El tràfic d'abstraccions
La emissora municipal de Tarragona
Si ens escolteu avui en directe són dos quarts de deu de la nit
i si ens escolteu en repetició són ja quarts d'onze del diumenge
I ja que l'altre dia vam començar a navegar pel mar de Ràdio Futura
doncs ens hi continuarem recreant
Avui repassarem tres discos, perquè segurament no ens donarà temps de més
de l'època intermitja, no de l'última que van esclatar de popularitat
sinó d'aquella que va marcar moltes de les nostres infàncies i o adolescències
Anem amb la ley del desierto, la ley del mar
amb un tema que es deia semilla negra
i que es podia considerar preludi de la negra flor
i del que més endavant es desenvoluparia com a Juan Perro en la persona de Santiago Ocerón
Però no ens avancem, estem al 1984 i sonaven així
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Doncs sí, el Radio Futura començava des de l'any 79, Talona i Jan Elvis Costello, per exemple,
que n'anaven durant els anys 80 de Festa Major pels pobles. Moltes vegades eren el primer concert de rock que passava pels puestos. Tarragona també es va incloure en aquestes gires.
que ells van actuar a l'Avinguda Montoliu.
I van acabar bastant farts de tot el business aquest, del show business.
En aquesta entrevista que comentàvem, feta per Ricardo Aguilera, el Santiago Oserón comentava el següent, quan ell li preguntava,
a què atribuies la despiada de Criba que ha realitzat el Mercado con tus compañeros de Generación?
Y el de allá. El rock fue utilizado como reclamo publicitario que aparecía en todos los anuncios.
Incluso hoy en día se podría decir que la publicidad es el único medio que respeta todavía las sonoridades del rock con un cierto aura de prestigio.
Porque en los programas especializados en música, el rock se encuentra en un estado de degradación enfermiza.
Es un problema social y cultural. Esto quiere decir, simple y llanamente, que muchos gestores culturales que se apuntaron al rock por moda o por tentación de hacer su pequeño viaje a lo desconocido,
o por ganas de rozar un mundo que tenía un prestigio de malditismo, luego tuvieron mala conciencia, sintieron arrepentimiento
y volvieron a su moral pragmática del rendimiento económico inmediato, con muchachos de apariencia sana y que no discutiesen mucho en los despachos.
En la última década he sentido un cierto resentimiento hacia el rock desde los medios de comunicación.
No, que va.
Continuemos, continuemos.
Y estamos escuchando de un país en llamas tres temas, porque no tendremos tiempo para más.
Y ahora ve, han caído los dos, un otro clásico.
Han caído los dos.
Han caído los dos, cual sortados, culminados al suelo.
Y ahora están atrapados los dos en la misma prisión.
Vigilados por el ojo incansable del deseo voraz.
Somentidos a una insoportable tensión de silencio.
Han caído los dos, bajo el punto de vista exclusivo.
Uniciendo una guerra en que nadie pudo vencer jamás.
Ella sabe lo que el hombre espera sin haberlo aprendido.
Y él encuentra sentido al enigma que no le dejaba chistir.
No, aunque sean dos marcos sin rumbo y son dos mayonetas que van.
Pero siguiendo una luz venadora por la línea del tiempo.
Y ahora ve, han caído los dos.
Y ahora ve, han caído los dos, en la boca un dios tenoso.
Porque sonríemos tanto sus dientes de atero.
Y ahora ve, han caído losidos que están en libre.
Y ahora, han caído las coconutjas de silencio.
Y luego, lasininAnt carried con el espacio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Gràcies!
Pim pam!
Per tant!
Aquesta!
És un tema de la canció de Juan Perro!
Ens anirem acomiadant!
I veurem la cosa pragmàtica del romanticisme!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!