Fins demà!
Fins a notes relativament recents, les grans orquestres sinfòniques eren uns reductes totalment inaccessibles per a les dones instrumentistes i no cal dir-ho per a les directores.
I això, tot i que l'accés de les dones a l'aprenentatge musical en general i dels instruments en concret, ja feia molts anys que era habitual.
Però, esclar, una cosa era que les noies a casa bona aprenguessin a tocar el piano i una altra que s'hi dediquessin professionalment.
Surtosament, les coses han canviat i a hores d'ara les dones són presents i a vegades predominant a la majoria de formacions musicals.
En el camp de la coble, aquest accés de les dones instrumentistes ha estat més tardar, però evident des de fa uns anys.
Globalment encara són minoria, però és prou simptomàtic que la seva presència a les cobles joves és normal i a vegades majoritària.
El més a les està acostant és a les cobles orquestres, paradoxalment, on ja fa molt de temps que hi ha cantants femenines i a les formacions més veteranes.
Em consta que les cobles que conec prou, això és més circumstancial que altra cosa.
És a dir, que no depèn de la voluntat dels responsables de cada formació de tenir o no dones en plantilla, sinó del mercat de músics.
Vull dir que és lògic, tenint en compte que la majoria de dones músics són joves, que encara no hi hagi a cobles on normalment s'hi accedeix després d'una llarga trajectòria per diferents formacions.
El temps segurament dirà si això és cert o no.
Un cas un xic diferent és el de les compositores.
Ja fa molts anys que n'hi ha d'autores de sardanes, però poques i insuficientment conegudes.
Fa uns anys van sorgir alguns noms, com Montserrat Pujolà o Dolors Viladric, que han assolit una popularitat remarcable.
Però no ha estat fins a dates molt recents que hem pogut apreciar un petit esclat de noies compositores.
El vuit de concert del Dia de la Dona, de dimarts passat, Tatiana, per exemple, presentava sardanes de 15 autores diferents, 7 de les quals eren d'estrena.
I la majoria eren força joves, les autores.
Calcom impensable no fa pas gaires anys.
Molt bon dia a tothom.
Molt bon dia.
I avui majoria de dones.
Sí, sí, sí.
Dos o un, eh?
Sí, sí, sí.
I com que el tema ha començat com ha començat, doncs sí.
És l'1, 2 i seguit, número 741, la sintonia de Tarrona Ràdio, sardanes, esbars, música para cobla, com cada dissabte al migdia.
És la nostra cita habitual.
Aquí som, amb l'edició número 741.
No ho havia dit.
No?
Sí, sí.
O sí?
Sí.
El dos ja no sé on sóc jo.
En tot cas, que quedi clar.
Som aquí.
El dos i seguit, va.
Que quedi clar.
Jo havia dit que érem 2-1, però val la pena fer-vos arribar la salutació de la Sílvia, el control de so, la Maria Rosa i el servidor Àngel, com sempre, això, portant-vos l'actualitat del món sardanista, dels esbars i de la música para cobla.
I començant amb un ràpid resum de continguts.
I avui tindrem la tercera semifinal, la tercera eliminatòria de semifinals del concurs la sardana de l'any.
Dues sardanes més, per tal que en tria una, i entre tots decidim quina és la que anirà a la final de Granollers, el proper mes de maig.
Després entrarem a l'agenda, ja comença a animar-se l'activitat pel que fa als aplecs, no encara aquelles com aquesta reunina.
Recordem que el primer aplec, habitualment, el que enceta la temporada és el de la nou de Gaià, i en guany s'esconfirmarà aquesta tònica.
Això va variant una miqueta segons com queda el calendari de la Setmana Santa, etcètera, però en guany sí.
La nou de Gaià, el proper dia 3 de febrer.
A les notícies, doncs, seguirem insistint en aquest aspecte, que darrerament s'està produint força, sortosament,
que és de portar els instruments de cobla o la cobla sencera, cada vegada a llocs fins ara inèdits, arreu del món, pràcticament.
I un home que ho treballa força darrerament aquest aspecte és la Xavier Pinyol.
Recordeu que el teníem amb nosaltres, via telefònica, fa unes setmanes, parlant d'una de les activitats recents de la seva cobla, la marinada,
però ara és que l'home se'n va a Anglaterra amb el seu instrument, el Tible, a integrar-se en una orquestra
i portar el so d'aquest instrument cap a aquelles terres.
Parlarem, i ara sí, tornant aquí al país, del centre de la dansa tradicional catalana a Espona,
que amb seu a Rubí ha de ser una mena de centre de promoció d'això, de la dansa catalana i com un nucli,
a partir del qual s'aniran fent tota una sèrie de centres, sembla, arreu del país, si la crisi ho permet.
De moment ja es posa en marxa aquest centre i hi ha noves notícies en aquest sentit.
Parlarem d'assemblees, estem d'assemblees a les entitats culturals, entitats de tota mena,
les culturals, evidentment, i les sardanistes també, i s'anuncien tot un seguit d'activitats d'aquesta mena,
en entitats aquí, de la ciutat de Tarragona, però també de bas de tot el país.
Evidentment, caldrà parlar d'una de les activitats, d'una de les cites importants d'aquests propers dies,
el proper cap de setmana a Valls, la cluenda del Campionat de Catalunya,
tindrem xafarderies, repassa aquella secció que adnomenem textos,
i, esclar, la música que sempre anirà acompanyant el programa,
que arribarà, com és habitual, fins a la una de la tarda.
Anem a la sardana de l'any.
La 22a edició del concurs, la sardana de l'any, segueix avançant,
i aquesta setmana arriba el torn de la tercera eliminatòria de semifinals.
Com és norma, en aquesta fase del certamen, escoltarem dues sardanes,
una de les quals aconseguirà ser, entre les 10 finalistes, el proper 28 de maig, a Granollers.
Només cal que la que més us agradi la voteu,
seguint algun dels diversos procediments que després recordarem.
Ara sonarà la primera d'aquestes composicions,
Fidelitat sardanista, amb Albert Font,
que interpreta la cobla Sant Jordí, ciutat de Barcelona.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
Fins demà!
del pati!
jove!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
l'esbar Santa Tecla traspassat fa uns mesos.
La plaça està situada a tocar del carrer de la Mercè entre el portal de Sant Antoni i la plaça de l'Oli.
També es farà la presentació dels actes del 40è aniversari de l'esbar Santa Tecla.
I recordar-vos l'exposició del concurs fotogràfic a plec Baixcamp 1967-2010 al centre de la imatge Mas Iglesias de Reus.
La podreu visitar fins al diumenge 3 d'abril de dimarts a dissabte de 10 a 14 i de 17 a 20 h.
Els diumenges i festius d'11 a 14 h.
El dilluns està tancat.
És la primera activitat per celebrar el 50 aniversari de la colla sardanista Rosa de Reus.
I tornem a la música.
Sembla que el músic Josep Maria Vilai Gandol fó el deixeble predilecte de Juli Garret,
del compositor que va atorgar categoria sinfònica a la sardana.
Nascut a la mateixa vila de Sant Feliu de Guixols l'any 1904,
també va crear una obra per a Cobla remarcable, digna successora del mestre,
encara que limitada per la curta vida de Vilà, ja que va morir prematurament l'any 1937,
quan encara podia portar moltes més coses.
Amb tot el conjunt de sardanes i obres per a Cobla que va arribar a escriure,
a més d'important per a la qualitat, és ben nombrosa.
Escoltem-ne una mostra, una sardana escrita l'any 1924
i que recull de manera sàvia i una melodia tradicional prou coneguda.
en Pere Gallerí la interpreta a la Cobla de Cambra de Catalunya.

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
Fins demà!
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

...
...
Fins demà!
...
...
...
...
!
!
!
!
!
!
!
...
!
!
!
!
!
...
...
...
...
...
...
...
...
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
reviewed classe!
!
reu d'aquesta persona? Tal com s'haurà fet
amb els grans, amb els nens i nenes inscrits
es muntaran colles, el més heterogènic
és possible pel que fa a procedència i colla
de competició. La diferència serà que
a cada colla 2.0 infantil se li assignarà
un color i aquest serà alhora el nom
de la colla i el crit de guerra. A més, cada nena
haurà de portar alguna peça de roba del
color corresponent. Les bases recorden
que no està permès que els menors de 12 anys
utilitzin les xarxes socials, cosa
que sí hauran de fer els grans. A data
límit, per inscriure's al concurs de colles
2.0 per als menors de 12 anys és
el dimecres 16 de març. Pel que fa
al programa de la diada, els actes començaran
a dos quart d'onze del matí amb la recepció
de les colles a l'estand d'informació instal·lat
a la plaça del Blat. A les onze hi haurà
una recepció per part de l'Ajuntament de Valls
i a la Junta de la Unió de Colles
Sardanistes de Catalunya i a dos quart d'onze
una degustació de calçotada i una mostra
de salses de calçots. L'acte comptarà
amb una ballada a càrrec del
bestiari festiu, el gegant del calçot, la
molassa de Valls i altres. A les dotze del
migdia hi haurà la ballada de sardanes i el
concurs de colles 2.0 a la plaça del
Pati i amb la cobla Reu Jove.
Seguirà a les dues del
migdia un dinar de germanor a la sala
Cossal i a les quatre de la tarda l'acte
de cluenda al mateix recinta amb
repartiment de premis del Campionat de Catalunya
de Colles Sardanistes 2010 i
del Campionat de les Comarques Tarragonines.
La festa es clourà amb un ball.
Per cert que durant el matí es podrà pujar el
que és el campanar més alt de Catalunya a l'església
de Sant Joan, tot un símbol de la ciutat de Valls
que fa 74 metres i el qual
només s'hi pot pujar en ocasions molt especials.
I ara sí, tornem a la música.
Encara ens resten algunes peces
per radiar de les que es van interpretant
al concert Coblen Swing del passat
8 de gener al Teatre Metropol amb les cobles
Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Reu Jove
i organitzat per l'agrupació sardanista
a Tarragona Dançà. Aquesta setmana torna a ser
una sardana, la primera que van oferir
conjuntament les dues cobles actuants,
escrita pel representant i contrabaixista
de la Reu Jove, l'Eduard Cendra.
Precisament, des de la seva presentació l'any
1997, la coble Reu Jove
sempre ha mantingut una molt bona relació
amb els sardanistes tarragonins. Ha actuat sovint
en ballades, a plecs i concerts,
però també s'ha produït una col·laboració constant
en activitats singulars, com la publicació
de discos, les reixides col·lèndes dels
corsets a les escoles o concerts
com el que recordem, per exemple.
No ha d'estranyar, doncs, que ara fa 5 anys
l'Eduard Cendra dediqués una sardana
a l'agrupació que aleshores celebrava
el seu primer quart segle de vida
i la va batejar de manera ben original
5 per 5. La va estrenar
la coble Reu Jove, la plec de Salou,
el 6 de novembre del 2005 i va arribar
a la final del concurs de sardana de l'any
a la seva 17a edició, celebrada
el 27 de maig del 2006
a Cervera. Així va sonar
la versió per a dues cobles, la Sant Jordi
Ciutat de Barcelona i la Reu Jove.
Ciutat de Barcelona i la Reu Jove.
Ciutat de Barcelona i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
i la Reu Jove.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
canviem!

Fins demà!
Fins demà!
demà!
no!
demà!
demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que els noms diuen que a una cobla li faltaven les particel·les.
Sabeu que el servei conjunt és totes les cobles que hi ha a plec toquen la mateixa sardana.
L'organització els va preguntar quants músics eren i avui dia no és gaire difícil trobar,
cada que sigui la impressora de casa, anar-hi a fer unes còpies, no?
Ells van dir, no, som onze, i en van fer onze fotocòpies, però de totes les particel·les.
Ah!
És a dir, onze de Flaviol, onze de Tibla, onze de Tanora, que els hi hagués onze cobles allí,
que els hi faltessin els papers.
Aquelles anècdotes que els músics podrien escriure moltes de fer-hi algun músic que han arribat a fer un llibre de xafarderies d'aquestes.
I ja gairebé apagant, no? Apagant, d'alguna manera anem apagant.
Apagant, sí.
Aquí faríem el programa.
Doncs mira, tornem a aquest bloc que us deia, creuant.cat,
perquè inclou, inclouia fa uns dies, una entrevista interessant.
Un senyor que es diu Josep Prat Igumà,
Catedràtic de Teoria dels Senyals i Comunicacions de la Universitat Politécnica de Catalunya.
Doncs què té a veure amb la Sardana, això?
Doncs ell ho presenta així, el Font Terrés, que és el redactor d'aquesta, el creador del creuant.cat.
Diu, la Sardana s'escolta, els balla, s'interpreta i ara també podria facilitar la connectivitat a internet
als de venir l'acrònim d'un projecte.
Maria Rosa, ho has de llegir tu, això?
Ho has de llegir perquè està en anglès i jo reconec la meva.
Veu que és l'acrònim d'aquest projecte?
T'agafo trició.
És l'Advanced Ring Based Passive Dense Access Network.
Arquitx.
Sí, és l'acrònim d'això.
És que no ho sé.
Però això què és exactament?
Ah, l'acrònim del projecte.
Clar.
Aquí ve el nom de Sardana.
Diu que en definitiva es tracta de tot un projecte a nivell europeu
que mira de trobar profit a la fibra òptica, a les llars, sobretot.
segons sembla es podrà aconseguir una autèntica revolució,
una més de les moltes que hem vist amb les noves tecnologies.
I Mireia diu que se'ls va ocórrer utilitzar el nom de Sardana com podia haver utilitzat qualsevol altra.
Ell els hi pregunta.
I diu que quan vam fer la proposta fa quatre anys vam estar pensant quin nom li posàvem.
Normalment els projectes europeus s'ajunten les sigles d'un nom més llarg.
Vam fer una pluja d'idees al grup amb els meus becaris i va sortir el nom Sardana.
i ens va agradar moltíssim el va treure una becària, la Mireia Omella.
I diu que és un nom una mica arriscat perquè normalment es busquen noms anglesos
però a més a més va molt bé per al projecte perquè la Sardana es balla en forma d'anell
i és una dansa oberta que s'hi pot afegir la gent de forma lliure, pot anar creixent.
I vam anar fent paral·lelisme i vam veure que en queixava molt bé.
Sembla que mira que en aquest projecte, que segons hem de tindre repercussió arreu del món,
doncs sortirà a escamparar el nom de Sardana.
Les noves tecnologies s'aprofiten.
Avui unes xafraderies molt diferents, no?
Anem acabant ja perquè el temps se'ns està menjant
i podríem escoltar un exemple de les sardanes que es van interpretar dimarts passat a Tiana,
el ja tradicional concert del Dia de la Dona.
Un acte que ens agrada remarcar, entre altres coses,
perquè el constitueix un bon repàs al moment actual pel que fa a les dones compositores de sardanes,
que com sabem són una minoria en el conjunt dels autors de sardanes.
Ara bé, el concert de Tiana també ens permet comprovar que la tendència és clarament positiva,
és a dir, cada vegada hi ha més dones i més joves que escriuen sardanes.
Tal com vam apuntar dissabte passat, a Tiana es van oferir obres de 14 autores diferents,
totes vives, a banda del vist final dedicat a la memòria de Dolors Viladric,
traspassada recentment.
A més, la meitat d'aquestes composicions eren d'estrena.
i us oferim, com dèiem, una mostra,
i és la sardana Essència de dones de Maria Mercè Navarro,
actual Flavio Laire, de la Cobla Contemporània.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I avui l'on dos ha seguit, ja ho veieu,
marxem amb aquesta bonica sardana, de la Maria Mercè Navarro,
l'essència de dones.
Avui un programa dedicat a les dones.
Mira, d'alguna manera, sí.
Aquí acabem, doncs.
Demà, la repetició a partir de les 10
i dissabte venent, tornem-hi.
A les 12.
Fins per la setmana.
Fins per la setmana.
Fins per la setmana.
Fins per la setmana.