El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Amics i amigues del Campanar, una cordial benvinguda a una nova edició d'aquestes emissions
que prepara el Departament Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, rebin la factuosa salutació d'en Santi Grimau, que té cura de la part tècnica i de la qual els parla Montse Sabater.
Aquesta setmana arribem al diumenge de Pentecoste, 12 de juny.
L'Evangeli d'aquest diumenge és segon Sant Joan.
En l'Evangeli veiem com el mateix Jesús ressuscitat els havia dit que ell els comunicava l'Espírit Sant tal com els havia promès.
Era una de les vegades en les quals Jesús vivent es va fer veure pels apòstols.
L'Espírit Sant és com un vent impetuós que ho omple tot, que es fica pertot arreu, que mou amb força.
L'Espírit Sant és com un foc que crema, que escalfa, que il·lumina.
L'Espírit Sant, que és amor, fa que tothom s'entengui, malgrat parlar llengües diverses.
Els apòstols es van sentir plens de l'Espírit Sant i es van sentir valents per llançar-se a predicar l'Evangeli de Jesús a tothom.
Des d'aquell dia els apòstols ja no van tenir mai més por, van entendre del tot el que Jesús ja els havia dit, van saber donar testimoni amb la seva mort.
Els quatre vents
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Aquest diumenge celebrem la festa de Pentecosta.
Soc conscients que parlar avui de l'Espírit Sant requereix posar en exercici la fe.
No una fe basada en el fetichisme, sinó en la paraula de Cris,
que va dir als seus apòstols que no s'absentessin de Jerusalén, sinó que romenguessin allí a l'espera de l'Espírit Sant.
Els onze apòstols així ho van fer i al costat de la Mare de Déu van romandre en pregària al Cenacle,
escenari del comiat de Jesús, quan van ser envaïts per la presència de l'Espírit Sant.
La fe es fonamenta a creure el que Cris va dir, però no és una certesa que s'imposi.
Jean Guiton expressa la llibertat d'adherir-s'hi dient que teniu prou lliure per creure i suficient ombra per dubtar,
però adverteix que en el pitjor dels casos, com va dir Bussuet, la fe comporta foscor,
però l'ateïsme comporta l'absurd.
Els apòstols també van passar per aquest claroscú de la fe.
En la seva conservació, Maria va jugar sense dubte un paper de Mare,
sabent pels evangelis que després de rebre l'Espírit Sant, els disciples, abans temerosos,
es van llançar amb goig a predicar i que d'allí va néixer la primera expansió de l'Església.
Potser ara molts es senten també dubitatius o desesperançats,
manejant les estadístiques de joves que es troben allunyats de l'Església
i pensant que els catòlics practicants estan en minoria a Catalunya.
També estaven en minoria els primers cristians en la societat de la seva època.
El paganisme, el politeïsme, dominaven la cultura de l'imperi romà,
per no parlar de tantes regions del món a les quals trigaria segles a arribar al missatge de Cris.
Però la fe es va anar estenent a través de l'exemple de vida de les persones senzilles que eren cristians.
Mireu com s'estimen, deien d'elles.
Els agricultors i estressants donaven exemple de la seva fe amb la seva conducta.
Els comerciants exportaven, juntament amb les seves mercaderies,
la valuosa mercaderia de les seves creències.
Els missioners es van escampar pel món.
Com ho van fer?
No es van reunir per fixar una estratègia incontestable.
No van convocar reunions fins a determinar un comunicat perfecte.
Simplement es van deixar portar per l'esperit de Déu.
Els primers cristians i nosaltres com ells se sentien incapaços per ells mateixos de canviar el món.
Van començar canviant ells, posant la seva confiança en el Senyor i Déu va fer la resta.
A cada època van sorgir sants que van ser com fars de llum
i que l'Església va canonitzar per posar-los d'exemple.
I, juntament amb ells, va arribar l'esplendor de moltes vides santes, mai no canonitzades,
perquè seria impossible que van donar testimoniatge de la seva fe.
Pentecosta no és un fet històric només.
L'Espírit Sant continua bufant sobre els qui l'invoquen
i es deixen portar per aquest ben impetuós
que també acostuma a manifestar-se com una brisa suau,
que escombra de la nostra vida qualsevol tipus de tristesa
i ens condueix a l'alegria de saber-nos fills de Déu.
Adeu-siau.
A l'agost, joves d'arreu del món
anirà a la Jornada Mundial de la Joventut de Madrid.
Però abans hi haurà els dies d'acollida previs a les diòcesis
i Catalunya acollirà 40.000 joves.
Si pots acollir algun peregrí, no ho dubtis.
De nosaltres depèn que aquells dies se sentin com a casa.
Informa't en el web jovesijota.com
Comencem detallant els actes de l'agenda d'aquesta propera setmana.
Aquest diumenge, dia 12, té lloc la trobada diocesana de catequistes a Can Vils
durant tot el dia a partir de les 9 i quart.
Organitza l'Adelgació Diocesana de Catequesi Catecomanat.
El proper divendres, dia 17, a les quarts de 9 del vespre,
hi haurà la trobada de responsables de voluntaris
de les Jornades Mundials de la Joventut al Seminari de Tarragona.
Organitza la Delegació Diocesana de Pastoral de Joventut.
Amics, parlem-ne.
Un cop d'ull a la vida pel pare Esteve Sala, franciscà.
Pau i bé, amigues i amics.
Algunes persones pensen que confiar en Déu és igual que abandonar-se en Déu.
Permetiu-me, però, que tot i que és veritat que s'assembla molt,
us faci una petita diferència entre el que és confiar en Déu
i el que és abandonar-se en Déu.
Confiar en Déu és creure en Déu
i creure que Ell t'ajudarà.
És una barreja de la meva acció, el que jo faig,
però la meva acció dins de l'acció de Déu.
Jo faig, i l'acció de la gràcia,
junt amb el meu esforç,
esforç anem avançant.
En canvi,
abandonar-se
és creure
que Déu,
Ell
i sols Ell
actuarà un cop jo
ho hagi fet tot.
La confiança
està plena d'esforç humà.
L'abandon
no és només
confiança,
que ho és
i teniu raó si ho esteu pensant.
No només és creure que Déu fa i que jo faig,
és creure,
és confiar
i és abandonar-se
en aquella acció de Déu
que ja no només compta amb el meu esforç,
sinó que actua per Ell mateix,
perquè Déu
és Déu.
La confiança és igual a escalar muntanyes.
l'abandon
és dipositar el cap
i el cor
en les seves mans.
Moltes vegades
sense sentir
consols,
sensibles,
però recordant
que Déu és amor
i que Déu
no em deixarà.
la confiança,
la confiança,
essencialment,
és la barreja
entre l'acció de Déu
i l'acció de l'home.
Jo faig
i Déu fa.
L'abandon
és quan ja s'ha acabat
la nostra acció
barrejada amb la de Déu
i diem
i diem,
Senyor,
em poso
a les teves mans.
m'abandono
a les teves mans.
Potser no tinc forces
ni per fer res.
Potser ja no tinc esme,
però sé que tu ets Déu
i que actuaràs.
Confio en tu,
Senyor.
Quantes vegades
ens és més fàcil
confiar
que abandonar-nos.
I jo us ho demano
per favor.
No només confiem en Déu
que ho hem de fer.
No només confiem
en nosaltres mateixos
que ho hem de fer.
Sobretot
quan ja ni nosaltres
podem fer res,
recordem
Déu
sí.
Pau i bé,
amigues i amics.
El proper dissabte,
dia 18,
té lloc
l'habitual seminari
Home a Dona
a les 10 del matí,
Escola d'Espiritualitat i Vida
a dos quarts de sis de la tarda.
Organitza el seminari
Laical Diocesà,
el Santuari Monestir
de la Mare de Déu
de la Serra de Montblanc.
La Fundació
Escola Cristiana de Catalunya
organitza
les jornades
per a educadors,
les trobades
que tindran lloc
els dies
1, 4 i 5
de juliol
oferiran
conferències
i tallers
a Barcelona,
Tarragona,
Girona i Lleida
i comptaran
amb la presència
del sociòleg
Javier Elzo
a la jornada inaugural.
A la nostra
Arxidiòcesi,
les jornades
tindran lloc
al Col·legi
del Sagrat Cor
de Jesús
de Tarragona.
L'Evangeli
d'aquest diumenge
de Pentecoste
és segon
Sant Joan,
capítol 20,
versets
del 19 al 23.
Després
de la dramatització
de la perícopa
a càrrec
de l'Associació
Bíblica
de Catalunya,
el seu president,
mossèn Joan Magí,
els oferirà
el seu comentari
des de les lectures
de la missa dominical.
El capvespre
d'aquell mateix dia,
que era diumenge,
els deixebles
per por dels jueus
tenien tancades
les portes
del lloc
on es trobaven.
Jesús va arribar,
es posar al mig
i els digué
Pau a vosaltres.
Dit això,
els va mostrar
les mans
i el costat.
Els deixebles
s'alegraren
de veure el Senyor.
Ell
els tornar a dir
Pau a vosaltres,
com el Pare
m'ha enviat a mi,
també jo
us envio
a vosaltres.
Llavors,
val anar
damunt d'ells
i els digué
Rebeu
l'Esperit Sant.
A qui perdonareu
els pecats
li quedaran
perdonats.
A qui no els perdoneu
li quedaran
sense perdó.
La Bona Nova
Comentaris sobre
les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn
Joan Magí.
El diumenge,
dia 19 de juny,
celebrem
la festa
de la Santíssima Trinitat.
Ens convé
experimentar
la vida
de Déu
en la nostra
convivència.
Notar
la seva
saviesa
escrita
al cor
dels
creients.
Ens convé
notar
la presència
alegre
de Déu
en la vida
familiar
i les
reunions
eclesials.
Ens convé
no perdre
mai
el camí
de la nostra
llibertat.
Com ho
podem fer?
Pugem
a la muntanya,
busquem
la seva
saviesa
escrita
en la bondat
dels nostres
cors.
Mirem-nos
i busquem
amb nosaltres
la claror
de la seva
mirada.
Preocupem-nos,
obrim camí
de fe,
de la salvació
de tots.
Ens diu
el Papa
Benet XVI.
La realitat,
per tant,
neix de la
paraula
com a
criatura
del verb.
I tot
és cridat
a servir
la paraula.
La creació
és el lloc
on es desenvolupa
la història
d'amor
entre Déu
i la seva
criatura.
Per tant,
la salvació
de l'home
és el motiu
de tot.
La contemplació
del cosmos
des de la perspectiva
de la història
de la salvació
ens porta
a descobrir
la posició
única
i singular
que ocupa
l'home
i la dona
en la creació.
Déu va crear
l'home
a imatge seva.
El va crear
a imatge
de Déu.
Crear l'home
i la dona.
Això
ens permet
reconèixer plenament
els dons
preciosos
rebuts
del creador,
el valor
del propi cos,
el do
de la raó,
la llibertat
i la consciència.
En tot això
trobem també
el que la tradició
filosòfica
anomena
llei natural.
Diuen el verbo
un domini
número 9.
Nosaltres,
en el nou testament,
vivim avui
la primera lectura.
El senyor
que viu
i és la vida,
fidel en l'amor,
ens vol al seu costat
amb el cor obert
per escriure-hi
la nova aliança.
Ja no portarem
unes taules
de pedra
a les mans,
senó la presència
de Déu
en el nostre cor
perquè ens acompanyi
sempre en el camí
i en el procés
de construcció
del cel nou
i la terra nova.
Obrim-nos
a les benediccions
del llibre
de Daniel.
Beneïm el senyor
origen,
creador i protector
de la família.
El seu nom
es manifesta
en la vida
de tots els éssers
creats,
en la netedat
de totes les accions.
Sempre s'ha volgut
manifestar
a l'ambient
d'alegria
i amistat
compartida
amb nosaltres.
La claror
de la saviesa,
la claror
de la seva mirada,
ens ofereix
la seva saviesa
per a viure
en l'harmonia
de la pau.
Sant Pau
ens refresca
la memòria.
estimant Jesús
i guardant
la seva paraula,
tenim dins nostre
el Pare,
el Fill
i l'Espèrit Sant.
Així podem viure
en pau,
amb els mateixos
sentiments
enriquits
pels dons
de cadascú
de nosaltres.
Ens podem
exhortar
i reformar
amb l'alegria
de tot el poble sant.
L'Evangel
ens repeteix
que hi ha
un camí
de llibertat.
És el de l'amor
de la Trinitat
de vida.
Ens l'està
oferint
contínuament
amb la seva
paraula,
font de vida.
Planta
el jardí
de l'amistat,
l'ofereix
Abraham
i fa passar
el seu poble.
Ens dona
el guia
segur
que va
sempre
al davant
i ens prepara
l'allotjament
definitiu.
Jove,
tu que vens
de llum.
A l'agost,
joves d'arreu
del món
aniran
a la jornada
mundial
de la joventut
de Madrid.
Però abans
hi haurà
els dies
d'acollida
previs
a les diòcesis
i Catalunya
acollirà
40.000 joves.
Si pots acollir
algun peregrí,
no ho dubtis.
De nosaltres
depèn que aquells dies
se sentin com a casa.
Informa't en el web
jovesijota.com
Qui tingui oïdes
que escolti.
Un comentari
de mossèn Ricard Cabré.
Bons amics,
Aquest any
celebrem
el 120è aniversari
de l'encíclica
Rerum Navarro
del Papa Lleó XIII.
Encíclica
oportuníssima
que feu molt d'impacte
en el seu temps.
L'encíclica
anava prestigida
d'una sèrie
de documents
que havien anat
apareixent
per part
de diferents membres
de la jerarquia
catòlica.
Eren moments
de forta tensió
entre un capitalisme
salvatge
que condemnava
pràcticament
els treballadors
a la misèria
i a un treball
esgotador
i un socialisme
militant
que volia
resoldre el problema
suprimint
la propietat
privada
i passant
a l'Estat
la propietat
de tots els béns.
El Papa
s'enfronta
a aquesta situació.
Els nous temps,
diu,
han anat
lliurant
insensiblement
els obrers
aïllats
i indefensos
a la inhumanitat
dels empresaris
i a la desenfrenada
codícia
dels competidors.
El diner
s'ha anat
concentrant
en mans
d'uns pocs
que sotmeten
gairebé
l'esclavitud
a una immensa
multitud
de proletaris.
Els socialistes
han volgut
resoldre
que és mal
atiant
l'odi
dels obrers
contra els empresaris
i negant
a tothom
el dret
de la propietat
privada
fent l'Estat
responsable
del funcionament
de tota l'economia.
Amb aquesta solució
no s'adonen
que estan
perjudicant
els mateixos
treballadors.
Primer
perquè creen
unes tensions
molt fortes
entre
els diferents
factors productius
i en segon terme
perquè neguen
el dret
a la llibertat
dels mateixos
treballadors
ja que tampoc
ells podran
considerar
res com a seu
si l'Estat
assumeix
la responsabilitat
de tots
els afets
econòmics.
La diferència
que hi ha
entre l'home
i els animals
és que aquests
poden usar
dels béns materials
però no els poden
posseir
ni disposar-ne
de manera
permanent
prevenint
així el seu futur.
De l'acció
que els béns
d'aquest món
són per a tots
no se'n segueix
necessàriament
que s'hagin
d'administrar
col·lectivament.
L'home
i la família
són anteriors
a la fundació
dels Estats
i per tant
l'Estat
té una missió
subsidiària
d'avetllar
perquè els béns
no es concentrin
en poques mans
i tothom
pugui gaudir-ne
d'acord
amb les seves necessitats.
Del domini
de l'Estat
sobre tots els béns
se'n segueixen
greus
mals
que atenten
contra la justícia
i el mateix benestar
dels subdits.
En primer lloc
l'opressió
de l'Estat
que pot esdevenir
de fàcilment tirànica
imposant als ciutadans
unes exigències injustes
i una visió
de la vida
determinada
i una altra conseqüència
pot ser
la manca
d'estímul
per part dels obrers
per superar
la seva situació.
Cal reconèixer
que mai
superarem
del tot
les desigualtats
socials.
I l'Església
es manifesta
contrària
a la lluita
de classes.
No és pas
un lodi
dels uns
contra els altres
com es pot
resoldre
el problema
econòmic
sinó
la formació
d'una consciència
col·lectiva
sobre la justícia
que ha d'arregnar
en les relacions
socials
i la solidaritat
indispensable
per construir
entre tots
un món nou
salvant
els drets
de totes
les persones
i les justes
aspiracions
de tots els homes.
Missió de l'Estat
és vetllar
pel progrés
de les nacions
i el benestar
de tots els ciutadans.
No sols
s'ha de preocupar
per una major
productivitat
de la terra
sinó també
per una millor
distribució
de la riquesa.
Aquesta setmana
celebren
l'aniversari
de la seva
ordenació sacerdotal
als següents
preveres.
Pel 13 de juny
mossèn Josep Maria
Ribot Margarit
va ser ordenat
prevera
el 1994
i també
el pare
Adam Safiensuc
que va ser ordenat
el 1998.
Pel 17 de juny
mossèn Artur
Boronat Cendra
va ser ordenat
l'any 1945
i mossèn Pere
Lluís Ramon
Martori
que també
va ser ordenat
el mateix 17 de juny
però l'any
1984.
L'Associació
Bíblica de Catalunya
organitza
un estiu més
el viatge
a Terra Santa
guiat per
mossèn Joan Magí.
Aquest any serà
del 2 al 15 d'agost.
Amb aquest viatge
pretenem
conèixer millor
els llocs de la Bíblia
i les persones
que hi viuen
ajudats per la visió
de les terres
on el mateix Jesús
va deixar
les seves penjades.
També busquem
créixer
en el coneixement
de la Bíblia,
descobrir millor
la història
de la salvació
sobre el terreny
on s'han
esdevingut
inspirat
o escrit
els relats
dels textos
bíblics.
Per a més
informació
i inscripcions
cal adreçar-se
a mossèn Joan Magí
que té el telèfon
977
20
00
39
o al seu
correu electrònic
que és
jmagí
arroba
arcabisbat
tarragona
punt cat.
També us podeu
adreçar
a la senyora
Maria Esperança
Mill
que té el telèfon
977
60
59
39
Escoltem
la intervenció
de mossèn Miquel
Barberà Anglès
amb el seu comentari
sobre
En el nostre món
passa?
En el nostre món
passa
que n'hi ha
que justifiquen
els mitjans
que fan servir
pel fi
que es proposen.
Es veu claríssim
que n'hi ha
que pensen
i actuen així
encara que verbalment
no ho vulguin dir.
Només cal
veure moltes
actuacions
que es donen
en el camp social
polític
econòmic
tant a casa nostra
com a nivell
internacional.
No ha de ser
pas així.
El fi
no justifica
els mitjans.
És un punt
molt clar
de la moral
cristiana.
Per exemple
si no acceptem
la pena de mort
no la podem
admetre
en cap supòsit
ni legal
ni no legal
ni per particulars
ni pels estats.
Només
Déu
és
Senyor
de la vida.
En tots els
casos
que es poden
observar
el que em sap
més greu
és quan tens
la impressió
que actuen
així
persones
d'església
i en
afers
eclesials.
Quan fem
aquesta reflexió
ja hi ha hagut
les eleccions.
Per tant
estimat
oient
tu mateix
pots fer
la reflexió
que creguis
convenient
a la llum
de bons
criteris
morals.
Però aquests
dies
s'estan
donant
també
uns altres
fets
nous
com són
les concentracions
que manifesten
la indignació
de moltes
persones
sobre
la situació
actual.
Quan hi va
començar
haver la crisi
econòmica
jo mateix
vaig escriure
per aquesta
mateixa
secció
que si
aquestes
crises
es fan
llargues
i cada vegada
toquen a més
persones
poden tenir
conseqüències
socials
molt greus.
Hi ha unes
constatacions
que són
com a
perogrullades
però que no es
tenen en compte
jo diria
que són
de sentit
comú.
com són
aquestes
generalment
és conservador
qui té
alguna cosa
per conservar
de tota manera
cal veure
què vol
conservar
qui no té
res
no té
res
per
conservar
i qui
ho ha perdut
tot
fins i tot
arriba a
perdre
la por
per expressar
la seva
indignació
estimat
oient
quan sentis
això
tens
ja més
perspectiva
de com
han
evolucionat
aquestes
manifestacions
de
descontestament
i d'indignació
la doctrina
social
de l'església
ens podria
il·luminar
molt
però cal
realment
conèixer-la
perquè ens
il·lumini
i entre
nosaltres
cal tenir
un compromís
molt ferm
per la justícia
mossèn
simó
gràs
delegat
diossessar
de vocacions
ara ens parlarà
d'una trobada
que hi haurà
amb escolans
endavant
benvolguts
a ningú se li escapa
la importància
i el goig
que tenim
a totes les nostres
parròquies
i comunitats
amb els membres
més jovenets
que són els que serveixen
a l'altar
els escolans
per això mateix
el secretariat
diossessar
de vocacions
de l'Arcabisbat
de Tarragona
ha organitzat
novament
per aquest any
la trobada
de tots els escolans
de l'Arcabisbat
aquesta vegada
serà el dia 27 de juny
un dilluns
a la parròquia
de la Santa Maria Sumta
de les Borges del Camp
al llarg del dia
ens veuríem
a les 10 del matí
amb una convocatòria
a la plaça de l'església
d'allí
aniríem
amb pelegrinatge
fins a l'ermita
de la Mare de Déu
de la Riera
que és apropet
i des de l'ermita
després de la pregària
a l'esmorzar
iniciaríem un gincama
fins a arribar
novament a la població
allí
participaríem
d'una estona
refrescant
a la piscina
i després
dinaríem junts
a l'espai
del voltant
de l'església
després de dinar
i d'una estona
d'esbarjo
acabaríem la jornada
amb la celebració
de l'Eucaristia
en la qual també
estan convocats
tots els pares
i mares
dels escolans
que hi participin
és una jornada festiva
que ja fa una colla d'anys
que des del secretariat
diossessar de vocacions
organitzem
i que tots els escolans
i escolanes
de l'Arcabisbat
hi han de sentir-se convocats
com un bon colofó
del que ha estat
tot el curs
i aquest any
a més a més
com a novetat
el secretariat
diossessar de vocacions
de l'Arcabisbat
ens hem animat
a convocar
les colònies
dels escolans
unes colònies
de quatre dies
el dia 27
al 30
del 30 de juliol
que segurament seran
a la casa de colònies
diossessana
de Vallfogona
de Riu Corp
en la qual
els escolans
seran convocats
per tal de passar uns dies
d'oci
d'aprenentatge
d'aprofundiment
en la missió
en la tasca
dintre la parròquia
de la comunitat
del que és ser escolar
us animem a valorar-ho
entreu a descobrir
més informació
sobre les dues activitats
la trobada
d'escolans
i les colònies
dels escolans
2011
a la plana web
del secretariat
diossessar de vocacions
ho podeu accedir
a través
de tres dobles bes
de l'EJOT
barra
acompanyament
barra secretariat
de vocacions
allí trobareu
tota la informació
i les inscripcions
i això és tot per avui
gràcies per la seva atenció
i fins la propera emissió
a la mateixa hora
en què ha començat
la d'avui
i naturalment
en el mateix punt
del diàl
de la seva emissora
els desitgem
feliç setmana a tothom
de la seva emissora
els desitgem
de la seva emissora
iuum
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!