Música
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba...
Desde Tarragona Radio, Donín Paz
Al número 370 de Habaneras
Desde el balcón
Cada negra nit
Busquen el sopló que entra a la taberna
Al venir la plusa
Va mal anant dies de tardor
Marinell jove, ribad y pot
Amb color negra lligat al coll
Al rodesò que es perdona
Vida si ha tolador
Corre l'ola, posa'm un got de vi
I et cantaré una cançó
I mentre li canta una vanera amb la guitarra
Ella vol el cul, balancet, els pitxis com la rialla
I mirant poqueta, picant l'ullet al noi d'angalella
Pujolant el cos, marquant el compàs d'aquella vanera
El teu cos m'encena, el teu cos amb tot muleteta vella
Jo t'estimaré fins al final del temps si tu vols ser meva
I la vella l'olva
I ets el davantat
Mans a la cintura, ballant sultura pel seu amat
Vinga, la rumba!
Me n'arriba al vespre la tabernera encisadora
Esferà el galantre com cada nit l'haurà enamorat
Amb la guitarra i un got de vi
Cantarà alegre tota la nit
Cançons de cuba, cansa, mulata, si fa on venir
Corre l'ola, posa'm un got de vi
I et canto tota la nit
I mentre li canto a una vanera amb la guitarra
Ella mou el cul, malacena, es pixi, es fa una rialla
I mirant poqueta, picant l'ullet al noi d'angalella
Pujolant el cos, marquant el compàs d'aquella vanera
El teu cos m'encena, el teu cos amb tot muleteta vella
Jo t'estimaré fins al final del temps si tu vols ser meva
I la vella l'ola, llens al davantal
Mans a la cintura, ballant sultura pel seu amant
Mans a la cintura, ballant sultura pel seu amant
Mans a la cintura, ballant sultura pel seu amant
I amb aquesta introducció de la rumba habanera
Lola Tabernera de Carles Casanova i Josep Bastonga Carre del grup Xarxa
Hem obert l'espai d'avui i ara
Fem un canvi una mica fort
Perquè és l'expressió polifònica, l'expressió coral
I serà el cor canticorum i una habanera
Leyenda marinera
Lola Tabernera de Carles Casanova i Josep Bastonga Carre del grup Xarxa
Lola Tabernera de Carles Casanova i Josep Pollan
Lola Tabernera de Carles Casanova i Josep Bastonga Mar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No m'ho privis, dolça mare, ja sé amb quanta buïdor
he deixat l'amor del pare.
Mare, vull ser pescador, vull ser pescador i no frara,
que sóc fill de pescador i malprat el teu dolor.
Jo tinc les venes salades, mare, vull fer-me a la mà,
mare, vull fer-me a la mà, i que empresiu les sonades.
Poblada pescador, de pescador,
la banda verde del carna,
frega una mara enfermó, si on feiró,
la mare arribada,
frega que ara torni el seu fill,
si el seu fill...
veu la mare en calma, i mentre res aturant,
en aquell precís instant, torna el fill i així li parla.
Mare, vull ser pescador, no m'ho privis, dolça mare,
ja sé en quanta buïdor, he deixat l'amor del pare.
Mare, vull ser pescador, vull ser pescador, no frara,
que sóc fill de pescador, i malprat el teu dolor.
jo tinc les venes salades, mare, vull fer-me a la mà,
mare, vull fer-me a la mà, i que empresiu les sonades.
mare, vull ser pescador.
Mare, vull ser pescador.
I us farem imaginàriament un gran salt, agafem força,
o mira, mirant aquí des de la platja o des del port de Tarragona,
gairebé que les veiem.
Les Illes Balears, concretament allà a Mallorca,
el grup Arpellots Havaneras,
Havaneras Van, interpretant de Miquel Costa
y de Pere García, si tamén del grup Marina.
Canta i boga el mariner,
tot sol dins la seva nau,
i el fons serà del cel blau,
aguaita l'estel primer,
i la nau seguit, seguit,
se balandratja i avança,
i sobre el mar amb onança,
vol a dormir de la nit.
l'ambetal de la ribera,
papallona,
menja pel mar,
i fa l'aigua tremolant,
i fa l'any Ripoll rodatja,
a la teva amunt,
i fa l'an Ты armada,
en Saquerícia de Ogell,
i en el cant del marinert,
ven dispoin des del mar,
i amb l'o cant del mar,
part a les ones llunyanes,
Perdudes veus de campanes i aromes de taronjers.
Àngels de pura claror, arreu l'estelada encenen
i baix de l'aigua s'estenen llums de blava resplandor.
Estels pel salt de la nit, claror dins l'abisme blau
i amb mig sospes a la nau, com si anàs per l'infinit.
A baix per l'enamorada, l'ona del mar infel.
I tremolant dins del cel, parla de Déu l'estelada.
I alçant els ulls de l'altuna i d'enyorant s'ha cantat.
Se'n va el mariner remat, que vol demanar insegura.
Qui no sent el mariner com va remençant sa pau?
Qui sap on serà la nau?
El mor i l'estel darrere.
L'estelada.
L'estelada.
L'estelada.
L'estelada.
L'estelada.
L'estelada.
L'estelada.
L'estelada.
D'acord que ara que comence de una forma no va por ahí.
A laاضja.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De la habanera de Sebastián Iradiar, la paloma.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara, canviant d'estil, ens anem al 3x4, un balset de Josep Martí Beppes
i la música de Ricard Viladesau, les veus de l'Estein, Mar Bonança.
I tot descanse, tot un sol al,
l'or en Bonança, des del sorrel.
Mar ha dormit, sense cap salt, sense de llit, de fer cap mal.
L'any des d'enscan i el mar ben blau, tot va cantant, n'himnes de pau.
No passa ben, massa, tens de repòs,
i el mar no es vol, no es vol de brum,
de brum, de brum, de brum.
Sembla que corre pel selenió.
No passa ben, massa, tens de repòs,
No passa ben, massa, tens de repòs,
No passa ben, massa, tens de repòs,
No passa ben, massa, tens de repòs,
No passa ben, massa, tens de repòs,
i el mar no es vol, i el mar no es vol,
i el mar no es vol, no es vol, no es vol, no es vol, no es vol.
Oh, se'n va,
lluny de la platja,
Sembla que corre,
pel selenió.
Sembla que corre,
pel selenió.
I s'endevine,
dolç o de nec,
una gavina,
s'atura el cel,
No mou cap pala, ni peratzar,
L'ocell s'enganya,
mirant la mar,
Per el vol mirar,
torna a mirar,
Xispa i sospira,
i no se'n va.
No passa ben,
tens de repòs,
i el mar no es vol,
i el mar no es vol,
i el mar no es vol,
se'n va,
lluny de la platja,
Sembla que corre,
pel selenió.
Sembla que corre,
pel selenió.
No es veurà bé,
saltar plenament,
i el mar tot era,
mar de morança.
Quintana
Nòria Cartanyà i Javier Pardina us dient adéu una setmana més
després d'haver escoltat i oferir-vos el número
370 davaneres des del balcó a través de Tarragona Ràdio.
Fins la propera setmana.
Que es va llegir molt bé.
Que allà en La Habana me hablo de sueños, de caña dulce y de buen café.
Molatae, la cubanita, que allá en La Habana con su sonrisa medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul, yo le cante esta manera, con la brisa caribeña, que acarició nuestra piel.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad, de callos y de manglares, de guajiros y palmares.
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música