Bona tarda a tothom i benvinguts a la penúltima edició de Factoria 2.0.
Avui és divendres 13 de maig i obrim un dia més les portes de la nostra factoria
a poc més d'una setmana per les eleccions municipals.
Però deixant de banda les eleccions, en el programa d'avui,
els facturers i factureres, viatjarem en el temps fins a arribar a la Tarragona romana.
Aquesta setmana ha començat a la ciutat de Tarragona el ja tradicional Tarracoviva,
on es realitzen tot un seguit d'activitats per indinsar-nos i conèixer així
les curiositats desconegudes per molts de nosaltres sobre la civilització romana.
L'equip de Factoria 2.0 Microemar ha pogut gaudir d'algunes de les moltes activitats que s'organitzen
i us les explicarem perquè cal destacar que valen molt la pena.
Però no cregueu que aquí s'acaba la cosa.
La Núria Jaques ja s'està posant en marxa de cara als festivals de música de primavera i estiu
i ens explicarà quins són els grups que podrem veure en el territori català
durant els mesos de més calor.
Doncs sí, però avui cal destacar que la Sílvia Sagalà s'afegirà a la secció Cultura
i ens parlarà del trapezi.
D'altra banda, les nostres noies de les xarxes socials,
l'Anna Sendra i la Laia Bové,
ens acostaran una mica més a les novetats de Facebook i Twitter.
I pel que fa a la secció de pantalla,
l'Albert Carnisser i l'Anna Arnal ens aproparan a les sèries més modernes de la televisió actual.
Esperarem també a mans i a les cares dels ja nostres estimats modernillos del programa
que es quan escoltin el que l'Albert i l'Anna els hi tenen preparat.
I pel que fa a la secció de l'altra cara de l'esport,
la Bet Alta Riba s'acosta al món de l'esport femení.
No t'ho perdis, sóc en Quim Navales
i jo la Maria Santiago.
Esteu escoltant Factoria 2.0.
Engracem engranatges i comencem.
Factoria 2.0
A Tarragona Ràdio.
I en la repassada de l'actualitat d'avui
ens centrem a Múrcia,
on el passat dimecres es van produir, com ja sabeu,
dos terratrèmols.
El primer de 4,5 graus
i un segon de 5,2, segons ha informat l'Institut Geològic Nacional.
Aquests sismes han deixat la tràgica xifra de 9 morts
i 10.000 persones desallotjades de les seves cases.
Aquest matí ha tingut lloc l'enterrament de les víctimes
amb una gran afluència de persones,
segons han informat diversos mitjans.
Més de 3.000 veïns s'han apropat a dir l'últim adeu a tots els morts
en la tarda de dimecres a la localitat de l'Orca.
A tot això s'afegeix els danys materials
i tota la quantitat de gent que a dia d'avui s'ha quedat sense casa.
Des d'aquí al Factoria 2.0
enviem molts d'ànims a tots els afectats
i una forta abraçada als familiars de les víctimes.
Factoria 2.0
Fabriquem un programa cultural a Tarragona Ràdio.
I és l'hora de la Núria Jaques,
que ja la tenim preparada per explicar-nos
la parranda que podem fer aquest estiu.
Núria, bona tarda.
Hola, bona tarda a tots.
Hola, guapa.
Bé, doncs comencem amb el que engega la temporada de festivals d'estiu
i no és un altre que el Primavera Sound de Barcelona el 25 i el 28 de maig.
Aquest festival, que enguany arriba a la seva desena edició,
des de sempre s'ha mostrat molt partidari
per promocionar a tots aquells artistes nous
dins de l'àmbit de la música més alternativa i indie.
Però el que fa que el Primavera sigui un festival diferent
és que hi ha tres escenaris en diferents indrets a la capital catalana.
En trobem un al Poblo Nou,
l'altre al Recinte del Fòrum
i el tercer i el més curiós és que el trobem pels carrers de Barcelona,
tant al metro de la Universitat,
al metro de la Sagrada Família,
a l'Apolo, etc.
Bé, i doncs quina cartellera trobarem enguany al Primavera Sound?
Doncs si hagués de dir tots els grups que passaran pels escenaris
no acabaria de mai.
En diré uns quants que podrien ser Palp,
que per fi es retroben després de 14 anys
i són els que estem escoltant ara mateix,
però també hi trobem el Godón Egipcio,
The Suicide of Western Culture i Espalmacedeta.
I des del Factoria 2.0
els recomanem que visiteu la seva completíssima pàgina web
primaverasound.com
I des de Tarragona Ràdio
no podem deixar passar l'oportunitat de parlar d'un festival
que el tenim ben apropet d'aquí
i no és un altre que el Palm Fest.
Aquest festival és el que celebra l'Hospitalet de l'Infant
del 6 al 8 de juliol.
Amb aquesta sisena edició
el festival es consolida com el de música independent de la Costa Daurada.
Encara que el cartell no està obert a tot el públic,
però es podria avançar que es confirma la seva tirada més cap al pop nacional.
En els primers noms confirmats
hi podem trobar els aragossans Tatxenko,
que són els que estem escoltant ara,
però també hi podrem veure Pony Bravo,
Aies, el grup revelació
de l'escena pop catalana,
els holandesos de Mighty Fools
i Triangle d'Amor Bizarro,
el grup pop espanyol
amb un dels millors directes en aquests moments.
Per més informació el trobem a palmfest.es.
Núria, i si sortim de Catalunya, què podem trobar?
Doncs la cita que de ben segur a tots els modernillos no ens podem saltar,
que jo encara estic intentant a veure si puc aconseguir una entrada o no,
és el FIP, el Festival Internacional de Benicàssim,
que aquest any arriba a la seva setzena edició.
I el que sempre ha caracteritzat el FIP
és que a part de centrar-se en la música més electrònica del moment,
també té espais reservats per la moda, el cine, el teatre, etc.
Aquest festival que enguany es celebra del 14 al 17 de juliol
és el que reuneix, sincerament, més guiris per cada metre quadrat.
I és que el FIP està reconegut internacionalment,
tant per la seva situació geogràfica
com per la grandesa dels artistes que passen any rere any per els seus escenaris.
I doncs qui tenim enguany?
Doncs l'artista per excel·lència que estem escoltant ara,
que són els Arcade Fire.
A part, a més a més, tenim Arctic Monkeys, Strokes, Pendulum
i no ens podem oblidar d'artistes espanyols
a la tirada de Dorian, Lori Meyers, Julieta Venegas, etc.
Per més informació, entreu a feverfip.com
I per acabar l'últim festival no és més que el Sònar, o ben dit,
o altrament dit, el Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia.
Aquest festival és el que celebra Barcelona el 16 i el 18 de juny.
Arriba la seva 18a edició i consolidant-se com el festival de referència
en música electrònica.
Amb dues parts ben diferenciades, trobem el Sònar de Dia,
a la zona del Raval de Barcelona,
on durant tot el dia es poden gaudir d'activitats
per relacionar-se amb la música més novedosa.
I fins i tot trobem la zona Sònar Kids,
on els més petits poden iniciar-se ja
amb els primers contactes amb la música electrònica.
Però no ens podem oblidar que a la nit
arriben els plats forts al festival,
els quals aquest any es traslladen a la fira Gran Via de l'Hospitalet,
on durant tres nits podrem gaudir del bo i millor
de l'escena electrònica musical.
Aquells aficionats, sobretot de la música electrònica,
els podem trobar el divendres i el dissabte
on passaran pels escenaris del Sònar
noms tan importants com Mia, Stevie, Aconi o Underworld,
que són els que estem escoltant ara mateix.
I més informació a sonar.es.
Abans de tot, moltes gràcies, Núria,
que ens trobem amb tu a l'agenda d'aquí una estona.
Però ara no tanquem l'espai de cultura,
perquè volem anar fins a Reus amb la Sílvia Sagalà
per parlar una miqueta de circ.
Sílvia, bona tarda.
Bona tarda, nois.
Què tal? Com estàs?
Doncs mira, aquí ja amb el festival que ja el tenim obert,
Reus va donar aquest tret de sortida,
aquesta quinzena edició del Trepèzi,
la Fira del Circa de Catalunya,
i per tant tots expectants a poder veure com més espectacles possibles.
Us explico coses?
Sí, vas estar, no?
Doncs exacte, i us explicaré una miqueta
què passarà durant tots aquests dies,
perquè fins diumenge una seixantena d'espectacles
seran els que aniran omplint els carrers,
les places, els teatres de la ciutat, de circ,
d'un total de 48 companyies nacionals i internacionals
que participaran en aquesta edició del Trepèzi.
En total, doncs, són 12 companyies de la Fira,
que són catalanes, 4 de l'estat espanyol
i 32 de la resta del món,
tot i la retallada en un 20% del pressupost,
que evidentment també s'ha hagut de notar aquí.
Bet Miralta, directora artística del festival, ens en parla.
A la Fira, què passa?
Ens estem molt contents,
perquè és evident que és una 15a edició,
un retall pressupostari considerable.
El que passa és que, com que nosaltres sabem fer circ,
i d'això em sembla que en sabem molt,
hem sabut fer equilibris i malabars i tombarelles,
perquè de cara a la programació,
que és una programació que fes molt boig,
que continuï,
conclino els carrers i les places d'arreus,
com tots aquests darrers anys ho he estat fent,
i que faci goig.
I d'això no estem molt contents, francament.
Doncs apa, malgrat les malabars
que diuen que han hagut de fer els seus organitzadors,
l'evidència més palpable d'aquesta situació econòmica complicada
ha estat, sobretot, la reducció del trepèzi a 3 dies.
Doncs ha sigut una de les opcions que hem pres.
De començar el dijous,
i, per tant, fas un dia menys de programació,
i això ens ha permès fer jugar més
amb que les companyies
s'estaran més dies
en els espais.
És a dir,
moltes vegades fins ara
hi havia una companyia
que estava dijous i divendres en un espai,
i en el mateix espai,
dissabte i diumenge,
n'hi havia un altre.
Ara, com que ho fem 3 dies,
en alguns espais,
hi haurà companyies
que s'estaran 3 dies.
I això penso que és un gran avantatge,
perquè permetrà als espectadors
jo diria veure més nombre d'espectacles,
perquè hi ha més possibilitats.
Per tant,
jo vull veure el cantó positiu,
i espero que hi hagi això,
que els espectadors que vulguin,
i si vulguin dedicar,
tindran més oportunitats
de veure més espectacles diferents.
Doncs la prova és justament d'això,
i és que ara podrem veure els espectacles
més sovint,
i per tant ja haurà la possibilitat
de veure'ls,
perquè abans sempre estaven ple
i hi havia molts que te'ls perdies.
És l'espectacle inaugural,
que a diferència d'altres anys,
quan només el podies veure al muntatge,
el dia propi de la inauguració,
doncs en guany podrem gaudir
de l'espectacle de nou avui i demà,
a partir de les 10 de la nit.
Ahir va ser el primer dia,
i van ser 2.500 les persones
que es van acostar a la plaça Mercadal
per gaudir d'històries intel·lectuals.
És una coreografia
del coreógraf tortosí Roberto Oliván
i del director de cirque italià Roberto Magro,
i el resultat?
Doncs un espectacle multidisciplinari
que combina tant el circ,
el teatre i la dansa,
on un total de 14 artistes europeus
es posen sobre l'escenari
per mostrar-nos diverses tècniques,
com ara el trapezi, la roda,
cir, els equilibris, la mà amb mà o l'escala.
Però us hem de dir que aquest,
evidentment, no és l'únic muntatge
que passarà per Reus,
aquest cap de setmana,
dels quals en podríem destacar
les produccions
del Centre d'Escèniques de Reus.
El teatre modern
és un espectacle
que es presenta
amb una carta,
amb una vela,
petitona,
és una coproducció,
per tant,
és un treball
que en aquests moments
estan creant,
i, bueno,
jo he pogut veure
els bossos,
a veure el treball final,
com serà,
n'estem molt contents
de la tria feta,
i al cap,
és un espectacle
amb sala
que s'estrenen
al teatre a Bertina,
presentat per la companyia,
i tant uns com els altres
són artistes
que amb altres companyies
ja han participat
en el trapezi,
i això també
ens fa molta il·lusió,
veure que gent
que ha estat
en diferents etapes
de la seva evolució
en el món del circ,
doncs,
arriben ara
en aquesta edició
en concret
i poden presentar
un espectacle
fet per ells mateixos.
Doncs us ho dèiem,
el trapezi
que està de Norebona
està l'aniversari
per celebrar
els 15 anys
del festival,
l'Ajuntament
lliurarà
una entrada gratuïta
a tots aquells
reusencs
que tinguin
aquesta mateixa edat
i que, per tant,
hagin crescut
de forma paral·lela
al festival.
Tots els nois i noies
que van néixer
l'any 96,
de fet,
malgrat que el trapezi
nés el 97,
però el trapezi
compta edicions
i els nens i nenes
compten anys
de cèrcia,
però tots aquells
que hagin nascut
l'any 96,
és a dir,
que aquest any
o tenen 15 anys
o els faran
al llarg d'aquest any,
han de mirar-se
la programació
i podran escollir
un dels espectacles
de pagament
i tenen una entrada gratuïta.
La resta
hauran de fer cua
i esperar
que els teatres
no s'hagin omplert
abans d'hora.
Per cert,
dir-vos que no és
tota alegria
en aquest festival
perquè aquesta edició
del trapezi
tindrà un gust
una mica agradol
ja que serà
l'última
dels seus directors
artístics,
Ben Miralta
que escoltàvem ara
i Jordi Aspa
que després
de 15 anys
de treball
es volen dedicar
a projectes
de la seva
pròpia companyia
i davant d'aquesta
renúncia
Cultura
convocarà
un concurs obert
per tal d'escollir
la persona
o les persones
que a partir d'edat
s'han de carregar
a tirar endavant
el trapezi.
Per què ho deixen?
Doncs la mateixa
Ben Miralta
ens ho explica.
Hem portat
el nostre fill
fins a l'edat
de l'adolescència
em sembla
i un pet adolescent
el passem
a altres mans.
15 anys
són molts anys
i el trapezi
requereix
d'un esforç
d'una dedicació
i sobretot
d'una dedicació
molt i molt gran
i nosaltres
som també
una companyia
i al cap
de 15 anys
penses que
ja et ve de gust
poder continuar
la teva trajectòria
com a companyia
i també penses
que està bé
renovar els aires
i que com
la pista
del circ
és circular
les coses
que circulin
i els rorts
que es vagin
canviant.
Es trobaran a faltar
probablement segur
que el trapezi
continuarà
amb el mateix nivell
que altres anys
i per cert
dir-vos també
que per segon
any consecutiu
el Departament de Cultura
aprofita
la plataforma
del festival
per tal de costar
el treball
que estan duent a terme
les diferents companyies
de Casa Nostra
de Catalunya
programadors
i altres gestors culturals
amb aquesta finalitat
s'organitza
la segona jornada
trapezi
per a professionals
que ha tingut lloc
justament avui
a la Sala Santa Llucia.
Se segueix
evidentment
aquestes
iniciatives
més val seguir-les
perquè en un sol any
no n'hi ha prou
per recollir
els fruits
de la sembra feta.
Per tant,
aquest any
es continua
amb aquesta jornada
per a els professionals.
Està previst
que vinguin
professionals d'arreu,
d'aquí,
d'Espanya
i d'internacionals.
Hi ha 5 companyies
que presentaran
d'una manera
molt breu
els seus espectacles
que no es presenten
en aquesta edicció.
I després,
aquesta gent
se'ls incita,
els programadors,
se'ls incita
que es quedin,
ja que ja han arribat
fins a Reus
per aquesta jornada
que es fa
divendres al matí,
es quedin a Reus
tant com puguin
i puguin gaudir
en directe
del festival,
no només aquests
que s'hauran presentat.
Els que es presenten
a la jornada
dels professionals,
dos d'ells
seran a Reus
i els tres altres
són espectacles
que no es presenten
en aquesta edicció.
Doncs ara sí,
amb la jornada
de professionals fetes
i l'espectacle
inaugural presentat,
ara ja només ens queda
acostar-nos
tant als carrers
com a les places
i als teatres de la ciutat
per poder gaudir
d'aquesta fira
que té la voluntat
de fer créixer
el nombre de companyies
i artistes catalans
que es dediquen
al món del circ
i alhora
difondre
lenta al públic
del país
així com també
portar a Catalunya
el circ
que es fa
a la resta del món.
Sílvia,
tu que et vas
poder apropar ahir
al trapezi,
quina primera valoració
ens podries fer
de l'edició d'enguany?
Doncs la veritat
és que jo crec
que més positiva
no va poder ser,
jo vaig tenir la possibilitat
a més a més
de veure-ho
des d'un balcó
o d'imaginar
una plaça
a la Mercadal
plena
de gom a gom.
Home,
hi havia al davant
una garantia
i arres el coreógraf
Roberto Liban
que pels que ens agrada
a la Món de l'Avança
ja el coneixíem
i per tant
aquesta era una garantia absoluta
i per l'altra banda
en aquest cas
un director de circ
com era
l'altre Roberto
que també
era una garantia.
Gent ballant,
moments de...
era una mica
com presentació
del que és el trapezi,
un tastet de cada,
moments més de clown,
moments més espectaculars
amb el trapezi,
amb la roda de circ
on la gent
té sempre l'aia al cor
o també aquells moments
més tendres,
dolços,
emotius
que també ens transmeten
el trapezi
i al final
com una gran festa
amb una espècie
de fly smoke
vull dir que va ser
un èxit absolut.
Una mescla d'arts artístiques
que seguiran
aquest cap de setmana
i ja per acabar
què diries
als nostres oients
perquè vagin a Reus?
Doncs mira,
jo els diria
que aquells
que hi hagin anat
segur que repetiran
i aquells
que no hagin anat
encara a Reus
a conèixer el trapezi
i que pensin
que això del CIC
doncs encara pensin
que són quatre pallassos
doncs amansant
quatre feres
que es treguin completament
aquest xip del cap
que s'acostin a Reus
i que veuran
que segurament
un espectacle
no els agradarà
però un altre
els encantarà
cadascú ha de trobar
el seu punt al trapezi
cadascú ha de decidir
si prefereix
els espectacles
els muntatges
doncs més de clown
més tendres
o més espectaculars
per tant
hi ha 61 espectacles
és impossible
que aquell que s'acosti a Reus
no trobi el seu
doncs Sílvia
moltes gràcies
per apropar-nos al trapezi
i t'esperem la setmana vinent
jo us espero a Reus
molt bé
moltes gràcies
Factoria 2.0
Fabriquem
construïm
muntem
i desmuntem
cultura i altres coses
a Tarragona Ràdio
Des del passat 5 de maig
i fins al diumenge 15
la ciutat de Tarragona
tornarà als seus orígens
a través del festival romà
Tarracó Viva
Durant aquests dies
la ciutat és plena d'actes
que intenten apropar
a tots els visitants
la cultura
les tradicions
les costums
i molt més
sobre els avantpassats
de Tarragona
Doncs sí
nosaltres
des del Factoria 2.0
no podíem deixar passar
una oportunitat com aquesta
i hem contactat
amb un dels organitzadors
el Magí Serit Jol
i el seu germà Enric
que ens faran 5 cèntims
del que ens podem trobar
aquests dies
per tota la ciutat
Aquesta setmana
trobem de tot
vida quotidiana
política
religió
menjar
tot element
la major part
del que conformava
la norma
i complexa cultura romana
perquè a vegades
no som conscients
pensant en romana
una ciutat molt plana
una ciutat molt evolucionada
i per tant molt complexa
i el que entendem
és mostrar aquesta complexitat
També ens ha explicat
el Magí Serit Jol
com és l'exposició
Roma Norum Vita
dins de l'espai
de la Caixa
que està situada
a la plaça Verdaguer
es tracta d'una
exposició
que està oberta
fins al dia 24 de juny
i si us sembla
l'escoltem
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
dins de l'espai
Estàs en un carrer, estàs en una d'homus, hi ha aigua corrent a les fonts,
hi ha les olors de fa dos mil anys, hi ha una miqueta l'ambient que podries respirar en una ciutat romana.
Acompanyat d'això hi ha textos que s'il·luminen o no, depèn de si vols llegir o no a la paret,
després hi ha tot un bloc que hi ha més informació, tot especificat, explicat,
i bàsicament és una inversió.
Com ve a una ciutat romana?
Vens a la plaça Verderer, entres i veuries una miqueta el que era la nostra ciutat fa dos mil anys,
amb els mateixos colors, les textures, en fi, hem intentat reproduir un fragment de ciutat romana.
I el que és és un intent que la gent vagi, s'insereixi en una ciutat romana,
i no és una exposició amb molta informació a la vida, sinó que és viure en una ciutat romana.
Doncs bé, nosaltres voldríem agrair molt a l'Enric i al Magí, als germans Ceritzol,
el tracte que ens van donar el passat dilluns, quan els vam anar a entrevistar,
i de fet ens van permetre l'entrada a l'exposició i ens van fer una visita guiada,
que a Maria va estar molt bé.
Doncs sí, la veritat, evidentment el Tarracó Vives està fent moltíssims actes,
però vull destacar aquesta exposició perquè realment val molt la pena.
per uns minuts estàs dins d'un carrer, d'una ciutat romana,
i bé, que és molt interessant, i ha convidat tothom a que hi vagi perquè és increïble.
I un altre acte que volem destacar és el, a veure si ho dic bé,
civis passen per a l'údum, en català, jocs d'estratègia i simulació sobre l'antiguitat.
És una activitat, si més no curiosa, que ens explica el Jan Gonzalo,
que has parlat tu, Quim, avui, ha sigut, o ahir va ser?
Avui.
Avui.
És membre de l'associació que organitza aquestes jornades lúdiques per a nens i nenes,
i podeu anar des dels vuit anys fins a l'edat que vulgueu.
Escoltem-la, doncs.
Nosaltres som una associació que ens dediquem a dues coses.
A ensenyar història al voltant de jocs de taulell,
són jocs comercials que es poden comprar en tendes més o menys especialitzades,
que representen èpoques de la història
i que ens permeten que els jugadors es posin en la pell
de determinats pobles, de determinats personatges.
I clar, això ens permet ensenyar història,
però a la vegada ens permet que la gent se senti al voltant d'una taula
a parlar, a discutir, a interaccionar, a divertir-se en les metges.
Aquests jocs consisteixen essencialment en representar
a través d'unes instruccions ja fetes o ja escrites
un moment històric a través de, per exemple,
la construcció d'un imperi o d'una ciutat,
o el comerç o la representació d'uns fets militars específics
en els quals els jugadors han d'anar jugant les seves bases
per aconseguir els seus objectius.
Doncs bé, Maria, a tu t'agraden els jocs de simulació històrica?
No sé de què van exactament.
Doncs a mi m'encanten, Maria, ves què et dic.
Però explica'm una mica què tu vas parlar amb el Jan,
què és el que et va explicar, en què consisteixen exactament aquests jocs?
Doncs mira, aquests jocs consisteixen en que cada jugador
és el comandant d'un exèrcit o d'un país o d'un estat
i llavors a través de diferents cartes hi ha uns objectius
i depèn del joc els objectius són més públics, són més privats
i a través de les cartes i els daus tu t'enfrentes els teus contrincants
i llavors, clar, també aquests jocs tenen molts factors
perquè a part del factor mental que tu puguis tenir la teva estratègia per guanyar
depèn molt també que els daus t'acompanyin.
També depèn de les cartes que et toquin
perquè, per exemple, els jocs com el risc, cada vegada que tu mates un adversari
doncs et donen una carta perquè després et puguis recargar de soldats
però clar, depèn quina carta et toca, pots recargar amb 5, amb 10 o amb 15 soldats.
És un exemple.
Has jugat molt, no, tu, pel que veig.
Bueno, m'agrada, m'agrada.
Vull dir que són uns jocs que a part d'una estratègia molt marcada
també depens molt de la sort que tinguis amb les cartes, els daus, etc.
Doncs haurà de provar, no?
Sí, jo ho recomano a tothom, una vegada no fa mal.
Sí, no, ja ho diuen això, una vegada no fa mal.
Exacte. I si no us agrada, doncs no hi torneu a jugar.
Però al Tarraco Viva hi ha molts més actes que des d'aquell Factorio 2.0 volem destacar
com per exemple La Història en Acció, no, Quim?
Que és una trobada internacional de grups de reconstrucció històrica de l'època romana
que ens porten dos espectacles, Legio, que són de les legions romanes a l'Alt Imperi Romà.
Què és? Què passa exactament aquí, Quim?
Doncs aquí fan una petita reproducció d'un exèrcit romà que transitava per l'Alt Imperi.
Tanmateix, també trobem un espectacle de Legio que ens parla de les legions romanes del Baix Imperi.
una reconstrucció on podem veure les antigues tècniques militars romanes.
La veritat és que pot ser apassionant aquest acte.
Doncs molt bé, això entre molts més actes i nosaltres us deixem ja per acabar la secció
amb unes petites recomanacions de la gent que vam parlar al sortir de l'exposició.
Doncs m'ha semblat una idea estupenda.
Crec que és la manera més encertada d'apropar a tota la població
la història que sempre ha acompanyat aquesta ciutat.
La veritat és que m'ha encantat, m'ho imaginava més gran, però ha estat bastant bé.
Recrean molt bé com era abans i no és el mític discurso de sempre i no sé, he salit molt contenta.
És més ameno, es fa més ameno que anar al mítico museu i veure les escultures
i els dibuixos que feien en aquelles èpoques.
Sempre estem acostumats a sentir discursos, llegir plafons
i trobo que aquesta manera tan dinàmica i didàctica ha estat meravellosa i totalment encertada.
Esperem que vingui més gent i que disfrutin, és una disposició per a disfrutar.
Almenys és una disposició, i més per a tornar-hi, no és una disposició per a vindre una vegada,
és per a vindre diversos cops i a disfrutar-ho.
Jo invito la gent que vingui perquè aquesta disposició s'atacta que la gent ho vegi,
no que l'hi expliquin, sinó que ho vegi i que la disfruti.
Jo recomanaria aquesta activitat principalment perquè és una manera molt divertida,
de passar el temps, una manera molt entretinguda d'aprendre aquelles coses
que han passat a la nostra història i perquè serveix per apartar-nos una mica
d'aquestes pantalles a les que estem empregats cada vegada més
i posar-nos davant d'una taula d'altres persones i prendre decisions per poder guanyar.
Música, teatre, cinema, televisió, política, oci.
I ara passem a la secció de les xarxes socials amb les nostres noies,
l'Anna Cendra i la Laia Bové. Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
A veure, endevineu amb qui comencem avui?
Com sempre?
Bé, aviat.
Un altre single a la butxaca.
Dilluns i dimarts, el hashtag The Age of Glory, que és com es diu aquesta nova cançó,
va recollir tot tipus de comentaris al voltant del nou eximutsigal de Lady Gaga.
Queden 10 dies perquè surti el disc, però aquest pas ens el revelarà tot.
Repetimos?
Comple la boca quan parles d'ella, eh?
És una impacient. És que no ho entens?
Marketing pur. L'ambient ha de bullir.
I seguirà bullint, perquè en 3 dies traurà un altre single, Hair, el dia 16.
Que tregui el disc ja, no?
Quantes en quedaran pel disc, doncs?
13.
10 més 2, 10 més 2.
Ah, encara doncs, però 10 més 2 són 12, segons el mò compte.
Certo, certo, el padrí no t'hi da la raó, eh?
Però, Laia, t'has de confessar que soc una friqui.
Abogado.
Encara més, una friqui de la gaga, diria.
Sí, però que no has vist el que porto el canell?
Sí, la polsareta de Japó.
I això no és tot, perquè dissabte a la nit...
Sex bomb, sex bomb, you're a sex bomb.
Què, estaves de festa, borratxa i vas rotlla com ella?
Va, va, confessa-ho.
Sabado, sabadete, no, que jo no ho faig, això.
Dissabte a la nit s'estrenava a Amèrica el documental de la HBO,
que per cert, va ser trending topic mundial durant dos dies amb el hashtag GagaHBO.
Sí, sí, però digues què vas fer.
A les 3 del matí, davant de l'ordinador com una friqui,
veient un streaming d'internet de la HBO
i veient el documental a la penombra per no despertar ningú.
Joder, que friqui eres!
Ja ho pots dir, ja, això és malaltíssim.
No, és que venen els exàmens i no el podia veure.
Total, vaig anar a dormir a les 5 i quart del matí.
Doncs hauries de fer una bona migdia, no?
Perquè jo només aguanto així si estic de festa,
però, bueno, tu com a friqui ho pots aguantar, diu.
Doncs no vaig fer-ne, però ara, diumenge, no m'aguantava a dreta.
No m'estranya. Va, canviem de tema.
Què és això?
Titanic?
Sí.
En sèrio? Burra, això ja ho sé, però què té a veure Titanic aquí?
Res, era un incís, perquè parlem d'una afera amorós de...
Home, Shakira, it's in the house.
Yeah.
Tot pel hashtag ShakiraTiana.
Tiana, explica'm-ho, perquè això no ho acabo d'entendre.
Resulta que per Twitter es va filtrar un rumor que Shakira i el Piketón se n'anaven a viure Tiana.
Tiana y el sapo.
Els de control, no em timeu, que això és una pel·li.
Qui ha de viure a tothom, Tiana?
Per? Ara m'has descol·locat.
No, perquè també deien que hi anava a viure a Maradona, els Ducs de Palma i altra gent.
Coi, si que és famós aquest poble, la qüestió és que aniran a...
Laia!
És veritat o no és veritat?
Va, canviem de tema.
Posem això perquè ara resulta que ens harem de comportar com els de la cançó.
Sí, perquè segons un estudi de la Stroke Journal of American Heart Association, així amb el toque d'inglis, diu que...
Beure cafè, tenir sexe, sonar-se els moquets, fer esforços al d'afacar i o miccionar, beure Coca-Cola, fer exercici físic intens, i espantar-se o enfadar-se freqüentment pot ocasionar-nos hemorràgies cerebrals.
Ole tu! Ole tu!
Bé, ara ja sabeu tots al llitet, quieteig sense sortir de casa, vale? O si no vindrà...
Abogado!
Abogado, abogados no, però piratas sí que en tenim.
Dilluns passat es va estrenar Piratas a Telecinco.
És tiempo de aventuras.
Que Dios os guarde.
És tiempo de piratas.
M'ho de pàrra.
La sèrie va triomfar en audiència, però el que és a Twitter, sota el hashtag Piratas, la nova producció de Telecinco va ser la que més crítiques es va rebre.
El loro, que uns diuen unes coses que després no oímos. Heu escoltat bé una part del tràiler?
Hijo de pàrra.
M'encanta, hijo de pàrra.
Ai, que això no es diu, no.
Per on anàvem? Ah, sí. Bàsicament la sèrie es redueix a dos crítiques.
Per una banda, que és la còpia barata de Pirates del Caribe.
I per l'altra, Pirat Rubio, la superprota.
Ei, però una cosa.
És igual, és igual, deixem-ho. Va, segueix amb la pilarica.
Doncs la pobra noia va ser el blanc de les crítiques.
Que si estava sobreactuada.
Que només la teníem per la imatge.
Que a veure si dura més que en Operación Triunfo.
Jo no me'n recordava que la feien, però bé, pel que vaig llegir pel Twitter se'm van passar les ganes de posar a la televisió.
En canvi, espero que l'Albert parli després de Game of Thrones, que me n'han parlat molt bé.
Doncs amb la pasta que s'han gastat ja els pot sortir bé la jugada.
En fi, nosaltres us deixem aquí. Fins la setmana que ve, nois.
Adéu, gent. Que vagi bé.
Doncs noies, moltes gràcies i ens veiem la setmana vinent.
Música, teatre, cinema, televisió, política, oci.
Factoria 2.0. Cada divendres de 6 a 7 de la tarda.
I ara ja s'han sentat a la taula amb nosaltres l'Albert Carnisser i l'Anna Abnal per la secció pantalla.
Bona tarda, nois.
Bona tarda, companys.
I que parlarem avui de modernitat, m'han dit per allà, no?
Sí, no?
Que es tapi les orelles la Núria.
No, avui tindrem dos minisseccions.
L'Anna sí que parlarà de les sèries, doncs, això, més moderniques, més de l'ambient aquest que inclús genera una mica de creix passió, no?
De l'ambient de community manager de Barcelona.
Però jo, en primer lloc, volia parlar sobre els orígens una mica de tots aquests moviments televisius
i centrar-me en com es va generar aquest tipus de programes que, en un principi, doncs, sobretot a Anglaterra,
van trencar amb les tendències establertes generalment de l'humor.
Abans, però, abans de començar, vull parlar sobre un personatge que ja va començar reflexionant sobre això mateix, no?
Espera que donem aigua.
La modernitat, no sabem fins a quin punt ens pren el perl o fins a quin punt una cosa és moderna
i això en parlava a Mutxotxa de Nui ni més ni menys que el ganyen.
Però ja arribem al segle XX i tot el que és arte ja se m'alogra
perquè comencen a flogar sinvergüències i caradures
que con la excusa del todo vale empiezan a hacer mierdas a cascoporro
que tú lo ves i dices, pero si se lo hace un niño chico.
Claro, con estos referentes los jóvenes artistas están como vacas del Nortaz
nada más que haciendo el gilipollas.
El ganyant tothom d'en peus, gran personatge, eh?
Mirava el Mutxotxa de Nui?
Pues no, no.
Doncs la veritat és que Mutxotxa de Nui jo sempre vaig considerar que era un grandíssim programa,
hereu de l'hora xanante de Paramount Comedy, que el feien peladors.
I era així un programa de gags amb la gent que ara ha fet Museu Coconut.
No sé si us sona.
Museu Coconut, per mi, passa una mica això que dia el ganyant, no?
Que de tan conceptual i de tan artista, doncs considero que se'ls hi va la pilota
i és una parana tan gran que no l'acabo d'entendre.
I ara canviem una mica de registre i viatgem fins a Anglaterra, com us di abans,
per parlar d'alguns dels referents, dels Mutxotxa i també de tots aquests productes dels que avui parlem, no?
Els joves, el Nan Roig o l'Escurçó Negre són algunes d'aquestes sèries que a Catalunya i també a Espanya,
però no tant, van fer un trencament de tendència i van ser un punt i a part.
Potser Anglaterra no va ser com aquí, perquè allà tenien gent amb la que emmirellar-se,
com Monty Python i programes d'aquest tipus, però sí que han fet una marca, han fet un registre
amb uns productes que tenen un valor propi i que han continuat, per exemple, amb programes com Little Britain.
Catalunya va ser pionera en estrenar sèries d'aquest humor absurd, o típicament anglès,
per dir-ho d'alguna manera, amb sèries com L'Escurçó Negre, que va marcar tota una generació
i que està considerada pels anglesos com la segona millor sitcom de tots els temps,
només superada per Only Fools and Horses.
He vingut al sud per la rebel·lió. Mare de Déu, quina sorpresa.
M'estic a Calamiguin, si ja ha arribat el moment, el millor espasa d'Escòcia,
insurrecció, sang, plat de sopes per sopar, dret legítim al tron.
Caboig, ben boig.
Més boig que en Pera, el boig de Calboig,
que va guanyar el concurs de bojos sonats de l'any passat.
Ah, la foca es lleva.
Enorme, Rowan Atkinson fent d'Escurçó Negre,
el Quim també el va marcar aquesta sèrie, no?
Correcte, l'havia d'amagar d'amagat perquè la meva mare no em deixava.
Gran doplatge, aquest programa de vegades hem parlat de doplatge,
gran doplatge el que feien a l'Escurçó Negre amb el Rowan Atkinson.
Acabem tornant de les illes per vindre un altre cop cap a la nostra península
i concretament anem a Madrid perquè entre l'any 1983 i el 1985
Televisió Espanyola va emetre l'Edat d'Oro.
Algú ha vist mai algun vídeo de l'Edat d'Oro YouTube?
Doncs realment us el recomano perquè valen molt la pena.
Són uns programes que intentaven reflectir tot l'àmbit,
tota l'esfera cultural que envolvia...
que envolvia...
que envoltava la movida madrilenya,
que embolicava... perdó, gràcies...
que embolicava la movida madrilenya.
Música, art, tot tipus de creacions artístiques.
Paloma Chamorro conduïa aquest programa amb entrevistes, actuacions, rèports.
Tots i cada un d'ells no tenen perdició.
Per aquell plató van passar les que avui considerem les majors figures de l'art del nostre estat.
Això sí, potser no les reconeixeríeu perquè la majoria d'ells anaven bastant drogats
quan anaven a aquest programa.
Per aquell plató van passar, atenció, Loquillo, Mariscal,
Miquel Barceló, Los Rebeldes, Alaska...
Però vull destacar l'entrevista al duet musical Fabio McNamara i l'ara director de Cinema.
Però llavors, Pedro Almodóvar, perquè atenció, és un document impressionant.
No l'he ficat tot, evidentment, perquè duré 10 minuts o més.
Però us recomano a tothom que se'l vagi a YouTube i se'l miri perquè és realment impactant.
Pedro Almodóvar.
El otro martes te vimos con Fabio en una actuación, pero en ese reflito,
y la actuación era ya de hace casi dos años.
Dos años, ¿eh? Han pasado muchas cosas desde entonces.
¿Cómo has evolucionado tú durante todo este tiempo?
Pues ha habido muchos cambios en mi vida.
Mira, por ejemplo, antes tomaba café.
El café lo sustituí por la cocaína,
y la cocaína últimamente la he sustituido por la morcilla de arroz.
Es toda una evolución. ¿Y cómo te afecta tanto cambio?
Pues el cambio del café a la cocaína, por ejemplo, te vuelve como más alegre.
También más cordial.
Ganas, por ejemplo, en vida social.
Pierdes un poquito de sentido crítico también.
Y, ¿cómo te diría yo?
No sé, ganas en productividad y sobre todo en una intensa vida social.
Entonces, después de esta repassada de l'Albert,
anemos a tratar tres sèries modernillas,
para las nuestras culturas de la factoría especial peranés.
Y también queremos ver si vosotros sabeu distingir
y saber qué es la sintonía y tres sèries que se meten al 3XL.
A ver si las conoce.
Y vamos a hacer un ranking, así que en el número tres.
Us sona aquesta sintonía?
Pues va ser que no.
La veritat és que no, Anna.
Els informàtics?
Sí.
Doncs els informàtics és una...
Heu provat d'apagar-lo i tornar-lo a engegar?
Sí, la típica frase.
Els informàtics és una sèrie d'humor anglès que se met al 3XL,
amb personatges friquis i, sobretot, els tres personatges principals.
Moss, un inventor impotència.
Roy, un dels homes més perezosos de la petita pantalla.
I, per últim, està la informàtica del grup per excel·lència.
Té coneixements en xarxes socials com FriendsFace,
experta en trencar l'aparell central d'internet
i, sobretot, una entesa en Google.
Es tracta de gen.
Encara que segueix els clitxets de la informàtica,
aquests formen un grup molt divertit i agradable de veure.
Anem a escoltar alguna de les perletes que solten.
Informàtica, diga.
¿Ha provado a apagar y volver a encender?
Bueno, vamos a ver.
¿Habrá una lucecita?
¿Está encendida?
Sí, tiene que enchufarlo.
El tío se había equivocado al redactar el anuncio.
Es muy normal.
Al final resultó que él no quería enseñarme a cocinar.
Lo que quería era cocinarme a mí.
Él quería comerme.
Yo sé que un huevo y mi cara estaban alineadas.
Si escribes Google, cuando entres en Google,
puedes romper toda la red.
Así que, por favor, que nadie lo intente.
Y es encertat.
Y ahora, en el número dos...
Jo estic a la lista de la polo.
Y tú no.
Y tú no.
Yo tengo el diputado de la sección.
Y tú no.
Y tú no.
Y tú no.
Yo tengo el diputado de la sección.
Y tú no.
Y tú no.
Y tú no.
Y tú no.
Y tú no.
Doncs, Anna, avui crec que ens estàs desconcertant molt, eh?
Doncs és Pop Rapid, una sèrie catalana, i aquesta no és la sintonia de la sèrie, sinó que és el gran hit de els de Fredericks,
un grup moderniqui format pel Fede i l'Albert.
Amb sis capítols, la sèrie gravada a l'Extra Perlo s'ha consolidat com una sèrie moderna que és una paròdia dels mateixos modernillos.
A part del Fede i l'Albert, hi participa la Laia, una agafapastas enamorada del Dani, la Model Bar,
o la seva millor amiga, la Gina, que és experta en art i nanaut.
No em preguntéssiu què és i nanaut, perquè jo no ho entenc.
Bàsicament són uns trentanyeros que es defineixen com molt cools i que tenen una gran culturella en l'art i la música.
Llavors vaig dir-li, li dic, mira, si no coneixes el sensible exercís, no val la pena ni que parlem.
Retrats, i nanauts, hi és, no hi és, quan hi és, quan hi és, quan hi és, quan hi és, no hi és, quan no hi és.
Només et demanem que siguis el nostre grupi, que et facis fan el nostre grup de Facebook,
que et sàpigues les nostres cançons de memòria, i que t'obren l'objectiu de la vida sigui ficar-te al llit amb nosaltres.
I darrere de la seva aparència vulgar i una mica...
I per acabar, tenim...
Aquesta és fàcil, eh?
Els Manels, la sèrie?
Quasi!
No, és Arroz Cobat.
Oh!
La sèrie Moderniki!
La modernia del programa s'està enfadant, eh?
Doncs, el protagonista d'aquesta sèrie és en Xavi Masbeu, un dissenyador d'èxit cosmopolita.
Viu una vida rutinària amb la seva nòvia Sònia, i tot canvia quan troba una noia joveneta que li atreu bastant, la Luz.
A partir d'aquí, el personatge es mou, el personatge el mou la crisi emocional.
Però va, anem a escoltar algun tall de la sèrie.
Hola, sóc el Xavi. Ja fa un temps vaig muntar un estudi de disseny gràfic, i les coses em van força bé.
Tinc una nòvia que m'estima...
Hola, carinyo!
La feina em va de conya.
Suposo que us semblo un tio feliç...
Doncs, us diré que no.
Ja en tinc 30, i tinc la sensació que se'm cova l'arròs.
Aquest és el Ricard. És molt tècnic, i com a mi li agrada el rotllo funcional.
La moda és una merda.
És més xarnego que el paret, i no em refereixo al dissenyador.
Xarnego d'aquest.
On vas amb aquesta samarreta? Me l'he fet jo aquest matí.
Doncs, Anna, moltíssimes gràcies. T'esperem la setmana que ve, com sempre.
A l'últim, ja.
A l'últim, ja. Doncs que vagi molt bé, nosaltres ja anem cap a la secció de l'altra cara de l'esport.
Factoria 2.0, el programa cultural dels alumnes de comunicació de la URB.
Així és, ja tenim la nostra reportera esportista, la Bet Preparada.
Bet, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda aquí, Maria. Hola, molt bé.
Què ens portes avui, Bet?
Doncs, el tema d'avui és molt interessant, perquè avui a Factoria 2.0 té cabuda l'esport femení.
Voleu saber què en opina en Carlos Roca, entrenador del nàstic B femení, sobre l'esport femení,
i en aquest cas, el futbol?
I tant.
Doncs, som i dècord.
El femení B, que és de la categoria de futbol 7, que és d'edats lliures.
L'equip, des de la primera jornada fins a la que estem ara, actual, seguim líders.
a quatre punts ara del segon, que és l'Atlètic Balsch.
I juguem aquest cap de setmana, dissabte, a les dues, contra el rival, diguéssim, fort,
que és l'Atlètic Balsch.
I, bé, pràcticament, si es guanya dissabte, doncs, esteia meitat i quart de la lliga, ja, del futbol.
El futbol femení aquí a Tarragona, ha evolucionat moltíssim.
L'arregud d'Espanya, doncs, té més diferent, perquè estem parlant de Catalunya,
així que, també, s'ha evolucionat bastant, però, bueno,
per arregud d'Espanya, doncs, té més nom, però, bueno, ja fora,
fora d'Espanya, sí que té ja més, té més boom, d'acord?
Llavors, aquí a Tarragona, jo, del que porto jo dels tres anys,
doncs, sí que, en el futbol 7, de ser uns 16 equips,
va ser uns 24, 25, s'ha evolucionat, es va evolucionar a poc a poc,
però, a veure, és que és complicat, perquè els clubs, al semení,
no inverteixen res, perquè no, sabem que no hi ha ingressos
i aquest any ja el Superliga ha acabat,
sabem que el pressupost de la Superliga no és el mateix que el Nacional,
llavors, clar, no sabem encara nosaltres quin futur tindrem,
i les noies tampoc saben de cara a l'any que ve, llavors,
també tenim l'exemple de l'Espanyol i del Gallo,
que tampoc saben, bueno, el Gallo segur que ja desapareix,
un equip que acaba de guanyar la Lliga de Superliga
i la Copa, la Reina, que també l'ha guanyat,
o sigui que, parlant de que el femení encara costarà molt.
Jo crec que hauria de sortir una mica més als mitjans de comunicació,
una mica més, i jo crec que a partir d'allí es buscarien esponsors,
els esponsors ja vindrien sols,
però més que res és el centre de comunicació,
que estigui més de cara, més que el masculí,
el masculí sempre és el masculí, per exemple,
doncs el femení hauria de sortir també, no que sorti un minut.
Però ja no només el futbol,
o sigui, jo crec que parla del balonmano,
el bàsquet,
vull dir, és molt complicat.
Són que hi ha equips per tot arreu,
però per la televisió, per exemple, o per la ràdio,
doncs, si se sent, se sent molt poc,
doncs es veu poc.
Doncs, com ja heu pogut escoltar,
Carlos Roca ens ha fet unes aportacions molt interessants
sobre la seva opinió envers l'esport femení.
I en aquest cas, tal com vaig veure dimecres,
durant la sessió d'entrenament del Nàstic B,
és del tot cert, doncs, que l'equip té una unió
i un molt bon rotllo durant els entrenaments,
que cosa que ha fet que estiguin vidres
durant aquesta lligueta.
Molt bé, doncs, a part d'això,
a part de l'entrenador del Nàstic B,
també tens declaracions de noies, no? Esportistes?
Exacte, vaig poder entrevistar
la capitana de l'equip del Nàstic femení,
que és l'Elisabet García,
per saber què en pensa de tot plegat.
Si és cert o no, doncs, que el futbol femení
sempre ha rebut crítiques,
que una mare que té poc espectacle,
que és passiu, que és poc avorrit
i que les noies no entenen de futbol
i quins tòpics ha arribat a sentir.
Doncs anem a escoltar què diu el Isabet García.
Des de la petita, quan jo tenia 7-8 anys,
doncs, equips de femení no n'hi havien de jugar a futbol.
Feia anys enrere, era molt complicat
poder jugar a un equip envoltat de noies,
perquè a les noies no els agrada futbol
i les poques que hi jugaven, doncs,
érem crítica de tothom.
Estàvem amb la veu de tothom i parlàvem
que si, bueno, la típica frase que si ets una marimacho
o eres lesbiana o tal,
i no té res a veure una cosa amb l'altra.
Et pot jugar, et pot agradar l'esport
com a un home al futbol
i ser completament una persona
com a les més.
Els últims anys que hi ha molta més
mediatització, més que res per els equips grans,
com es coneix el Barça, l'Espanyol femení,
Rayo Vallecano, per certes noies
i ex-dones de futbolistes famosos,
però realment n'hi ha moltíssimes noies
amb molt de nivell
i no són per res descartacables
al món del futbol i ningú les coneix.
Falta d'informació,
de l'informació mediàtica sobretot.
I a part que està molt vist
de cara als homes,
el nivell que tenen els homes
comparat amb el nivell que tenen les dones
en sentit econòmic mediàtic
és totalment descomunal,
o sigui, hi ha una diferència bruta.
I també, bueno,
el que els últims anys s'està fent moltíssim
és crear equips de joves,
nenes petites,
començant per benjamins, infantils,
que fa moltíssims anys
era impossible i inimaginable,
i cada club s'està forçant
a partir del seu equipet femení
i això s'està notant moltíssim.
A mi, jo, amb 24 anys,
ara ho he notat molt.
Doncs, Bet, moltes gràcies
per aportar-nos aquesta mirada
al futbol femení,
una mirada diferent
que no acostumem a veure.
Exacte, que no és gens mediatitzada
i estic totalment d'acord
amb moltes coses que han dit,
que sembla que a vegades
les dones no ens pugui agradar
el futbol o els esports.
Doncs molt bé, Bet,
ens veiem la setmana que ve,
de nou, que vagi molt bé.
Igualment, bon cap de setmana.
Música, teatre, cinema,
televisió, política, oci.
Factoria 2.0,
cada divendres de 6 a 7 de la tarda.
Te voy a hacer bailar
toda la noche
nos vamos a ver
Y para acabar,
una petitísima dosis
de agenda cultural
per aquest cap de setmana.
Nom.
El columpio assassino.
Dia.
Divendres 13 de maig.
Lloc.
Sala 0.
Hora.
A les 10 i mitja.
Preu.
12 euros.
Us ho expliquem?
Després d'haver passat
per molts altres festivals,
els columpio assassino
per fi ja arriben a Tarragona
a la sala 0,
on de ben segur
el públic no deixarà de ballar
amb el seu nou hit, Toro.
I fins aquí el programa d'avui.
Després d'aquesta intensa passejada
pel món romà,
a càrrec dels propis organitzadors
de les activitats,
nosaltres us recomanem de nou
que aprofiteu aquests dos dies
que queden de Tàrrec o Viva.
I recordeu que teniu una cita
el divendres de 6 a 7 de la tarda
al 96.7 de la FM
o bé a tarragonaradio.cat
les 24 hores del dia.
I ja sabeu que si voleu contactar
amb nosaltres ho podeu fer
a través de Facebook o Twitter
sota el nom de Factoria TGN
o bé enviar un correu electrònic
al Factoria Tarragonaradio
arroba gmail.com
Res més,
que tingueu un bon cap de setmana.
Adeu!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!