja podíem fer un curs normal,
i això ha pujat,
va donar moltíssimes satisfaccions.
Curiosament, avui fem un pas enrere.
Jo veig que en aquells barris
està fent un pas enrere amb això.
Complica, en aquest sentit,
des del punt de vista de la llengua,
clar, el fet que ara són moltes cultures,
els plans de diversitat,
que sembla que no acabem de trobar
quin és el camí que hem de seguir.
És un altre capítol
que formaria part de la història
futura més immediata d'Elies Campclar,
com passa sempre,
el Jordi ja ho sap,
ens quedem sense temps,
però ja ens perdonarà,
però de totes maneres
hi ha un altre aspecte,
que és l'aspecte,
la crònica sentimental,
perquè reculls testimonis d'alumnes
i això és molt bonic també,
desmentar-ho ara, no?
Bé, sí,
això és una part que es va encarregar,
sobretot també,
el Jordi,
de contactar amb aquelles persones
que bé han anat passant per l'institut,
i bé,
no sé,
hi ha el Jordi Navarro,
hi ha el primer director,
hi ha...
vull dir que és molt interessant
veure les mirades.
Enhorabona, eh, Marc,
de veritat per aquest treball.
Esperem el segon,
ja veurem quin serà el teu objectiu,
de què vols fer i història.
Està a prop,
ja ens ho diràs.
Jordi Tinyena,
moltíssimes gràcies,
sempre que et truquem
no tens un no,
t'ho agraïm moltíssim.
Moltíssim.
A vosaltres,
enhorabona, Marc.
Moltes gràcies.
A tots dos per aquest treball.
Gràcies,
bon dia.
17 de febrer,
2003,
l'arquitecte Ricard de Bofill
explica per primera vegada
com és el projecte de remodelació
de la façana marítima de Tarragona.
L'alcalde em va dir una paraula,
una paraula,
vull un projecte esbojarrat,
que volia dir,
vull un projecte modern,
vull un projecte pels meus fills,
vull un projecte atractiu per Tarragona,
perquè tenim aquesta oportunitat única
d'aquesta recuperació de les vies.
Doncs jo volia dir que Tarragona
té unes qualitats
i una potencialitat fantàstica.
25 anys de ràdio,
25 anys de ciutat,
25 anys de Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
La terra és plana,
ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres,
codinetes i turons.
Potser tinc ànima,
no ho sé.
Segurament que aquesta sintonia
us dona moltíssim
i acabarà formar part,
i formarà, esperem,
part del Ja Tardes,
un programa que fèiem
amb la nostra companya Núria Cartanyà
durant força anys, no?
Lluís, Marcel, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Avui et desvetllarem.
Béita, bona tarda.
Sí, sí, avui et desvetllarem un secret.
Sí?
Sí.
Què dius?
Jo em pensava que ja ho havíeu dit
més d'una vegada.
No, intentàvem portar-ho així,
amagat, no?
Jo era el Bet a la ràdio,
però bé, avui sortiran...
Sortiran de dubtes, totalment.
Sí.
Però és que el Beta,
per a molta gent,
el Lluís, en aquest cas...
Sí, el Lluís.
El coneixem potser per la Terra Esplana,
però és que el Lluís,
podem dir que és un dels col·laboradors,
i no sé si erro,
però si no, me corregeixes,
que jo crec que fins i tot
abans que Radio Fòrum com a Radio Fòrum funcionés,
que s'estrenés l'any...
Sí, 86.
...el 1986, el 17 de febrer,
tu ja hi eres per aquí fent de les teves.
Sí, ja estava voltant per aquí, sí.
Tu ja hi eres fent gravacions,
o almenys intentant a veure què passaríem
amb aquests programes que s'havien de començar a fer
a un grup de gent que en aquell moment,
clar, ningú coneixia.
No, no.
Bé, si vols,
en breu moment t'explico com va anar la cosa.
A mi em va enredar la qüestió familiar.
Ara m'has agradat això d'enredar, eh?
Sí, sí, bé, també em vaig deixar enredar
perquè sempre m'havia agradat això de la ràdio
i escoltava molta ràdio i sempre això de quan eres petit
tenies la imaginació, de gran m'agradia fer de ràdio.
I l'any 86 va sortir l'oportunitat.
I quan dic de manera familiar em refereixo a un germà
que tenia molta relació amb la part alta
i tenia un amic que vivia a la part alta.
Aleshores, doncs, s'hi van implicar
i un dia a casa va fer el comentari
que obrien una nova emissora,
això un mes abans,
que estaria a la part alta,
l'antic mercat del fòrum,
a la Passa Rovallat, com s'ha comentat moltes vegades.
I jo, doncs, vaig dir
falta gent allà, vaig demanar
i em van dir sí, sí, sí, encara demana gent.
Doncs vaig dir, doncs, també m'hi apuntaré.
I va ser jo que vam anar tots plegats allà
i amb la mala fortuna
que quan vam arribar estava tot cobert.
Què dius!
Sí, perquè tothom es va demanar els programes musicals.
Espera, espera, una coseta.
Però tu vas haver de parlar en aquell moment
amb el Francesc, que era el director de Ràdio Fòrum,
en aquell moment,
o potser directament amb el Quim Fernández.
Vam tenir més relació amb el Francesc Baix Calçada
que no el pas amb el Quim.
Perquè, doncs, en aquell moment,
el Francesc, que a més de ser director, doncs...
Era enconegut, potser.
Sí, sí, era més conogut,
o tenia més a la gent, no?
Tenia més tracte amb la gent
i va ser, doncs, la nostra referència, no?
Amb el Quim també,
però la primera referència va ser el Francesc, no?
Aleshores, què va passar?
Que com tothom volia fer el típic programa de música,
doncs uns que s'hi volien ficar música clàssica,
uns que s'hi volien ficar música rock,
uns altres de heavy, uns altres de tecno,
de tot, de tot...
Bé, hi havia una fauna increïble.
Sí, és que hi havia moltíssima gent, llavors.
Sí, ens vam dormir una mica a la palla,
i quan ens vam presentar, doncs, estava tot cobert.
I, esclar, doncs...
No sé si és que ens va fer pena el director,
però ens va voler donar una oportunitat.
Però el que passa és que l'oportunitat que ens donava
era de fer els informatius.
Sí, perquè és molta responsabilitat.
Sí, sí, és el que t'anava a dir.
A més a més, que començaves de 0 a 100,
com si fos un cotxe de Fórmula 1.
Sí, sí, sí, vol dir,
molta responsabilitat per una gent que no tenia ni punyetera idea.
Aleshores, jo me'n recordo que els dies previs,
doncs, ens va fer un curs accelerat d'informatius
als Francesc Valls Calçada.
Sí, ens agafaves diaris.
Sí, sí, són d'aquestes coses que surten ara al cap de 25 anys, no?
Ens agafaves diaris i ens feia llegir les notícies més importants, no?
amb un germà, a l'amic que també se va implicar,
José María Triguero, i a mi mateix.
Que des d'aquí records a tots dos i que passaran per aquests estudis, eh?
Sí, esperem que també estiquin...
I esperem que la seva versió consiguessin la meva.
Perquè érem els tres que estàvem allí...
Eres tres mosqueteros de les notícies.
Sí, això mateix.
I aleshores, doncs...
Bé, doncs, és això, unes setmanes abans,
doncs, vinc a balles i diaris
i per fer l'informatiu diari, no?
Sí, sí, sí, però una cosa que...
Nosaltres estàvem tan bois de fer ràdio
que quan ens van dir, no, tots els programes musicals
estàvem plens però tenint informatius,
van dir, ah, vale...
Però si ja fem-ho...
Sense saber on ens ficàvem.
Però el director que tenia formació periodística
i acadèmica, no?, universitat, etcètera, etcètera...
Aleshores, què passa?
Ens va veure que...
Aquests xiquets estan una miqueta vers...
Una miqueta vers...
Els hi donarem l'oportunitat una altra vegada,
però anem buscant una altra sortida, no?
Nosaltres també ho vam veure, no?, érem ingenus,
però no tontos, aleshores, doncs...
Però molt joves.
Molt joves, molt joves.
I vam fer també una contraproposta,
li vam dir al Francesc,
escolta, allò que fer un informatiu seriós,
com són les notícies,
que nosaltres no ens en sortirem,
fem una cosa més lleugera.
I vam fer una mena d'amics.
Nosaltres és que veníem a fer un programa de música
i al final, que de bé, el vam enredar.
I vam fer l'informatiu Fòrum Cultural,
que sortia cada dia a les 9 del vespre.
Escolte'm una miqueta, no sé si és això,
perquè anem a anar rescatant del que a Lluís...
A veure si la gent és certa.
Perquè a Lluís és una biblioteca en aquest aspecte.
Té de tot, té text i té àudio.
O sigui, ho tens tot, Lluís, d'aquests 25 anys.
Escolte'm a veure si és això, i tu m'ho dius, eh?
A veure.
M'ha agafat just el moment que només hi ha un soroll.
Atenció, tots els joves entre 16 i 19 anys.
Després són música, eh?
Ho asseguro, perquè m'ha anat preparant.
El TEDA convoca 6 places d'auxiliar de tasques
de suport a l'arqueologia.
Si esteu a la torre i teniu fet l'EGB,
demaneu informació al Centre d'Orientació Professional de l'INEM,
al carrer Sant Antoni Maria Claret 19,
al costat de l'oficina d'Ocupació.
Teniu temps fins al 9 d'octubre.
Era una cosa així, no?
Sí, sí.
El que passa és que això era una falca que es passava,
doncs, o se'm anava que es passés a qualsevol hora, no?
Però bé, era la fórmula de l'informatiu cultural.
Que també tenia la musiqueta, anau informant a sobre de la música.
Això mateix.
Nosaltres agafàvem l'agenda cultural
i aleshores doncs parlàvem d'exposicions,
de cinema, de teatre,
de qualsevol cosa d'activitat cultural
que hi hagués a la ciutat de Tarragona, no?
I per això es deia l'informatiu fòrum cultural.
I sortia de dilluns a divendres a partir de les 9 del vespre
i bé, doncs, jo vaig fer les tasques de control,
o sigui, el tènic de control,
els vam repartir les feines, no?
O sigui, mon germà Jordi i el Joan Maria Triguero
doncs vam fer la banda de l'oficció
i a mi em va costar bastant, bastant, bastant parlar.
Perquè doncs, l'any 86,
no estava molt orgullós de la meva veu.
Ah, però és molt malament, eh?
Sí.
Home, que tens veu de ràdio.
Sembla ser que els anys han passat...
I la veu l'hem sentit molt bé, no?
Però tenia un complex, eh?
Ho he de dir així,
tampoc no era un complex per anar al psicòleg, evidentment,
però no, no.
I aleshores vaig estar...
Ara ja no t'ho sé dir,
però uns quants mesos sense obrir boca.
Jo només em limitava a portar la part tècnica.
Sí, sí, és així.
I quan et vas decidir un altre cop,
allò que dius, mira,
passem de complexes,
em tiro de nou a la piscina...
Què va ser el primer programa que ja vas dir?
Fai, dirigeixo i jo parlo.
Va ser els vols de l'estiu
que sembla ser que el Joan Maria Triguero
doncs va haver de deixar
l'informatiu de la nit
per qüestions laborals
doncs ho va haver de deixar
i es van quedar en quadre, no?
En quadre en el sentit que érem tres,
van passar dos.
Aleshores, doncs,
deixar el Jordi sol davant de l'ocació
doncs vaig dir
va, farem l'esforç, no?
Acabes de dir una cosa molt important
que hem de tenir tots en compte,
que en aquell moment
ningú era treballador com a treballador,
sinó érem col·laboradors.
Sí, sí, sí.
A la qual cosa,
les tasques de feina pròpia,
diguem-ho així,
moltes vegades,
com li va passar a Josep Maria,
topaven directament
amb el hobby,
que en aquell moment
havíem agafat tots
com era la ràdio.
Jo tenia la meva feina...
Tota la gent era la il·lusió
de portar endavant
una emissora de ràdio, no?
Jo tenia la meva feina
al Serrallo
cada dia,
de junts a divendres,
i era plegada a la feina
i ràpidament puja la ràdio
amb la il·lusió
que et comportava.
I que te feies
unes quantes hores, eh?
Sí, sí.
i va anar així la cosa
de portar la part tànica
en la qual, doncs,
nosaltres vam voler fer
l'informatiu aquest especial,
no?
Que no era tan sols
llegir les notícies,
sinó que,
entremis de notícies,
hi posaven algú de música,
collita pròpia,
música que m'agradava
a les hores a mi.
I que, collita pròpia,
i mai m'hi he dit
això de collita pròpia
perquè els discurs
també te'ls portaves de casa.
tot s'aportava de casa.
Sí, sí.
Me'ls portava de casa
i aleshores, doncs,
fèiem un programa
a la mida, no?
O sigui, explicava notícies
que passaven a la ciutat
de caire cultural
i, a més a més,
doncs, podíem posar la música
que és el que havíem vingut aquí.
Al final,
certament no ho vam aconseguir.
Era música.
Sí, sí, sí.
I bé, va ser això
que vaig fer el pas
pels bors de l'estiu
i tinc cintes enregistrades.
Aleshores,
tot s'ha fet en caset,
en cites de caset
s'enregistrava
i...
Jo no sé com ho podies fer
perquè, clar,
la cinta de caset,
com a molt,
hi havia un
de magneto, no?
Sí.
De radiocasset
i els dos plats.
O sigui,
era base de disc,
de disc, de disc
i la cinta gravant, no?
Sí,
i la cinta gravant
i no sempre
perquè les falques,
les primeres falques publicitàries,
doncs,
anàvem, doncs,
amb cintes de caset.
Sí,
vull dir que
si entrava una falca
havies de treure
el que estaves enregistrant
o havies de portar
un altre,
un caset,
un gravador,
tu,
i connectar-ho
per poder...
perquè no hi hagi
interferències, no?
Quan m'escolto
aquestes gravacions,
al cap de 25 anys
segueixo pensant
que
millor que haver-se esperat
una mica més.
No em sentia
tampoc encara orgullós,
no?
Però bé,
el temps
tot ocura
o madura
en aquest sentit
i bé,
això va ser
el començament.
I va ser
un dels primers projectes.
Bueno,
però es van fer
i després van venir
uns quants més.
Sí.
Perquè Lluís,
podem dir que sí,
és la persona
que fa 25 anys
i una miqueta més
que està aquí
a Radio Forum
al seu moment
i a Tarragona Ràdio
i encara
continues en actiu.
Sí, sí.
Perquè aquesta sintonia
que sentíem
al principi
de l'entrevista
que la de la Terra
és plana
és un programa
que has fet
com ell que diu
fins a aquest
mes de desembre passat.
que va ser
quan van fer
el Kit Kat
de canvi
podríem dir
d'any
i també
canvi
de l'estil
de la programació
d'aquesta casa.
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Sins fa quatre dies
i una col·laboració
amb la Núria Cartanyà
doncs que
pel baix
diria que
fa quatre anys
que dura.
I d'unidor.
Sí, sí, sí.
Però fem una cosa.
I molt a gust.
I molt a gust.
Ara no anem
ni al terme
del 2011
per entendre's
ni a l'any 1986.
Ens quedem
per allà al mig
perquè per allà al mig
han hagut molts programes.
Sí, sí, sí.
Programes que has fet
directament.
Moltes coses, sí.
Moltes produccions
perquè jo sé
que has hagut de parlar
amb molta gent coneguda.
Sí.
Eh, company?
Sí, sí.
Diguem així per sobre.
Quants programes
has hagut de fer
o has fet
aproximadament?
He fet una mica de tot.
Aquí a la ràdio
vaig començar
amb la cosa
que
com tothom
sempre agrada
fer els programes musicals
que són els més
els que t'omplen més
perquè aportes
les teves experiències personal, no?
O sigui,
els programes que són ja
que hagis de parlar política
o d'altres coses
ja és una mica més
no és tan passional, no?
En aquest sentit.
Aleshores, doncs,
puc dir que he fet de tot
excepte de política
i excepte...
Directament, sí,
perquè les notícies
més d'una
parlava de política.
Sí, però...
A més,
surti l'Ajuntament i...
Evidentment, sí,
va ser l'informació cultural, no?
Sí, clar,
perquè les informacions
que també que ens arribaven
a l'Ajuntament,
esclar,
era del color polític
de l'Ajuntament, no?
Que hi havia en aquell moment.
Sí, hi havia aquest
refons polític,
evidentment.
Però una cosa
estrictament política,
doncs, no.
I també informatiu
pur i dur,
tampoc, no?
O sigui,
i esports tampoc,
és una cosa que tampoc
no he tingut molta...
Jo soc esportista,
m'agrada molt fer esport.
Però tu ets músic,
diguem-ho així.
Però per la d'esports
a la ràdio, no.
Ara, músic sí,
músic i casteller també.
Són les meves dues passions
que he pogut aportar aquí
aquests 25 anys
a la ràdio.
A veure, digue'm algun dels títols
dels teus programes
de llavors.
Doncs, un dels més...
A veure, fes-me, fes-me a memòria.
Sí, un dels més reixits
i que el vaig aguantar
10 temporades en antena,
i que n'estic...
10, eh?
Sí, que n'estic molt orgullós,
i el vaig acabar
perquè és que...
deia, bé, això s'ha d'acabar
algun dia, no?
Perquè anava fent
la primera temporada,
la segona,
quan portava 5 anys,
dic, uf, això encara dura.
I quan arribava
per allà als 8 o 9 anys
pensava, dic, uf,
doncs, no sé,
no pensava que durés tant.
I al final dels 10
vaig dir, bé,
és un número rodó,
ho matem perquè
tenia ganes de fer altres coses.
I va ser el Música a l'abast,
un programa que va sortir
el mateix any, 1986.
El 86?
Sí, per dir-se el Música a l'abast.
Sí, sí, sí.
O sigui que més o menys
al voltant del 96
potser va ser quan...
Sí, el 96
és com va deixar de fer.
Va deixar de fer.
És que va passar
que amb aquestes emisores
que són de caire associatiu,
col·laboracions,
primer hi ha la efervescència
que tothom s'hi va presentar
i és com nosaltres vam arribar.
No és que arribi a ser molt tard,
però és que la gent
va arribar massa aviat
i ho va ocupar tot.
Però això és el principi, no?
I a mesura que van passar
els mesos, la gent, doncs...
Si va minvant,
la feina...
Va mancar d'il·lusió ja...
I van començar a veure finestres
d'espais lliures i tot això.
I és quan va arribar l'octubre del 86
que vaig dir,
bé, ara és la meva.
És la meva.
Vam deixar fer un informatiu
al fòrum cultural.
M'un germà, el Jordi,
es va dedicar a fer informatius
ja de manera seriosa.
Sí, sí.
I durant molt de temps
va estar fent-ho també.
O sigui, el que vam fer
aquest fòrum cultural
li va servir de pràctica
per dedicar-se ja
d'una manera
una mica més
seriosa
a fer informatius, no?
O sigui,
que el que al principi
el Francesc Valcalçada
no va veure clar,
al final...
Es va complir.
Es va complir, sí, sí, sí.
Aquest rodatge va anar molt bé.
I jo, doncs,
vaig decidir
el que volia fer,
que sempre m'havia agradat,
que era fer
algun programa de música.
I va ser el mateix octubre,
el 86,
que ho vaig aconseguir.
Però també vas estar
al rerefons
i a la idea
d'aquest programa.
Si estàs buscant
un concert
per al dia 26
i a més t'agrada
sopa de cabra,
el bacallà
sortegem
dues entrades
cada dia
perquè el proper divendres
no se t'escapi.
El 231023
és el teu número
per aconseguir
estar el proper divendres
a Torredembarra.
Si la sopa
que t'agrada
no és precisament
la que menges a casa,
enrotlla't
amb el bacallà.
Ja n'estic
fins als collons
Bacallà la llauna,
el programa que talla
el bacallà
del pop rock català.
Vull me'ls trec,
no hi ha pas raons
que em facin mal aquí
que no puc dormir
no m'agrada
que me'ls toquin
mentre estic dormint.
Veig,
jo formava part
en un extracte
del que tenia
que és un concert
a posteriori
dels...
Ara m'has agafat
amb el peu canviat
perquè
tenia al cap
tot el que havia fet
i el bacallà
se m'ha agafat.
Ai, ai, ai, ai.
Va ser molt important.
Sí, perquè el bacallà
a la llauna
tu feies
tota la producció.
Les coses
que sortien
la gran majoria
de vegades
en antena
havien estat produïdes.
Les teves mans
les havien fetes.
Sí, sí, sí.
Són d'aquestes llacunes
que te passen
de vegades
i va ser molt important.
Sí, és curiós, no?
Ara m'he sorprès
perquè
ho tenia
aquí
en un racó
i així, sí, és...
Val a dir que el bacallà
a la llauna
hi vam haver diverses versions,
no?
Depèn de la temporada.
Primer va ser
la llauna
o quan va regar
l'estiu
va ser
el bacallà
es queixat.
Bé,
i aleshores...
Les fotografies,
perdona'm, Lluís,
aquelles fotografies
d'algunes
de les protagonistes
del bacallà
perquè teníem
unes veus femenines
maquíssimes.
Sí, sí, sí.
Hem de recordar
les dues presentadores
que van ser...
Primer...
Primer vam escollir...
Bé, teníem dues presentadores
i hem d'escollir
a veure qui se'n feia
càrrec
de diumbre divendres
i qui se'n feia càrrec
del cap de setmana, no?
I resulta que
finalment
doncs això va ser
ja
l'elecció
a càrrec
del Francesc Bats Calçada
i va escollir
doncs el Centre Quadrador
que faria
l'edició setmanal.
o sigui, de dilluns a divendres.
I l'Esther Avila
que era una mica més joveneta, eh?
Bé, les dues noies
eren molt joves.
No, ho feien molt bé, sí, sí.
Eren molt joves
però l'Esther encara era més
i li van dir
doncs faràs el dissabte.
Però coses de la vida
el programa
va anar evolucionant
i al final
la Sandra
pel que sigui
no va poder continuar
i se'n va fer càrrec
l'Esther Avila
que...
que bé, doncs
va fer...
se va fer càrrec
del programa
de dilluns a divendres
i que
doncs va ser
un d'aquests valors
que es descobreixen, no?
que tenen fusta
per fer ràdio
al final
va acabar amb fer ràdio
també a una emissora
ja comercial
a Valls, no?
I...
i val a dir
que
el Bacallà a la Llauna
va ser un dels primers
programes
seriosos
no vol dir
que les altres
no fossin
però muntat
en plan
com si fos
una emissora
privada.
sí, perquè
es va muntar
un equip
bastant
professional
i que és tu
de les fotografies
hi havia fins i tot
un productor
que s'encarregava
de trucar
a les discogràfiques
perquè ens enviessin
discos
etcètera
i el meu paper
era una mica
de dirigir
tota la història
tu estaves allí
també ficada
amb la qüestió
de...
el control
i el control
estava per allà
sí
aleshores
doncs
les dues noies
l'Esther i la Sandra
i va ser un programa
bastant
bastant
que va arribar
el moment
que havia d'arribar
perquè va ser
el boom
del Roi Català
que va ser
als finals dels 80
començaments dels 90
i
doncs
tot
va sortir molt bé
tinc molts records
la prova és que
fins i tot
els índices d'audiència
van ser
bastant bons
que hi havia moltes
trucades
hi havia moltíssima gent
que seguia
el Bagallà
és veritat
seguia
i tinc
informacions
que no era
de la ciutat de Tarragona
sinó dels voltants
d'on arribava
la missora
però fem una cosa
no ens quedem
al Bagallà
no
què?
pugem?
vinga va
t'atreveixes de xaneta?
jo no eh
ja t'ho dic ara que no
pel pes
jo em quedo
em quedo al forra
jo també
deixem el Joan Fortuny
el Joan Borràs
i els altres companys
que continuïn pujant ells
que som més llengers
som més llengers
jo em quedo al forra
fent de primeres mans
que és la meva feina
i també
vas estar
un dels creadors
del toc de castell
del toc de castell
que en guany
si no recordo malament
no sé si faria 15, 16 anys
17 anys
estaria per aquí
estaríem per aquí
també
que va començar
si no recordo malament
els dissabtes al matí
feia el programa
era possible
m'ha vingut
això en l'absolta
i tot va sortir
per una actuació
que es va fer
en aquesta casa
una actuació
que va venir donada
per una persona
que va venir a fer
de tècnic
el Josep Guerrero
que és del forja
i al seu temps
a més de venir
fer de tècnic aquí
ella venia
de fer tècnic
emisores comercials
com Radio Reus
la C
és el mateix
emisores de Reus
i va venir aquí
fitxat
com a tècnic
aleshores
ell tenia la relació
amb el forja
i un dia
ens va proposar
de fer
una transmissió
directa
d'una de les
lliades castelleres
d'allà del poble
i com?
doncs mitjançant
la seva emisora
de fer un enllaç
amb Tarragona
i llavors em va proposar
a mi
de fer
la transmissió
jo era casteller
encara ho soc
i per això
ho hauria de pensar
home aquest que és casteller
doncs que faci
la transmissió
però esclar
pot ser molt casteller
però
les qüestions tècniques
si no les domines
necessites ajuda
aleshores és com
vaig buscar ajuda
vaig dir
jo dominaré
la qüestió radiofònica
però la qüestió tècnica
buscarem un
que ens sàpiga
i per casualitat
vam trobar el Joan Fortuny
i va ser així
que arran d'aquesta transmissió
ens vam engrescar
tots dos
i vam dir
escolta
i si això
en lloc de ser
una cosa puntual
poguéssim fer
una cosa
continuada
i així va néixer
el toc de castell
i Déu-n'hi-do
l'ha cap portat
tu vas deixar
el toc de castell
al cap
no sé si va ser
d'uns 3-4 anys
potser
aproximadament
per qüestions també
de feina
recordem-ho
però continues col·laborant
llavors
i ho fas
encara ara
no?
Sí
i és curiós
perquè la trajectòria
dels primers anys
del toc de castell
doncs
va ser una mica així
accidentada
perquè vam estar
un parell de temporades
aquí
a la tercera temporada
vam marxar
a Ràdio Valls
sí, sí
allí ens van acollir
perquè és el Brasol
dels Castells
i al final
de una temporada
allà vam tornar
aquí una altra vegada
l'equip que vam muntar
i això és com
aquests programes
que tenen
un nom
i se'n van donar
cadena a l'altre
doncs nosaltres
vam fer
és igual
allà on ens tractàvem
no vol dir
que no ens tractessin bé
aquí
però alhora
que vam rebre
una oferta de valls
que ens tractàvem
també encara molt bé
però al cap d'un any
obri fronteres
en aquell moment
obri fronteres
sí, sí
al cap d'un any
ens van dir
d'aquí home
podeu tornar
i vam tornar aquí
i bé
aquí s'ha quedat
el programa
Lluís
no ens queda gaire temps
ja pots comprovar
són moltes coses
25 anys
el que m'agradaria
és que un altre dia
que et truquem
poguessis tornar a venir
i poguessis estar
amb nosaltres
i continuar parlant
dels teus records
d'aquests 25 anys
d'experiència
perquè avui
ens hem limitat
podríem dir
anar barallant
una miqueta
en un resum així
molt genèric
molts dels programes
que s'ha arribat a fer
moltes col·laboracions
que també has realitzat
radioactivitat
un programa que també
ens deixen
tantes coses
aquest no va durar 10
però va durar 8 temporades
que també déu ni don
sí, sí
has de tornar a venir
ho saps, no?
sí, tornarem
i a més
a part d'aquestes músiques
si volem
a veure si podem
millor dit
ho il·lustrarem
encara més
amb més veus
i a més
de les coses
que ha arribat
a viure amb nosaltres
i que nosaltres
també hem compartit
amb tu Lluís
durant aquests 25 anys
doncs no patiu
que tornarem
perquè 25 anys
dona per molt
i tant
i tant
les coses que ens has d'explicar
posa la memòria
el xip
avui he explicat
algunes quantes coses
que no se sabien
sobre els inicis
de la ràdio
i hem descobert
que en Lluís
s'embeta
hem tingut la sort
de poder desballar
a nosaltres
i més coses
que m'he callat
però que pot ser
que puguin
acabar sortint
a la propera
l'avançuda
podria ser
gràcies Lluís
a reveure
i gràcies per aquests 25 anys
amb tu
per això estem
gràcies
hi ha tantes coses
que em van fer
ja n'hi detenen
tants
comlicherà
Doncs sí, amb el Lluís Barcelc
tornarem a conversar amb ells endavant
perquè hi ha moltes, moltes coses a fer
i moltes coses que ens ha d'explicar encara.
I parlant de coses que ens han d'explicar.
Música que hem d'escoltar, millor dir.
25 anys de ràdio, 25 anys de música.
És moment de saludar Joan Maria Bertran
i d'escoltar les tres propostes
que ens arriben des de l'any 1986.
I ja sabeu que dintre d'aquests 25 anys de ràdio
també tenim els seus 25 anys de música
que segueix filparrant del nostre company Joan Maria Bertran.
Avui comença un tant romàntic, eh?
Molt bona tarda i benvinguts a l'any 1986.
Dins d'aquests 25 anys de música,
Whitney Houston va ser una de les protagonistes
amb cançons romàntiques i balades com aquesta,
Bretter's Love of Hardware.
Bona tarda i benvinguts a l'anima d'anima d'anima d'anima d'anima d'anima d'anima d'anima d'anima d'anima d'anima d'anima d'anima d'anima d'anima.
I never found anyone who fulfilled my needs.
A lonely place to be, and so I learned to depend on me.
I decided long ago, never to walk in anyone's shadows.
If I fail, if I succeed, at least I'll live if I can live.
No matter what they take from me, they can't take away my dignity.
Because the greatest love of all is happening to me.
I found the greatest love of all inside of me.
The greatest love of all is easy to achieve.
Learning to love yourself, it is the greatest love of all.
I believe the children are our future.
Teach them well and let them lead the way.
Show them all the beauty they possess inside.
Give them a sense of pride to make it easier.
Let the children's laughter remind us how we used to be.
I decided long ago, never to walk in anyone's shadows.
If I fail, if I succeed, at least I'll live as I believe.
I believe no matter what they take from me, they can't take away my dignity.
Because the greatest love of all is happening to me.
I found the greatest love of all inside of me.
The greatest love of all is easy to achieve.
Learning to love yourself, it is the greatest love of all.
And if I chance that special place that you've been dreaming of.
Whitney Houston, com sempre, imprescindible.
And now we're going to record the success of the success of the 80s.
The 80s of the 80s, and concretely this 1986.
This week, the 25 years of music from Tarragona Radio, the Radio Forum.
Deixem les balades i anem per la música que ens proposava el grup Bangles.
Aquest wildlife en egipcian.
Més animat, amb més ritme i que també formava part d'aquesta història musical de l'any 1986.
Les Bangles.
Més animat, amb més de la música.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més kamera.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Amd.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Més animat.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit