Factoria 2.0
Avui ens centrarem en l'estiu.
Estem a finals de maig, els exàmens estan acabant, el sol ja comença a ser pesat
i arriba un estiu on uns no saben què fer, els altres no saben on anar
i uns ja ho tenen tot preparat des de fa 4 mesos.
Doncs sí, Quim, i per tots aquells que encara no saben què fer, tranquils que nosaltres us ajudarem.
En la secció Cultura, la Núria Jaques i el Pep Simón s'acostaran tot allò que ens trobarem aquest estiu a Tarragona
per tots aquells que s'hagin de quedar a la ciutat.
Per la seva banda, la Sílvia Sagalà ens té una sorpresa preparada amb un concurs que, venim d'ella, segur que ens deixarà bocabadats.
D'altra banda, en la secció Pantalla, l'Albert Carnisser i l'Anna Arnal ens donen una alternativa al sol i la platja, la televisió.
Ens explicaran què podrem trobar aquest estiu a la Caixa Tonta.
Però aquí no acaba la cosa. Les nostres noies de les xarxes socials, com sempre l'Anna Cendra i la Laia Bovens,
acostaran les novetats de Facebook i Twitter.
I pel que fa a la secció de l'altra cara de l'esport, la Betel Terriba ens té preparada una sorpresa molt espectacular.
No t'ho perdis. Sóc en Quim Navales.
I jo, la Maria Santiago. Esteu escoltant Factoria 2.0.
Engracem engranatges i comencem.
Factoria 2.0
Fabriquem un programa cultural a Tarragona Ràdio.
Amb la Sintonia de Cultura donem la benvinguda als nostres Modernillos.
Pep, Núria, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Què ens porteu avui?
Mira, doncs bé, si la setmana passada ja us vam fer una petita repassada sobre què tindríem aquest estiu,
per tot el que fa referent als festivals, doncs avui us tinc una altra cosa preparada.
Faig un petit incís. Aquesta cançó està dedicada als meus pares.
Bé, i mentre esteu escoltant el mestre Bernardo Ríos i el seu mític Muralles de Tarragona,
us invitaré a tots a fer un petit exercici d'imaginació per presentar el tema d'avui.
Sé que molts vosaltres, com per exemple Quim i Maria, que no sou d'aquí a Tarragona,
se us fa molt difícil pensar en què faríeu tot un estiu aquí a Tarragona.
Doncs bé, altres, com per exemple aquí teniu una servidora,
ens hem de quedar tot l'estiu aquí a Tarragona per motius o de feina o d'algú,
però clar, que us penseu que aquí no tenim festa, doncs no, no, no.
I així que ara us proposaré una petita agenda per coses possibles que fer aquest estiu.
I comencem parlant de concerts.
Voleu saber qui ens visitarà aquest estiu a Tarragona?
I tant!
Els concerts previstos aquest estiu són el del ex-cantant de Supertramp, Roger Hodson,
que és el que estem escoltant ara mateix.
Altres concerts podrien ser Miguel Río, Raimon, Sergio Dalma o...
Sabeu qui és, no, aquest?
Que t'agrada, tu, eh?
Tan modernilla, tan modernilla, però...
Però, en veritat, tornem als orígens, eh?
M'heu enganxat, perdó. M'heu enganxat.
Bé, doncs aquest és el grandíssim Rafael, que també el tindrem aquí a Tarragona.
Però bé, canviem totalment, deixem-nos d'estar de Rafael i de Sergio Dalmas i de Miguel Ríos.
i pels qui ens veuen un altre tipus, un altre rotllo de música,
no podem passar per alt a l'Escó Summer Festival, el 15 i el 16 de juliol.
I per escó passaran artistes a la talla de Melendi, el que estem escoltant ara mateix,
M.E. Clan, Melú, Els Pets, entre molt d'altres.
I canviem totalment de registre, el Festival Internacional de Música de Cambrils,
també estarà aquest estiu, enguany, amb la música clàssica de protagonista.
Tots aquests concerts són els que estan programats,
però bé, segur que tindrem a la plaça La Font, com cada any, els concerts gratuïts,
per exemple.
Sabeu vosaltres aquest nom?
Això és d'un grup de Barcelona?
Ui, ui, ui, ui, ui, ui, que comencem malament.
Són els de Constantí, els Pets.
Tocaran aquest estiu aquí a Barcelona, aquí a Tarragona?
Home, segurament que sí, ja que cada estiu...
Tu n'estàs, Quim.
Estic pensant...
Bé, i parlant de festes majors,
pels qui no sigueu d'aquí a Tarragona, situaré una miqueta.
Com a aquí a Tarragona som bastant fiersteros,
tenim dues festes majors,
la festa major petita, que és Sant Magí a l'agost,
i la festa major gran, Sant Atec, la setembre.
Però bé, parlem de Sant Magí.
Aquest any encara no tenim el programa previst,
però perquè us feu una mica d'idea dels concerts
que vam tenir l'any passat,
van ser, per exemple, aquest.
Els que esteu escoltant ara mateix
Love of Lesbian i d'altres que també van venir,
van ser Supersubmarina,
Main, Ego, Febrero,
Miki Puig,
i com a concert principal que vam tenir l'any passat,
va ser...
Va ser el Miguel Bosé,
que va revolucionar totes les senyores a Tarragona.
Bé, i ara us proposaré...
Bueno, qui penseu que vindrà aquest any?
Propostes?
Els Manel.
Els Manel.
Jo també proposo pels Bongo Botraco,
la Pedatina...
No ho sé, no ho sé.
Home, aquestes són fixes, ja.
Segur, segur.
I bé, repassem una mica les festes majors,
el calendari de festes majors del Tarragonès.
Alegria,
que és festa major.
La pobla de Mafomet, del 24 de juny,
Morell i Vilallonga del Camp, 29 de juliol,
Vilaseca, 3 d'agost,
Pallaresos, 6 d'agost,
La Secuita, 15 d'agost,
Tarragona, 19 d'agost, a Sant Magí.
I pels qui no es conformen amb la festa de l'estiu,
Tarragona també disposa d'un ampli ventall
de tallers per a joves,
organitzat per la Conselleria de Joventut de l'Ajuntament.
Tallers, entre altres, d'art plàstic,
visuals, comunicatives,
tallers d'arts escèniques, amb dansa,
circ, teatre, música, de literatura,
escriptura, informàtica, noves tecnologies,
tallers nocturns, en fi,
en podria passar tot un factoria
només parlant d'aquests tallers.
Per més informació,
www.capsejove.cat
Música, teatre, cinema, televisió, política, oci.
Factoria 2.0
Cada divendres, de 6 a 7 de la tarda.
Maria, tu a l'estiu què prefereixes?
Mar o muntanya?
Doncs jo soc de les que se tornen a la platja.
Doncs mira, què et dic?
Que jo prefereixo més l'airet fresc
d'una tarda a la muntanya.
I aquestes dels modernillos
que van de festival en festival.
Tu ets dels que vols anar cremant
tot l'estiu a anar en festivals de música
o prefereixes les festes populars?
Jo soc més de festes populars.
M'agraden més les festes majors.
Bé, llavors te convidaré la setmana que ve a la plec del Caragol a Lleida.
Ja que la Núria no ho ha dit, ho dic jo.
M'hi apunto.
Lleida de Tarragona només.
Doncs...
Doncs Maria,
amb polsaret amb tot inclòs,
amb cubates tot inclòs
o motxilla i a l'aventura?
Jo soc de solet i piscines.
Què t'ho he dit?
A mi que me pongan la polserita,
el mojito
i me quedo allà tan tranquil·la
com una gamba de volta i volta.
Carai, mira que ets pasallet
amb això del sol i la platja, eh?
Tu saps què és anar pel món?
Tu saps què és anar pel món
sense saber del cert
què esdevindrà demà?
Doncs no, no ho sé.
Però després ja m'ho explicaràs.
Perfecte, Maria.
I tu ja m'explicaràs què tal
per una de les festes populars
més multitudinàries d'Espanya,
els famosos Sant Fermins.
Però tot això, d'aquí una estoneta.
Home, tu ets un expert en Sant Fermin.
Més que jo pot ser, eh?
M'han dit, m'han dit, m'han xivat.
Després ens fem confessions.
Vale, però això no és tot, Quima.
Avui el factoria 2.0
tots els nostres col·laboradors
ens faran, ens diran
quines són les seves propostes
de cara a l'estiu
perquè els nostres oients
vagin pensant
què és el que poden fer
durant aquests tres mesos.
Tindrem de tot
per a tots els públics
i per tot tipus de preu.
Exacte, un espai estival
que no deixarà indiferent a ningú
i que de ben segur
us ajudarà a fer-vos
una idea més completa
del que podeu fer
aquest proper estiu.
Doncs sí, per començar
hem triat la proposta
d'anar de festival en festival
i tenir la música
com a eix vertebrador.
I per què ens expliqui
com ho hem de fer
i quines són les claus
per passar-s'ho bé
en els festivals
aquí tenim el Pep Simó
que ens ho explicarà.
Bona tarda, Pep.
Hola, bona tarda.
A veure, Pep,
de què parlarem
a continuació?
de quin festival
ens recomanes?
Quines són les teves vivències?
Passar-se un estiu
de festival
vol dir
tindre moltes ganes
de divertir-se
i sobretot
d'anar a molts de concerts.
Però passar un bon estiu
de festivals
t'has d'organitzar
i veure quins pots
i a quins vols anar
perquè n'hi ha molts
encara que no aparegui.
Hi ha de modernillos,
de rumba,
de tot.
Tu quins prefereixes?
Jo soc modernillo,
així que
de música pop
i aquestes coses,
FIP,
Primavera Sound,
Palmfest...
I Pep,
un modernillo com tu,
quines són aquestes tres coses
que no es pot deixar
d'anar a un festival?
És essencial a tot,
festival,
Anna,
les ulleres de sol
de modernillo
perquè si no
fas el cante,
un banyador
per poder aprofitar
aquells moments
de platja,
piscina
i sobretot
una camisa de quadros
perquè si no
la gent et mirarà raro.
Si no vas de quadros
no acabes d'encaixar.
Pep,
quin festival tens en ment?
Doncs el FIP,
un que es diu
el Low Cost,
que és així una mica raro,
el Primavera Sound,
n'hi ha molts
i aquí a prop
el Palmfest,
que està molt bé.
Doncs moltes gràcies
per explicar-nos
la teva experiència
estiuenca
i fins després.
Molt bé.
I una manera
molt diferent
de passar l'estiu
és fent un voluntariat.
La Sílvia Sagalà
que fa uns anys
ho va fer.
Avui ens explica
quina va ser
la seva vivència.
Bona tarda, Sílvia.
Bona tarda,
la noix.
Per això no és incompatible,
Pep,
que tu vagis
a un festival
i jo de voluntariat.
Ho podem fer
les dues coses coses
a l'hora i ja està.
Sí, sí,
estic de la va.
Sílvia,
explica'ns una mica
en què va consistir
el teu voluntariat,
on vas anar.
doncs jo en aquest cas
vaig marxar ara fa
no ho sé,
quatre anys més o menys,
vaig marxar a Nicaragua,
era una cosa
que tenia en ment
des de fer molt de temps,
no marxar justament a Nicaragua,
però sí fer això
d'un voluntariat,
va vindre arreu d'una amiga
que em va dir
escolta,
me'n fa gràcia anar-hi
i això que al principi
no els s'animen ells
i de rebot
doncs hi acabes anant tu.
I això és el que em va portar
fins allà,
vaig conèixer les brigadistes
i després de fer uns cursets
pertinents
que ha de fer
qualsevol persona
que se'n va de voluntariat,
doncs vam agafar les maletes
i vam marxar un mes a Nicaragua.
En què consistia
la teva feina,
Sílvia?
Doncs en aquest cas
el que estàvem fent
és alfabetització
a la dona,
doncs
com podeu omiginar
als països
llatinoamericans
doncs
l'índex d'alfabetització
és força baix
i si ens centrem
en el públic femení
doncs encara més.
I aleshores
allò que es fèiem
és un tipus d'alfabetització especial,
vull dir que
quan ensenyaves,
no ho sé,
per exemple,
la lletra M,
alguna cosa tan fàcil
per nosaltres,
doncs allò i aleshores
també ho feies amb valors,
no?
Estudies la M
i estudies què vol dir
ser mare,
quin significat té,
quins drets
i quins deures,
no?
Perquè es trenquin una mica
aquells tòpics
que tots tenen arrelats,
no?
Llavors és una idea
molt interessant
d'aprendre
amb valors
i alhora
aprendre doncs
en aquest cas
en llengua,
no?
Sílvia,
què et queda
des de la teva experiència
a Nicaragua?
Doncs em quedo amb la gent,
sens dubte.
Un va allí
i es pensa
que gairebé
salvarà el món
o que anirà a fer bona obra
i qualsevol persona
amb qui ho parleu
que hagi viscut
una experiència d'aquesta
se n'adona que quan torna
t'han ajudat
infinites vegades
més ells de tu
que no pas tu en ells,
no?
El vincle emocional
que s'estaveix
amb aquestes persones
és una cosa increïble
que només ho pots
imaginar vivint-ho,
no?
Només ho pots experimentar
i em quedo sobretot
en això,
en la gent,
en la gent que no té
absolutament res
i que si com ells
dormiran en tres
dintre d'un mateix lit
perquè tu en tinguis un altre
i que d'un menge
ells mengen, tu menges
i que ells dutxen, tu et dutxes
i aquests vincles
emocionals que s'estableixen
sens dubte
la relació amb les persones.
Per últim,
quines són aquelles tres coses
que no et pots deixar
a l'hora de fer un voluntariat?
Clar, m'ho he dit abans
i dic, ostres,
no en tinc ni idea.
Sobretot, crema solar.
Si marxes
en un país com Nicaragua,
crema solar
perquè si no
t'etxerraràs.
Després,
repel·lent pels mosquits.
És imprescindible
si no vols tornar
ben inflat.
I per últim,
jo estava optant
entre el banyador
que ens deia el TEP
o unes bones txancles
però jo em sembla
que m'enduria
unes bones txancles
per quan vagis
a fer aquelles excursions,
aquelles txancles
que portes al dit
als mig, no?
I no serveixen per res.
I Sílvia,
per als nostres oients,
com podem aconseguir,
com podem saber
aquests voluntariats,
com es fan?
És molt senzill.
Hi ha moltíssimes ONGs
que organitzen viatges d'aquests
i si no després
podeu anar
als diferents ajuntaments
que segur que us ajudaran
i podeu fer voluntariats
de tot tipus.
Em diu,
home, és que potser
no tinc tant temps,
doncs hi ha camps de treballs
que potser només són
de 15 dies.
Altres diuen,
doncs és que a mi
no m'agrada anar tan lluny
a Llatino-Amèrica.
Hi ha camps de treball
interessantíssims a Europa,
en orfanats,
vull dir que cadascú
pot trobar
el que més li agradi
i el que més s'adocui
a la seva experiència
o a les seves necessitats.
Doncs molt bé, Sílvia,
moltes gràcies
per explicar-nos
la teva experiència
que, sens dubte,
és espectacular.
Però ara passem,
camviem de tema
perquè una altra manera
de passar l'estiu
és anar pujant
de tren en tren.
Bueno, Quim,
tu torno, Quim.
Explica'ns què és això
de l'Interrail
que sé que tu has anat.
Això de l'Interrail
consisteix en
comprar un bitllet de tren
que et serveix
a nivell europeu
i que fa 3-4 anys
tu compraves aquest bitllet
i llavors havies de delimitar
una zona, dues, tres
o les que tu volguessis.
Llavors jo vaig comprar
el que era una zona
que incluïa França,
Bèlgica,
Holanda
i Luxemburg.
I llavors el que fas
és tens 15 dies
per anar viatjant
per tota Europa
sense haver de pagar
cap recàrrec
per als trens que agafes.
I què en treus
d'aquesta experiència?
Doncs en trec
que és molt divertit
anar de tren en tren,
de vagó en vagó,
d'estació en estació
i de país en país
perquè és una manera
també de conèixer gent
i una mica
d'autosuperació personal
perquè cada dia
surteixen problemes
que has d'anar solvantant.
I a la maleta
què ens hem d'emportar
per fer un Interrail?
Doncs mira,
ens hem d'emportar
un rellotge
perquè a Europa
els trens són puntuals,
no com aquí,
inclús marxen
minuts abans
del que els toca,
després unes bones bambes
i una tenda de campanya.
I vas anar sol,
vas anar amb gent?
Vaig anar
amb tres amics més.
I vau conèixer gent?
Sí, vam conèixer gent,
vam estar a França,
a París,
a Holanda,
a Amsterdam...
A França, a París...
Després vam passar per Bèlgica
que vam estar a Gant
i a Bruges
i després una altra vegada
cap a aquí,
cap a Catalunya.
Doncs molt bé, Quim.
Ara, si et sembla,
passem...
Ara, si et sembla,
m'ha tocat a mi,
doncs ara tu ens pots explicar
què és això
de les festes populars
que ens has comentat abans
que t'agraden molt
els Sanfermins.
més.
...
Doncs podríem començar, tal com diu la cançó,
com vas anar fins a Pamplona, Maria?
Mira, jo t'he dit que estic molt enfadada,
o sigui, aquí tots, que si un voluntariat, que si l'altre no sé què,
i jo quedo com la del Sant Fermín.
Bueno, ho pots enfocar com vulguis, Maria.
Sí, faig més coses, a part d'anar de festa, saps?
No, però vaig anar amb cotxe, jo, això sí,
perquè vam anar des de Lleida, que són tres horetes,
vam estar genial, de lo que me'n recordo, m'està molt bé.
Dels ratos que encara mantens la memòria bé, no?
Sí, molt bé, molt bé.
No, vam conèixer moltíssima gent, la gent allà és molt agradable,
molt agradable, cal dir que fa moltíssima pudor,
però moltíssima, aquells dies, és veritat.
Sí, sí.
Maria diu que sí, amb el cap, jo el dic jo.
I, doncs res, què ens hem d'emportar allà?
Pots uns pantalons blancs, que acaben més negres que una altra cosa,
una samarreta blanca, la pañoleta, si és que ja ho sabeu tots,
i moltes ganes de festa.
Alguna recomanació especial?
Una recomanació especial...
Sí, no posar-se davant del toro, que la Marta ens va dir.
Jo no vaig anar a veure els toros perquè no m'agraden els encierros,
llavors tampoc t'he de dir quin és l'ambient,
no vaig entrar ni a la plaça de toros ni me vaig apropar, la veritat.
Doncs la veritat que l'ambient dins de la plaça de toros,
un cop acaba l'encierro, és molt divertit perquè, a veure, clar,
sincerament, doncs vas amb unes copes de més i veus com un munt de gent
arriba corrents i de cop tota la gent, els que arriben,
els Mossos que van massa abans de temps, tothom els xiula i tothom els increpa.
Els Mossos...
Bueno, els Mossos, que es diu en castellà,
i no els Mossos d'Esquadra.
I llavors els xiulen, però quan realment arriben els toros,
és increïble perquè la gent realment aplaudeix
i, bueno, exalta els participants
perquè consideren que és una actitud de molt de valor.
Doncs res, Maria, moltes gràcies,
i si et sembla, seguim amb el nostre pla de vacances.
ara el toca el tema de les peregrinacions.
I per explicar-nos ho tenim a l'Anna Arnal,
que va fer un tram del Camino de Santiago.
Bona tarda, Anna.
Molt bona tarda.
Quin és aquest tram que vas fer?
Jo vaig fer del Camino Francès
els 200 últims quilòmetres,
que és de Pontferrada a Santiago de Compostela.
Encara que hagués preferit fer el Camino del Norte,
perquè hi ha menys gent que l'agost.
És impressionant,
el Camino està ple de pellegrinos,
i he vist fotos i és molt més bonic,
encara que el francès també el recomano molt.
El vas fer caminant, el vas fer amb bicicleta...
Jo i ma germana mano a mano,
vam anar a caminar en la motxileta,
tan tranquil·les,
i els dos dies ja estaves de la motxileta
per enviar-la,
i anant d'albergue a albergue
coneixent gent increïble,
que ara em fot ràbia,
perquè el Ferro del 2008
no hi havia tant tema a Facebook,
i això hi perds el contacte una mica.
Però no sé,
l'experiència és que brutals.
L'última nit,
la ruta de Car,
París de Car,
que és la ruta de Paps,
que en cada Paps
t'has de prendre un xupito d'orujo,
i realment en aquella nit
va ser espectacular.
Anna,
aquelles tres coses
que un peregrino es pot deixar?
Bueno,
aquella cosa que et pots deixar
és la roba.
En dos pantalons i dos jerseys
pots fer el camí,
perquè si llavors se't carrega.
Llavors,
unes bones bambes,
i per acabar,
unes xancles i uns calcetins,
perquè quan te facen mal les bambes
aniràs en les xancles
i en els calcetins,
en plan guiri tota.
Doncs moltes gràcies, Anna,
i nosaltres seguim.
I ara és el torn
dels que no poden marxar
i decideixem fer
les rutes de festes majors
de les seves comarques.
Les noies de les xarxes socials
ens ho explicaran.
Noies,
vosaltres juntetes,
va,
xerreu i expliqueu-nos
de què va la vostra ruta.
Bueno, nois,
a mi m'agradaria començar
dient que tu pots passar bé igual
si te quedes aquí a Catalunya,
perquè hi ha molt bones festes majors
i tu pots passar molt bé.
Llavors,
d'alt la ja i jo
seguim una ruta una mica diferent
i llavors explicaré primer
jo el que faig.
Jo començo una mica
la festa major de Mataró,
que són les santes,
que se celebren a finals de juliol,
que són unes festes molt espectaculars.
Ara,
la baixada dels 15 es diu,
aquell dia,
aquella nit,
tothom pots trobar-te tot Mataró al carrer
i tota la comarca dins de Mataró
i és una cosa espectacular.
I després ja aniríem cap a Granollers,
que seria la festa dels blancs i els blaus,
seria l'agost,
i després ja aniríem a la festa major de Manresa
i després a la meva poble,
bueno,
a la meva comarca,
primer a Igualada
i després a la meva poble de Piera.
I llavors ja baixant cap a l'Alpenedès
és quan ens trobaríem amb la Laia,
que seria la festa major de Vilafranca.
Doncs sí,
jo començo al revés,
començo a...
bueno,
per seguir el ritme de l'Anna,
no per dir que jo vaig del revés,
no, no.
Doncs comencem per Vilafranca
al final d'agost,
per Sant Fèlix,
el 30 d'agost em sembla que és.
Sí.
I bueno,
allà,
doncs,
tinc una notícia a dir-vos
que m'han dit aquest matí,
m'han dit l'exclusiva...
Primícia, primícia.
Primícia, primícia.
M'han dit els grups
que tocaran aquest any
per la festa major de Vilafranca.
Són l'Axem Busto,
d'Alba Andrell,
Ojos de Brujo
i Antonia Font.
O el moment que m'ha dit
i dic,
ostri, i tu?
està bé, està bé.
N'hi ha que m'agrada,
n'hi ha que no,
però bueno,
no ho comentarem.
Ens podem queixar.
Llavors,
ara començo amb ordre directe,
no?
Llavors jo començo amb Escalana,
ella comença a meitat de juliol,
jo començo a principis de juliol.
És que tu ets molt festera, tia.
Bueno,
jo se'n passo tot l'estiu
de veses majors,
de borratges a borratges,
llavors, clar,
no pases,
no pares.
Sí,
és que ens estem deixant
en una imatge nostra així.
Sí, guai, eh?
És l'estiu,
a l'hivern ja treballem,
bueno,
fem feina a la uni,
ens centrem,
ara a l'estiu,
doncs la posa.
Quan arriba el 30 de maig
ja és festival.
Ana,
així,
així doncs,
per on comences tu?
Jo començo pel Baix Penedès,
començo per Seifores,
Vendrell,
bueno,
tot,
segui sota la ruta,
llavors acabo a l'agost
amb l'Arbós
i llavors al final
Vilafranca al Penedès.
I és quan ens juntem.
Que no ens juntem la Sandra i jo.
Doncs noies,
moltíssimes gràcies,
ens veiem després.
Quim,
per ara,
m'agradaria que tots dos
diguéssim,
a la vegada,
el nom dels últims
que ens explicaran
la seva manera
de passar l'estiu,
la Núria i l'Albert.
És l'hora dels...
Pringats!
Núria,
Albert,
Perdoneu,
però com no dediqueu l'estiu
vosaltres?
Però els pringats
sou vosaltres,
perquè les vostres famílies
seran les úniques
que no podran escoltar
el programa,
en canvi la meva família
sí que podrà escoltar
aquest programa,
així que sou més pringats
val.
Núria,
deixem de banda
l'Albert,
ara.
De què treballes tu?
Bé,
doncs jo em passo
tot l'estiu.
A la mare del Quim
has de saber també
que l'altre dijous passat
no,
era brujo.
Ara m'he quedat
una mica
bé,
doncs jo em passo
tot l'estiu
treballant
amb crios petits
i diu,
sí,
sí,
pot semblar
una feina molt
divertida,
gratificant,
si sí que ho és
ara,
cansada,
molt cansada,
estressant,
també,
sobretot a l'hora de dinar
i de sopar,
tot s'ha de dir.
Albert,
i tu?
Jo treballo
tocant tot el dia
pomes,
Peres,
Peres de Lleida,
que l'altre dia
en parlàvem,
però hem de donar
gràcies
jo i la Núria
que tenim feina
perquè avui en dia
la situació
és molt complicada
i tenir feina
doncs s'ha d'agrair
sempre i...
Aquelles tres coses
que els pringats
no us podeu deixar?
El despertador,
suposo.
Anem molt forts,
eh, Quim?
Anem molt forts.
Va, va,
dieu,
un guant de boxe
per rebentar
a cops de puny
gent com altres,
també,
i...
I tu,
Núria?
Paciència,
paciència,
una botelleta d'aigua
a la motxilla,
galetes Maria
per si el criu
té gana
i un vano,
un vano.
Molt bé.
Doncs molt bé,
Albert,
Núria,
audiència,
aquestes són les opcions
que els treballadors
del Factoria 2.0
us proposem
perquè intenteu passar
un estiu realment agradable.
Sí,
els únics que treballen
del Factoria.
I ara arriba
l'últim concurs
de la temporada,
un concurs
on avui la Sílvia
que encara no té concursant
i el decidirem ara
mitjançant uns paperets
amb els nostres noms
i una mà innocent,
que aquí mans innocents
de veritat
és que no n'hi ha ni una,
decidirà
qui és l'últim concursant
que intenti superar
el rècord
que era,
si no m'equivoco,
els dels emprenedors,
28.
El teníem en record
dels emprenedors
de 28, eh?
Espera't,
que primer faran
el sortet,
si et sembla,
perquè, clar,
aquí som 10,
no sé si ho conto bé,
aquí som 10 i per tant,
perdríeu el concurs
sens dubte
si ho féssim entre tots.
Per tant,
jo aquí us he preparat
uns preparets,
jo trobo que la mà innocent
podria ser la Núria,
eh, Núria?
Què hi dius?
Tongo,
Tongo,
Tongo,
Tongo,
Tongo,
amb tres persones
d'un rècord.
Pam.
Va, Maria,
agafa-n'un també.
A veure.
Qui ha sortit?
No ho diguis,
no?
Qui ha sortit?
Qui ha sortit?
Ah,
jo sí.
Albert.
L'Albert és el primer.
En Arnal.
L'Arnal és la segona
i la tercera va,
Núria,
o el tercer,
vaja.
Que t'ho havia dit,
Quim,
com més papers ficàvem,
més possibilitats.
Maria Santiago.
Nooo.
I la Maria Santiago,
eh?
Em sap greu per la Bet
perquè ella tenia molta il·lusió
de fer-ho, eh?
Però vaja,
la sort és la sort.
Som-hi amb la sintonia?
Aquesta l'innocent,
aquesta.
Doncs ja ho sabeu,
no?
És la dinàmica,
és la de sempre,
dos minuts per endavant,
28 en el màxim
i l'objectiu,
respondre al màxim
de preguntes possibles
i aquesta és la sintonia.
Som-hi amb la...
Però un moment,
un moment,
un moment,
què hem de respondre
a l'hora tots tres?
Bé,
un despe...
Que més bastant?
A veure,
per favor,
per favor.
Ja portem uns quants programes,
m'entens?
Vull dir,
l'ordinàmica és anar contestant
un darrere l'altre.
Som-hi amb la,
dos minuts.
Alguna cosa
que no us cansaríeu mai de fer?
Menjar pataques braves.
Dormir migdia,
bé.
Dormir.
Un referent a la política?
Sí, n'hi ha.
Ui,
mon patrí.
No,
no en tinc.
No,
jo tampoc tinc referent.
Algú a qui no us agradaria
trobar-vos a l'ascensor?
Si fos el Quim,
a la mare del Quim,
però després d'aquest programa.
Però no sé,
no tinc enemics.
Aneu malament,
de temps.
Aneu malament,
ràpid, ràpid.
El veí de baix.
Sí,
el de dalt.
Si demà mateix
poguéssiu marxar de viatge,
on aniríeu?
A Portugal.
Pompeya.
Sud-àfrica.
Son Goku o Doraemon?
Son Goku.
Doraemon.
Doraemon.
On us agradaria viure?
El Carib.
Roma.
Johannesburgo.
Si fóssiu l'últim home
barredona del món,
com salvaríeu la humanitat?
És bastant evident.
Però bueno,
si només fos un de sol,
és impossible salvar-lo.
Què és millor,
fracassar o intentar-ho?
O no,
intentar-ho, perdó.
fracassar.
Fracassar.
Quin és el vostre ideal de felicitat?
Això és difícil.
Allò que...
Estar tranquil.
Estar tranquil i conèixer Johnny Deu.
Sí,
arribar a casa i tirar-me al sofà.
Una cançó que us agradi,
però que en el fons us faci vergonya reconèixer.
un herò que ets vinc de Kiko Olseni.
No, no veig surcar.
Un guac-a-guac, Albert.
Sí, és veritat.
Sí, la rabiosa.
Quin és el vostre heròi,
heroïna, preferit?
El què?
Heròi o heroïna preferit?
Jo era molt de musculman.
Sí?
Ma mare.
Oh, que bonic!
Us hauria dit que la següent pregunta era
un heroi de la vida real?
Aquí era el moment de contestar la teva mare, Maria.
Vosaltres dos,
no?
Jo, mon pare.
Jo,
també, la meva mare.
Si no quedaves fatal, Albert.
Un referent periodístic?
Eh...
Xavier Grassez.
Jordi Basté.
Maria?
Que no és tan complicat, eh?
Va, Maria, que perdré aquí, eh?
Que gairebé ho perdut, ja.
Meu una graceta.
Una virtut del company que teniu a la dreta?
Amabilitat.
Sinceritat.
Joventut.
Tendresa.
I un defecte del de l'esquerra?
Làbia.
Nervis.
Mala hòstia, quan va.
us he de dir,
us he de dir que heu respost a 15.
Ah, que mal, hòstia, Albert.
Com que, hòstia, estaràs contenta, no?
En gran pare, no té culpa, en té la Maria, eh?
He de dir que queda molt allunyat
d'aquells 28 que van fer els emprenedors.
I és que els emprenedors, si alguna cosa entenen,
és que saben d'improvitzar la vida,
que saben fer les coses.
I nois, haurem de continuar treballant, eh?
Per millorar aquesta improvisació.
Doncs, Celia, moltíssimes gràcies.
I ara passem ja a les xarxes socials.
Fins la propera.
Anem a cops de martell.
Factoria 2.0
Anna, Laia, bona tarda de nou.
Bona tarda.
En què ens sorprendreu avui?
Portem molts temes una mica concentrats en un país,
ara ho veureu.
Doncs endavant.
Anem per feina, que aquí no corre.
Bola.
Espera si ho dic bé, això.
Que el que m'ha dit Carla Bruni, no entenc res, jo ara.
Que el que m'ha dit.
I sí, dona, sí.
Que tindrem un...
O un mini Sarkozy o una mini Carla.
Doncs sí, sí, i a més a més, confirmadíssim.
Aquesta setmana a Twitter el hashtag Carla Bruni va ser un dels temes més comentaris del moment.
L'avi del mini Sarkozy ho ha confirmat al diari Bill d'Alemany.
Aquí escoltem a la senyora Merkel afirmant que li encanta i està d'acord.
A veure com surt el xiquet.
Canviem de tema.
El tema va una mica francesat avui.
Només direm un nom.
Estrauss-Cann
El president del Fons Monetari Internacional
porta-se en tema mundial de la setmana a Twitter
pels seus afers laborals.
Guiño, guiño.
Sota el hashtag Estrauss-Cann
i dos minic Estrauss-Cann
la xarxa volia comentaris sobre el tema...
Atención guionistas,
que aquí hay película.
No es el primer cas que surt d'això,
però en fi, vamos a confiar en la presunción de inocencia.
No va a haber psicólogo que te cure.
Presuntamente todo.
Canvi de tema.
Aquí sí que va l'algun.
Repetimos.
És que no podíem acabar sense posar-la, ja ho saps.
Aquesta dona és notícia cada setmana.
Sandra, la trobaràs a faltar, eh?
Ara la gent ja la sentirà a parlar d'ella.
Aleluya, hermano.
Eh, menys que xondeo, eh?
Que jo no em fico amb el que a tu t'agrada.
Va, calla i segueix, que t'emparres per les parets.
Boi, doncs Lady Gaga torna a ser tema de la setmana per dues coses.
Estrena Sindel Haier.
Molt bé, molt bé. Estupendo.
I perquè és la reina indiscutible de Twitter.
10 milions de seguidors i pujant.
I'm the swan queen.
Sandra, tot el que puja, baixa, no ho saps.
No puedes caber aquí, no puedes caber aquí, no puedes caber aquí.
Sandra, que no anava per aquesta banda, goi.
Tens les hormones alterades.
La primavera, que la sang altera.
Change, change.
Anem a posar-vos una coseta a veure si reconeixeu què és.
Pels qui no sapigueu qui és, és la sintonia de C'est lo que hicisteix,
que malauradament no escoltareu més.
Per Twitter, sota el hashtag S-L-Q-H, inicials de C'est lo que hicisteix,
van començar a córrer rumors de que el programa tancava.
I els rumors van ser certs.
Avui mateix s'emmès l'últim programa.
Els propis protagonistes s'han mostrat indignats davant la notícia.
Un exreporter, Robert Bodegas, va tuitejar
C'est lo que hicisteix, no murió. Lo mataron.
La resta de components del programa, com Miki Nadal o Dani Mateo,
han agraït públicament treballar tants anys al programa i en la millor companyia,
però les etapes s'acaben.
Bonito.
Todo me parece bonito.
Doncs treuen això i deixen altres programes a l'antena.
No es posible. No es posible.
Hi ha d'haver de tot, hi ha d'haver de tot en aquesta vida.
En fi, últim canvi de tema.
Us presentem el tema més rebentat de la setmana a Twitter
i no ho diem per la cançó que està sonant, Eurovisión.
Sí, dissabte passat va ser el festival d'Eurovisió
on amb aquesta cançó, que me quiten lo bailao,
Espanya debatre el rècord de posició negativa del certamen.
23.
O millor dit, en tapen últims.
No, no, tercers per la cua, que sempre queda més bé.
Jo no sé per què ens hi presentem ja.
Sandra, jo tinc una teoria.
Com més del friki fem, més amunt quedem.
O si no, mira amb el Chiquili 4.
En això tens raó, però seguint amb aquest any,
a mi els que m'agradaven eren els britànics.
Com es diuen?
Es diuen Blue i són una mena de Backstreet Boys modernillos.
I qui va guanyar, doncs?
Tant de Rao.
A Zerbaixant, amb una parella que es deien
ell i la Niki o alguna cosa així.
Jo l'any que ve m'hi presento, faig unes performances
de dutxa espectaculars.
Au, va, canvia de professió, nena.
Que jo t'he escoltat i no caim gaire.
Va, bueno, acabem bé que avui ens han volat uns quants ganivets, avui.
Això sonava...
Uf, uf.
Això sonava espasa, però...
Però si és des de tot el carinyo, dona.
Apa, nois, ho deixem aquí.
No quedaven ganivets i per això vaig posar espases.
En fi, ens trobareu a faltar, eh, els divendres a la tarda,
però bueno, ens trobareu a faltar tots.
Ai, que plorarem.
Les pedides com més ràpid millor.
Adeu, gent.
Vale, Laia, adeu.
Adeu, guapes.
No parem la cadena de muntatge.
Factoria 2.0, a Tarragona Ràdio.
Sintonia de pantalla, Albert, Anna, bona tarda de nou.
Bona tarda de nou.
Què ens expliqueu avui?
Avui sèries i comença l'Albert, no?
Avui plantegem una altra alternativa a passar i fer coses durant l'estiu
i nosaltres volem que la nostra audiència es fiqui al dia de les sèries televisives
per poder enganxar al setembre les noves temporades que comencen
i també algunes sèries que comencen aquest estiu o que han començat fa poc.
Recomanarem quatre sèries, dues a l'Anna i dues jo
i alhora també recomanem a tothom que ens vulgui parlar sobre alguna sèrie
que truqui per telèfon al directe, que és el 977-24-4767, repeteixo,
977-24-4767, que és per si alguns vols recomanar alguna sèrie
i comencem amb la primera sèrie de què parlarem.
Aclaremos las cosas.
Esto, la química, es mi terreno.
De la elaboración me encargo yo.
De lo demás, de la calle.
De eso te encargas tú.
¿Qué ha pasado?
Del tema de clientes no quiero saber nada de nada.
No quiero verlos, no quiero oírlos.
No quiero tener ninguna relación con ellos.
La leche.
Joder.
Este proyecto será tuyo y mío, y yo estaré oculto.
¿Hay algún problema con eso?
Quim, Maria, heu tingut algun professor que us ha marcat
al llarg de la vostra vida estudiantil?
Sí, clar.
Sempre n'hi ha un.
N'heu tingut de bons?
I algun de química, concretament?
No, era de lletres, Albert.
Breaking Bad, que és el tall de la sèrie que ara escoltàvem,
és una sèrie que parla sobre un professor de química
que té un fill amb una discapacitat física
i que té la seva dona embarassada,
on un dia li detecten un càncer al pulmó.
Llavors, després de veure que té un treball precari
com a professor d'institut
i, a més a més, està treballant també amb un rentador de cotxes,
em sembla, decideix que no pot morir,
perquè el càncer que li han diagnosticat és fatal,
o sigui, li han dit que es morirà,
no pot morir sense deixar diners a la seva família.
A través dels seus conceptes químics, que són molt elevats,
i d'un contacte que fa amb un noi del seu poble,
es fiquen a cuinar metamfetamina, a cuinar droga,
a través dels seus coneixements químics,
i ell es fica en aquest mercat de la droga
i es converteix en un tio amb bastants mals de caps.
La sèrie acaba de començar al Canal 3XL,
o sigui que la podeu seguir la primera temporada
a través de la televisió pública,
i aquest juliol, em sembla,
estrenaran la quarta temporada,
molt esperada, després del final de la tercera.
És una sèrie molt, molt espectacular,
és una sèrie molt diferent a tot el que s'ha fet,
és una sèrie amb unes trames boníssimes
i que et deixa molt enganxat a la pantalla,
i us la recomano.
No l'havíeu vista, cap dels dos?
No, van així, no?
Ja te la deixen veure, Albert?
Eh?
Ja te la deixen veure?
Jo no sé, no és per la seva edat.
Anem a la següent.
Que sabéis vos del miedo?
El miedo es para el invierno,
cuando caen treinta pies de nieve.
El miedo es para la larga noche,
cuando los caminantes blancos recorren los bosques.
Cuando el sol se oculta durante años.
Y los niños nacen, viven y mueren,
siempre bajo la oscuridad.
Esa es la época del miedo, mi señor.
Simplement una sèrie brillant,
de veritat us ho dic,
o sigui, mireu-la, us la recomano molt.
La veritat és que vull fer una confessió,
no tenia intenció de mirar més que un capítol
per vindre aquí tenint quatre coneixements bàsics,
i des d'ahir a la nit n'he mirat quatre,
o sigui, i dura una hora cada una,
però és una sèrie espectacular.
Està alesada amb uns llibres de novel·la d'acció
del George R. R. Martin,
i les històries són moníssimes,
i la sèrie està feta amb un pastón,
els primers capítols els dirigeix el Tim Van Paten
de Lo Soprano, etcètera,
o sigui, espectacular.
I seguint amb aquesta dinàmica de sèries
que pots veure aquest estiu,
també parlarem de dues sèries no aptes per a sensibles,
que han triomfat arreu del món.
La primera és...
Veig que t'agrada, Quim.
M'encanta.
Dexter, no sé si ho són els altres.
És una sèrie de dobles vides.
Dexter treballa analitzant sang a la policia de Miami
i a la vegada és un assassí de criminals absoltos.
Però no és la típica americana de l'estil CSI.
El punt fora és l'evolució del personatge del gra
al llarg de les cinc temporades.
i és que ara és el moment perfecte per enganxar-vos,
ja que la sexta temporada s'estrenarà aquest setembre als Estats Units.
Encara que, us he de dir un consell,
no fésseu cas de la tercera temporada
perquè el nivell de la sèrie baixa molt,
però la quarta no deixa indiferent a ningú.
I ara per la segona.
Aquesta l'havia de recomanar.
Es tracta d'una sèrie inglesa
que barreja la comèdia amb el drama,
concretament The Misfits.
Encara que peca una mica d'utilitzar recursos fàcils,
com els constants insults,
és una de les grans revelacions d'aquest últim any.
Una sèrie de superherois
i suposo que, com jo,
esteu cansats de superherois benèbols
que lluiten per la pàdria.
Aprofiteu aquest estiu per veure-la,
ja que només té 13 capítols
i enganxa tant
que en menys d'una setmana
la pots arribar a mirar tota.
Doncs això farem, ara.
Així que, ja ho sabeu,
Misfits i Dexter,
dues de les sèries
que estan de moda
i que valen la pena veure-la.
I pel que dius,
tu has passat una bona estona
davant de l'ordinador, no?
Jo sí, soc molt friki en sèries.
Doncs molt bé.
Anna, Albert,
que vagi molt bé
i ens veiem...
Ens veiem.
Ja.
ara passem a l'altra cara de l'esport.
Factoria 2.0,
el programa cultural
dels alumnes de comunicació
de la URB.
I acomiadem per un...
Ai, acomiadem,
saludem per l'última vegada
el Factoria,
la Bet Altarriba.
Com estàs?
Hola, nois,
hola, guapos.
Com esteu?
Bona tarda, molt bé, Bet.
Què ens portes avui?
Mireu, per celebrar
el nostre dotzer programa...
I últim.
I últim, perdó, sí.
Trencarem la dinàmica
de l'altra cara de l'esport
i què us sembla
si els nostres oients,
els nostres facturers i factureres,
es fixen si esteu o no
a l'alçada del món de l'esport?
Ja ens fas por, eh, Bet?
Sí, fareu la Cursnevet aquí mateix.
Jo ja et dic que no ho estic.
O sigui, ja t'ho dic ara.
Tranquils, és un joc molt fàcil.
Jo torno a la pilota
a les noies de les xarxes socials,
a l'Anna i a la Laia,
perquè no sé si recordeu
que fa uns quants programes enrere
van plagiar-me
el termòmetre esportiu...
No cuses, eh, presumptament, eh,
no cuses.
No hi ha proves demostrables.
Bé, doncs com que diuen
que la menjança és millor
servir-la en plat fred,
jo també m'apropio
i faig la meva idea
de posar-vos en prova.
Quim, Maria,
anem a veure què tal
aneu d'himnes.
Vinga.
El primer himne.
Tic-tac, tic-tac.
El Getafe?
Molt bé, Quim!
Ostres, que gran, Quim!
Maria, te reurem bona nota avui,
ja ho veuràs.
No, treuràs, treuràs tu, bona nota.
Doncs ara, el segon,
dedicat a la Maria.
que siempre la visión
respete con pasión
cuando quedas entre todos campeón
y crevete al valor
donde quede...
Eh...
A veure, dóna'ns una pisteta, Anna.
I per què me la dediques a mi?
Home, perquè com que t'ha contestat el Quim
ara hauries de dir alguna cosa.
Eh...
És que no ho sé.
Una pisteta, demanem una pisteta?
Sí, va, una pista.
Va, del color de què van vestits?
O de la província.
Vale, va, la Comunitat de Madrid.
Comunitat de Madrid...
El Atlético de Madrid.
Molt bé.
Molt bé, Maria.
També anem molt bé de geografia, eh?
Molt bé, molt bé.
I ara anem a veure el tercer himne
i últim.
Què?
Té pinta de ser de les terres de Lleida.
Es de Lleónia Esportiva.
No, no.
No, i com a lleidatano,
cateava, eh?
Això sonava a intro de dibujos, eh?
Eh?
És de les terres de Lleida?
No.
Doncs una pisteta, també.
Va, comença per B Baixa.
Del Vandallós?
No.
Ai, no ho sé, no ho sé.
Jo, quan la vaig veure,
tampoc ho sé,
no em vaig quedar bastant parada, eh?
Aquest ens l'haurà de dir.
Doncs és del Villarreal.
Ah.
Del Villarreal.
Sí.
I també m'he quedat sorpresa.
I res, nois,
ara anem a veure
qui ha fet els deures
i qui no
amb el termòmetre esportiu.
I avui només ens dediquem
a qui ha fet els deures
d'aquesta setmana
i veiem que tenim a Falcao.
El davanter colombià
que ha fet campió a l'Oporto
a la Lliga Europea
després de derrotar
per un gol a zero
al Braga,
al Doblín Arena.
Falcao,
amb 17 gols
a la seva butxaca,
ha estat el màxim golejador
d'aquesta setmana.
Doncs, Bet,
perdona que et digui,
però crec que li hauríem de fer
una menció especial
a un jugador
que tu i jo
ens estimem una miqueta.
Pobre Lopelat
que ha tingut una...
Vanillana Centro també,
vaig,
jo també, no?
Un grau positiu
per l'Ivan de la Penya.
Per l'Ivan de la Penya,
sí senyor.
Doncs bé, Bet,
moltes gràcies.
Molt bé, guapos.
Un plaer haver treballat amb vosaltres.
Enhorabona per la secció.
Igualment.
Adéu-me a tots.
Factoria 2.0
A Tarragona Ràdio.
I ara passem a l'agenda cultural
per aquest cap de setmana.
Abajo bajando pa arriba
perdiendo imperdibles
que tú no querías
que a gusto en tu colchón
bañado en sudor.
¡Vamona, vámona!
Me encuentro a la luna
que estaba dormida
estando en sonora
pregúntale al día
que vamos a hacer hoy
para darle color.
Nom.
Bongo Botraco.
Dia.
Divendres 20 de maig.
Lloc.
Plaza dels Sedasos, Tarragona.
Hora.
Setge 18.30, perdona.
Preu.
Gratuït.
Us ho expliquem?
Els nostres amics Bongo Botraco
estan gravant el videoclip
de la seva cançó
Todos los días sale el sol
i necessiten la nostra ajuda.
Així que avui divendres
i juntament amb la Pegatina
estaran a la plaça dels Sedasos
muntant una festasa.
Això sí,
per anar-hi s'han de complir
tres requisits.
Ser major d'edat
anar amb roba ampla
i de colors vius
i no portar ni marques
ni logos
ni banderes
ni equips esportius.
El rodatge durarà fins les vuit.
Nom.
Pau, Riba.
Dia.
Divendres 20 de maig.
Lloc.
Auditori, Catalunya, Caixa.
Hora.
Nou de la nit.
Preu.
6 euros.
Us ho expliquem?
Aquest divendres
Pau Riba enceta
un cicle de concerts interactius.
Amb l'espectacle
Riba i Valdós
Pau Riba revisita
algunes de les cançons
que el vam donar a conèixer
i les barreja
amb altres
de recent composició,
poemes recitats,
projeccions creades en directe
i dansa.
És un espectacle
de petit format
en què la música
i la bellesa de les imatges
projectades
creen una atmosfera
sòbria
però altament poètica
i atractiva.
Nom.
La Garto Amarillo
Dia
Divendres 20 de maig
Lloc
La Vaqueria
Hora
10 de la nit
Preu
10 euros anticipada
12 taquillà
Us ho expliquem?
Aquest nou grup de rumba
han saltat a la fama
amb el seu hit
Oi, una cançó alegre
i amb la qual
No pots parar de ballar.
Presentaran el seu nou disc
Distinto
una nit
i ens espera una nit
rumbera i alegre
on segur que ens ho passarem
molt bé.
Doncs després d'aquesta última agenda cultural
del Factoria 2.0
nosaltres
des de Tarragona Ràdio
només podem agrair
a totes les persones
que han fet possible
aquest magnífic programa
els nostres col·laboradors
Maria
els hi donem les gràcies
més sinceres
La Sílvia, l'Anna, el Pep
la Laia, la Bet
Núria
és que no em vull deixar ningú
l'Anacendre
tots moltíssimes gràcies
hem format un equipazo
També volem donar-li les gràcies
al nostre control
que teníem habitualment
al Jordi
i també a la Sílvia
que ens ha ajudat molt
i a la nostra coordinadora
la Marta Montagut
que li tenim una sorpreseta preparada
que esperem que t'agradi
i a tots vosaltres
moltíssimes gràcies per seguir-nos
i esperem trobar-nos aviat
en altres projectes
Treballadora
Rigorosa
Propera
Cachonda
Amable
Eixerida
Jovial
Sincera
Modernilla
Genial
Marta Montagut
Moltíssimes gràcies per tot
Gràcies per la cura
i la paciència que has tingut
perquè has fet
d'aquest taller de ràdio
que hagi sortit rodó
Gràcies per aguantar-nos
Gràcies per donar-me l'oportunitat
de liar-la al control
Per les parets de la mort
S'obre la pell
Donar-li les gràcies
per l'oportunitat
que ens ha donat
de fer aquest taller
i també donar-li les gràcies
als companys del Factoria
per compartir
aquesta experiència amb ells
Festes
Doncs vull donar-te les gràcies
per tot aquest temps
per donar-nos
una nova visió
de la ràdio
T'agraïm les nits
que t'has passat
editant el programa
Gràcies per la teva paciència
i pels mil consells
que ens has donat
Intenta seguir fent
aquest taller
durant tots els anys possibles
El taller de ràdio
i el grup de Nadal de Factoria
M'ha ajudat a decidir
de veritat
què vull fer amb un futur
i saber el que m'agrada
i a part
una oportunitat
per fer bons amics
Una oportunitat
per entendre millor
la ràdio de veritat
Ha suposat
tenir un primer tas
del que és el món professional
Per mi ha suposat
una experiència nova
no sabia en quin mitjà
centrar-me'n ni res
tampoc tinc segur
però em quedo
amb un bon record
Per mi també ha estat
una molt bona oportunitat
perquè he pogut
conèixer molt bona gent
hi ha hagut un ambient
de l'equip fantàstic
i després també he pogut
conèixer millor la ràdio
L'experiència
que mos ha portat a tots
perquè no havíem tocat
mai la ràdio
tan de prop
La primera experiència professional
a la ràdio
Mai no és massa tard
per tornar
a començar
per sortir a buscar
el teu tresor
Factoria 2.0
Estanca un projecte
però se n'obren molts més
Gràcies a tots per seguir-nos
A reveure's
Després d'aquest petit reportatge
nosaltres
a molt que ens pesi
ens hem de despedir
Maria
Doncs sí
Ha estat un plaer
Tornem a donar les gràcies
a la Marta
que ens ha aguantat
i moltíssim
I
Molt bé
També estaria molt bé
Maria
que dediquéssim
tu i jo
un aplaudiment
a tots els nostres col·laboradors
per la seva feina
Ai que bonic
Això és un moment
que tot el dia plora
I res més
I res més
Res més
Moltíssimes gràcies
i
Que tinguem molta sort tots
I ens veiem aviat
I molt bonís tiu
Por la playa
Estoy dando pingos
Con la sonrisa
Morado de tinto
Cuida, nena
El chico de crema
Untame en tu cuerpo
Y el sol ya no te quema
En tu radio
Suena solo lo solo
Recuerdame que tengo
Quiera verlos
Al próximo polo
Ven, ven
Que te compro un polo
Serrubia esa morena
Invito yo a Manolo
Eso es todo lo que necesito
De la toalla al chiringuito
Y después un baño fresquito
Tiburón 1
Tiburón 2
Tiburón 3
Tiburón 4
Tiburón Juan
Se lo come un rato
En moto acuática
Pegándome unos wheelies
Chicas aplaudiendo
Todas en bikini
No les pierdo la pista
Pero la vista se me despisa
Hostia y me carga un surfista
Quita que voy pa' allá
Con mis turbos chanclas
Que digo no sé
Me encanta tu tanga
Gritas
¿Cómo?
Sí, es él
Se le flipa igual
En Miami
Que en Castelldefels
Cuando tengas sed
Vente pa' acá coño
Lo mantengo fresco
Hasta el otoño
Dame
Hace calor
Pero se está guay
Hace calor
Pero se está
Esto está
Guay
Esto está
Guay
Hace calor
Pero se está
Guay
Hace calor
Pero se está
Esto está
Guay
Esto está
Guay
¿Cómo está el agua?
¿Está guay?
¿No?
Pues me fumo un mic
Te puedes dar un corte digestivo