25 anys de ràdio
Bona tarda, bon dilluns i benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio
que comença un nou programa d'aquests 25 anys de ràdio.
Avui anirem a cara barraca perquè tenim moltes coses que explicar-vos
i que recordar d'aquests 25 anys de història.
D'aquí uns instants escoltarem l'entrevista que va realitzar la nostra companya Iolanda García
el president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona l'any 2006
per parlar de la implantació de la nova recepta electrònica.
Avui també ens acompanyarà una ex-col·laboradora i conductora del programa
Bacallà a la Llauna, Bacallà en Ramull, Bacallà... Esther Àvila.
I també amb nosaltres comptarem amb el Lluís Marçal, productor d'aquell programa llavors.
Al final del programa, com sempre, l'any 1989.
Dic com sempre perquè ja portem gairebé 4 setmanes amb jo, Maria Bertran, 25 anys de música.
I com us dèiem, com hi ha moltes coses, ens anem directament a l'any 2006, un 13 d'octubre de 2006.
Convidàvem als estudis de Tarragona Ràdio el president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, Andreu Soriol.
Parlàvem de la implantació de la nova recepta electrònica. Ho feia Iolanda García.
Ja ens acompanya Andreu Soriol, és el president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona.
Senyor Soriol, molt bon dia.
Igualment bon dia.
Fa dies que estem parlant de la recepta electrònica.
Sentim a parlar de la recepta electrònica.
Si li sembla, fem una mica de resum del concepte i després entrem en detalls.
Perquè, clar, moltes persones que habitualment van a l'oficina de farmàcia, van al centre de salut,
potser diuen què vol dir això a partir d'ara, com tindré jo els meus medicaments.
Explica'm així d'entrada, perquè a més tenim una experiència propera,
perquè la demarcació de Tarragona, doncs precisament ha estat un dels punts de Catalunya
on s'ha iniciat aquesta nova modalitat, no?
Sí, hem començat la prova pilot a les Terres de l'Ebre,
concretament a dues farmàcies, una de Roquetes,
l'altra de la Sènia.
Han estat triades per la seva situació geogràfica,
però també per la seva predisposició a la col·laboració amb la Conselleria.
Hem de pensar que això és un projecte de país.
És una novetat total, és una experiència única.
tot i que hi ha projectes de recepta electrònica,
però no són com aquest.
Aquest projecte vol reunir una sèrie de condicions de seguretat,
de fiabilitat, d'escalabilitat,
que són noms que no diran res a la majoria dels usuaris,
però tècnicament és molt complex.
Jo diria que és una col·laboració entre el sector públic i el sector privat
com a components que són d'una mateixa estructura de salut.
Què comportarà això pels usuaris?
Ja vam començar fa temps amb la TSI, amb la targeta sanitària.
La targeta sanitària va significar ja un començament d'una certa revolució cultural
en el món de la recepta.
Estaven identificats els pacients,
però això no dona resposta a tots els problemes,
a tota la casuística que té l'atenció primària.
Esperem que la recepta electrònica
doni resposta a aquests problemes que hi ha.
Doncs, per exemple...
Sí, perquè quins serien els avantatges d'utilitzar aquest sistema i no el tradicional?
Bé, els avantatges és que la fiabilitat de la recepta es veu potenciada
perquè no ve, o sigui, no surt del canal.
O sigui, del metge ha de sortir correctíssimament complementada,
completada, en tots els seus termes,
sinó el mateix sistema informàtic no li deixarà acabar la prescripció.
Amb la qual cosa s'acaben la possibilitat d'errors.
No diré que n'hi hagi d'errors.
Totes les activitats humanes n'hi ha.
N'hi ha d'escriptura per part del metge,
n'hi ha d'interpretació de l'escriptura del metge per part del farmacèutic.
Sempre n'hi ha i sempre n'hi poden haver,
perquè som humans.
Però en aquest cas desapareix.
El metge recepta allò que vol receptar
i el farmacèutic llegeix allò que ha escrit el metge.
Per tant, no hi ha possibilitat d'error.
Llavors, el pacient, majorment el pacient crònic,
s'estalviarà a anar periòdicament a buscar les receptes.
No, sí, li vam dir que vingués divendres,
però no hi pensàvem que era pont.
El dia de pont només treballem els que no ens queden més rebeix.
Llavors, torni, torni dilluns,
perquè és que no els hi va poder fer.
Tot això s'ha acabat.
El metge li dirà, escolta, enviem vostè al metge,
com per no veure'ls fins d'aquí sis mesos i reavaluar la seva malaltia.
Per tant, té crèdit, per dir-ho així,
per sis mesos, que jo en aquest moment li estenc,
i vostè pot anar a la farmàcia que vulgui,
evidentment la que vulgui.
No és que això vagi a una farmàcia dirigit,
sinó a la farmàcia que vostè vulgui,
amb aquest paper que jo li dono,
que és el seu full de tractament,
on et diu, perquè vostè se'n recordi,
que d'aquests comprimits n'ha de prendre tres al dia.
D'aquest xarupet n'ha de prendre només mentre tingui tos,
doncs tants al dia.
I d'aquestes pastilles, si té dolor, en pren una cada dia.
Doncs amb aquest full de tractament,
vostè pot anar a la farmàcia, que vulgui.
Amb la targeta sanitària, òbviament.
Amb la targeta sanitària, òbviament.
I no cal que hi vagi vostè en persona, evidentment,
si és alguna persona que, malauradament,
està al llit i haurà d'anar algú per ell.
Doncs aquest algú, amb la targeta sanitària
i el full de tractament,
podrà anar a la farmàcia que vulgui.
Aquelles rotllanes que es formen davant
del metge d'assistència primària
quan surt el mateix metge o la infermeria diu
qui hi ha per receptes,
i s'aixequen com a 20 persones
que només van a la recepta,
això desapareixerà, doncs?
Això s'ha acabat.
Això no vol dir que els avis no puguin anar...
Home, només faltaria.
Naturalment que sí,
però que no serà per aquesta qüestió, ja.
A fer petar la xerrada
i a explicar-se les vivències.
Tothom que vagi al metge
o només als crònics?
No, no, tothom.
Tothom, eh?
Ni que sigui una vegada esporàdicament
per un tractament únic.
Sí, sí, sí.
O sigui, no...
El crèdit, llavors,
serà més limitat
al tractament de la malaltia,
i, evidentment,
quan és una malaltia aguda,
doncs el metge voldrà saber
al cap de vuit dies
com ha evolucionat la malaltia
i, per tant, li dirà
prenguis aquest antibiòtic,
prenguis aquest antiinflamatori
i d'aquí vuit dies
torni-me a venir a veure
a veure si això s'ha acabat.
Els avantatges estan claríssims,
però altres aspectes,
no sé, per exemple,
s'acabaria amb aquell consum excessius
o amagatzament excessiu
de medicaments que tenim a les cases?
Podria ajudar?
Evidentment que sí,
perquè el sistema,
per dir-ho d'una manera impersonal,
controlarà les prescripcions
de diversos metges.
Aquí, per exemple,
el metge d'assistència primària
del CAP corresponent a aquella persona
no sap si aquella persona d'urgències
s'ha anat a un altre centre
i li han prescrit,
diguem per cas d'una cosa
que tots coneixem,
un ibuprofè.
Llavors torna a anar al seu cap
i li tornen a donar l'ibuprofè
que ja se li estava acabant
segons li constava la fitxa d'això.
Aquella persona pot acabar
amb quatre o cinc ibuprofèns a casa seva
sense necessitat
i avui que la cultura
és una mica superior,
però jo recordo fa temps
quan tots els medicaments
tenien noms diferents,
no com ara,
que hi ha molts generis,
que això ajuda
a democratitzar el medicament,
que molta gent anava al metge,
al·legava uns símptomes,
el metge li prescrivia,
posem per cas,
una teofilina
amb un nom comercial determinat,
allò no se li passava,
anava a l'especialista,
l'especialista li donava
una altra teofilina
amb un altre nom
que la persona
no identificava
com a equivalent
a l'anterior
i podia acabar
amb una intoxicació
per teofilina
impressionant
perquè anava visitant metges
perquè el seu cas
esmàtic
no se li solucionava.
Bé,
suposem que
amb aquesta
entrada
a la recepta electrònica
que podríem dir
que haurem de tenir fe
perquè no la veiem
amb la recepta,
però darrere
encara hi ha més coses
que no veiem,
que és el creuament de dades
de l'historial terapèutic
del malalt.
A més,
en l'actualitat
que s'està treballant
tant amb l'historial mèdic
que també d'integrar-ho
a la xarxa,
en el cas de la xarxa
hospitalària Santa Tegla,
altres centres hospitalaris,
clar,
això s'afegi encara.
El que passa
que, clar,
la pregunta
que molts oients
deu sorgir
diu,
escolta,
això de la informàtica
i les tecnologies
no és infal·lible
i menys el nostre país
que tots sabem
com es penja,
com es despenja,
com fallen els ordinadors,
com falla internet,
com fallen les connexions
i dius,
i què fem?
Si ens trobem
a la farmàcia,
jo és que els visualitzo,
el farmacèutic,
un dia com avui de pont
o una guàrdia,
imagini's que està de guàrdia
i es col·lapsa
el servei
perquè resulta
que l'ordinador no va
i no és culpa
del farmacèutic
que l'ordinador no vagi.
Ho he posat molt negre,
ja ho sé,
però clar.
Això passa
i per això
estem fent
proves pilot
i per això
estem emparant
tot el que podem
els nostres farmacèutics
que
d'una manera voluntària
relativament
s'han oferta
a la prova pilot
perquè també és cert
que quan això
s'implanti
ja tindran
molt de camí avançat.
Però esclar,
tota la problemàtica
se la troben ells.
Llavors,
ja està previst,
hi ha un centre
d'atenció
a l'usuari,
en aquest cas
a l'usuari
farmacèutic,
perquè pugui
accedir
al sistema
quan tot ha fallat,
quan s'ha anat
la llum,
quan s'ha anat
el telèfon,
que és una cosa
que malauradament
per aquesta manca
d'empreses
de serveis
potents
que una OPA
hagués pogut solucionar,
ens trobem
habitualment.
Dos llampecs,
el llum s'ha anat,
l'ordinador
no funciona,
aquella senyora
necessita la medicació,
que li corre a presa,
sí, sí,
perquè se m'han acabat
els comprimits.
Doncs,
molt bé,
doncs,
centre d'atenció
a l'usuari,
24 hores,
posar-se en contacte
amb el,
amb la base
de dades de prescripcions
amb el Sire
i allà
pots dir,
mira,
tinc aquí aquest usuari,
amb aquest número,
tot això,
dona'm les prescripcions
corresponents
i pren la nota
perquè jo les dispensaré
o posteriorment
ja comunicaré
com ho han fet.
Després també hi ha
una cosa
amb molta sensibilitat
per a l'usuari
i per a les seves
dades personals,
que és que si un usuari
va al metge
i no vol
que una prescripció
li aparegui
en el moment
en què el farmacèutic
consulta
les seves prescripcions
pendents,
pot fer-ho així
i limitar
que aquesta prescripció
només aparegui
en la farmàcia
que aquella persona
vulgui.
Persones
amb una fal·lautia...
Confidencialitat
de les dades.
Exacte.
Però bé,
el farmacèutic,
sigui quin sigui,
la farmàcia
té obligació
de respectar
la confidentialitat,
el que passa
que podria ser
que aquella persona
no volgués
que aquell farmacèutic
en concret
sapigués
de la seva malaltia
per la raó personal
que sigui.
Ja dic
que en altres llocs
hi ha experiències
de recepta electrònica,
però no s'han fet
amb aquesta característica
que fem nosaltres
que és una
xarxa informàtica
pròpia.
Qual vol dir
que no aprofitem
les autopistes
d'informació
que hi ha
habitualment
posant-hi uns cons
que serveixin
només per nosaltres
en aquella autopista,
sinó que hem fet
una autopista paral·lela,
hem fet una carretera
paral·lela al costat
però en circularan
totes aquestes dades
de molta
confidencialitat
i molt reservat.
Jo imagino
que ha parlat
amb els farmacèutics
d'aquí de les comarques
que ja fa uns quants dies
que estan
en aquesta experiència.
Mesos, mesos.
Mesos, ja.
Quin és el missatge,
quina és la valoració
que en fan?
Home,
la valoració que en fan
és que se'n s'han
sotmesa
una prova pilot
i que un projecte
d'aquesta envergadura
evidentment
sempre comporta problemes
i per això dic
que fa mesos
i els problemes
s'han anat solucionant
i no han volgut començar
fins a no tenir
solucionat
tots els problemes.
Ja s'han dispensat
receptes reals
a pacients reals
triats,
això sí,
perquè
com que
tenien que anar
ara sí
a una farmàcia
concreta,
doncs ja van buscar
pacients
que fossin clients
molt fidels
d'aquella farmàcia
per no lesionar
els interessos
de ningú.
Llavors,
aquells clients
seleccionats
doncs se'ls va dir
mira,
tu tens
aquesta recepta
electrònica
que l'has d'anar
a recollir
a la farmàcia
de Roquetes
tal,
perquè
com que ja hi va
sempre,
doncs allà
la tindràs.
Aquí tens el full
de prescripció
perquè això sí,
psicològicament
i funcionalment
s'ha considerat
que la persona
havia de sortir
d'un paper
de la consulta
si no
es trobava
molt desprotegit.
I llavors
la gestió
d'aquesta recepta
correspon
a l'usuari,
ell en fa l'ús
que n'ha de fer.
Per altra banda,
s'ha suprimit
la funció
de l'usuari
com a intermediari
entre el metge
i el farmacèutic.
Jo moltes vegades
ho deia
que una de les primeres
coses que havíem de fer
per entendre'ns millor
metges i farmacèutics
era no creure'ns
el que ens deia
el pacient
que li havia dit
el metge
del farmacèutic
ni el farmacèutic
s'havia de creure.
És allò del nen
m'ha dit el pare
i la mare
i al final...
I al final
és el xiste
de l'Eugenio
que el sol
aparecerà...
En el gimnàsio.
Això ha desaparegut
perquè les instruccions
són molt clares
tot està clarificat
no hi ha...
S'ha acabat allò
de la lletra de metge
i s'ha acabat allò
del farmacèutic
com a...
el criptograma
per descobrir.
Des de la conselleria
hi ha terminis
d'aplicació
a tot el territori
o es va
doncs piano piano?
Bé,
en quan s'acabi
la prova pilot
que se suposa
que serà
extesa
a totes les...
trent i pico
de farmàcies
de les terres
de l'Ebre
que formen part
de la prova pilot
perquè ara només
han estat dues
dues
que han fet feina
feina real
de dispensar receptes
les altres
estan preparades ja
i les de sal
i a l'abisbal
d'Empordà
doncs
a final d'any
tota aquesta zona
del territori pilot
doncs ja funcionarà
i presumiblement
durant tot l'any 2007
s'estendrà
tot el territori
català.
Doncs
restarem atents
és una previsió
a mig i llarg termini
però aprofitant
que tenim entre nosaltres
el president del col·legi
de farmacèutics
podem afegir una previsió
a molt curt termini
de fet han organitzat
amb la secretaria general
de joventut
una jornada adreçada
a que la gent
sobretot jove
s'enganxi
a una bona alimentació
no?
Sí
sí sí
el dilluns a la tarda
presentem
aquesta taula rodona
en la qual es parlarà
que convé molt
que se'n parli
d'una bona alimentació
equilibrada
i que així com la gent
s'enganxa
a coses
que potser
no s'hi hauria d'enganxar tant
s'enganxa massa a la tele
i massa poc a la ràdio
per exemple
doncs que s'enganxi
també un menjar
més
més equilibrat
més racional
més adequat
als temps
en què es viu
amb millors nutrients
i sobretot
a no
acompanyar això
d'un menjar
excessivament ràpid
de totes les mesures
higièniques
que acompanyen
a una bona alimentació
els nivells
els nivells d'obesitat
als joves
ja ho sabem
diuen que és
l'epidèmia
de la societat moderna
que ha augmentat
el nombre de joves
amb problemes
no d'una miqueta
de sobrepès
que això ha passat
tota la vida
sinó d'obesitat
com una patologia
seriosa
abans
abans
amb micròfon
tancat
parlàvem
dels hàbits
i dels hàbits
alimentaris
a Inglaterra
i l'altre dia
vaig quedar sorprès
que vaig agafar
l'avió
a Reus
i estava
ple d'anglesos
i jo no havia vist mai
una propulsió
d'obesos
mòrbids
com els que vaig veure
que anaven
cap a Glasgow
i cap a Liverpool
potser hi havia
un 40%
de gent
no sé si és que era
el club
dels
dels obesos
de Liverpool
però és que era
horrorós
era una cosa
impactant
molts greixos saturats
poca fruita
poca verdura
es fa molt allò
de la marca
de la dieta mediterrània
però jo crec que sí
que sabem
no saben el que tenen
sí que sabem
el que tenim
el que passa
que ho hem de saber cuinar
i integrar-ho a la nostra vida
que és el que proposen
que proposem dilluns
i també
una sèrie d'hàbits
que s'han de combatre
d'aprendre les coses
amb una mica més de calma
de no voler fer
dues coses alhora
després de l'una
fer l'altra
fer uns 20 minuts
de migdiada
després de dinar
i bé
no ho sé
descansar una mica
de tant
aquesta jornada
és oberta a tothom?
és oberta a tothom
i la fan el dilluns
a la seu del col·legi
el dilluns a la tarda
a les 6 de la tarda
a la seu del col·legi
del carrer Enric Dussó
darrere a Tarragona Ràdio
darrere al diari de Tarragona
aquí al costat
molt bé
doncs intervindran
diferents ponents
especialistes
hi haurà una acció poètica
de la pell del llavi
que afortunadament
sona a tot arreu
tenim una gran sort
en aquesta ciutat
de comptar
amb aquest col·lectiu
capaç
de fer més amable
determinats temes
i a més
faran un berenar saludable
després
Sí, sí, sí
bé
hem estat
simbòlicament
una miqueta
hem estat fent
unes campanyes
a les escoles
d'esmorzar saludables
toca la tarda
doncs farem
un pan xocolata
doncs un berenar saludable
aquí a la postal
que vol divulgar
aquesta sessió
hi ha un estofadet
de verduretes
que
escolti jo ja
doncs
me'l quedaria
aquí mateix
en fi
són iniciatives
del col·legi de farmacèutics
algunes molt properes
en el temps i l'espai
com aquesta sessió
del proper dilluns
d'altres
doncs les anirem
contemplant
i ja va bé
fer-ho esglaonadament
perquè tots
ens anirem
acostumant
a aquesta nova manera
d'anar
a buscar
els nostres medicaments
Andrés Oriol
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
com sempre
i fins la propera ocasió
moltes gràcies a tu
i fins la propera
adéu-siau
ha arribat
ha arribat
l'hora de
posar el bacallà
en remull
Bacallant remull
el programa més
refrescant
del pop rock català
que el sol
que el sol
era el matí
de gust
amb una
col·les
ficciant
de dilluns
a dissabte
i de dues
a tres
de la tarda
Bona tarda
Bona tarda amics
ja ho veieu
està a punt d'arribar
l'estiu
i aquí a Ràdio Foron
ja hem encès
l'aire condicionat
perquè la veritat
és que fa
molta calor ja
i a més a més
d'encendre
l'aire condicionat
també hem agafat
el bacallà
l'hem tret
de la llauna
i l'hem ficat
amb remull
perquè estigui
ben frescat
bé
i ara
anem a començar
ja el programa
perquè ja sabeu
que és a més
el que ve
a l'estiu
Ei, ei, ei
Esther, Esther
a veure
tranquil·la, tranquil·la
Esther Avila
bona tarda
Hola, bona tarda
Com estàs?
Molt bé
Tal com hem dit
a la presentació
del programa
tendrem a vosaltres
Sorpresa
de tornar-me a sentir
Sí, perquè jo no sé
quan fa ja
que vas deixant
al seu moment
el bacallà
allà una bacallà
en remull
vam tenir el bacallà
durant moltes temporades
no?
Vam tenir moltes edicions
vam tenir diverses edicions
sí, sí
doncs no ho sé
quant ens fan
em sembla que em fa
el suficient
com perquè m'hagi
descomptat i tot
t'hagis descomptat
home, pel i què
tenies, eh guapa?
un rato
t'obríem
t'obríem el micròfon
i vinga, vinga
i vinga
i Déu-n'hi-do
i sempre com teníeu
coses que explicar
de la música en català
perquè a més a més
jo no sé
explica'm una mica
com et van enredar
com un dia
Esther Avila
va aparèixer
aquí a Radio Fòrum
en aquell moment
Tarragona Ràdio
ara
com va ser?
uf, doncs mira
va ser
perquè vaig sentir
un...
jo escoltava
Radio Fòrum
sí
bàsicament doncs
perquè ja
estàveu posant ja
molt de música
en català
i evidentment
doncs
era la música
que en aquell moment
doncs escoltàvem
escoltàvem jo
les meves amigues
i de més
i va ser
tot escoltant
un dia
a la ràdio
que vaig sentir
un anunci
en el que buscàveu
algú
doncs
per fer
locutor
a la ràdio
i allò que
bé
en aquella època
de adolescència
en el que dius
i total
a què he dedicat
l'estona
si no
i res
vaig agafar
l'autobús
vaig venir
cap a Tarragona
i
mira
m'hi vaig quedar
em vau acollir
vam fer una prova
me'n recordo
que
bé
que vaig arribar
a Radio Fòrum
que hi havia molta gent
que estava doncs
fent la
fent una miqueta
doncs no
la prova
del perquè
tot plegat
i no ho sé
alguna cosa
devia tenir
em vau trobar
alguna coseta
que us va fer gràcia
i em vaig quedar
a casa vostra
encantada de la vida
evidentment
va haver algun responsable
en especial
crec que sí
crec que sí
em va ser el responsable
que després
això s'allargués
també
i que de tant en tant
encara me vagis recordant
te'ns recordes
d'allò que feia?
qui és?
qui és?
el Lluís
el Lluís
jo no sé
si estàs a l'ocert
si m'enganyes
Lluís Marçal
bona tarda
hola
bona tarda
com estàs?
bé
passava per aquí
tu ets el responsable
m'està dient l'Esther
jo no sé
defensa't
no sé
bé bé
Esther
és el Lluís
el tinc en directe
aquí amb mi
hola Esther
hola Lluís
no estava preparada la cosa
eh
no estava preparada la cosa
jo passava per aquí
i m'ha dit que
havíeu d'entrevistar
l'Esther
i doncs m'hi apunto
ahi jo has dit
mira ja em quedo
veus?
sí
coses de la vida
escolta m'ha encantat
de sentir-te eh
igualment
una gran sorpresa
bé
sí
jo també quan m'ho ha dit
la Sílvia
que avui teníem
aquí a l'Esther
doncs bé
mira
coses de la vida
que hi ha coses que passen
la solitat
sí
mira tenia que
coincidir avui en el programa
i a més a més
tots dos
per parlar d'un tema
que jo crec que
en aquell moment
va portar molt de rebombori
molt de moviment
i que va ser que
potser que Tarragona
es adonés de tots els grups
que hi havia a la ciutat
i al voltant eh
però vore
jo m'agradaria puntualitzar
això sobre la responsabilitat
a veure
jo vaig tenir
la responsabilitat
de portar el programa
durant
el temps que va durar
les diverses versions
no?
la llauna
es queixat
en remull
etcètera
però em sembla que
el responsable de la selecció
va ser el Francesc Valls Calçada
ah d'acord
jo m'ho vaig trobar
fet la cosa
i tenim a l'altre costat
no no no
que era el director
aleshores de
de Radio Fòrum
no
em sembla que
aquesta vegada
que això sí que ja serà
ja seria massa
em arribo a tant
però no poc
no eh
parem-ho eh
parem-ho
a veure
els records que tinc
perquè això és de l'any 91
quan va començar tot plegat
i a veure
doncs són 20 anys
20 anys
20 anys justos
sí sí
jo no ho volia dir
que hi haurà gent
que podrà fer contes ara
tu que tenies
10 anys
en aquell moment
no
pensi
no
ens tenia 6 més
6 més
no
en tenia
doncs mira
quan vam començar
en tenia 15
15 o 16
anava per aquí
sí
bé
15
15
ja t'explotaven
ja
ja t'explotaven ja
ja t'ha fet treballar
molt a gust però
ja m'imagino
doncs sí
jo
a mi m'han encomanat
la tasca
de portar aquest programa
d'engegar-lo
i tot això
però
la feina de selecció
la va fer
al francès
molt bé
ara la resta de la culpa
de tot el que va passar
sí
és meva
perquè jo comentàvem un dia
fent referència
al músic a l'abast
de tots els grups
de música en català
que al principi
es donaven
que eren cantautors
que era la part
podíem dir més
entre cometes light
i després
quan va venir
la potència
del rock en català
us va enganxar a vosaltres
no?
amb el bacallà
Esther
sí
de fet
jo recordo
no?
de cop i volta
arribaven
allò que abans es feia
maquetes
no?
aquelles maquetes
que arribaven amb cintes
algunes inaudibles
o aquells discos
petitets de promoció
no?
de les petites companyies
que venien
i diien
mira no?
o arribava el Lluís
i diien
mira mira que hem arribat
no?
quan ens ho posaves
i després
igual
al cap de sis mesos
o d'un any
no?
doncs aquella gent
ja havien gravat un disc
tu els havies fet una entrevista
ells havien vingut encantats
i després te'ls trobaves
ja a dalt dels escenaris
acompanyant bandes
sí
sí
no?
i deies
ostres
fa ben poc
que els teníem aquí
i que tenien
tot el temps del món
i disponibles
pel que fes falta
i ara m'hi t'ls en són
no?
doncs mira
això que acabes de dir
Esther
ve a compte
d'aquest fragment
que hem passat
del bacallà
això era el primer programa
que es va fer
del bacallà
en remull
que va ser
em sembla un 17 de juny
del 91
la versió estiu
aleshores tu començaves
presentant el programa
i el primer grup
que donaves l'entrada
era el Terrado 26
que després
es convertirien
en Whiskins Collons
i després
més endavant
només Whiskins
no?
i un grup que
començant
amb aquest Terrado 26
doncs
has de venir
doncs Whiskins
un grup de referència
i tant
i segurament
la de gent
que haurà passat
Esther
i que potser
ara no estan directament
en cap de cartell
però que formen part
de grups de música
que tenen el seu
ser renom
no?
i tant
jo
a veure
jo recordo
per exemple
així doncs
els que han quedat
no?
n'hi ha doncs
que han quedat
i que continuen tocant
i que
o si no
continuen tocant
doncs
que han quedat
doncs
una miqueta
per sempre
en aquells reculls
doncs
que s'han anat fent
no?
però
d'altres grups
doncs
ara mateix
a mi em venen
cap dos noms
no?
que
tristament
per exemple
jo els he buscat
a l'Spotify
i no hi són
vull fer una reivindicació
molt bé
digues
digues
sí
jo els recordo
amb molt de carinyo
els bars
home
no?
sí
com a músics
com a persones
com a cantant
com a cantant
una gran veu
una gran veu
sí
i després
els tancat per defunció
ostres
aquests sí que van tornar
van tornar
van tornar
van tornar
van tornar
l'any passat
van fer un amago
de tornar
un parell de concerts
sí
un moment
doncs
ara us he de donar
la notícia
segurament que ja la sabeu
però el grup que ha tornat
enguany una altra vegada
amb 9 disc
és la gran aventura
sí
ostres
la gran aventura
ara t'ha vingut present
perquè també va ser
un d'aquells
ara m'ha vingut
sí sí sí
jo estic al cas
plegat
i dius
mare meva
una altra vegada
fa molt de temps
i un que tornarà
doncs que tothom
també sap
sopa de cabra
home sí
que tornarà
a posar-se
per alguns concerts
determinats
han dit
sí
però bé
tornarà
el sopa
el sopa
sí
sí sí
aquest
que me n'he entrat
hasta jo
aquí arribo
no Esther
aquí arribo
doncs estic d'acord
amb tu Esther
grups com aquestos
que costa de trobar
a la xarxa
a internet
i això que es troba
de tot
però grups com bars
o tancat
per defunció
que en el seu moment
van ser
van ser un referent
dins de la música catalana
perquè
conreaven diversos estils
no era el pop rock
típic
sinó
els bars
amb aquella
toc de blues
i els
tancat també
en certa manera
en aquestes serrels
així
es feia
de rock català
una mica diferent
més variat
més qualitat
vaja
companys
la de concerts
que haureu patit
i haureu viscut junts
no?
ostres
Esther
ostres
crec que acabo de tocar
el punt
ostres
vam voltar a mitja Catalunya
mitja?
tota
això per donar
no diguis mitja
que jo li dèiem a ma mare
que anàvem tota Catalunya
a veure si ara
es descobrirà tot
i això per donar
de menjar el programa
el bacallà
sempre estava farcit
d'entrevistes
perquè ens voltàvem
la seca
la meca
i les baixes d'Andorra
que diré
doncs sí
i alguna d'aquelles coses
jo per exemple
poso per exemple
vaig anar
a falseta
a un concert
vaig arribar
vaig gravar
això de gravar
entre cometes
arribo al cotxe
i
el paus
de la gravadora
estava posat
l'entrevista
els un papa
en aquell moment
va morir
quantes vegades
s'ho haurà passat
alguna cosa
potser no igual
però semblant
Esther
Lluís
a mi
a mi
a mi
a mi
a mi
a mi
a mi
a mi
a mi
a mi
a mi
a mi
a mi
a mi
home
alguna
no
també
sí que ens va passar
poder alguna vegada
alguna
jo
home
jo recordar de dir
ostres on és l'entrevista
jo Lluís no me'n recordo
però bueno
sí
doncs bueno
d'intentar entrar
bueno
d'entrar en els baques
d'intentar trobar el grup
que el grup era aquí
que el grup era allà
a veure on
no els podíem arreplegar
per fer-los una entrevista
no
havia d'haver-hi un moment
no me'n recordo
on va ser
va ser
en algun concert
a Barcelona
recordo d'anar
a entrevistar
els
el Sau
em sembla
havien tocat el Sau
i no sé qui més
i a mi no em deixaven pensar
pensant que era un grupi
no?
i no em deixaven pensar
ell i el Lluís
no no
va amb mi
sí sí
coses d'aquestes
sí
és que eres molt jove
a més a més
era un grupi
però jo estava
camuflada
de periodista
eres una infiltrada
el grupi
era una infiltrada
clar
vaig dir
com ho puc fer això
i vaig dir
calla
saps què?
aniré a la ràdio
i així un carnet de ràdio
jo ja ho havia vist
entraves de tot arreu
sí
i a més a més
pillaves barra lliure
també
de tant en tant
no?
de tant en tant
això no ho vaig pillar mai
què passa?
home però
això
s'havia de saber fer
dona
clar
devia ser això
no és el capnet
no serveix
ahir el va castreix
els camerinos
dels grups
a aquells temps
suposo que ara
et segueix passant
el mateix
però nosaltres vam viure
a aquella època
compartíem gaire bé
tot la beguda
els que fumaven
els cigarros
bueno
entre altres coses
entre altres coses
entre altres coses
no però sí que
sí que et recordo
molt de carinyo
aquesta
a més a més
haver tingut
després amb el temps
el fet d'haver tingut
aquesta oportunitat
de conèixer
d'haver sigut part
no?
perquè crec que
no el coneixem
des d'aquí a Tarragona
nosaltres vam ser
part
partícip molt important
no?
d'aquesta explosió
del joc en català
i haver participat
i haver-hi participat
d'aquesta manera
no?
i fins i tot
haver conegut
els grups
més a l'altre
d'aquella
d'aquella imatge
no?
que llavors
es van haver de construir
i de més
i veure també
la
i veure també
i viure la realitat
no?
la realitat
o sigui
de veure'ls i
doncs coi
les cares cansades
el divendres
havíem tocat en un lloc
el dissabte
anàvem a tocar
en un altre
entre setmana
fent no sé què
i deies
de fet
no?
que
aquest glamour
aquesta
aquesta cosa
no?
d'anar de concert
i cap aquí
i cap allà
i els artistes
i això
doncs bueno
no deixava de ser
també una
una
una feina
una feina
no?
i per tant
i que comportava
doncs
igual doncs bueno
igual
el bateria
volia estar
en un altre lloc
i havia d'estar
en aquella festa major
perquè l'havien contractat
no?
correcte
i bueno
i nosaltres
doncs això
tombant de concert
en concert
agafant-la
no?
la carretera
el plànol
a veure on és
ni t'imagines
on vam arribar a anar
digueu-m'ho
digueu-m'ho
toque no sé qui
o no sé on
i dius
però això
on és?
jo vaig fer
una gran conegència
de la geografia catalana
que veus
hagués anat
en aquell moment
el GPS
sí, sí
ostres
era jo
era jo el GPS
ah tu eres el GPS
i jo anava assenyalant
amb el plànol
cap aquí
cap allà
tira la dreta
tira l'esquerra
veus aquí
els pobles
que vam arribar a conèixer
i el que me queda
el record
és que nosaltres
ens presentàvem
doncs això
com a periodistes
de Tarragona Ràdio
bé aleshores
Radio Fòrum
que era una emissora
musical de Tarragona
esclar sentia el nom
de Tarragona
ens obrien les portes
gairebé sempre
sí, sí
però ho tenia
algun problema
aquest gairebé
sempre m'impulsa
precisament
a preguntar-vos-ho
l'Esther me deia
que clar
que me la veien tan jove
deia no, no, no
a veure tu no pots ser
periodista
però clar
segurament que alguna vegada
a veure, vas a una cosa
que vam aprendre
sobre la marxa
a l'hora d'entrar
als concerts
i primer anaves
a l'organització
del concert
i miraves
doncs
i impressionava
el fet que venies
a una emissora
d'una ciutat
com Tarragona
i la majoria
de vegades
doncs colava
la cosa
i ens hi s'ha passat
colava
però sí
no, no teníem
no teníem problemes
però quan la cosa
se resistia
havies de saber noms
no, noms
claus
els noms dels managers
dels grups
que hi havia
i aleshores a l'altre
deies
escolta, pots avisar
a Pepito
a Folanito
que era el manager
del grup
que tocava
i ens coneixíem tots
perquè era com
una gran família
i sortia l'home
i sí, sí
aquestos
i s'has passat
i bé
pràcticament
sempre ho vam aconseguir
m'imagino la vostra agenda
Esther, Lluís
l'agenda de noms
precisament per qualsevol
ja quan sorties abans
ja miraves aquella agenda
de dir
a veure
si anem al concert
per exemple
dels Lacs en Busto
hem de cridar
a tal persona
si anem al concert
de tal lloc
a tal d'altra persona
almenys per tenir
una noció
d'aquí havíeu de fer
teníem això molt controlat
i podríem dir
que això
que vam viure
com diuen
aquella expressió
que ha fet fortunes
millors anys
de la nostra vida
visquent
l'hem volgut
del Roc Català
al començament
perquè
com deia l'Esther
les coses
eren molt precàries
pensar que els concerts
no són
o no eren
com són avui dia
ja en sales especials
sinó que es feien
en polisportius
amb discoteques
en lloc
que no estava
el país
no estava preparat
per això
ara sí que en sales
especialitzades
però aleshores
llocs així
que et trobaves
que es cambriron
eren els lavabos
del polisportiu
sí, sí, sí
i depèn de quins antros
perquè
diguem-ho
que els polisportius
encara eren de 100
però és cert
segurament
que algun que un altre
vareto
d'aquells
que organitzaven concerts
que també vau arribar
a anar-hi
per poder entrevistar el grup
en algun també
però això dels polisportius
serà
o sigui
amb l'abonança econòmica
que hem tingut
ara els polisportius
són tots dignes
clar
en aquell moment
que ojo
és que estem parlant
de l'any
91
fa 20 anys
ha canviat
i bé
era
no sé
era molt
era molt entranyable
però
però que fins i tot
hi havia moments
jo crec que hem vist
nosaltres hem vist grups
memorables
tocant davant
de 50 persones
també
sí
sí
és a dir
arribar
tampoc cal dir noms
però arribar al concert
d'algú
allò que després
memorable
que ha omplert palaus
no
sí
i
tu arribes allà
i dius
m'he equivocat
de concert
i hi ha 50
clar
marxes d'aquell poble
que coneixes 50 persones
i ara la pregunta
com s'explica això
en l'antena
perquè doni la sensació
de no mentir
per a aquells
que ens escolten
que dius
ostres
com expliques
i vens
que el concert
no ha estat un èxit
però que ha estat bé
Esther
com es ve això
després en l'antena
com s'explica
un concert
d'aquesta manera
home
perquè normalment
vaja
jo
si més no
els recordo així
de dir
però si no podies parlar
de la gent
parlaves de l'actuació
que havien fet
et quedes amb el grup
i ja està
és això
jo crec que era una època
en què ni que n'hi hagués 50
la vinguda
d'aquells 50
s'agraïa tantíssim
que la dedicació
i l'espectacle
era el mateix
llavors
és això
tu vivies l'espectacle
igual
n'hi hagués 50
i n'hi hagués 2.000
i tant
després doncs
els concerts
eren
com ho diria
el plantejament
dels concerts
no era com avui dia
per estils
per exemple
jo què sé
si ve a actuar
un determinat grup
que fa
un determinat
tipus de música
el teloner
va de la mateixa corda
més o menys
jo què dius
si és rockabilly
doncs ja triaràs un teloner
rocabilly
perquè tingui alguna cosa
a veure
aleshores allí
era un poti poti
hi havia diversos estils musicals
des de rock més dur
des de rock en blues
etc
i l'únic denominador comú
era que cantaven en català
i aleshores
una barragem
una barragem una mica estranya
esclar
i el públic
era també molt
heterogènic
perquè esclar
segons les seves preferències
doncs
tenien tirada per més
un
i ves que un sortia
un s'abuitava més
la platea
sortia l'altre
hi havia més gent
perquè esclar
no era
no era una cosa homogènia
l'única
que lligava
era el fet
de cantar català
però esclar
era el moment
que s'havia de lluitar
per això
sí
és una miqueta
tot el moviment
també
tota una mica
tota la mogut
va venir precisament
per aquí
també
era venir
pel tema de la llengua
el rock atabà
pel tema de la llengua
i llavors
després bé
a partir d'aquí
començant a sorgir
tot un seguit de grups
i hi ha tot un seguit
de gent
que decideix
escoltar
música
cantada en la seva llengua
que llavors
evidentment
anaven
al concert
perquè
bueno
un grup t'agradava més
i els altres
també els feia
també els seguies
sí
evidentment
perquè era el moment
que s'havia reivindicat
tot el fet de la llengua
de cantar en català
i bé
la gent doncs
a veure
no marxava
però el que passa
que era això
que a 20 anys vista
que avui dia
més o menys
s'enormenïtat la cosa
dius
ostres
és una mica estranya
aquesta fórmula
però esclar
eren els temps
que vivíem
t'estava tot per fer
saps
jo me'n recordo
perdona
Massarí Lluís
jo me'n recordo
dels típics concerts
en els quals
sempre juntaven
la gran majoria
de vegades
un sang traït sau
sí
sang traït sau
sopa de cabra
això mateix
sang traït i sau
sí
o algunes vegades
era pet
sang traït
i sopa de cabra
o l'ac sang gusto
i sempre
juntaven els tres
però Sílvia
i com t'avesteixes
per anar a veure això
això què te poses
què te poses
què te poses
bueno alguna cosa
multiuso
jo saps que sempre
anava de negre
per al primer grup
una segona
sempre anàvem de negre
així no era el problema
exacte
negre per la part
de sang traït
negre per la part
de pets
negre per la part
de l'ac sang gusto
així no hi havia problemes
el que passa que sí
el que deia el Lluís
és veritat
clar la gent que venia
per sang traït
clar notaves
la gent més heavy
una mica més peluda
una mica més peluda
diguem que tenia
una miqueta més de melenes
no
exacte
i després desapareixien
bé
però el que passa
com diu l'Ester
feien costat
no la sap gent del tot
s'anaven a la barra
donant suport
al segon grup
a la barra
doncs a la barra donant suport
escoltem
i així ens es van fer també
coneixences molt curioses
és veritat
d'allí han sortit parelles
molt curioses
també
eh
des de la nena
que anava a escoltar
el sau
és veritat
el pelut
que anava a escoltar
a sang traït
i mira
i que et trobaves cantant
el boig per tu
exacte
i n'hi ha que encara hi són
eh
i que encara hi duren
eh
i que encara hi duren
exacte
però jo recordo
que poder hi va haver
no sé si el Lluís
estarà d'acord amb mi
amb el tema de concerts
no tant poder
amb el tema dels discs
i una mica de tot
el que era la producció
en aquell moment
però sí que per exemple
el concert
que es va fer a Reus
el de 12 hores
de repassant de l'A
els 10 de Roc en Reus
sí
exacte
que va ser
em sembla que el mateix any 91
sí
el mateix any 91
o l'any
no no
l'any 91
perquè va ser el mateix any
que es va fer
el Palau Sant Jordi
també
quina memòria que té el Lluís
eh
el Lluís ho té tot apuntat
és una màquina
és de por
sí
perquè a veure
un dels motius
que van dir
que tornaven a fer el concert aquest
al Palau Sant Jordi
Sopa de Cabres
era per recordar
els 20 anys
aquell concert
o sigui
apunta 91
2011
això
aquest 20 anys
o aleshores
truquillos
ho tinc tot apuntat
home
tot sigui eh
i ara me fa patir
tot
però és una miqueta això
no
va fer com una mena
de
de
de trencament
no
amb aquest tema
aquella
aquella esplanada
arreus
el camp dels redis
sí
el camp dels redis
que no deies
em sembla
en el que
doncs bueno
es va concentrar
moltíssima gent
no
i va ser com el primer
jo crec recordar
que podria ser
el primer gran experiment
no
potser sí
sí
és veritat
és veritat
a més
després es va tornar a repetir
no sé si dos o tres anys després
i ja es va deixar
ja es va deixar
que va haver
la davallada
ja també
del que és la música
així en general
en català
i es van quedar
volíem dir
els grans magmes
musicalment parlant
i els altres
doncs quedàvem així
com de segones
no
doncs sí
que es va notar molt
sí
el de la davallada
jo per exemple
doncs una mica
també ho entenc
recollint una miqueta
el que dèiem abans
era un moviment
que sorgia
poder no tant
per l'interès musical
amb tots els grups
sinó per aquesta novetat
de tenir uns grups
que cantaven música actual
que podies conèixer
i que cantaven en català
llavors clar
tota aquesta barreja
evidentment
i aquest boom
que hi va haver
amb molts grups
de molta mena
a més
alguns amb molta qualitat
d'altres
doncs la veritat
doncs podíem poca
però
tot aquest boom
evidentment
com a qualsevol novetat
jo crec que a poc a poc
es va anar desmuntant
perquè ja cadascú
ja sí que anava escollint
no
aquells grups
doncs què
per l'estil
pel perfil
doncs
li agradaven més
ja no calia anar-ho
a seguir tot
a més a més
segurament que també
d'alguna manera
és el que passa
que hi ha el boom
i hi ha
com a passa
a l'inici de la emissora
en si
un dia ens ho explicaves
Lluís
que va haver gent
que apareixia de tot arreu
i després clar
la gent va començar
a difuminar-se
d'alguna manera
i també va passar això
a la música
com passa potser
a tots els terrenys
que ara en principi
s'hi aboca a tothom
però després ja
hi ha una espècie
com de correctiu
i cadascú
va posant-se al seu lloc
de diferent manera
aquesta és la paraula
totes les coses
se posen al seu lloc
exacte
i aquí
lligant tot plegat
voldria fer
una vindicació
del fet
no me'n cansaré
de fer
sempre ho he dit
de les emissores municipals
a la tasca
que vam tenir
a l'hora de recolzar
aquest tipus de música
perquè les emissores
diguéssim
amb més poder
que seria
la Catalunya Ràdio
o les privades
no s'hi van fer res
perquè consideraven
que era una cosa
de poble
i nosaltres
s'hi vam implicar
i fins al punt
que em sembla
que el bacallà
en les cibeses versions
el bacallà
la llauna
en remulles
caixetes
etcètera
em sembla
que el primer programa
de ràdio
d'aquesta casa
fet amb cara i ulls
perquè teníem
un director
teníem
dues presentadores
teníem fins i tot
una persona
que s'encarregava
de la producció
el Francesc Fàbregues
no sé si te'n recordaràs
doncs sí
que ens recordem
o sigui
un programa
fet en estructura
de municipal
però estructura comercial
i en això
podem estar bastant orgullosos
a més a més
jo ho deia
al principi
i si no ho dic ara
vau ser pioners
perquè jo crec
que un programa
fet i realitzat
com ho fèieu
no es podia sentir
a Tarragona
segur
potser a Barcelona
sí
potser a Girona
sí
potser a Lilla
sí
però aquí a Tarragona
a casa nostra
i vestits de Tarragona
com ho portàvem
jo crec que poca gent
podem estar orgullosos
doncs sí
Esther
no ens queda gaire temps
jo no sé si ens queda
alguna coseta més
per afegir
doncs
bueno
ara
i precisament
també
replegant una mica
el que dèiem
no ens podem oblidar
de la Sandra
home
la Sandra
l'altra presentadora
és veritat
sí
també va estar aquí
sí
al principi
donant
també
apuntant-se
en aquesta aventura
sí
perquè recordem
que hi havia
diferents horaris
sí
a tu et tocava
els caps de setmana
o com ho muntàveu
a mi em tocava
els dissabtes
els dissabtes
jo feia dissabtes
però a veure
la cosa va començar
que la Sandra Quadrado
va començar
de llum a divendres
el va callar la llauna
i arribava el dissabte
i ho feia l'Ester
aleshores
quan se va acostar l'estiu
la cosa va canviar
l'Ester va agafar
el va callar en remull
ho feia de llum a divendres
i el dissabte
ho feia la llauna
amb de just
exacte
déu-n'hi-do
sí
sí
jo no sé
si és pitjor el rebell
que la malaltia
que el contracte
no el vas mirar bé
la setmana
era molt llarga
l'Ester
se va carregar de feina
perquè va agafar
la part
responsabilitat
sí
perquè l'estiu
és quan hi havia més concerts
i menys moguda
i aleshores
és quan va agafar
més responsabilitats
doncs Ester
espero que algun dia
ens puguem veure
eh
face to face
cara a cara
no per telèfon
i a veure si podem
rememorar
a veure si podem rememorar
aquests
20 anys
que ho has dit Lluís
doncs sí
aquests 20 anys
diguem-ho
ostres
diguem-ho
ara per anar bé
teníem d'acabar
amb el fa 20 anys
que fa 20 anys
del Joan Manuel Serrat
però no
no
no ha agafat una altra gent
que eren els 972
te'n recordes dels 972
ostres
els 972
és que a més era
passar per aquí
perquè em torneu a passar
la llista
la llista que fiem
perquè clar
hi ha grups
no ho hem dit
al bacallà
hi havia una llista d'èxits
eren els 10 del bacallà
i la gent votava
i bé
trucades telefòniques
estava molt bé
us dic una cosa
necessitem una altra entrevista
jo no sé si tinc l'excusa
perfecta
per convidar-vos un altre dia
i si l'Ester pot venir aquí
i acabar de parlar
ja això
faig la invitació
agafeu-la
quedeu entre vosaltres
si voleu
o jo organitzo el que sigui
i tornem a fer
aquesta entrevista
però in situ
aquí
fem els 10
dels bacallà
no home no
no fa falta tant
dona per l'amor de Déu
que aquest programa
s'acaba al juny
a veure si abans del juny
us podem tornar a ajuntar
molt bé
d'acord
vinga
gràcies
moltes gràcies
a tu
bona tarda
bona tarda
a rebeure
i Lluís
a tu te'n necessitem
per un altre capítol
ja saps no?
sí
que són els capítols
precisament que hem de tractar
més intensament
i entrar
per la part de
aprofundir una mica més
exacte
com es va fer
com es va estar tot plegat
aquest bacallà
el que sabia
que és el bacallà
la llauna
o el bacallà esquixat
o el bacallà en remull
però tots aquests bacallà
en remull
a fresca
ve de tot
i va haver de tot
gràcies Lluís Danau
bona tarda
sempre que s'acosta
mira't de marxar
mai ho aconsegueixes
tindràs que canviar
de cop et sorprenen
amb algo genial
flors de patinada
polvo dins del mar
l'has de deixar
no pots lligar-lo al teu costat
l'has de deixar
agafa el si vols
només de pas
és difícil que tu digui jo
que deixo ser por
però alguna cadena
també en tot el cor
mirem de parlar-ho
és cosa de tot
no m'importaria
si no fossi un gos
l'has de deixar
no pots lligar-lo al teu costat
l'has de deixar
agafa el si vols
moment de pas
molt bé
molt bona tarda
comencem aquests 25 anys de ràdio
25 anys de música
amb aquesta cançó del Debbie Gibson
recordem que aquesta setmana estarem recordant l'any 1989
un any en el que ens van portar temes com aquest Lost Injurice de Debbie Gibson
i'm soren like the wind
is it the love
that I am in
i can't wait
in a glass
is in this
what's called romance
and now I know
cause when I'm lost
I can't let go
I don't mind not knowing
knowing what I'm headed for
you can take me to the skies
it's like being lost
in heaven
when I'm lost
when I'm lost
in your eyes
I just feel
don't know why
something's there
we can't deny
when I first knew
was when I first looked at you
oh I can't find my way
if salvation seems worlds away
I'll be found
I'll be found
when I am lost
when I am lost
in your eyes
oh
I don't mind not knowing
not knowing
what I'm headed for
what I'm headed for
you can take me to the skies
it's like being lost
in heaven
when I'm lost
in your eyes
I'm crying
me
in the place
he's in this
what's called romance
while he's there
l'any 1989
va arribar a ser número 1
durant moltes setmanes
aquesta cançó
segur que la recordareu
l'any 1989
els 25 anys de ràdio
25 anys de música
seguint el seu camí
ara després de l'artista
després de l'artista internacional
amb un d'estatal
amb un grup que potser no us sonarà
anomenat Los Locos
però sí que us sonarà la cançó
Lección de baile
Si me quieres escuchar
tengo algo para ti
oh yeah, oh yeah
sé cómo hacer bailar
no es preciso controlar
todos los pasos que das
de más, de más
dónde vas a ir a parar
no me quieras desquistar
ya conozco el lugar
fugaz, fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
fugaz
empare
fut
fugaz
fugaz
fugaz
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!