Música
Música
Así comencem un programa
desde Tarragona Radio
de Habaneras, desde el balcón.
Ella me habló en la bahía
Avui, programa 391.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
No tanta diferència pot ser, però sí, dos estils,
perquè cada grup té el seu propi i l'interpreta, doncs, la seva forma de fer.
La primera versió serà a càrrec de Port Vell, del seu treball temps de venera.
Són de Barcelona, lògicament, allà, doncs, molt a prop del Port Vell,
i es porten de Frederic Sirès, la gavina.
Oh, gavina voladora, que volteja sobre el mar,
i al pas del vent mar enfora, vas volant fins a arribar.
A la platja solellada, platja de dolços records,
on dia i nit infestada, la nina dels meus amors.
Quan la vegi sola, prop d'aquesta onada,
donaré la bastada que li envio més per bé.
i que estic que sento dolça malangia,
i que penso en ella en tot moment.
Fins a arribar a la platja, on tant doles fer recordar.
i veure la imatge bruna, amb el suau despertat,
de la nina que entre somnis és tan grat acariciar.
quan la vegi sola,
en
,
,
,
,
I que penso en ella, sempre en tot moment.
La gavina que Frederic Sirés va a dedicar a una noia cubana
que va a conocerse allá en la corta estada que va a estar en aquella isla caribeña.
Es de ella Ofelia, pero él le va a decir la gaviota.
Don Sara es la versión del ampurdanet, la gavina.
Oh, gavina voladora, que voleies sobre el mar
i al pas del vent mar en fora vas volant fins a arribar.
A la platja assolellada, platja de dolços racons,
Bon dia i nit i festada, la nina dels meus amors.
Quan la vegi sola, prop la qui he traunat,
Don-li la vessada que li envio més fervent.
Digues-li que sento dolça melangia
i que penso en ella en tot moment.
És igual que tu, gavina, el mar pogués travessar,
fins a arribar a la platja on tan dolça és recordar.
I veure la imatge bruna en un suau despertat
de la nina que entre somnis és tan gran de cariciar.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!