Fins demà!
La setmana passada criticava la visió simplista i poc rigorosa
que un llibre de recent aparició farà sobre la Sardana,
tant des del punt de vista històric, abonant el tòpic divulgat per certs actors
que asseguren que l'expansió d'aquesta dansa va ser deguda a una mena d'imposició,
com a mínim generós patrocini d'institucions i determinades classes socials,
com des d'una perspectiva més actual, presentant-la com qualcoma estàtic conservador
i on les iniciatives renovadores, o que poden impulsar noves vies de desenvolupament,
són més aviat anecdòtiques, tot si tant només el cas del músic Jordi Molina.
Jo no posava exemples, però em permetia d'entendre que mirant enrere es veu
que les coses han anat d'una altra manera,
i que sempre hi ha hagut gent amb ganes de fer coses diferents,
tot i que és ara, quan d'iniciatives d'aquesta mena n'hi ha més que mai.
Són ben variades i en ocasions notablement engrescadores.
Esclar que hi ha parts importants del sardanisme clarament conservadores.
Això és així perquè no estem parlant de quelcom monolític i uniforme,
tot el contrari de com alguns pretenen presentar els sardanistes,
entenent per sardanistes aquells qui, en major o menor mesura,
es mouen al voltant de l'activitat d'aquesta dansa,
des del músic, el directiu, el ballador compulsiu,
aquell que ocasionalment només escolta davant d'una cobla.
No es tracta ara de fer una relació completa de les propostes o realitats
que representen aquesta altra part més vital de la sardana,
però podem posar-ne alguns exemples.
Als xous de la cobla contemporània,
les versions de músiques ben diverses,
com les que ens explicaven fa poc gent de la cobla marinada en aquest programa,
per la qual caldria afegir-hi les de les cobles
Jovení Bola de Gramunt, Flama de Farnés, Bisbal Jove, Sant Jordi, etc.
També les múltiples incursions i instruments de cobla
en l'obra de cantautors, grups de folk, música clàssica, jazz,
podríem citar els nous concursos de punts lliures,
la cluenda del campionat que s'anuncia a valls, etc.
Sortosament, hi ha qui sí que ho veu d'aquesta manera,
tot i no estaria implicat de manera directa.
No us perdeu en aquest sentit el número que és més
de la revista Descobri Catalunya.
Molt bon dia, tothom.
Bon dia, benvinguda novament al programa, Maria Rosa.
Sí, sí. I en veu.
Ah, sí, perquè ho hem de dir,
la seva absència la setmana passada
és allò que passa a vegades,
que et quedes sense veu.
Molt malament, eh? Molt malament.
Però vaja, torrem a ser aquí.
Mal de mestres, diuen, no?
Sí, es veu que sí, no?
Es veu que sí.
Però ara feia temps, ara feia temps que no em passava.
Però mira, torrem a ser aquí.
Doncs feliçment retrobada en el programa,
aquest un dos i seguit,
número 740,
Sardanes, Svars, Música Paracobla,
la sintonia de Tarragona Ràdio,
cada sette al migdia,
i avui amb la Sílvia al control de so,
i la Maria Rosa i un servidor.
I l'Àngel.
En la presentació, guió, etc.
i tot això que fa possible aquest programa,
que, com deia, cada setmana
intenta posar-vos el dia
de l'actualitat del món de la Sardana.
Què tal, comencem?
Comencem, com sempre, no?
Amb el sumari, som-hi.
Som-hi.
Què us he de dir?
És carnaval, prou evident,
prou que ho sabeu tots,
i insistim...
Però no has vingut disfessat?
No, avui no.
Ah, avui...
Jo tampoc no.
Com?
No hi ha rondebilitat,
perquè no em veu massa gent.
Això s'ha d'aprofitar,
però, bueno...
Bé, doncs, què passa?
Amb la Sardana,
doncs, el carnaval representa això,
un parèntesi, no?
Només allò que diem sempre dels músics,
que és quan fan...
Perdó,
els canvis de plantilles, etc.,
sinó també, doncs, per l'activitat.
L'activitat, doncs, és mínima.
Tot i que, això també ens agrada dir-ho sempre,
mai arriba a ser punt zero.
Això ho notarem a l'agenda,
però sabem que les entitats segueixen treballant,
estan acabant d'enllestir la temporada,
i aviat podrem parlar de moltes coses en aquest sentit.
De moment, nosaltres seguim amb la Sardana de l'any,
segona eliminatoria de semifinals,
després les notícies.
Reprendrem un tema que vam apuntar en un anterior programa,
amb unes jornades de músics a Torroella
sobre la problemàtica dels músics i de les cobles orquestres,
i mirarem, doncs, de fer-ne cinc cèntims més,
no tan lleugerament, tan de passada,
com ho vam fer en aquell anterior programa.
I una ballada a Sardana és un concert, més exactament,
un concert que se celebra cada any, des de fa vuit, crec,
i tot i que ens queda una miqueta lluny,
ens agrada remarcar-ho,
perquè intenta celebrar el Dia de la Dona Treballadora
amb un programa únicament, exclusivament,
amb sardanes de dones, fetes per dones,
i valdrà pena parar-hi atenció
per veure quin és l'estat de la qüestió en aquest sentit.
Si hi ha dones que fan sardanes avui en dia,
doncs, crec que sí.
I parlarem d'una d'aquelles activitats diferents
que surten del normal,
que, sobretotament, podem insistir força darrerament.
Ara és la Cobla Flama de Farnès,
que ha juntat un munt de solistes,
d'instrumentistes de més enllà del món de la Cobla,
però dins l'àmbit tradicional,
i per fer coses conjuntament.
I tornant aquí a la ciutat de Tarragona,
a l'àmbit de la demarcació de Tarragona,
l'obra social de Caixa Tarragona,
ja sabeu que cada any munta
aquesta mena de gran muntatge, diguem-ho,
en el més bon sentit de l'expressió,
que es diu tu ajudes,
i, en definitiva, que es tracta que els clients,
d'aquesta entitat de Salvis,
decideixin on volen que es destinin els diners
que aquesta fundació atorga a entitats de tota mena.
En parlarem, evidentment, a les notícies.
Tindrem xafarderies, si el temps ens ho permet,
i altres músiques.
Tot això fins a la una de la tarda.
Sardana de l'any.
Aquesta setmana, el concurs de Sardana de l'any
ens ofereix la segona eliminatòria de semifinals.
Seran dues sardanes que escoltarem
en versió de dues tirades de curs i dues de llars,
de les quals ens sortirà una de les finalistes,
que serà el proper 28 de maig,
al Teatre Auditori de Granollers.
La primera sardana d'avui és Sant Grau Atossa,
de Xavier Forcada,
que interpreta la cobla ciutat de Girona.
La primera sardana d'avui és Sant Grau Atossa.
La primera sardana d'avui és Sant Grau Atossa.
La primera sardana d'avui és Sant Grau Atossa.
La primera sardana d'avui és Sant Grau Atossa.
La primera sardana d'avui és Sant Grau Atossa.
La primera sardana d'avui és Sant Grau Atossa.
La primera sardana d'avui és Sant Grau Atossa.
La primera sardana d'avui és Sant Grau Atossa.
La primera sardana d'avui és Sant Grau Atossa.
La primera sardana d'avui és Sant Grau Atossa.
La primera sardana d'avui és Sant Grau Atossa.
Sant Grau Atossa.
La primera sardana d'avui és Sant Grau Atossa.
Sant Grau Atossa.
Sant Grau Atossa.
Sant Grau Atossa.
Sant Grau Atossa.
Sant Grau Atossa.
Sant Grau Atossa.
Fins demà!
Aquesta era la primera de les sardanes de la segona eliminatòria de semifinals de la 22a edició del concurs La Sardana de l'any.
Recordem, tal com vam anunciar la setmana passada, que les entitats associades a la Federació Sardanista de Catalunya ja poden reservar les entrades per a la final del proper 28 de maig a Granollers.
Es poden obtenir el preu especial de 15 euros durant tot el mes de març. Les localitats, per al públic en general, tindran el preu de 22 euros i a partir de l'abril les entrades es podran comprar només per a l'entrada també a 22 euros.
Serà bo anunciar el telèfon de la Federació Sardanista de Catalunya, ens organitzador del concurs, que és el 93 319 76 37. També es pot utilitzar el següent correu electrònic, info arroba fet punt sardanista punt cat.
Dit això, anem a veure quin va ser el resultat de la primera eliminatòria de semifinals, a més, el passat cap de setmana.
La primera sardana, per Lionel Roig, de Joaquim Sons, va rebre 438 vots, mentre que a la segona, l'Ausea Vilana, de Josep Antoni López, en tingue 331.
La primera finalista segura és, doncs, per Lionel Roig, de Joaquim Sons.
I ara anem a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
És l'encís del Ripollès, de Josep Coll, interpretada per la Cobla Marinada.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
i ara a escoltar la segona sardana d'aquesta setmana.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Recordeu indicar quina és la sardana per la qual voler votar, evidentment, i indispensable les vostres dades personals.
Nom i cognoms, telèfon de contacte i DNI.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.


Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tal com vam anunciar aquest febrer,
Can Quintana Museu de la Mediterrània,
de Torroella del Montgrí,
va organitzar un programa de reflexió
sobre el món de les cobles orquestres.
Aquesta activitat va oferir dues ponències
i es va realitzar amb el suport del músic Jordi Molina.
L'objectiu era remarcar la figura del músic
que integra aquesta formació musical,
ja que, segons Antoni Rovira,
és director del museu,
és un ofici que té un passat
i és exemple d'un patrimoni musical importantíssim.
Ara bé, la part més destacada de tot plegat
és que s'han realitzat unes jornades
que passaran a ser anuals.
Aquest fet posa de nou de manifest
la importància que té el món de la coble orquestra
i el poc interès d'estudi que ha rebut fins ara.
La primera de les activitats
va plegar tota una sèrie de músics representatius
del sector com Martí Camós,
Francesc Assú,
Anna Costal, Antoni Mas i el propi Jordi Molina
per parlar del tema de fer de músic
a una coble orquestra.
Cadascuna d'aquestes figures
va portar una perspectiva diferent
ja que, per exemple, l'Anna Costal
va parlar del fet de ser dona
en aquest món de músics
mentre que l'Antoni Mas va tractar
sobre com cal gestionar la feina
i professionalitzar el sector.
Les jornades van ser moderades
pel periodista i escriptor Jordi Lara,
coordinador del programa Nídia
de Televisió de Catalunya
i autor del llibre
Una màquina d'espavilaus ells de nit
amb el món de la sardana
com anexa d'unió narratiu.
En aquesta trobada de músics
s'ha debatut sobre quin és el moment
d'aquestes formacions
i quins són els reptes de futur.
A la segona part de les jornades
es va presentar un projecte de recerca
coordinat pel tenor Jordi Molina
sobre personatges històrics
de les cobles orquestres.
Aquest treball és un resum audiovisual
de trobades i converses
que apropa a les vivències
de vuit personatges històrics
de les cobles orquestres.
Precisament, un dels protagonistes
és el mestre Martiri Afon
desapregut el passat mes de febrer.
Aquest document tindrà noves versions
a partir d'aquest any
per mitjà de nous testimonis.
La iniciativa d'aquestes sessions
va sorgir del propi Museu de la Mediterrània,
ja que entre les seves prioritats
hi ha la música.
Ho van organitzar l'IPEC,
el Centre de Promoció de la Cultura Popular
i Tradicional Catalana,
el Departament de Cultura de la Generalitat,
Can Quintana, Museu de la Mediterrània
i l'Ajuntament de Torroella de Montgrí,
comptant amb la col·laboració de l'Aula de Música Tradicional i Popular,
Musicat, Associació Professional de Músics de Catalunya.
El proper dimarts, 8 de març,
Dia de la Dona Treballadora,
la Vila de Tiana
programa per vuitena vegada
el concert de la cobla del Dia de la Dona.
La peculiaritat d'aquesta proposta
és que tots els autors de les sardanes
que interpretarà la cobla Maricel
són dones
i que a més es procura
oferir un programa variat,
tot i que amb el predomini dels nous valors.
De fet, 7 de les 14 sardanes
seran d'estrena
i 3 de les quals són d'autores joveníssimes.
La Rosa Maria Ramírez de Iavella,
amb només 14 anys,
veurà com s'hi interpreta la seva peça
com un joc,
estrenada a la Plec de Tardor de Manlleu.
La tarragonina Ana Bat,
de 18 anys,
de qui s'oferirà la seva ja coneguda
50 històries per explicar.
I l'Aurora Vicentini,
de 14 anys de Perpinyà,
que estrenarà la seva primera sardana
en moments de nostàlgia.
A part d'aquestes 3 noies,
també n'hi ha d'altres compositores joves
al concert de Tiana,
com són la Bàrbara Ardenuí,
de 22 anys i de Blanes,
de qui s'estrenarà
les Senyores del Mar,
la Núria García i Pastor,
de 26 anys i de Sabadell,
que també donarà a conèixer
la sardana anomenada Carcassoni.
També estrenarà en sardana
la lleidatana Mariment Gratal,
amb Jocs de Mainada,
Isabel Medina, de Mataró,
amb Sota un pit a la Diré,
Monti Galdón, de Mataró,
amb Anaït,
sembla que és.
Sí, sí, no?
Ho sembla?
I la Maria Mercè Navarro,
de Badalona,
amb Essència de Dones.
Complataran el programa
la vendrellenca Carles de Valdries,
amb aire vendrellenc,
Maria Lafinet, de Perpinyà,
amb l'Àngel de Foc,
Ana Serra, de Santa Coloma de Farners,
amb el més que m'amagui,
i les veteranes Ana Fora, de Barcelona,
amb el Can a la Mare,
i Montserrat Puigolà, de Ripoll,
amb 50 i endavant.
El concert,
que tindrà lloc a dos quartadeu de la nit,
a la sala Albènic de Tiana,
es claurà amb un sentiment,
una sardana de Dolors Viladric,
morta el passat mes d'octubre.
Aquesta nit he obert aquella porta,
d'uller tancada,
qui sap los días.
Diamants, rubins,
maragdes,
orifils,
d'argent,
convulsions,
i tensió muscular,
de sota l'arc,
frontera del desert.
El disc,
a la casa d'enlloc,
de Roger Mas,
ha estat el segon més votat pel públic
en la categoria de cançó d'autor
dels Premis en Derroc.
L'enregistrament inclou la cançó
El dolor de la bellesa,
que és la que estem escoltant de fons,
en la qual intervé la cobla,
Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona.
El tercer disc més votat
en la categoria popular
de millor disc de folk
i noves músiques
ha estat per a l'Urriu,
un enregistrament
en què intervé
Pep Pasqual a la tenora
dins de l'orquestra de cambra
tradicional catalana
juntament amb Miquel Gil,
Eliseo Parra
i Lídia Pujol.
D'altra banda,
Nix,
de Pascal Comelada
i Enric Cassases,
en el qual intervenen
el tenor Olivier Marquès
i Pep Pasqual
amb la tenora i el fiscorn,
ha quedat cinquè millor DVD musical.
Diguem també
que els premis en Derroc 2011
es lliuraran el dilluns 14 de març
a la Sala Artèria Paral·lel de Barcelona
i que entre els premiats destacats
hi ha el grup
Caulaqua...
Caulacau,
oi?
Tants noms.
Sí,
que rebrà el guardó de la crítica
per al millor disc de folk
i noves músiques
per Infabula.
Aquest grup està format
pel tenora Jordi Molina,
a més de la...
de Marc Egea,
viola de roda i veus,
Franco Molinari,
contrabaix
i Enric Canada,
bateria i percussions,
els quals actuaran
durant la gana.
I aquesta és la part
que en aquella cançó
que dèiem
del Roger Mas
intervé la cobla
Sant Jordi,
ciutat de Barcelona.
El tram final de la cançó
és això,
és instrumental
i sona així
amb cobla.
I seguim amb les notícies.
Jordi Molina és el nou director de la cobla
La Flama Farnés.
Home Inquiet ha engrescat
aquesta formació
integrada per músics joves
en un projecte discogràfic
ben interessant,
tot comptant amb un nodrit
conjunt de solistes
d'altres instruments.
Molina va encarregar
diferents compositors
obres per a cobla
i un altre instrument solista,
però que havia de ser
tradicional també.
El resultat es coneixerà
el 22 d'abril
a Santa Coloma de Farnés
en el tradicional concert
que La Flama
La Flama de Farnés
ofereix cada any.
Les obres i compositors
que conformen aquest treball
són
La Talante
de Marc Egea
que és una obra
per a cobla
i viola de roda,
l'altra Caravana
de Pere Pau Jiménez
per a cobla
i acordeó diatònic,
Encara hi som
d'Eduard Iniesta
per a cobla
i mandola
i Rap Sòdia
per a cobla
i tres quartans
de Marcel Casellas
una obra
per a cobla
i flaviol,
tarota
i sac de jamecs.
Completarà
l'enregistrament
una obra
per a cobla
sola
de Paco Viciana
que portarà
per títol
Ingel Berga.
És una composició
que va escriure
fa temps
però que encara
no s'havia estrenat
ni interpretat.
A Maria Rosa
que li toquen
els noms més estranys.
Avui sí, avui.
No, però sí, sí.
És que
Ingel Berga.
No sé què deu ser.
Ens ho sembla un nom,
potser?
Ho buscaré, ho buscaré.
Ja m'hem d'esbrinar.
Exacte.
Bé, acabem les notícies
dient que
un cop més,
un any més
la Fundació Caixa Tarragona
ha convocat
el Tu Ajudes,
és a dir,
tota una mena
de campanya
per tal que
els clients
de l'entitat
d'estalvis
a la qual pertany
la Fundació Caixa Tarragona
puguin decidir
amb els seus vots
on volen
que vagin destinats
a la part
que els correspon
diguéssim
d'ajut
a diferents entitats,
projectes solidaris,
de tota mena.
Bàsicament
són entitats
culturals,
festives
també
i o bé
en plan benèfic.
hi ha una miqueta
de tot.
Bé,
és fins al dia 30 d'abril
que podeu votar
i entre el munt
de propostes,
una llista realment
molt extensa,
hem trobat algunes
vingulades
amb el tema
que ens ocupa
el programa.
Per exemple,
no es tracta
de fer-hi una llista
completa,
però per exemple
les amics de la Sardana
Pla de Santa Maria,
l'Unió en Elles
de la Flama de Valls,
la Colla Sardanista
Rosa de Reus,
la Grupació Sardanista
de Cunit,
també hi hem trobat
la Colla Sardanista
d'Ensaigues del Paradès,
el Grup Sardanista
de la Nou de Gaià,
l'Agrupació Sardanista
Terranadansa,
l'Arbar d'Ensaigues de Tarragona
o bé l'Agrupació Sardanista
Lentina
de Torro d'Embarra.
Són unes quantes
d'aquestes
moltes propostes
que
estan esperant
rebre
aquesta aportació
que serà més o menys gran,
segons
la quantitat
de vots
que rebin
dels clients
de Caixa Tarragona.
El passat divendres 25 de febrer
es complien 150 anys
del naixement
de Santiago Rossinyol,
autor dramàtic,
narrador,
pintor i col·leccionista.
En definitiva,
un nom rellevant
de la cultura catalana.
Va col·laborar diverses vegades
amb Enric Morera
escrivint, per exemple,
la lletra de la sardana
La nit de l'amor
que té una tornada
ben il·lustrativa
de l'estat d'ànim
dels personatges
que formaven el seu entorn.
Cantem i ballem,
cantem i ballem,
que ja dormirem
quan morirem.
Evidentment, no?
Mira,
és tota una filosofia de vida,
això.
Mira,
la relíquia d'avui,
però volem parar l'atenció
en una altra sardana de Morera,
l'Arca de Noé,
que havia d'haver estat
l'himne de l'entitat
del mateix nom,
l'Arca de Noé,
que havia fundat Rossinyol
i que encara avui dia
plega persones
que tenen nom d'animal,
nom o cognom.
Compte en l'anècdota
que el boxador italià
Carnera
no el van acceptar
i Rossinyol
ho va justificar
dient que animal sí,
però bèsties no.
Per cert,
que Rossinyol
havia d'escriure
la lletra de l'himne,
però poc després
va morir a Ranjuez
sense haver pogut
complir el compromís.
Ens ha quedat
la sardana
enregistrada diverses vegades.
Avui s'oferim
la versió de la Cobla
Municipal Ciutat de Barcelona
dirigida per Josep González.
Era l'any 1973
i en aquella formació
hi havia noms il·lustres
com el Flaviol Narcís Paulís,
els Tibles Àngel Pont
i Francesc Elías
o el tenora Josep Colomer.
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
i Francesc Elías
I arriba l'hora de les xafarderies, avui també, avui també tenim xafarderies
i la primera només és deixar constància que la patada,
que és la patada, doncs és la comparsa de carnaval de l'agrupació sanista Terrona d'Anse,
que ho repetim cada any, però potser val la pena tornar a dir-ho bé,
patada, doncs senzillament l'acrònim de petits Terrona d'Anse,
una de les colles de l'entitat que, diguéssim, és la que ocupa la franja d'edat
en la qual, doncs, els components estan més engrescats amb això del carnaval,
però la veritat és que hi ha d'enseires de totes les edats,
de totes les diferents anelles que formen l'agrupació sanista Terrona d'Anse.
Per cert, que en guany, doncs, la primera participació d'una representació
de la patada a la disfressa d'or, per primera vegada,
després de molts anys de participar al carnaval de Tarragona,
no sabem com haurà anat aquesta part de concurs, però Déu-n'hi-do,
o Déu-n'hi-do, lo bé que van fer i lo bé que van quedar
i els aplaudiments que van rebre.
Fins i tot avui, si llegiu el diari Tarragona,
la crònica del carnaval d'ahir, doncs, una de les fotos més destacades
són la gent de la patada,
on suposo que podreu endevinar, reconèixer,
al vell mig, a un dels col·laboradors del programa,
sempre que pot, que és el David,
doncs, una bona patada i demà, demà,
bueno, avui ja, aquesta participació a la rua de carnaval,
que diguéssim, és la part més vistosa de tot el carnaval
i la participació d'aquesta comparsa.
Hi ha una altra colla sardanista de les comarques tarragonines
que no participa al carnaval,
o, vaja, no sé, no sé si participaran al carnaval de Dubai,
si és que en fan,
perquè fan el seu tradicional viatge de cada any,
en llocs exòtics, cada vegada més exòtic,
i aquesta vegada, doncs, això,
l'estada dels dansalles del Penedès a Dubai
i estan fins al dia 14 d'aquest mes
i en guanya el que han batut és rècord de participació,
71 persones viatgen,
dels quals 20 són balladors de la colla,
d'ençades del Penedès,
i la resta, doncs, són simpatitzants, socis, etcètera,
que s'han volgut afegir a aquesta iniciativa,
que fa molts, moltíssims anys,
que els ha portat a viatjar arreu del món
i que tot arreu on van,
ja s'ha de saber que sempre, sempre, sempre,
hi ballen alguna sardana i em deixen testimoni gràfic.
Tornem a l'agrupació sardanaista Tarrona Dansa
perquè li estan trobant el gust
amb això de fer vídeos promocionals.
L'impacte que va tenir el seu vídeo
anunciant el concert de Nadal
de l'agrupació sardanaista dansa
doncs va ser molt, molt positiu
i això els ha portat a fer alguna cosa semblant
per la cluenda del Campionat de Catalunya
que es farà el proper dia 20 a Valls
i hi participen totes les colles de Catalunya,
organitzen la gent de Valls,
però, mira,
ens han fet aquesta contribució
en aquesta festa,
en aquesta festa que pretén ser diferent,
renovadora,
com ja vam comentar la setmana passada
i com insistirem en propers programes.
Si ho voleu trobar,
si ho voleu veure,
podeu anar a YouTube
i buscar-ho per l'As de Viure,
així és com s'anomena.
I bé,
és el seu toc personal
en aquest vídeo de presentació promocional
d'aquesta festa
de cluenda del Campionat de Catalunya.
La gent de la Terrona dansa,
més mediàtics que mai,
no només amb aquests vídeos de promoció,
no només surten en aquestes fotografies
el diari Terrona avui
en la seva versió carnavalesca,
fa poc,
això val la pena recordar-ho també,
van ser contractats
per fer el calendari promocional,
les imatges del calendari promocional
del Parc Eòlic,
amb unes fotografies molt interessants
on surten ells ballant per allà al mig
d'aquests molins de vent
i ells també són un dels que apareixen
en les diferents fotografies
que il·lustren el reportatge
que la revista Descobri Catalunya
d'aquest mes de març
dedica a la Sardana.
Un exemplar, per cert,
força interessant
perquè parla molt
de les comarques tarragonines
amb el títol de Serres del Mestral,
tracta d'escapades de mar i muntanya
al camp de Tarragona
i a més a més aquest reportatge
es titula Sardana Samunt
una tradició que es reinventa
per animar aplecs i festes.
I dedica unes quantes pàgines
i des d'una visió, diguem-ne,
positivista, sense problemes,
però buscant la part positiva
del fenomen Sardana,
amb fotografies molt, molt interessants.
El text el signa el Manel Carrera
i la fotografia és el Gari Manrique.
I una d'aquestes fotografies,
com diem,
doncs és la gent de la Tarragona Avança,
no indica on és,
però sí en moment d'espera
imaginem que un concurs
fet amb un pavelló,
pel que es pot veure.
Re, un reportatge, com deia,
molt, molt interessant
i molt recomanable.
La revista del mes de març
de Descobri Catalunya.
Una d'aquelles safrateries
que ens agrada dir-les
i és que una colla sardanista
que estava, no desapareguda,
però estava inactiva
des de feia uns pocs anys
i, a més a més,
era una colla que ballava molt bé,
una colla que es feia mirar
i amb un vestit, doncs, modern
i que era tot un goig
poder-los veure actuar.
Era la colla clavellina de Lleida
que, per aquelles coses que passen,
els alts i baixos
que pateixen les entitats,
doncs a vegades ho han de deixar córrer
malauradament a vegades
ho deixen córrer del tot
i d'altres, doncs,
només és allò, un stand-by
que permet que en un moment determinat
hi tornin.
És el que ha passat
amb la colla de la clavellina
que aquesta temporada
tornen a anar els concursos,
diuen que no s'ho prendran
al 100% a tot arreu,
allò, aquell engrescament
de quan eren més joves,
però sí que aniran a força concursos
arreu del país.
Enhorabona.
I una última
demanatxafarderia,
ja serà notícia
perquè aquests dies
imagino que se'n parlarà,
i és que
s'inaugura
no una nova plaça,
la plaça no és nova,
però sí que tindrà la denominació nova
dedicada a un personatge
que ha estat important
per a les festes
a la ciutat de Tarragona,
desaparegut fa poc
el Carles Llurac,
fundador de l'esbar
Santa Tecla,
però també una peça clau
en el procés de recuperació
de les festes de Santa Tecla,
sobretot,
i al Seguici de Tarragona.
L'Ajuntament ha decidit
dedicar-li una plaça,
i la inauguració es farà
dissabte vinent,
dia 19,
a les 12 al migdia,
i caldrà situar-se
al carrer de la Mercè,
entre la plaça de l'Oli
i la plaça Sant Antoni,
i s'aprofitarà l'acte
per presentar els actes
del 40è aniversari
de l'esbar Santa Tecla.
plaça Carles Llurac,
doncs.
I hi ha potser recte final
del programa,
novament música,
i una setmana més
escoltant una de les peces
que es van interpretant
al concert Coblenes Wing
del 8 de gener
al Teatre Metropol
amb l'escobla Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona
i Rau Jove,
i organitzat
per l'Agrupació Sardanista
Terranaransa.
I dèiem,
en la presentació
d'aquell concert,
feia amb la Maria Rosa
un servidor que al segle XIX
i inicis del XX
les obres per alluïment
d'un instrument
eren molt habituals,
eren el que en l'àmbit
sardanista s'ha anomenat
com a obligades.
Un autor prolífic
en aquest sentit
fou flautista francès
Eugent de Maré,
nascut a Bayona
el 1840
i mort a París
el 1919.
Jordi Léon,
en la seva línia
de reivindicació
i revalorització
del Flaviol,
ha realitzat
diversos arranjaments
per a cobla
d'obres d'en de Maré.
Una d'aquestes
és la polca
La Merle Blanc,
escrita originalment
per a flautir
amb dues versions,
una amb acompanyament
de piano,
anomenada de saló,
i una altra de banda
o versió de quiosc,
com també se les anomenava.
El concert
la interpretava
el Flaviol Baire
a l'Eixbequer
amb els seus companys
de la cobla
rau jove,
a la qual també
s'hi va incorporar
el percussionista
Xavi de la Salut.
Sonava així.
.
.
.
.
.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!