25 anys de ràdio.
Bona tarda i bon dimecres.
Benvinguts a aquests 25 anys de ràdio.
Avui és dia 4 de maig de 2011.
Com prova la setmana bé, no?
Ja ens queden dos dies i ja de nou al cap de setmana.
Us recordem que us trobeu a Tarragona Ràdio al 96.7 FM,
també a www.tarragonaradio.cat
i per la TDT també ens podeu escoltar.
Avui parlarem i recordarem tres moments diferents
en el qual, com a protagonistes, els treballadors de la tabacalera.
Començarem un 13 d'octubre de 2006.
Convidàvem als estudis de Tarragona Ràdio
una representació dels treballadors de la tabacalera.
L'excusa era parlar dels actes de la celebració de Santa Rosalia
i també perquè ens comentéssim com estaven anímicament
sabent que quedaven pocs mesos perquè es tanquessin la seva empresa.
Mesos més tard, el 6 de febrer ja del 2007,
convidàvem per una banda a Xavier Morató, delegat sindical de la UGT a Altadis,
i per l'altre a Jordi Aluja, també delegat sindical de Comissions Obreres,
per saber el darrer moment, aleshores,
de les converses entre treballadors i l'empresa abans del tancament.
I a l'últim moment que també escoltarem en el dia d'avui i tercer,
un 23 de març de 2007.
A pocs dies, per tancar el Tadis, per tancar la tabacalera,
vam viure amb els treballadors, amb la unitat mòbil de Tarragona Ràdio,
el seu darrer dia de feina a la fàbrica.
Doncs seran aquests els moments que avui us oferirem
a través d'aquests 25 anys de ràdio.
Així doncs, i com veieu que hi ha moltes coses avui que recordar,
ens posem en situació.
Any 2006, un 13 d'octubre,
convidàvem a un grup de treballadors de la tabacalera
per parlar dels diferents actes de la celebració de Santa Rosalia
i també perquè ens comentessin
quines eren les seves sensacions abans del tancament de l'empresa.
Conversava amb ells en Jordi Sorinyac.
Volem parlar dels treballadors del Tadis,
perquè aquest cap de setmana es celebren amb una mica de retard,
un retard habitual als últims anys,
la seva festivitat, la de Santa Rosa.
Però, a més a més, aquesta celebració té en guany un component especial
perquè serà l'última abans del tancament definitiu
de la planta del Tadis de Tarragona,
previst, com ja saben, per al primer trimestre de l'any vinent,
segurament al març de 2007.
Per parlar d'aquestes qüestions, avui ens acompanyen
tres treballadors, ex-treballadors del Tadis.
Ens acompanyen, en primer lloc, la Natàlia Andreu.
Natàlia, bon dia i bona hora.
Bon dia.
També ens acompanya en Victoriano García.
Victoriano, què tal? Bon dia.
Bon dia i bona hora.
I en Xavier Morato, també, al Salon Xavier. Bon dia.
Bon dia.
Primer que tot, Natàlia, si et sembla,
ens podries explicar quina és la celebració
que dureu a terme aquest cap de setmana?
Doncs sí, bé, el que portem a terme cau cada any, no?
Fem la celebració de la nostra patrona, Santa Rosa,
i ho portem a terme a la ciutat residencial,
que és avui en dia la ciutat de vacances i repòs, no?
De repòs i vacances.
O repòs i vacances.
Bé, doncs nosaltres portem a terme,
fem la missa, en honor de la nostra patrona,
després fem una entrega d'unes medalles commemoratives,
a la gent, sempre ho hem fet, això, durant molts anys,
a la gent que s'han jubilat durant l'any, no?
Però en guany és una miqueta especial,
perquè vam acordar que fossin tots els que s'han jubilat
durant l'any 2006,
i a més a més donarem els prejubilats,
perquè, clar, no tindran l'opció,
o el grup d'empresa no tindrà l'opció de poder-los oferir
la dita medalla,
perquè, clar, nosaltres pleguem ara, ja,
i suposo que trigaran uns anys a estar a l'hora de jubilars,
i perquè almenys tinguin un record,
els donarem també aquesta medalla,
els prejubilats i els actius.
O sigui que tots tindran almenys un record
d'haver estat el grup d'empresa,
a part dels records que tenen de les vivències, no?
Però almenys una miqueta, doncs, és això,
un aperitiu i, doncs, i s'ha acabat la festa.
La Natàlia ara comentava, Victoriano,
que nosaltres pleguem aquest nosaltres,
és aquest grup d'empresa.
Què és exactament aquest grup?
Aquest grup d'empresa té un munt d'activitats.
Han detingut des de futbol sala, futbol, front tenis, tenis,
excursionisme,
han fet un centí d'activitats.
I és això que ha portat més que res
per fer una miqueta de germanor
entre els companys de treball,
han fet triangulars en diferents empreses, duals...
Ha estat un treball molt bo
per la unió dels treballadors,
tant d'aquestes empreses com d'altres.
Ha estat un grup, disculpa,
format per treballadors i ex-treballadors
i per gent vinculada a la fàbrica del Tadis,
un grup molt veterà,
vora 60 anys aquesta entitat, aquesta associació...
59 anys.
59 anys, exactament, per fer pinya, no?
Sí, sí, sí.
Ha estat una cosa, ja dic,
portada pel mateix treballador,
i amb un esperit de germanor,
més que ara de germanor entre els mateixos treballadors.
I per què, Natàlia, ara...
Òbviament hi ha la data aquesta del tancament de la fàbrica.
Us havíeu plantejat la possibilitat
de continuar amb aquest grup
un cop la fàbrica estigués tancada
o ho heu decidit?
No, no, no.
Vull dir, no hi ha cap grup d'empresa.
Totes les tabaqueres
han tingut quasi tots els grups d'empresa, no?
Això es va formar, doncs, ja fa molts anys.
I quan han tancat la fàbrica
s'ha acabat el grup d'empresa, també,
per diferents motius.
Primera, sempre hem tingut una petita subvenció de la companyia,
a part de la quota que pagàvem els socis
per mantenir totes les activitats,
i després, doncs, la sede social,
que és la mateixa fàbrica.
Llavors, clar, si no hi ha fàbrica, no hi és.
I després, bueno, la gent se desvincula totalment.
Vull dir, ara costa molt
de posar-se en contacte amb la gent jubilada i tot.
Vull dir, això, el plantejament ja era aquest, eh?
Que quan tanqués la fàbrica,
doncs s'acabaria el grup.
No sé quants anys fa que en Xavier treballa a l'empresa.
Bé, jo a l'empresa farà 28 anys que treballo,
però es pot dir que tota la vida s'ha de tabacalera,
perquè jo soc fill de treballador.
O sigui, jo he viscut la vessant del grup d'empresa
com beneficiari de fill de treballador
i després, doncs, com a treballador, no?
Tota l'empresa, per tant, tota la vida.
Tota la vida.
Exacte, hi ha més companys que estan en la mateixa situació.
A veure, la història del grup d'empresa,
quan neix l'any 47,
per una agrupació, és un moment
on no existeixen televisions,
on no hi ha cotxes,
on no hi ha la febre de les parcel·les
i es fa l'associacionisme, no?
Allí es munta un grup de teatre,
un grup de rondalles,
els equips de futbol comencen a funcionar,
inclús ne'n fem un de hockey,
que arriba a arribar a un campionat important,
reforçat per jugadors del reus esportiu.
Això combina cada any amb unes grans barbenes
que es feien a l'antic camp de l'hóquei del gimnàstic,
després se va fer a la pista de bàsquet del gimnàstic
aquí a l'Avinguda Catalunya,
últimament se feien a la plaça de Braus,
es van fer llevar a les piscines Tàrraco
i els últims anys es venien fent a la fàbrica.
El que passa és que la gent s'anava fent gran,
anava deixant i va ser una altra activitat
que van haver de deixar de fer,
les rebel·les de Santa Rosa,
perquè resulta que l'assistència cada vegada
era més petita.
Això que ha agreujat
que ha hagut les sortides de personal
amb diferents zeros,
han anat marxant personal,
la gent s'ha anat perdent,
ha arribat el moment
que amb el tancament
és inviable el mantindre el grup d'empreses.
Podria constituir una associació d'antics treballadors,
però això és inviable
perquè tothom,
el que no està amb l'associació de veïns de Sant Pere i Sant Pau,
està amb la Unió de Jubilats de no sé on,
o està...
I llavors és impossible de...
No descartem que a lo millor en un futur,
que hi hagi algun grup de gent
que vulgui fer alguna cosa,
però en principi el grup d'empreses,
la seva activitat,
que ho veurà oficialment el 31 de desembre d'aquest any,
però pràcticament el diumenge que ve.
Aquest cap de setmana, per tant,
serà especial,
perquè no deixa de ser posar puny final
en certa manera aquests 59 anys
de vinculació amb la fàbrica
i també fora de la fàbrica,
que és la reunió de la mateixa gent
amb qui es veieu cada dia a la feina,
també us veieu als vespres,
els caps de setmana,
organitzant altres activitats.
Sí, o sigui, això és la trista realitat,
o sigui, de fet,
ja s'ha anat perdent el contacte
amb molta gent,
perquè les vas veient com aquell qui diu
d'any en any,
i ara, malaurament,
com aquell qui diu,
els veus els enterraments
de companys que es van morint per l'edat,
si no, no tens altre...
sense altres...
es va perdent molt el vincle
i la comunicació entre els treballadors
del Tadis.
Ja saben vostès els nostres ullents,
doncs, vaja,
la situació del Tadis,
de l'antiga tabacalera a Tarragona,
de fet,
els tres companys
que ens acompanyen avui a la taula
tenen situacions diferents,
la Natàlia, si no ha gerrat,
ja està jubilada,
el Victoriano està prejubilat
i el Xavier és l'únic dels tres
que encara continua treballant.
I tant.
Sí, bueno,
a veure,
la meva situació,
la meva situació,
encara que avui no és el moment
de parlar del tema aquest,
això no tenim cap inconvenient
en parlar amb altres
a qualsevol altre moment,
ara no és el moment
de parlar de la situació,
però la meva situació,
afortunadament,
també queda solucionada
a partir del març,
sóc dels que es quedem prejubilats,
no així,
els altres 25 companys
que quedem en aquests moments,
que la seva situació
és difícil encara,
però ja et dic,
no vull parlar d'aquest tema
en aquest moment,
perquè parlem del grup d'empresa,
en properes dies o setmanes,
si voleu,
no tinc cap inconvenient
en parlar d'aquestes temes.
Ara estàvem comentant,
quants treballadors
queden actualment,
però treballant a...
En aquests moments
som 92 treballadors.
92 treballadors,
és l'últim grup...
l'últim grup de treballadors
que està aquí,
doncs,
per acabar de fer complir
el pacte,
si es pot dir així,
i, bueno,
que el desembre
marxaran al voltant
d'uns 40
i escaig,
i el març,
doncs,
la resta.
El Victoriano
ha estat una d'aquestes persones
prejubilades ara
amb la distància temporal,
com veu aquesta situació
quan mira una mica enrere
i també quan intenta
entreveure el futur?
Home,
jo estava molt a gust
treballant a la fàbrica,
nosaltres en cap moment
volíem plegar,
però, clar,
per tant la situació
de tindre que traslladar
a l'Ogroño
a un altre post
o arrastrant la família,
això a nosaltres
es comportava
unes despeses molt importants,
llavors,
a l'hora de sopesar
quedar-te o marxar
amb molt disgust
hem tingut que marxar.
O sigui que ens queden
uns dinerets
que mira,
t'has d'acostumar
a el que et va quedant.
Però, vamos,
jo amb nosaltres ganes
no,
ja va haver un moment
que hi havia
a la fàbrica de l'Ogroño
que ells volien tindre
els mateixos tractes
que nosaltres
i nosaltres ens van demanar
no, nosaltres
si voleu plegar
ja quedarem nosaltres en marxa,
deixat ara una en marxa
plegar d'altres
perquè nosaltres
volíem continuar treballant.
Però clar,
s'han trobat d'aquesta manera
que llavors també tenim
com a treballador
i com a company
veus aquesta gent
que han de marxar
aquestes 25 persones
que dius
vaja un problema amunt
que els hi queda el damunt.
Perquè nosaltres
també el podíem haver patit
si no s'arriba
amb aquest acord
que es va arribar
nosaltres també
havíem d'haver marxat
cap a l'Ogroño
i aquesta gent
que hi queda
doncs
nosaltres estem molt
apanats per ells
perquè a veure si hi havia
alguna forma
d'aquest
que els pogués
s'arreglar el problema.
Natàlia, escoltant aquests testimonis
escoltant també
l'experiència
d'aquest grup d'empresa
dóna la sensació
que els treballadors
de Tabacalera
heu estat
com una gran família
al llarg de tots aquests anys.
És així?
Tu també ho consideres
de la teva segona família?
Home,
a mi sempre he dit
jo que ha sigut
una de les coses
més bé
de la meva vida
de poder haver treballat
a la Tabacalera
perquè he viscut
moments boníssims
dintre de la fàbrica
treballant
a fora amb excursions
amb activitats
deportives
de tota manera
amb amics
impressionants
que he tingut
i vull dir
és una cosa
que ho sentim moltíssim
nosaltres
ho sentim molt
i després també
volia fer el comentari
que clar
arriba un moment
en aquestes activitats
que quasi sempre
som els mateixos
la gent
la gent no vol
els que estiren del carro
els que estiren del carro
últimament
estàvem una miqueta cansats
nosaltres
els dos junta
perquè clar
vull dir
ja no
no pots estirar
perquè la gent
no et segueix
potser nosaltres
ja no tenim
unes idees tan clares
per la manera
de fer els grans
però clar
tothom diu
ja està bé
ja esteu bé
ja està bé
clar
portem una sèrie d'anys
que ens ha pesat bastant
però bueno
no volíem deixar-ho
que fóssim nosaltres
sinó que fos l'empresa
que digués prou
m'entens
i en aquest cas
quasi ens ha forçat
ens força l'empresa
i per una altra banda
a nosaltres
ens ha estat molt de greu
estar en aquest moment
al frente del grup d'empresa
per dir adeu
m'entens
adeu
o amb la situació
de dir
mira jo me'n vaig
i al meu lloc
tu queda un altre
no no
se n'anem
a ser l'últim
i en aquest cas
Natali seràs l'última presidenta
del grup d'empresa
de l'any 89
que ho soc
vull dir que ja
ja són anys
i llavors
clar
dius
home
una miqueta més
una miqueta més
però arriba un moment
que dius
bueno prou
però clar
ara els dos últims anys
ja m'han anat aguantant
esperem
ara
parlar amb Victoriano
d'aquest caràcter
de gran família
és molt complicat
perquè si
és cert que
en totes les empreses
pot haver-hi
més o menys amistat
entre la gent
òbviament hi haurà
algun qui et portaràs millor
o et portaràs pitjor
doncs poder traslladar
aquesta bona relació
dins de la fàbrica
fora de la fàbrica
no es fa això
en totes les empreses
què hi ha hagut d'especial
entre els treballadors
de Tava Calera
per
durant tot el conflicte
que hi hagués
i espalpès
aquesta solidaritat
poder transmetre-ho
també a la ciutat
aquest bon rotllo
dins i fora
de la fàbrica
quin vincle
a tan especial
l'Osonia Victoriano?
Bueno, doncs
allí nosaltres
el treball
només el fet del treball
a l'hora de trobar-se
un torn amb l'altre
era una harmonia
molt bonica
ja et dic
i a l'hora de trobar-se
a sortides
nosaltres fèiem sortides
per exemple
a l'última hora
d'excursionisme
i amb els companys
i és una meravella
i allí la fàbrica
és el mateix
el treball
a part que treballaves
molt a gust
portes molts anys
treballant amb unes persones
coneixes els seus defectes
les seves coses bones
i les dolentes
i clar, arriba el moment
que estàs tantes hores
amb aquestes persones
que és que passa
a ser una persona
amb conegut
passa pràcticament
amb un familiar
quan li passa
a una cosa
a aquesta persona
ja ho sents
al damunt
com si et passés a tu
i clar, és que és inexplicable
perquè a nosaltres
ha hagut una cosa
molt bona
una germana molt maca
és que això
és debut a una cosa
penseu que
la fàbrica de tabacs
no va ser la primera
però sí la més important
que es va implantar
a Tarragona
llavors
es pot dir que és
una empresa quasi
de caire familiar
o sigui
hi ha famílies
que han passat
tres generacions
vull dir
amb la qual
el vincle aquest familiar
i després
vincles que s'han format dins
ha fet que sigui
una gran família
llavors això
ha contribuit
a poder tenir
un clima
harmònic
dins
amb aquest grup
d'empresa
i que la gent
estigués
molt vinculat
al grup d'empresa
col·laborés
i aquest gran clima
que no es poden donar
els altres grups d'empresa
primera
però són empreses
que s'han instal·lat
més tard
que ha vingut gent
de tot l'estat
aquí
bàsicament
tres dels últims
20 anys
tothom era gent
de Tarragona
i quasi tothom
era família
o sigui
hi ha cosins
germans
de tot
això és
potser aquest és el secret
d'aquesta unió
dins el grup d'empresa
un grup d'empresa
que es dissoldrà oficialment
a finals d'any
però que tindrà
aquest cap de setmana
coincidint
amb la festivitat
de Santa Rosa
coincidint
amb la celebració
d'aquesta festivitat
la patrona
de tabac
d'aquestes fàbriques
doncs
amb el seu últim
acte important
Natàlia
Victoriano
Xavier
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
avui
tenim pendent
aquesta conversa
amb en Xavier
per fer el seguiment
de les viències
d'aquests últims
treballadors
que continuen
doncs
encara pencant
dia a dia
a la fàbrica
i també per
per seguir
de ben a prop
al seu futur laboral
senyors
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
i en tornem a parlar
adéu-hi
bon dia
a veure
25 anys de ràdio
i aquí continuem
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
recordant aquells moments
que vam viure
conjuntament
amb els treballadors
del Tadis
de la Tabacalera
6 de febrer de 2007
convidàvem
els estudis
de Tarragona Ràdio
a Xavier Morató
delegat sindical
de la UGT
al Tadis
i a Jordi Aluja
delegat sindical
de comissions obreres
també a la mateixa fàbrica
ho feien per saber
quines eren les converses
que en aquells moments
hi havia entre treballadors
i empresa
abans del tancament
conversava amb ells
Ricard Laoz
temps ara al matí
de Tarragona Ràdio
per parlar
amb representants
dels treballadors
del Tadis
de l'antiga
Tabacalera
en aquesta recta final
de la fàbrica
de Tarragona
ja sabeu
que el 31 de març
definitivament
el Tadis
deixa
la nostra ciutat
i tanca
les instal·lacions
de la Tabacalera
que passaran
a mans
del municipi
de l'Ajuntament
de Tarragona
avui volem conèixer
més dades
d'aquest procés final
pel que fa als treballadors
i per això
hem convidat
Javier Morato
delegat sindical
de la UGT
al Tadis
aquí a Tarragona
Javier Morato
bon dia
bon dia
i ara esperem
que s'incorpori
de seguida
un altre treballador
que fins la setmana passada
justament estava
a la fàbrica
era el delegat
sindical
de comissions obreres
també al Tadis
Jordi Aluja
però en fi
Javier Morato
encara és dels que continua
en aquesta recta final
senyor Morato
quants treballadors
quants companys
esteu aquests dies
ja en el procés final
del Tadis
aquí a Tarragona
actualment
estem 41 persones
com vés dir abans
a la presentació
del programa
van causar baixa
la setmana passada
3 companys
que han tingut la sort
de poder ser recol·locats
i estem
en ple procés
de desmantelament
de les instal·lacions
i de buscar recol·locacions
per la gent
que ha votat
per la recol·locació
de Quedars a Tarragona
llavors
en aquest moment
hi ha un col·lectiu
d'11 persones
que encara no els han pogut
ofertar una recol·locació
i dins d'aquest col·lectiu
hi ha 6 persones
que ho tindrem molt difícil
de poder-los ofertar
una recol·locació
les altres
les altres 4 o 5 persones
seran més fàcil
perquè estem parlant
de gent
tècnica
i altament qualificada
i suposo que és qüestió
de temps
de trobar-li una ubicació
però hi ha 6 persones
en aquests moments
que és
el neguit que tenim
els sindicalistes
és per trobar-los
una solució
aquestes 6 persones
que quedaran
amb més mala situació
que els altres
són 6 persones
amb quina edat
i amb quines circumstàncies
laborals
estem parlant
amb una mitjana d'edat
d'aquestes 6 persones
d'entre 44
i 47 anys
i què estan fent
actualment
actualment
a la fàbrica
se'n dediquem
tothom
a fenyes
de desmuntatge
i d'anar
recollint material
i destruint material
i coses
que ja
fem mudança
la paraula
és fer mudança
dins de la fàbrica
llavors
aquestes persones
són gent
que porten
24
25 anys
treballant
al Tadis
gairebé
la majoria
només
ha sigut
l'únic
lloc de treball
i
el mercat laboral
avui és molt agressiu
i elles
tindran dificultat
en poder
arribar
al mercat laboral
al marge
però d'aquests 6 casos
d'aquestes 6 persones
que calcula vostè
la resta
de treballadors
hauran tingut
una sortida
laboral
acceptable
com a mínim
exacte
o sigui
el neguit
de qualsevol
sindicalista
és buscar
les millors solucions
pels treballadors
degut que
ja és un era
i el damunt
porta el tancament
d'una empresa
i llavors
el primer que fas
és intentar
que no tanqui
però en un moment
veus que l'empresa
tanca
el que busques
és intentar
que els mals
col·laterals
com se diu
siguin
els més petits
i llavors
amb les negociacions
que ha hagut
amb l'Ajuntament
amb l'empresa
al final
hem arribat
a una solució
bastant acceptable
o diria
més que acceptable
pels treballadors
això sempre és clar
després la voluntat
ha tingut el treballador
d'escollir
com estava marcat
el pacte
entre la baixa
incentivada
o recol·locació
cadascada a Tarragona
on s'ha anat
a l'Auronyo
ha hagut companys
concretament
set companys
han demanat
el trasllat
a l'Auronyo
per circumstàncies
particulars
que no entrem
a debatre
i la resta
va demanar
la baixa incentivada
i recol·locació
és a dir
de tota la col·lectió
de treballadors
del Tadis
set només
han decidit
marxar fora de Tarragona
exacte
set treballadors
i el set a l'Auronyo
bueno
cuidau
estem parlant sempre
del col·lectiu
que quedava
més desafavorit
amb l'ERE
perquè
gent que podia haver
optat
per la prejubilació
també va optar
amb el seu dia
hi ha
tres o quatre
companys
que m'han demanat
el seu dia
anar sent
trasllat a l'Auronyo
per interessos personals
la resta
de persones
la resta
d'aquest col·lectiu
han acceptat
la baixa incentivada
exacte
han acceptat
la baixa incentivada
i amb possibilitat
de recol·locar
la Tarragona
i s'han recol·locat
pràcticament tots
menys alguns casos
d'aquests
que dèiem
queden onze
d'aquests onze
n'hi ha sis
que serà difícil
de recol·locar
i la resta
i la resta
esperem
que d'aquí
a la massa
es puguin recol·locar
perquè n'hi ha sis
que veiem
avui per avui
veiem molt complicat
que els puguem recol·locar
i aquests dies
en fi
amb la previsió
de tancar
i de marxa
el 31 de març
quin és l'ambient
que es respira
a la fàbrica
l'ambient
a veure
és un ambient
contraposat
o sigui
hi ha gent
que està
no diguem
eufòrica
però si contenta
perquè sap
que d'aquí set setmanes
estarà a casa seva
prejubilada
i altra gent
que té que marxar
i està trist
perquè té que marxar
d'aquí
i voldria quedar-se
però l'ambient
en general
és un ambient
de tristor
perquè
tothom
qui més qui menys
portem més
de 20 anys
treballant allí
la fàbrica
hem vist aquesta fàbrica
treballar
al 100%
com s'ha dit
localment
amb una plantilla
que rondava
de mitjana
els 600 treballadors
i clar
ara estàs veient
que cada dia
va sortint una màquina
anem desmuntant
i està quedant
allò buit
o sigui
es veu un edifici
enorme
amb unes sales
molt maques
però buides
i això és la sensació
que tens
que té de tristesa
perquè ha sigut
una empresa
una fàbrica
aquí Tarragona
puntera
i en aquests moments
veus que
és el final
de la fàbrica
el que retrataria
la situació
d'aquests dies
és això que dèiem
el desmuntatge
de maquinària
l'empaquetament
entre cometes
i està sortint
de la fàbrica
i està sortint
sí
estan sortint
ja
o sigui
aquests dies
si es doneu un tomb
podeu veure
com hi ha una grua
de grans dimensions
que està
traient maquinària
i carregant
els camions
per portar-les
a altres centres
o a reciclar
o
el que hagi decidit
la companyia
s'incorpora
a aquesta conversa
com anunciàvem
Jordi Aluja
ell
en fi
fins la setmana passada
estava a la fàbrica
i per tant
aquesta setmana
s'estrena
en una nova situació
si podríem dir-ho així
ell era
o és delegat
de sindical
de comissions obreres
Jordi Aluja
bon dia
bon dia
com se sent
a nivell personal
en un dia
com avui
home
és una mica
contraditori
vull dir
una mica trist
per el que deia
el company
i també alhora
ha alliberat
perquè
ha sigut molt
són tres anys
quasi
d'anunci
de tancament
i això pesa
és massa temps
els que són
delegats sindicals
tenen aquesta sensació
d'haver
complert
bàsicament
amb els objectius
principals
tenint en compte
la dificultat
davant d'un procés
de tancament
sempre es pot fer
més
evidentment
però sí que
tenim la sensació
d'haver complert
i això és important
ara
sí
sempre se te queda
aquella sensació
de poder haver fet
més coses
haver poder
aconseguit més
millores
pels treballadors
però això
sempre és la sensació
que et queda
sempre
això és una cosa habitual
però sí que és veritat
que
estem satisfets
de tot plegat
Xavier Morato
també fa un balanç
globalment positiu
de tot aquest procés
tan dur
sí
o sigui
a veure
el company
Jordi
i a mi
ens ha tocat
acabar la feina
iniciada pels altres
companys
i ha sigut un any dur
i creiem
que el sacrifici
les angoixes
que han passat
al final
han donat el seu fruit
i ens han de sentir
satisfets
però
et torno a repetir
que per un sindicalista
és molt difícil
sentir satisfets
quan hi ha un tancament
d'una empresa
o sigui
se sentim satisfets
perquè hem pogut
millorar les condicions
però no ens agrada
la forma en què
s'ha produït
el tancament
d'aquesta empresa
Jordi Aluja
deixava la fàbrica
la setmana passada
s'està produint
per tant
un degoteig
de sortides
com està anant
tot aquest procés
en els últims mesos
el procés
estava
en aquests últims
dies i mesos
que queden
està clar
que han de sortir
tots els companys
que no tenien
possibilitats
de prejubilació
llavors això
depèn
de les recol·legacions
que han anat sortint
i dels llocs
que podien anar
agafant
aquests
companys
és veritat
que
quedaran
ara mateix
uns 11
sí
ens ho deia el Xavier
11 companys
que són els que tenen
més dificultats
exacte
suposo que
d'aquests 11
uns 6
sí podran
sortint
més que res
per la seva
qüestió
professional
i els altres
ho tenim
una mica
més complicat
però bueno
suposo que
demanant
ajuda
tot plegat
a tot Tarragona
en aquest moment
podran sortir
d'alguna manera
els sindicats
us fan
una certa
crida
a empreses
companyies
no sé si
d'algun sector
determinat
en què puguin
valorar
la possibilitat
de recol·locar
aquestes persones
aquestes 5 o 6 persones
que es queden
amb més dificultats
del Tadis
exacte
o sigui
nosaltres el que estem
és bellugant
per tot
amb tots els mitjors
que tenim
és d'intentar
buscar solució
o sigui
sabem que
és conflictiu
és complicat
però esperem
que d'aquí al març
puguin tindre
una resposta
o sigui
ens agradaria molt
el 31 de març
doncs dir
tothom
ha trobat la seva
el que ha optat
per la recol·locació
per la baixa incentivada
ha trobat la seva
el seu lloc de treball
i estaria
amb això
nosaltres
com aquell qui diu
acabaríem de posar
la cirereta
a tota la feina
que han vingut portant
aquest any
i
i
i es caig
el company Jordi
ara mateix
a dia d'avui
hi ha 41 treballadors
les previsions
que tenen
d'ara a finals de març
quines són?
que surtin també
de manera esglaonada
o com seria?
o sigui
tothom que tingui
una oferta de treball
pot sol·licitar
i marxar
i com
t'he explicat abans
som 18
que
complim
els 50 anys
dins d'aquest any
i per tant
s'han pronunciat
pel tema
de la prejubilació
que si no hi hagués
un moviment estratègic
per part de l'empresa
tindríem que
deixar la fàbrica
el 31
el 31 de març
el dia 31 de març
és l'últim dia
o sigui
perquè les coses
anessin bé
seria molt bo
que el 31 de març
a la fàbrica
de Tarragona
només quedessin
les 18 persones
que tenen opció
a prejubilars
que tothom
la resta
fins a aquests 41
tothom estigués
ja recol·locat
Jordi Aluja
que com dèiem
fins la setmana passada
estava a la fàbrica
quina sensació
ha tingut aquests dies
últims
abans de marxar
perquè el Javier
ens comentava
justament
tot el procés
de desmantellament
de tota la maquinària
que les sales
es van buidant
quina sensació
queda a nivell personal
ja no com a delegat sindical
sinó com a treballador
de treballador
trist
és molt trist
jo portava 24 anys
i l'he viscut
amb la seva millor moment
i sobretot
el que és la relació humana
que ha anat també
al llarg d'aquests 3 anys
desapareixen molts companys
molts amics
i ara evident no
a més d'això
els teus companys amics
que s'han anat
anant
damunt
doncs 8
ja fas
ah
i se sent l'eco
vull dir
home
és una mica
tot plegat
una mica
angoixant
quan
en fi
pleguin vostès
el 31 de març
quan plegui tothom
l'edifici passarà
a mans municipals
d'alguna manera
sobre una nova etapa
una etapa
fins i tot històrica
perquè estem parlant
a més d'un edifici
en fi
d'un gran valor
amb gairebé
un segle
de vida
amb tot el material
que vostès tenen
que han anat recollint
què faran?
perquè suposo
que hi ha molt material
també personal
dels propis treballadors
han estat molts treballadors
fins quants hi ha hagut
en la història
del Tadis?
Ostres
d'un i dos
centenars
no?
jo m'atreviria a dir
que amb els 75 anys
de funcionament
o gairebé 65
han pogut passar
per el Tadis
al voltant
de 3.000 persones
vull dir
els anys 60
la plantilla
rondava
el miler de persones
després va començar
ja
anar treballant
hasta
les dades
que hem estat
hem mantingut
potser uns anys
una plantilla
constant
d'unes
500 persones
però ja
a principis del 90
el tema
va començar
a anar treballant
hasta que
hem abocat
on s'hem abocat
i amb el material
aquest que comentaven
que suposo
que han anat recollint
a nivell personal
o a nivell
en fi
del comitè
sindical
dels treballadors
que han anat treballant
aquests últims anys
pensen fer alguna cosa?
aviam
això sí que està
al nostre cap
de poder fer
un recull
de tot plegat
més aviat
des del punt de vista
humà
del que han sigut
els treballadors
i sí que
és
bueno
la intenció
és formar
algun tipus
d'associació
algun tipus
d'associació
per poder
recollir
tot això
i tenir
el material
suficient
com per fer
algun llibre
i poder
publicar el tema
inclús fer alguna
exposició
seria molt bonic
és a dir
seria una mica
l'intensió
i és que a més
ho estava pensant
sense saber-ho
que realment
tenint en compte
la gran quantitat
de treballadors
que han passat
per el Tadis
en fi
de crear un col·lectiu
d'extreballadors
que d'alguna manera
mantinguin en la memòria
viva de la ciutat
el que ha estat el Tadis
o sigui
a veure
actualment
i fa pocs mesos
se va dissoldre
el que és
el producte empresa
que va sortir
premsa
que va ser
el dia d'ahir
publicat
que han fet
donació
de tota la documentació
del grup d'empresa
a l'arxiu municipal
després també
l'arxiu municipal
també
s'encarrega
de recollir
molta documentació
per guardar-los
ells allà
a l'arxiu
i molta d'aquesta
documentació
sembla ser
que
se farà
una exposició
com bé ha publicat
el senyor alcalde
suposo que
algun dia
haurà de parlar
amb naltros
i es haurà
d'acabar
d'anar
a opinió
i enfocar
el tema
si podem aportar
alguna idea
per fer
aquesta exposició
i aquesta jornada
de portes obertes
que vol fer
el senyor alcalde
però
a banda de tot això
sí que és veritat
perquè és que
a més a més
amb el cas
del Jordi
i amb el meu
particular
i també amb alguns altres
n'altres
som fills
ja de treballadors
o sigui
o sigui que
a banda
d'estar 24 anys
com aquell
que diu
des de petits
han vascut
a tabacalera
llavors
tenim moltes
experiències
molt d'això
i sí que ens agradaria
fer
com ha dit el Jordi
intentar
fer un llibre recull
de tot el que ha sigut
amb experiències
amb les anècdotes
que t'expliquen els companys
amb coses
que han passat
perquè allò
hi ha hagut gent
que ha sigut
tota la seva vida
i des que
hi havia mil treballadors
fins que hem quedat
en 40
anècdotes
n'han hagut
un munt
i històries
les que vulguis
la veritat és que
quan es tanca una fàbrica
no hi ha gaires motius
per celebració
però fins i tot
i al fil del que estem parlant
s'han plantejat de fer
com una mena de trobada
d'una gran reunió
no sé si d'una festa
perquè segurament
no seria una festa
però sí que
una gran trobada
d'extreballadors
del Tadis
o això no s'ho han plantejat?
ara en aquests moments
no hi hem pensat
no?
amb les circumstàncies
no, sí, cuida'u
sí que pensem
perquè nosaltres
devem tindre una mena
ja suposo
que per les venes
escorre
escorre tabac
en vez de d'això
i com te deia abans
el Jordi i jo
sí que hem pensat
de fer alguna cosa
el que passa
és que amb la situació
que s'ha produït això
en alguns moments
de crispació
el que volem
és deixar
que la cosa
s'acalmi
i no discuteixo
que d'aquí uns mesos
encara que ell
per una banda
jo estigui en una altra banda
nosaltres tenim
una amistat
de fa temps
molt
molt forta
i volem
iniciar un projecte
que comptant
amb la col·laboració
dels altres
però volem deixar
que passin un temps
reflexionar
recopilar dades
i quan tinguem
potser
com bé deia
algun dia
la millor fórmula
serà d'aquí un any
o d'aquí nou mesos
o no ho sabem
intentar fer amb ella
una concentració
fer una trobada
de gent
a veure com respon
la gent
i poder vendre
el projecte
si ja el tenim
acabat
a tindre l'any estir
Moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als micròfons
de Terraona Ràdio
i tant de bo
també es puguin solucionar
aquesta situació
més conflictiva
d'aquests companys
5 o 6
que vostès diuen
que tenen
més dificultats
segurament
per trobar
una requalificació
una sortida
professional
a la seva marxa
d'altadís
Moltes gràcies
a tots dos
i que vagi molt bé
Gràcies a vosaltres
Adéu-siau
Bon dia
25 anys de ràdio
I la darrera
de la seqüència
són el dia d'avui
d'aquests 25 anys
de ràdio
dedicats a la tabacalera
al Tadis
ens arriba
el 23 de març
de l'any 2007
La unitat mòbil
de Tarragona Ràdio
es traslladava
just a la porta
de la tabacalera
per viure
amb els treballadors
el seu darrer dia
de feina
Des dels estudis
de Tarragona Ràdio
Ricard Laoz
a la unitat mòbil
Joan Maria Bertran
i Josep Sunyer
Com dèiem
canviem absolutament
d'escenari
deixem la part alta
i ens n'anem
a la part baixa
de la ciutat
al costat
del riu
Francolí
a les portes
de la fàbrica
del Tadis
de l'antiga tabacalera
el passeig
de la independència
amb la unitat mòbil
amb una altra unitat mòbil
del matí
de Tarragona Ràdio
ara amb Josep Sunyer
per compartir
uns minuts
amb el grup
de treballadors
del Tadis
que avui viuen
precisament aquest divendres
el seu últim dia
de feina
abans del tancament
definitiu
de la fàbrica
un dia doncs
una jornada laboral
molt especial
com dèiem
anem amb la unitat mòbil
amb Joan Maria Bertran
i Josep Sunyer
Josep bon dia
bon dia Ricard
doncs efectivament
som aquí davant
de la fàbrica
del Tadis
just davant
d'aquesta façana
que ha marcat
història
durant 9 anys
a la ciutat
i on d'aquí
a poques hores
concretament
a les dues
del migdia
aquest rellotge
que estem veient
aquí al davant
sota l'arrel
que posa fàbrica
de tabacs
veurem doncs
com podran passar
per aquí
els treballadors
que queden
aquesta darrera jornada
són 33 persones
que avui posaran fi
a una dilatada
trajectòria professional
en aquesta fàbrica
hi ha alguns
que porten
28 anys treballant
i 31 anys treballant
i 10 anys treballant
ara parlarem
amb algunes
de les persones
que ens explicaran
com ha anat
aquest bagatge
també doncs
què és el que pensen
fer a partir d'ara
perquè recordem
que hi ha persones
que avui
es quedaran sense feina
ni d'altres
que s'han prejubilat
i encara un tercer grup
de persones
que es tregaran
a les fàbriques
de l'Acant
i també
de l'Ogroño
en parlarem
amb diferents persones
com dèiem
tenim d'una banda
el Xavier Morato
i és delegat
de l'UGT
al Tadis
Xavier bon dia
hola bon dia
Xavier 28 anys treballant
al Tadis
a Tabacalera
a l'antiga Tabacalera
i avui
d'aquí a poques hores
a les dues del migdia
direm adeu
aquesta experiència vital
doncs sí
després de 28 anys
de treballant
i pensant
segons
que quan va entrar aquí
estaria fins als 65
doncs
deixo treballar avui
a Tabacalera
o al Tadis
i bueno
doncs
hem tingut la sort
o és en el meu cas
que jo soc
un dels que es poden
prejubilar
d'aquesta gent
que plegarem avui
és un dia trist
perquè aquesta empresa
doncs
ha sigut
emblemàtica
aquí a Tarragona
com te deia
fa abans
quan vaig entrar aquí
doncs
la gent gran
que treballava
te deia nen
això és per tota la vida
i lamentablement
doncs
no ha sigut així
nosaltres hem estat aquí
intentant
arreglar
la solució
per aquell col·lectiu
que sempre s'havia fet popular
el col·lectiu dels 30
malgrat
tot els esforços
que hem tingut
en aquest
darrere
últim any
doncs
encara
han quedat
8 persones
sense
poder
recol·locar
esperem
que amb els propis
mesos
doncs
tinguem més sort
i els puguem
buscar una recol·locació
aviant
a les seves aptituds
la resta de la gent
doncs bueno
tret dels que marxin
cap a traslladar
que ha sigut
una decisió
voluntària
dels afectats
doncs
els altres
com bé has dit tu
a baix
doncs
deixem oblidat treballar
i passem
a l'etapa
de prejubilació
tenim un sentiment
ja et dic
de molta tristesa
doncs
perquè
això
aquí ha hagut gent
ha hagut companys
jo mateix
i han entrat
els nostres pares
en alguns casos
han arribat a treballar
pares germans
i ha hagut
una tradició familiar
ha sigut
una empresa
que encara que ha sigut
gran
pel nombre
de treballadors
que ha tingut
sempre ha tingut
una vessant familiar
ha sigut una empresa
ja et dic
de caire familiar
però gran
o sigui
no és una empreseta
una entendeta
d'un barri
no
és una empresa
que ha hagut
al voltant
de 600-800 treballadors
amb puntes
i d'un caire
el tracte
sempre ha sigut
molt familiar
i això proveix
d'una tristesa
per l'altra banda
també és una tristesa
perquè es perden
250 llocs
de treballs
d'alta qualitat
Després s'ha d'on tu
Javier
deixa'm saludar
també
un altre company teu
Javier Romeu
i és delegat
de Comissions Obreres
aquí al Tadis
ell porta 31 anys
treballant
a la fàbrica
i crec que
Javier Romeu
bon dia
bon dia
crec que la teva
ja és la segona
el segon trasllad
és a dir
tu ja et vas traslladar
és de Galícia
et vas traslladar aquí
i ara et traslladaràs
a Logroña o a Alacant?
en principi
me voy
a Alicante
el tiempo
que
com està
haciendo
esta empresa
en estos momentos
no sabemos
si vamos
a Alicante
però no se sabe
lo que va
a pasar
o sea
estamos
estamos hechos
polvos
tu quan
quan te'n vas
cap a Alacant
demà
d'aquí una setmana
d'aquí un mes
a final de mes
perdón
a final de mes
vuelvo a repetir
estamos
hoy muy preocupados
principalmente
por
tres compañeras
que son las
que no podemos
recolocar
eso tal vez
lo vamos a insistir
todos
y en todos los medios
porque
bueno
son también
una parte
del sustento
de sus casas
y aunque tú
te marchas
y parece
como si ya
estuvieras acostumbrado
a estas cosas
a esto
nadie se acostumbra
es muy doloroso
para los compañeros
que se tienen
que trasladar
pues
esperemos
que tengan
mucha fuerza
y es muy doloroso
vais a Alicante
tenéis ya
el sitio
para vivir
esto está
solucionado
os habéis
tenido que buscar
la vida
un poco
bueno
nos tenemos
que buscar
la vida
en la forma
de buscar
la casa
la vivienda
vamos
eso es una cosa
que cada uno
tiene que buscar
su lugar
y bueno
todos los compañeros
que nos vamos
trasladados
pues todos
hemos tenido
que pasar
el mismo
proceso
y pasamos
el mismo
proceso
y bueno
en estos momentos
ya te digo
estamos intentando
apoyarnos
yo desde
mi pobre
experiencia
pero
que me ha enriquecido
muchísimo
como el haber estado
aquí en esta ciudad
pues me lleva
también a que los pueda
apoyar
aunque haya momentos
que me pueda emocionar
un poco más
de lo debido
¿cómo se afronta esto
a nivel emocionado?
porque son muchos
no solo cambiar de trabajo
es cambiar de ciudad
de amistades
de conocidos
la familia
eso
es algo
que es muy difícil
de explicar
yo te puedo contar
en mi primer día
en Tarragona
acabé
en una esquina
del Stanilaus Figuera
preguntándome
qué hacía
en Tarragona
por qué me tenía
que pasar esto
a mí
estos sentimientos
son muy complicados
de explicar
y ahora
los vuelvo a vivir
yo de otra forma
pero
viendo cómo están
tus compañeros
no estás íntegro
estás más nervioso
lo debido
hoy ya no eres
la persona
que siempre
les he estado
dando apoyo
hoy
estás
los nervios
en el estómago
estás roto
y bueno
les intento explicar
de que
tengan una fuerza
especial
que
que es duro
pero
el tiempo
les hará
volver a estar
harán sus amistades
que no se ha muerto
uno
pero
es muy duro
principalmente
el primer año
es horrible
luego
luego contigo
Javier
dejamos saludar
también
a l'Antoni Fernández
y es presidente
del comité
de empresa
Antoni
han estat
tres años
de grans titulars
en los mitjans
de comunicación
de manifestaciones
de protestas
de acords
de desacords
de estira
y arronza
tres años
que han vingut
también
desde aquí
desde dintre
de las paredes
de Tabacadera
que como deia abans
han vingut
història
y han marcado también
la historia
esta historia
recent de Tarragona
com heu viscut vosaltres
de portes en dins
d'aquest procés
de tres años
des del comité
d'empresa
i veient també
la reacción
dels vostres companys
de feina
com s'ha viscut
aquest periple
amb molts nervis
perquè hi ha molta gent
que li va
l'ossou de la família
hi ha gent
amb crios
hi ha gent
que estava plorant
perquè no sabia
si s'havia de trasladar
no es podia trasladar
perquè a lo millor
té un drama familiar
pel que sigui
hi ha equis motius
i doncs bueno
tot això
sempre sempre
ha resultat
molt dur
a vegades
també amb esperança
perquè a vegades
hi ha hagut gent
que ens ha fet alguna promesa
que a vegades
s'han vist
i de vegades
no s'han vist tant
i llavors clar
tot això
ens ha afectat
vulguis que no
sempre
vull dir
amb molts de nervis
això també ha provocat
de vegades
enfrontaments
dintre d'aquí
perquè som tres col·lectius
totalment diferents
cada un tenia
les seves necessitats
i això
ha provocat
nervis tan interns
com amb les nostres
pròpies famílies
perquè tothom
parles
i hi ha dones
que t'expliquen
és que em passo
els dematins plorant
és que
perquè bueno
potser quan no estaven
aquí a la fàbrica
i estaven a casa
plorant
perquè no sabien
què havien de fer
ni saben
què els ve del demà
és bastant dur
per tothom
això és la lletra petita
el que després potser no sortirà
però que esteu viscut
amb vosaltres
i de forma molt intensa
Antoni
en tot aquest procés
llarg en el temps
avui el darrer dia
queden poques hores
Antoni
tu en el cas teu
i també de set companys
i companyes més com tu
que a partir dels dos del mig
no tindreu feina
és a dir
vosaltres
heu fet
arribat una mena d'acord
diguéssim
us acollireu a l'atur
d'aquí pocs dies
però us quedeu sense feina
en definitiva
Sí, nosaltres
de fet som treballadors
sí que podem tindre
una indemnització
serà X
potser és més bona
potser és més dolenta
però nosaltres
som treballadors
i com a tal
vivim d'un sou
no vivim
que ens donin una indemnització
ni vivim
de cap
ni de l'atur
el que necessitem tothom
avui en dia
tots tenim unes hipoteques
que pagar
tots tenim uns gastos
que pagar
i això
és clar
només hi ha una manera
que és el treball
el treballador només té una cosa
que és el seu propi treball
no tenim cap més eina
recordar que també
aquí també heu comentat
que sí
que som uns 7 o 8
els que pleguem
però també recordar
que aquí hi ha molta gent
que està de contractes externes
hi ha dones de la neteja
hi ha tallers
que han treballat
i han fet moltes feines
per nandros
tota aquesta gent
també ha perdut
en definitiva
jo crec també
qui ha perdut més
és Tarragona
que al cap i a la fi
ha perdut 400 llocs
de treball fixos
i de bona qualitat
Som a una zona
que és
evidentment industrial
hi ha moltes empreses
hi ha indústries
vosaltres imagino
que agrairíeu
l'esforç
d'alguna d'aquestes empreses
de cara
poder contactar amb vosaltres
i que
hi hagués alguna possibilitat
de trobar feina
per aquestes 8 persones
i per altres també
que potser no poden
fer un trasllat
i tenen
com deies abans
drames familiars
problemes
per arribar a final de mes
en fi
sí
també vull agrair
el
que és el nostre
el jefe
de recursos humans
que també
ha fet una molt bona gestió
anant a visitar
moltes empreses
a veure a qui
ens podia acollir
de fet
tot el que és
la gent jove
i mecànic
sobretot
i gent d'ofici
se'ls ha col·locat a tots
i queda per col·locar
sobretot
són dones
de major
de 45 anys
que
potser eren
algú
perdó
eren algú
però eren algú
aquí a Tabacalera
perquè s'havien
o sigui
havien entrat
sense estudis
i a base de cursets
a base d'esforç
a base
s'havien
lograt
potser
tindre un lloc
d'administratives
o ser
un tindre un càrrec
de portar gent
aquí a la fàbrica
Deixem
aquesta finestra
oberta
Javier
tornant amb el Javier
Morato
hem explicat ja
la situació
33 persones
queden treballant
aquí dins
fins avui a les dues
com ha estat
a les quarts
set del matí
com ha estat
aquest últim dia
de treball
què heu fet?
Bàsicament
acabar d'empaquetar
quatre tonteries
que quedaven
perquè la fenya grossa
que queda ara
ho faran
unes empreses externes
al Tadis
a partir
de la setmana
que ve
i bueno
despedint-se
dels companys
i
alguns
plorant
per algun cal
terracó
perquè no havia
és dur
és una situació
dura
és una situació
dureta avui
pots veure
que ara hi ha
companys
que estan
prejubilades
que venen
a despedir
de les que es prejubilaran
ara
i
porten rams de flors
veig per aquí
porten rams de flors
per despedir
de les companyes
que han sigut
les seves companyes
fins ara
que encara
estaven treballant
i a veure
com t'he dit abans
a veure si
tenim sort
i podem acabar
de recol·locar
les cinc o sis
persones
que queden pendents
Es queda més minuts
si voleu dir alguna cosa
breu
a Javier Romeu
Jo en estos momentos
simplemente quiero hacer
un recuerdo
a tres personas
que han peleado
lo ha habido y por haber
que son
Javier Morato
Jordi Alujas
y
aunque no lo debiera
pero al jefe
de recursos humanos
José Luis Torzo
Gràcies Javier Morato
Javier Romeu
Antoni Fernández
des d'aquí Tabacadera
avui en aquest darrer
dia de treball
quan queden poquíssimes hores
al Parc de l'Àngua de Fàbrica
Adéu
Gràcies
en Josep
Sonyer
en directe
des de la unitat
mòbil
compartint
aquest últim dia
dels treballadors
d'Altadissa
Tots aquests són els moments
que hem volgut reviure
de nou
a través de la sintonia
de Tarragona Ràdio
el moment
podem dir també
especial
no només
pels treballadors
d'Altadissa
sinó també
per tota la gent
al voltant
de la tabacalera
que són molts anys
d'aquesta empresa
d'aquesta fàbrica
a la nostra ciutat
i a l'any 2007
es van tancar
les seves portes
però
durant aquests anys
el que és la tabacalera
en si
el que és l'edifici
s'han estat fent
molts projectes
que esperem
que vegin el llum
ben aviat
ara és moment
de canviar de registre
25 anys
de ràdio
gràcies Núria
i ara la musiqueta
que ha de sonar
no?
sí
mira quina hora és
mira quina hora és
que ens espera
el Joan Maria
doncs sí
és moment
és moment de saludar
Joan Maria Bertran
que ja té preparat
una miqueta més
de història
de l'any 1990
musicalment parlant
25 anys de ràdio
25 anys de música
amb Joan Maria Bertran
estem a l'any 1990
i una de les protagonistes
musicals internacionals
tenia nom i cognom
Janet Jackson
ens portava cançons
com aquesta
Escapade
It's shot
o
as
I
I
I
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La neta ha caigut, comença ja.
Els llums s'enfoquen cap al conjunt.
El so drona, rock'n'roll, el tron sort és el millor.
Yeah, yeah, yeah, yeah.
Yeah, yeah, yeah, yeah.
El problema que marx no hi ha sense haver sentit.
Rock'n'roll!
Rock'n'roll!
Rock'n'roll!
Rock'n'roll!
Rock'n'roll!
Rock'n'roll!
Rock'n'roll!
Rock'n'roll!
No sé què fer, ni on anar.
Fina noia, fer-me amb mi.
No puguis gaire sense arrencar, no puguis quedar-te sense escoltar.
La música que ens arriba des de la Junquera amb aquesta força,
la força de sang creït, recordem-ho, l'any 1990 van treure el disc Terra de Vents
i entre les cançons hi havia aquesta, el Pensa-t'ho bé.
Ens acomiadarem ja de tots vosaltres per avui, en aquests 25 anys de ràdio,
25 anys de música amb una cançó de Carlos Berlanga,
El Àngel Exterminador.
Harto de seguir las modas, harto ya de todas, todas.
Harto de estar, harto, me harté de ti.
Harto de seguir tus pasos, harto de ser un fracaso,
todo está previsto, me voy de aquí.
Buscaré las ruinas de una antigua civilización
para destruir de nuevo lo que todo el mundo destruyó,
seré el ángel exterminador.
Ángel exterminador,
Harto de escuchar consejos, harto de romper espejos,
harto del exceso, harto de mí.
Todos hablan de dinero, todos quieren yo al primero,
ser como rey miras, ser como Dios.
Buscaré las ruinas de una antigua civilización
para destruir de nuevo lo que todo el mundo destruyó,
seré el ángel exterminador.
Arca, ángel exterminador,
arca, ángel de la destrucción,
Harto de seguir las dudas,
harto de estar, harto, me harté de ti.
Harto de escuchar consejos,
harto de romper espejos,
harto del exceso, harto de mí.
La liberación de amigos contos es un gran sol.
Siguen los autos.
Harto de escuchar consejos,
harto de hoy encerrarse,
al próximo 0 entre 5 radio a laeme.
Harto de escuchar consejos,
harto de hockey de los hateos,
Again,schaften de pelea en un poco más apelado.
Harto de escuchar consejos,
¿Al Teraz les también te airline 1?
¡Azenie existió!