25 anys de ràdio.
Molt bona tarda i benvinguts a aquests 25 anys de ràdio.
Avui en setemps més. Avui és el dia 1 de febrer de 2011.
I aprofitant precisament aquesta data,
avui recordarem el programa especial que vàrem fer al matí de Tarragona Ràdio,
tal dia com el d'avui fa aproximadament 5 anys.
Recordarem el primer aniversari, això entre cometes,
del desallotjament a un grup de veïns del carrer Comte
per unes esquerdes que havien aparegut als seus pisos.
Avui farem una part del programa precisament recordant aquesta efemèride.
I es va fer des del taller on es treballava l'artista Javier Aluja.
No només es parlava amb els veïns, sinó també vam tenir l'oportunitat en aquell moment
de parlar amb el tinent d'alcalde i portaveu de l'equip de govern municipal, Joan Areggio.
Ho feia la nostra companya Iolanda García.
Aquest serà el nostre programa especial en el dia d'avui,
però també al final del programa dels nostres 25 anys de ràdio passarem per 25 anys de música.
De la mà de Joa Maria Bertran tornarem a l'any 1986.
Així doncs, avui entrem en matèria directament i recordarem.
Aquest programa especial que recordem es feia l'any 2006,
quan l'Ajuntament de Tarragona es va veure obligat a desallotjar un grup de veïns del carrer Comte
per aquestes esquerdes que havien aparegut als seus pisos.
Un programa que, com us havíem dit abans, dirigia Iolanda García.
Aquí seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio,
en directe des del carrer Comte, en directe des de l'estudi de l'artista Javier Aluja,
disposats al llarg d'una hora a fer memòria de forma col·lectiva, podríem dir,
del que ha estat aquest any en aquest carrer, en aquest lloc de la part alta,
que com ens comentàvem ara, alguns dels convidats que jo els presentaré,
sembla que la ciutat ha descobert, i no només per aquests fets,
sinó que s'ha descobert que aquest és un carrer d'artistes,
malgrat tot és un carrer d'artistes.
Javier Aluja, bon dia.
Bon dia.
Com a anfitriol saludem el primer.
Gràcies per acollir-nos.
En res, és casa vostra això.
Perquè a més aquesta oloreta de les pintures i aquest ambient,
doncs vulguis que no, predisposa una certa calma i tranquil·litat
que cal sempre per abordar qüestions doloroses per a moltes persones,
problemàtiques en determinats moments,
i que no sabem si tenen encara al final feliç o no,
o si s'ha arribat al final.
Intentarem esbrinar-ho al llarg d'aquesta conversa,
que també compartim amb Pep Escoda.
Bon dia.
Bon dia.
Una mica gelós perquè diu el Pep que jo també tinc el meu estudi aquí, eh?
Et devem una visita.
No hi ha dubte.
Ens acompanya la Juana Coll.
Juana, bon dia.
Bon dia.
Com està?
Bé, molt bé.
Tranquil·la.
Tranquil·la.
Tot i que abans em deia ahir que malament que ho hem passat, no?
Sí, tan mal.
Doncs ara després en parlarem i ens explicarà una mica la seva experiència.
El Pere també està aquí entre nosaltres.
Bon dia, Pere.
Hola.
Benvingut.
L'acostarem un micròfon.
Gràcies.
També és veí d'aquí del carrer Comte,
una de les persones que també, òbviament, han resultat afectades.
Recordem que van ser 35 veïns, exactament, Javier?
32 famílies, 35 veïns?
35 famílies.
35 famílies.
35 famílies, Déu-n'hi-do.
I ens acompanya el Gabriel, el Gavi.
Hola, bon dia.
Jo recordo que el Gavi ens va visitar als estudis de la ràdio.
Avui, d'alguna manera, tornem la visita.
Moltes gràcies per atendre.
I ara, a vosaltres, per dedicar-nos a aquesta part del vostre temps.
Jordi Sorinyà, que abans ens ha posat el corrent,
ens ha fet memòria a tots plegats de com va anar tot.
A mi m'agradaria, d'entrada, fer una pregunta que potser sembla una mica sentimental,
però crec que és necessària.
Jo no sé què pot sentir una persona quan li diuen que aquella nit no pot dormir a casa seva
i ha de fer una maleta.
¿Qué posa dins de la maleta, Juana?
¿Qué es posa dins de la maleta?
Yo lo primero que decía es que mi perrito iba por delante también.
Dicía, sí, sí.
Pero vino mi hijo y no se va a su casa.
Pero así que con mi hijo no podíamos estar.
Porque éramos estrechos todos y no podíamos estar.
Pero a usted le dicen, ¿tiene usted que desalojar su casa porque esto está mal?
Mal.
Vaya, pues se tiene que ir.
¿Y usted qué hace?
Dice, pues que me llevo, que me dejo de llevar, que necesitaré, ¿no?
Pues yo lo primero que cogí es el poco dinero que tenía y el perro y me picó mi hijo
y la ropa que llevaba puesta.
Y ya me salí para afuera.
¿Cuánto tiempo hace que volví a su casa?
Uy, por lo menos cuatro meses habríamos estado allí, ¿no, Gaby?
Sí.
Ya en verano, ¿no?
Sí.
Fue cuando...
Sí, la Juana junto con Pep Escoda fueron casi de los últimos...
Los últimos.
Cin mesos.
Sí.
Cin mesos fuera.
Sí, sí.
I quan va tornar a casa...
Pues muy bien.
Quina satisfacción estar a casa un altre cop.
I tal.
Déu-n'hi-do, Juana.
Pep, tant tú com el Javier,
i també el Pere, segurament,
no només és un tema d'habitatge,
sinó és un tema de lloc de treball.
De treball, sí.
Per tant, la cosa s'agreujava encara més.
No només no podies estar a casa teva,
sinó que, a més a més,
el tema laboral quedava una miqueta pandèmia en l'aire, no?
I tant.
Tu ets tapisser, concretament.
Sí, sí, tapisser.
Aquí al carrer Comte.
Sí.
No, doncs, nosaltres ens vam quedar,
de moment, fins que ens vam buscar una solució,
mentre feien les obres,
d'anar a un altre lloc a treballar.
I a la gent també em van buscar un lloc
i vam estar durant quatre mesos que vam estar fora.
però, bé, és la feina de desmuntar-te un taller,
tornar-la a muntar
i, aleshores, a l'hora de tornar cap aquí, igual.
Sou capaços de recordar els primers sentiments
que vau tenir quan va veure la dimensió del problema?
Que hi ha un problema,
en principi, tal com hem escoltat,
l'Ajuntament no acabava de creure
que el problema era el que vosaltres apuntàveu en un moment,
es van buscar peritats, es van buscar informes tècnics,
és a dir, fins que vau arribar a una negociació
i a intentar arreglar el tema, va passar un cert temps, no?
Per tant, aquella primera sensació
es devia afegir també a una certa impotència.
Impotència i desesperació,
perquè quan te diuen...
I a veure, tu estàs alarmant,
ja portes uns dies perquè havíem avisat un temps abans,
però quan tu estàs alarmant del que t'està passant...
i a més a més, també hi ha gent aquí tècnics
i el camí em va quedar molt gravat
i te diuen, si sents un crac sos corrent,
però lògicament no dorms tranquil.
Ja personalment, i crec que altres no...
Aquests dies que encara estàvem a casa,
no dormies tranquil, lògicament.
No oblidem que coincidia amb el temps,
amb els fets del Carmel,
hi havia una sensibilitat en general també
cap a aquestes qüestions molt marcada, no?
Sí, sí, però retornant a allò d'abans,
vull ampliar allò del Pep.
La meva sensació en els començaments,
que va ser, a veure,
va ser un pèl dramàtica,
era de por.
I de por no en que caiguéssim les cases.
Por per la teva seguretat?
No, no, no per la meva seguretat,
ni perquè caiguéssim les cases, ni res.
Era por de l'Ajuntament.
Perquè vaig sentir una sèrie de qüestions
del que van començar dies polítics,
que em va agafar molta por
que ens tocaria pagar els plats trencats a nosaltres.
I no era qüestió...
A veure, quan veies aixecar el carrer
amb la rasa que van obrir la claveguera
i anaven tots com a bojos
mirant a veure què podien trobar
que fos culpa dels veïns,
o sigui, per culpabilitzar els veïns
i treure responsabilitats d'ells,
aquesta era la por que tenia jo.
O sigui, la por era
que estaven desesperadament buscant motius
per exculpar-se ells mateixos.
A veure, no consideraven
la història que la claveguera
no l'havien revisat en 40 anys.
No consideraven que
hi ha coses que s'han de fer
un mínim de manteniment.
No, senzillament que
les connexions estiguessin malament
ja era motiu perquè
la culpa fos nostra.
Per tant, d'optàveu
que es pogués solucionar el problema
amb una certa celeritat.
Jo no ho veia clar, eh?
I a més a més,
jo sentia amenaces
per part de l'Ajuntament.
Bé, el que ha dit el Pep,
això de l'arquitecte,
això sí, ara ens ho prenem en broma,
però en aquell temps
ens va fer molta ràbia,
o per exemple,
que també es va dir
per part d'un arquitecte
que utilitzàvem un sabor inadequat,
o coses d'aquestes,
dic, ostres,
llavors ja és una por
barrejada amb una ràbia creixent
que penses, ostres,
aquesta gent,
és que ens deixaríem morir,
o sigui,
i quedarien tan amples.
Aquesta era la por.
En quin moment
es comença a arribar a una entesa,
en quin moment es comença,
després d'un diàleg,
a veure que hi ha una actitud
per l'Ajuntament,
però també per altres institucions,
com ara la Generalitat,
de donar suport
de tirar endavant
un projecte que millorés
i que solucionés el tema.
A partir de quin moment?
Quin va ser el punt d'inflexió?
Que va haver-hi un canvi?
Va haver-hi un moment,
va haver-hi unes setmanes,
m'assembla de crispació.
Sí, sí.
Jo crec que el moment de diàleg
va ser quan va intervindre
el senyor Joan Arell.
És a dir,
quan el senyor Joan Arell
es va...
Crec que si es va posar endavant
és quan vam començar...
Sí, van començar...
Quan vam començar a dialogar
i a veure les coses clares.
abans va ser un patibull.
Va ser un patibull
i un desbaix a aquell carrer
que si és culpa vostra...
I és el que dèiem
en aquella època,
ja me'n recordo, no?
Home, lògicament
hi ha un culpable,
però el més important
és que es busquin solucions,
que és el que dic sempre, no?
I la prova està,
doncs, bueno,
en el meu cas,
el de la Juana,
que són les que vam trigar més,
jo vaig estar cinc mesos
en un hotel
i això et desmunta
la teva vida.
A més,
és un mal record.
No, no, no, no, no, no quiero na'.
Ahí en el hotel
ya no me la metían.
Se lo quedaba a mi hermana.
Pero yo por la mañana
ni almorzaba ni nada
de la rabia que tenía.
Y cogía un cruzal
y se lo traía a mi hermana
y decía,
cómetelo tú.
Digo, no, no, no quiero na'.
Y estaba deseando
de venirme pa' aquí
porque estábamos
todos los días
pa' arriba y pa' abajo,
pa' arriba y pa' abajo.
Es que uno en su casa
pues hace sus cosas,
hace su vida,
pero fuera de casa
tanto tiempo.
Y luego nos tocó
una habitación
que no teníamos
luz del día.
Mi marido
cayó enfermo.
Allí pasía
que estábamos
en la cárcel.
Cuando fue mi hijo
a ver a su padre
dice,
papá,
sí que pasé
que estáis
en la cárcel,
me dió.
Digo,
pues sí,
verdejó.
¿Usted entendía
lo que estaba pasando?
Oh,
es que sí,
entendía.
Lo bastante.
És el que deia el Pep,
calia solucionar
tot el tema
de les cases,
dels edificis,
però també calia
donar una solució
a la part personal,
a la part laboral,
a la part de convivència
de les propies famílies.
Aquí potser és un...
Nosotros nos querían engañar.
Nosotros querían
quitarnos esto
y darnos 10 millones
nada más
como la casa.
6 millones.
Y luego,
a partir de estos 6 millones,
pues mi hijo ya,
si nosotros faltábamos,
mi hijo iba a la calle
o tenía que comprar aquello
o pagar un alquiler.
Entonces mi hijo mayor
dice no,
mi padre toda la vida
para buscarse
esa meja casica
que tiene
y luego que mi hermano
se quede en la calle
dice no puede ser.
Nos querían echar
a Campo Claro
con los gitanos.
Que aún querían
darles un piso
de estos de protección oficial.
y esto digo no.
Y usted no lo aceptaba.
No, no, no.
Mi hijo dice
mi padre no quiere ir a Campo Claro.
Mi papá que tiene ascensual
y todo,
digo,
tendrá todo lo que quiera
pero yo no quiero irme a Campo Claro.
Eso fue mi marido.
Digo,
eso tampoco.
Usted tiene muy claro
que aguantaría
pero para volver a su casa.
Sí, sí, sí.
Sí, digas, digas, Javier.
Sí.
En situaciones
hi ha llogaters
i propietaris.
És clar,
la cosa cambiaba molt,
¿no?,
a la hora de buscar la solución?
Jo,
ara que ha passat un any,
trobo que hi ha
una sèrie de gent
a agrair.
Per exemple,
agrair
l'ajut
de les associacions
de veïns,
que bé,
o sigui,
ens van dir
que el que necessitessin
però no van fer res.
I agrair
perquè, clar,
es va crear
un interès,
vèiem créixer
l'interès,
agrair
els
de les immobiliàries
que
van desfilar
totes per aquí
per veure
què podien comprar,
què podien fer,
què podien
reginar.
A veure,
jo els hi dono
les gràcies
per l'interès.
Això era evident,
Javier?
I tant,
i tant que sí.
Venien amb la targeta
i us l'ensenyaven
i deien que era
una immobiliària?
Sí, sí, sí.
O sigui,
a més a més,
són coneguts.
El cas
és aquest
que estava explicant
la veïna,
senyora Juana,
és aquest el cas.
Era tan,
tan descarat
i amb tanta poca vergonya
que, bueno,
era inhumà,
no, no.
Com pot ser
que quan hi ha de gràcia
vinga aquesta gent
a fer tant de mal
més a més?
És,
bueno,
a mi moltes vegades
això ho penso
i donen molta vergonya.
És vergonyós.
home,
tenim una reserva
de buitres
aleonados,
no solament
estàs a Extremadura,
també en tenim
aquesta regola.
S'incorpora
aquesta tertúlia
també,
Ramon Uller,
que és veí,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Quan vulguis intervens
tu mateix,
o en tot cas,
com que t'has incorporat
ara...
Perdoneu que he arribat
tard,
és veritat això,
eh?
Comenta una mica
de l'experiència
també,
no?
Ara fa poc,
penseu que l'incendi
que hi hauria,
al cap del mateix dia
l'incendi,
després el bombès
ja venia
algun d'alguna immobiliària
bastant conegut
de Tarragona,
a veure si podia
fer negoci,
no?
Amb l'incendi
és curiós,
però van arribar
més aviat,
van trobar més aviat
els de les immobiliàries
que els arquitectes
municipals,
que sembla ser
que quan estava
cremant la casa
ells estaven navegant.
Déu-n'hi-do.
Hi ha un altre aspecte
que va cridar molt
l'atenció
a l'opinió pública
al tema dels robatoris.
Sí.
I el pillatge,
aprofitant que hi havia
tot aquest enrenou
al carrer
i els pisos buits
i tot això,
dius, home,
jo imagino que
a banda del perjudici
que causaria
determinades persones
als propietaris,
va causar
un sentiment de pena
de dir, home,
com és possible que...
L'únic que s'ha aconseguit
de tot això
és que es coneixem els veïns,
hem fet amistats,
la desgràcia
uneix bastant
i de les poques coses
que m'ho ha aconseguit
és que és dels únics
sis carrers
de tota la part alta
que poden entrar
les ambulàncies
i els bombers.
És a dir,
ara,
després de tot aquest sideral,
som dels pocs carrers
de Tarragona,
els únics sis carrers
que diuen els bombers
que poden arribar
amb el cotxe de bombers
i amb l'ambulància.
En tota la resta de peralta
ni bombers ni ambulàncies.
A part de bombers i ambulàncies,
doncs vindrà
tot el de més.
estem bastant decebuts
com s'ha portat tot això.
El caràcter humà
jo no he estat desal·lutjat.
Jo,
si passéssiu
cada matí pel carrer
i veieu gent
des dels 30
fins als 70 anys
plorant un dia sí
i un altre dia no,
eren culpables.
El Carmel,
deien que,
pobra gent del Carmel,
que mira què els ha passat.
Aquí a Tarragona deien
ja se sap,
a la peralta
les cases velles cauen.
Al final
vam veure
com estava la claveguera.
Nosaltres tots
havíem pagat els impostos
fa molts anys
i les clavegueres
no es feia absolutament res.
Per culpa de les clavegueres
van caure les cases
o les cases s'han malmès
d'aquesta manera.
A Barcelona,
quan deies això del Carmel,
ara tindran una boca al metro,
tindran un parc,
l'altre dia sortia per la tele,
edificis nous
i no sé què més.
Aquí a Tarragona
hem aconseguit
una claveguera nova
que podem estar molt orgullosos.
Això sí, de qualitat.
De qualitat.
De les més modernes
que hi ha tot a Tarragona
i per descomptat
la més moderna
de la peralta
i que puguin passar
a les ambulàncies
i als bombers.
Això és el que m'ha aconseguit.
I que no s'omplin la boca
a aquests polítics
i a aquestes històries
perquè s'han deixat així.
Ni uns ni els altres
perquè els altres
quan veien que podien fer
una mica de política
doncs van pujar aquí
en aquell moment.
ara fa molt de temps
que no se'ls veuen.
és que fa molt de temps
que no se'n parla de vosaltres
i ara se'n parla probablement
perquè fa un any, no?
És això.
aquesta sensació.
Si avui han vingut
a estar els arquitectes
tècnics, no?
No, el viernes.
El viernes de los desalojos.
Hoy en principios
de la primera detección de...
A veure, francament,
ara us parlaré una mica
una història
una mica superrealista
però avui he tingut un ensurt.
He tingut un ensurt.
És un artista.
Sí, bueno.
Però, a veure,
me donareu la raó.
resulta que feia mesos
que jo no em despertava
sentint la veu
dels arquitectes municipals
i avui l'he sentida.
Avui?
Avui, sí, sí.
A les 9 del matí
els he sentit parlar,
discutir al carrer
i he pensat,
ostres,
després de tants mesos
què els he agafat,
ara en sec?
perquè, a veure,
o sigui,
jo ja quasi que ho havia oblidat,
això, no?
Perquè, a veure,
amb els desallotjaments,
a mi em van desallotjar
el taller,
però la casa no.
O sigui,
jo vaig viure
tota la reparació,
la moguda
de maquinària,
de pols,
de fang,
de sorolls,
de discussions,
jo la vaig viure a casa.
O sigui,
ho sentia...
Jo per la nit
feia amistat
amb els vigilants de la nit
que es quedaven aquí
i quasi que vaig fer
grans amistats amb ells.
O sigui,
hi havia allò,
el col·leguisme, no?
Clar,
és que era,
igual com el Ramon,
un dels habitants
que es quedava aquí
al mig de les obres
per passar a casa
saltant races
i taulons
i coses aquestes.
Jo recordo...
A vegades,
algun urbano
no els deixava entrar.
I això que dius,
Javier,
i el que deia també el Ramon,
jo recordo que
quan vau venir a la ràdio
i recordo molt bé
que va ser el Gavi
que, clar,
era un moment
que la situació
era dels moments
més difícils.
Sí, sí,
i el Gavi va dir,
però malgrat tot,
diu,
gent que no ens coneixíem,
que probablement
ni ens havíem parlat mai,
hem fet una relació
i hem fet una amistat
que ja serà per tota la vida.
Jo recordo que el Gavi
ho va comentar,
aquest fet.
A mi en teníem
com un estirat,
no?
Ah, sí?
És a dir,
que us vau dir
les veritats
a la cara després,
no?
i a part de tot i això
està demostrat,
ja han passat sis mesos més
i bueno,
ja són una família.
i ara és impossible
ignorar-ho.
No, no, a part de això
està ja consolidada, eh?
Realment segueix sent
un estirat,
però carinyós.
Jo he mirat d'una altra manera,
Pep.
Hola, presidente,
me llevava molt bé
amb els veïns.
Però tenia vostè relació,
Juana,
poquita, sí?
Sí, jo, sí.
Mucha.
A la cual la echamos de menos aquí.
Jo tenia relació
amb els veïns,
almenys amb el Gavi
i a Maria d'allà d'atrà,
i a Pedro,
el Pedro venia
i li traien paquets
i a vegades no està,
deixem-nos aquí
i que no pot passar.
I sempre hem tingut...
¿Cuánto hacía
que vivia vostè aquí?
Aquí ja,
pues,
almenys 19 o 20 anys.
Vaya,
doncs una bona part
de su vida,
sin duda.
Aquí,
com les coses
que estan fent
i encara no acaben
són les obres
de Cal Agapitu.
No oblideu
que al començament
deien que no eren importants,
però penseu
que hi ha més
de 2.500 metres quadrats
de terra
que van recollint
tota l'aigua de la pluja
perquè estan com estan
i tota aquesta aigua
va al subsol.
És a dir,
la claveguera
la tenim nova,
però el Cal Agapitu
encara no està arreglat.
Estan treballant,
ha tingut
diversos ensurs,
han fet una cosa
que urbanísticament
crec que no és possible,
però jo tampoc soc tècnic,
han pujat
gairebé més
de 65 o 70 metres cúbics
el volumen
de Cal Agapitu,
però bueno,
no en dic res
perquè el que volem
és que ho arreglin,
no volem posar
més pals a les rodes,
a veure què faran
de Cal Agapitu
el que estan arreglant.
i a part de l'aigua
i el fang i tot això,
a mi m'acaben
les pedres
d'aquí
el sal obert,
o sigui,
que jo les conservo
perquè clar,
són pedres històriques,
o sigui,
ja me'n guardaré prou
jo de llançar
unes pedres aquestes.
A banda de tot el que queda
per fer que ara entrarem,
perquè és prou important,
no només aquest carrer,
és que clar,
això ens porta a parlar
de la part alta en general,
que ja en parlarem també.
És la punta de l'aigua.
Però des del punt de vista material,
totes aquelles persones
que es van veure afectades,
avui per avui,
tenen normalitzada
la seva situació?
No, no, no,
això és el que ha de tenir
molt clar, eh?
La situació,
hi ha actualment
cinc famílies
que estan vivint
en unes situacions
de celebritat pèssimes,
que segurament
cap de nosaltres
ho desitjaríem
pel pitjor als nostres enemics.
L'Ajuntament
és coneixedor
d'aquesta situació
des de fa més de vuit mesos,
hi ha una cosa
que nosaltres dèiem
la tercera fase
que es tenia que arreglar
i aquests pisos
continuen igual,
des de fa vuit mesos
continuen igual,
aquestes quatre o cinc famílies.
no han d'oblidar
el desallotjat
encara,
que després d'un any
encara visquin a l'hotel.
Sí, ho hem esmentat
també en el reportatge,
tres persones
que no han arribat a un acord
i que tenen
un contenciós
a mi m'ho entès també.
A veure,
que qui tingui raó
a mi m'ho és igual,
o sigui,
jo no hi vull entrar
en aquesta qüestió,
però el que sí que és vergonyós
és que encara estigui
visquent a l'hotel.
També,
de la part d'aquestes famílies
que estan al número 10
de la plaça Pallol,
s'ha de comptar
que aquesta casa
està malmesa
tota la part
de l'estructura
de l'escala
i també
els balcons exteriors.
O sigui,
tot el que és
l'estructura interna,
el que és l'escala interior,
així com
els baixants interiors,
està malmesa,
cosa que s'hauria
d'arreglar
després de tants temps.
I el que tenim
por actualment
i molta por
és el número 3, 5 i 7
del carrer del Comte,
que ja està declarada
la situació de Runa,
però continua així.
És a dir,
qualsevol dia,
segons els tècnics municipals
que diuen que ja està
en Runa,
vol dir que es caurà
i que esteixi a la casa
i que caurà
i pot agafar
algú baix.
I la gent,
estem realment
preocupats
amb aquesta situació.
Home,
la preocupació,
alguna resposta,
segurament la trobarem
d'aquí uns moments
perquè vam convidar,
de fet,
hem convidat
el senyor Joan Arejo,
portaveu de l'equip
de Govern Municipal,
òbviament,
ha acceptat la nostra invitació
i és aquí entre nosaltres.
En tot cas,
si us sembla,
fem una pausa més que res
per situar-nos
i tornem de seguida
en directe
des del carrer Comte,
des de l'estudi
del pintor Javier Luja.
Pep,
estem fent una propaganda
que després
està enfadadíssim,
diu,
i el meu estudi què?
Ja vinc.
Bueno,
repeteix que ell és veí.
És veí,
el Pep Escoda
té el seu estudi
també aquí al carrer Comte.
Tornem en uns moments.
Aquí seguim en directe
amb tots vostès
des del carrer Comte
de Tarragona
celebrant,
entre cometes
o commemorant,
millor dit,
amb més propietat,
aquest primer any
del desallotjament
amb més d'una trentena
de persones
d'aquest carrer
a causa
de tota una problemàtica
que hem explicat
àmpliament
en l'hora anterior
del programa.
S'incorpora
a aquesta tertúlia
amb veïns i propietaris
del carrer Comte
el tinent d'alcalde
i portaveu
de l'equip
de govern municipal,
Joan Eregio,
senyor Eregio,
molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acceptar
la nostra invitació.
I, en fi,
jo li demanaria
que s'aplagués
aquest to
una mica de tertúlia
en el sentit
d'intercanvi d'opinions
i d'explicacions
que estem duent a terme
al voltant
de tot aquest fet.
després d'un any
que ara, com comentàvem
amb el Ramon
i amb el resta de convidats,
és un any
que pel que fa
allò que té a veure
aquesta àrea
de la part alta
encara no s'ha acabat.
Un any que pel que fa
a la problemàtica
de veïns i propietaris
encara no s'ha acabat,
segons ens comentaven.
Ja en...
A veure, anem per parts.
Quan el carrer del Comte
hi ha...
Des del meu punt de vista
sí que hi ha un parell
o tres de coses
per resoldre
que són una miqueta
complicades.
Una fa referència
a molts veïns
que no són propietaris,
que són llogaters
amb una problemàtica
determinada
i l'altra és
el...
Poden haver-hi...
Després hi ha dos
o tres coses
o quatre puntuals,
algunes d'elles
que, bueno,
vam quedar
a determinada manera
que ho arreglaríem
en determinat moment,
algunes que
m'han dit
darrerament
que han sortit
per una sèrie de circumstàncies
i que s'hauran de mirar
i després, bueno,
queda, doncs,
el número 5 i 7,
si no m'equivoco,
bueno,
resoldre
una qüestió
en part
entre propietaris
i en part
amb l'Ajuntament,
no?
És el que queda.
En quant al genèric
de la paraula,
bé, doncs,
nosaltres
vam firmar
un acord
amb
l'Associació de Veïns,
acord que
complirem
escrupolosament.
El que tocava
d'aquest any
2006,
doncs,
ja està tot
pressupostat
o posat en marxa,
a banda
que també
aquest any
fruit del treball
que es va fer
en part
l'any passat
es presentarà
en breu
i es farà
un programa
de,
ja no tant
de revisió
com de canviar
algunes coses
per part de matxa
de, bueno,
de clavegueres
o d'algunes coses
d'aquestes.
El que passa és que
la idea era fer-ho
d'una manera una miqueta
més global
i en el conveni
que vam firmar
amb l'Associació de Veïns
de la Peralta
hi havia,
a través de l'oficina
que s'ha creat,
l'oficina de gestió
de l'habitatge,
hi havia una sonificació
de la Peralta
amb la que la idea
era anar avançant
d'una manera integral
amb diferents coses
també en aquesta,
no?
Tot i que insisteixo
que Matxa
ha fet el seu programa
per aquest any
i que coses
del subsol
que tenen referència
a Matxa
doncs es repararan,
no?
És que és evident
que immediatament
després dels fets
i posteriorment
hi havia sempre
aquella incertesa
i aquell comentari
de la Peralta
està tot igual
que el carrer Comte
i molta gent
es va a l'armar
està a l'armada
i diu
home,
a tall de prevenció
què pensa fer l'Ajuntament?
Sap vostè
que aquesta és una inquietud
evident, no?
No, no,
aquesta és una inquietud
evident
i que jo l'entenc
i la respecto
i la gent
no té res a dir, no?
Senzillament
fer una cosa
o dir una cosa
sense que ningú
se senti molest, no?
El mateix
que fa
o es planteja
fer
o organitza
d'alguna manera
o pretén fer
l'Ajuntament
també seria bo
que la gent
també ho fes
diríem
que la gent
els propietaris
d'on sigui
també
miressin
allò que a vegades
no es mira
perquè es considera
que una vivenda
és una cosa
que diríem
que no caduca mai
i una vivenda
evidentment
no té per què caducar mai
però si requereix
doncs
bé
requereix
de quan en quan
mirar-se-la
mirar coses
i mantenir-la
etcètera
en bon estat
perquè al final
diríem
hi ha moltes coses
que no són mai
producte d'una sola cosa
sinó
a vegades
per desgràcia
són acumulació
de diverses coses
i per tant
crec que valdria
la pena fer-ho
no sé si
si en aquest cas
vull reforçar
o reforçaré
la posició
de Joan
o
vaig en contra
o sigui
però de fet
nosaltres
ens lamentem
de fet
fa dies
que ho estem dient
que
l'avís
el toc d'alarma
del que va passar
fa un any
aquí
sembla ser
que no ha servit
i nosaltres
ho vam dir
i ho seguim pensant
no ha servit
per part
de les institucions
no ha servit
per part
de les associacions
veïnals
i no ha servit
per part dels veïns
o sigui
la sensació
que no s'ha fet res
vols dir això
no no
la sensació
que el toc d'alarma
no ha servit
d'avís
no ha servit
de res
o sigui
la gent
ens dona la sensació
que segueix
pensant
que tot està molt bé
fantàstic
i no passa res
o sigui
la part alta
sí que pot passar
o sigui
la part alta
està molt degradada
i ningú se n'adona
o sigui
la gent
segueix visquent
tranquil·lament
a veure
quan dic gent
parlo de tots
o sigui
els tres estaments
o sigui
els veïns
les associacions
de veïns
i l'ajuntament
evidentment
penso que
el que va passar
aquí fa un any
era prou important
com perquè
la gent
se mobilitzés
pensés
bé
com deia el Joan
també
se'n cuidés
de les seves cases
que és important
hi ha moltes cases
molt deteriorades
i els propietaris
no fan res
també és veritat
que no hi ha cap llei
que obligui a fer res
es veu
però bueno
possiblement
seria hora
que aquesta llei
s'aplantegés
i s'aprovés
no ho sé
en aquest cas
pel que es tracta
del carrer
una cosa
que ha passat últimament
els números imparts
només viuen
només viuen
desfamilies
en vivien tres
però fa poc
es va morir una
són cases de gent
que no sabem
de qui són
i bueno
clar
arriba un punt
que s'agrada
lògicament
els propietaris
no ho estan cuidant
llavors
imagino que el Joan
ha per aquí
també
no sé si l'Ajuntament
ho té contemplat
i això
fer un sens
d'exhaustiu
que no faci això
perquè
no però a veure
jo crec que
a veure
ja fa temps
que n'estem parlant
d'aquestes coses
tots els que estem aquí
n'hem parlat
més de una vegada
més de dos
més de tres
a veure
jo crec que evidentment
totes les coses
poden veure
la part buida a l'ampolla
o la part plena a l'ampolla
i jo també ho respecto tot
però a veure
l'Ajuntament
o l'administració
jo no puc estar d'acord
amb que
no s'ha tingut en compte
el que ha passat
no hi puc estar d'acord
per diversos motius
un
nosaltres tots els instruments legals
que tenim a mà
per fer
determinades coses
els hem posat
en marxa
i els hem potenciat
d'una manera molt clara
durant l'any passat
per exemple
s'ha fet
un perímetre especial
per tota la part alta
per donar
moltes bonificacions
moltíssimes
a qualsevol persona
que pretengui fer
temes de rehabilitació
de gran rehabilitació
o fins i tot
de nova construcció
a veure
aquest és un instrument
que posem
damunt de la taula
evidentment el pots agafar
o no
és una eina que tens
la pots agafar
o pots seguir passant de tot
per entendre'ns
què és el que
a vegades passa
perquè en el fons
l'Ajuntament
home
a veure
la seva implicació
directa
té a veure
amb tot allò
que faci referència
als serveis públics
que hi ha
en el carrer
en un sentit
ample de la paraula
ara no em refereixo
només al subsol
en un sentit
ample
però
les altres coses
tu el que has de fer
és posar instruments
perquè la gent
pugui fer coses
no només s'ha fet això
sinó per exemple
s'ha multiplicat
bastant
la partida
de subvencions directes
a la rehabilitació
de façanes
que aquesta sí que és una cosa
que l'Ajuntament
hi pot tindre en algun moment
alguna cosa a veure
per què?
perquè una façana
dona la via pública
i com que dona la via pública
dona en un lloc
que és de tothom
però
també està clar
que
sense tots aquests instruments
o sense haver-se implementat
d'una manera tan clara
com s'han implementat ara
hi ha zones
de la part alta
que no estan com
aquesta zona
diríem
dreta
del carrer Major
i
algú podria dir
bueno
i això per què ha passat?
ha passat suposo
per circumstàncies
en algun moment determinat
i això sempre passa
a darrere
de la cosa pública
ràpidament va la cosa privada
és a dir
no és el mateix
per exemple
a la plaça de la Font
ara
que a la plaça de la Font
abans
a la que tu
dons un tractament
determinat
a un espai
i això és una inversió pública
es desencadena
tota una actuació privada
perquè
doncs es creu
que dir
això val la pena
doncs perquè mira
com ho han arreglat
doncs jo també arreglo el meu
bueno
es pot seguir aquest sistema
o també es pot seguir
el sistema
d'una mica
que vagin les coses
de la mà
potser a la part dret
a la part esquerra
perdó
del carrer Major
doncs com que
hi ha hagut
doncs més tractament
a lo millor
de carrers
més tractament peatonal
o semi peatonal
o diguem-li com vulguem
o sigui
no sé quantos
això desencadenat
que s'hagin anat
rehabilitant
moltes més coses
però jo crec
que aquest és un aspecte
que no hem de perdre
de vista mai
jo de dues maneres
segueixo pensant
que està bé
que és lògic
i correcte
com per exemple
l'exemple del basso a la font
o sigui
per exemple
les institucions públiques
arreglen
un perímetre
llavors a partir d'aquí
dona peu a
bueno
val d'acord
però jo crec que tampoc
ha de ser necessari
o sigui
a veure
això no justifica
o no ha de justificar mai
el fet que el propietari
deixi caure la casa
senzillament perquè l'Ajuntament
no li arregla el carrer
no
votem
no
si no t'estic
no
jo ja t'he dit
que jo crec que les coses
haurien d'avançar més en paral·lel
exacte
haurien d'avançar més en paral·lel
i per tant
una miqueta
tots
hauríem de procurar
encarregar-nos bé
del que ens toca
a nosaltres
a cadascú de nosaltres
els propietaris a l'UCEU
l'Ajuntament a l'UCEU
etc.
etc.
jo el que et dic
és que
a mi em dona la sensació
que
ara
s'han posat
damunt de la taula
uns instruments
o unes eines
que si es volen utilitzar
per una persona
que tingui una propietat
i que la vulgui
rehabilitar
o la vulgui
arreglar
o vulgui el que sigui
s'han posat uns instruments
damunt de la taula
home
que són prou útils
i prou vàlids
i això ho barregem
per exemple
amb l'obertura
del registre de solar
sense edificar
és evident que l'Ajuntament
no pot posar
una pistola al pit
d'una persona
perquè edifiqui una cosa
però amb la nova llei
sí que ens permet
crear un registre de solar
sense edificar
que l'hem creat
que diu
escolti
si en el termini de dos anys
vostè no edifica aquest solar
doncs l'Ajuntament
o el subestarà
o podrà entrar
en una via d'expropiació
que per què?
perquè no ens interessa
que hi hagi solar
sense edificar
jo tot això
em sembla molt bé
però no només per solars
perquè aquí a la part alta
no hi ha tan solars
sinó que hi ha molta casa abandonada
jo crec que l'Ajuntament
que segurament ha fet coses
i segur
segur que ha fet coses
l'hauria de fer més
per exemple
amb aquest mateix carrer
el carrer Comte
tenim el número 3, 5 i 7
que me n'enruna
que està a la runa
aprovada
o com se digui
això
l'enderroc
s'hauria d'agafar
i enderrocar-ho ja
per la via d'urgència
només per seguretat
perquè veiessin la gent
que està fent alguna cosa
aquesta llei
no només afecta els solars
perquè aquí a dalt
hi ha pocs solars
aquí el que hi ha
és molta casa abandonada
però si em permets
jo crec que a cada cosa
se li ha de donar
el seu tractament
i no totes les coses
poden posar la mateixa bossa
el 3, 5 i 7
tenen una problemàtica determinada
i que no la podem ignorar
i viurà gent
no hi viurà gent
però tenen una problemàtica determinada
que no la podem ignorar
no, però tenim
tenen la problemàtica
de moment és una casa
que s'ha de tirar a terra
i l'ha de tirar a terra
el propietari
que té la declaració de ruïna
i té un problema
amb un altre propietari
que també
a la vegada
aquest problema
el té l'Ajuntament
que és el senyor famós
que junta els diaris
aquest problema legal
que puguin tindre
dos propietaris
no s'arreglarà
o deixarà de arreglar
perquè la casa
continuï en peu o no
sí, però a veure
però les lleis
d'acord, Oller
però les lleis
perdona'm
si vivim en un estat de dret
és per les coses bones
per les que ens agraden més
i per les que ens agraden menys
i les lleis són com són
que les podrem canviar algun dia
doncs potser sí
jo no et dic que no
però l'Ajuntament
de moment no en fa de lleis
ni aquest ni cap
Ajuntament encara fa lleis
per tant
les coses són com són
insisteixo
que el resultat final
d'aquestes coses
ens pugui agradar més o menys
jo no t'ho discutiré
però avui per avui
la propietat
en general
té les seves garanties
en aquest país
les té
i no ens les podem saltar
però si jo no vull saltar
cap llei
ni cap dret
ara jo veig
que si hi ha una casa
que els tècnics municipals
o la gent que en sap
diu que s'ha d'enderrocar
perquè amenaça runa
perquè el propietari
ha demanat
l'odeclaració
per tant
si se li dona
hi ha un tècnic
que diu
que aquesta casa
no és segura
que es pot caure
però el que s'ha de fer
és obligar
que es tiri terra
independentment
de si hi ha
un problema legal
d'un pis
o dos pis
o el que sigui
és un altre tema
això
un tema és
les condicions físiques
o les condicions arquitectòniques
d'un edifici
que s'ha de tirar terra
i una altra cosa
seran els problemes legals
que puguin tindre la propietat
amb l'Ajuntament
o amb un altre propietari
que no crec que
jo no estic
parlant de les coses
però vull dir
però a veure
però les garanties jurídiques
de tota actuació
de l'administració
s'han de preservar
i les lleis estan
per preservar
les garanties jurídiques
de tothom
també de les persones
que abusen
i o incompleixen
les lleis
també hi ha unes garanties
per ells
i són les que són
i l'administració
no se les pot saltar
perquè si se les salta
doncs normalment
sempre rep l'administració
si se les salta
llavors això
bé
és d'aquesta manera
jo crec que
a veure
al final
hi ha coses
que s'arreglen més
per sentit comú
que per lleis
malament si necessitem
sempre les lleis
a vegades una mica
de sentit comú
aniria bé
en general
a tots
les lleis
som fedes
perquè no hi ha sentit comú
a vegades
no, però a veure
és a dir
tots coneixem
situacions
no de la part alta
de la part alta
de la part alta
de la part baixa
de la part mitja
i de la part dret
i de la part esquerra
situacions
que si hi hagués
una mica de sentit comú
una mica d'allò
és possible que s'arreglesin
però aquest sentit comú
jo l'únic que reclamo
moltes vegades
és que s'ha d'aplicar
diríem
en comú
perquè vivim en comú
per tant
ho hem de fer en comú
no et podem derivar
sempre totes les responsabilitats
cap a un tercer
vull dir
vivim en una societat
que deriva sempre
les responsabilitats
cap a un altre
jo mai soc culpable
de res
això sempre és culpa
d'algun o altre
bé
i jo crec que també
s'ha de començar a dir
escolti
a veure
una cosa és això
una cosa és això
aquesta responsabilitat
és seva
no culpa
responsabilitat és seva
aquesta és meva
això s'ha de fer així
això s'ha de fer ja
no es pot sempre derivar
tot cap a fora
perquè
perquè no es pot
a veure
jo no vull derivar res
cap a fora
i cap a en tintre
però si anem a veure
si hi ha una casa
els tècnics diuen
que allò s'ha d'enderrocar
i l'Ajuntament així
ho autoritza
o ho aprova
o assenteix
doncs
doncs el propietari
d'enderrocar-ho
a veure
a mi m'preocupa més
el número 11
d'aquest carrer
que el número 5 i 7
posem per cas
perquè com a mínim
aquí
hi ha una garantia
a veure
també em preocupa
però com a mínim
aquí hi ha una garantia
que algun dia
s'enderrocarà
però és que
el número 11
que cada vegada que plou
se transforma
en un immens dipòsit
alterat d'aigua
perquè resulta
que
els desaigües
estan embossats
per culpa dels coloms
evidentment
i el propietari
aquí no hi fa res
ni ningú obliga
que el propietari
faci res
i d'entrenant tant
que han fet
alguna queixa
al respecte
han vingut
han desembossat
i s'ha acabat
el programa
però cada vegada
que plou
passa el mateix
i aquest a casa
doncs
si no cau
és perquè
deu estar ben feta
no ho sé
però
hauria de caure
a veure
digues
només una qüestió
per no durar més vortes
al tema aquest
perquè no sortirem
n'hi ha dos temes
si l'Ajuntament
en representació
de senyor Alegio
té algun plan
o alguna idea
per potenciar
aquesta banda d'aquí
està molt abandonada
i el tema
dels inquilins
si té alguna idea
o una solució
què podem fer
és diferent
en la situació
dels propietaris
i dels llogaters
la banda aquesta
està molt degradada
si n'hi ha alguna
dintre dels compromisos
dels propietaris
però bé
què se pot fer
a veure
dins de tot
el document
que es va firmar
el pla d'acció
de 4 anys
si no recordo malament
que es va firmar
en aquests moments
em sembla
que l'any 2006
és el carrer
Les Coques
el carrer Gradada
i el carrer
Portella
el que
es treballa
i em sembla
que no sé
si és l'any que ve
diríem
hi ha accions
que venen cap
a aquesta banda
jo sempre he defensat
el tractament integral
que signifiqui
no només
la revisió
i la posta
correcta
en el subsol
sinó també
el tractament
semi
semi-peatonal
de molts d'aquests carrers
que em sembla
que és la millor manera
de potenciar-los
per tant diríem
aquesta actuació pública
arribarà
no arribarà
en aquest
en concret
aquí
no arribarà
en el 2006
perquè el que es va
pactar
doncs va ser una altra cosa
vull dir
per tant
es va dir
mira
aquest any una cosa
l'altre any una altra
l'altre any una altra
per tant
arribarà aquí
n'hi ha un compromís
de l'Ajuntament
està firmat
no no
per aquesta banda
que n'hi ha un compromís
o
ho pot fer ara mateix
no no
jo el que et dic
és que es va firmar
un conveni
que no n'hi ha
per exemple
no
el que és el carrer Conte
que no n'hi ha
ni una simple papelera
eso es un punt d'apollo
però escolta'm
jo mira
jo
aquí podem
jo aquí podem entrar
aquí podem entrar
amb tots els detalls
que vulguis
de si val
una paperera o dues
que escolta
no n'hi ha ni carrers
l'equipament
que n'hi ha
en aquests carrers
carrer Mediona
carrer Conte
però és que si
si comencem a
és a dir
veure
Gavi
jo crec que si comencem
a
a
a parlar de les coses
o intentar eh
si més no
que és la nostra obligació
almenys és la meva
intentar parlar
de les coses
de manera
seriosa
però també
realista
realista
si tu em dius
no no
que no et dic que no
si tu em dius
escolta
quan arribarà
l'actuació pública
aquí
dic s'ha firmat
un conveni
que diu
pam pam
tu em dius
aquest any
no n'hi ha res
previs
l'any que ve
però si de tot això
tu em dius
escolta
no és que jo no et parlava
ara tant dels carrers
parlava que escolta
farien falta
dos papereres
o faria falta
això per a
això
no cal
firmar cap conveni
sembla que
amb això ens entenem
que no cal firmar cap conveni
això és com quan es va dir
escolta
potser seria bo
per treure tots els cotxes
del carrer
i posar pilones
o no fa falta cap conveni
no som te donar
el tema
que de la paperera
porque sin significar
no pero es que
estan molt degradats
aquests 4-5 carrer
però estan molt degradats
però estan molt degradats
per moltes raons
jo l'únic que dic
és que ho estan
per moltes raons
jo accepto
la responsabilitat
de l'Ajuntament
jo l'accepto
el que no he sentit
encara mai
mai
és acceptar
cap altra responsabilitat
i t'asseguro
que de papers
de papers
de papers
de responsabilitats
d'altres
fins i tot
pagats
per gent
que no és de l'Ajuntament
en tinc
en tinc
en tinc
en tinc
i allí estan
per què?
perquè no es tracta
d'allò
es tracta de solucionar temes
perquè em sembla
que la teva idea
i la meva
i la de tots els que estem aquí
és la mateixa
és buscar la manera
de desllurigar
tot això
i que cada vegada
la part alta
doncs la puguem
tindre millor
no només des del punt de vista
de carrers
de carrers
de cases
de del que sigui
de comerços
de vida
d'activitat
de tranquil·litat
de la gent
suposo que la finalitat
és la mateixa
l'únic que passa
és que crec
que doncs
hem de tindre
doncs
les coses
clares
jo el que no et faré
és dir-te una cosa
que no és
i per tant
si et dic
escolta
jo he firmat
un conveni
de 4 anys
on es preveuen
tota una sèrie
d'actuacions
que les que fan referència
al 2006
ja estan totes posades
comptades
i tal
i es faran
les que es faran
el 2007
també estan compromeses
les que es faran
el 2008
també estan compromeses
jo et puc dir això
no et puc enganyar
si hi ha alguna cosa
per aquí
si
hi ha tot el tractament
del carrer
tota la zona
bueno aquí
en aquest cas
la claveguera
per exemple
no caldrà
perquè ja està canviada
però hi ha el carrer Mediona
hi ha tot allò de
Sant Miquel del Pla
etcètera
ara
quan es farà
però jo t'ho he dit
jo al començament
com que han firmat
un document
que diu
ara això
ara allò
i sobre el tema
dels inquilins
sobre el tema
dels inquilins
com mínim
que puguin
anar al lavabo
quin mínim
que puguin anar al lavabo
però és que lo millor
per parlar
per parlar
dels inquilins
aquí hauria d'haver-hi
altres persones
que no són jo
perquè 1. tenen llicència
d'habitabilitat
jo no ho sé
2. qui dona
les llicències
d'habitabilitat
i qui té la responsabilitat
de donar-les
3. aquesta gent
coneixen els seus drets
i les seves obligacions
nosaltres ara
muntarem una oficina
local de l'habitatge
precisament per informar
de tot això
la gent
però les coneixen
perdona un moment
per què no
com deies
ara perdona
que m'estic saltant
tots els protocols
però aquesta oficina
que dius de l'habitatge
per què no la munteu
al carrer Comte
per què no
per què no
què fareu
perdona un segon
és que tampoc
la posarem a la rambla
no però ella
t'estic dient
la posarem a la part alta
però bueno
però si es tracta
de revitalitzar
la part esquerra
escolta'm
poseu-ne alguna oficina
què fareu
alguna oficina
la part esquerra
posem una miqueta
de l'arrere
però jo heu d'entendre
que nosaltres també
hem de trobar
un espai
adient
jo no sé si el carrer Comte
hi és o no hi és
ara jo et dic que no
sí
però a veure
també heu d'entendre
que si l'Ajuntament
té alguna propietat
a la part alta
que la pot aprofitar
per posar això
i que està
en condicions
doncs home
no ens gastarem diners
comprant altres coses
i ja tenim
una altra cosa
jo et dic que pensis
o sigui que a l'hora
de fer inversions
el que deies ara
inversions públiques
fer oficines
fer el que és convenient
que ho facis aquí
a aquesta part d'aquí
no tenim més temps
en tot cas
agrair-vos moltíssim
de veritat
i de tot cor
Pere, gràcies
a més el Pere
té un tema personal
que li afectarà
una miqueta
i per això
li agraïm doblement
que hagi vingut avui
al programa
senyor Egeo
gràcies
gràcies Ramon
Xavier, gràcies
per acollir-nos a casa teva
Gavi, Pep
la propera a casa teva
sí, sí, perfecto
Doncs aquest ha estat
el programa especial
que us oferíem
recordant aquest aniversari
aquesta efemèride
en el qual
l'Ajuntament de Tarragona
es va veure obligat
a desallotjar
un grup de veïns
del carrer Comte
per unes esquerdes
que havien aparegut
als seus pisos
i que podien ser
un perill
per l'habitabilitat
d'aquests pisos
on recordat
de la mà
de la nostra companya
Iolanda García
i després de recordar
aquest especial
que ens toca fer ara
és anar a la música
25 anys
de ràdio
25 anys de música
1986
de la mà
de Joan Maria Bertran
Molt bona tarda
aquests són els 25 anys
de música
avui comencem
amb Gabinete Caligari
l'any 1986
ens portava
aquesta cançó
Malditos Refranes
un dels seus èxits
de Gabinete Caligari
Malditos Refranes
si se confió
que el viernes Cristo
sé que he dejado de orar
Malditos Refranes
El Último Rey
pero no reí mejor
le puse buena cara
al mal tiempo y continuó
me ative a un buen árbol
y me sigue dando el sol
I sé de mi vivienda
Y un pobre me la jugó
Pero al fin
Aconsiste en función
Que bien me quiso
Si que me hizo llorar
Mami, corretame
No quiero escuchar más
Mami, corretame
Acude a Renzanero
Si quieres encontrar
Antídoto o veneno
Para tu voluntad
Aunque ya sabrás
Si eres buen emprendedor
Que pocas palabras
Pasarán entre tú y yo
Pero al fin
Algo sí se cumplió
Que bien me quiso
Si que me hizo llorar
Malditos refranes
Malditos refranes
La cançó amb la que obrim avui
El repàs en aquests 25 anys de música
Aquesta setmana, recordem-ho, ens continuem quedant
A l'any 1986
A l'any del naixement
De Tarragona Ràdio
De Radio Fòrum
I de Gabinete Caligari
A Janet Jackson
També a l'any 1986
Despuntava
La germana del Michael Jackson
Dins del món de la música
Amb cançons com aquesta
IBOHRI
B Systems
Darragona
Closed
Estниц
En linux
As you can see
Deep
Lebo
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ens ha estat acompanyant durant uns minutets en aquests 25 anys de música la germana petita del Michael Jackson.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!