25 anys de ràdio.
Bona tarda i bon dimarts, un dia 15 de març de 2011.
El segon dia d'aquest en nostre programa,
que ens setem,
vi en bus que us trobeu a Tarragona Ràdio, al 96.7 FM,
que també ens podeu escoltar via internet,
a tarragonaradio.cat i per la TDT.
I que continuarem una miqueta refredats, eh?,
amb aquests 25 anys de ràdio,
es quedateixen en aquests canvis de temperatura,
que si ara plou, que si ara sol,
i ja ens arriba del cap de setmana, això, eh?
Perdoneu-nos.
Avui recordarem en aquest programa
una unitat mòbil
que com a protagonista
eren els diferents nens de la ciutat.
El per què?
Es va crear el moviment
Adoptem un monument.
Diferents col·legis, com us dèiem, de la ciutat
van adoptar monuments i llocs de la ciutat.
Recordarem el moment en el qual
el Col·legi César August
va adoptar el Teatre Metropol.
I avui també, però en directe,
comptarem amb la presència de Cinta Bellmunt.
Ella és periodista,
però també va ser l'escriptora
encarregada del llibre publicat a Tarragona,
amb motiu del 15è aniversari
de la nostra emissora.
Amb ella parlarem
de la seva col·laboració aquí a l'emissora
com a periodista
i també
com a escriptora.
L'experiència d'escriure aquest llibre
que tractava sobre les emissores,
no només les municipals,
sinó les emissores en general
que hi havia a la ciutat,
fent història de la història.
Abans que s'acabi el programa,
escoltarem l'any 1989
de la mà de Joan Maria Bertran.
El tenim ja per aquí,
donant voltes,
agafant discos,
agafant de tot.
I dic, Joan Maria,
que només són 3 cançons.
Però clar,
com te decideixes
quan hi ha bones cançons
i que cadascuna et porta un record diferent?
Ho escoltarem al final del programa
amb 25 anys de música.
I tot això, com us dèiem,
comença ara mateix
a una altra cançó.
No sé si no recordo ben bé
si arriba del 89,
però que ens va encantar
en el seu moment, segur.
És Pol Càrrec
i això es diu Eyes of Blue.
Bona tarda i benvinguts.
I want to know
How does it feel
Behind those eyes of blue
You made your mistakes
Now your heart aches
Behind those eyes of blue
People may say
You've had your chance
And let it slip away
And let it slip away
But hard as they try
There's a dream that won't die
Behind those eyes of blue
Maybe once in a while
Maybe once in a while
There's a trace of a smile
Behind those eyes of blue
But it's painfully clear
But it's painfully clear
There's a river of tears
Behind those eyes of blue
Behind those eyes
Behind those eyes
Behind those eyes
You know life is too short
Fins demà!
And I know
Though your heart's full of pain
The hope still remains
Behind those eyes of blue
Behind those eyes of blue
Doncs com us dèiem avui per obrir aquest programa 25 anys de ràdio
recordarem com diferents col·legis de la ciutat
van adoptar monuments i llocs de la ciutat
perquè la canalla conegui de prop la riquesa de la ciutat
recordarem com 4 de desembre de 2006
el col·legi César August va adoptar el Teatre Metropol
i nosaltres, dins del matí de Tarragona Ràdio, vam estar present
Des dels estudis, Iolanda García, a la unitat mòbil presentava Josep Sunyer
4 minuts a 3 quarts de 12 del migdia
sortim a l'exterior aquest matí a primera hora
alumnes del col·legi César August formen part des d'aquella primera hora del matí
de padrins de monuments de la ciutat
en aquest cas el monument a padrinar al Teatre Metropol de Tarragona
i seguint tot aquest peri pla, Josep Sunyer, bon dia
Hola, molt bon dia, doncs efectivament som al Teatre Metropol
en aquests moments els infants d'aquest col·legi César August ja estan a l'exterior
ja han acabat aquest acte d'apadrinament del monument
avui concretament del Teatre Metropol
i al llarg del matí s'han anat succeint diferents moments interessants
que els explicarem tot seguit
hem pogut assistir a l'acte d'inauguració d'aquest Teatre Metropol
i ara tot seguit sentiran doncs quins són els millors moments
d'aquest apadrinament d'avui d'un monument
per cert també parlarem amb el fill de l'arquitecte d'aquest Teatre Metropol
en Josep Maria Jujol Fill
podem parlar amb el director d'aquest centre
del col·legi públic César August
José Antonio Muñoz, bon dia
Hola, bon dia
Estem aglent que la Canalla està gaudint molt d'aquesta jornada
això de sortir fora i prendre part d'aquest acte d'apadrinament
els agrada força, oi?
Força perquè a més a més és un acte que han anat preparant
durant les últimes setmanes
i que ja estan parlant doncs pràcticament des d'inici de curs
De quants alumnes estem parlant?
Quants han vingut avui aquí al Teatre Metropol?
450 alumnes
han vingut a Educació Infantil i Cicle Superior
de fet ja la capacitat del teatre tampoc ens donava per més
I què és el que estan fent aquí en aquesta jornada?
O si no, comencem explicant si li sembla
què hem fet fins ara a les classes
i què és el que podran veure aquí per reforçar aquest aprenentatge?
Són activitats que estan dins del programa
l'escola d'adopta un monument
que estem fent a tots els centres de Tarragona
i cada escola ha apadrinat un monument
en el nostre cas el Teatre Metropol
llavors arribem avui a un punt
en què apadrinem oficialment aquest monument
Quins treballs previs hi ha hagut?
Doncs s'estan informant sobre la vida del Josep Maria Jujol
sobre la construcció del teatre, sobre el modernisme en general
i els més petits estan fent treballs plàstics
sobre diferents aspectes del modernisme
o aspectes concretes del Teatre Metropol
M'imagino que molts d'ells ja coneixien el teatre
és a dir, que molts potser havien vingut abans al teatre
aquests infants no és la primera vegada que vinen al teatre, m'imagino
No és la primera vegada
i a més a més, específicament per aquesta activitat
tots els grups que hi participen
han vingut en altres ocasions
amb un guia, en concret el senyor Jordi Rovira
que els han anat explicant els detalls del teatre
tota la construcció, la reforma, etc.
Què és el que més els crida l'atenció amb aquests infants?
Per exemple, han descobert les figures en forma de barca
que amaga el teatre
i tota la història que hi ha al darrere
Mai s'imaginaven que hi havia un munt de detalls
fora del que són pròpiament les butaques
Com ara, aquests ulls de bou que se ven per tot arreu, no?
Exacte, sí, sí
i detalls com les formes del vaixell que hi ha
tocant sota les escales, etc.
L'acte en 5, què consistirà?
L'acte en 5 que s'està fent en aquests moments?
Doncs han preparat un conte, una representació, una mena de conte
que escenifica una mica la simbologia del Teatre Metropol
i després ens cantarà la coral de Sisé
i hem tingut també el detall
que el senyor Jujol, fill de l'arquitecte
doncs vindrà, ha vingut ja
i ens farà un petit parlament
Director, gràcies
Moltes gràcies, adeu
També amb l'oportunitat de parlar
després de parlar amb el director de l'escola
amb una persona que ha vingut avui aquí
al Teatre Metropol i que és Josep Maria Jujol
fill però, senyor Jujol, bon dia
Bon dia, tingué
Vostè què ens pot explicar d'aquest teatre
que va, idea que va dissenyar el seu pare?
Doncs aquest teatre resulta que avui dia
és un teatre modern
unes línies absolutament modernes
i si tenim en compte que aquest teatre va ser fet l'any 8
l'any 1908
és a dir, que d'aquí dos anys farà el centenari
és sorprenent veure que una obra d'en Jujol
o sigui del meu pare
és ultramoderna
Què vol dir això?
Vol dir, doncs, que en Jujol es va adalentar
en la seva època
doncs 80, 90 anys
era un arquitecte d'avançada
Com era la seva forma de treballar?
El seu dia a dia?
Era molt metòdic?
Era un artista
Dient artista vol dir, doncs, que no era metòdic
vol dir que quan estava inspirat
doncs l'home s'entusiasmava amb els seus treballs
no vigilava, no controlava el rellotge, evidentment
recordo, doncs, que moltes vegades sopàvem tardíssim
perquè estava engrescat, doncs, fent projectes
fent dibuixos
i al mateix temps
era un home molt divertit per això, eh?
O sigui, molt treballador
bastant desordenat
i molt divertit
I en si de la seva obra
a banda d'aquest Teatre Metropol
què recorda que explicava?
Així
alguna anècdota en especial?
No, el Teatre Metropol
quan nosaltres érem joves no ens en parlava
bé, ens en parlava molt poc
i l'explicació és molt senzilla
precisament en aquell moment
el Metropol estava decaigut
és a dir, per ell
allò devia ser trist per ell, no?
perquè, esclar, era un teatre decaigut
era un teatre que es havia convertit en cinema
havia sigut
transformat
les decoracions havien sigut, doncs, anul·lades
i ell, esclar, avui dia
doncs, estaria molt satisfet
d'aquesta recuperació del teatre
més o menys
tal com havia sigut
tal com ell ho va dissenyar
El seu pare, Joan Marí Jujol
molts se'l recorden
per aquest Teatre Metropol
sobretot a les Tarragonins
però d'altres
i sobretot d'arreu
la geografia catalana
per ser deixeble de gaudir
Expliquem-ho
perquè si volia preguntar
Aquí els enteros de veritat
ho diuen ben clar
no era deixeble de gaudir
va ser col·laborador de gaudir
que és molt diferent
col·laborador vol dir
és aquell
que aporta la seva pròpia obra
incorporant-la
a l'obra d'en gaudir
i en gaudir així ho reconeix
i per tant
hi ha unes obres
decoratives
bàsicament
incorporades a l'obra de gaudir
que són netament
del meu pare
amb idees del meu pare
o sigui
que en gaudir
li donava
carta blanca
perquè ell fes
el que cregués oportú
incorporat a la seva obra
millor desfer
el malentès
perquè se n'ha parlat molt
en aquest sentit
col·laborador
col·laborador
no deixeble
sinó col·laborador
senyor Maria Jojol
fill
gràcies
per atendre'ns
i que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
després de conversar
en Gera Maria Jojol
fill
entrem cap al recinte
on s'està fent aquest acte
per escoltar en directe
què és el que està passant
escolteu Arcre
parla amb algun d'aquests alumnes
i el que està passant
a la ciutat de Tarragú
aquest arquitecte
va ensenyar un bonic edifici
pensant en el mar
i ara
tots nosaltres
podem gaudir
d'una sala plena
d'elements
que ens haurà caldut
amb els anys
s'han fet camins
per molts múltiços
i ara
els nens i les nenes
del col·legi
i ser ser a gust
podem dir
que avui és un dia
important
per a la nostra escola
hem adoptat
un dels monuments
més bonics
que tenim
a la nostra ciutat
és un edifici construït
de manera diferent
a la resta
i també és el lloc
on gaudim
de bons espectacles
per això
amb aquest apadrinament
volem col·laborar
en cuidar-lo
i donar-lo a conèixer
a tothom
aplaudiments
per aquests infants
en aquest acte
d'apadrinament
aquí al Teatre Metropol
un acte que hem pogut
recollir
en algun dels millors moments
interessant també
el que es comentava
el fill
de l'insigne arquitecte
Josep Maria Jujol
Iolanda
que ens explicava
que no era ben bé
deixeble de gaudir
sinó col·laborador de gaudir
col·laborador
això sempre
ho vol deixar ben clar
sempre aprofita
totes les oportunitats
per deixar-ho clar
jo li he preguntat
també mala resposta
perquè de fet
ja intuïa
que anava per aquí
però li he volgut preguntar
per deixar-ho clar
perquè si tu busques
informació de Jujol
veuràs que efectivament
a pràcticament
tot arreu on trobis informació
a no ser que sigui
un lloc molt específic
veuràs que diuen
que era efectivament
deixeble de gaudir
doncs no
deixeu la mà
col·laborador
que diuen clar
més reaccions
hem pogut parlar
amb més persones
tenim per tant
més reaccions
del que ha donat
de ser aquest matí
i ho escoltem tot seguit
Hola
molt bon dia
doncs efectivament
som al Teatre Metropol
en aquests moments
els infants
d'aquest col·legi César August
ja estan a l'exterior
ja han acabat
No era aquest
el moment
que havia compartit
Josep
era un altre
La connexió
conversant amb la
tienda alcalde de Patrimoni
Maria Marcela Martorell
molt bon dia
com ha anat aquest acte?
Bé, ha sigut un acte preciós
tant el senyor Josep Maria Jujol
aquí al costat meu
com jo
estem realment emocionats
per tot aquests
més de 400 nens
que en el col·legi
de César August
han fet aquest apadrinament
tant amb l'infantil
com el cicle superior
han fet aquest apadrinament
del nostre
estimadíssim
Teatre Metropol
Abans em comentava
parlar amb el director
abans de començar l'acte
i ell ens deia
que molts d'aquests alumnes
ja coneixien el teatre
és a dir que ja han vingut aquí
és un retrobament
amb el teatre
en certa manera
Bé, és un teatre
que jo crec que sempre ha tingut
la vocació
de ser un teatre d'escola
recordem que era un teatre
de les escoles cristianes
és a dir de la Salle
i que per tant
tots hem vingut
des de molt petitets
aquí a veure els pastorets
a veure moltes coses
lligades molt a la ciutat
i que després hem seguit
venint amb tota la programació
estable de cultura
i per tant
aquests nens
tant amb coses fetes per ells
com amb els seus pares
sens dubte
han vingut moltes vegades
aquí els hi ha un teatre
molt familiar
a part que és un teatre
que per aquesta forma
d'un vaixell
d'un trasatlàntic
és com una bombonera
i per la seva decoració
és com una bombonera
al mig de la Rambla de Tarragona
és un dels monuments
que s'ha apadrinat
un de molts de la ciutat
n'hi ha hagut d'altres
que també han apadrinat
dels altres infants
què és el que encara queda per fer
i com ha anat aquesta campanya fins ara?
Bé, com sabeu
és una campanya de dos cursos
i per tant
dos cursos escolars
nosaltres ara encara
les escoles
seguiran fent tot l'apadrinament
durant el curs
aquest que estem
que és curs 2006-2007
llavors el 2007
esperem fer una gran festa de cluenda
el problema que tenim
és que hem participat
més de 20.000 nens
i que ni al nàstic
no ens hi caben tots
per tant ja veurem
com ho tindrem que fer
perquè ens agradaria
fer una gran festa
amb tots els nens
però a més a més
també el que sí que ja s'està preparant
és en torn més o menys
a Sant Jordi aproximadament
que coincidiria
quasi abans dels exàmens
per no disturbar-los
amb el final de curs
una gran exposició
amb estants
de totes les escoles
amb tots aquests treballs
de cada una de les escoles
apadrinant cada un d'aquests espais
també queda pendent
estendre la iniciativa
a la resta de ciutats
que fan part
de la designació
de Patrimoni i Humanitat
de la grup de Ciutats
Patrimoni i Humanitat
Sí, de fet
amb Segòvia
ja estem treballant
amb el tema de l'aquaducte
amb Eivissa
que és la ciutat
que ens ha tocat
per l'intercanvi
de les ciutats
Patrimoni i Humanitat
Pompeia
de fet la setmana que ve
o l'altra
ho estan acabant de decidir
bé
nen professors de Pompeia
també per aquesta qüestió
de l'agermanament
i del que és
l'apadrinament d'escoles
entre les dues ciutats
i ara anirem seguint
amb les altres ciutats del grup
i amb totes aquelles
que es vulguin afegir
la nostra voluntat
és que sigui una taca d'oli
des de la ciutat de Tarragona
gran iniciativa
que l'ensenyament de la Generalitat
amb aquest projecte italià
de l'escola d'Octo Monument
ens va oferir
a l'Ajuntament de Tarragona
a través de l'àrea Patrimoni
i com deia
que aquesta ciutat
realment
a través del seu patrimoni
que és el buc insígnia
de la ciutat
que és el que estira
i té que estirar
de tots els altres elements
de la ciutat
doncs què millor que fer-ho
que a través dels nens
que són el futur d'aquesta ciutat
Maria Mercè Martorell, gràcies
Moltes gràcies a vosaltres, Josep





25 anys de ràdio
I aquí continuem
a la sintonia de Tarragona
a ràdio
dins d'aquests 25 anys de ràdio
i avui hem convidat
a una companya
que va estar
en diverses ocasions
amb nosaltres
ella és la Cinta Valmunt
Cinta, bona tarda
benvinguda
Hola, bona tarda
Què tal, com estàs?
Molt bé
La Cinta la vaig trucar
en un moment
dic
Cinta, tu vas estar aquí
amb nosaltres
ella és periodista
i també t'encarregues
d'altres coses
Cinta
és així, no?
Sí, la meva formació
és de periodista
el que passa
que també escric llibres
però
tenen un enfoc
molt periodístic
també
vull dir que és molt complementari
va molt lligat
a la professió
Doncs fem una cosa
anem cap a la part
de la ràdio
quan va ser que vas entrar
a formar part
de la família
de Radiofòrum
perquè tu vas entrar
a Radiofòrum ja
Era Radiofòrum
correcte
i eren les acaballes
de l'any
els darrers mesos
del 1987
i deuria estar
un parell de mesos
llavors era una època
que jo combinava
moltes feines
i no sé ben bé com
ho deuria necessitar
de deixar
per fer alguna altra cosa
que era incompatible
i vaig fer
una petita pausa
curta
que em sembla que vaig tornar
ja el febrer següent
el 88
vull dir que vaig parar
un o dos mesos
i llavors vaig estar
doncs pràcticament
mig any
feia informatius
estava
a l'antic
mercat del fòrum
on hi ha ara
l'Institut d'Arqueologia Clàssica
que compartia
amb espais
si no recordo malament
amb serveis socials
amb la gent del centre cívic
sí
i hi havia
de fet
recordo
les condicions
en què treballàvem
eren molt precàries
passa que
érem molta gent
hi havia molt
tothom tenia molta il·lusió
hi havia molta voluntat
però realment
treballàvem
amb una sabata
i una espardenya
o menys
tu vas arribar a tenir
en les teves mans
aquella màquina
d'escriure
que va passar
per tot arreu
sí
fins que va espallar
és que teníem
una màquina
d'escriure
i amb prou feines
realment
i després
els cassets
aquells
en què gravàvem
i els talls de veu
que se'ns trencaven
les cintes
perquè a més
les reciclaven molt
de fet
ara tu mires
i érem una mica inconscients
perquè
tot ho reciclaven
per falta de recursos
però
la quantitat
de documents
sonors
que es van perdre
és veritat
perquè
després
ja parlarem
però quan va arribar
el moment
de fer una mica
de recopilar
la història
feina rai
per trobar
documents sonors
sí
en aquells moments
era el que teníem
i ho feies
amb bona voluntat
a més
tu saps
com funcionava
l'emissora
en aquell moment
tothom s'aportava
el que tenia de casa
la gran majoria
de vegades
tothom precisament
això
gravaven
en els programes
si havia sortit bé
el guardaves
si no
depèn de com
gravaves una entrevista
que havia de venir
a posteriori
i no s'aguardava
no se tenia
per fer la memòria històrica
d'alguna manera
de l'emissora
no estava sistematitzat
de fet no hi havia arxiu
i llavors el que s'ha conservat
és el que voluntàriament
les diverses persones
que col·laboraven
s'ho guardaven
o perquè els feia il·lusió
o els agradava
però també tornava
amb el mateix
a la voluntat
dels diferents individus
però allí no hi havia mitjans
ni es va plantejar
també era una època
crec que
de molta provisionalitat
que es va encetar
amb bona voluntat
una emissora municipal
però tampoc
se sabia molt bé
quan havia de durar
quan havia de durar
era una època
també una mica dura
per les emissores municipals
en general
que legalment
no acabaven
sí que ho eren
però eren moments
així crítics
d'impàs
sí perquè
en un altre dels capítols
que hem comentat
durant aquests 25 anys
de ràdio
precisament
vam parlar
del moment
en el qual
van tancar
una de les emissores municipals
de Valls
correcte
ràdio capital
de l'Alcamp
si no recordo malament
es deia aquella emissora
i clar
estàvem tots pendents
de veure
que teòricament
la Guàrdia Vanna
ens havia d'ajudar
a nosaltres
i venia els Mossos
d'Esquadra
a tancar-nos
perquè nosaltres
formàvem part
de l'Ajuntament
però clar
per part de la Generalitat
hi havia aquell permís
o podia haver
aquest permís
de tancament
i estàvem així
una mica neguitós
una mica legal
diguéssim
exacte
i clar
llavors
entenc que
tampoc s'apostava
econòmicament
de fer
potser perquè
el naixement
de les emissores
municipals
o almenys de la nostra
era una mica com
que tinguin
una miqueta de feina
perquè aquesta gent
d'aquesta joventut
hi ha una miqueta
mirant per la joventut
per ubicar la gent
era
es plantejaven
exactament
més com un recurs social
que no com un mitjà
de comunicació professional
exacte
i llavors
sempre trobaves
a un que li agradava
punxar discos
i que a més
tenien gràcia
i ho feien molt bé
l'altre que podia anar
i explicar
les experiències
del seu barri
i tot es feia
d'aquesta manera
i que seria
un corresponsal
doncs eren veïns
que per simpatia
et passaven informació
o et trucaven
quan passava alguna cosa
i així funcionava
Aquí volia arribar
Com t'assabentaves
tu de les notícies?
Perquè normalment
un dels
podíem dir
dels mitjans
que més corria
per l'emissora
era el diari
en aquell moment
i a partir d'aquí
ja se feia
una idea
i segurament
que algunes notícies
arribaven d'ajuntaments
diputacions
i companyia
però com arribaven
les notícies?
No recordo
Com tu dius
recordo que una de les primeres coses
que es feia
era mirar els diaris principals
en el nostre cas
començant en aquella època
només hi havia
diari de Tarragona
com a diari local
escoltant també
les emissores
que tenien informatius
locals
com la cadena CER
o Radio Cope
també
i
Catalunya Ràdio
feia desconexions
també
en aquella època
anaves
sentint
la competència
diguéssim
per explicar
d'alguna manera
després
algun tema
que et podies buscar tu
o perquè algú t'ho deia
i clar
llavors arribaven
convocatòries de premsa
però molt poques
eren anecdòtiques
perquè
recordo
la Guàrdia Urbana
venia
i et deixava
les notes de premsa
de l'Ajuntament
però que eren
més que res
com una agenda
de l'alcalde
o si hi havia
algun acte
obert al públic
però molt
poca cosa
des de l'alcaldia
des del gabinet
de premsa
de l'Ajuntament
ens feien un recull
que ens l'enviaven
a la ràdio
i també
a vegades
ens incorporaven
alguna nota
o alguna informació
que ens donava pistes
per tractar
algun tema
i poca cosa més
arribaven
als partes
de govern civil
però no s'ho posaven
gaire fàcil
pel que estic escoltant
no?
No, no
perquè no tenies
perquè a més
tota aquesta informació
oficial que t'arribava
era molt críptica
també
o t'arribava
amb parte de la policia
detingut
després de
si t'hi creies
que podia haver-hi notícia
en alguna cosa
fer les teves investigacions
oportunes
vaja de fet
com s'ha fet sempre
el periodisme
però ara t'ho donen
més mastegat
no gaire bé fet
però falta poquet
i en aquella època
no perquè a més
ni les institucions
ni les empreses
ni les entitats
estaven organitzades
també miraves
revistes d'entitats
o sigui
llavors hi havia
molta informació
escrita
i llavors
també era una altra manera
quan alguna associació
de veïns
o algú
feia alguna publicació
també te la miraves
a veure si trobaves
ganxo
i teníem també
col·laboracions
moltes vegades
espontànies
d'algú que et trucava
puntualment
que havia passat
alguna cosa
a Tarragona
i et diuen
com aquí això
és l'emissor
de la ciutat
jo pensava
i t'ho deien
veia telefònica
exacte
perquè qualsevol vehic
anava
algú que li feia gràcia
anava pel carrer
i veia
mira
sembla que hi ha
estan els bombers
a tal casa
tocaven
o la nit
mateixa
de la primera
explosió
del RAC
d'en Petró
ens va alertar
un company
per via telefònica
també
perquè
estava a prop
del Francolí
i va veure
la flamarada
i després ja
diversos presidents
d'associacions
de veïns
del voltant
també trucaven
si no recordo malament
i va haver una nit
a la qual
Radio Fòrum
amb la L
de Novatos
perquè gairebé
la portàvem tots
va ser també
protagonista
de la nit
i després també
per la zona
de Ponent
amb la presència
de les químiques
que també
a vegades
els veïns
hi sentien
les típiques
males olors
o veien
alguna fumarada
una mica estranya
habitual
doncs
sobretot
a través dels presidents
de les associacions
de veïns
que en aquella època
estaven molt actives
no com ara
i eren molt reivindicatives
i la Federació
d'Associacions
de Veïns
tota aquesta gent
de barri
s'esmovia
era un bon
facilitaven
molta informació
perquè estaven
en una època
d'aconseguir
moltes coses
estaven organitzats
i ara mirant-ho
amb el temps
Cinta
la de coses
que hem après
i la de molt
que ha arribat
a ajudar
internet
jo no sé
si ha ajudat
o ha malbaratat
molt aquesta professió
que es diu periodisme
tu hi per aquesta facilitat
ara de trobar
segons quines coses
o
com ho veus?
jo penso que és una
molt bona eina
i el que passa
és una mica com tot
has de saber
destriar
i contrastar
si en el fons
ara sí
ara t'és més fàcil
accedir a un munt
d'informació
però els principis
bàsics
d'un bon periodista
de contrastar
de complementar
la informació
de buscar
els diferents
punts de vista
de documentar-se
de contextualitzar
i saber explicar
no només
el titular
sinó una mica
perquè passa allò
si ets bon professional
ho has de fer
igualment
amb internet
o sense internet
una altra cosa
és que
el si ara més fàcil
i també és una època
molt dura
també de recursos
en general
doncs que per manca
de personal
o de mitjans
o el que sigui
doncs
es va una mica
qui té pillo
qui té mato
i llavors
no es contrasta
t'agafa tot
t'ho donen
ja molt mastegat
hi ha molt gabinet
de comunicació
llavors no cal
que t'espabilis molt
a buscar notícies
ja t'arriba
diàriament
un munt
de correus electrònics
amb notes de premsa
en newsletters
i en els blogs
és que ara tens un
però entre tota aquesta amalgama
sí que has de saber
valorar
quines fonts
t'interessen
més
o menys
i quines
escriuen
d'una manera
doncs
més contrastada
o
són més de fiar
abans també
et podia arribar
una nota de premsa
d'algú
i que no sabies
bé d'on sortia
i podies
d'investigar
també
jo crec que ara
és una mica igual
i això més o menys
també és el que va fer
la Cinta Vallmunt
uns quants anys després
quan Tarragona Ràdio
estava a punt de fer
els 15 anys
i li van dir
Cinta
que havien pensat
de poder fer un llibre
recopilatori
de les emisores
crec que no només
te vas centrar
a Tarragona Ràdio
sinó que vas obrir
una miqueta més
el ventall
i vas agafar una mica
la història
de la ràdio
tarragonina
diguem-ho així
no?
Sí, és que això va venir
ja de quan
el deixer aniversari
de Tarragona Ràdio
es va fer dins
del bollatí municipal
com un quadernet
dedicat
als 10 anys
de Tarragona Ràdio
el fer aquell quadernet
doncs amb el
Francesc Valls
que llavors era
el gerent
de l'empresa
de mitjans de comunicació
vam veure
que no s'havia fet mai
una història
de la ràdio
a Tarragona
i que podia
donar molt de sí
i llavors
quan de cara
als 15 anys
van dir
a veure si és possible
de fer un llibre
però no s'ha entrat
només en Tarragona Ràdio
que era una emissora
relativament jove
sinó
aprofitar
per explicar
la presència
de la ràdio
a la ciutat de Tarragona
des de les seves serrers
i en l'any
això
el llibre
el vam treure
el 2002
i llavors
es complien
69 anys
de la primera
emissió local
a la ciutat de Tarragona
i a partir d'allí
vam recuperar
el fil
de totes les emissores
que hi havia hagut
a la ciutat
fins a aquell moment
el que passa
que va ser
un llibre
una mica
més complex
perquè explicàvem
la història
de les emissores
locals
o de fora
però que tenien
presència
delegacions
informació
pròpia
a la ciutat
de Tarragona
amb el que era
també una mica
d'història
de la ciutat
o aquelles notícies
que havien
estat més
protagonistes
a la ràdio
i a partir d'aquí
te fan la proposta
i dius
te poses
les mans al cap
en plan
per on començo?
perquè són moltes coses
i dius
aquí començo
a trucar
com em moc
vas fer segurament
un esquema
de més o menys
el que necessitaves
el que volies
o el que podies
arribar a trobar
i per on vas començar?
per anar a Ràdio Nacional
potser
per trucar
a la gent més
veterana
de la ràdio?
vaig fer una mica
diverses coses
en paral·lel
com que des del primer moment
per exemple
vam tenir clar
que volíem
donar veu
a professionals
que havien estat
als diferents mitjans
de comunicació
doncs
si primer
vaig fer una mica
una tasca
de documentació
consultant
el fons
de Ràdio Tarragona
que està
a l'arxiu històric
de la Generalitat
després també
vaig pensar
el que tu dius
la gent més
veterana
perquè el més difícil
quan més enrere
anaves
era més difícil
de trobar persones
que tinguessin
que fossin
una mica
memòria viva
i que tinguessin
documentació
escrita
o de fotos
o documentació
sonora
i llavors
vaig anar a buscar
aquests companys
que molt amablement
van entendre
a més
s'ho van prendre
amb molta il·lusió
i em consta
que va haver-hi
gent que aprofitava
caps de setmana
per remenar
ja una mica
per casa
on tenien
el material
i va haver-hi
molta
participació
de companys
dels més
veterans
i també
de la gent
que amb molta il·lusió
començava
i també
feia les seves
aportacions
i vaig fer també
una mena
de petita
enquesta
entrevista
a la gent
que pensava
que em podia
aportar
més coses
o que tenia
més experiència
els feia
entrevistes
cara a cara
diguéssim
però
casos molt singulars
per algun motiu
però clar
com que
volíem arribar
a molts companys
doncs
vaig fer una mena
d'esquema
de 5 o 6
preguntes bàsiques
i llavors
ja teníem
internet
les vaig enviar
que si ho hagués
tingut que fer
físicament
amb la premura
de temps
vam fer el llibre
en 4 mesos
hauria estat
impossible
i llavors
els vaig donar
un termini
perquè contestessin
i sí
més o menys
van respondre
bastant bé
no sé si
eren com uns
50-60 companys
que van contestar
i en 4 mesos
ja vas tenir prou
o es va quedar
moltes coses
al dintre
que dius
no sé si
arribaria a fer-vos
un segon llibre
però
mira
material
n'hi ha
per aprofundir
en coses
que potser
vam dir més
per sobre
però
ja seria
entrar
com molt
al detall
no sé
per dir-te
alguna cosa
no
doncs
les notícies
més tractades
aquí estan
les principals
les estrelles
no
potser
aprofundint
pots tractar
altres
notícies
no tan importants
però
però que
també
diuen
molt
del que
ha representat
la ciutat
en cada moment
qui l'ha protagonitzada
no sé més
com un anàlisi
de contingut
del que ha marcat
la informació
per exemple
el llibre
era una mica
una visió general
de
cada
cada etapa
de la història
de la ràdio
quines eren
les emissores
protagonistes
quin tipus
de programes
feien
quines eren
les novetats
tecnològiques
també
per anar
precisament
explicant
com havia
canviat
la tecnologia
de la ràdio
també
que Déu-n'hi-do
quins canvis
ho hauràs
pogut veure
tu mateixa
i era molt interessant
de veure
una mica
l'evolució
de la ciutat
l'evolució
de la ràdio
com a contingut
informatiu
l'evolució
tecnològica
de la ràdio
i després
els testimonis
dels companys
que havien viscut
aquestes èpoques
en directe
o algunes notícies
crucials
per la ciutat
també
jo què fent
aquest programa
que he tornat
a recuperar
d'ells
vells companys
que feia molt de temps
que no en sabia res
d'ells
jo no sé
si també
el teu tarant
el que es desprèn
d'ells
era
de la gent
que també
tu vas poder
parlar
per el llibre
era tota la il·lusió
havia més il·lusió
podíem dir
que com comentàvem
nosaltres
al principi
i eines
tu també encara
tens aquesta sensació
sí
sobretot
els primers anys
de la història
de la ràdio
però
després
també hi ha emissores
que es van
professionalitzant
per exemple
els anys 80
pel que vaig veure
era una època
molt brillant
de recursos
i de professionals
molt bons
per exemple
després cap als anys 90
torna a haver-hi una davallada
perquè
no es pot
destinar
tants diners
hi ha crisis
amb moltes emissores
comercials
que han de començar
a desmantellar
les delegacions
o reduir
la dedicació
a la programació
local
vull que és molt cíclic
també
que no sempre
ha estat
molt brillant
o tan viu
o tan viu
o tan viu
o tan viu
i per exemple
vam veure això
que a partir del 95
hi ha aquesta gran
una altra vegada
de ballada
i es viu molt
i marquen molt la pauta
les emissores generalistes
tret de Tarragona Ràdio
que aguanta
i això
però
va canviant
hi ha fluctuacions
també
de fet nosaltres
ens vam quedar
el 2002
i ara es podrien explicar
ja moltes més coses
perquè clar
era un llibre
molt d'actualitat
també
i ara hi ha tota
una dècada més
pràcticament
exacte
que hi ha hagut
un salt molt important
que
jo no sé si
el llibre apuntava
com una anècdota
sí
que els estudis
de comunicació
de la Rovira i Virgili
de Periodisme
començaven
a fer pràctiques
o a veure
què era això
de la ràdio
per internet
Déu-n'hi-do
i ara
ara ja és una cosa
més assolida
i perquè veig
que el salt
tecnològic
també va molt ràpid
i vull dir
que tot això
ha canviat
també les maneres
de treballar
que hi ha tot un altre bloc
diguéssim
per anar estirant
la publicació
o sigui que podien fer
el que dèiem
l'actualització
una actualització
del llibre
i a més a més
hi haurien segurament
que moltes altres notícies
que han marcat
el dia a dia
de la ciutat
i després també
hi ha companys
que en el seu moment
pel motiu que fos
o potser
perquè no tenien
massa la idea clara
de com podia anar
el llibre
o això no
no hi van participar
tant
després quan van
veure el llibre
t'arriben comentaris
d'algú que diu
ostres
però jo també
vaig estar aquí
o
ai sí
això jo també
ho vaig viure
oh
doncs mira
si ara
m'han recordat
quina llàstima
exacte
una mica
quina llàstima
sí sí sí
no per aquestes coses
segurament que quan es va fer
la presentació del llibre
això que us estàs comentant
ara
tu vas trobar
i dius
mira
perquè són coses
que potser en el moment
tu expliques
com anirà el llibre
de quina manera
pots fer les preguntes directes
però clar
conforme vas parlant
potser amb els diferents entrevistats
van sortint d'altres preguntes
que al millor no arriben mai
a dir-se
i després a la llarga
dius
veus
llàstima que dèiem
interpretacions
i a medida que vas parlant
amb gent
l'esquema
sempre que fas un llibre
sobretot d'aquest tipus
que parles amb persones
diferents
vas actualitzant
esquemes
i enfocs
perquè de cop i volta
pensaves que
tenies una visió
teòricament molt clara
d'un fet determinat
però
et mires l'enquesta d'algú
o parles amb no sé qui
i veus una visió
totalment diferent
i se t'obrien
idees
i això
fins a últim moment
pràcticament
saps
jo no sé
Cinta
si
anava pensant
de cara a un proper llibre
ara ho estàvem deixant aquí caure
perquè hi ha altres coses
que es podrien fer
però seria una bona proposta
no?
no pels 25 anys
perquè ja els hem passat
que va ser el dia 17 de febrer
però pels 30
tot pot ser
Ricard
companys
aneu guardant memòries
material segur que en trobàvem
ara sí
ara sí
perquè potser ja s'ha fet
una miqueta més
el llibre també va servir
una mica
enfilant amb el que dèiem al principi
lligant-ho
que no teníem arxiu
i doncs
es va fer una bona tasca
d'intentar recuperar
doncs la gent que havia guardat
cintes
amb informatius
enregistrats
i em sembla que aquí
vau fer còpies
ja amb noves tecnologies
per fer tot aquest
registre
i es van
recopilar
també moltes fotografies
o sigui que
van fer una mica
de fons
va servir per a diverses coses
pel llibre directament
i per intentar
recuperar
part d'aquell arxiu
que el seu dia
no es va poder fer
exacte
i que segurament
com dèiem abans
a l'inici de l'entrevista
moltes de les coses
que es van arribar a perdre
i que és una llàstima
perquè segurament
que potser
mirant un calaix
traient pols
potser trobes una cinta
perduda
i dius
ai Déu meu
si això era
el de Tarragona
que va passant enlloc
i potser
si no saben
doncs porteu-lo aquí
a Tarragona Ràdio
que alguna cosa en farem
sí, està molt bé
perquè a casa teva
són coses així
que tens
una mica
tret d'alguna fotografia
alguna entrevista
molt especial
que pel teu
però baixa
també pots fer còpies
aquí a Tarragona Ràdio
i recordo
que ens deixaven
quan el llibre
ens deixaven material
i hi havia persones
que ens deien
home, si em podeu fer
una còpia
a un CD
o això
doncs
s'estaré molt
i aquí
se li facilitaven
perquè
ja que ens havien deixat
tot el material
i gràcies a ells
podíem recuperar
aquesta memòria
que menys
que no es quedaven
sense res
no?
jo recordo
l'esforç aquest
de fer-ho
no?
sí, sí, sí
doncs Cinta
no ens queda més temps
hem de deixar aquí
ha estat un plaer
espero no haver-te passat
les bactèries
d'aquest resbredat
que tinc
que moltíssimes
esperis aviat
això esperem
això esperem
molt bé
gràcies per compartir
aquests minuts de ràdio
i per recordar amb nosaltres
la teva experiència
radiofònica
i també
del llibre dels 15 anys
de
dir-ho de Tarragona Ràdio
perquè d'alguna manera
va ser també l'excusa
per poder fer-lo
i perquè no
a veure si als 30
tornem a tenir per aquí
fent i arreplegant
d'altres
memòria històrica
de la nostra emissora
que ja hauran passat
cinc anys més
i tant, molt
i moltes coses noves
per explicar realment
Cinta, gràcies
A vosaltres
Fins la propera
Adé
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Fins la propera
Es vibrava que era en l'altra part del altre
Abraçats incomprobaven i encaixaven les meitats
Me juraves que eres tu qui me soñaves
Et vaig per sigar les voltes per si no eres veritat
Començaven a passar-nos coses rares
Ens creixien unes ales i volàvem de la mar
Però quan torna de somiar hem anat per rar al llit
El teu rostre s'ha esborrat i tu t'has esmeït
Com si des d'allà on venim et rebolvi més segur
Que no sap que has nascut per mi i que jo he nascut per tu
Quan pugues torna al meu costat
Que sense tu no sé volar
Vine, vine, vine, t'estime
Vine, vine, vine, vine, vine, t'estime
Faig dibuixos intentant la teua imatge
Rastrejant-te sense rastre, delineant-te una obsessió
Dibuixos que comencen mil vegades

Que has nascut per mi i que jo he nascut per tu
Vine, vine, vine, vine, t'estime
Vine, vine, vine, vine, vine, vine, vine, t'estime
Que sense tu no sé volar
Vine, vine, vine, vine, t'estime
Vine, vine, vine, vine, t'estime
Vine, vine, vine, vine, t'estime
25 anys de ràdio
I ara ja més, tranquil
Ja tenim amb nosaltres
la Joan Maria Bertran
que ens fa 3 propostes
de l'any 1989
25 anys de ràdio
com sempre diem
venen acompanyats
del Bracet
de 25 anys
de música
I bé, no fan faltar
massa comentaris
sobre aquesta cançó
sols dir-vos
que havia de sonar
si estem fent un repàs
en aquest 1989
perquè va ser un èxit
i no d'aquells
que passen desapercebuts
no, va ser un èxit sonat
molt sonat
el que ens va portar
Kaoma
amb la seva lambada
Música
Chorando se foi
quem un dia
Chorando se foi
quem un dia
só me fez chorar
Chorando estará
Chorando estará
ao lembrar de um amor
que um dia
não soube cuidar
Chorando estará
ao lembrar de um amor
que um dia
não soube cuidar
A recordação
vai estar
vai estar com ele
vai estar com ele
aonde for
A recordação
vai estar
pra sempre
aonde eu for
Dança, sol e mar
guardarei no olhar
o amor
o amor faz perder
encontrar
lambando estarei
ao lembrar
que esse amor
por um dia
um instante
foi
A recordação
vai estar com ele
aonde for
A recordação
vai estar
pra sempre
aonde eu for
Chorando estará
ao lembrar
de um amor
que um dia
não soube cuidar
Canção, riso e dor
Melodia de amor
O momento
que fica no ar
aonde eu está
o que
aonde eu for
pois
started
Fins demà!
Un dels èxits internacionals més recordats d'aquests finals dels 80 i principis dels 90 va durar l'èxit de la Lambada.
Anem aquí al costat a La Granja i amb una de les cançons que ens portaven des d'una llarga durada dels inicis d'aquest grup estatal.
La Granja amb la mala traïció.
La Granja
La Granja
Me diràs que voy a ciegas y que a mi pobre corazón le ha tocado en su escena.
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
La Granja
el seu primer llargadorada, l'any 1989,
i que va donar com a resultat cançons com aquesta,
una mítica cançó de sang traït,
El vol de l'home ocell.
Aquesta és la història d'un que volia seu seny,
volia saltar a muntanyes i amb els arbres barallar.
La gent se'l mirava, nena, no t'ho pots imaginar,
els cabells li tapaven la cara, tenia lleuger el caminar.
I es tornarà ocell per un dia,
i d'entre les cendres podrà volar.
Això no és cap joc, deixeu-me volar.
Jo sóc lliure de fer el que vulgui, no em tregueu la llibertat.
El cel és un somni, on ell hi vol arribar.
Els núvols, les seves muntanyes, el cel, l'horitzó llunyà.
i es tornarà ocell per un dia,
i d'entre les cendres podrà volar.
i es tornarà ocell per un dia.
i es tornarà ocell per un dia.
i es tornarà ocell per un dia.
i es tornarà ocell per un dia.
i es tornarà ocell per un dia.
i es tornarà ocell per un dia.
i es tornarà ocell per un dia,
i es tornarà ocell per un dia.
Aquesta és la història d'un que volia ser ocell,
volia saltar muntanyes i amb els arbres per allà.
El cel és un somni i no se'l pot fer esperar,
els núvols, les seves muntanyes, el cel, l'horitzó allunyat.
I es tornarà ocell per un dia,
i d'entre les cendres potrà volar.
Fins demà!
Fins demà!