25 anys de ràdio.
Felicitats per molts anys.
El nostre dia serà el dia 17 de febrer,
que farem grossa a Caixa Tarragona.
Des de l'editoria Caixa Tarragona
farem programa especial dins del matí de Tarragona Ràdio
i a la tarda també aquí.
Intentarem convidar molts dels excol·laboradors
i col·laboradors també en actiu d'aquesta casa, Tarragona Ràdio.
I a vore'ns a l'any 1986, Ràdio Fòrum.
I avui i durant aquests dies recordarem un programa especial
que es va fer pels 20 anys d'aquesta casa,
un 17 de febrer de l'any 2006.
Els micròfons de Tarragona Ràdio
es traslladaven a l'antic mercat del Fòrum,
on estava la nostra emissora abans,
i convidàvem a gairebé tots els col·laboradors
i excol·laboradors d'aquell moment
a comentar-nos, a explicar-nos les seves vivences,
com ho estem fent també dins d'aquest programa de 25 anys.
Un programa que dirigia el nostre company Ricard Laoz
i que escoltarem avui la seva primera part.
Demà farem la segona o la tercera a les que convingui.
Ens anem 5 anys enrere.
Com us dèiem, un 17 de febrer de l'any 2006
a l'antic mercat del Fòrum.
Això serà d'aquí uns instants.
Però també avui, i no canviem d'any,
a l'any 1987,
el nostre company Joan Maria Bertran
ens acordarà 3 peces musicals d'aquell any.
Uau!
Déu ni dòl que tenim avui per oferir-vos.
I això és només a l'inici d'aquesta setmana, eh?
Amb el vostre permís,
anem per feina
i primerament comencem amb la música dels Celdes Cortes.
És que ens porten, com diuen ells,
retales d'una vida.
Benvinguts
Alts 25 anys de Tarragona Radio.
De los retales d'una vida
Sale una canción
Y de los sueños rotos
En el corazón
De ese amor perdido
Del que no queda ya nada
De las batallas perdidas
Sale un ganador
De las batallas ganadas
Sale un perdedor
De las sonrisas al viento
Hay lágrimas derramadas
Y los recuerdos al aire
Me besan la cara
Solo recuerdo lo bueno
De lo mal o nada
Aunque da tiempo
Valiendo
Vaya donde vayas
Y que me lleve volando
A tocar a otra guitarra
Pues así es como son
Aquest son retales
De una vida
El que nos porta
A los Celdes Cortos
Y ahora es el momento
De como os deia
Enviatgem en el temps
Ens traslladem
A l'antic mercat del Fórum
Un 17 de febrer de 2006
Passàvem per aquests micròfons
Entre d'altres
Miquel Avelló
Rosa Gutiérrez
Lluís Marçal
Francesc Valls
Dirigia el programa
Ricard Laoz
El matí de Tarragona Ràdio
Bon dia
I benvinguts al matí de Tarragona Ràdio
Avui és divendres el 17 de febrer
Aquí estem a la sintonia
De la ràdio de la ciutat
El 96.7 de la freqüència modulada
Avui volem celebrar
L'aniversari
Als 20 anys
De la posada en marxa
De l'emissora municipal
De la ciutat de Tarragona
De Ràdio Fòrum
Un programa molt especial
Que compartirem en un primer tram
Des d'ara i fins a les 11
Amb algunes de les persones
Que han fet possible
L'evolució de la ràdio
Realitzadors de programes
Col·laboradors
Tècnics
Locutors
Amb ells
Compartirem aquesta estona de ràdio
Com dèiem
Des d'ara i fins a les 11 del matí
Després
A partir de les 11
Un dels espais habituals
De cada divendres
L'aventura de la vida
L'espai que fem
Des dels estudis
De l'emissora
A l'avinguda Roma
Número 5B
I que ens portarà
Com a convidats
Avui alumnes
De tercer de primària
Del col·legi
De les Teresines
I després
Reprendrem
El programa especial
D'aniversari
Dels 20 anys
De Tarragona Ràdio
A partir de les 12
Amb altres convidats
Amb tots aquells
Que han estat responsables
Polítics
De l'emissora
Des del 1986
Fins ara
Fins a l'actualitat
Compartirem el programa
Amb Julián López
També amb
Josep Miquel
Sevil
Matías Palau
Josep Maria
Mostec
Gabriel Mas
Josep Félix
Ballesteros
I Maria Mercè
Martorell
Passarà pels micròfons
De la ràdio
L'alcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal
Parlarem amb alguns
Dels oients
Que hem tingut més fidels
Al llarg d'aquests últims
20 anys
En fi
Serà un programa especial
Un programa
Per recordar
20 anys de ràdio
20 anys de ciutat
Però també
Per parlar
Del futur
Per marcar-nos
Nous objectius
Com a ràdio
Com a mitjà de comunicació
Local
De la ciutat de Tarragona
És un dia
Molt especial
Que volem celebrar
Des d'aquí
Des de la seu
De l'Institut Català
D'Arqueologia Clàssica
De Tarragona
Des de l'antic
Mercat del Fòrum
Aquí
Justament
Ara fa 20 anys
Començava a sonar
L'emissora municipal
Si ens voleu acompanyar
Aquí estarem
Tot el matí
Fins a dos quarts
En de dues
Per acabar el programa
Brindarem amb una copa de cava
Així que
Tots aquells oients
Que ens vulguin acompanyar
A la recta final del programa
Estan convidats
Celebrarem
Brindarem
Per aquests 20 anys
De Tarragona Ràdio
Així és
La ràdio de la ciutat
Aquesta és la proposta
Que us fem
En aquest divendres
17 de febrer
Un divendres
Molt especial
Ara anem
A la publicitat
I de seguida
Saludem
Els primers convidats
Des d'aquí
Des de l'antic mercat del fòrum
El matí
De Tarragona Ràdio
Amb l'assistència
De l'alcalde
De Tarragona
Josep Maria Requesens
I el tinent d'alcalde
De relacions públiques
Julián López
Avui a les 6
Ha inaugurat
La quarta emissora
Municipal de Tarragona
Ràdio Fòrum
Ràdio Fòrum
El 102.6
Està situat
A la part alta
De Tarragona
I serà
L'emissora municipal
De tot
El cas urbà
De Tarragona
L'emissió
Serà
De les 10 del matí
Fins a
Dos quarts
D'una de la nit
Recordeu
Que la primera emissora
Municipal
Als barris
Fòrum
Ràdio
La Canonge
Seguit
De radiografia
Del barri
Del Pilar
I una vista ràdio
Que en l'emissió
On escolar
Dues emissores més
Es posaran en marxa
Per a completar
La xarxa
De radios municipals
Als barris
I que seran
Les de Sant Salvador
I Sant Pere
I Sant Pau
Això
Esperem que ben aviat
Sigui un fet
Bon dia
Avui fa just 20 anys
Aquestes paraules
Sonaven a través de les zones
Del 102.6
De la freqüència modulada
Era el dilluns 17 de febrer
De 1986
I es posava en marxa
L'emissora municipal
Ràdio Fòrum
Un nou mitjà de comunicació
Que neixia
Amb la voluntat
D'adreçar-se
Especialment
Als veïns de la part alta
I del nucli
Del centre
De la ciutat de Tarragona
Ràdio Fòrum
S'incorporava
A la xarxa
D'emissores municipals
On també hi eren
En aquella època
O acabarien sent
Bona Vista Ràdio
Ràdio Sant Salvador
Radiografia del Barri del Pilar
I Ràdio Sant Pere i Sant Pau
Avui
20 anys després
Volem celebrar
Aquest aniversari
De ràdio local
Des del lloc
On vam estar
Els primers estudis
De l'emissora
A l'antic mercat
Del Fòrum
A la plaça Rovellat
A l'edifici
Que avui
És la seu
De l'Institut Català
D'Arqueologia Clàssica
L'ICAC
Moltes gràcies
Per cert
A la direcció
I als treballadors
De l'Institut
Per les facilitats
Que ens han donat
A l'hora de preparar
Aquest programa
Tan especial
Per Tarragona Ràdio
Ens trobem doncs
A la sala d'actes
De l'Institut Català
D'Arqueologia Clàssica
Fent un programa
Que es perllongarà
Des d'ara
I fins a dos quarts de dues
Per tant
Si voleu venir a veure
Com fem la ràdio en directe
I participar en aquest programa
Us esperem
Sobretot
A partir del punt
De les 12 del migdia
Ja que a més
Tot just
Podrem tots
Brindar
Amb una copa de cava
Per aquest 20è aniversari
Parragona Ràdio
Així sona la Tarragona Ràdio del segle XXI
La Tarragona Ràdio d'aquest any 2006
Els nous indicatius de l'emissora
Que estrenaven fa poques setmanes
Amb motiu del 20è aniversari
I així sonaven els indicatius de Ràdio Fòrum
Ara fa 20 anys
Des de qualsevol racó
De la nostra ciutat
Podeu escoltar les emissores municipals de Tarragona
Amb informació i música
Per fer-te escoltar i escoltar-te
Emissores municipals de Tarragona
Ràdio Fòrum
112.6
Modulació de freqüència i sol esterofònic
Aquesta ràdio sonava així
Ara fa 20 anys
Ràdio
Que van fer possibles persones
Gent de Tarragona
Gent de la nostra ciutat
Com alguns dels que ens acompanyen aquest matí
En directe
En aquest programa especial
Saludem el Miquel Avelló
Miquel, bon dia
Bon dia, Ricard
El Quim Fernández Molla
Bon dia, Quim
Bon dia
I el Lluís Marçal
Bon dia, Lluís
Hola, bon dia
Miquel, què recordes d'aquella època?
Ostres
Ara que estava escoltant això
La sintonia aquesta
Em venia que fa 20 anys que soc més vella
Tinc 20 anys més, eh?
D'això
Bé, recordo, no sé
Moltes ganes de fer
Estàvem el francès
El Joan Andreu
Bueno, ara el Joan Andreu encara no hi era
Tots els que estem per aquí ara
I
I
Teníem moltes ganes de fer coses
Moltes ganes
Sortien algunes bé i moltes malament
Però sortien
Me'n recordo que, bueno, jo en aquell moment estava fent un munt de programes
Intentàvem cobrir tot el ventall de programació que podíem
Tots intentàvem fer programes
Fem... no sé, jo em vaig fer un munt
Un munt
Totes les hores que podia les anàvem cobrint, no?
I
I molt bé
Molt bé
Molt recors d'aquella època, molts
Quim, quanta gent vau començar impulsant
Tots els col·laboradors tècnics
Locutors
Aquella ràdio
Doncs
Jo calculo que vam arribar a ser
Doncs unes
Més de 100 persones
Vull dir que
Que duu fer el seu programa
Havia molta gent
Incluso amb cua
Perquè n'havien prou hores per fer els programes
Vull dir, va arribar un moment que
Vam
Que hi havia aquí
Durant tot el dia passava
Doncs una centenada de persones
Llargues
Ben bé
Tu feies de...
Va ser el primer cap de programes de l'emissora
Per dir-ho d'alguna manera, no?
Sembla que sí que va ser el primer
Sí, jo diria que sí que va ser el primer
I com es coordinava tanta gent en aquella època?
Tenint en compte que això
Que eren col·laboradors
Que no eren professionals
Era complicat
A veure
El problema és que tothom volia fer el mateix programa
Tothom volia punxar discos
I d'aquí no sortíem
Llavors havies de convèncer potser la gent
Que fessin altre tipus de programació
Anar repartint
Mirar que quedés una mica conjuntat
Però bé
Amb bona voluntat s'anaven sortint
Aquella ràdio es feia a l'antic mercat del Fòrum
És a dir, en l'edifici
Avui absolutament renovat
Que és aquest Institut Català d'Arqueologia Clàssica
Lluís, com recordes aquells primers estudis?
Aquell primer locutori de Radio Fòrum?
Bé, recordo una mica precari
Perquè estàvem en un racó del centre de serveis socials
Era la part de dalt
Era el centre de serveis socials de la part alta
I estàvem allí arraconats
I era com si ens haguessin deixat l'espai
Allò, vinga, va, sobre aquest espai farem la misura
I volia dir el que acaba de dir el Quim
De les hores que estaven totes donades
La meva experiència
Que bé, nosaltres vam arribar
Ara érem tres persones
Que també volien fer música, com tothom
I ens van dir
Bé, està totes les hores donades
I només queden informatius
Aleshores el director d'aquell moment
El Francesc Baix Calçada
Ens va fer un curs accelerat
De periodista informatiu
Va veure que la cosa o no
Va acabar de funcionar
I ens va donar, doncs, una mica de llibertat
Vam fer un híbrid
I vam començar el dissabte de febrer
A les 9 del vespre del 86
Un informatiu que es deia Forum Cultural
I el que ens han dit abans
Que era la veu de Montgermà
I jo era el que ficava la música
I era això, informatiu, musical
En aquella època, Quim
Bàsicament, el que explicàvem
És que a la ràdio s'adreçava
Al nucli de la Paralta
I del centre de la ciutat, no?
Perquè hi havia les altres emissores
Repartides pels barris
Exacte, aquesta havia de ser l'emissora
D'aquí de la Paralta
El que passa, que bé
Com que dintre del nucli de la ciutat
No n'hi havia cap més
Se va convertir en la de tota la ciutat
Bé, del nucli de la ciutat d'aquí, no?
Però hi havia també Sant Pau
Hi havia Bonavista, Canoja
No sé, suposo que en deixo una
Però n'hi havia diverses repartides
Per tot el municipi
El Miquel Avelló també va coordinar
Durant una bona temporada
La programació, no?
Sí
Com era la graella de la ràdio
De fa gairebé 20 anys?
Ostres
Com que ens repartíem la feina
Perquè érem molts
Però eren pocs els que podíem
En aquell moment
Erem pocs els que podíem estar
Tot el dia
Hi havia gent que treballava
Hi havia gent que no podia estar
Tot el dia a la ràdio
I van coincidir uns quants
Que estaven moltes hores a la ràdio
I bé
Ens vam repartir una mica la feina
I jo vaig
Per
Com se'n diu això?
Per decret o lei
Vaig estar
Jefe de programació de musicals
Que no sé exactament què era
Però que quedava molt bé
I intentaven coordinar
El que era la música
I bé
Doncs
Ja dic
Intentàvem cobrir totes les hores
Jo feia
En aquell moment encara no
Bueno, sí
Va començar Pimpanroc
El programa que feia jo
Que vaig estar fent
Durant 11 anys gairebé
Fèiem
Fèiem un programa
Que es deia Radiomania
Que parlava sobre temes de comunicacions
A la tarda fèiem un programa
Que intentàvem entrevistar
Polítics
I gent així del món de la cultura
Que ja ni m'imagina
Ni m'en record
Com se'n ve
No sé
Fèiem un munt de programes
Intentàvem allò
Doncs mantindre la ràdio
Mantindre la ràdio a la ciutat
Que és a l'aire
I intentar-ho fer
El millor possible
I tècnicament, Lluís
Què teníem en aquella ràdio?
Perquè ja has dit
Que l'estudi estava en un racó
Però a més
Dins de l'estudi
Que hi havia
Doncs
Ja t'ho dic
Era molt precari
I aleshores
L'emisor
Era autoconstruït
Era d'aquells
Engins electrònics
Que es compraven per peces
I s'assemblava
I aleshores
Era una marca molt coneguda
No sé si encara existeix
Era Sales Kid
I a més a més
Era mono
Era un emisor mono
Un feia
Molt mono
O sigui
No emetíem
Ni a més tèrio
Va arribar una mica més tard
I nosaltres
Col·loquialment
Li dèiem el pot
Una manera carinyosa
De dir-li
A l'emisor
I micròfons
Si els comparem
Amb aquests tan moderns
Que tenim ara
Micròfons
I altres elements
Tècnics de l'època
Ara comentàvem
Amb el Quim
Que el problema més gran
Que teníem
Amb els micròfons
A banda de la poca qualitat
Que hi havia
Eren els peus
Que s'esqueien
Els micròfons
Els cables
Bé
Tu podries afegir alguna cosa
Quim
Des recordes micròfons
Això que caigues
Que senties el catacrot
Que havia caigut
Sembla que
No sé si n'hi havia
Un o dos
Un?
Un?
Un
Un micro
Un micro
Si n'hi havia un micro
Si n'hi havia un micro
Això va ser el començament
Després n'hi havia més
El començament
Però n'hi havia un
Després dos
I vam anar a poc a poc
Vam anar funcionant
A més
A més
Quim em sembla que era
Un aigua d'aquells
Allò
Marca aigua
Una cosa d'aquesta
Sí
O millor que hi havia
Després doncs
En l'apartat
Tenguit
Encara quan estaven aquí
A la plaça
Rovellat
Va arribar
L'emissor
Estèrio
Amb una mica més
De potència
Però això va a crear
Una mica de problemes
Amb els veïns
Perquè
No és com ara
Que les emisores
Tenen unes antenes
Hi havia
Doncs
Unes microones
Envien el senyal
Per no interferir
Els veïns
Doncs aquí
Tal com
Sortia
A l'emissor
Teníem l'antena
Al terrat
Del antic mercat
I vam tenir
Molts problemes
Amb els veïns
Molta interferència
D'aquella
Primera època
Quim
Hi havia algun programa
O algun contingut
Especial
Que recordeu
Fèieu programació
De dilluns a divendres
Moltes hores
I també els caps de setmana
De dilluns a divendres
De set del matí
A dues de la matinada
I algun dissabte
I algun dimensió
Havia fet alguna cosa
Però en principi
Dissabte i dimensió
No es feia res
Ara sí
S'hagués pogut fer
Perquè de gent
Per fer programes
N'hi havia
El que passa
Que van pensar
Que dissabte i dimensió
No sé el motiu
Per què
Però no es feia
Perquè estava tancat
Aquell mercat
El que fos
Era més difícil
L'accés
Però veiem
Se va omplir
Totes aquestes hores
De programació
En directe
I més n'havíem pogut fer
Amb la perspectiva
Que dóna el temps
Si aquesta és una pregunta
Pels tres
Pel Miquel
Pel Quim
I pel Lluís
Amb la perspectiva
Que donen aquests 20 anys
Per què creieu
Que hi havia
Aquell entusiasme
En aquell moment
L'any 86
Per fer ràdio
Perquè tanta gent
S'apuntés
A Ràdio Fòrum
Lluís
Què et sembla a tu
Bé jo crec
Que va coincidir
En un moment
Que hi havia
Una mica de renovació
A la part alta
O la ciutat de Tarragona
Hi havia ganes
De fer coses
En un àmbit cultural
Penso
S'ha de dir
Que en Ràdio Fòrum
Tampoc no va néixer
De zero
Que ja venia gent
D'una emisora
Que em sembla
Que es deia
On hablava
I era una mena
De emisora
Llibertària
O lliure
I aleshores
Si va fer així
Aquesta gent
Que va fer programa
A la franja nocturna
Aleshores
Va ser una mena
De glutinar
Diversos
Moviments
De la ciutat
Gent
Amb moltes ganes
De fer coses
No sé
Els anys 80
Doncs Tarragona
Estava en canvi
No
Tant urbanístic
Com cultural
I jo penso
Que aquí
A Ràdio Fòrum
Si va plegat
Doncs tot això
Amb la mostra
De programes
Que hi havia
Com ha dit el Quim
Hi havia de tot
Tota mena
De programes
De totes les àmbits
Que puguin haver
De la ràdio
Quim
Tu com ho veus
20 anys després
Bé
Molt bé
El que passa
Que seguint
Amb el que deia
Ara aquí
El Lluís
Va ser un moment
Penso jo
Que aviam
Va sortir la tele
I la tele havia matat
Una mica
Potser la ràdio
I en aquella època
Va ser
El Renaixement
Una altra vegada
De les emissadores de ràdio
I
Aviam
La gent que va vindre aquí
A fer ràdio
Era gent molt jove
Que tenia ganes
De fer alguna cosa
I potser aquest va ser
El principal motiu
Que els va portar
Doncs en aquesta inquietud
De voler fer alguna cosa
I bé
Pilar endavant
El que els agradava fer
Ara amb el temps
20 anys després
Vull dir
Allò era prehistòric
Nosaltres anàvem
Fèiem servir uns discos
D'aquells que es donava la volta
Que eren Davidil
Que potser molta gent
No els ha conegut avui en dia
Els que estan escoltant
Gent potser que té 15 anys
No ha vist mai un disc d'aquests
CDs
Ni somiar-ho
I la música
El disc du
Com teniu ara
De l'ordinador
Era impensable
El canvi ha sigut
Totalment radical
Pel que estic veient
Una revolució tecnològica
Miquel
Treballàvem amb cintes
De caset
Després va vindre un revox
Que tot s'ha de dir
Però sí, sí
Era
Era això
A veure
Estem parlant
De l'any 86
Llavors
Havia un moviment
D'emisores municipals
O emisores lliures
Que estaven sorgint
Estaven sorgint
Tot també una mica
Pel tema polític
Hi havia hagut un canvi
Polític
Des de no feia gaires anys
A Espanya
I bueno
La gent
Tenia ganes de sortir
Tenia ganes de dir coses
Tenia ganes de començar
A fer coses
I bueno
I una d'aquelles
Era fer-ho
A través de les zones
De ràdio
I bueno
Era ràdio fòrum
Però
Si feu un ventall
I mireu una mica
Quasi totes les ciutats
O quasi tots els pobles
Van muntar en aquell moment
Una emisora de ràdio
Fos municipal
Fos lliure
Perquè tenien ganes
De dir coses
I bueno
I nosaltres a Tarragona
Igual
Teníem ganes de dir coses
D'aquests tres primers convidats
Que tenim avui
En el programa especial
Em sembla que el primer
Que ho va deixar
Va ser el Quim
Dels tres
Perquè després el Miguel
Va estar molts anys
I el Lluís
Gairebé
Continua col·laborant
Amb Tarragona Ràdio
La feina
La feina vam feta
En aquell moment
És a dir
Va sortir prou bé
Tot aquell projecte
Tot aquella iniciativa
De l'emissora
El balanç que faries
Allò
20 anys després
És prou satisfactori
Jo
Sí
Jo ho he fet positiu
Vull dir que
El que va fer llavors
Va ser la llavor
Del que avui dia
És Tarragona Ràdio
La gent
Doncs
Tot i que era gent
Que no havia fet
Pràcticament ningú
Havia fet res
Doncs
I a partir d'aquí
Vull dir l'emissora
Va aconseguir una audiència
Que ha portat avui en dia
De l'aquest actualment
Miquel
Tu que vas estar
Quants anys?
Vull estar
14 o 15?
14
Sí
Sí
Perquè vaig estar fent
Pimp and Rock
Fins al 80
No
Fins al 96
I després un programa
El que es va fer al principi
El que es va fer després
Tu creus que
El balanç és satisfactori?
Sí
És molt satisfactori
Després d'haver-ho vist
Durant 20 anys
Avui en dia
Tarragona Ràdio
És una emissora
Que em sembla jo
Que és una emissora
Dalt
De les que estan dalt
De tot
Almenys aquí a la ciutat
Clar
Molt satisfactori
Jo ho veia
Veient-ho amb el temps
Sí
Sí
Aquesta emissora
Ha tirat endavant
Ha tirat endavant
I molt endavant
I el Lluís?
Bé doncs
Com ha dit el Guim
Nosaltres vam plantar la llavor
Vam fer el que vam poder
Perquè no eren professionals
Ni molt menys
Jo diria que el 99%
De la gent que va començar
Era aficionat
I només un 1%
Era professional
I la llavor
Va consistir
En
Començar
A arrencar
Que les arrencades
Sempre són molt dures
Donar-li una mica
De continuïtat
Fins que va arribar
Primer la semiprofessionalització
I ara doncs
Ha arribat
Bé
Ara no
Ja fa uns quants anys
La professionalització
De Tarragona Ràdio
Jo penso que
S'ha de valorar molt
Tota aquella gent
Que ho va fer
De motiu altruista
Sense cap
Contrapartida
Només per la satisfacció
D'anar
A explicar les seves coses
A posar la seva música
I va fer
Que gràcies a aquesta gent
Tingués continuïtat
La cosa
I arribés
Fins avui dia
Poder celebrar
Aquests 20 anys
Aquest esperit
De l'any 86
Que em seria difícil
De recuperar ara
De tanta gent
Volem fer programes
Doncs això
Col·laborant
De manera altruista
Sense cap interès
Econòmic
Creus que
Ha canviat tant el temps
Seria impossible
Jo crec que seria impossible
La gent té altres activitats
Avui en dia
Ja no
Llavors potser
En aquell moment
Tampoc no hi havia
Nenya cosa més a fer
A Tarragona
Tampoc
Però ara
No ve que hi hagués
L'ambient
D'aquell moment
Per poder repetir
Una experiència així
Tu estaries d'acord
Miquel?
Igual
Sí
Vaja
No crec
No crec que
A part
L'exemple el tenim
Avui en dia
Que poques emissores
Surten
Poques emissores
Surten noves
A nivell
A nivell
En referència
A nivell d'això
De barri
No n'hi ha gaires
O sigui
No en surten de noves
El que vol dir
Que és això
Que avui la gent
Té altres coses
Entre elles
Internet
I totes aquestes històries
El món ha canviat molt
En els últims anys
El món ha canviat molt
De fet
La ràdio
Ara hauria de ser professional
O no podria ser segurament d'una altra manera
No s'hauria pogut mantenir el mateix esquema de fa 15 o 20 anys
No, jo crec que no
Perquè avui en dia
Avui en dia
Aviam
Totes les emissores estan professionalitzades
I fer una emissora
Com ho feien nosaltres
D'aquella manera
Jo crec que
Home, hi havia una mica de frescura
Que era gent d'aquí
Que la gent et coneixia
Potser pel barri
Però crec que avui en dia
Les coses van
Per altres camins
Ereu famosos
Lluís
En aquella època
Us coneixien per la gent
Us demanaven
Ens coneixien
Al cas antic
A la part alta
Érem coneguts
Perquè jo me'n recordo
Que agafàvem un micròfon
Un radiocaset
D'aquells
Per gravar
Una gravadora d'aquelles
Molt rudimentari
Tot plegat
Si no parlem de les unitats mòbils
I anàvem a fer entrevistes
Als botiguers
I per la part alta
I ens deien
Bé, ho feu bé
Però heu de millorar aquí
I ens donen consells fins i tot
Però sí
A la part alta
Érem certament coneguts
Jo voldria afegir
Sobre el que s'ha dit
De si era possible
Seria possible fer-ho avui
Estic d'acord amb ells
Que ha canviat molt la cosa
Abans també s'ha dit
Que veníem d'un temps de silenci
Esclar, hi havia moltes ganes
De dir coses
I les mesures municipals
Van servir
Per donar veu
A totes aquestes inquietuds
Han passat els anys
Avui dia
Hi ha molt de mitjans
Per poder expressar-se
I la joventut
Tira per uns altres camins
Té possiblement massa informació
No crec que seria possible
El mateix
El Lluís Marçal
El Quim Fernández Moya
I el Miquel Avelló
Són tres
De les moltes persones
Que van fer possible
Aquella ràdio
L'any 1986
Aquí
A l'antic mercat
El Fòrum
A la seu delicat
Quan estem fent
Aquest programa especial
Avui ens acompanyen
Altres persones
Que de seguida saludarem
Sembla que les haguem deixat
A banda
Les tres dones
Que ens acompanyen
Però no és així
Ara parlarem
Amb l'Anna Mula
La Rosa Guti
Reci la Carmen Delgado
També ens acompanya
El primer director
De ràdio
Fòrum
Director
Durant molts anys
De l'emissora municipal
El Francesc Valls Calçada
El saludarem de seguida
Perquè seguim endavant
En aquest programa especial
I de seguida
Incorporem més convidats
A aquest programa
Avui
17 de febrer
Del 2006
Tarragona Ràdio
30 anys
30 anys
30 anys
30 anys
30 anys
30 anys
Fats over
Lover
Always hot
Underneath the covers
Till I talk to you
My daddy'll say
He said
You ain't seen nothing
Then you're down on a month
And then you're sure
To be changing your ways
And that cheerleader
Was a real young greed
All the times
I could reminisce
All the best things
To love him
With a sister and a cousin
Only started with
A little kiss
Like this
Seguim en direct
Des de l'antic mercat
Avui la seu de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica
Fent aquest programa especial
Dels 20 anys
De Tarragona Ràdio
Incorporant
Com dèiem
A més a més
Dels convidats
Que saludem abans
El Miquel Avelló
El Quim Fernández Moia
I el Lluís Marçal
Ens acompanyen també
En aquest programa especial
El Francesc Valls Calçada
El Quico
Conegut per tothom
Quico bon dia
Bon dia Ricard
I deixa'm dir enhorabona
A la gent d'abans
A la gent d'ara
I també als oients
Que han anat seguint aquests anys
Perquè em sembla
Que és una veritable satisfacció
Tenir una emissora
Com la que tenim avui dia
A Tarragona
Doncs el Francesc Valls Calçada
Va ser el primer director
De Ràdio Fòrum
Va ser el responsable
De l'emissora municipal
Durant molts anys
Amb ell podrem parlar
Durant els propers minuts
Igual que amb l'Anna Mula
Anna bon dia
Bon dia
La Rosa Gutiérrez
Rosa també bon dia
Hola bon dia
I a través del micròfon autònom
Que tenim allò
A la graderia
Podríem dir
La Carmen Delgado
Carmen bon dia
Bon dia
I també la Sílvia García
Sílvia bon dia
De totes les veus segurament
La de la Sílvia
És la que coneix més
Ara la gent
Quico
20 anys després
És dia de fer balanços
Valoracions
Doncs ara
Mentre estava escoltant
Els companys prehistòrics
Com jo
Perquè clar
Una cosa
Una cosa que teníem ara
Que abans no teníem tant
És que som més copidors
Que n'hi hagi alguns
O sigui que
Els cabells
Les barbes més blanques
Doncs estava recordant
Moltes coses
Que
O sigui
La memòria
Té un procés
És que a vegades
Hi ha
Unes paraules
Unes músiques
Una gent
Que et fa
Recordar històries
Una de les històries
Que recordo
Primer
És que hem parlat
Molt de la tècnica
La tècnica era precària
Perquè l'emissora era pobra
Però també
Perquè l'època
Tecnològicament
Estava molt
Enderrarida
Recordo
Que abans
De Radioforum
Jo venia
D'una altra emissora
No cal que digui el nom
Però que és una emissora
Molt important
I que per fer
Enllaços
Amb la Rambla
Amb els primers
Telèfons mòbils
Que no eren telèfons mòbils
Que només agafaven
Una cobertura
De 150 metres
Havies de portar
Una tutxana
Pràcticament
Era una tutxana
Vull dir
En aquella època
Era molt més difícil
Tècnicament
I per tant
A més a més
Era difícil
Que un grup
De 80 o 90
O 100 persones
Totalment eclèctic
Dispers
Que només tenien
Un punt de coincidència
És que volien fer ràdio
I volien expressar-se
Doncs d'alguna manera
Coordinar
Tot aquella moguda
Sobretot perquè
No hi havia
Dia
Ni hora del dia
Que no hi hagués
Una trucada a telèfon
Que sempre passava alguna cosa
Perquè
Des del primer volt de matí
Fins a les tantes de la nit
Em sembla que la meva dona
Em va parlar alguna vegada
Pel divorci
Però després
Sortosament
Les coses van anar arreglant
I es va recuperar
I per exemple
Una anècdota que volia explicar-te
Que crec que és important
Per veure
El precari que estava
L'Ajuntament
En aquell moment
Va començar a posar
Les emissores aquestes
Però tampoc
És que postés decididament
Després
Es va anar
A mesura que anàvem demostrant
L'utilitat social
Informativa
És quan es va anar mullant
A mesura que la ràdio
S'anava consolidant
Però
En el primer racó
On hi havia l'estudi aquell
Estava insonoritzat
El sostre
En paper d'aquell cotofluix
De fibra de vidre
Que quan el vas a buscar
Pica tant
I allò
Teníem tan pocs diners
Que algú va saber
Que s'havia estimbat
Un camió
Que portava aquesta càrrega
I vam anar
L'Albert Vergés i jo
Encara en pica ara
Baixant un barranc
De nit
Fortivament
A robar
A robar
Tampoc era robar ben bé
Però fortivament
A carregar el cotxe
D'aquella cosa
Per poder insonoritzar
Perquè una cosa
Que no s'ha dit
És que era
El centre de serveis socials
De la Peralta
I a més a més
Hi havia uns nanos
I gent
Que feia amb serres
Dones
O sigui
El soroll
Era constant
I jo que venia
D'una ràdio
On totalment
Estava
Silenci
Tal com ha de ser
Em posava frenètic
I nerviós
Em sembla que era
Una de les coses
Que sempre estava
Dient-ho
Jo em recordo així
Sempre estava queixant-me
D'això
I després
Tinc moltes anècdotes
De tothom
Que hi ha aquí
I podríem dir
Que la ràdio
Va ser la primera agència
Matrimonial de Tarragona
Però això no ho direm
Ho deixarem així
Amb aquest titular
A veure
L'Anna Mula
Què feia?
Què recorda
D'aquella primera època?
Jo feia un programa
Que es deia
El carro del Bon Dia
Conduït per Anna Mula
I llavors
A banda
El que dèiem abans
Que abans ho ha comentat
En Lluís
Parlàvem del
RAC d'en Patrol
I un record que tinc jo
Que va ser
Que a l'endemà
A veure
La unitat mòbil
De Ràdio Fòrum
Era el cotxe
Que tenia jo
Era un dos cavalls
De color groc
Tot ple d'enganxines
De l'Snupi
Imagina't
I jo recordo
El policia
Que estava allí
Que em va demanar
L'acreditació
Me va mirar
Amb una cara
Com el que em dir
Vaya ràdio
Vaya ràdio
Que ha vingut
Això és
La nit de l'atemptat d'Eta
En Patrol
A l'endemà
A l'endemà
Jo anava
La unitat mòbil
Era el teu cotxe
Era el meu cotxe
Però clar
Era un dos cavalls
De color groc
I era com a molt
Molt impactant
Quants anys col·laborant
A la ràdio?
Bé
A veure
Jo vaig col·laborar
En l'època de Ràdio Fòrum
I després també he col·laborat
En Tarragona Ràdio
Ben bé
Devien ser uns
4 o 5 anys
Després ja em vaig
Més deslligar
I me vaig dedicar
A altres coses
I la Rosa
Què feia?
Ui la Rosa
Feia moltes coses
Però el primer programa
Que feia
Era a les 8 del matí
Que es deia
Xocolata amb xurros
I el feia amb el Quim
I era una mica així
Despertador
Però acompanyàvem
A la Sílvia
A les 7 del matí
Llavors anàvem a buscar casa
Perquè no anés sola
A la misora
I a banda informatius
I bueno
El que toqués
En aquell moment
Quant de temps?
Un parell d'anys ben bons
Només?
Un parell?
Sí
Sí
Per què?
Per què?
L'Anna i la Rosa
S'apunten a fer ràdio
En aquella època?
Home, en aquell moment
A veure
Jo era molt, molt, molt jove
No em diré la manera que teníem
Però eren molt jovens
Erem crios
I escoltàvem l'emissora
Escoltàvem l'emissora
I cada matí
Si truqueu us regalarem no sé què
I si truqueu us farem no sé què
I la cosa va venir
Doncs en un d'aquests programes
Vam telefonar
I el locutor que hi havia en aquell moment
Que era un xicot
Que ara ja no hi és
Que és l'Antonio
Ens va dir
Si me traguis un cafè
Perquè era castellano parlant
Si me traguis un cafè
Us invito no sé què
I li vam anar a buscar-li un cafè al tòfon
I li vam pujar el tallat
I llavors aquell xicot
Ens va sentir parlar
Home, m'agradaria una veu catalana
Perquè veiem
I de xica
I així vam començar a fer emissora
Així vam començar a fer ràdio
I l'Anna?
Jo venia d'una altra emissora
Jo havia col·laborat amb el Club Maginet
Amb el programa de ràdio
Des de feia
Des dels 14 o 15 anys
Ja vaig començar
I llavors després va ser
Quan vam començar amb Radio Fòrum
Vull dir que
Jo ja venia d'una altra emissora
Però ja m'havia agradat
O sigui, aquest món ja m'agradava
I llavors va ser una mica també
Per casualitat
Allò que dius
Va, vinga, va
I un t'ho diu
I l'altre
Vinga, doncs sí, fem
I així vam
I l'experiència
Vista amb el temps
Va ser positiva?
Sí
A més a més
Jo crec que a més a més
Que el que s'ha comentat
És l'experiència
A nivell humà
Vull dir
Ja ho veus
Vull dir
Ens hem tornat a trobar
Després de 20 anys
Que igual feia molt de temps
Que no ens vèiem
Però
I hi ha aquella amistat
Aquella cosa que va quedar
Perquè realment
Ens ho passàvem molt bé
Era com anar
De festa
A veure
Anàvem allí
Fèiem ràdio
I estàvem
Molt bé
Molt bé
Seria irrepetible?
Rosa, tu creus?
Ara no
Irrepetible
No es podria fer ara
Ara no
Pensa que nosaltres fèiem sense cap mitja
Jo una de les coses que recordo
Que això sí que ens va tocar molt la moral
Però que la vam fer molt bé
T'ho dic perquè no ser possible
La cavalcata de Reis
El primer que la vam donar per ràdio
Érem cinc persones
Tu estaves
Sí, no?
Sílvia
Tu estaves als controls
I la resta
Estàvem amb camines telefòniques
I de la nostra butxaca
Trucavam a l'emissora
I la Montse estava al Serrallo
Jo estava a la plaça La Font
I ara entra el rei
I vam tirant
Anà tirant monedes
I se'ns tallava
I la Sílvia
Ara estàs per antena
I clar
No ens ho sentíem
Perquè només anàvem parlant pel telèfon
Però així va ser la primera cabalgada
Que nosaltres vam radiar per ràdio
I la primera unitat mòbil
Que l'Anna i l'Odo del cotxe
Va ser aquí
Des d'aquí
Les festes del Roser
Tirant un cable des de la finestra fins baix
Aquesta va ser la primera unitat mòbil
Que va tenir l'emissor
Però bé
I la Carmen Delgado
Com s'apunta
I per què s'apunta a fer ràdio?
La Carmen Delgado
Era la secretària del grup
Que formava la ràdio aquesta pirata
Teníem una emissora pirata aquí
Al casc antic
Van xerrar amb els polítics
De llavors
Els polítics de llavors
Ens van proposar
Ens van oferir
La possibilitat de participar
En una nova emissora
En un projecte
Que tenia l'Ajuntament
En vez de donar-nos diners
És clar
Som polítics
No poden fer una altra cosa
I la Carmen Delgado
Que juntament amb Josefina López
Que van formar després del programa
El programa Les Ruixes de Salen
Es van instal·lar a l'emissora
Més que res per mantenir
Aglutinat una miqueta
Aquest grup
Que desoltadament es va dispersar
I només van quedar nosaltres
Una persona que feia de secretària
I una altra persona que feia de pinxadiscos
Que no teníem intenció
De posar-nos un micròfon davant
I que mai es va haver acudit
De comunicar-nos amb la gent
Si sempre estaven amb les ombres
Nosaltres
I quants anys fent de bruixes?
Deu anys fent de bruixes de Salen
Déu n'hi do
I el balanç?
Amb la perspectiva que dóna el temps?
Molt positiu
Molt positiu
Perquè tot que nosaltres
No vam fer programes en directe
En el sentit d'aquest
Que no vam fer
Aquestes coses tan boniques
D'anar tirant monedes
A les camines telefòniques
Tot i així
Jo
La col·leció de 200 discos de vinil
Que hi ha a casa meva
És un testimoni del meu amor
Per aquesta ràdio
Perquè
Encara ara
No tinc tocadiscos
I en aquella època
Carmen
Us trobàveu
Us vèieu
Per exemple
Si fèieu clar
Horaris diferents
Amb la Rosa
O amb l'Anna
O amb el Lluís
O amb el Miquel
Que comentàvem abans
A veure
O cadascú
Anava a la seva hora en concret
I era difícil de
El problema era
Que com que nosaltres
Només volíem
Estar allí
Per donar força
Al grup
I al grup
Se le va
Reservar
Aquest grup
De la missa de la pirata
Se le va
Reservar
La franja horària
De les 10
De la nit
Fins a les 11
De dilluns a divendres
Nosaltres només
Vam anar-hi
En aquesta franja horària
Llavors
La resta del dia
Els companys
Les aventures
Els mals de cap
Es van estalviar
O es van
Bé
No sé
Potser
Hauria sigut bo
Haber participat
Una miqueta més
No sé
Ara no puc dir
Si va ser bo
O dolent
No està
Durant el dia
Però
És veritat
Que nosaltres
Només veiem
A la gent
Que quedava
Als controls
I de nit
El Joaquim
Sílvia
I d'altres
I la resta
Dels companys
No es van poder
Disfrutar
Tampoc
Molts altres
Sí que potser
Sí que us veieu més
Us relacionàveu més
En el dia a dia
Sortien uns
I entravem els altres
A veure
Nosaltres era molt curiós
Una franja horària
Que era les de 3 a 4
Que havia el programa
Tutti Frutti
Que era música disco
I a més
Els últims models de disc
Els compraven
Després entravem
Uns nois
Que eren heavies
I després entrava jo
Que era una música
Que era un programa
Monogràfic
De qualsevol cantautor català
Vull dir
Que era una franja horària
Que clar
Passaves del disco al heavy
Amb una d'allò
D'anar a dormir
Dius caram
Una barreja
Aquest sí que coincidíem
Amb la Sílvia al matí
Llavors sí que coincidíem
Però clar
N'hi havia d'altres
Però el Quim
Que fèiem programa a la nit
Que ells començaven a les 12
Estan les dues de la matinada
Doncs clar
Aquestos només coincidien
La gent del jazz
La gent del cinema
Que sí que ens coneixíem
Quasi tots
Però clar
No amb tots tenies
La mateixa relació
Que amb els del matí
O la gent que entrava de tarda
Aquesta Sílvia
Que s'enten anomenar
És la Sílvia García
La que ja l'hem saludat abans
Que és la Sílvia García
Que en fi
Ja molts dels nostres oients
Coneixen evidentment
Perquè molts anys
Col·laborant a la ràdio
I ara treballant professionalment
Sílvia
Hola
Des de fa 20 anys ara
Com ha canviat de la ràdio?
Encara no els he fet jo
Els 20 anys
Em falten uns 3-4 mesos
Més o menys
Per acabar de fer-los
Quin record tens
D'aquella primera època
De Radio Foro?
Ui, doncs això
El traspàs
Bé, el traspàs
D'un programa a l'altre
Que tenies que posar un disc llarg
Perquè uns sortissin
Els altres s'entressin
Acabar de posar els teus discos
Que acabar de solucionar
Més o menys
Els petits problemes
Que l'altre control
T'havia deixat
I així un molt de coses
Com vas anar a parar
A fer ràdio?
Perquè tu també eres molt joveneta
Aquí ningú diu l'edat
Però tothom era molt jove
16, 16
Encara no els tenia
Doncs al costat just
De la emissora
Hi havia
Que deia abans
El francès
Que hi havia gent
Doncs fent de tot
Havia senyores
Que feien teatre
I jo feia costura
Estava cosint
I jo veia una gent allà
Que no paraven
Amb música
I història
Estaven preparant coses
I no sé
Hi havia ben bé
El que era
I un noi
El Cristóbal
Al qual li dono records
Doncs li va proposar
Al francès
A veure si podia fer un programa
I clar
Necessitava una veu femenina
I ella m'ho va comentar
A mi
I dic
Provem-ho
I un diumenge al matí
Fem proves
Des de les 9 del matí
Fins que hi havia bé
Les dues
Allà provant
A veure què deixo
De la ràdio
M'agradava
I ens vam proposar
De fer el programa
Que era el que feia
La programació
De Radio Fòrum
O sigui
Nosaltres era
Dilluns
De tal hora a tal hora
Fan això
De la mà
De Miquel Avelló
I etcètera
Fèiem una miqueta
El que era
La programació
I aquest va ser
El meu programa
Com veus?
T'ha raon a ràdio
20 anys després
Ui
M'ha canviat
Ostres
Què t'he de dir?
Però tu l'has viscut
Gairebé tot
Per això
Però clar
No ho notes
Perquè estàs vivint-lo
No és el mateix
Que ho veus
Des de fora
I de cop i volta
T'incorpores
Els canvis
Els vas vivint
Situacions
I vas vivint
Els moments
Però no
És bestiar el canvi
Que hem fet
Anna
I Rosa
Vosaltres que esteu fora
Com veieu ara
Tarragona Ràdio
Des de vosaltres
Que vau posar
La llaveu al principi
Què us sembla?
A veure
És un canvi molt gran
És el que dèiem abans
És que eren els mitjans tècnics
És tot
És tot
Que ha canviat tot molt
I llavors
És un altre món
Us agradava més
La ràdio d'abans
Que la ràdio d'ara?
Home, hi ha coses i coses
Perquè amb un informatiu
Que haguis
Estàs tu sol
Haguis de parar
De fer l'informatiu
Perquè et deixen trucar a la porta
Baixar a obrir
I tornar a pujar
I començar
I avui
I així
Vull dir
És bastant futur
I les senyores
I les senyores que entraven
Algunes vegades
Per dir-los qualsevol història
Obríem la porta
Escolta, nena
Estaves tu fent
Fent el programa
Per favor, cali, cali
I ella continuava explicant-te
Que havíem trencat
Que havíem deixat
Que havíem fet
Vull dir que clar
Compartir els estudis
Amb les senyores
Del centre cívic
Era molt heavy
I amb els nens
També
Tant en tant
Això de la ràdio què és?
La Rosa, com veu la ràdio d'ara?
T'arreguna ràdio
T'arreguna ràdio
A veure, jo he vist ara els estudis
Estou fantàstics
Molt bé
Molt bé
Enveja sana
Molta
Molt sana
Vull dir
Bé, molt bé
Us escolto
I la Carmen Delgado
Que participava a això
En diferents programes
I que ha passat molts anys
Com veu la ràdio d'ara?
La ràdio d'ara
És una ràdio totalment adulta
És increïble
Jo a vegades
Quan l'escolto
Penso
I vas participar
No
Tu amb la teva manca
De professionalitat
Vas participar
I has fet
Encara que sigui només un granet
Vas fer
Que aquesta ràdio
Sigui la que és ara
El puntal que és a la ciutat
Tothom parla bé de Terraona ràdio
És increïble
I estàvem allà
En un quartet
Fent unes cintes increïbles
Amb uns sorollers increïbles
I és ara el que és
Jo
A mi
Estic molt orgullosa
D'haver participat
De debò
Encara que no hagués fet
El programa de ràdio
Només aquella primera reunió
Allí a l'Ajuntament
Només això
Ja m'hagués donat
El que em dona ara
Molt d'orgull
Francès
La teva perspectiva
En el temps
La meva perspectiva
En el temps
Aviam
Ja hi va començar
A haver un canvi
Al carrer La Nau
Que va ser
La semiprofessionalització
A professionalització
Però sobretot
El que veig
És la compliment
D'un somni
Perquè estic convençut
Que la Carme
D'alguna manera
Ho està dient
La Sílvia
Tots
Somiava amb una ràdio
Així
Com la que hi ha ara
O sigui
Una ràdio
Amb totes les possibilitats
Tècniques
Amb la dotació
Amb la professionalitat
Amb el prestigi
Que Tarragona Ràdio
Ha anat guanyant dia a dia
Amb la tasca dels professionals
Que hi ha anat passant
I que vosaltres
En els últims anys
Ha anat consolidant
I encara heu fet més
Més i més i més
Doncs tot això
Que una muntanya
De gent
Va posar a la llavor
Ara veure-ho
Acabat
Bueno
Acabat
No s'acaba mai
Tu ja ho saps
La ràdio no s'acaba mai
Ricard
Que el repte
El tens cada dia
Però vull dir
Veure-ho com està ara
Jo
És que si
L'any 86-87
M'hagués adormit
I m'hagués despertat
Ara
L'única cosa
Que hauria dit
Hauria estat
Ha estat gairebé
Un miracle
I acabem així
Amb la vostra perspectiva
L'evolució
De la ràdio
O no
No hi ha per tant
Jo suposo que és llei de vida
Les coses van progressant
I va
El mateix que quan tens
Un dos cavalls
I ara tens un altre cotxe
Més modern
Vull dir
Les coses han d'anar
Com han d'anar
O no
O no
O no
Perquè
Jo podria
Aquí hi ha una cosa
Que tot es parlar
I tot és molt bonic
I és tal com ha de ser
Quan recordem el passat
Però també hi ha hagut
Paus a les rodes
També hi ha hagut dificultats
També hi ha hagut
Entrabancs
Ho hem de reconèixer
El que passa
Que jo crec
Que l'espirit
D'il·lusió
Que vau tenir
I després
Els que van agafar
La torxa
Que vos seguir
I la professionalitat
Que s'ha anat assolint
Ha permès això
Superar
Totes aquestes
Possibles inconvenients
Que sí que n'hi ha hagut
Però jo crec
Que una mica és això
No és la maduració
A veure
És una evolució
Des que són petits
Fins que
S'han tenint problemes
I et vas fent gran
No heu parlat
Quan venien els Mossos d'Esquadra
A tancar la ràdio
Per exemple
No, tampoc no hem parlat
Del tancament de ràdio al camp
Vull dir clar
Sí, sí
I el Quim
Se n'en recordarà probablement
De quan no hi havia diners
Perquè no arribava
A la subvenció
Exacte
No hi havia diners
Però doncs espavilàvem
I ja estàvem ja en fase
De semiprofessionalització
I la gent s'havia de pagar
I llavors anàvem a la caixa
De Sabadell
Dos o tres particulars
Perquè estàvem il·luminats
Avui dia no ho faria
I avalàvem una cosa
Jo crec que realment
Que sí
Que les coses han d'evolucionar
Però que s'han superat
Molts entrebancs
I ha sigut gràcies a la gent
Sílvia
Acabem aquesta primera hora amb tu
Tu que feies ràdio fa 20 anys
I fas ràdio ara
Quina ràdio prefereixes?
La d'abans o la d'ara?
Home, la d'ara per la professionalitat
I la d'abans per tota la il·lusió que hi havia
O sigui, no puc decidir per una ni per l'altra
És que em quedo amb les dues
Som molt diferents
Que ets diplomàtica
És que és veritat, Rosa
És que és veritat
Abans començàvem
Jo que dèiem abans
Una espardenya i una sabata
I intentàvem tota la música
I tot el que podíem posar
I ara mira, trucar-se a la discogràfica
I a millor, com de cada sort, t'ho envien
Tot això no es pot comprar ni vendre
En fi, així acabem aquesta primera part
Aquesta primera franja horària del programa especial
Sílvia García
Carmen Delgado
Anna Mula
Rosa Gutiérrez
Abans també
El Miquel Lavalló
El Lluís Marçal
El Quim Fernández Moya
I el Francesc Valls Calçada
A tots, moltes gràcies
25 anys de ràdio
És moment d'aturar-nos
D'anar a la música
Perquè l'any 1987
També té el seu protagonisme
En aquesta emissora
De la mà, com sempre
De Joa Maria Bertran
Molt bona tarda
Us presento el primer convidat
D'aquesta tarda
En els 25 anys de música
Es diu Rick Asley
I l'any 1987
Triomfava amb aquesta cançó
I've been stood up, messed around
And taken for a fool
But next time round
I'm gonna change the rules
And I don't care about
The things that people say
It's you I think about
Each and every day
It's much too late for you
To change your ways
I can't keep holding on
Expecting you to stay
When you're alone
And if you're feeling down
Call me, I'll be alright
Whenever you need somebody
I'll bring my love to you
You don't have to say
You love me
I just wanna be with you
Lost inside your love
Is where I wanna be
I'm just asking you
Spend some time with me
Time and time you say
You wanna be free
And you can have some fun
That's okay with me
You will never know
Just how good I feel
The joy inside of me
Makes me feel so real
When you're all alone
And if you're feeling down
Call me, I'll be alright
Whenever you need somebody
I'll bring my love to you
You don't have to say
You don't have to say
You love me
I just wanna be with you
I'll bring my love to you
I just wanna be with you
I'll bring my love to you
I'll bring my love to you
I just wanna be with you
I'll bring my love to you
I just wanna be with you
It's much too late for you
To change your ways
I can't keep holding on
I can't keep holding on
Expecting you to stay
When you're alone
And if you're feeling down
Call me, I'll be alright
Whenever you need somebody
I'll bring my love to you
To you
You don't have to say
You love me
I just wanna be with you
Whenever you need somebody
És la música de Rick Asley
amb aquesta cançó
Whenever you need somebody
Amb el seu pop en Socrates
que triomfava l'any 1987
i que recordem com altres cantants
de l'època en aquests 25 anys de música
Aquesta setmana, 3 cançons cada dia
d'aquest any màgic
a l'any 1987
I del pop en Socrates
que deia de Rick Asley
ara comença lent
però després ja s'anima
en teoria
això és el heavy
el rock duo
del grup Bon Jovi
Living on a Prior
és la cançó
que l'any 1987
també va pujar
al capdamunt
de les llistes musicals
que és la cançó
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!