25 anys de ràdio
i els preparatius de cara a aquesta data
que s'apropa perillosament.
Esquesament ens queden dues setmanes i mitja
perquè arribi el moment
en el qual ens farem els 25 anys
de Radiofòrum Tarragona Ràdio.
Però anem a veure què és el que us hem preparat
en el dia d'avui,
en aquesta hora de programa que tenim per davant.
Hem triat dues unitats mòbils,
totes dues relacionades amb la Marina Portàraco.
De seguida, ho comentem.
I també hem triat els 10 anys
que feia l'any 2008 a l'editorial Arola.
Però anem per pams.
El 8 de juny del 2006
arribaven a Tarragona dos illots de luxe.
Van estar ancorats al projecte
en aquell moment de la Marina Portàraco.
Uns mesos més tard,
el 2 d'octubre del 2006,
parlem també en una unitat mòbil
de Tarragona Ràdio
de la propera inauguració
de la Marina Portàraco.
Tot això de la mà del nostre company
amb Josep Sunyer
i parlava amb el Consell Delegat,
precisament de la Marina Portàraco,
en Xavier Bisba.
Un altre dels titulars d'aquest programa,
avui,
als 10 anys de l'editorial Arola.
Parlar amb un 10 de novembre del 2008,
amb Alfred Arola.
I abans de tancar el programa,
passarem de la mà de Joan Maria Bertran
durant aquesta setmana de nou
per l'any 1986.
Tot això, com us dèiem,
en una hora de programa
que comencem ara mateix
de la mà de Juan Perro,
Senyora del Mar,
perquè cap allà,
cap al mar,
és on anirem.
Música
Hoja tras hoja se lleva el viento
De un libro que no podré acabar
Y haga lo que haga mi pensamiento
Siempre está en otro lugar
Dicen que sueño despierto
De noche me oyen hablar
Cura esta herida que siento
En mi pensamiento, señora del mar
Oigo la voz del marino muerto
En la tormenta del alta mar
Siento nostalgia si estoy en puerto
Del que se fue a navegar
Dicen que sueño despierto
De noche me oyen hablar
Cura esta herida que siento
En mi pensamiento, señora del mar
Cura esta herida que siento
Van arribar a Tarragona dos illots de luxe
Ancorats al que seria el projecte de la marina Port Tarracó
La unitat mòbil de Tarragona Ràdio
Es va traslladar al passeig del moll de costa
Josep Sunyer conversava
Amb el conseller delegat
Javier Bisba
Hola, molt bon dia
Doncs efectivament ens trobem al passeig del moll de costa
Estem just davant d'aquests dos vaixells
Que han arribat avui en aquesta jornada
Són dos grans iots de luxe
Ara podrem explicar les seves característiques
De fet estan aquí ancorats
Al projecte de Marina Tarrac
Ara en parlem perquè ens acompanya
El seu conseller delegat
Javier Bisba
Molt bon dia
Hola, bon dia
D'entrada
Per a quins que puguin vindre fins aquí
Que vindran segurament a veure aquests vaixells
Quina és la seva singularitat?
Què els podem explicar d'aquests dos grans iots?
Bé, això són iots molt típics
D'aquests que es dediquen al lloguer
Que van llogats en famílies
O que el lloguen normalment
Per un temps determinat
I fan un viatge determinat
Aquests concretament
Ara han vingut aquí
Han recalat aquí en el Port de Tarragona
La Marina Tarrac
Com que ara no està inaugurada
Serà inaugurada el 6 d'octubre
Però com que ja està operatiu el moll
Es pot amarrar
Que això s'ha pogut sempre
Venen aquí per fer manteniments
Puntuals, programats
Amb barcos esportius
Que és el que donen l'assistència
Ja són coses programades
De les màquines
O d'elements que tenen alguna problemàtica
I venen aquí
I s'estan al temps necessari
Per reparar i tornar a marxar
Aquí veiem dos vaixells
Que un és de 56 metres
L'altre és de 46
Un és de 700 estones de desplaçament
I l'altre arriba gairebé a les 500
Déu n'hi do no
Imagino que per dins
El que no podem veure des d'aquí
Déu venir de tot
Camarots
Menjador
En fi, tot allò que es veu habitualment
A un lloc d'aquestes carterístiques
Sí, esclar
Això són mansions flotants
En que tenen tot tipus de luxe
Tot tipus de...
Això ens hem de...
Ens habituarem
Un cop inaugurada
El Porto Tarraco
La Intensal Marina Tarraco
El port, el nom comercial
És Porto Tarraco
Quan s'inauguri
Això serà una cosa
Absolutament normal
La veurem sempre
Aquí a Tarragona
A quants metres té
D'allargada aquest vaixell?
A metres, més o menys?
Aquest té 56 metres
I 700 tones
De desplaçament
Serà de fet
Aquesta mida
Els més grans que vindran
O encara vindran
De més grans?
De més llargs?
No, no
Poden arribar fins a 120 metres
Algun de 120 metres
Algun ja té anunciada
L'arribada
Per després de la tardor
I n'hi ha bastant més grans
És a dir que seria el doble
Imagínse'ho
Quan vegin aquí
Vegin aquest vaixell
Que es diu
Qui és el doble d'aquest
De llargada
Això és impressionant
Sí, el doble de llargada
Vol dir molta més amplada
Molta més mànega
I molta més alçada
O sigui perquè
Les mides dels vaixells
Són exponencial
Si augmenta l'eslora
Aumenta la mànega
Aumenta el puntal
Aumenta tot
Ja havia vist
Fins no fa gaires dies
Aquí hi havia un altre vaixell
Que tenia un màstil
Era crec que un baler
Però tot així com d'alumini
O un material metall
D'acabats
Amb una alçada impressionant
Aquest que s'ha fet aquí mateix
Al port de Tarragona
Efectivament
Aquest està construït
Per barcos deportivos
És un dels balers
Està considerat
Segons els americans
En el rànquing dels balers
Està considerat
El número 13 del món
És un 44 metres d'eslora
Que és un vaixell
Que el desplaça
A la vora 300 tones
Té un pal de 56 metres
D'alçada sobrecoberta
I té una tecnologia
Molt avançada
I tenim tots plegats
L'orgull
Que està construït a Tarragona
Junts amb els altres
Que veiem aquí al port
En aquest moment
Que també són vaixells
De tecnologia
Molt i molt avançada
Que també estan construïts
Aquí per barcos deportivos
Vostè és el responsable
D'aquesta empresa
Que està a l'altre costat mateix
De la coferida de Pasco
Per entendre'n
Està a la part d'allà
De l'altre costat
Efectivament
I un vaixell d'aquests
Per què es fa servir?
És a dir
Com ara aquest d'aquí
Aquest valer
Això és per competició
Per esbarjo
No, no
Això són privats
Aquests concretament
Són per ús
Són privats
I molts també
També els ioguen
En moltes ocasions
Vull dir
També els ioguen
En moltes ocasions
De fet
Aquests vaixells
Que veiem aquí davant
Estan
El que es diu
Estan en llista
Sisena
Perdó
En llista sisena
Que és la llista
Que permet jugar
Els vaixells
És una de les possibilitats
Que hi ha
En els mateixos propietaris
O els poden
Els ioguen
Què ens pot avançar
De la inauguració
Que es farà
Com ha dit abans
El mes d'octubre
Hi ha alguna cosa
Que podem avançar
De com serà
El protocol
Bé
El sis d'octubre
Serà
Una inauguració
Després
De coincidir
Amb el Saló
De Mònaco
I el Saló
De Can
Que són dels dos salons
Dels grans iots
Més importants d'Europa
Es fa la inauguració
Oficial
D'aquesta
Puerto Tarraco
D'aquesta Marina
I
S'invita
A la majoria
De capitans
Dels grans iots
Que vulguin venir
Que en aquestes èpoques
És quan s'acaba la temporada
I vindran aquí
I de més
I ja en aquella època
Ja començaran a haver-hi vaixells
Perquè ja hi ha reserves
Les característiques
D'aquests edificis
Que veiem aquí
Crec que són sis edificis
Que veiem aquí
Crec que un serà
Sona d'oficines
L'altre serà
Doncs
En baixos per llogar
Per fer
De fet alguns establiments
Ja estan fins i tot
Destinats
És a dir que hi haurà
En fi
Botigues
Restaurants
Cafeteria irlandesa
O papa irlandès
No?
Efectivament
Sí
Aquests edificis
Que veiem aquí
La majoria
Estaran
Les parts altes
Els pisos
Estaran ocupats
Per oficines
Per diferents tipus
D'activitats
I a baixaran
Més aviat
Empreses
Que donin serveis tècnics
I de més
O serveis en els vaixells
Que no cal que siguin tècnics
També poden ser de serveis
Pel darrere
La part del moll de Lleida
Ja hi ha
El que es diu
Panyols
O sigui que aquests vaixells
Necessiten magatzems
On deixar coses
Que no les fan servir
Normalment
I les necessiten
I necessiten
De vegades
Deixen
Deixen
Llanxes
Deixen coses
Que no fan servir
En una temporada
O que les fan servir
En una altra
O és un lloc
On se les recepciona
Recanvis
Perquè els tinguin
I després
Hi haurà
Restaurants
Cafeteries
I hi haurà
Una activitat
I això és obert
Al públic
És tota la marina
És perquè la gent
Pugui gaudir
De passejar
Per aquí
Per tota la zona
Aquesta
I hem fet
Aquesta
Aquesta
Valla de vidre
Que té més d'un quilòmetre
De llargada
Que fa que els vaixells
Tinguin una privacitat
Sense que la gent
Al públic
Se li s'acosti
Però que tothom
Pugui gaudir
De veure aquestes meravelles
Tecnològiques
Aquestes meravelles
Que estem veient aquí
Aquestes dues
Fins quin dia estaran aquí
Perquè qui vulgui vindre
A veure'ls que ho sàpigui
Que ho sàpigui
Que ho tingui present
Bé
Aquest
Aquest
El més gran
El quís és
Aquest
Aquest té previst
Si s'acaba tot avui
Marxarà demà al matí
I l'altre
No se sap encara
Perquè encara hi ha
Algun problema tècnic
A resoldre
Això que estem veient aquí
Que estan destapant
És una llanxa
Que porta a sobre
La mateixa embarcació
Sí, efectivament
Porta una llanxa
Quan no estan a port
Perquè la gent pugui arribar a terra
Són llanxes bastant grans
I el propi vaixell
Disposa d'unes grues integrades
I aquestes grues
La posen en l'aigua
En flotació
I surten
Són auxiliars
En porta més d'una
En porta d'una a cada banda
Impressionant, eh
Déu-n'hi-do
Quins vaixells
I a més a més
En tot deu anar
Superautomatitzat
Veiem tot d'antenes
En fi
Tecnologia a punta, no?
Bé, naturalment
Tantes antenes que veiem
Normalment és les comunicacions
I d'a més
Aquests vaixells
Necessiten
Els mateixos propietaris
Necessiten tenir
La mateixa comunicació
Que estiguessin en terra
Sobretot avui en dia
De les noves tecnologies
Necessiten tot això
Però
A part d'això
Doncs el vaixell en si
Naturalment
Que van
Això són
Jo sempre dic
Que són pobles flotants
Perquè
Ells ha de produir l'aigua
L'aigua
A base de descentralitzar
L'aigua del mar
S'ha de fer l'electricitat
Que en consumeix moltíssima
Perquè tot és
Els aires condicionats
I tot
Necessiten molt d'aire
Molt de electricitat
Després s'ha de depurar
Les aigües
Tots aquests vaixells
Depuren totes les aigües negres
I també les depuren
I tenen
Les seves pròpies depuradores
I en el
I clar
Naturalment
En l'aigua del mar
Aquest tipus de vaixell
No llença res brut
Doni to
Conseller delegat
Gràcies per atendre'ns
Aquí al passeig del Moll de Costa
Un lloc per cert
Que ve de gust avui
Un dia com aquest passejari
I estarem atents
D'aquesta propera inauguració
Més d'octubre
D'aquest gran projecte
Doncs que podrem veure-nos aquí
A la nostra ciutat
Gràcies
Molt bé
Moltes gràcies
Jo només tinc d'afegir
Que convido
Tota la ciutadania de Tarragona
A que gaudeixi d'això
A partir de quan estigui inaugurat
Perquè serà sempre
Un passeig agradable
Un lloc contestari
Un lloc de trobada
Que jo crec que serà
Un gran pas en Tarragona
Sempre he dit
Que per aquí
Ha començat la façana marítima
Moltes gràcies
Com a ets
gramscabals
Com un xatмуi
Som un ló
Un elur
Un basteig de sal
I complets ull d'alegria
No me la puc treure
Des cap
Ella m'anima sa vida
Que s'asc starving
Da
A costa del sol
Se dona sa nit
I en es dia
I fa que ses fonteres
늘
Fraudeix molt felizes
Una mirada que m'espavila, ombra d'olivera
i una estora de flors blanques i liles.
I és de males corrents, és de veu de manera tranquil·la,
però ara mals de molt...
Al juny del 2006 parlàvem d'aquests autors i llots de luxe
que arribaven a Tarragona encorats al que seria
el projecte de la Marina per Tarracó.
Mesos més tard, concretament el 2 d'octubre del 2006,
tornàvem a convidar el conseller delegat, el Xavier Bisba,
perquè ens comentés com serà o com seria en aquell moment
la inauguració, ja que es duria a terme uns dies més tard,
un 6 d'octubre, un divendres de l'any 2006.
Conversava amb ell Josep Sunyer.
Hem volgut venir fins a aquests sis edificis
que ja a l'altra banda, diguéssim, del passeig marítim,
davant del moll de costa.
Hem volgut venir a aquests edificis perquè justament
són els que estaven en procés de construcció,
els que ara ja estan pràcticament enllestits
i els dels que en podem parlar de seguida
perquè hem vingut acompanyats del conseller delegat
de l'empresa promotora, d'aquesta Marina Tarracó,
el senyor Xavier Bisba.
Que saludem ja en aquests moments, Xavier Bisba, bon dia.
Hola, bon dia.
Com farem aquesta data? Per tant, divendres a la tarda, inauguració?
Efectivament, divendres a la tarda, cap a les sis,
fem una inauguració una mica pública
fora del que és el tinglado número un del moll de costa
i després ja hi ha un àpat tancat pels convidats.
Això consistirà en una part una mica lúdica,
vindran els castellers del Serrallo i alguna cosa més.
Una inauguració molt i molt esperada,
no només per les persones que viuen aquí,
el passeig marítim a prop, els que viuen al Serrallo,
sinó també, podríem dir, per tota la ciutat,
perquè d'aquesta manera s'obre una porta al mar, no?
Efectivament. Nosaltres ja, tota la Marina,
tot el projecte s'ha fet obert a la ciutadania,
de forma que puguin entrar passant la plaça dels carros
i entrant per l'escala reial
i amb un pàrquing per 200 escats de vehicles
i sempre la Marina serà oberta
en el moment en què ja tot comença a funcionar.
De fet, ja a partir del divendres serà obert.
Podran fer aquesta L que estem veient nosaltres aquí,
és a dir, que des de les escales reials
podran venir fins aquí on som nosaltres
i després continuar, doncs, a la resta d'edificis.
Som, crec que tres per banda, no, més o menys?
Efectivament. Bé, de fet, la Marina Sencera és una U,
el moll de costa, que la nostra concessió
és el tram de quatre metres a prop de l'aigua.
Així ja es va inaugurar perquè durant tot el temps
que nosaltres l'hem tingut d'obres,
ja el vam inaugurar ja fa temps, ja com sabeu,
i ara ja és la totalitat de la Marina la que inaugurem.
Ja tot el que és el moll de Llevant i el moll de Lleida.
Serà de recorregut que podran fer, doncs, per aquí,
sempre i quan, doncs, no traspassi aquesta línia
que és una tanca de protecció,
una tanca, per cert, molt bonica, de vistas, de vidre,
que separaria el que seran els futurs llots de luxe,
alguns dels quals ja han vingut fins aquí,
del que és el públic en general, no?
Efectivament. Aquesta tanca de vidre
és, sobretot, és per un tema de seguretat
i un tema de privacitat dels llots,
però que deixa la visió absolutament clara,
hi ha molt a prop dels vaixells per veure'ls,
i és única, en tot Camp Marina,
de les d'Europees ni americanes,
encara tenen una cosa com aquesta
que ja compleix la futura normativa.
Com han estat, Javier Bisbe, les darreres setmanes?
Imagino que molt agitades a nivell de tràmits,
de permisos, de tot plegant, no?
Hi ha hagut una mica de tot.
Un dels problemes més grans que hem tingut
és l'entrada per la plaça,
per l'escala reial,
degut a que hem hagut de modificar la rotonda.
I això, esclar, hi havia moltes entitats
que hi havien de participar
i ha estat una mica complicat.
Perquè, de fet, és un canvi de darrera hora
que l'entrada d'aquesta marina
era a través del moll de llevant,
però això té una altra problemàtica
que ho hem posposat per més endavant.
I, de moment, l'entrada,
tant de vehicles com pels vianants,
és a través de l'escala reial.
S'han atorgat, per tant, les llicències pertinents,
també les que fan referència a l'espai
i a la matèria mediambiental,
que també és important.
Efectivament.
Bé, no fa ni dues setmanes
que tenim les llicències d'apertura
i mediambientals i tot això.
Ni fa ni dues setmanes que les tenim
i ara ja podem començar
l'activitat normal de l'empresa
i, aleshores, ja tenim una sèrie de compromisos,
de vaixells que vindran allà
quan entri una mica més la tardor,
perquè en aquesta època encara el temps és bo,
els iots encara estan,
la majoria estan per allà funcionant,
per les illes i per la costa francesa
i més o menys va així.
De fet, no fa gaire que es van fer
els salons de Cans i de Mónaco,
que suposo que són llocs de trobar d'habituals
i que això permet que els que hi són allà dalt
puguin vindre-los més o més cap aquí,
puguin vindre fins aquí.
Sí, efectivament, un cop ja al bon temps,
doncs ja aturi l'activitat d'aquests iots,
que ja poden entrar en una fase d'hivernatge,
doncs és quan s'espera per aquí,
doncs ja la majoria dels que han fet reserves
i, a més, que ara ja ho hem pogut fer-ho
amb tota tranquil·litat,
degut a que ja tenim tots els permisos.
Perquè es faci, a mi, vostès, una idea,
aquí podran vindre iots
de fins a 120 metres de llarg.
Jo recordo que algun cop
el GbVS ens ha explicat
que això són pràcticament pobles flotants.
Bé, tant com pobles,
veritablement són grans mencions,
perquè, clar, ja estan
únicament per les mides,
sinó, a més, per la tripulació que porten
i de més,
o el nombre de convidats i de més.
Aleshores, efectivament,
aquí és de 120 metres la marina
fins a 25, els més petits, 25 metres.
Per a més, ja hi ha altres marines
a tot el litoral.
Són vaixells autosuficients, no?
Que pràcticament tot allò que es genera
a bord queda processat, no?
Tenen sistemes de reciclatge,
alta tecnologia...
Efectivament, ells es protegeixen l'aigua
a través de salinitzar aigua del mar,
l'electricitat a través dels seus generadors
i depuren les aigües negres i brutes
que generen
i amb l'aigua que retorna al mar
i han passat per les depuradores
és aigua que si estiguéssim en terra
la faríem servir pels jardins
o pel que fora.
De cara a aquelles persones que ens escoltin
que seran usuaris,
és a dir, que vindran a fer aquest passeig,
a passar per aquí,
què els hi podríem explicar
d'aquests sis edificis
a banda d'aquesta vistositat,
d'aquest acabat amb vidre,
molt vistosa i molt bonic
que entra molt bé per la vista?
A part d'això, què els hi podem explicar?
Què trobaran aquí?
Bé, aquí el que trobaran
és que els edificis del moll de Lleida,
els tres edificis,
a la part alta són destinades a oficines
que són modulars,
que poden servir per petites empreses
que necessiten uns metres quadrats
d'oficines no excessivament grans.
La part de baix està dedicada a empreses
dedicades a coses relacionades
amb la nostra especialitat,
que és els vaixells, el mar,
i recanvis, serveis i tot això.
I la part del darrere són el que en diem
panyols, que són magatzens,
els propis vaixells que normalment
un vaixell que fa base en un port
vol tenir un magatzem on deixar
moltes coses que en un vaixell
no es fan servir tot l'any
i necessiten un lloc on t'ha de deixar-les.
I com que som vaixells normalment
la majoria d'estrangers necessiten
aquesta espècie de...
Nosaltres en diem panyols,
que són magatzems o locres,
que diuen en anglès.
Quants hi ha d'aquests, de panyols?
Són molts? Són gaires?
Ui, n'hi ha més de 40.
Més de 40.
I a nivell de serveis,
aquí trobaran, crec que una cantina, no?
Bé, aquí es trobarà un restaurant
i una cafeteria,
hi haurà un pub irlandès,
després hi haurà un altre tipus de restaurant més senzill,
més dedicat a un menjar més italià,
una cosa per l'estil, no?
de pizza, pasta i de més.
I sempre, per cobrir una mica
tots els nivells econòmics.
Si ara ens escolta alguna persona emprenedora,
algun empresari,
i diu, doncs mira, jo vull vindre aquí,
vull posar-hi el meu negoci.
A quins paràmetres s'assanyés?
És a dir, quina mena de negoci podria posar-hi?
Qui podria vindre a instal·lar-se?
Home, vingui aquí, l'escoltarem,
i ben segur que ens posarem d'acord,
sempre i quan l'activitat sigui realment,
que pugui entrar dins de les nostres necessitats.
O sigui, nosaltres aquí ha de ser una...
qualsevol activitat cap a les 12 de la nit
ha d'haver acabat,
perquè la tranquil·litat de la gent
que utilitza el port com a baixeix i de més,
totes les activitats lúdiques
han d'acabar cap allà a les 12.
A més, estem oberts a qualsevol empresari emprenedor
que vulgui venir.
És a dir, que és un tipus de negoci
més allà tranquil·let, no?
Sí, però n'hi ha molts per fer.
També hi ha botigues d'aquestes que tots coneixem
d'avui en dia, de franquícies,
i a més, moltes ja han fet reserves
i altres s'estan interessant ara
i estem negociant els metres quadrats que volen i a més.
O sigui, això serà una mica...
com la majoria de pòs que es troben,
on puguis venir de compres, a passejar o a veure el què.
Aquesta, per la seva singularitat, té temes característiques
que el fan pràcticament, no sé si únic,
però ben singular dintre del panorama de l'estat espanyol.
Crec que d'aquestes característiques és l'únic que hi ha?
Home, per la mida de vaixell és l'únic.
Ara, per l'activitat n'hi ha molts.
N'hi ha molts que tenen restaurants,
que tenen botigues i que tenen de tot una mica.
Això és bastant corrent.
El que passa és que d'aquesta mida,
realment ni a Espanya ni pràcticament a Europa
es troba en una marina dedicada a vaixells grans.
O sigui, de 25 metres fins a 120.
És única.
Què creu que pot significar això,
per la ciutat que l'acull, per Tarragona?
Perquè, clar, aquestes persones,
imagino que també, doncs,
no només deixen el lloc aquí,
sinó que també poden potser fer estada per la ciutat, no?
Bé, això, comencem perquè tots els vaixells que venen aquí
a passar una temporada d'hivern i de més,
perquè això sempre està,
el negoci aquest està enfocat com a marina d'hivern,
el primer que hi ha és que hi ha feina
per les empreses que poden participar
amb el manteniment i el treball d'aquests vaixells,
que per això ja n'hi ha empreses aquí a Tarragona
que estan preparades per això.
Després d'això, ja venen la part lúdica,
perquè els que compraran els restaurants,
els viatges, els que aniran als camps de golf,
els que aniran a visitar els sellets del vi,
els que aniran a Port Aventura i els que aniran a tot,
o sigui, i el comerç en general,
o sigui, a veure, això és riquesa per la ciutat,
indiscutible, i per tota la regió.
Veig allà al fons que hi ha un iot,
és d'aquests dels que estem parlant,
és a dir, un iot, no sé si de 120 metres no ho és aquest,
però una mica més petit, no?
No, en aquest moment el més gran que hi ha és de 44,
i l'altre n'hi ha un de 25 i un de 30.
Aquest d'aquí, el del màstig més alt,
Déu-n'hi-do, no? Quin màstig?
Què creu fer, aquest màstig?
Sí, bueno, aquest té 56 metres al pal, sí.
És un de 44 metres al vaixell.
Així, Bivis, va, què més podem explicar d'aquest projecte,
que crec que ha tingut, crec que ho dic de memòria,
una inversió d'uns 30 milions d'euros, aproximadament, no?
Sí, uns 30 i algo, i els caig de milions d'euros d'inversió,
i bé, doncs esperem que tot això ha estat un procés molt llarg,
un procés difícil, un procés d'unificar totes les administracions,
però bé, al final jo penso que al final estem tots contents,
i bé, i ara començarem el gran esforç de fer-ho funcionar.
Fins demà!
Sol calenta de valent,
la teva figura no s'esborra,
encara que passi el temps.
L'injulites que dibuixen més enllà de l'horitzó,
elles no tenen respostes,
només no emprenen la buidor.
et silències una pista,
des d'aquí es veu millor,
tota plana de racons,
plana de raons,
en mis de la mà,
en tu mis de la mà,
en mis de la mà,
en tu mis de la mà.
i a tu mis de la mà.
i a tu mis de la mà,
en tu mis de la mà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
palpa, el que es cou i el que es fa
tant a Tarragona com a
fora de Tarragona, nosaltres si mirem
una estadística podríem dir
que està molt equilibrada
un 50%
seria literatura
per literatura, narrativa, teatre i poesia
i l'altre 50% seria
assaig
de Tarragona
també el 50%
són o bé de temes locals
o d'autors locals
o sigui que vetllem molt
perquè la gent d'aquí i els temes d'aquí
sortin publicats
però l'altre 50% és de temes
universals, n'entenem per universals
bàsicament els països catalans
inclús fora
que tot això ho ha apropiçat d'una banda
l'aposta que heu fet per autors
l'aposta que heu fet també
per treballar amb institucions
que esmentaves al Consell Comarcal
com aquella primera publicació amb Requesens
o publicacions amb la Universitat Rovira i Virgili
però algú pot pensar
clar, una editorial que està limitada des del punt de vista físic
que no de difusió al territori
treballa amb institucions
però no només amb institucions
vosaltres us arriben moltíssims exemplars
i opteu d'una manera privada
com si diguéssim
apostem per aquest autor
apostem per aquesta col·lecció
de recuperar clàssics catalans
per exemple
no és una tasca exclusivament
diguem-ne
diguem-ne
d'indústria
sinó que també és una tasca cultural importantíssima
la que heu exercit
home, jo crec que sí
i bàsicament
és cert que treballem per institucions
o és cert que amb institucions
col·laborem per fer llibres
excel·lents
que són bons per tots els costats
però són llibres molt cars de produir
i sense aquest ajut de les institucions
seria molt difícil
fer els viables
però com tu ben dius
tenim molts llibres
que no rebem ni un duro
de les institucions
com les col·leccions de teatre
que han meitat més de 100 llibres de teatre
que crec que avui en dia
som un referent a Catalunya
amb l'edició de llibres de teatre
per exemple
la poesia
tots sabem que és un gènere
que és ben poc
però nosaltres hi apostem
i hi apostem
i creiem
que a poc a poc també
la gent hi va entrant
en aquest gènere
vull dir que crec que
no som un editorial
al servei de l'administració
sinó que som un editorial
al meu entens
al servei de la cultura
d'aquest país
Som un referent
en llibres de cuina
un referent
en guies d'excursionisme
en Rafael López Montnè
unes guies realment
i d'aquelles que afortunadament
la gent les té molt trepitjades
perquè s'utilitzen molt
hi ha un aspecte
és que
exemples de les publicacions
de Rola
en podríem posar
però hi ha un llibre
que és magnífic
que és el TAT
el recull
de Moixaines
els jocs i cançons per infància
jo recordo que parlant
amb la Marta Badia
a aquestes festes de Santa Tecla
a veure
ho expliquem
perquè és públic
deia
no no
hi ha una versió
que és de
de rondalles
i moixanes
i jocs
però en castellà
i a més està fet
amb un gran
del que és el folklore espanyol
que és Joaquín Díaz
hi ha un llibre
que ha publicat
Arola
editors des d'aquí
per tot el país
i que és un recull exhaustiu
amb audio
i sí, sí
realment
el que passa és que sou molt modestos
i això no
diguem-ne que no
no feu molta difusió
però esteu treballant també
molt cap enfora
estem treballant cap enfora
i això de la Serrin
que és aquest recull
en castellà
surt per
a partir del TAT
que és en català
vull dir
jo recordo
quan la Marta
em va portar
unes fitxes
pràcticament
escrites a mà
dels jocs
que es podien fer
amb els infants
perquè és un llibre
per nens molt petits
i jo li vaig dir
si ho fem
fem-ho de veritat
i ho hem fet
i la Marta
que és una
treballadora
incansable
perquè és
molt treballadora
i a més a més
crec que és molt coherent
i molt sèria
s'hi va posar
treballada de veritat
i van aconseguir
jo crec un llibre
excel·lent
i a més a més
que s'estava anant
molt bé
i s'està venent contínuament
però s'està venent
Alfred
perquè s'està utilitzant
moltíssim
escoles
bressol
a les cases
fins i tot pares
mares
regals dels avis
és un llibre
extraordinari
exacte
és un llibre
per tots els nens
de 0 a 3 anys
que serveix molt bé
i com funciona
llavors vam plantejar
més ben dit
no ens vam plantejar
la Marta
em va proposar
de poder-ho fer
en castellà
perquè també
són molt rics
els llocs que hi ha
hi ha un paralelisme
però no són
les mateixes cançons
i els mateixos jocs
o sigui que
era un treball interessant
vam tindre la sort
que el Joaquín Dia
ens acollís
perquè ens va acollir
d'una manera magnífica
es va entusiasmar
moltíssim
amb el projecte
i hem fet el llibre
amb un castellà
i més
t'adiria
estem mirant
les possibilitats
de fer-ne d'altres
en aquest sentit
d'aquesta línia
d'una altra
hi havia una demanda
que ningú havia pensat
que existia
a vosaltres sí
i els altres
no segur
perquè ho estem treballant
però per exemple
a la Marta li feia molta gràcia
fer un dels jocs
i moixaines
que es fan
Andalusia
perquè són
totalment diferents
que les castellanes
podria ser molt maco
i una altra
que seria
Catalunya Nord
que també
podria ser molt interessant
és que
ara l'editor
i tots ho sabem
comentàvem
les guies a peu
del Rafael López Montnè
però si parlem de viatges
es van
despertar
un dia
a crear una guia
de viatges
absolutament atípica
que era
mirar de diferents ciutats
europees
de diferents autors
i podien
ser escrites
en forma de teatre
d'assaig
de poesia
Lisboa
Berlín
és a dir
que
sembla que estigueu
sempre a la guai
d'intentar
fer coses diferents
desmarcant-vos
del que són
les grans editorials
que ja són
grans multinacionals
lògicament
d'aquí l'habilitat
de centrar-vos
en productes molt concretes
no sé
a mi no m'interessa
i ho dic de veritat
lògicament
som una empresa
i
hi han de tirar endavant
mengeu cada dia també
no alimenteu
l'esperit
amb llibres només
també poseu
plat a taula
clar
puta mia
i això costa molt
no és gens fàcil
però
a mi no m'interessa
fer els productes
que a altres
els funcionen
perquè
primer que no en sé
vull dir
no en sabem
nosaltres fem els productes
que ens els creiem
i per creure's un producte
l'únic que podem tindre
és una empatia
una simpatia
amb les propostes
que es fan
i com
es diu que aquí a Tarragona
és una ciutat dormida
una ciutat
tranquil·la
que no passen coses
jo us asseguro
que passen coses
passen moltes coses
que hi ha gent
que fa moltes coses
exactes
cal ser receptiu
cal adonar-se'n
cal apostar
lògicament
i la feina de l'editor
és apostar
i és el que nosaltres fem
jo me'n recordo
el Rafa
que era la primera guia
que ell havia anat
publicant a la Vanguardia
i
va dir
home és que un llibre
la gent me demana un llibre
doncs fem-ho
i ens hi vam posar
és un llibre
tot color
és un llibre
que és molt costós
fer un llibre d'aquests
perquè penseu
en aquest cas no
perquè les excursions
ja estaven fetes
però
amb els nous que estem fent
s'han de fer
totes les excursions
una per una
s'han de fotografiar
vull dir que són llibres
molt costosos
de molta feina
però
estan funcionant perfectament
i estan venent
molt bé
això vol dir que
la feina
ben feta
no té fronteres
per dir-ho d'una manera
que ens hi diguéssim
i a veure
ara no mirarem
l'arxiu
de la ràdio
però
la sort que té
aquesta casa
Tarragona Ràdio
és que una mica
i modestament
és un gran observatori
de tothom
que fa coses
en aquesta ciutat
i quan hi ha pel mig
un llibre
una publicació
d'Arola Editors
i no hi és l'Alfred
que ve l'autor
o ve el col·lectiu
o ve la institució
que han publicat
sempre
i això
perquè no tenim temps
ni tu
ni nosaltres
podríem fer una estadística
escoltant
entrevistes d'arxiu
sempre
surt el mateix
és que Arola
és tan acurat
en les seves edicions
Està editat per Arola
A, aleshores
està editat per Arola
aquesta reputació
molt ben guanyada
de tenir cura del llibre
com a objecte
també
no només pel contingut
que està molt bé
sinó el llibre
com a objecte
sempre l'heu cuidat molt
jo crec
que és fonamental
jo crec que
les coses
són la suma
dels inputs
que reps
vull dir
un text
pot estar molt bé
però si està
en lletra petita
que et costa
llegir-lo
no et concentraràs
perdràs la concentració
el deixaràs
te se safarà
ferragós
això seria
un avasant
un llibre de guies
si hi ha
fotografies
seductores
que tu
des de casa
mirant la guia
veus el paisatge
veus el que trobaràs
home tot això invita moltíssim
a que els llibres funcionin
i a més a més
crec que les coses
com se diu
el nostre ofici
s'han de fer ben fetes
que malament ja queda
no sé
se va posar
molta molta molta energia
aquesta frase
no l'havia sentida mai
està bé
és curiós
no però també
el tipus de paper
els colors
aquell disseny
aquella cosa
i ara mira
aprofitant que
ho parlàvem aquí
al matí de Tarragona Ràdio
el passat divendres
coincidint amb la inauguració
d'aquesta exposició
d'exlibris
del Port de Tarragona
va sortir
el llibre
sobre exlibris
que en el seu dia
va publicar
a l'editor
i ho vam comentar
i vam dir
a veure
si algú publica
un llibre d'exlibris
només ho pot fer
ara l'editor
és que és així
i la veritat
és que és d'agrair
però els d'exlibris
també és una altra versió
d'un reflexo artístic
impressionant
és que
una cosa porta a l'altra
aquí hi ha molta passió
a banda de negoci
com deies
de projecte empresarial
jo crec que sí
que bàsicament hi ha passió
has de fer equilibris
és normal
però
com diuen els castellans
estem en ell
però escolta Alfred
després de 10 anys
si heu arribat fins aquí
a veure
una dècada
en el món editorial
precisament en aquest període
de 10 anys
que a vegades
amb els companys
i amics
de Cosetània
ho hem parlat moltes vegades
si heu aguantat
el tirón de 10 anys
amb totes
les fusions
i requetefusions
que han fet
les grans editorials
jo crec que ja podeu aguantar
qualsevol cosa
fins i tot una crisi
o què?
no ho sé
tant de bo
tant de bo serveixi la crisi
perquè la gent
reflexiona una miqueta
i se doni
de l'important
que és la cultura
en definitiva
és el que ens salvarà
perquè
jo crec que sí
estàvem molt abocats
a un consumisme
increïblement ferotge
i una mica
de reflexió
potser val la pena
tornarà a posar les coses
a puesto potser
no ho sé
i fareu una festa divendres
farem una festa
no es pot explicar tot
perquè com a festa
i festa d'aniversari
és que 10 anys
d'un editorial
com a Arola
s'ha de celebrar bé
hi ha coses
que no es poden explicar
perquè formen
una sorpresa
voleu fer una sorpresa
i fer un regal
a tots aquells
que assisteixin
però alguna cosa
sí que podrem dir
d'aquesta festa
no Alfred?
bé
és una festa
que la volem fer
que funcioni molt bé
malauradament
és una festa privada
perquè
si sumem
450 autors
més
tots els col·laboradors
entenem
per col·laboradors
correctors
traductors
gent que amb aquesta
hi ha tot un ventall
directors de col·leccions
hi ha tot un ventall
darrere de personatges
que és molta gent
i
per tant
no podem fer-la
oberta a tothom
però jo crec
que serà
una festa social
on
pràcticament
jo diria
una representació
del món cultural
i serà
i la festa
de la que sí
podrem gaudir
absolutament tots
serà la festa
de les noves publicacions
ja
Sant Jordi
ho teniu ja
més que superat
perquè vosaltres
lògicament
sou com les falles
treballeu amb molta
antelació
però alguna coseta
així
que ara
en el que esteu treballant
no cal
ni primícies
ni res d'això
senzillament
on esteu apostant
en el temps
més immediat
en quant a coses
que sortiran
d'Arola al carrer
Bé
jo
hem començat
una col·lecció
que vam començar
aquesta primavera
que és una col·lecció
que a mi
em fa molta il·lusió
que és una col·lecció
que es diu
He mirat aquesta terra
és una col·lecció
que ve a ser
llibres
molt
sutils
molt macos
de tapa dura
format gran
no massa cars
on
bàsicament
mana la fotografia
acompanyat de la poesia
nosaltres ja havíem començat
una col·lecció
amb poesia i fotografia
però una col·lecció
més vanguardista
aquesta seria
partir d'una manera
més paisagística
més de territori
i creiem
que tenim
un territori
excel·lent
sensacional
i podem fer un llibre
que reflexi
tot el nostre territori
tots els països catalans
vam començar
amb Terres de Licorella
del Piorat
i ara estem
en Tremunt de Barcelona
que és una guapada
total
amb la tendència
d'intentar
treballar amb gent
que ja té experiència
que us coneixeu
amb també autors locals
no?
en funció de cada zona
del territori
sí, sí
el de Barcelona
és un personatge
de Barcelona
és professor de fotografia
i és molt bo
hi haurà espelmes
no?
doncs
mira
no se m'ha ocorregut
si viuríem espelmes
hi haurà pastís
això segur
per favor
tindrem que posar
les espelmes
si no vols posar-ne 10
perquè dius
no tindré bufera
que ens fem grans
tots plegats
posa allò
d'allò
de 1 1
i un 0
i un 10
però per favor
perquè s'ha de demanar
un desig
ho tindrem en compte
de moltíssima sort
com la que us desitgem
modestament des d'aquí
ha estat un plaer
i tant de bo
que continueu complint
molts aniversaris
sortirà en guanyant tots
moltes gràcies
gràcies Alfred
enhorabona
i després de repassar
aquest gran aniversari
de l'editorial Arola
el que hem de fer
ara mateix
és donar la benvinguda
al nostre company
Joa Maria Bertran
que ja ens està esperant
amb 3 cançons més
d'aquell any 1986
quines seran
les peces musicals
en les quals
ens orientarà
el Joa Maria
de seguida
ho esbrinem
Ai, hay que ver
que pronto
se puede olvidar
hay que ser
un tonto
para recordar
pero yo
yo no puedo
evitar
pensar en ti
Molt bona tarda
benvinguts
en aquests 25 anys
de música
avui hem escollit
d'un candú
per començar
aquest repàs
que farem
a les músiques
de l'any 1986
a l'any del naixement
de Radio Fòrum
de Tarragona Ràdio
i que estem repassant
cada dia
en aquest 25 anys
de música
d'un candú
i el seu èxit
no puedo evitar
pensar en ti
pensar en ti
una noche
una noche más
el mismo lugar
donde te conocí
no sé
no sé qué hago aquí
algo
algo debe de recordarme
algo debe de recordarme a ti
tú pensabas
que lo nuestro
no podría acabar
y ahora
descubres que
no es verdad
pero yo
yo no puedo
evitar
pensar en ti
a ti
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I que l'any 1986 ens portava aquesta sugerent cançó, anomenada Clavat,
i que també escoltem en aquests 25 anys de música, 1986, doble buble, clavat.
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La música de Duble Buble, l'any 1986.
Música particular, peculiar,
que hem estat escoltant en aquests 25 anys de música.
No acabarem amb ells, farem un petit salt,
creuarem l'Atlàntic i anirem directament als Estats Units,
concretament a l'Alabama, que és on va néixer el Lionel Richie.
Va néixer l'any 1949, ara ja té 61 anys,
però l'any 1986 estava en plenes facultats,
no dic que ara no ho estigui,
però l'any 1986 estava encara en millors condicions
i portava cançons com aquesta, Dancing on the Selling.
L'any 1986, recordem que el Lionel Richie ja des de l'any 1968
ja ens està oferint tot el seu repertori de música.
Ens quedem amb aquesta cançó que l'any 1986 va omplir pistes de ball
i que ens porta fins al record d'aquella dècada dels 80.
Amics, amigues, això està tot per avui dels 25 anys de música.
Demà més. Molt bona tarda.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!