El disc Rovellat, amb Joan Maria Bertran.
Molt bona tarda, benvinguts en aquest dissabte,
en aquesta nova edició del disc Rovellat,
el 14è programa, la 14a setmana, que estem al teu costat,
cada dissabte, amb el disc Rovellat,
oferim-vos els discs de vinil que tenim al nostre magatzem oblidats
i que, en motiu d'aquests 25 anys de Tarragona Ràdio
que celebrem aquest 2011, hem decidit a treure'ls,
a treure'ls i la pols, a deixar-los una miqueta arregladets
i ja preparats per les vostres uïdes, perquè els escolteu
i visqueu amb nosaltres aquest record de la dècada dels 80
i principis dels 90.
Esteu preparats, preparades, comença el disc Rovellat,
avui és 9 d'abril del 2011 i els protagonistes en el dia d'avui
és un grup que ens arriba des de Menorca i que es diuen
Ja t'ho diré.
Avui repassarem cançons d'aquest Llarga Dorada,
el seu primer Llarga Dorada que van treure l'any 1991,
els Ja t'ho diré, anomenat És blau, és fester,
i hem volgut començar amb aquesta cançó,
potser la més coneguda d'aquest Llarga Dorada,
Ei Joan, molt bon dia.
Ei Joan,
no teva apuretat spinal',
no teva apuretat,
ampuretat de Malestat flospostos,
caïda o un jardí de carcs.
i de carcs.
Ei, Joan!
Mai eres així.
Vas perdre pas camí.
Ei, Joan!
Firmada a la vall, et vas quedar a sort amb aquell cavall a xerit.
Ei, Joan!
Ei, Joan!
Mai t'ho havia dit, però no és per aquí.
Rellotge d'ambues boges, brujures sense el nord.
I estic al tres camí a la mort.
Per molt que n'hi hagués que estigui la sort.
I estic al tres camí a la mort.
I estic al tres camí a la mort.
I estic al tres camí a la mort.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Pura el camp, trepitja la terra, per un surat sol.
Per un surat sol.
Per un surat sol.
Per un surat sol.
Per un surat sol.
Per un surat sol.
Pots arribir si estiu, menys fa llarga, s'espera.
Vull s'alleuger, sentir s'espai, sentir frescor.
Vull veure el cant de pitja, s'aterra.
Per un suretzat.
Per un suretzat.
Per un suretzat.
Per un suretzat.
Per un suretzat.
Per un suretzat.
Amb la seva vessant més dura i més rockera en aquesta cançó, per on surt es sol, els ja t'ho diré.
Va ser un grup de música menorquí destacat que formava part de l'anomenat rock català.
La història seva comença l'any 1986 a Ciutadella, a Menorca.
Cris Juanico, Sebastià Saurina, Carles Pons, Vicenç Fontestat i Jesús Moll,
provinents de diversos grups, decideixen unir-se per formar el grup Ja t'ho diré.
A l'inici del 1990 enregistren les cançons Ei Joan, És vell pescador, Mujeres,
i Último Verdugo, els estudis digitals de Palma de Mallorca,
augmentant la seva popularitat i fent créixer al públic els seus concerts.
Seguim endavant amb més cançons d'aquesta primer llargadura de Mirall Màgic.
Tastador de pols màgic, reflexe de cares angoixades.
M'he volgut mirar i no m'he trobat.
He perdut la meua imatge,
m'has robat la meua imatge.
Mirall Màgic, Mirall Màgic,
Mirall Màgic, Mirall Màgic,
Mirall Màgic,
Creador d'inspiracions,
sol·licitat pels més viciosos.
Quants desllengos s'han passat
per damunt tu i em sentit
la teua llor.
Quants diners més veig guanyar,
quan se n'he perdut,
ai Mirall Màgic,
Mirall Màgic,
Mirall Màgic,
Mirall Màgic,
Mirall Màgic,
Mira Calle Màgic,
Mirall Màgic.
Oh, oh, oh, oh, oh...
Oh, oh, oh, oh, oh...
Te mira la cara i no em veig!
Estàs entelat d'una pol·les blau...
Tens rasgades de pua, de paita, he despertat d'un somni viatjant per el Perú.
Tens rasgades de pua, de paita, he despertat d'un somni.
I una de les coses interessants que tenen aquest disc de vinil
que nosaltres recuperem amb el disc rovellat des de ja fa unes quantes setmanes
és el que ens trobem en el paperet que portaven a dins amb tota la informació
i era potser més personalitzat del que se fa ara mateix.
I anem a veure què és el que ens deien des del És Blau, És Fester.
Ens deien que un grup d'amics amb ganes de gresca van agafar unes guitarres
i altres instruments musicals i se'n van anar a córrer a món
escampant cançons ben engrescadores.
Aquest conjunt té un nom, ja t'ho diré.
Es veu que tenien moltes coses a dir i les van esvantar primer per tota Menorca
i després van passar a la mar i ara fan camí per terres catalanes.
Els conec des de petits i, esclar, si em demanen una cosa no els hi puc negar.
Això ho deia el Pere Melis Pons, que va fer aquests petits escrits
en el que és el paperet, el full, en el que també donen les gràcies
i fan alguns petits comentaris del seu primer disc.
Aquest és Blau, És Fester, els ja t'ho diré.
I, a més a més, portaven la dedicatòria per na Sílvia Moà,
un petó ben fort, el 5 del 12 de 1991.
La Sílvia, que és la Sílvia García, que els va entrevistar
i sempre entrevistava tots els grups que passaven i que tenien un nom
i passaven per Tarragona.
Doncs, els ja t'ho diré, no podien ser menys.
I per na Sílvia, aquí aquesta dedicatòria del Cris Juanico.
Seguim amb aquest escrit del Pere Melis Pons.
Ens diu que el cas és que han preparat un nou disc
i el seu nom serà o és, és Blau, és Fester.
Aquest títol és una frase feta ben viva en el parlar en pla de Menorca,
pla català, on es conserva l'article salat,
és, s'ha, s'est, per, el, la, l'és,
que ens va portar la bona gent de l'Empordà
quan la conquesta de l'illa pel bon rei Nalfons de Franc
l'any 1287.
Bé, i més cosetes, eh, que si voleu, doncs, bé,
tan sols us heu de fer amb una còpia original del seu primer disc,
perquè això en el CD potser no hi serà.
I bé, tindreu la sort de poder veure i viure aquestes petites anècdotes.
Anem a por una altra cançó, anem avançant, el temps no para,
i ara escoltem la darrera de la cara A, és Arbre Tort.
Tornia s'embrantant,
jo que ja veu i de la mà,
ja té una bona sedat.
Som com un avançant,
i un vestiment de l'or.
Som com un avançant,
i un vestiment de l'or.
És com una espina entrevassada,
en rel del meu goll,
quan vas a pareixer
del tu que va i blanc, blanc, blanc, blanc, blanc.
I els ulls trencats,
els braços que ratxaven de sang,
es posa sa barat,
la teua ment en blanc.
Som com un avançant,
i un vestiment de l'or.
Som com un avançant,
i un vestiment de l'or.
És la cançó que tanca, com dèiem,
la cara A d'aquest disc,
és blau, és feste.
En aquest full de l'interior del disc,
hi trobem, a part dels agraïments,
d'aquest escrit del Pere Melis Pons,
un apartat molt divertit,
que es diu Anuncis Ecomènics,
i que ens trobem, per exemple,
Anuncis, no sé en qui els deuria fer,
però algú del grup,
i que són Anuncis Tipo Diari,
per exemple, hi podem trobar
Canvio Barraca a la Mina
per apartament a Miami,
ex-agent del KGB
s'ofereix per fer de xorizo
a discoteca Ciutadella,
banda de jubilados
formaria parte de gobierno
vasco balearo similares,
s'ofereix mossèn per espantar la canalla,
tinc un gran piano de cua
a molt bon preu,
a més regalo la sogra,
que és la que el toca.
Bunyol de Bacallà,
extremeny,
llicenciat en caligrafia,
busca feina a Catalunya.
Ben turmics,
tot terreny,
250 centímetres cúbics.
No hi ha hagut la gràcia en aquest.
I rubia llenita,
francès, griego, catalan,
hecho diferencial,
beso negro,
croata,
servito
i carrete filipino.
El disc rovellat,
la música dels 80 i 90
en vinil.
Hem donat el tom al disc
i ara anem a escoltar
el Camp de Flors Negres.
Per part de,
recordem-ho,
ja t'ho diré,
és el grup protagonista
avui en el disc
Rovellat
d'avui dissabte
9 d'abril
del 2011.
Somni i gustem
que m'agobies
Si tu volguessis
seríem companys
Somni i gustem
que m'agobies
Si tu volguessis
seríem companys
Ha ha ha!
Fins demà!
Fins demà!
A Viure, a l'Ala Importar, on preparen la gravació del seu primer disc oficial, aquest que estem escoltant.
És Blau en Fester, amb el qual faran una gira per Catalunya.
L'any 1993 treuen el seu segon disc, 2 o 3, produït per l'exopa de cabra Josep Tió.
M'al·lucina, és una altra de les cançons amb ritme amb molta força d'aquest primer llarga durada dels Ja t'ho direm.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
M'al·lucina, m'al·lucina!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Marcina, Marcina, Marcina, Marcina...
Marcina, Marcina, Marcina, Marcina, Marcina, Marcina...
Per cert, aprofito la benentesa ara mateix
mentre escoltem aquest malucina dels Ja t'ho diré
que ens oferim a fer de mitjancers dels vostres desitjos
a través del nostre correu electrònic
discrobellat arroba terraonaradio.cat
Qualsevol disc o grup de finals dels 80 o principis dels 90
que us vingui de gust a escoltar per un o altre motiu
ens ho feu saber i nosaltres estudiarem la vostra proposta.
Recordeu el disc robellat, discrobellat arroba tarragonaradio.cat
També ens podeu enviar els vostres missatges
a través del nostre grup que tenim al Facebook
discrobellat tarragonaradio
Busqueu això pel Facebook i ho trobareu de seguida
us feu amics i ens podeu deixar els vostres comentaris
a part que a través d'aquest grup del Facebook
podeu escoltar els darrers programes
i també, com no, veure altra informació que tenim del grup en qüestió
dels Ja t'ho diré, per exemple
tenim penjat el vídeo del Ei Joan
que es va donar a conèixer en el seu moment
l'any 1991 a través del canal 33
Bé, són petites suggerències
espero que em prengueu nota
també ens podeu escoltar a través del tarragonaradio.cat
Qualsevol d'aquests mitjans
és vàlid per posar-se en contacte amb nosaltres
a través de la pàgina web tarragonaradio.cat
a través del Facebook
discrobellat tarragonaradio
o a través del nostre correu a la clònic
discrobellat arroba tarragonaradio.cat
Una cançó que va tenir força èxit
en aquells principis dels 90
Més ben igual
A la vall amb pisclata
i amb tant de costes per avall
Carregats com una mula
Més que mai
Més ben igual
Més ben igual
Més ben igual
Més ben igual
Més ben igual
Més ben igual
Més ben igual
Demà no m'hi falta
Més mengem amb uns barres
Més ben igual
M'endui menys per s'espamparres i de cervesa, i el palmer.
I el primer cop vindre'n vaure'n, esperem amb els companys.
A veure qui a la fa més grossa, a veure qui a l'hipòfis baix.
M'has fet igual, m'has fet igual, m'has fet igual, m'has fet igual, m'has fet igual.
Estem arribant al final del nostre programa.
Recordeu que cada dissabte, de dos quarts de dues fins a les dues,
estem al vostre costat, a través del 96.7 de la freqüència modulada,
i també en qualsevol moment, a través de la nostra pàgina web, tarragonaradio.cat.
Dir-vos també que ens queden dues cançons, intentarem escoltar-les.
La primera és Nena, i acabarem amb el tema És vell pescador.
Escoltem aquest... No, he dit Nena, mentida.
Es diu Neva, i és la penúltima cançó dels Ja t'ho diré,
des del seu primer llarga durada, és blau, és faster.
Menorca tan freda, no ho havia estat mai.
I tot canvia de color, ja de cap de cantó vestit de blanc.
– Nena, aleda ja he estat common character.
I a vegades damunt sa neu, moro traïcionant.
Record històric, confessant.
I una locra mirant al cel, la mare sapiant, ai posa preu, ai posa preu.
I una locra mirant al cel, la mare sap greu, ai posa preu, ai posa preu, ai posa preu, ai posa preu, ai posa preu, ai posa preu.
I una locra mirant al cel, la mare sap greu, ai posa preu, ai posa preu.
I una locra mirant al cel, la mare sap greu, ai posa preu.
I una locra mirant al cel, la mare sap greu, ai posa preu.
I decideixen plegar amb un darrer concert a Ciutadella, a poble natal del grup, el dia 27 de desembre del 2003.
Allà es va acabar la història d'ells com a grup, però sí que podem dir que el Cris Juanico encara continua fent de les seves dins del món de la música.
Però això és una altra història.
Avui ens hem centrat en aquest primer llarga durada i acabarem ja perquè el temps ens tira a sobre, de seguida seran les dues de la tarda i anem a escoltar la cançó que tanca aquest disc, És vell pescador.
Amics, amigues, ha estat un plaer, com sempre, us ha parlat el Joan Maria Bertran la setmana que ve, més.
Si voleu saber de quin tema o de quin grup escoltarem cançons, no deixeu de visitar la nostra pàgina web, tarragonaradio.cat, o també el nostre grup al Facebook, Disc Rovellat, Tarragona Ràdio.
Així que, amics i amigues, fins la setmana vinent. Adéu-siau.
Preparat!
Fins demà!
T'absolidaré.
Can de sirena l'any que ho assombrà.
Hi ha de fixar els vols de la mà.
Hi ha de fixar els vols de la mà.
Can de sirena l'any que ho assombrà.
Hi ha de fixar els vols de la mà.
Va, quin temps, va, quin temps, va, quin temps fa?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!