25 anys de ràdio.
Bona tarda i bon dimarts, què tal?
Avui torneu un altre cop a la rutina.
I és que ja ha passat, encara que sembli mentida,
i han deixat enrere la Setmana Santa.
Déu-n'hi-do, eh?
Ha estat una miqueta estrany aquesta Setmana Santa,
potser perquè dissabte va ser Sant Jordi,
que, per cert, de nou aprofitem,
igual que passen els aniversaris i els sants tenen buitada,
per felicitar tots els Jordis que ens estiguin escoltant.
Ja ho vam fer el dijous,
quan vam acabar el programa de la Setmana,
però avui, mira, ho tornem a repetir, per si de cas,
i si avui és el teu aniversari per molts anys.
Va anar de bé ahir la mona, sí?
Vas menjar amb família,
vau estar tots plegats, expliquen anècdotes,
comptant d'aquelles coses que s'expliquen només
quan hi ha la família al costat.
Però bé, el que et deia,
tornem a la rutina.
Però a nosaltres, que és un programa de recordatoris,
això de la rutina no ens agrada gaire,
tot el contrari, anem buscant noves aventures
que han viscut durant aquests 25 anys.
Ja és el cas en el dia d'avui.
Hem anat traient la pols a diverses qüestions,
i una d'elles, molt important,
i a més a més, curiosa.
Tarragona Ràdio va visitar la plataforma Casa Blanca
a les costes terrenines.
D'aquesta aventura, la nostra companya Iolanda García
ens va fer un reportatge magnífic
que escoltarem sencer en el dia d'avui.
Un reportatge d'aproximadament uns 50 minuts de durada.
Així doncs, ens ocuparà gaire bé el programa.
Però aquesta no serà l'excusa per no sentir la música de l'any 1990,
que com sempre,
jo, Maria Bertran, ens porta, doncs això,
als 10-12 minutets finals d'aquest programa.
Així doncs, i amb el vostre permís,
veient el temps que corre, que gairebé vola,
ens anem, com us dèiem, aquell reportatge
que es va fer l'any 2007
quan Iolanda García va visitar la plataforma Casa Blanca.
Ens anem a buscar petroli.
Mi pozo da petroli.
I creien que estava loco.
Creien que no havia petroli
mas que no l'espaili i embárbide, eh?
Pues vengo a decirles que se equivocan.
Está aquí.
I no podrán hacer nada para evitarlo.
Mi pozo produce en Grande Vic
y hay mucho más y aún habrá pozos mayores.
Nosaltres no els parlarem
de les grans extensions de Texas
ni de l'Orient Mitjà.
Farem un recorregut per un jaciment
que fa uns 30 anys va tenir la seva importància.
Els mitjans de l'època es van fer ressò
i de quina manera?
Amb grans titulars.
A Tarragona hi ha petroli.
Vaja, no és que tots a partir d'aquell moment
començéssim a traginar amb els famosos petrodòlars,
però no deixava de tenir la seva gràcia.
De fet, l'exploració d'hidrocarburs a la Mediterrània
va començar una mica abans, l'any 1970,
amb el descobriment que va fer l'aixell del camp en posta.
Donats aquests primers resultats,
es va incrementar l'interès per continuar les prospeccions
i es van descobrir nous camps a metat dels 70
que operaven diferents empreses.
El camp Casablanca es va descobrir l'any 1975.
Dos anys més tard es va iniciar una fase de producció primerenca
via plataforma semisubvergible
i a partir de 1982
a través de la plataforma fixa Casablanca,
propietat de Repsol.
La plataforma Casablanca està a uns 40 quilòmetres
de la costa tarragonina,
amb una profunditat aproximada de 161 metres.
La composen una estructura de 8 potes de 170 metres d'alçada
i un pes de 8.000 tones.
Els top-sides o equips de coberta
es distribueixen en mòdul de producció,
mòdul de potència i control,
mòdul d'acomodació amb l'heliport
i el mòdul de perforació.
Tot plegat a prou atractiu
per plantejar la possibilitat a la companyia Repsol
de fer una visita a les instal·lacions.
Des del primer moment
ens van oferir tota la seva col·laboració.
La cita era a les 8.30 del matí,
a la base de Repsol IPF als Garidells.
Allà havíem quedat amb l'Òscar Serra,
cap de base de Tarragonat de Ripsa,
Repsol Investigacions Patrulleres S.A.
Una persona amb una llarga experiència dins d'aquest món.
fa 26 anys,
però amb una plataforma no era aquesta,
aquesta que no estava instal·lada,
era una que es deia Setkwai,
que es voltava a un camp que es deia Dorada,
perquè ja es va esgotar.
Llavors, de totes les maneres,
els trecidats es feien amb barco,
es feien amb barco.
Dos hores i mitja durava el trajecte.
Em va semblar, des del barco,
com molt gran, la plataforma.
Una vegada ja estàs a dins i ja la coneixes,
és minúscul a l'espai, ja ho veureu,
perquè el mar és gran lluja.
Però quan estàs al barco,
veus aquella mole davant,
una sensació de gran.
El coneixement i l'experiència
fa considerar aquesta una feina normal, ordinària,
però el propi Òscar reconeixia
que les plataformes patrulleres
no deixen de tenir un cert encant,
un cert aire romàntic.
S'han fet bastantes pel·lícules,
i últimament també l'Isabel Cuixeta en va fer una,
que precisament la volia fer aquí a última hora,
doncs, per circumstàncies no va poder ser.
Però sí, està rodejada de cert,
en caire d'aventurer, també.
La vida de la gent,
que la plataforma, vulguis o no,
estàs aïllat 14 dies,
fora de la família.
Aquí encara, diguem-ne, el temps va passant
i no és igual ara que fa uns anys.
Vull dir, ara es té internet,
es té, bueno, hi ha un telèfon,
es té el xat,
vull dir que el sentiment d'aïllament no és tant,
però, bueno, tot i així,
estan a anar a les plataformes,
com anar al desert i tant.
Amb el món petrolier,
doncs, està rodejat d'aquesta,
a la que tu deies,
l'aventura de conèixer països,
conèixer gent.
En principi, per nosaltres,
l'aventura ja començava
amb el trasllat amb helicòpter.
Era la nostra primera vegada,
per això volíem constatar
que la cosa era segura.
Mai s'havia produït cap accident?
Incident una vegada fa molt de temps.
Aquests helicòpters són viturbina,
és obligat quan es vola, diguem-ne,
cap al mar, a sobre del mar,
i aleshores només,
si en falla una pot volar amb l'altra,
però sembla ser que el pilot té com a norma,
com a procediment,
si en falla una turbina, aterrar.
Aleshores, fa molts anys,
va tenir que aterrar,
doncs, entre aquí la refineria
amb un camp de patates,
em sembla que eren, vull dir.
i aleshores, doncs, van aterrar
i els van anar a buscar immediatament,
perquè per ràdio ja va indicar la incidència,
però, bueno, és l'única cosa que ha passat,
que no va passar més que ser una anècdota, no?
Som en dalt de l'helicòpter
i en aquests moments ens estem enlairant
i bé, anem en direcció a la plataforma.
Òscar, quant pot durar el trajecte?
El trajecte dura uns 20 minuts, no arriba.
Ja està, uns 40 quilòmetres, la plataforma?
Doncs d'aquí, de Garideix, 50 quilòmetres, exactament, sí.
Per tu i jo deu ser com una rutina, no?
Anar i venir?
Bueno, ara volo menys,
però jo porto bastantes hores de vol, sí.
Uns 20 minuts, aproximadament més tard,
vam arribar a la plataforma.
La vista era impressionant.
A mesura que ens acostàvem a la instal·lació,
des de l'aire apareixia col·lusal,
la torre i els diferents nivells.
Vam aterrar suaument
i la veritat és que el trajecte va ser plaent,
tant com una passejada turística.
A més, el dia acompanyava
i el temps estava de la nostra part.
Vam saltar de l'helicòpter.
Ens vam descordar l'armilla
de salvavides,
ens vam treure els protectors auditius
i avillats amb les botes de seguretat,
el casc i quatre indicacions
en matèria de prevenció de riscos.
Va ser en aquell moment
que ens vam traslladar al mòdul de recepció,
acompanyats de Salvador Claramunt,
coordinador de Seguretat i Medi Ambient
en base de Tarragona-Ripsa.
El primer que vam fer al mòdul de recepció
va ser posar-nos en mans del Salvador.
Mira, aquí tens l'esquema
i veuràs que hi ha el diagrama de la plataforma,
veuràs els vots salvavides a cada cantó,
una dret a l'esquerra,
també n'hi ha dos més,
al cantó surt,
a l'envers del full que us hem donat,
us està assignat un punt de reunió d'emergència
i un vot salvavides que coincideix amb el número 1.
Els protocols, de totes maneres,
us obliguen a fer simulacres, no?,
periòdicament?
Sí, es fan simulacres pràcticament de manera setmanal,
que coincideix el diumenge que la gent li diu la missa,
una mica respectuosament,
però, bueno, és a dir,
és que normalment s'està instal·lat el diumenge,
llavors es fa simulacres efectivament
de qualsevol circumstància que es pugui donar,
és a dir, home a l'aigua, incendi,
explosió, fuita de gas, etcètera,
i simulen diferents situacions per posar-les en pràctica.
Ai, ha caigut alguna cosa a l'aigua?
Al començament fa 20 i esca d'anys,
que s'està construint un sistema nou
i una persona va caure,
hi havia unes escales i va pujar,
vull dir que no va passar res.
Assabentats de tot allò que pertocava la nostra seguretat,
amb la porta tancada i lluny del soroll
propi de la plataforma,
ens vam interessar per la història
de les prospeccions patrulleres a la costa tarragonina.
Ara, com hem dit abans,
ja portem 25 anys explotant el jaciment.
Ara, realment, aquí es produeixen uns 3.000 barrils diaris,
que en percentatges és poquíssim,
aquí, a l'època que es va produir més,
van ser entre 40 i 50.000 barrils,
i llavors, parlo de l'any 84-85,
es deia que es representava del consum nacional
d'un 2 o un 5%,
no sé si hi hagi una mica.
Ara no arribaríem ni al 0,
entre que he incrementat molt el consum,
ara, bueno, podria dir un 0,00,
i si et dic 6, potser em passaria,
però ara és molt poquet.
Aquí, bueno, la companyia Chevron,
que és la que va, diguem-ne,
la primera operadora de la plataforma,
es va voler, els pioners d'aquí,
els que treballessin aquí, gent experta.
Aleshores, van anar a trobar mecànics,
electricistes, operadors, potser no tants,
però, o sigui, la part, diguem-ne,
més tècnica a nivell de plataforma,
la van anar buscant allà,
més que res,
per assegurar-se
que l'èxit de l'operació,
sí, sí, sí.
I avui en dia,
quina preparació cal tenir per treballar aquí,
la que podries tenir
per desenvolupar la mateixa feina a terra?
Sí, pràcticament, vull dir,
el nivell que s'exigeix tècnicament
és el mateix,
tant aquí com una planta química,
petroquímica,
o de la institució en general.
I què és el que atreu a les persones
a venir a treballar aquí,
que l'oferta econòmica és bona, suposo, no?
Home, l'oferta econòmica,
és un problema.
Sí, perquè el primer dia,
al principi...
Abans es deia que es guanyava molt diner.
Exactament, no, i de fet,
vull dir, amb companyies americanes
es guanyaven bastants calés,
vull dir, per parlar,
incòsia del lloc, no?
El sacrificat que era,
vull dir, no regalaven res,
vull dir, el fet d'estar fora de casa,
ric, etcètera,
doncs això és una cosa que es paga com es paga,
vull dir, segons quin lloc.
Ara s'ha normalitzat més, ja, els preus, sí.
Només treballar no más?
No, originalment,
inclús les dones
tenien prohibit a les plataformes.
Això que tenia entès, que era una mica monacal,
això, no era com un monestir de monjos,
les senyores no podien accedir.
Era prohibit l'entrada a les dones,
això era una norma americana, però bueno,
ara aquí han treballat noies,
vull dir, de Repsol,
han vingut geòlegs, han vingut geofísics,
hi havia una noia a la
ràdio operadora, sanitària,
en fi, s'ha normalitzat.
Normal. Quantes persones poden estar treballant
en general, assumint totes les tasques
de... Hola, bon dia.
Aquí hi ha capacitat
per 64 persones, és la màxima
capacitat de la plataforma,
i actualment, en el procés
continu que tenim de producció, i que només
hi ha, diguem-ne, la feina de producció,
són unes 20, 20 i 24 persones.
De camps grans, com el camp Casablanca,
és difícil que se'n trobi cap,
perquè cada vegada les tècniques
es perfeccionen més
i no surten. El que sí que hi ha són petites
estructures, i aquestes sí que
es tenen gairebé totes localitzades,
no? Aleshores són estructures que
per elles mateixes no serien comercials,
ni molt menys, si s'haguessin d'explotar
amb una plataforma semisommergible, o
inclús ja seria impensable fer una plataforma
com aquesta, no? Ara, degut a que la
infraestructura ja hi és,
i degut també al mercat, que el preu del barril
està com està, aquestes estructures
s'estan mirant, s'estan mirant
amb ulls delicats
perquè poden ser rentables
i, de fet, s'estan
valorant, no? N'hi ha
de 4 milions de barrels, de 5 milions de barrels,
de milió i mig. Aleshores, és qüestió de fer un
càlcul, de dir quan en costa fer el pou
i
a veure quan surt el preu del barril, no?
Aquests preus tot és tentador, no?
Per cert, a què es deu el nom dels diferents
camps de la plataforma?
És una tradició d'aquí, de molt
antiga, allà, no? Aquí es donen noms de peixos,
el que el mar
de la zona del Cantàbric es dona
noms de daus, marines,
com albatros, gaviotes, etcètera, i aquí
curiosament
es dona per donar noms de peixos
des dels pobs fins als rodaballos
passant per les lupines i amb gules.
A mi el que em va sorprendre, Òscar, és quan
em vas explicar d'on venia el nom de Casa Blanca,
que jo li volia trobar, doncs,
algun sentit una mica elevat,
i resulta que era el nom d'un bar, no?
Tinc entès.
Sí, bueno, això és el que...
Bueno, hi ha gent aquí...
El Salvador Riu, ho deixa bé, ell, també.
Sí, no?
Això s'explica, jo, en el sentit dir,
sembla que és cert.
Els geòlegs, fa més dels anys, 72, 74,
tot el que hi ha aquí al subsol
aflora el que és a terra, no?
És a dir, totes les calisses que estem explotant d'aquí,
que són de Sosoica,
doncs és el nom de Sosoica que trobem
des del Garraf fins aquí a l'Alcanar, no?
Llavors, bé, fent geologia regional,
sembla ser que el conjunt d'aquests,
els geòlegs, els geòlegs,
els geòlegs els hi ha molt al menjar,
bueno, a tothom, no?
Però, bueno, els geòlegs,
després de tota la cartografia i caminar i tal,
doncs els agrada a l'hora de dinar,
doncs de dinar bé.
I sembla ser que es trobaven en un restaurant,
o fonda, que és aia Casablanca, d'aquí al Delta, no?
Això és el que...
I com van descobrir, diguem-ne,
aquests estrats que podien ser,
podien contenir petroli,
doncs li van donar un nom de Casablanca, no?
Bé, doncs ja ho han sentit,
res a veure amb la mítica pel·lícula.
Vam sortir a l'exterior
i la visió del mar contrastava
amb la macroestructura de ferro
que ens sostenia.
La vista era impagable.
Sí, bueno, hi ha dies que sí, sí, no,
i de fet, hi ha dies que es veuen
les botanyes de Montserrat perfectament,
el dia una miqueta que estigui ventós,
perquè, clar, ara hi ha una miqueta de calima
i quasi pràcticament no es veu el terra.
Ara, els dies de tempesta a Salvador,
deu ser un patí també, no?
Tot i que l'estructura, lògicament, és ferma,
però la impressió que deu donar...
Sí, bueno, el vent molesta molt
quan surts a l'exterior.
L'onatge,
quan vas acostant al nivell del mar,
clar, veus el que és realment,
ho impressiona una miqueta, no?
Antigament es pescava, era habitual pescar,
el que passa que ens vam trobar
que amb les inspeccions submarines
de l'estructura submergida
quedaven enredats els fils.
Així com els ams, per exemple,
que pot ser un perill,
en dues setmanes el rovell i es desintegra,
el fil permaneix.
És a dir, llavors, pels bussos, clar,
el fil és difícil de veure
i podria ser un perill per a ells.
En fi, valoracions paisatgístiques,
a banda, calia iniciar la visita,
que era el motiu que ens havia aportat
a aquest punt de la costa tarragonina.
Ens movíem pels passadissos de la plataforma
a través d'estructures de ferro
que acusaven l'erosió constant del mar.
El següent mòdul que visitàvem
era el d'acomodació.
Concretament, vam adreçar les nostres passes
a l'oficina del supervisor de la plataforma,
Manuel González.
Manolo, el nom amb el que ens va demanar
que ens adrecessin,
confirmava allò que sempre s'ha dit
de les plataformes,
que treballen persones de tot arreu.
La Casa Blanca no era una excepció.
Sí, aquí la mayoría del personal
somos de toda España.
Hay gente de Galicia,
hay gente de Andalucía,
yo soy de Asturias
y del País Vasco
hay también bastante gente.
Gente, por supuesto, de Cataluña.
Llevas mucho tiempo aquí.
Pues este será mi segundo año,
aunque ya tuve un periodo
de tres años hace diez.
Uno, cuando empieza a trabajar
en la plataforma,
se acostumbra de manera que, bueno,
que es un trabajo que te acaba gustando
o es un trabajo que haces
porque te interesan las condiciones.
Hombre, es un poco de todo, ¿no?
Es un trabajo peculiar
porque te marca mucho la vida,
porque como me parece
que te comentaba Óscar hace un momento,
estás la mitad del tiempo aquí metido
y la otra mitad del tiempo estás libre.
Es decir, suena muy bien
eso de 181 días de vacaciones al año,
pero a veces son difíciles
porque el mes de febrero,
un martes, tus amigos,
tu familia tiene su vida
y tú estás allí de prejubilado, ¿no?
Entonces tienes que hacer amigos
en la plataforma.
Lo que pasa es que como sabes
que somos cada uno de nuestros sitios,
pues difícil.
Yo no tengo a nadie en Asturias.
Solo, bueno.
¿Os dificulta tener familia, hijos,
llevar una vida normal?
Por supuesto que no.
¿Pero os dificulta este tipo de trabajo
al tener una familia
como ordinariamente la entendemos?
Sí, evidentemente.
Vamos, precisamente uno de los supervisores
que está a bordo
está a punto de ser padre
la semana que viene
y claro, el hombre está nervioso, lógicamente.
El helicóptero a punto, ¿eh?
Sí, sí, sí, cualquier día se nos va.
Pero, ¿com es un día cual se vola a la plataforma?
Un día normal,
te estoy hablando un día
que no haya ninguna emergencia, etc.
Empezas a las 7 de la mañana,
hablas con el turno que ha salido,
si ha habido algún problema de noche,
a ver cómo han ido los pozos, etc.
Porque, bueno, en caso de un problema mayor
te suelen llamar de noche, ¿no?
Después, básicamente,
te dedicas al tema de partes,
a organizar qué vas a hacer en el día y demás.
Esto nos lleva aproximadamente
hasta las 9 de la mañana
y a esa hora, pues hablas con tierra,
comentas las operaciones del día y demás,
paramos a comer a las 12
y después hacemos de unas 7 de la tarde.
Y, bueno, yo, por ejemplo,
tengo la mala costumbre
de, pues antes de acostarme,
pues pegarme en una charla
con el operador que está encontrado,
al ver cómo van las cosas
y, bueno, pues lo primero que hago
al levantarme de la cama
y salir de la habitación
es ir a hablar con el turno de noche.
O sea, estás marcado por el día a día.
Convives con el personal
y eso es, hasta cierto punto, difícil, ¿no?
Porque, bueno, estás todo el tiempo con ellos.
O sea, termino el único...
Yo, por ejemplo, tengo la costumbre
de cuando acabo y está el día tranquilo
ver la película.
A las 8 solemos poner una película,
vemos una película
y, bueno, ahí somos todos, ¿no?
Estamos partidos entre fumadores
y no fumadores, ¿no?
¿A que eso también ha llegado aquí?
Claro, claro, evidentemente.
Solamente ahí no se puede fumar.
Aquí en mi despacho, por ejemplo,
no se puede fumar.
Es una zona de trabajo.
Solamente hay sitios de ocio
destinados a un par de ellos
en toda la plataforma
¿Y qué hay más? ¿Fumadores o no fumadores aquí?
Desgraciadamente creo que fumadores.
Bé, amb aquesta dinàmica de treball
també cal cercar l'espai
per descansar, menjar
i fumar.
En l'acomodació hi ha
la part superior, que és aquesta...
És a veure, aquesta és una sala de fumadors
d'aquestes que ens deien, ¿no?
Correcte, perquè...
Correcte, no t'explico.
Perquè s'ha obert la porta
i hi havia una boira.
Quan va sortir la llei del tabac,
ens vam trobar
que aquí
era un lloc de treball
però no és un lloc de treball
com a terra,
que és a dir, que surts al carrer
o te'n vas a casa
i fumes a casa.
Llavors vam decidir
restringir, és a dir,
abans es podia fumar el televisor,
ara no sé fumar
i hem deixat una sala petita
perquè també hi ha televisor,
però és una sala petita
on poden fumar.
Aquí és la mòdula
d'acomodació
que hi ha
quatre oficines,
hi ha
quatre dormitoris
de dues llits cadascun d'ells,
les sales de televisor
i menjador
i cuina.
A baix
només hi ha habitacions,
dutxes,
lavabos
i habitacions exclusivament.
Això és el mòdul d'acomodació.
pel que fa a la cuina,
hi ha cuiner, lògicament.
Sí, evidentment.
Si vols veure...
Sí, sí, sí.
Sempre he tingut fama
que es menjava bé
a la plataforma,
sempre es deia, no?
Sí, sí.
Vaja, jo sempre
ho havia sentit, no?
Escolta molt bé.
Bueno, escolta,
ja és algo, no?
Molt bé.
Aquesta és la cuina
i el menjador?
Sí, el menjador, sí.
Sí, sí.
Com veus,
ja aquesta mampara d'aquí,
abans estava oberta
i es podia allargar el menjador.
Què passa?
Ara amb la gent que som
és suficient això
i hem posat aquella sala
pels fumadors.
Ah, clar,
és aquella que hem obert la porta abans.
Molt bé,
suposo que ja han acabat els esmorzars
i una mica,
tenint en compte
que es treballa a tors,
el tema del menjador
doncs també
deu anar molt marcat
perquè, clar...
Sí, de fet,
el menjador s'obre
a les 6 del matí,
a les 11 del migdia
i a les 6 de la tarda.
A les 6 del matí
i a les 6 de la tarda
és perquè puguin esmorzar
o sopar
els que al matí
els que comencen a treballar
de dia,
que comencen a les 7,
i a la tarda
els que comencen a treballar
de nit,
que comencen a les 7.
Les menjades són horària europeu, eh?
Sí, sí,
perquè el dinar
és a les 12 del migdia.
Incluso algú comença a dinar
a les 11 del matí,
en el qual és una miqueta xocant.
La vida a la plataforma
té una cadència diferent
a la vida a terra.
Una dinàmica en la que,
com podran comprovar,
està sempre de taló de fons
la seguretat.
Quan vam sortir novament
a l'exterior,
ens vam mostrar
les embarcacions d'emergència.
el que sí que està preparat
és per creuar,
si hi hagués una crua al mar
i estigués incendiat,
un sistema de refrigeració
extern que el permetria
travessar,
incertar ràpid,
aquesta...
el fet que no sigui descobert
és per això, no?,
per un problema
de foc,
d'incendi.
Sí,
podria ser
tenir d'abandonar
la plataforma
per un escapé de gas
o de cru,
està incendiat
dintre l'aigua,
no?,
i aleshores,
amb això et permetria
creuar la barrera aquesta
i allunyar-te.
Veig que la seva capacitat
és de 32 passatgers,
apratadets, no?
Sí,
que diem que són 64
les persones
a la màxima capacitat
de la plataforma,
perquè està pensat
només fer servir
dos vaixells
i els altres dos
que poguessin quedar
inutilitzats
en cas de qualsevol desastre.
Ara, Déu-n'hi-do
per baixar això
d'aquesta altura,
perquè a quina altura
estem més o menys
aquí al vaixell salvavides aquest?
A quina altura està?
Som a 43 metres,
apersonalament.
El vot no ens va
passar desapercebut
ni tampoc el fet
que una embarcació
de forma constant
vigilava la plataforma
en tot el seu perímetre.
Hi ha una limitació
de 500 metres
de proximitat màxima.
Llavors,
hi ha un barc
amb stand-by
tot el dia
que en principi
ha de vigilar
que si veu
que algú
s'acosta més
d'aquesta distància,
l'ha d'allunyar.
Alguna vegada
alguna embarcació
ha tingut alguna dificultat,
no dic que perill greu,
perquè estem
a molt poques milles
de la costa,
de trucar a algú
o ajudar.
Jo recordo
una vegada
que hi havia uns
que venien de Mallorca,
se'ls va casar
el gasoil.
Ai,
quin bon lloc
per venir a buscar-ne.
i no,
no,
i resulta
que no s'havia
no enterat el tap
del gasoil
del barco.
Perquè van al barco
per donar una miqueta
que anaven a Barcelona,
si no recordo malament,
i sí,
si no s'havia
no enterat el tap
del gasoil.
Vull dir que...
Però gasoil
em teníeu per donar,
o sigui?
Sí, sí,
no, no,
evidentment.
Van anar al vaixell
per ajudar-los
i no...
Déu-n'hi do.
Els vam trobar,
els vam donar
i per llavors
vam avisar
a Capitania,
a Salvement Marítim,
perquè no ens en enfiàvem
d'aquests dos.
De que poguessin arribar.
Dos nois, sí, exacte.
La seguretat, però,
no només es projecta
en les persones.
Amb la instal·lació industrial
al mar,
hi pot haver gent
que sospiti
que hi hagi contaminació,
etcètera,
però la veritat
és que nosaltres
estem fent uns controls
periòdics
molt rigorosos
de qualsevol cosa
que pugui contaminar.
Per exemple,
et diré
que el basament
d'aigua al mar
ens hem autoimposat
el nou passat
15 ppm
de parts per millor
d'hidrocarburs.
L'aigua que fem
que es produeix
dels pous
la injectem
a un altre pou
per tal
de no tirar-la al mar.
I, bueno,
ja veu aquí mateix
pots veure
tots els residus
aquests d'aquests
vidons d'aquí,
per exemple,
que són
dracs bruts
d'oli
o de cru
o el que sigui,
ho portem a terra
i un gestor ve...
Se selecciona,
sí, sí,
se selecciona, sí.
És a dir...
Materials diferents
dels que hi ha.
Sí, hi ha xatarra,
xatarra,
paper i cartró,
matèria orgànica,
que és, diguem,
produït per la cuina,
etcètera,
etcètera,
i tot se separa
convenientment.
Així,
ja teníem clar
tot el que tenia a veure
amb la seguretat.
Arribats a aquest punt,
ja era hora
de visitar
tot un símbol,
la torre.
Aquí, no sé
si hi ha les pel·lícules
en què rodeu massa,
aquí és una esposa.
Aquí, aquí,
que estem dalt...
Que roda sempre.
D'acord.
Vol que li deien
amb aquesta regota...
Bueno, no,
la regota és com així,
la taula rotatòria, no?
Això va rodant,
rodant, rodant,
i a sobre
que li van donant pes
a el que és
tota la tuberia,
la tuberia...
És com un taladre gegant,
això, no?
Taladre gegant,
va donant pes
i va perforant,
perforant,
perforant,
i en aquest cas,
si haguéssim d'anar
a buscar l'estructura
que ens interessés,
a uns quilòmetres d'aquí,
li hauríem de donar
una inclinació
per tal d'anar a buscar
aquesta estructura,
sinó, clar,
a un nivell vertical, no?
De fet, aquí,
la plataforma està situada
en un lloc molt límit,
perquè té 160 metres
de làmina d'aigua,
una miqueta més ja cap al sud,
ja s'aconsegueixen
profunditats
de 200, 500 i 1.000 metres,
la qual l'estructura
no s'hi hauria pogut fixar,
perquè hi ha uns límits
i a partir d'aquesta estructura
tots els pocs surten
com un poc, no?
Es van drenant
el que és el jaciment
de diferents llocs
perquè es pugui treure
tot el petroli.
El que no pot ser
fer un pou
i, diguem,
esxuclar tot el petroli
perquè està compartimentat
d'alguna manera.
Per cert,
que abans parlava el Salvador
de l'aigua,
dels hidrocarbústres,
l'aigua de consum
per la gent
és aigua que porteu de terra
en un dipòsit,
és aigua de mar,
de salinitzada,
no ho sé,
l'aigua que es fa servir,
es potabilitza,
és l'aigua del mar
o la que teniu aquí?
No,
la que es fa servir
per sanitaris,
dutxes,
etcètera,
es desal·litzada des d'aquí.
Té unes plates directament,
després les veureu.
I la de consum humà,
és a dir,
cuina per beure,
es porta de terra
embotellada.
i la de consum humà,
i la de consum humà,
és a dir,
que és el que és
el que és de sota
la torre de perforació,
és un mòdul,
això és com un mecano,
aquest mòdul de perforació
és independent de la plataforma,
o sigui que...
Això sí que s'ho podrien endur
quan convingués.
En tu, inclús es va plantejar
quan es van acabar tots els pous,
pensant que no se'n faria cap més,
inclús es pretenia
doncs vendre l'altre
o se'n de sobre.
Però no, no,
després,
quan es va anar veient
que es farien més pous,
es va quedar, no?
Doncs aquesta superfície
es desguisa,
i això és una estructura
amb moltes vàlvules
que es col·loca
a l'hora de fer un pou
per controlar el pou.
Vas fent el pou,
però pot ser que hi ha
alguna erupció,
això que es veia a les pel·lícules,
que és fruit del petroli,
doncs amb aquestes vàlvules
són els que et permetria
controlar aquestes erupcions.
Estem a la gota 15,
estem a 15 metres
sobre el nivell del mar
i en aquesta és la,
diguem-ne,
la zona de planta
més àmplia,
que ho tenia uns 30 metres
però uns 80 metres,
120 metres,
és un rectangle,
aleshores es divideix
en tres parts,
la zona de cap de pou,
que és on estem ara,
aquí és on venen
tots els pou perforats
des de la plataforma,
on tot el petroli ve aquí,
i d'aquí ja es passa
en una zona,
que és la zona de procés
que després ja anirem.
Aquesta seria la zona de pou,
d'aquí veurem ara
els diferents pou que estan produint
ara el petroli
que surt d'aquí de la plataforma.
Ara, en tot cas,
arribem al director de la plataforma
que ens tregui una mostra de cru,
que així veureu el cru
tal qual surt de la naturalesa.
Déu-n'hi-do.
a Manolo,
a Manolo ens treurà
una mostra de cru.
Hi ha unes aixetes...
Que són les diferents...
Tenim el Casablanca 17,
el Boquerón,
el Rodavallo,
el Chipiron...
És a dir...
Tots aquells camps que dèiem
tenen el seu corresponent
aixet aquí
per saber exactament
la qualitat del petroli.
És que hi ha distribuït
perquè cadascú té unes característiques.
Encara que són cruus molt iguals
amb molt bona qualitat,
doncs bueno,
hi ha diferents densitats...
Però això és una mica com el vi.
Sí, sí.
Tenim aquí diferents
i farem un tastet ara a veure.
Manolo,
em penso que ens treu
una mostra del Boquerón,
no?
Boquerón,
del Boquerón.
És el millor...
És que dèiem
que això sembla el vi.
El mejor es el 17,
pero no está fluyendo hoy.
El 17 que es el de Casablanca.
Sí, sí.
La madre.
La madre, efectivamente.
Es una emulsión lo que estáis viendo
de petróleo y agua.
Parece que hace con leche.
Efectivamente.
Mira, cuidado.
Es que era negro, negro,
pero veo que no.
Hay de todos los colores
porque son de diferentes campos,
de diferentes zonas.
Uy, el olor.
Es como sur,
como sale ese.
Este guardia a hora y media,
no, en el yacimiento.
A 3.000 metros de aquí,
en unas rocas,
pues de hace 300 millones de años.
¿El C8 cuál es?
El Casablanca 8.
Este fue el mejor pozo históricamente del campo.
¿Por la calidad y por la cantidad?
Por la cantidad, básicamente.
La calidad no son los mejores.
Los Casablanca son los pozos
con los apis más bajos.
Los crudos más ligeros son los otros,
sin embargo,
tienen otros problemas
como sulfídrico, etc.
Cuando habláis de calidad en el crudo,
¿cuáles son los criterios
o los parámetros que siguen
para decir que un crudo
es de mejor calidad que otro?
Sobre todo,
el contenido es ligero,
o sea,
cuanto más ligeros,
más contenido es ligero.
Ahí,
el C8 se saca.
Ha cabido agua, ahora.
Ahora,
a partir de eso,
se hacen diferentes productos.
Sí, sí.
O sea,
no,
lo que pasa es que
cuanto más,
cuanto el apis sea más alto,
el crudo es más ligero,
tiene más,
mayor contenido
en fracciones ligeras del petróleo
y el valor es más alto.
¿no?
O sea,
el precio,
el precio del petróleo
se fija en función
de un estándar
que es el famoso Bren,
¿eh?
Y en función del Bren
la calidad del precio
se marca,
entre otros factores,
por el lápiz,
y luego por cualquier tipo
de contaminante
que pueda tener.
Los productos
que tienen mucho
sulfídrico,
pues no son tan...
¿Es de buena cualidad
el crudo aquí,
el petróleo?
Sí,
aquí está considerado
como un ligero.
Sí,
cuadrera media alta.
Pensaba que sería
más espeso.
El problema
es que lo que estás viendo
ahora aquí
es una mezcla
de agua
y crudo.
El yacimiento
está al final
de su vida,
con lo cual
cada vez nos está
viniendo más agua
y cada vez nos está
viniendo menos crudo.
El operador que hace
aquí coge su muestra
de cada uno de los pozos,
ahora llevan bastante agua,
centrifuga,
toma su api,
temperatura característica...
¿El análisis?
Sí,
un pequeño análisis,
sí.
Se centrifuga
para sacar el agua
y se anota,
pues,
por pozo
y por campo
la característica
de cada uno.
¿Por qué se hace esto?
Porque, bueno,
cada campo
tiene sus socios.
No todos los socios
participan
con el mismo porcentaje
y no todos los socios
están dentro
de cada uno
de estos campos.
Entonces...
¿Todos los campos
no son...
¿Es un consorcio?
Es un consorcio
de distintas empresas
con participaciones distintas.
Hay empresas,
casi todas,
participan
en los mismos campos,
pero con porcentajes distintos.
Entonces,
tú cuando vendes
un barril de petróleo
porque por el reducto
sale todo junto,
tienes que distinguir
de qué cantidad
en ese barril
va de Angula,
va de Rodavallo,
va de Casablanca,
y qué calidad es.
Para después de hacer...
Tanto broma hacíamos
con los nombres,
pero son importantes los nombres.
Son los diferentes pous,
¿no?
La Barracuda,
o Casa 17,
el que hemos visto abans.
¿No?
Aleshores,
com podeu veure,
per exemple,
aquest és el cas d'avui.
Si toques una mica aquí,
veuràs que...
Ai!
Crema, crema,
està molt calent.
Que surt el cru,
que calenta...
¿A quina temperatura
pot sortir?
Et surt uns 120 graus
o 110 graus.
Com més aigua,
l'aigua al tempo de calorífic
més alt,
més calent surt.
Però, bueno,
la temperatura
és aquesta.
Baixarem a baix de tot,
que és la cota 7,
que li diem,
que està a 7 metres
per sobre el nivell del mar.
Després tenim la cota 15,
la cota 23,
la cota 32,
la cota 40 i 47,
que és l'heliport.
Ho dividim per cotes
i per zones,
la zona de procés,
la zona de serveis,
la zona de perforació...
Ara exactament on som?
Ara estaríem
amb el que seria
la coberta de perforació.
O sigui,
aquí,
diem la coberta,
perquè és un espai bastant ampli,
en el qual,
aquí van,
quan es perfora,
tota la tuberia,
tota la tuberia,
que són tubs
de diferents diàmetres
i una llargada
d'uns 10 o 12 metres,
tots es posen aquí,
a direcció nord-sur,
que estem ara,
s'inspeccionen
abans de baixar el pou.
I des d'aquesta torre
que tenim davant
és des de la torre
de perforació
que és des d'on es perfora.
El que heu vist
en les pel·lícules,
que es van posant els tubs,
els van roscant,
hi ha una màquina
que li dóna força
i pressió
i roda,
és quan es van baixant
els tubos
i el trepen
o el tricó,
que se'n diu,
que està a la punta,
és el que va perforant
el terreny.
Aquesta torre
no perfora
des de l'any 2002,
2002,
que es van fer
els últims pous,
aleshores,
clar,
són uns equips
que només es posen
en marxa
per qüestions
de manteniment,
una vegada al mes,
s'haurien de posar
a punt
per emprendre
una operació
d'aquestes,
d'una quantia econòmica
important,
on no pot fallar res.
en comunitat,
el positional,
la Hoges Royals,
i el seu senyor
amb l'estatkanya
s'haorgut.
Hi ha més moviment.
Ara entrem a la zona de procés.
Hem baixat a baix.
El cru es reuneix tot el cru de tots els pous.
S'ajunten.
En canvi, els pous de plataforma venen calents.
Els barregem, els refrigerem tots.
I d'aquí ja passa el procés de separació.
L'únic que es fa aquí és separar per gravetat
l'aigua, el gas i el petroli.
Això es fa amb aquests tancs d'aquí, que són els separadors.
En tenim sis.
Per separar el cru del gas a l'aigua.
El cru, una vegada separat, passa amb un tanc més gran,
que en diem un tanc d'amagatzement,
i d'allà amb les bombes, que ara les veurem,
convegem el cru cap a l'oleoducte.
Abans d'enviar l'oleoducte, el cru passa per una estació de medició,
perquè hem de saber quant de cru produïm.
Això són turbines que medeixen la quantitat de cru que enviem.
i d'aquí ja passa aquesta d'aquí.
Aquesta és la tuberia, i aquí ja va cap a l'oleoducte,
marxa cap a terra.
Aquest seria el recorridor del barril de crudo,
des que sale hasta que entra.
Aquesta ja és el crudo sin gas,
pràcticament i sin agua.
Aquí sí que lo verás, este color, negro.
a l'oleoducte.
Els dirigim per unes escales de ferro cap a la cota més baixa,
i quasi a tocar el mar, com aquell qui diu.
És impressionant, això.
Abans hem estat a la cima de caps de pous,
més abans de la cima de cap de pous hi havia la torre de perforació,
i a la cota més a la cota més.
Per dintre d'aquestes tuberies passen les altres tuberies
fins a arribar a aquests 3.000, 3.000, 4.000 metres,
on estan els jaciments.
Neteixen les potes perquè aquí sorgeix un pes impressionant de musclos.
que els plantegem, és un problema.
Llagostes i això no es fan.
Llagostes també, també.
Els bussos pujen.
Hi ha instal·lacions que hi ha al mar.
Normalment es fa molt de marís.
Hi havia fotos a dalt de llagostes.
Sí, sí, que se les pingeix.
Mentre no sortim monstres marins, allò mutantes.
De moment no n'hem vist mai cap.
Sirenes.
Tampoc n'hem vist mai cap.
Potser algú veu de sirenes.
És més de boca que de res.
Sirenes no, però sí que és cert que els peixos i els musclos
fa un quant temps van haver de compartir el seu habitat amb un sismògraf.
El sismògraf es va instal·lar fa dos anys.
Dos anys.
El que passa és que després van tenir un problema amb un cable que se'ls va trencar
i van perdre la comunicació.
a l'estiu que es va trencar a l'estiu.
El van recuperar una altra vegada i ara aquest estiu ho tornaran a posar.
O sigui que va durar com quatre o cinc mesos.
El fet de posar-ho aquí era perquè hi havia la plataforma, no?
Sí, hi havia la plataforma i llavors hi és un lloc molt bo
per tenir aquest sismògraf i recollir les dades, perquè això no és molt difícil.
De fet, quan es fa un estudi geològic per ubicar una infraestructura d'aquest tipus,
el primer que s'ha de mirar és el tema sísmic, no?
Sí, el tema sísmic, el tema del sol, com està la duresa, etc.
I això serveix per tenir un punt més, entre el que és l'Observatori de l'Ebre,
tenir un punt més de referència dels moviments sísmics.
Però també això ha servit per, aquest punt de la plataforma, per medir corrents marines.
L'Institut Oceanogràfic tenia instal·lats aquí uns correntímetres
a diferents nivells, penjats a la torxa, també per saber com anava el tema de corrents.
Hi ha hagut medidors d'ones, també, a la Mediterrània,
amb aquesta distància, les altures de les zones.
De forma així, en un lloc amb el Mar del Nord,
o aquí a la Mediterrània, és molt diferent pel tema de l'onatge.
Aquí el que és cota 15 és cota 15 perquè està pensat que l'onada,
amb 100 anys, la més alta va ser de 8 metres,
però si posen la plataforma a aquest nivell,
no, la zona periosa, o la zona de més activitat,
la posen a 15 metres,
una vegada i mitja l'onada més gran.
Però a la cota 15, al Mar del Nord, igual és a 30.
Després de transitar per tots els mòduls,
a fascinar-nos amb tots els processos,
era el moment d'allunyar-nos novament del soroll
i anar a fer un cop d'ull a la sala de control.
Això s'ha de controlar correctament.
Tots els PLCs, els ordinadors que controlen diferents paràmetres,
poden controlar des d'uns caps de pous del xipirón,
fins a un sistema de sincronització de generadors,
el sistema d'alarmes, el de la dreta de tot,
és el cor, diguem, de la prevenció
quant a alarmes de detecció de gas,
de foc, de gas de sulfídric, etc.
Les pantalles estan duplicades,
es poden veure a diferents llocs,
i ell, si salta una alarma,
automàticament pot saber en quin lloc precís,
quin sensor exactament,
concretament, ha activat l'alarma.
Llavors ell pot dirigir, exacte,
les persones que facin falta
per veure si realment és real
i si ho és prendre les mesures apropiades.
Tot i que el sistema d'alarmes està preparat
perquè automàticament actui una sèrie de sistemes
per tal d'aïllar el problema.
Totes les zones aquestes que hem visitat d'explotació,
quin problema?
A l'exterior el problema principal pot ser
escapament de cru,
amb el qual també hi hauria escapament de gas,
pot ser gas combustible i gas sulfídric,
el sulfídric és perillósíssim,
a part de combustible també és perillósíssim,
perquè sense tu l'oral et pot matar.
Correcte?
A tota la planta de producció,
normalment a uns 20 centímetres de terra,
hi ha com 30 detectors de gas sulfídric.
A diferents nivells hi ha detectors de gas combustible.
Per què?
Perquè pot ser que rebenti una tuberia de gas,
pot ser que rebenti una tuberia que hi hagi cru,
el surt cru també surt gas,
el qual el detecta.
I a part d'això,
és a dir, un problema es pot detectar
pels detectors d'alarma,
detectors de gas combustible o gas sulfídric,
i també per les variacions en el procés.
És a dir, si hi ha una fuita molt gran de cru,
els separadors baixarien de nivell,
és a dir, hi hauria una sèrie de mesures indirectes
que et diria que hi ha un problema
a un lloc de terminal.
En aquesta sala de control,
ens vam trobar un autèntic veterà,
el Miguel.
Pues aquí en Casablanca desde el 82.
¿Quién te puede entender que lleves tantos años trabajando aquí
y no hayas tenido tentación de trabajar en tierra?
Hombre, eso es como el que trabaja, yo que sé,
en rapinería o en General Motors o toda una vida.
Pero que eres una persona muy solitaria
y aquí estás bien o...?
Hombre, debe de ser que el trabajar aquí ahora
tengo como un poco de agorofobia cuando salgo fuera.
Sí.
Pero bien, es llevadero.
¿A los compañeros bien?
¿Habrás conocido a todo el mundo que ha trabajado aquí?
A muchos, muchos.
Han pasado por aquí mucha gente ya.
Siendo un espacio reducido y teniendo tanto contacto
también habrás hecho buenos amigos, ¿no?
Buenos, buenísimos.
Algunos, sí.
También algunas enemistades, lógicamente.
Pero eso pasa en la vida a cualquier momento, a cualquier hora.
Claro.
Por lo tanto, si estás desde el 82, pues no hay más que hacer cuentas los años que llevas aquí.
Desde aquí 25.
Vam abandonar la sala de control
y vam pasar nuevamente pel módulo de acomodación.
Ens habían dejado la enfermería
y allá íbamos entrar y nos vamos a encontrar al sanitario.
¿Cuánto tiempo llevas aquí?
Pues casi dos años.
Generalmente, ¿cuáles son los problemas con los que se presentan?
Pues lo normal es las enfermedades comunes, como en cualquier otro lugar,
ya sean catarros o alergias.
Y luego, pues también, pues claro, por el lugar de trabajo, pues se pueden dar traumatismos.
Bien, me imagino que tenéis unos protocolos en caso de alguna urgencia sanitaria,
de alguno de los trabajadores que tuviera algún problema más grave, ¿no?
Por supuesto, tenemos las 24 horas y los 7 días de la semana un helicóptero disponible
para en caso de tener que evacuar.
En 20 minutos tenemos aquí un sistema de evacuación y está todo protocolizado.
Antes hablábamos con Miguel, que nos dijo que una vez tuvo un problema de cervicales y de vértigo horroroso.
Claro, tener vértigo aquí tiene que ser lo peor, ¿no?
Pues una faena, una faena.
Lo que pasa es que, bueno, se dejó tratar, porque estaba un poco reticente el hombre,
y al final se dejó pinchar y mejoró mucho.
La verdad es que se quedó muy contento.
Hablabas de catarros. ¿Aquí os ha venido el virus de la gripe este año también?
No. La verdad es que nos hemos librado.
Estamos aquí aislados y para bien o para mal, pues mira.
Otros años sí que os habéis encontrado, ¿no?
Hemos tenido, no sabíamos muy claro si eran gripes.
Hemos tenido épocas, pues cuando ha habido esos cambios tan bruscos
con el cambio climático de temperaturas y de vientos.
Aquí, claro, están entrando y saliendo de sitios cerrados a espacios abiertos.
Pues hemos tenido épocas malas, que ha habido bastantes catarros.
Pero la verdad es que gripe, lo que es gripe, epidemia aquí en situ, no.
¿En general son buenos pacientes?
Bueno, eso ya tenemos, vamos a decir que de todo.
Sortíem de la infermeria ubicada al mòdul d'acomodació, una mica desfent el camí que havíem iniciat unes tres hores abans.
La visió del mar i de la pròpia plataforma des de l'heliport ens feia interrogar-nos sobre el futur d'aquesta instal·lació.
Bueno, en principi, com has dit bé, jo va tenir un començament i tindrà un final, no sabem quan.
Hi ha plans de producció, en principi, tenim fins al 2013 en funció de les reserves actuals i del preu del barril actual.
De dues maneres, al final d'això, una vegada no sigui rentable o inclús s'acabin les reserves, és abandonar-ho, abandonar-ho totalment.
Aquest és un dels camins que hi ha i s'estan fent provisions econòmics de fons per fer-ho.
Aleshores, abandonament total vol dir deixar tant el que és l'estructura, eliminar-la.
Es pot fer de diverses maneres, tallar-la i portar-la, diguem-ne, a transportar-la a terra.
També, complint amb la normativa que hi hagi en el seu moment, es podria allunyar-la del que és la costa i bolcar-la,
i que fos com un centre de regeneració.
I una altra solució, s'estan fent uns estudis d'amagatzement de CO2, que això serà, se sabran les conclusions d'aquest estudi, finals del 2007, a finals d'aquest any.
I estan veient si el jaciment pot, diguem-ne, amagatzemar CO2, o CO2 que es captaria de les zones, doncs d'aquí del petroquímica i de la refineria, captar aquest CO2 i injectar-lo en el mateix jaciment.
Això donaria més vida, o sigui, donaria continuïtat a l'estructura, al marge que serviria per una recuperació terciària, diguem-ne, del poc cul que pogués quedar, i dintre del que és els marges que hi ha d'emissió de CO2 a l'atmosfera.
Un programa que encara no està concluït i que d'aquí a finals d'any se sabrà.
Manolo, després de tot el que hem vist i ens hem ensenyat, no vull ni pensar el que supondria tenir que desmontar i deixar-lo tot tal com estava, quan arribasteis al 25 anys.
La verdad que seria un treball duro i largo, perquè des de l'abandon de tots els poços, hi ha de seguir unes pautes per tenir la garantia de que un pozo en el futur no vuelva a fluir i pugui contaminar.
Con lo cual, habría que abandonar tots els poços i després, com es, aquesta estructura és tremenda i estàs viendo part d'ella.
Hi 150 metres que estan, 150, 160, depende de la zona, que estan debaixo del nivell del mar.
Con lo cual, com comprenderàs, és una cantidad importante, un treball important a desenvolupar.
Però esperem no verlo, esperem que dure molt temps.
¿Es posible que la noció del tiempo sea diferent aquí?
Aquí hay lunes y domingo.
Lunes todos los días, domingo el día que te vas.
El que estava clar és que el nostre futur més immediat estava novament a l'helicòpter.
Era el moment d'iniciar el ritual de seguretat, abandonar el casc, acordar-nos el cinturó, posar-nos l'armilla a salvavides
i molta tranquil·litat en el vol de tornada cap als garidells perquè, ja ho saben, la veterania és un grau.
Sous-titrage Société Radio-Canada


Sous-titrage Société Radio-Canada




Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada

Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
1990, amb aquest llarg adorada, Quina nit,
i aquesta cançó, Vull quatre barres.
Mira'm els, mira'm els, mira'm els, mira'm els, mira'm els, mira'm els...
I a nivell estatal teníem un grup anomenat Los Flechazos,
que feien música divertida, entretinguda, d'aquest tipus,
i que avui en serveix per acomiadar aquests 25 anys de ràdio, 25 anys de música.
Los Flechazos, 1990, La Chica de Mel.
Música
Siempre pensé que te podría encontrar, sirviendo copas en la barra de un bar,
en un anuncio de lovable o en Playboy.
Buscando taxi en una cena de Bronx, o seduciendo a tu primer profesor,
o de enfermera para todo, de un botón.
Lo que jamás yo pude imaginar, era encontrarte a lomos de ese animal,
sonriendo a los amantes del popar.
Ahora sé que tú eres color y papel, y sé que tu cuerpo nació de un pincel,
y que los críticos acercan sus gafas al cuadro de mel.
La gente aplaude sin pensar al autor, por su valor al combinar el color,
pero yo prefiero fijarme en la marca de tu bañador.
De dicho sueño con que puedo mirar, tus pies descalzos por el parque central,
tu boquetí, fanlix, comiendo un casa.
Y te imagino paseando en los gols, hacia el estudio del famoso pintor,
tras una noche de champán en Nueva York.
Y aunque Mel Ramos no te quiso pagar, y te marchas andando de ese local,
tu retrato cada día vale más.
Ahora sé que tú eres color y papel, y sé que tu cuerpo nació de un pincel,
y que los críticos acercan sus gafas al cuadro de mel.
La gente aplaude sin pensar al autor, por su valor al combinar el color,
pero yo prefiero fijarme en la marca de tu bañador.
Nueva York
Vamos a ver