El Campanar
Un programa de la Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Amics i amigues del Campanar, una cordial benvinguda a una nova edició d'aquestes emissions
que prepara el Departament Diocesana de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcadisbat de Tarragona.
Com sempre, rebin la factuosa salutació d'en Santi Grimau, que té cura de la part tècnica i de la qual els parla Montse Sabater.
Aquesta setmana arribem el diumenge de Corpus Christi, 26 de juny.
A Jesús no és que no li preocupin les necessitats materials.
Fixeu-vos com els evangelis ens expliquen com curava els que en tenien necessitat.
Però Jesús sap que els homes tenim també unes necessitats dintre nostre que són més importants encara que el menjar i el beure.
Són necessitats d'estimació, de perdó, de justícia.
I és per això que parla del Regne de Déu.
Si els homes entenguessin de veritat això del Regne de Déu que Jesús no es cansava de repetir,
ja no hi hauria ningú que passés gana i set materials.
Hi hauria al món la germanor que Jesús ensenyava i practicava, i tothom estaria atès.
Però, per entendre bé què és el Regne de Déu i formar-ne part, necessitem un aliment per al nostre esperit.
Les forces que ens duen a ser insolidaris amb els altres, a tenir enveja, a ser egoistes,
a no estimar-nos de veritat, no es poden vèncer més que tenint amb nosaltres Jesús mateix.
I això és el que ens proposa quan Jesús no solament dona menjar a les multituds que el segueixen,
sinó que ell mateix vol ser el nostre aliment.
En l'Eucaristia Jesús està a prop nostre, dins nostre,
perquè tinguem la força d'un aliment que ens fa ser generosos i portadors de pau i de veritat.
Els quatre béns
Un comentari de Monsenyor Jaume Pujol Balcells, arcabisbe metropolità de Tarragona i primat.
Déu vos guard.
Com a termini continuació del temps pasqual, l'Església ens proposa celebrar tres grans festes.
La Santíssima Trinitat, el Corpus Christi i el Sagrat Cor de Jesús.
Avui vull ocupar-me del Corpus, festa eucarística que recorda la del dijous sants,
però no en el context de la passió, sinó en el de la resurrecció.
Sobretot als pobles, però també a les ciutats, la seva celebració va unida a les processons.
És com si la magnitud d'aquest misteri d'amor de Jesús per les persones
desbordés els murs de les esglésies i es fes present als carrers
per acompanyar les persones en els seus afanys quotidians.
Els pares de família, els estudiants, els ancians i malalts,
els que busquen un sentit a la vida, els pobres.
És el Senyor que no passi de llarg, sinó que vol fer camí amb nosaltres
com quan ressuscitat es dirigia a Emmaús.
Recordo de la meva infància com el poble en molts pobles.
Es feien altars als carrers, es cobria el recorregut de flors
i el Senyor en la custòdia avançava solemne pels carrers
i la gent s'agenollava o inclinava el cap al seu pas.
Agenollar-se davant l'Eucaristia és una professió de llibertat, ha dit Benet XVI.
Qui s'inclina davant Jesús no pot ni a de postrar-se davant cap poder terrenal,
per fort que sigui.
Els cristians només ens agenollem davant Déu.
Fins aquí el papa Benet XVI.
Sant Joan Maria Vietney convidava els seus parroquians
Veniu a la comunió.
És veritat que no en sou dignes, però la necessiteu.
Són paraules que conserven tota la seva actualitat,
perquè Cris és el mateix ahir, avui i sempre.
Ell ens convida a la seva taula, com aquell rei de la paràbola.
I en la diada de corpus sembla que no en té prou
amb obrir les portes i enviar els seus delegats que truquin a la gent,
sinó que surten ell mateix als nostres carrers, santificant-los amb la seva presència.
Veig amb molt de goig com, després d'un període convuls,
es recuperen aquestes manifestacions de pietat popular
que són les processons amb el Santíssim.
En alguns pobles de la nostra arxidiósis,
ells tenen una gran tradició i s'engalanen els carrers.
Tant de bo siguin cada vegada més els pobles
que honren d'aquesta manera Jesús sacramentat.
Però Jesús vol ser honrat, sobretot, en els altres,
particularment en els pobres.
Fidel a aquest desig, l'Església celebra aquest dia
el precepte de la caritat i gira els ulls als més necessitats.
És el dia de Càritas,
la gran iniciativa eclesial que es volca en tot el món
en ajuda dels famolens,
de les persones sense sostre i sense feina.
A les nostres ciutats, la funció de Càritas,
més encara en temps de crisi,
es revela com insubstituïble.
A la seva ombra neixen iniciatives magnífiques.
Una de les últimes, a Tarragona,
està de la posada en marxa d'un àmbit anomenat Cafè i Caliu,
que acull durant el matí desenes de persones
que acudeixen a gaudir d'un esmorzar complet
i de la companyia i ajuda de voluntaris
que els mostren la seva solidaritat,
no en paraules, sinó en fets.
Corpus Christi és la gran festa de la caritat ben entesa,
la festa de l'amor.
Adéu-siau.
Comencem detallant els actes de l'agenda d'aquesta propera setmana.
Aquest dilluns, 27 de juny,
hi haurà a les Borges del Camp
la trobada d'escolans amb el lema
Els Escolans Arrelats en Crist,
a partir de les 10 del matí.
Organitza la delegació de vocacions.
El dissabte 2 de juliol
tindrà lloc a l'església de Crisrei de Reus
la Festa de les Espigues,
a la que assistirà el senyor arcabisbe
i en la que hi sou tots convidats.
A dos quarts d'11 de la nit,
organitza l'adoració nocturna espanyola.
Amics, parlem-ne.
Un cop d'ull a la vida
pel pare Esteve Sala,
franciscà.
Pau i bé, amigues i amics.
Fa anys,
algú et va ajudar
quan tenies un greu problema.
problema de salut, per exemple,
problema de quartos,
un problema de feina,
un problema efectiu,
un problema de fe
o qualsevol altra mena
que ara no se m'acut.
Paties,
patíem
i una paraula
o un fet d'una altra persona
ens va ajudar
a sortir d'aquell forat
tan negre
i tan profund.
segurament
li vàrem donar
les gràcies
i ja està.
Que a vegades no,
perquè com diu Jesús,
de vegades només
de deu persones
una torna
per donar les gràcies.
Però el que és un fet
és que
probablement
tu, amic radioient
i jo,
vàrem tornar
per donar les gràcies.
Penso, però,
que al cap d'uns anys
és bo
fer un truc
a aquella persona
que ens va ajudar
a unes breus lletres
i dir-li
gràcies
pel bé
que em vares fer
o pel bé
que feres
a alguna persona
que jo estimava.
Quantes vegades
tenim
una agudíssima
memòria
per recordar
el bé
que hem fet
i quantes vegades
no tenim
massa memòria
per recordar
el bé
que ens han fet.
També us voldria dir
que hem de ser agraïts
no només
amb les persones,
primer amb Déu,
però també
amb les persones.
I no dic
amb Déu
a l'engròs
però amb les persones
amb lletra menuda.
No, no.
Perquè
creiem realment
que parlem amb Déu
quan tractem bé
a les persones.
Per tant,
no només
hem de ser agraïts
amb Déu
als cristians.
Hem de ser agraïts
amb les persones
que ens han fet bé.
Això sí,
l'agraïment
té que ser breu.
No pots fer
la pilota
i,
per exemple,
doncs,
estar
repetint
i repetint.
No.
Despenjar un telèfon
o passar
una petita nota
que digui
gràcies
perquè ell ve
que em vares fer.
Gràcies,
potser,
per ajudar-me
que el meu fill
entrés a l'escola.
Gràcies
perquè em vareu
acollir molt bé
a l'hospital
o gràcies
per la feina
que em vas buscar.
Sapiguem
donar gràcies
a Déu
però també
a les persones.
Pau i bé,
amigues i amics.
El mateix dissabte,
dia 2,
es reunirà
la delegació
de joves
amb els enllaços
d'escoles,
parròquies
i traductors
a la Casa
dels Concilis
a dos quarts
de cinc
de la tarda.
L'Evangeli
d'aquest diumenge
de Corpus Christi
és segon
Sant Joan,
capítol 6
per cets
del 51
al 58.
Després
de la dramatització
de la perícopa
a càrrec
de l'Associació
Bíblica de Catalunya,
el seu president,
mossèn Joan Magí,
els oferirà
el seu comentari
de les lectures
de la missa dominical.
Jo sóc el pa viu
que ha baixat del cel.
Qui menja aquest pa
viurà per sempre.
I el pa que jo donaré
és la meva carn
per a la vida del món.
Llavors els jueus
es posaran a discutir
entre ells.
Deien
Com pot donar-nos
aquest
la seva carn
per a menjar?
Jesús el respongué.
Us ho ben asseguro.
Si no mengeu
la carn
del fill
de l'home
i no bebeu
la seva sang
no teniu vida
amb vosaltres.
Qui menja
la meva carn
i beu
la meva sang
té vida eterna
i jo el ressuscitaré
el darrer dia.
La meva carn
és veritable menjar
i la meva sang
és veritable beguda.
Qui menja
la meva carn
i beu la meva sang
està en mi
i jo en ell.
A mi m'ha enviat
el pare
que viu
i jo visc
gràcies al pare.
Igualment
els qui em mengen
a mi
viuran
gràcies a mi.
Aquest és el pa
que ha baixat
del cel.
No és com
el que van menjar
els vostres pares.
Ells van morir
però els qui
mengen aquest pa
viuran per sempre.
Tot això
Jesús ho digué
mentre ensenyava
en una sinagoga
a Cafarnaum.
La Bona Nova
Comentaris
sobre les lectures
dominicals
a càrrec
de mossèn
Joan Magí.
El diumenge
dia 26 de juny
celebrem
la festivitat
del Corpus.
Ens convé
encertar
el camí
de llibertat
i tenir els recursos
per seguir-lo.
Ens convé
tenir i oferir
l'ajuda
de braços oberts
sense fer diferències.
ens convé
ser receptors
i actors
del perdó
i de la unitat
en la varietat
dels dons de Déu.
Ens convé
que el Crist
ens alimenti
des de l'encert
d'un esperit net
fins a la sincera
expressió corporal.
Què podem fer?
Busquem la paraula
en el cos de Crist.
Mengem-lo junts
en comunió
de fe
i de coneixement.
Compartim
els resultats
dels membres
del mateix cos
alimentats
per l'únic pa
que n'és
al cap.
Ens diu
el papa
Benet XVI.
En efecte,
tot ésser humà
que arriba
a l'ús de raó
i a la responsabilitat
experimenta
una crida interior
a fer-lo bé
i, per tant,
a evitar el mal.
Com ho recorda
Sant Tomàs
d'Aquino,
els altres
preceptes
de la llei natural
es fonamenten
sobre aquest principi.
L'escolta
de la paraula
de Déu
ens porta
sobretot
a valorar
l'exigència
de viure
d'acord
amb aquesta llei
escrita en el cor.
A continuació,
Jesucrist
va donar
als homes
la llei nova,
la llei de l'Evangeli,
que sumeix
i realitza
la mateixa
de manera eminent
la llei de l'Evangeli,
la llei natural.
La llei natural,
alliberant-nos
de la llei
del pecat,
responsable
d'allò
que diu
Sant Pau,
soc capaç
de voler el bé
però no
de fer-lo,
i dona
als homes
i a les dones
mitjançant
la gràcia,
la participació
en la vida divina
i la capacitat
de superar
l'egoisme.
Ho diu
la Verbum Domini
número 9.
Mugès
ens recorda
que davant
les dificultats
de la vida
tenim la paraula
de Déu,
que sempre
ens apunta
solucions.
Les encertades,
les que vellen
per la nostra
llibertat,
la roca d'Oret
i el manar
del desert
són una lliçó
de confiança.
Ens animen
a descobrir
els recursos
que Déu ha posat
a la nostra disposició
en les realitats
creades
i en els dons
personals
de cadascun
de nosaltres,
dons que ens convé
compartir
amb sinceritat
i sabiesa.
Animats
pel salmista,
constatem
que nosaltres
som
la Jerusalem
que té
la missió
de manifestar
els recursos
que Déu
ofereix
a tota la humanitat.
En nosaltres,
sobretot
quan estem reunits,
s'espera
que es vegi
braços oberts
per a l'ajuda,
opció
sincera
per a la llibertat,
valoració
visible
i alegre
de totes les persones,
tenim la missió
de mostrar
la pau
que el Senyor
manté
amb la seva
saviesa.
Sant Pau
ens parla
de comunió
amb la sang
basada
pel perdó
dels pecats,
units en la fe,
l'acció
i la força
redentora
del perdó,
el rebeix
que porta
la garantia
i l'eficàcia
de la saviesa
de Déu.
Comunió
amb el cos
entregat,
units en la fe
i l'acció
de compartir
el nostre amor,
ajuda,
respecte,
diàleg
designat
d'imatges
de Déu,
enfortits
i alimentats
per un sol
pa
que és
paraula
encarnada
perquè nosaltres
trobem
l'encert
en la vida
que Déu
ens ha donat.
Jesús
es manifesta
i ens diu
Del cel
baixa la paraula,
baixa fent-se
home.
No només
ensenya
com qualsevol
paraula,
sinó que ens
alimenta
de vida,
de seny,
de resurrecció,
d'immortalitat
sota el signe
del pa
i del vi.
S'uneix
a nosaltres,
fa que la nostra
vida de fills
d'home
manifesti
la seva vida
d'enviat
del pare.
L'Associació Bíblica
de Catalunya
organitza un estiu més
el viatge
a Terra Santa
guiat per
mossèn Joan Magí.
Aquest any
serà del 2
al 15 d'agost.
Amb aquest viatge
pretenem
conèixer millor
els llocs de la Bíblia
i les persones
que hi viuen,
ajudats per la visió
de les terres
on el mateix Jesús
va deixar
les seves petjades.
També busquem
créixer
en el coneixement
de la Bíblia
descobrir millor
la història
de la salvació
sobre el terreny
on s'han esdevingut,
inspirat
o escrit
els relats
dels textos bíblics.
Per a més informació
i inscripcions
cal adreçar-se
a mossèn Joan Magí
que té el telèfon
977-20039
o el seu correu electrònic
jmagí
arroba
arcabisbat
tarragona.cat
també a Maria Esperança Mill
amb el telèfon
977-60-59-39
Qui tingui oïdes
que escolti
un comentari
de mossèn Ricard Cabré
Bons amics
El 15 de maig
prop passat
va fer 120 anys
de la publicació
de l'encíclica
Rerum Navarum
de Lleu XIII
el primer gran document
que es va publicar
sobre la dòcrina social
de l'Església
Eren temps de lluita
oberta
entre un liberalisme
ferotge
que ofegava
la vida dels treballadors
i un socialisme
portat fins a les últimes
conseqüències
Feia més de 40 anys
que s'havia publicat
el Manifest Comunista
Eren moments
d'estesi
i antítesi
contra un capitalisme
abassegador
que imposava
la llei del més fort
un socialisme
que presentava
la propietat
com un furt
La missió
de l'Església
no és pas
donar respostes
tècniques
econòmiques
o polítiques
als grans problemes
que es planteja
la humanitat
però sí pot dir
i ha de dir
per fidelitat
a la seva missió
tot allò
que abdenta
contra la dignitat
de l'home
o contra la solidaritat
que deuria regnar
sempre
entre els homes
Hi ha uns principis
fonamentals
que l'Església
deu proclamar
i defensar
per fidelitat
al regne de Déu
el servei
del qual
està instituïda
El regne de Déu
ha de ser
un regne de pau
i és per això
que l'Església
suposa les guerres
que enfronten
els homes
i compliquen
encara més
les relacions
internacionals
No és pas la guerra
el camí
per resoldre
els conflictes
Hi ha altres mitjans
molt més justos
i eficaços
i si no hi són
hi haurien de ser
Déu ens ha donat
el seny
perquè sapiguem
entre tots
organitzar la convivència
en benefici
i de tots
cal que hi hagi
un organisme internacional
amb capacitat
per dirimir
els contenciosos
Tampoc estaríem d'acord
amb la guerra freda
de tensions constants
entre els posseïdors
de capital
i els oferents
de treball
i menys encara
amb el domini despòtic
dels uns sobre els altres
sense possibilitat
de defensa
per part dels
qui estan
en inferioritat
de condicions
Els polítics
no han d'estar
al servei de l'economia
sinó per sobre
de l'economia
i són ells
els governants
dels pobles
units
els que han de marcar
les pautes
d'una justícia universal
fonamentada
sobre els drets
de tots els homes
La doctrina social
de l'Església
des de Lleu 13
a Benet 16
no parla de dir
els béns són
per a tots
i s'han de distribuir
equitativament
de tal manera
que ningú manqui
el mínim indispensable
per sobreviure
La llei del mercat
no pot ser el determinant
del funcionament econòmic
de les nacions
És evidentment injust
que els béns
es concentrin
cada vegada més
en menys mans
i que bona part
de la humanitat
estigui condemnada
a la fam
i a la misèria
És trist
que els homes
no siguem capaços
de posar remei
als grans mals
de la humanitat
perquè no domina
els senys
sinó la codícia
i l'ambició
que concentra
en poder i riquesa
en poques mans
La disbauxa
no es pot universalitzar
Un altre principi bàsic
és el del capital
no té la funció
de recloure's
en un calaix
a benefici només
dels posseïdors
sinó que s'ha d'invertir
per a crear
llocs de treball
i possibilitats de vida
pels que no disposen
més que de les seves mans
Aquesta seria
sens dubte
tasca de l'autoritat pública
incentivar
estimular
o fins i tot
sancionar
els béns inactius
Per això
caldria
lluitar eficaçment
contra tota mena
de frau
i contra els paradissos
fiscals
De la mateixa manera
cal vetllar
contra l'especulació
i el monopoli
que cercen guanys ràpids
i fàcils
i amb els menors riscs
Un altre principi
que és desenvolupat
d'una manera especial
per Joan Pau II
seria la prioritat
del treball
sobre el capital
En la dinàmica
transformadora
de la societat
el treball
juga al paper primordial
És l'element humà
de la producció
El capital
no fa res
És certament
indispensable
com a base
per poder manipular
la matèria prima
però el paper principal
el juga el treball
físic o intel·lectual
Per això
no ens estranya
que del fons de la terra
s'hagi aixecat
el crit
d'indigneu-vos
i que bona part
de la joventut
s'hi hagi apuntat
ja que avui
per avui
ells són els primers
a tocar les conseqüències
d'un món mal organitzat
Amics
fins un altre dia
si adéu plau
Aquesta setmana
celebren l'aniversari
de la seva ordenació
sacerdotal
els següents preveres
El 26 de juny
de 1966
mossèn Joan Roig
Montserrat
i el 26 de juny
de 1976
el pare
Mario Bonano
El 27 de juny
de 1965
el pare
Antoni Catglas
Mas
El 28 de juny
de 1980
mossèn Armand
Carbonell
Vergés
El 28 de juny
també del 1980
mossèn
Joan Anton
Sadoi
Perelló
i el 28 de juny
de 1953
mossèn Jordi
Rossell
Ferrer
El 29 de juny
de 1963
els següents
preveres
mossèn
Antoni
Roquer
Hugué
mossèn
Eduard
Arrufat
Tarragó
mossèn
Francesc Manresa
Manresa
mossèn
Pasqual
Gasol
Simó
i mossèn
Xavier
Fort
Sobirats
i el 29 de juny
però de 1969
el pare
Robert
Pasqual
Martín
pel 30 de juny
de 1996
mossèn
Norbert
Miracle
Figuerola
el 3 de juliol
del 2005
van ser ordenats
mossèn
Jaume
Saneuja
Cartanyà
mossèn
Josep
Mateu
Iguarro
i mossèn
Pere Joan
Figueres
Roca
Tarragona
Missionera
una finestra
a la realitat
missionera
oberta des de la delegació diocesana de missions i cooperació entre les esglésies
Déu es guarda
La misèria mata els més febles
A través d'una carta de la germana Conchita González
fa arribar a les obres missionals pontifícies
el testimoniatge del qui viu a Quinsassa
la capital de la República Democràtica del Congo
En el que fem i vivim
en el que fem i vivim
hi ha pocs canvis
però estic convençuda
i crec que el ressuscitat
posa sempre una nota nova
una aleluia
que ens dona vida
i treu la monotonia
Les celebracions de Setmana Santa i Pasqua
han passat
però m'atreveixo a dir
que han deixat empremta
A la nostra parròquia
i crec que a totes les parròquies de Quinsassa
els oficis han estat llars
molt llars
però sense dubte
ens han ajudat a aprofundir en la nostra fe
Els congolesos són molt sensibles
i crec que la vida dura que es porta
augmenta aquesta sensibilitat
i t'ajuda a comprendre millor
el misteri del mort i resurrecció
Durant tota la quaresma
hem tractat de caminar amb Jesús
Amb ell hem entrat a Jerusalem
visitat pobres i malalts
compartint amb ells
les seves penes i sofriments
La Comissió de Càritas
ha treballat molt i bé
Cada dia posem a la porta de l'Església
una caixa de fusta
amb la inscripció Càritas
Solem recaptar
una mitjana de 3 euros per dia
Això ens està ajudant
a fer miracles
Durant la quaresma
hem recollit una mica més
fruit del sacrifici
i compartir de la gent
A més
per tal que els pobres
puguin menjar bé el dia de Pasqua
cada comunitat eclesial de base
hi ha 16
n'hi ha 16 a la parròquia
ha d'oferir alguna cosa
un sac de blat, de moro
o mandioca
una caixa de pollastres
o peix, etc.
Els membres de la Comissió
s'encarreguen de distribuir-ho
i de dur-lo a les cases
ja que són nombrosos
els que no poden desplaçar-se
Una altra activitat
que es porta a terme
és la d'arreglar
o construir
la caseta d'una velleta
sordomuda
Els habitatges
de moltes d'aquestes persones
són d'allò més miserable
Pel que fa a la nostra comunitat
cadascú tracta
amb el seu treball
i exemple de fe
ajudar
els que ens envolten
a trobar el ressuscitat
Amb les noies
del Centre de Formació
i Promoció Femenina
on treballo
estem portant
un bon ritme
Les finalistes
estan ja tallant
i cosint
els seus liballes
així es diuen
els vestits
que vestiran
el dia que reben
el certificat
Amb tot
hi ha peros
ja que han de pagar
les teles
i la quota
del trimestre
i no és fàcil
d'aconseguir
però
no els hi perdonem
ja que és la participació
que demanem
perquè aprecien
el valor
de l'ensenyament
que se'ls dona
Pel que fa al país
segur que ja sabeu
que a finals d'any
es celebraran
eleccions generals
els congolesos
hauran de votar
i el clima
ja és tens
doncs els dirigents
s'aferren al poder
i no volen
deixar-lo anar
el Congo
ha patit
i pateix encara
de nombrosos
conflictes armats
esperem
i demanem
perquè els dirigents
no caiguin
en el parany
de la guerra
ja que seria
la mort
per a milers
de congolesos
que Jesús
que Jesús ressuscitat
ens doni
la seva pau
adeu-siau
I per avui
això és tot
no ens acomiadem
fins la setmana vinent
sinó fins al setembre
que vindrem
amb aires renovats
donat que en aquest espai
mantindrem
les mateixes seccions
però també
n'hi hauran de noves
per tant
necessitem
dels mesos d'estiu
per pensar-ho
meditar-ho
i donar-hi
un aire
de renovació
així
estimats oients
els desitgem
un bon estiu
i fins al setembre
si Déu vol
d'avui
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!