This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba naciente
Programa número 373
Dabaneras desde el balcón
Desde Tarragona Radio
Dabaneras desde el balcón
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les veus de Reus i de Frederic Sirés, la habanera dedicada a la seva amiga cubana Ofelia, la gavina.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!...
!...
!...
!
!
!
!
!
!
!
...
!
!
!
!
...
!
...
!
...
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Una caja olvidada en la falsa, he oído esta noche rugir el mar.
Lejanos soles, olear de recuerdos, la marea del tiempo los lleva, los trae y los vuelve a llevar.
Eras tu caracola, obsesión de mi abuelo, navegante de sueños que no vio el mar.
Me juro que llevabas el océano dentro, cuántos silencios cuesta aprender a escuchar.
Como no supe hacerlo, ni entenderé tu misterio, que a un pastor y su nieto nos guardabas el mar.
Cómo no supe verlo, ni creer al abuelo, si también yo soy hijo de un pueblo que cantaba en el asimar.
Grité riendo, si es un fósil abuelo, caracol que en milenios no ha visto el mar.
Se puso serio, y después en silencio, te metió en esa caja, y así caracola, te fuiste al desván.
Nunca más quiso verte, no sopló al olvido, ni pegaba su oído, te oyó cantar.
Cuando el barco naufraba, cuando a pique va un sueño, al timón el primero, se hunde su capitán.
Tú le diste sirenas, caballitos y estrellas, y un puñado de arena, y no llame realidad.
Hoy por fin, qué vergüenza, también yo oigo sirenas, ya está entiendo la letra, vivir no nos basta, queremos soñar.
La madrugada, ronda ya mi ventana, mientras veo a mis hijos, dormir en paz.
Que mar de sueños, navegar y buen viento, ola de tierra adentro, canción del recuerdo, avanera sin mar.
Como a ti, caracola, nos canta por dentro un lejano mar.
Ahora, la habanera de Carmen, la habanera de Carmen, que lo he comentado algunas vegadas,
de la ópera Carmen de Georges Bisset, está, diríamos, agafada o semblant a la habanera
que va a escribir Sebastián Idadier, autor también de La Paloma, en aquel caso, la titulada El arreglito.
Entonces, bueno, de aquí esta habanera del arreglito, surge esta altra de la ópera Carmen,
y en aquel caso, arriba, una interpretación, pues, mira, carreg de Rilisset by Cascull.
Habanera de Carmen.
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
Habanera de Carmen
La luna, la luna, la luna, la luna, la luna.
Després d'aquesta versió, anem a Boira,
la barca abandonada de Josep Maria Ministra a Lletra,
Salvador Dabaula,
Música.
Vell corsari de la mar, ara dorm sobre la platja, com desferra el costellà, té la fusta ben corcada, tot el casc s'està esberlant, tot el casc s'està esberlant, sols en queda la carcassa.
Qui diria que altre temps era el rei de la mar brava, i solcava el llarg camí de Garbí a Tramuntana, on sou ara mariner, amics meus que jo embarcava,
i la canya del timor, que amb la ferma governava, que s'ha fet d'aquells valents, que a la llumna li cantava,
Ai turneu-me mare ennist, amb la vela desplegada.
Ai turneu-me mare ennist, amb la vela desplegada.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Música.
Fins demà!
Per a més, en aquest cas el 373 d'Havaneres des del Balcó, amb Núria Gartanyà i Javier Perdina des de Tarragona a Ràdio. Fins la propera setmana!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!