Bona tarda a tothom i benvinguts un cop més al Factoria 2.0.
Avui és divendres 1 d'abril i ja tornem a ser aquí amb les mateixes ganes de sempre
per explicar-vos tota l'actualitat d'una manera distesa i agradable.
En el programa d'avui centrarem la nostra atenció en tots aquells joves
amb esperit emprenedor que han sabut fer-se un lloc en el món empresarial
en temps de crisi que corren.
Dos empresaris visitaran l'estudi de Factoria 2.0
per tal de donar-nos el seu punt de vista de la crisi
i poder saber en quina mesura els hi ha afectat o beneficiat
i per iniciar la seva carrera empresarial.
Així és, però aquí no acaba la cosa.
El passat divendres la Núria Jaques i en Pep Simó van estar ni més ni menys que amb els Manel.
Ben volgut, permet-me suposar...
El quartet barceloní va visitar Terres Tarragonines
per celebrar el concert de presentació del seu nou disc,
Deu milles per veure una bona armadura,
que ho van fer el Teatre Bartrina de Reus.
Amb les entrades exhaurides, els Manel van omplir el teatre de gom a gom
i van fer vibrar un cop més a tots els seus fans vinguts d'arreu de Catalunya.
L'equip de Factoria 2.0 no va poder parlar amb ells
i escoltarem tot allò que ens van dir.
Cal dir també que la nostra col·laboradora, la Sílvia Segalà,
va ser testimoni del concert i ens explicarà què tal li va anar.
Però encara tenim més, i és que no s'acaben els temes.
Aquesta setmana, les nostres noies de les xarxes socials,
l'Anna Cendra i l'Alaia Bové, que per cert, estan aixerides que mai,
ens portaran de nou totes les novetats del Facebook i el Twitter.
I pel que fa a la secció de pantalla, l'Albert Carnicer i l'Anna Arnal
ens analitzaran els 5 anys de vida de la Sexta,
que els ha celebrat amb una gala que ha donat molt a parlar durant tota la setmana.
I pel que fa a la secció de l'altra cara de l'esport,
la Bet Alta Arriba ens porta una sorpresa.
No sabem què serà, però no ens ho perdrem.
Soc en Quim Navales...
I jo, la Maria Santiago.
Esteu escoltant Factoria 2.0.
Engracim engranatges i comencem.
Anem a cops de martell.
Factoria 2.0.
Factoria 2.0.
I avui la repassada política de la setmana torna amb l'atenció més elevada.
La Generalitat de Catalunya ha plantat cara al govern de l'estat espanyol
pel que fa referència a les retallades que aquest últim proposa
per tal de superar el dèficit.
I és que el govern espanyol demana més del doble al govern català
que passa dels 2.600 als 5.800 milions d'euros.
El conseller d'Economia de la Generalitat, Francesc Horms,
adverteix que això no és cap broma i que Catalunya se sent forta
per plantar cara al govern central.
Horms també acusa el govern de Zapatero d'adornar les xifres al seu parer.
L'atenció entre els dos governs és més que evident.
Seguren tormentes, senyores.
Mentrestant, les revoltes al món àrab continuen
i aquesta setmana la protagonista ha estat Síria,
on el seu president ha anunciat que no aixecarà l'estat d'excepció
i que no hi haurà reformes polítiques.
Els iris que es van revoltar contra el seu govern
s'han hagut de quedar per ara igual com estaven.
Factoria Tarragona Radio, arroba gmail.com
És l'hora dels modernillos del Pep i la Núria
i, si avui no vaig errat, ens porten una sorpresa i de les grosses,
un dels grups catalans més famosos del moment.
Bona tarda, nois.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Aquesta setmana portem una cosa especial,
també amb l'ajuda de la Sílvia Sagalà.
Doncs sí, la veritat és que sí.
Vam parlar amb ell just el dia abans que comencessin la seva gira a Reus
i vam parlar amb Martí Mayor, el baixista del grup Manel.
Benvolgut, permet-me suposar
que malgrat no haguem gaudit
de presentació oficial
més o menys així com jo
estàs assabentat
de la meva existència,
de les coses que fa...
El que nosaltres sempre hem dit és que
creiem que el que fem
és el que em surt.
del meu tema preferit
vostre
són les promeses...
Aquest vídeo, de referència a l'altre,
necessita més d'una escolta
perquè les històries són més llargues
i potser no hi ha que més enrelassades.
Aquella persona que escolti una cançó
i si és pas de...
de similar a la perfecció
el que està dient la lletra
deu tenir un coccionat interactual
que està pels nous.
Heu parat una furgoneta
aprofitant
la vista privilegiada
d'una ciutat.
Això de l'inspiració
més aviat hi crec poc.
És allò que un dia et passa pel cap
com podria ser una història
si passés qualsevol cosa
com per exemple
que a un nen li arriba un boomerang a casa
els problemes que pot tenir.
Llavors començas a jugar amb una melodia
se t'hi posa la mètrica
i t'hi tira endavant la cançó
com molt bé et pots
i intentant ser original
cal-li que a tu t'agradis
sobretot perquè si no t'agrades
treballaràs pitjor
i acabaràs maleïnt aquella cançó.
Però en el moment que t'agrada
vas buscant elements divertits
i t'hi vas posant a poc a poc.
Quan vam començar a gravar el disc
vam fer un càlcul
de quan creiem que el tindríem acabat
i també pensant
quan creiem que podríem assajar
més o menys
i ens va sortir
que a finals de març
fins i fins d'abril
seria una bona data.
De fet crec que vam dir
príncipis d'abril
però el Bertrina
es va posant contacte amb nosaltres
ens va dir
si ens interessava
anar i tocar aquella data
llavors vam dir que sí.
Però tampoc va ser
comencem a Tarragona
o a qualsevol altre lloc
si algú ens fa una proposta
interessant
en debat
i contentíssims
que sigui el Bertrino.
Quan tothom dorm
que t'agrada menjar
quan hi ha gana
i dormir
si més sol
que no hi ha gana
i no hi ha gana
i no hi ha gana
i no hi ha gana
i no hi ha gana
que ara l'estiu
està previst
sortir festes majors
i tirar el mateix format endavant.
No sé que ens donarem
que a les festes majors
el que estem fent
funciona molt poc
però en general
nosaltres agafem
un repertori
i l'intentem ordenar
que tingui sentit
i tirar un aspecte
que va endavant
i fins que
ens vulguin
a tot arreu
una topella
els iocs.
I en temps
com si totes
les bruixes
del món
coincidissin
a gent del futur
que és cosa de temps
que et sorprenguis
pensant
que ho tenies
que jo creia en tu
La idea és no
tancar-nos
cap porta
perquè
sempre que hem sortit
fora de català
hem anat bé
i de fet
després arribem propostes
crec que hi ha Murcia
ella a Madrid
em sembla que ha sortit
algú a Saragossa
la idea és
allà on et vulgui
nosaltres estem encantats
ens vam anar a tocar
i de fet
ens hem anat bé
sempre que hem sortit
fora i endavant
i seguir amb aquesta idea
tampoc ens plantegem
ostres
farem 25 gols
fora de Catalunya
crec que plantejar-se
això
és una mica arriscat
sempre és
fora de Catalunya
que sabem
que és el públic
no és tant
el nostre públic
majoritari
i és allà on et vulguin
i vas content
roure fort
i és quasi entranyable
que oblidis
tan ràpid
que sempre
arriba el moment
quan s'obre
com una flor
troquen el penediment
al fons cantem en català
perquè és un idioma
en què parlem
i tampoc ens plantegem massa
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
ha
no
crap
meg
no
que és difícil que faci.
Si tornem a arribar a Terres Britàniques
ja estaré més que content.
És això d'intentar tampoc plantejar massa coses ni massa sospites,
perquè així quan arriben em sembla que és una cosa espectacular.
I amb això també vius més tranquils.
Si intentes pensar que vols arribar a tal lloc,
després quan n'hi arribes, me'n sap una mica més de greu.
Si correu cortines, poseu els nens al llit.
Si dormen, mireu com respiren.
Intentar que les coses vagin bé,
tant al grup com a mi personalment i ja està.
Aquest és el resultat de la nostra conversa amb el Martí Maimó,
però el tema Manel no acaba aquí.
Doncs no, perquè la nostra companya, la Sílvia,
va ser una de les poques afortunades que van poguer anar al concert
del passat dissabte al Teatre Bertina de Reus.
Hola, Sílvia, bona tarda.
Bona tarda, molt poques, poques, no, eh?, que el teatre estava a fer de l'aig, eh?
Però sí, sí, que tothom es va allà per tenir una entrada.
Manel, després que no fes ni un any que Manel acabés aquesta gira de presentació
del seu primer treball discogràfic, aquest dels millors professors europeus,
un àlbum que, evidentment, com tots sabeu, doncs, va aconseguir el suport des del principi,
des de la crítica especialitzada, tant del públic, només res, primeres setmanes de vida,
no un primer treball discogràfic.
Doncs bé, ara arriba el segon treball discogràfic, aquest 10 millors per veure una bona armadura,
un àlbum que, en una setmana, aconseguia una fita, doncs, magistral,
10.000 copies en tan sols una setmana, una fita, com dèiem,
doncs, només havien aconseguit cantautors a la talla de Serrat o Llac.
I amb aquestes xifres, per tant, no era d'esperar que, doncs, Manel,
ara ja hagin venut totes les entrades pels concerts d'aquesta gira,
pels concerts que ja hem programat per aquesta gira del nou disc.
Doncs, si us sembla, no només ens quedem amb les nostres opinions,
sinó que nosaltres hem tingut l'oportunitat de parlar abriguament amb Natàlia Bourbonès,
ella s'encarrega, doncs, de portar la cultura al diari El Punt,
Isaac Alvesa, responsable també de cultura, en aquest cas, al diari de Tarragona,
i David Fernández, periodista musical exterràdia i també a Punt C Ràdio.
S'ho sembla? Escoltem el que ells opinaven.
Crec que és un grup que s'ha sobredimensionat una mica,
és un grup correcte, fan música amable, bonica i a la gent li agrada.
Per tant, si a la gent li agrada, doncs, endavant.
Però jo crec que, personalment, tampoc no n'ha portat res de nou a la música en general.
El fenomen Manel és un fenomen curiós,
perquè és una formació que, amb només un disc al mercat,
el seu anterior treball, va aconseguir seduir absolutament a tothom,
des de la crítica al públic, i, com parlem del públic,
amb la visió més àmplia del públic,
des de gent jove a gent més gran,
a gent que fins i tot potser mai s'havia interessat per la música en català,
que gràcies a aquesta formació han començat a conèixer
formacions que canten en català, com els Manel,
i després s'han quedat dintre d'aquest estil de música
i han aprofundit en altres formacions musicals.
Per tant, és un fenomen que sí, penso que és curiós,
és positiu per la música en català,
però també tot plegat és una mica exagerat,
perquè a Catalunya hi ha moltes altres formacions musicals
que potser, si haguessin tingut el mateix suport mediàtic
per part de mitjans que estan tenint ara mateix els Manel,
potser ara estaríem parlant d'una altra formació
que fóra un fenomen a nivell català.
Del fenomen Manel?
Bé, doncs primer, esclar, que és un fenomen,
no sé quant durarà, no sé si serà un fenomen que el durem molts anys,
però penso que musicalment aquests nois han renovat molta cosa,
han connectat molt amb el públic, un públic molt variat,
de generacions diverses, de gustos musicals diversos,
tenen unes lletres fantàstiques, tenen unes músiques que de seguida t'arriben,
és una música senzilla, però alhora potent,
que al darrer hi ha molta cosa, i a mi personalment m'encanten,
me l'ha encantat el primer disc,
i ara estic en procés que m'encanti el segon.
Va arribar el tiet, em va anar a ballar,
que tots els avis feien dinar especial.
Doncs bé, opinions del Marge,
el que estava clar és que Manel triomfa allà on van,
i evidentment a Reus no va ser diferent, no?
Encara que no era ni la primera, ni l'última vegada
que el Teatre Bartirí exhauria totes les seves localitats,
us he de dir que aquesta vegada el teatre respirava
com un ambient especial.
La gent tenia moltes ganes de començar el concert.
Unes entrades que s'havien venut en menys de 48 hores,
i això cal apuntar-ho tres mesos abans
que coneguéssim qualsevol dels detalls
d'aquest nou treball discogràfic,
i clar, doncs, el públic tenia moltes ganes
de gaudir d'aquest espectacle.
Quan la formació va entrar en escena,
doncs, es va imposar un silenci sepulcrau,
sabeu d'aquells incòmodes,
on són algunes de les fans tirant algun firófo, no?
Que tots plegats van dir com acabarà, no?
Doncs els Manels van acabar resolent-ho
dient que estava fet expressament,
que formava part de l'espectacle,
i amb aquesta excusa, doncs,
el públic l'ha fet molta gràcia,
i això vol dir que des de bon principi
Manel, doncs, ja tenia el teatre a la butxaca.
Va ser un horoi 30 minuts de concert,
on Manel, doncs, va repassar
totes les cançons del seu nou treball discogràfic,
i les més representatives del seu primer disc,
que no cal dir, doncs,
eren els moments en què el públic més s'entregava,
perquè eren les cançons que més coneixia.
El concert, cal dir, que va començar
amb el tema El Miquel i l'Olga Tornen,
per cert dir, que és un guinyó,
el músic de reunir espalda a Macet,
el Jota Jota, que, doncs, també,
per cert, es trobava a la sala, no?
I és que el Jota, doncs, té,
en el seu enteroi treball discogràfic,
El Miquel i l'Olga Trenquen.
Com tenen molta amistat entre ells,
doncs, a Manel li van demanar
l'esfalda a Maceta si podia utilitzar aquest nom,
i d'aquí, doncs, el Miquel i l'Olga Tornen,
que va ser la cançó encarregada d'obrir el concert.
La principal incògnita per tots plegats
era com portarien un disc,
com el que acabaven d'editar,
ple de matisos, instruments,
amb moltes cordes, vents, en directe.
Com es podria adaptar? Doncs bé, cal dir
que ho van resoldre amb nota,
traduint aquests efectes amb molta guitarra,
van tenir un efecte, un protagonisme molt destacat,
les guitarres,
i, de fet, en alguns moments on tenia la sensació
que es trobava degadant d'un concert de pop independent, no?
En definitiva, doncs, un bon directe,
amenjat per les llargues històries
del Guillem Gisbert,
que és el cantant principal de Manel,
que explicava, doncs, entre cançó i cançó,
i també per les contínues disculpes
que el mateix grup, doncs, demanava per si de cas,
per si hi havia alguna cosa, doncs,
que no acabava d'anar a la perfecció,
com que era el primer bolo,
doncs, ells anaven refatint-ho constantment
per excusar-se.
Però perquè us feu una idea més detallada,
si us sembla, només ens quedem
amb la meva impressió del concert,
i així, doncs, podem tenir una evitació més global
del que va donar a si aquest espectacle
en un concert que, com ells mateixos ja havien anunciat,
no van haver-hi ni ukeleles ni corrandes.
El concert avui, ho explicava la crònica
que he firmat al diari,
em semblava, quan entraves al teatre,
que alguna cosa havia de passar.
La gent estava disposada a passar-s'ho bé,
sabia que coneixia les cançons del disc anterior
i també la majoria de llaves del disc nou,
i, bé, va ser un concert seriós,
que s'obri amb la línia del que ha fet Manel
des que els coneixem,
i per ser el primer concert d'una gira,
em sembla que la gira els hi funcionarà bé,
però és el que deia abans,
tampoc no crec que aportin res, res, res, de nou, de nou.
I pel que fa al concert, bueno, m'ho vaig passar molt bé,
crec que el teatre tot ple, la gent vibrava en tots a una,
va ser un concert fantàstic.
Ells encara estan, evidentment,
comencen ara aquest rodatge del nou disc,
ells mateixos s'excusaven contínuament
que havien d'acabar d'ajustar coses,
ajustaments, ajustar-se entre ells,
ajustar el repertori.
Donem-nos-hi una mica de temps,
però, bueno, jo crec que vam disfrutar molt,
me l'ha agradat moltíssim aquest concert,
i, bueno, ja soc fan declarada de Manel, evidentment.
Penso que els Manel, l'altre dia,
al Teatre Bertriner,
al primer concert d'aquesta gira de presentació del segon treball,
se'n van sortir prou bé,
l'expectació era veure com portaven al directe
tots els artificis, l'orquestració,
i tots els enranjaments que hi ha en aquest primer disc,
ah, i en aquest segon disc, l'estudi,
ja estava clar que això no es podia portar ben bé en directe,
i el que hem fet, doncs,
hem tendit a posar més guitarres,
a endurir més el so de Manel,
i clar, és un so, doncs, que acostumats
a anar amb una proposta que veu més del folk,
doncs, veure una proposta més de guitarres,
i les guitarres elèctriques sobre l'escenari,
sobte, per tant, penso que ho han resoldre encertadament.
Doncs ja ho he vist, nois,
opinions variades,
des dels més fans que els va gravar més Manel,
als altres, doncs, que creuen que va ser un espectacle correcte,
que va estar bé, però que és una mica el que apuntàvem al principi,
potser no n'hi ha, per tant, cadascú, doncs, amb la seva,
i vosaltres, si voleu anar al concert, us heu d'afanyar,
perquè les entrades ha accelerades pràcticament a totes les grans.
Doncs, amb aquestes opinions ens quedem,
ens quedem, perdó, nois,
moltes gràcies als tres, Sílvia, Pep, Núria,
per cert, Núria, enhorabona, que has complert
un dels teus propòsits del Factoria 2.0.
Moltes gràcies, dormiré tranquil·la.
Vinga, adeu.
Adeu.
Avui, al Factoria 2.0, volem donar-vos una visió positiva
de com podem enfocar el moment actual que estem vivint a nivell d'ocupació.
Volem que escolteu les opinions dels nostres convidats d'avui.
Dos joves emprenedors que, en temps de crisi econòmica,
han obert les seves empreses i, de moment, els funciona molt bé.
D'una banda, parlarem amb en Josep Gallofré,
un dels impulsors del portal informatiu reusdigital.cat.
En Josep és un jove de 26 anys, estudiant de cinquè de Periodisme
a la Universitat Rovira i Virgili,
que combina la seva feina amb la d'estudiant d'últim curs.
I també comptem amb la presència del Xavier Güell,
un jove de 29 anys que, quan en tenia 24,
ja havia creat Tendències TV,
la primera televisió a Europa dedicada al sector de la moda.
Actualment, dirigeix Cava en Twist i Us,
dedicada a la moda i l'alimentació, i al Trinxat.
I també hem de destacar que és president de la GEC.
Xavier, Josep, bona tarda.
Bona tarda.
Moltes gràcies, però, abans de tot,
d'atendre els micròfons de Factoria 2.0.
Josep, per exemple, d'on ve la idea de crear la teva pròpia empresa?
Bé, la idea no és ben meva, sinó que és de cinc persones,
quatre persones que ja estaven vinculades al periodisme,
sobretot reusenc,
i jo, com a projecte de periodista,
ho podem dir d'aquesta manera,
que vam decidir que a Reus hi havia un buit informatiu,
sobretot per la informació local,
i vam decidir tirar endavant aquest projecte.
Vam estar mirant, vam veure que el paper ja no sortia tot el rentable
que sortia feia uns anys,
i vam creure que la millor opció era l'opció digital,
perquè era gratuït, perquè es podia consultar en qualsevol moment,
i perquè, bé, tothom pot estar davant d'un ordinador
gairebé qualsevol hora, no?
Per tant, vam tirar per aquesta opció,
i ja et dic, vam ser cinc persones les que vam decidir fer aquest projecte.
I les cinc persones són així també joves?
No, jo sóc el més jove de tots,
realment, jo en tinc 26,
l'altra persona més jove diguéssim que en té 28,
i les altres ja són persones bastant, ja et dic,
vinculades dintre del món de la comunicació de reus,
però que ja, no direm vells,
però que són relativament grans.
Xavier, i per la teva part,
hem comentat que tens diverses empreses.
D'on ve la idea de crear aquesta primera televisió dedicada a tendències?
Doncs, la veritat és que jo estava vinculat al món de la moda
des de fa molt de temps, per un tema d'una empresa familiar,
i sí que consumia bastant tema de continguts
de tot el sector de més moda urbana,
i la veritat és que estàvem una mica cansats
de sempre llegir les mateixes revistes
o intentar trobar la informació una miqueta on era.
A més, és una temàtica que les televisions normalment no en parlen,
vull dir, quan vieres desfilades,
tot és pret de porter o tot és alta costura, no?
Llavors, el que vam decidir un dia és dir,
ja que no hi ha el contingut, el creiem nosaltres.
Llavors, fa ser com va,
amb 24 anys, ja que hi ha fa uns quants,
vam decidir crear aquest portal, no?
Que es va convertir en el líder Espanya segur
i un dels referents europeus
a l'hora de servir contingut audiovisual
de moda urbana a la xarxa, no?
I així està.
Va ser difícil oferir aquest nou contingut
en aquest tema tan concret com és la moda?
La veritat és que sí,
perquè ara segurament la moda ja ha fet el pas
a l'evolució a comunicar-se via internet, no?
Els blogues de moda estan,
val que la redundància, més de moda que mai, no?
Ara tothom consumeix moda via internet.
Quan nosaltres tocàvem a la porta i els he explicat,
mira, hem creat aquest projecte, volem fer una televisió,
volem gravar les desfilades o els showrooms
i comunicar-ho per internet,
la gent deia internet, televisió, moda.
I la veritat és que el primer any va ser molt dur
perquè ningú ens deia, no?
El món de la moda veia internet com l'enemic, no?
No el medi per on comunicar cap a la gent jove,
sinó el medi on la gent trobava les falsificacions
o on la gent podia copiar, etcètera, no?
Una vegada ha passat aquesta barrera
i quan els hi demostres que la gent jove
feia el cap a un mes per internet,
tot és més fàcil.
Ja que ens estàs comentant el tema d'internet,
que era un nou mercat per vendre,
hostillaven dilusos per voler intentar fer aquest nou contingut?
Sí, però m'han tallat sempre dilluns
en qualsevol empresa que he volgut muntar.
És a dir, és que és normal,
quan tu canvies les regles del joc
sempre hi ha gent que no s'ho creu, no?
Estem en una societat on el còmode és el fàcil.
Llavors, quan tu vols fer alguna cosa diferent,
a més en un sector de la moda
que estava molt enfocat al paper.
És a dir, nosaltres un dels primers principals problemes
que teníem és que no podíem crear anuncis
perquè les marques de moda no ens els subministraven.
És a dir, si volíem fer que publicitat,
això l'havíem de crear nosaltres,
perquè les marques el que feien
és crear la publicitat d'anunci de revista.
Llavors, això sí que costa una miqueta,
però com creus en una idea, a delante.
I en el temps de crisi que corren,
com és complicat obrir un negoci i mantenir-lo
o creieu que no era tan complicat
com vosaltres us podíeu arribar a imaginar?
Jo crec que si tens la idea
i tens, bé, els recursos tant de material
com econòmic per poder-lo tirar endavant,
aconsello tirar-lo.
Vull dir, és així.
que costa, sí, està clar.
Vull dir, a l'hora de buscar recursos econòmics,
a l'hora d'intentar aconseguir ingressos,
per què enganyar-te,
que és bastant complicat,
però bé, aquí està el que ha dit el Xavi,
que és la feina del dia a dia,
i és anar treballant i sobretot creure
en el que tu tens i en el que vols fer.
A partir d'aquí et serà més complicat o menys,
però finalment jo crec que ho podràs aconseguir.
I us vau trobar amb inconvenients
a l'hora de crear l'empresa?
No, inconvenients no.
O sigui, vam tirar-ho tot endavant,
tot el que és el marc legítim,
vam crear una comunitat de béns,
no vam tindre problemes per gestionar-ho tot,
vam posar el capital que havíem de posar,
que sent dintre del món digital no va ser exagerat,
i a partir d'aquí vam decidir crear el web
i inaugurar-lo el dia 23 d'abril,
el dia de Sant Jordi.
més que temes complicats amb els recursos
o temes econòmics i d'emprenedoria,
ens ho hem trobat amb els continguts i amb la vinculació
amb les associacions, ajuntaments i tot plegat.
Xavi, a nivell d'institucions,
creus que realment ajuden tot el que haurien d'ajudar
o hi ha molt de camí per recórrer?
Home, hi ha molt de camí.
Jo tampoc soc dels partidaris que quan tu muntes una empresa
hagi de ser cop de subvenció o cop d'ajuda.
Jo sempre soc tot partidari que el que hauria de fer les institucions
o les administracions és no ficar-nos a pals a les rodes.
I potser que ho hi ha una miqueta més als bancs
que ens donessin una miqueta més de crèdit.
Jo crec que...
Simplement amb els emplenadors, quan tenim una idea,
quan muntes un negoci, el negoci és rentable.
Per tant, si a l'inici és a base burocràtica
o de subvencions i aquestes coses,
tampoc li veig molt de sentit.
L'únic que hauria de fer l'administració
és no ficar-nos a tants pals a les rodes.
Jo crec que oportunitats enllà.
Jo soc dels optimistes
perquè feia temps que no hi havia tants calés
a circular pel món de l'empresa
i inversions multimilionàries cada dia.
Simplement s'està canviant un rol
i uns tipus d'empresa.
Llavors, si tu tens una bona idea adequada al mercat,
calés per tirar endavant en trobaràs de sobres.
Simplement el que també estàvem acostumats
és a muntar empreses que potser no tenien cap sentit al mercat.
Josep, teniu por al fracàs a Reus Digital?
Por al fracàs? No, cap ni un.
O sigui, és que jo crec que si crees l'empresa
amb por al fracàs,
ja... vull dir, estàs fracassant realment.
És així, no.
Por al fracàs, no.
Nosaltres el que tenim són ganes de tirar endavant
i iniciar nous projectes,
tot i aquesta situació complicada,
aquesta situació que a vegades
no deixa del tot tirar endavant.
Nosaltres el que volem més és seguir.
I tu, Xavier?
El fracàs mai.
El que pot ser és que ens equivoquem
i ens tracta de canviar el rumb de la situació.
Fracassa mai.
Me'n recordo quan...
o tendències o el mateix guius, no?
De l'inici, quan muntes el projecte i dius
vas a muntar la tenda,
nosaltres el vam muntar i només veníem roba.
Perquè era el que ens dedicàvem.
I actualment estem venent trinxat,
estem venent productes pre-cuinats,
estem venent cava...
És a dir, fracàs no,
però veus...
Bé, vas canviant el rumb
depèn del que s'adopta al mercat.
Per tant, si tu ets àgil,
el fracàs el pots evitar.
Llavors, nosaltres estem intentant donar
una visió més positiva, potser, de la crisi.
Què els diríeu a tots aquells joves
que volen muntar la seva empresa,
que volen fer un pas endavant?
Jo els diria que si ho poden fer,
si realment es veuen capacitats per fer-ho,
que ho facin.
És la manera, tal com està ara mateix la situació econòmica,
tal com està el mercat,
primera, de tenir feina
i segona, doncs, de portar cap endavant
una cosa que tu realment has creat
i que realment t'agrada.
Per tant, torno a repetir,
si es pot fer, que ho facin.
I tu, Javi, per exemple?
Jo sempre animo la gent a muntar les seves empreses,
jo crec que la gent jove no hauria de pensar
en com li agradaria que fos el seu jefe,
el que haurien de ser és com volen ser ells,
com el seu propi jefe.
Llavors, si algú té intenció,
jo crec que és un gran moment per fer un munt de coses
i més amb la gent que està...
la gent jo heu estat ultrapreparada
i per molt que la gent gran us digui
que no els heu de fer bastant de cas.
Vull dir, la gent surt de dia d'avui al mercat laboral
amb molta més preparació
amb un entorn digital
que ja domina en coses que la gent gran no sap
i amb una visió global,
cosa que és bàsic per muntar qualsevol negoci.
Per tant, que estigui endavant.
I si tenen dubtes,
però ja que s'acaps la gent de l'EG que ens truquin
i així els ajudarem.
Doncs bé, Xavier i Josep,
moltes gràcies per haver vingut a la Factoria 2.0
i ara us deixem amb la nostra companya,
la Sílvia Segalà,
que us farà una entrevista una mica més desenfrenada
que a veure si sou capaços de respondre.
No us espanteu, que no és gaire de lenta.
Sílvia Segalà, bona tarda.
Bona tarda, nois, bona tarda a vosaltres.
També preparats per aquest concurs, nois?
Sí, nois.
Ja sabeu, la dinàmica és molt senzilla.
La vam començar ara fa unes setmanes amb Bongo Botraco.
La improvisació també és important en la vida
i vosaltres què us heu de dir, no?
A la vida ens hem de saber adaptar a totes les situacions
i per això justament volem veure
quin nivell tenen els nostres convidats.
La dinàmica és molt senzilla, dos minuts per endavant
i heu de contestar el màxim nombre de preguntes possibles.
Els anteriors convidats, Bongo Botraco,
van arribar 15 preguntes.
A veure si vosaltres...
Home, no sé com teniu, dos minuts, 15 preguntes.
A veure si som capaços de superar-ho, sí?
D'acord.
Com som, Ival.
Les pagues que us donaven els vostres pares,
les gastàveu o les guardàveu?
Les gastàveu.
Les gastàveu tots dos.
Un referent?
Josep Guardiola.
Messi.
Què cantes a la dutxa?
No canto.
Jo tampoc.
Twitter o Facebook?
Twitter.
Twitter.
Un geni neix o es fa?
Es fa.
Neix.
Algú amb qui no us agradaria trobar-vos a l'ascensor?
Josep Maria Aznar.
Hòstia.
Jo vaig ser per les escales.
Ara n'heu Doraemon.
Doraemon.
Doraemon.
Allò que no us cansaríeu mai de menjar?
Trinxat.
Canalón.
Completa la frase, tempo a...?
Res.
De moment, arrat.
Cotxa, bus o bicicleta?
Cotxa.
Cotxa.
Què va ser primer, l'ou, la gallina o la truita de patates?
La truita de patates.
Jo crec que la gallina.
Què és pitjor, fracassar o no haver intentat?
No haver intentat.
No haver intentat.
Floquet de neu o King Kong?
Floquet de neu.
Floquet de neu.
Mamadeta o masclet?
Mamadeta.
Masclet.
Si poguéssiu triar el soci de les vostres empreses, a qui aniríeu a buscar aquell referent que voldríeu?
Steve Jobs.
Per molt que em dolgui, Florentino Pérez.
El primer que fas, quan t'aixeques al matí?
Minutututters.
Jo dic, per què no vaig anar a dormir més aviat?
Si fossis l'últim home del món.
Com salvaríeu la humanitat?
El que hi ha molt.
Lo mateix.
Un grup que no us cansaríeu mai d'escoltar?
Hòstia.
Aquell que sempre...
Coldplay.
Aquell que sempre escolta...
Polis.
Polis.
Punt de creu o punt de coixí?
Punt de creu.
Punt de coixí.
Un paisatge idíl·lic.
El panegès.
El mar de Cambrius.
Un somni.
Triomfar.
Que raps i tal segueixin davant.
Completa la frase.
Em fa ràbia.
El Madrid.
La hipocrisia.
Un grup que no hauria d'haver existit mai.
Els pets.
David Bustamante.
Un llibre.
Va, explicarem purites.
Business model generation.
Jo...
Viario d'una prostituta.
Aquell menjar que sempre mengeu, que no us cansaríeu mai tampoc?
Doncs la pasta italiana.
Les patates perigues.
Ja ho tenim, eh?
Escolta'm, heu superat el rècord perquè gairebé m'heu exaurit fins i tot les preguntes.
Estava patint jo ja.
anava a inventar-me'ls.
Bueno, ho anotem.
Em sembla que són vint i pico.
Després les comptarem i posem el marcador.
Vintidós, m'ho he dit?
Vintidu4.
Vintidu4.
Doncs ho anotem i a veure-ho al final de temporada.
A veure què.
Doncs moltes gràcies, Sílvia.
I a vosaltres també.
Moltíssimes gràcies per haver vingut a l'estudi de Factoria 2.0.
Javier i Josep, que vagi molt bé i que tingueu moltíssima sort en els vostres projectes.
Moltes gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies.
Adeu.
Música, teatre, cinema, televisió, política o sí.
Factoria 2.0.
Cada divendres de 6 a 7 de la tarda.
I ara arriba l'hora d'actualitzar-nos i de quina manera que fer-ho amb les nostres noies de les xarxes socials.
Anna, Laia, bona tarda.
Bona tarda, Quim.
Bona tarda, Maria. Queta l'esteu?
Doncs bé, eh?
I vosaltres, què ens porteu avui?
Doncs moltes coses, moltes coses.
Per cert, l'Albert ens va deixar un encàrrec l'altre dia.
Sí, només dic que ho estem investigant, estem començant a estirar fils.
Ja, però com que no està el seu nom, la cosa costa una mica.
Bé, sí, però comencem que si no, farem tard.
Home, com sempre no falla. Ja la tenim aquí, la reina del Twitter. Ja la trobava a faltar.
Jo també, i porto una sorpresa. Bé, unes quantes.
Sí, digue'm.
Sí, perquè això el que hem sentit d'inici és un nou remix del seu single, però en versió country. Més lenteta, per a aquells que no els agradi l'ofort.
A mi m'agrada, però la trobo una mica sola. Li falta acompanyament, ritme, no sé.
Goth, grunge, punk, what else?
Jo ja no sé. A mi m'agraden totes les versions. L'ha versionat tants cops en un mes que ja no saps quina triar.
Però bé, seguim amb les gagas sorpreses, perquè cantant ja té 9 milions de seguidors a Twitter.
Sí, li va com l'anella al dit, això de reina del Twitter.
Al llarg del dissabte va ser trending topic a Twitter amb el hashtag 9milionmonsters.
I això no és tot, ja que dilluns passat va ser el seu aniversari.
Per cert, felicitats pels 25 anys.
I al llarg de dos dies seguits va nondar el Twitter amb hashtags com Happy Birthday Gaga o Born This Day,
joc de paraules amb el seu nou single.
Que original.
Ja, però no som càrrec gaire que diguem, però bé, esperem que aquests 25 anys hi portin moltes sorpreses.
I ara anem amb la rival de Gaga, o bé el que volen aconseguir els fans d'una i de l'altra.
Sí, i és que Britney Spears per fi ha lancat a la venda el seu nou disc Fem Fatal,
del qual el single és aquest Hold It Against Me que esteu sentint.
Al llarg de dimarts i dimecres, el hashtag Fem Fatal va ser trending topic mundial amb motiu de la seva estrena.
I la veritat és que se'n van dur molt bones crítiques.
Jo com a fan que sóc de la Gaga no les vull demistar pas, eh? Que a mi m'agraden les dos.
Escolta'm, Sandra, acaba tot de música, això?
Sí, és que els museus aquesta setmana han treballat bastant.
I què passa amb l'exlíder de Pink Floyd?
Doncs que aquesta setmana ha donat quatre concerts a Espanya, dos a Madrid el cap de setmana passat
i dos a Barcelona el passat dimarts i el passat dimecres.
Ja, molt bé, però això té alguna cosa a veure amb el Twitter?
Sí, i és que s'esperava amb moltes ganes la gira de Roger Waters a Espanya.
Jo conec una companya de classe que tenia l'entrada des de fa mitjany, si no m'equivoco.
I el concert va ser notícia a Twitter a través dels hashtags Roger Waters i The Wall,
per la gran expectació que van generar.
Jo he llegit que va ser un gran concert i que va causar molt d'impacte,
a part que suposo que això devia ser una cosa que s'esperava,
ja que les entrades estaven esgotades i de feia molt de temps.
Sí, i amb lo famós que és, ja té el tiro assegurat des de fa molt de temps.
Va, deixem-ho córrer i anem per la cançó del Facebook.
Quina marxa, nena, qui són?
Doncs són els del GAS, aquests ja són més professionals que els de la setmana passada o l'anterior.
A més, col·laboren amb Dani de Despistaos.
Ja es nota que són més professionals, sona genial.
I t'has fixat que no és Facebook? O sigui, no és Facebook?
No, què diuen?
És que la cançó es diu Facebook, amb una mica d'espanninglish pel mig.
Ah, o sigui, Facebook a l'andalús.
Facebook?
Sí, sí, exacte.
Que cracs!
Anna, i això? Que passa alguna cosa amb la Perri?
No, no passa res, però tenia ganes de posar-la.
Ah, fantàstic, perquè m'encanta.
I a mi, però va, anem acomiadant que se'ns acaba el temps.
Dos coses abans de marxar. Tenim un altre català famós a Twitter.
Qui?
Pau Gasol.
Diumenge passat es va obrir oficialment el Twitter i està tenint molt d'èxit.
I ara hora que algú famós del bàsquet s'unís, a part de Rudi.
I l'altra cosa, camisa del bàsquet, m'és bastant igual.
Uf, va, vale. L'altra cosa és que diumenge...
Ui, quantes coses van passar diumenge, mare meva.
És que el programa de 30 minuts va ser trending topic a Espanya durant tota la nit.
Això ja m'interessa més. Explica, explica.
Vaig. Van dedicar el programa als emprenedors, com hem fet avui al Factoria 2.0.
I el programa el va veure molta gent i a través de Twitter van rebre elogis,
però també van rebre moltes crítiques, ja que només van sortir nois emprenedors
i, esclar, la gent els queixava que si no hi havia també noies emprenedores.
Tenen raó, però bé, ja no hauran après per una pròxima, no?
Va, marxem, que hem d'anar a berenar.
Sí, segur que no hauran après. Au, anem a berenar.
Quim Maria, intentarem deixar-vos algo, vale?
Molt bé, esperem que tinguem una mica de berenar.
Noies, abans de marxar, perquè veieu que estic aquí posat una mica en el Twitter,
que ho segueixo una miqueta.
Digue'm.
M'ha arribat un rumor que pel Twitter corre que Jackie Chan ha mort.
Sí, la veritat és que m'he davantat a aquest rumor, jo també l'havia vist.
Jo també vaig caure, soc una de les persones que va caure.
Obro el Twitter i veig rip Jackie Chan i dic, hòstia, no m'ho crec.
I vaig obrir, i resulta que era una broma per promiccionar una nova pel·lícula que està preparant.
Així doncs, el seguirem veient fent petades, cops de puny, i totes aquestes històries.
Sí, sí, sí, no podràs desempallagar-te.
Doncs noies, moltíssimes gràcies, que tinguem un bon cap de setmana i ens veiem divendres que ve.
Adéu.
Adéu.
Gof, grunge, fang, what else?
Factoria 2.0, a Tarragona Ràdio.
Maria, reconeixes aquesta sintonia?
Com per no reconeixer-la, cada cop que l'escolto ja tremolo.
Doncs és la sintonia de la secció de pantalla, de l'Anna i l'Albert. Bona tarda als dos.
Bonjour.
Bona tarda.
Se va bien.
Què ens parteu avui?
Doncs avui tractarem una miqueta, primer de tot, de la sexta, que aquesta setmana ha complit cinc anys i, com no, des de Factoria 2.0 els volem felicitar.
Esperem que seguissiu molts i molts i molts anys en antena.
Anys i anys, per molts anys, ara una per molts anys.
Anys i anys, per molts anys, ara tu és per molts anys.
Qui pot viure ara, sense l'intermedio, el Club de la Comèdia o Buena Fuente?
Perquè jo no.
Però tampoc cal sobrevalorar la cadena.
Perquè hi ha programes que te lita.
Qui recorda avui en dia Generación Nini?
Jo era un dels concursants, però...
Vam enviar a salvar Albert abans d'hora, no?
Sí, després la mare va agafar aquí la ràdio.
No, tranquil, si vols, torna a la casa.
Doncs no és només això, aquest programa, el que fa perdre una miqueta la credibilitat d'aquesta cadena.
Perquè ara tenim Princeses de Barrio.
No sé, quan hi has vist a Camela, de tota la vida.
Sí, hombre, yo me acuerdo de ir con mi madre en el año 94, por ahí, a Torrevieja,
con toda la familia, que me llevaba con el Camela, con los chunguitos, con los chichos, todo eso.
Tu eres del Madrid.
Yo yo a tope de Power con el Madrid.
Pero a ti te pega ser de l'Atleti.
No, no, déjate de l'Atleti.
Això és Princeses de Barrio?
Això és una entrevista que li va fer la Berta Collado a una de les protagonistes de Princeses de Barrio.
Doncs tenia entès que érem tot actrius, o sigui que estava tot superfalsejat, no sé.
Si més no, han aprofitat per sortir a la revista d'interviu ja i guanyar uns calés extres.
Ui, com ho saps, això?
Jo també.
Home, perquè això ho porta a la premsa.
Sí, sí.
Interviu.
Jo també et dic que espero que siguin actrius i que no siguin realment així.
Però actrius, un actriu fa això a la televisió?
Un actriu ha de fer de tot.
Jo estic disposat a fer-ho, des d'aquí, si em senten.
Em faig passar per Macarre, però...
Camela.
Estarías disposat a posar per interviu, també, el bar.
Jo estaria disposat.
Després seria que l'altre gent estés disposat a veure'm i si vendrien algun exemplar de la revista.
Vinga, ara, continuem, que això se'n va.
Cal recordar que la Sexta sempre ha estat envoltada de moltes polèmiques.
Primer, sé el que hicisteix amb Telecinco i amb un gran etcètera de cadenes.
Però no només això, sinó ara pareix que la Sexta té un gran conflicte amb InterEconomia.
I si no, que li diguen a Wyoming i als seus companys de l'intermedio,
que li han tornat a jugar una mala passada a aquesta cadena.
Un actor es va fer passar per repórter d'InterEconomia
i va fer una entrevista a José Miguel Contreras, conseller delegat de la Sexta.
Amb preguntes tan sutils com
És vostè homosexual?
No és la primera vegada que hi ha pic entre aquestes dues cadenes.
Hem de recordar el gol que li va colar l'intermedio a InterEconomia
amb els suposats insults cap a la becària.
Però Javier Orcajo, l'indignat presentador de Masse Perdió en Cuba
de l'extraordinària cadena InterEconomia,
no es va quedar curt.
Si no, escolteu les perletes que li va soldar a Beatriz Montañer.
És a hora de Masse Perdió en Cuba,
el debat que emite la cadena ultracatòlica InterEconomia.
Ah, mira, mira, eso de poner adjetivos, que mona.
Está feo eso, hombre, y además a ti no te toca.
Es como si yo divago ahora sobre las copas de tu sujetador.
Absurdo, ridículo. Está de más.
¿Qué te parecería a ti y a tus camaradas de la Sexta
que yo dijera que sois unos comunistas?
Bueno...
¡Viva España!
Ai...
Déu n'hi do, no? Aquesta penya.
Ana, tu el sujetador, la copa del sujetador, com la portes?
Preguntes aquí personals, íntimes...
No sé, eh?
Aquest tio no té vergonya.
És que és un mal educat.
No. Però, com tots sabeu, la televisió no sempre és sinònim de realitat.
I si no escolteu les paraules, que el mateix Orcajo comentava a Factoria 2.0 sobre el vídeo de la becària.
Bueno, falso. Nosotros comprobamos que el vídeo que emitimos estaba trucado, estaba cortado,
y que era un montaje, mejor dicho, un engaño.
¿Qué hicimos nosotros?
Alimentar este fenómeno de la televisión basura de Intereconomía Televisión.
Yo estoy orgulloso de por ese vídeo.
No cola, eh? No va colar. Vagi. Jo crec que no li va colar a ningú, excepte els devots que professen la religió intereconòmica.
Que cada cop són menys.
Sí?
Sí.
A Catalunya cada cop són més, eh?
Sí.
Tampoc existeix una polèmica tan gran entre Intereconomía i la Sexta com ens fan creure.
Aquest mateix presentador ens va confirmar a nosaltres que admira molt la cadena rival.
Yo estoy orgulloso de su programa y de todos los amiguetes de la Sexta y de Wyoming.
Y no me retracto de nada. Siempre en broma. Qué graciosos.
Doncs sí, és bastant graciós que ens enganyen a la televisió i a nosaltres ens contin la veritat.
Per tant, podríem afirmar que tot forma part d'un xou televisiu per guanyar protagonisme,
ja que no sabria dir si la Sexta utilitza més d'Intereconomía o que aquests últims utilitzen més vídeos de la Sexta.
Doncs avui farem una mica de Julián Assange i Wikileaks a través de la televisió,
d'aquest món de la televisió, i obrirem els calaixos amb el segell Top Secret.
I és que a través d'un estudi científic publicat a Vertele podrem destrapar els secrets de la televisió
del que hagués pogut ser i mai va ser.
Us imagineu algun d'aquests secrets de la televisió?
No sé, algun rumor que hagueu sentit o...
Però nosaltres el que portem aquí són veritats, d'acord?
D'acord.
Així que avui, per començar aquesta secció, tres veritats enterrades.
Espartanos!
¿Cuál es vuestro oficio?
¡Vamos!
Bueno, antes de nada, quería dar las gracias a todos los que estáis aquí.
Bé, no sé si sabeu qui era aquest noi que estava...
Aquest noi que està bé...
Algum posseït.
No ben bé.
Bueno, potser sí.
Era el Pepe Reina.
Era el Pepe Reina, el porter de Liverpool i de la selecció espanyola.
I és que, atenció, primera notícia, Pepe Reina podia haver presentat les campanades de Telecinco el passat 2010.
Vinga.
Tal com ho sentiu.
Qui ho feia per la...
O sigui, en pantalla era ell, no?
Aquest era Pepe Reina, que va ser quan van guanyar el Mundial...
Sí, sí.
A Sud-Àfrica.
Que va ser el showman de la nit.
I és que Telecinco sabia segur que volia carbonero a les campanades, després de ser un dels rostres de l'any.
Un cop descartada l'opció Casillas, que no té massa gràcia parlant,
Reina va ser la següent opció perquè, com hem comprovat, tenia bastanta làbia.
El porter suplena campió del món, aquell mateix estiu, va demostrar sobradament, com hem pogut escoltar,
les seves habilitats de showman durant la celebració del títol de campions del món, com acabo de dir.
I això és el que té no llegir el guió i després llegir el guió.
Finalment, però, l'opció reina no va prosperar i la cadena va optar pels àngels de Basile,
que va ser com es van conèixer popularment, que van ser Carbonero, Pilar Rubio i Marta Fernández.
Em deia que parlàvem de La Sexta, dos exfitxatges de La Sexta.
Nunca me he escondido, al decir que evidentemente he consumido hachis, consumo marihuana.
Y a nivel artístico, abre la mente y muchas cosas y muchas ideas surgen de ahí.
Erem el Endi, i és que el cantant astorià va estar a punt de convertirse en un dels jurats d'operación Triunfo.
De veritat.
Us estic sorprenent, oi?
Molt, molt, molt. Tu sempre.
La cadena Telecinco i la productora responsable del format GES Music,
recordem que de la qual són els dos membres fundadors, els dos de la trinca,
van contemplar la possibilitat que diversos artistes suplissin la important baixa que els suposava Risto Mejí,
del qual ja no podien aguantar més, però era l'home que els donava les bones audiències.
La cadena i, finalment, l'opció no va arribar a prosperar i el jurat de l'última edició estava format per Noemi Galera,
Eva Perales, Fernando Argenta i alguns altres, com per exemple Rafa Sánchez de la Unión.
Tots plegats a un gran èxit i passat el temps, doncs ja van veure com va anar la cosa amb Operació Triunfo i així els hi va anar.
Potser a Melendi els hagués sortit millor la cosa.
Te contaré tu primera misió, suerte y al agua.
Si yo he traído bañador, al agua para isla. Esto lo dejo aquí y no me voy a secar.
¡Por España!
Aquest era José Manuel Parada. ¿Qué creieu que os diré de Parada?
¿Que no es gay?
No, noticias tan fortes no les porto.
El protagonista del vídeo que sentíem és José Manuel Parada.
Com dèiem parlàvem, parlarem no d'ell, sinó del programa on va participar i d'on corresponía aquest tall.
Supervivientes.
I és que, com molt recordareu, l'any 2000, Telecinco va estrenar aquest reality d'Aventures presentat per Juanma López i Turriaga.
Però el que ningú sabia, o molt poca gent, és que aquest reality hagués pogut acabar a Televisió Espanyola.
Globe Media i la Pública Espanyola ja tenien un preacord firmat, però finalment Televisió Espanyola es va fent rere, suposem alguns dels motius.
Un canvi directiu de la cúpula que, després de l'arribada de Javier González Ferrari, en substitució de Pío Cabanillas,
va fer canviar d'idea a la primera, que volia imitar els passos del reality recentment estrenat a la BBC Survivors.
És a dir, que Televisió Espanyola inclús va arribar a emetre un spot on es demanaven, on es buscaven concursants
i era una primera promo del reality, però no he estat capaç de trobar-la per l'internet, suposo que ja s'han encarregat d'eliminar-la.
Doncs moltíssimes gràcies, Albert, Anna, que vagi molt bé el cap de setmana i ens veiem...
Igualment, adeu.
Adéu.
Passem a la secció esportiva, a l'altra cara de l'esport.
Avui, amb la nostra flor de primavera, Betel Terriba, bona tarda.
Que cursi ets!
Déu meu, que cursi!
Bona tarda, nois!
Que tal, Floreta, què ens portes avui?
És que aquí no van dir i em dius-me Floreta.
Vinga, va, el Lio, què ens portes?
Una sorpresa, molt, molt, molt, molt, molt, molt, molt bèstia.
Quina?
De què tracte?
Bé, jo només us dic que algú molt especial vol compartir la tarda amb nosaltres.
Avui a Factoria 2.0 tenim el Marc Bartra, jugador del Futbol Club Barcelona.
Marc, bona tarda, com estàs?
Hola, bona tarda.
Bé, bé, bé.
Sí? Molt bé.
Nosaltres ens voldríem preguntar, seguint la tònica, com fem sempre amb l'altra cara de l'esport,
que ens definissis la teva persona, el Marc Bartra, amb cinc paraules.
Com et definiries?
Bé, és una mica, no m'agrada gaire parlar de mi, però, bueno, em defineix una mica una persona ambiciosa,
una persona que li agrada millorar el dia a dia, i, bueno, sobretot, doncs, una persona en la qual, doncs,
li agrada, doncs, assumir reptes i, sobretot, això, marcar-se molts objectius.
I el teu estil de joc, com el definiries, també?
Com?
El teu estil de joc, com el definiries?
No, no, el meu estil de joc, doncs, bueno, soc defensa central, també puc jugar, doncs, a través del dret,
i crec, doncs, bueno, doncs, m'agrada sortir, doncs, amb la pilota a jugar des del darrere,
i, sobretot, doncs, bueno, estar ben col·locat, doncs, per fer cobertures als meus companys.
I després, mira, jo he fet una mica de recerca sobre tu.
He vist que al Google apareixen més de 148.000 resultats sobre el Marc Bartra de Gall.
Referències que també he vist que et diuen també pibito.
Com ho portes, això, que et diguin pibito?
Pibito?
Sí, he vist que et parlen de pibito.
Però no ho sabies, eh?
No ho sabies?
No, no, no.
No, la veritat que, bueno, no...
De moment, algunes coses em diuen, però pibito no m'ho he escoltat encara.
No m'havies trobat. Bueno, he sigut abans que tu, veus?
I això de ser futbolista, jo volies ser des de petit, com gairebé tots els nens.
Què deies als teus pares quan éres petit?
Sí, no, ni molt menys. Jo, doncs, bueno, quan era petit, clar, està clar que el que somies, doncs, ser futbolista,
jugar, doncs, amb el meu equip que des de sempre he sigut al Barça,
però la veritat que des de fa molts pocs anys, doncs, no tenia assumit, doncs, que podia dedicar-me en el món del futbol
i després d'això, doncs, t'arriba, doncs, quan ja una vegada, doncs, comences a tocar una mica, doncs, al juvenil
i a tocar, doncs, sobretot a un equip ja professional, com porto ja els últims anys
i ara és quan realment em dono compte, doncs, que, bueno, doncs, que estic cumplint un somni,
que és el que volia jo i, doncs, bueno, doncs, agafar-ho i, sobretot, doncs, me deixar-ho anar.
I llavors com va començar tot? O sigui, per exemple, com s'ha de brindar l'oportunitat?
Com et vas sentir quan vas formar part dels Colors Blaugrana?
I també he vist que havies format part durant la temporada 2001-2002 a l'Espanyol, si no m'equivoco.
Sí, la veritat que jo abans, doncs, estava joant a l'Andrella, a l'equip del Pobla
i, bé, doncs, m'ha presentat la oportunitat d'anar a entrenar amb el menú,
d'anar a fer unes proves en l'Espanyol i, doncs, així va ser, vaig fer les proves,
doncs, vaig estar dos anys a l'Espanyol juntament amb el meu germà
i, a partir d'aquí, doncs, vaig començar, doncs, la lliga d'enfrontar-me al Barça
i m'ha arribat l'oferta de poder jugar amb el Barça
i no m'ho vaig pensar dues vegades i ens vam anar els dos, tant meu germà com jo, a jugar al Barça.
I quina diferència hi ha amb el Marc Bartra de Sant Jaume de Domèngs
i el Marc que juga a futbol? Com ha canviat la teva vida?
No, ni molt menys. Jo, doncs, soc una persona, em considero senzilla,
una persona que, doncs, que li agrada estar amb la seva gent,
que, bueno, doncs, que és molt casera amb la seva família
i jo crec que sí que està clar que el fet de vindre a viure a Barcelona és diferent
perquè no els amics tota la vida, no els veus tant,
però, bueno, intentes, doncs, quan pots, doncs, veure'ls
i passar els moments que passaves abans amb ells
i suposo que, bueno, doncs, això també em fa mantenir els peus a terra,
doncs, veure't, trobar-me amb la meva gent i tot,
crec que és important, també.
I el partit que t'hagi marcat més o que t'hi hagis deixat més la pell,
quin seria? El recordes?
Un partit?
Sí, un partit, una temporada, si vols.
Sí, jo crec que, bueno, com a partit,
és complicat dir-ho perquè n'hi ha molts,
però com a temporada, doncs, durant aquesta i la passada,
doncs, per mi ha sigut una de les millors temporades que he passat mai
perquè, bueno, vaig poder arribar a votar tant amb la selecció
com amb l'absoluta catalana, també,
doncs amb el primer equip del Barça, que era per mi era un somni
i, bueno, i per mi, doncs, ha sigut una temporada més aquesta
que portem d'aquesta, ha sigut inolvidable
i jo crec que és el que et dic, doncs, seguir,
ja que he arribat, doncs, seguir treballant
i intentar, doncs, aconseguir els actius
i arribar a les metes possibles.
Molt bé. I el consell que t'ha marcat més?
Les paraules que diguis, no les podries esborrar mai de la vida.
Bueno, sobretot, doncs, el meu pare, doncs, també,
ha sigut futbolista i m'ha donat moltíssims consells.
jo crec que és això, doncs, la humilitat que m'ha portat ell,
sobretot la humilitat, amb els pors de terra
i també, doncs, algun consell de, bueno,
doncs, algun company que he tingut com a ídol de tota la vida,
que ara me'ls he pogut retrobar amb el primer equip,
doncs, també m'han donat diversos consells
que, per mi, doncs, són de molt valor
i els utilitzo sempre que puc.
I el teu millor company, futbolísticament parlant?
El meu millor company, bueno,
n'hi ha uns quants, perquè crec que a vestuari
hi ha molt bon ambient i ens portem tots molt bé,
però, bueno, sobretot, doncs, l'Oriol Romeu
i el Carles Planes, que són els dos companys
que he compartit, doncs, bueno,
he compartit pis, a més, he compartit estudis també
i, sobretot, en el vestuari molts anys a més
i, bueno, puc dir que són els millors.
I el teu referent futbolístic?
El de Carles Pujol, dins de petit
i ara, encara que, doncs, que me n'he retrobat amb ell,
doncs, m'he pogut aconseguir amb diversos partits
i trenos i tal, doncs, encara ho és més.
I ara, al Mar Batre, quins projectes, quins somnis,
quins reptes té?
Bueno, està clar que n'hi ha molts
i, ja et dic, que són una persona, doncs,
que li agrada molt, doncs, marcar-se un detectiu,
marcar-se metes i, sobretot, doncs, això fa que
que sigui més fàcil de poder-les aconseguir
i, bueno, doncs, com a primer principal, doncs,
acabar una bona temporada amb el Barça bé
i anar tenint alguna oportunitat amb el meu equip
i, així, a llarg pla, doncs, està clar que
el meu somni és conciliar-me el primer equip del Barça.
Molt bé, Marc.
Des d'aquí, desitgem molta, molta, molta, molta sort
i moltes gràcies per atendre els micròfons de Factoria 2.0.
Una abraçada, Marc.
Moltes gràcies a vosaltres.
Donem les gràcies al Marc
per haver-nos contestat tan amablement
els nostres micròfons,
ja que sabem que els jugadors del Futbol Club Barcelona
són jugadors que estan molt ocupats.
I és que aquí no acaba tot.
Esteu preparats pel termòmetre esportiu?
I tant!
Doncs jo també.
I per començar, tenim els graus positius.
La meva enhorabona a l'equip Cajasol.
Per haver-se classificat a la seva primera final europea,
l'equip sevillà ha fet història al classificar-se
per primer cop a una final continental.
Jugarà la final a quatre de la segona competició europea
a la localitat italiana de Treviso
els pròxims 16 i 17 d'abril.
I els graus negatius...
El club Rayo Vallecano.
Però aquesta vegada no és pels jugadors,
sinó per la junta del club,
a la família Ruiz Mateos.
Els jugadors s'han manifestat i han amenaçat
que no jugaran el proper partit
per culpa dels impagaments del club.
Els jugadors porten un any sense cobrar.
No cobren des del febrer del 2010.
Però no només afecta la plantilla,
sinó també a l'equip tècnic.
I el problema de tot plegat
és que en cap moment se'ls ha plantejat
una solució al respecte.
Doncs fins aquí, no?
No ens porta res més avui, Bet?
Soc una caixa de sorpreses, però tampoc tant.
perquè ja ho veureu la setmana que ve.
I que abans ens salga del que portaràs
la setmana que ve.
Lo diré.
Bueno, doncs moltes gràcies
i que tinguis un bon cap de setmana.
Apa, adeu!
Bon cap de setmana!
No parem la cadena de muntatge.
Factoria 2.0
A Tarragona Ràdio.
Encara dubteu en què fer aquest cap de setmana?
Doncs ara és el moment per repassar l'agenda.
Nom.
L'Hort dels Cirerers.
Dia.
Del divendres 1 d'abril al diumenge 10.
Lloc.
Teatre Metropol.
Hora.
A les 9 i mitja.
Preu.
15 euros anticipades, 18 euros de taquilla.
Us ho expliquem?
Julio Manrique dirigeix el clàssic de Chekhovs
que ens parla sobre la infantesa, la mort,
el canvi en un repartiment de luxe.
L'Hort dels Cirerers explica la història en clau de comèdia
d'una família d'origen rus,
amb problemes econòmics,
però que no es preocupen per millorar la seva situació
i evitar així una pèrdua de les propietats.
Nom.
Al Supersonic and the Teenagers.
Dia.
Divendres 1 d'abril.
Lloc.
Sala 0.
Hora.
10 i mitja.
Preu.
9 euros.
Us ho expliquem?
El seu primer àlbum, Not Too Young,
ha estat molt ben rebut per revistes com Ruta 66 o Monto Sonoro,
i no és difícil trobar diverses de les seves cançons
entre les flight lists dels dígits de sol i fang més respectats d'Europa.
Nom.
El Niño de la Hipoteca.
Dia.
Divendres 1 d'abril.
Lloc.
Sala al cau.
Hora.
A les 10.
Preu.
8 euros anticipades, 10 euros a taquilla.
Us ho expliquem?
Sota el sordònim de Línia de la Hipoteca s'amaga Guiu Cortés.
Després de anys i anys donant voltes per diversos conservatoris,
escoles de música, tocant en hores de metro a Barcelona,
es dedica, ara finalment es dedica a la música d'autor.
Nom.
Supersubmarina Més Main.
Dia.
Dissabte 2 d'abril.
Lloc.
Sala 0.
Hora.
10 de la nit.
Preu.
12 anticipada, 14 taquilla.
Us ho expliquem?
Doble ració de pop.
Després de 12 P's, 100-0 i Supersubmarina,
l'any passat el CGEI Sony Music els va fitxar per publicar el primer Llarga Durada.
Un fitxatge que els ha catapultat de forma meteòrica.
Pop clàssic en la línia de bandes com Betusta Morla o de Sidecars,
companys d'un nou corrent que ha superat les barreres del món independent
i que flirteja amb les radiofórmules.
Després de viure un programa ple d'energia i xerrar amb dues persones
amb ganes de sortir de la crisi econòmica,
nosaltres posem punt i final al cinquè programa de la temporada.
I un cop entrats ja en plena primavera i amb el goig de gaudir d'una hora més de sol,
només ens falta recordar-vos que teniu una cita amb nosaltres el proper divendres
de 6 a 7 de la tarda al 96.7 de la FM
o ve a tarragonaradio.cat les 24 hores del dia.
I si voleu contactar amb nosaltres ho podeu fer al mail
factoriatarragonaradio.gmail.com
o si no al Facebook o al Twitter sota el nom de Factoria TGN.
Per la nostra part, només cal esperar que el nou govern de la Generalitat
no enretalli més els pressupostos
i puguem seguir mantenint en vida la nostra Factoria 2.0.
I ja abans de marxar destaquem que l'Ela Fitzgerald aquesta setmana,
després d'haver superat el càncer, ho ha celebrat amb una gran festa a Nova York.
Així doncs us deixem amb la cançó de Fever.
I això és tot per avui, que tingueu un bon cap de setmana.
Adeu.
Feveria
Everybody's got the fever
That is something you all know
Fever isn't such a new thing
Fever started long ago
Feverage
Fever
Fever
Fever
ifi