25 anys de ràdio
Bona tarda, sigueu tots benvinguts a aquest programa
que es diu 25 anys de ràdio
Avui no sé si serem tots els que normalment estem
i el perquè és obvi, estem dins de la Setmana Santa
Avui és dilluns sant
Però molta gent avui un dia de maldecaps
Per què? Perquè tenim els nens a casa
Perquè no hi ha escola, perquè s'ha de compaginar
Encara que potser aquest maldecap ja començava la setmana passada o l'altra
I avui ja t'ho has organitzat més o menys bé
Hi ha molta gent també que aquest maldecap
Que diu aquesta xica de la ràdio
Que m'està dient, que m'has explicant si estic de vacances
Doncs això mateix
I d'altres doncs que no passi res, no?
Que és un altre dia, és un altre dilluns
Encara que aquesta setmana més curteta que les habituals
Ja sabeu per què
Dir-vos que en aquests 25 anys d'aquesta setmana
Perquè el farem durant tota la setmana, menys divendres com sempre
Hem triat petits programes especials que, mira, ens han encandilat
El primer ens arriba de l'any 2003
El que farem en el dia d'avui
Recordarem els PETs al Col·legi Pràctiques de Tarragona
Ells van estar en el programa en directe que es va realitzar allà
Al Pràctiques dins del matí de Tarragona Ràdio
Un 8 d'abril de 2003
Qui va estar?
Doncs per una banda el Lluís Gavaldà
I per l'altra el Joan Reig
Amb la nostra companya Iolanda García
I un munt de nois i noies del Pràctiques
Que els van fer preguntes sobre curiositats que tenien sobre els PETs
I avui, punts suspensius
Haurem canviat d'any dins dels 25 anys de música
Avui Joan Maria Bertrana ens portarà ja el nou any 1990
Almenys per nosaltres
Continuant aquests punts suspensius
I us sabrem a les acaballes del programa
El que sí que us podem dir que...
Bon dia!
Us trobeu al 96.ZFM
A 3W Tarragona Ràdio.cat
I per la TVT
I que això són 25 anys de ràdio
Avui, per començar, ens anem al Pràctiques amb els PETs
La vella Montserrat
Desperta el barri a cops d'escombra
Tot cantant
Les primeres persianes
Sobre un feixugues
Padellant
Rere el vidre entel·lat
El que fa té segura que no era penal
I és que es fa la conversa
I falta el sucre del tallat
Bon dia!
Ningú ho ha demanat
Però fa bon dia
Com unes camps un sol ben insolent
I il·lumina d'esquerra
Tot l'espectacle de la gent
El vell mig de la plaça
La peixatera
La peixatera
Pren paciència amb la consol
Que remudem regala
Transglafarades del que vol
I el padrí reposant
L'avi Josep
No es deixa perdre cap detall
I amb els quarts
Pregunta
Quants dies més
Té de regar
Bon dia
Ningú ho ha demanat
Però fa bon dia
De mi el nostre camp
Un sol ben insolent
I il·lumina d'esquerra
L'espectacle de la gent
Nens disclan
Un lop i xundegar
Veïnes que un cop es passant
Em critiquen
Gent ensant
La brossa d'amagat
I un retardat
Que avui és corrent
Se't mira
I diu
Bon dia
Doncs com us dèiem
Els pets van acompanyar-nos
Al Col·legi Alpràctiques
Un 8 d'abril de 2003
I començaven dient
Allò de
Bon dia
Bon dia
Veieu com no enganyava?
Estaríem aquí
A prop d'un centenar
I ens acompanyen
Joan Reig
Lluís Gabaldà
Dos dels pets
Bon dia
Bon dia, bona hora
Què tal?
Com va això?
Jo i vosaltres?
Per quin micro hem de parlar?
No, tu parla per aquest
Que jo m'aniré movent
Hem de parlar per aquest
Què tal l'experiència aquesta
A trobar-vos davant de
Que heu sentit?
Més profes?
Més...
Estem una mica espantats
Ara mateix
Però bé, és qüestiós d'anar agafant
Fan una mica de por
Per això esteu acostumats a qui us mirin
Quan esteu a l'escenari
Però no és el mateix
Tan fixament no
Que la prop
Que us veig així com a desconcertats
Una mica síndrome de mico
Ara mateix, eh?
Però bé, ja ho arreglarem
Ara ho arreglem de seguida
Ja ho arreglarem
Escolteu una cosa
Només
No farem un exercici de nostàlgia
Ni de bon tros
Un petit record
O una mica de com recordeu
La vostra època del col·le?
Teniu un bon record
De l'època del col·le?
Sí, normalment
Els que es dediquen a la música
I als roqueros
Queda molt bé dir
Que al col·le ho feien molt malament
I que feien campana
Però no és el cas
Personalment m'ho passava molt bé
Al col·lege
Treies bones notes?
Sí, sí
Ho intentava, vaja
Jo no treia bones notes
Però tot i així
Tinc un record
De les èpoques més felices
De la meva vida
De l'escola
Jo la recordo així
Devia ser un...
Tinc la sort
Que vaig ser un infant feliç
En aquest sentit
Menys quan era el dia de l'examen
Aquest dia no tant
Però fins i tot
Fins i tot aquests patiments
Els recordes amb simpatia
I menys jo
Jo imagino que
Un dia com el d'avui
També serà
Formarà part dels records
De col·le
D'infantesa
D'aquests nois i noies
D'aquí uns anys
Escolteu
Els que heu d'intervenir
Sou vosaltres
Per tant
Aviam
Qui trenca el gel?
Qui maixeca la mà?
Primer que tot
Qui comença a preguntar?
Ui, ui, ui
Ja comencen com a bolets
Pum, vinga
Començo des d'allà
I vaig baixant, d'acord?
Vinga
Com et dius?
Elena
Esteu contents amb la vostra fama?
A veure
Bueno, saps què passa?
Que la fama d'un grup de rock
Que canta en català
És una fama que es pot portar bé
Perquè pots anar pel carrer
I no és com si fóssim Dini
O la Bruja Lola
Podem agafar el tren
I el cotxe
La fama nostra
És una fama molt proporcional
Al país on vivim
I a la cultura que tenim
Que és una cultura petita
Per tant
Potser sí que hi ha vegades
Que t'agradaria que la gent no et conegués
Però en general
És una cosa molt agraïda
De fet
Quan algú et para pel carrer
O et diu coses
El que fa és demostrar-te
Que t'aprecia
I que li agrada molt el que fas
És una mostra de carinyo
I com a tal
És una cosa que s'ha d'agrair molt
Com que al final us cau del braç
Farem una cosa
Vaig pensar en fila a fila
I aixequeu el braç
Quan escriu el braç
Quan escriu el braç
A la fila
I fa que no us hi canseu
Tot el que tingui
Aquí
Aquí
Aquí
Aquí
Aquí
La cançó que triomfan més
Tant a nivell de venda de discos
Com de popularitat
Que vol dir
Quan una cançó és popular
Vol dir que ja forma part
De la consciència de la gent
Que la va cantant inconscientment
Sense donar-se'n compte
Doncs la cançó
Afortunadament
N'en tenim diverses
Els pets
Que són d'aquestes
Que formen part
De la memòria popular
Però poder la principal
I la que més
És la de Bon dia
Doncs això depèn de la cançó
Hi ha vegades
Que la cançó et surt
D'una tirada
Que sembla que ja estigui feta
I l'únic que estiguis fent
És copiant-la
I d'altres vegades
Costa bastant més
Normalment
La millor manera
Per saber si la cançó
Val la pena una mica
És que surti molt de pressa
I que l'endemà
Encara te la tinguis al cap
Encara te'n recordis
Vol dir que la melodia
Val la pena
Però depèn molt de la cançó
Cada cançó té la seva vida
I n'hi ha hagut
Que s'han fet de seguida
I n'hi ha hagut
Que han costat moltíssim
Bona pregunta
Jo també m'ho pregunto això
Però
Mira
Ja té temps que ho volíem fer
I l'escriptor
Que és Tarragoní
Per cert
El Pep Blai
Un periodista instal·lat a Barcelona
Però que és Tarragoní
Doncs ens va insistir
Ens va insistir
Ens va insistir tant
Que tot i que no hi ha
Últim capítol
Perquè encara tenim ganes
De fer cançons
I de fer discos
Doncs bueno
Creiem que amb 17 anys
Ja hi ha moltes coses
Per explicar
I també pensem
Que la gent
Doncs tindrà ganes
De llegir
Les aventures
I desventures
Els pets
És un llibre divertit
S'ha fet d'una manera
Molt distesa
Parla molta gent
No està novel·lat
Sinó que
Hi ha més de 60 persones
Que van parlant
Sobre naltros
Des d'amics
Els pares
Germans
I músics
Que han passat
Per la nostra banda
I és molt amè
I molt divertit
I així
Crec que
Val la pena
Però jo
En principi
Aquesta pregunta
També me la feia
Perquè jo em pensava
Que quan fan biografies
És quan la persona
Es mora
O en un grup de rock
Doncs quan se mor el grup
O sigui
Quan se separen
O es desfan
Però es veu que no
Que també es pot fer
A la meitat de carrera
És que saps què passa
Que
El problema
D'esperar-te
A fer un llibre
Quan has plegat
És que igual
Quan t'esperes
I plegues
Ningú el vol llegir
Saps
Millor fer-lo ara
Que encara hi ha
Alguna o altra
Que el llegirà
Home
A zero anys
O sigui
A zero
Perquè
Les nostres mares
Ja anaven
Amb el cotxet
Passejant
Pels carrers
De Constantí
I
I
Sa mare de Lluís
Li deia a la meva
Que jo tenia el cap
Molt gros
I ma mare
Li deia a la seva
Que semblava un misto
Lluís
Vull dir que som amics
Som del mateix poble
El Falin també
I gairebé del mateix barri
Si es pot dir barri
En un poble o un barri
Són quatre carrers
No els penseu
I de la mateixa edat
Som amics de la colla
De petits
I vam créixer junts
I potser és un dels secrets
Que durem tant
Que abans de ser
Companys de feina
O músics amics
Som amics del carrer
Com aquell que diu
Per tant
Jo acabo
Junts de patir
I no em barallaves
Sí, no, no
Però és que també ens barallem ara
Això de barallar
No ho hem perdut mai
És una cosa
Que l'hem tingut sempre
El secret d'una relació llarga
És com un matrimoni
És una mica
L'estir i arronsa constant
Això de triar un concert sol
És molt difícil
Perquè
Pràcticament
Tots són molt macos
No hi ha res més bonic
Que cantar cançons
I veure que la gent que hi ha baix
Se la sap
I les canta amb tu
Triar-ne un
Que és que n'hem fet molts
Però
Suposo que el més conegut
És el que vam fer al Palau Sant Jordi
Però no és el millor
Aquell dia estàvem molt nerviosos
I no vam fer-ho gaire bé
Jo un que recordo molt maco
Que em va agradar molt
Va ser un que vam fer
Aquí a Tarragona
Per la Festa Major
Que la vam fer
Com se diu
Al Parc de la Ciutat
Que era
Crec que era el 99
Fa 3 o 4 anys
I al final del concert
Vam fer focs artificials
Per darrere
I vam fer un castell de focs
I jo tinc un record molt maco
D'aquell concert
Continuem recollint més preguntes
On m'havia quedat aquí
Quin és el teu nom?
Carles
Carles, endavant
Teniu pensat un nom
Pel vostre proper disc?
Ui, no, això del nom
És l'últim que penses
Que és un rotllo
Perquè tu t'on et preguntes
Per què es diu el disc així?
I no saps què dir?
Carles, molt bona pregunta
Sí
Realment no
Primer hem de fer les cançons
Quan estiguin les cançons fetes
Llavors mires cada cançó com es diu
I igual d'aquí surt la idea
Que he de fer el nom del disc
Però acostuma a ser l'última cosa
Que fas en un disc
Quan ja tens tot fet
Quan ja l'has acabat
Per aquesta filera
Vaig fent
Baixa'm la mà
Jo a tu
T'he fet així
Una fotografia mental
I de seguida vindré
Deixa'm acabar aquesta filera
Per aquí?
Vinga
Comencem pel fons
Aviam
Si passo per aquí
Quin és el teu nom?
Ot
O digues
Per què vau decidir
Dedicar-vos al món de la música?
Perquè ens agradava molt
Així de fàcil
Aquestes coses surten de broma
Surten jugant
Jugant, jugant, jugant, jugant
Te vas animar
La nostra intenció no era
Fer un grup per fer-nos popular
I guanyar-nos la vida
Era la intenció de fer un grup
Primer has passat-ho bé
Anar els dissabtes a la tarda
En un local
En un tros de bateria
En una guitarra
Que et deixen
O que compres de segona mà
I comences a fer cançons
Per divertir-te
Primer fas cançons
D'altres conjunts
Per aprendre'n
I resulta que tot això
Mitja broma
Com un joc
Un dia vam tocar
Amb un pub de Constantí
Després vam vindre a tocar
Els bars i els pubs de Tarragona
I a poc a poc
Vam veure que la gent
Ens seguia
I que li agradaven les cançons
I així
Doncs mira
És com
Seguint, seguint, seguint
Ens hem fet populars
I vam aconseguir gravar
El primer disc
Però
En principi
Tot va començar
Com un joc
Unai
Com és que us vas dedicar
A la bateria
Jo a la bateria
Per què m'hi vaig dedicar?
El meu pare era bateria
D'una orquestra
Que es deia Creación
Als anys 50
I aleshores
A la veia sempre
Plats i olles per casa
Trossos de bateria
A dalt la golfe
Portant els meus amics
I fèiem conjunts
I jo era l'únic
Que tenia una bateria
De veritat
Perquè els altres
Tenien instruments de joguina
I et feies el xulo o què?
Bastant
Diuen Lluís que sí
Encara me l'hi fall
Jo sóc bastant xulo
Per aquí hi ha alguna pregunta més?
Sí, aviam
Aquí
Ui, t'havia oblidat
Perdona'm
Quin és el teu nom?
Del
Endavant
Què n'opines del David Bisbal i la Txenoa?
Què n'opineu del David Bisbal i la Txenoa?
Del David Bisbal i la Txenoa?
De la fama
De la fama, de la fama diu
Esperem que s'estimin molt
I que s'acabin casant
I tinguin molts fills
I tinguin molts triomfitus
No, són artistes que canten molt bé
I que ballen molt bé
I que estan molt ben preparats
Que passa que és un estil de música
Que és molt diferent al nostre
Perquè ni fan cançons
Ni expliquen el que els passa
Ni les seves lletres parlen de la seva vida
Són un altre tipus d'artista
Que té més a veure amb el màrqueting
I amb els estudis de mercat
I amb el món de la tele
No té gaire a veure amb nosaltres
Però no ens agrada criticar-los tampoc
Cadascú fa la música que vol
Com et dius primer que tot?
Jaume Albert
Es fan pesades les gires?
Home, les gires no es fan pesades
Ara, tenen moments pesats
Per exemple
Joan té dies que està molt pesat
I no hi ha qui l'aguanti
Jo no en canvi
Tu en canvi
Sempre estàs encantador
Sempre té la rialla per a tothom
Sobretot quan s'aixeca el dematí
No, però en general
Les gires és una cosa que
De tot l'engranatge del grup
És tot el més bonic
Perquè vol dir que
Visites pobles
Cada dia estàs en un lloc diferent
Coneixes gent
Disfrutes de la gastronomia autòctona
Fas un bon menjar
I és una manera de conèixer Catalunya
I de conèixer els països catalans
I a més a més
S'acaba amb el millor dels finals possibles
Que és amb un concert
Que potser és el moment
En el qual disfrutem més en un escenari
Per on he d'anar?
Per aquí
Aquí que passo
Quin és el teu nom?
Paula
Com és que vau començar a cantar en català
Quan molta gent no hi cantava?
Molt bona pregunta
Us està provant a tots, eh?
Sí, sí, era
Era una situació
Tens raó
Perquè en aquella època
Cantar en català
Era bastant difícil
Perquè
El món de la nova cançó
Que era
No sé, a vosaltres no se'n recordareu
Però
Lluís Llach
La Maria del Mar Moret
Hi havia un moviment als anys 60 i 70
Que començava una mica de caure
A nivell de popularitat
No de creativitat
I no hi havia res
No hi havia uns substituts naturals, no?
I llavors vam vindre la generació
De la gent que van fer rock
Que era una música més moderna
Que la cançó
Rock en català
I era difícil
La prova és que quan naltros
Anàvem a buscar Fenya pels bars
I portàvem una maqueta
On hi havia gravada les nostres primeres cançons
Doncs
Què feu, valtros?
Quin tipus de música feu?
El fem rock català
I deien
Rock què?
L'etiqueta ja els sonava
Com una que sonen reien una mica
L'etiqueta els sonava
I quan els hi deien
Que eren els pets
En casa no em fotien més
Vull dir que va ser difícil
Ara afortunadament
Un grup
Quan surt aquí a Catalunya
Pot triar la seva llengua
I em sembla que
Té facilitats
En totes les llengües
I llavors
Ja depèn més
De la seva qualitat
Com a intèrpret
O de la qualitat
De les seves cançons
Però en aquella època
Cantant català
Era bastant dur
Però naltros ho vam fer
Que era la teva pregunta
Naltros ho vam fer
D'una manera normal
Perquè
Érem catalans
I la nostra manera de parlar
Era la llengua catalana
També sabem el castellà
I també el parlem
Quan convé
Però creiem que
Quan has d'explicar una cosa
Que et surt de dins
Perquè has de pensar
Que una cançó
Bueno
Manifestes
O expresses sentiments
O no
Clar
I si ho has de fer
Ho has de fer
De la manera més sincera possible
I la manera més sincera
És fer-ho amb la llengua
Que domines més
I amb la qual penses
Lluís
És professor d'anglès
Ho podia fer amb anglès
Perfectament
Però no hauria sigut tan
O en castellà evidentment
No hauria sigut tan autèntic
Com en català
No
És la manera més natural
Diguéssim
Marina Palau
Vosaltres que sou de poble
I coneixeu la vida de pagès
Què creieu que és més dur
El camp o fer gires
El camp
Home el camp
El camp és molt més dur
Clar
Perquè fer gires
És una fenya molt agraïda
Perquè com deia Lluís abans
Hi ha moments
Hi ha moments
Que doncs
Que són durs
Perquè
Si una gira dura
40 o 50 o 60 concerts
No pots pretendre
Que aquells 60 dies
Estiguis al 100%
Per sortir a l'escenari
Hi ha vegades
Que potser tens mal de cap
O a vegades
Estàs barallat amb la parella
O a vegades
Fins i tot
No ho sé
Ha passat alguna cosa
A casa teva
I no tens el cap
Prou clar
Ni estàs prou alegre
Per pujar a l'escenari
Però
És la nostra feina
I hem de pujar
Però tot i així
Les gires són molt agraïdes
I guanyar-se la vida de música
És molt divertit
Divertidíssim
Per tot això que et deia Lluís abans
Conèixer gent
I pobles
I el camp
A mi m'agrada molt el camp
Però clar
La feina és molt més dura
Física
I després quan veus
Que amb la situació de l'Avellana
Que és una feina
Avui en dia
Molt poc agraïda
Perquè el teu esforç
Totes les hores que inverteixes
I els diners que inverteixes
No et retorna
Tot aquest esforç
Que tu fas
O et retorna
Amb molt poc
Perquè l'Avellana
Degut a la situació
Doncs econòmica
Etcètera
Etcètera
No es paga
Com s'hauria de pagar
Això vol dir que els pagesos
Treballen molt
I cobren molt poc
Per això és dur
I per això és molt
Molt més bonic
Anar de gira
Com a dius
Carles
Què és
Pren-te el teu temps
No et preocupis
Què he sentit
Quan canteu
Sobre l'escenari
Ui
Això és una
És molt bona pregunta
Perquè és molt difícil
De contestar
Perquè
És una sensació
Com de satisfacció absoluta
Estàs molt feliç
Perquè veus que les cançons
Que has fet tu a casa teva
Allí amagadet
Ni que sigui al lavabo
Un dia que et va venir la inspiració
Resulta que les cantes
I hi ha un munt de gent
Que se la sap
I que se la sap millor que tu
Hi ha moltes vegades
Que jo
Jo soc molt despistat
I m'oblido de les lletres
I mitja cançó
Me queda un blanc
I no me'n recordo
El que he de cantar
I només me fa falta
Mirar les primeres files
I el públic
I el públic fa d'apuntador
Perquè com que se la saben
Millor que jo
Me'ls miro
I de seguida
Em diuen
El tros de lletra
Que ha de venir
Per tant
És molt bonic
Veure que la gent està contenta
Que la gent balla
Que la gent s'ho passa bé
I que s'ho passa bé
Fem una cosa que has fet tu
No hi ha res més bonic que això
A diferència de ser un pintor
O ser un director de cinema
O ser qualsevol altra artista
El bonic de ser músic
És que la resposta del públic
La veus en directe
Ho veus automàticament
Quan cantes
Veus si a la gent li agrada
O no li agrada
I això és molt agraït
Ara vindré cap aquí
Però aquest senyor
Fa molta estona
Que té el braç aixecat
I em sap molt de greu
Com et dius?
David
Endavant, David
Com ets?
Estic contents de cantar?
Estic contents de cantar?
Estem molt contents de cantar
Ens agrada molt
I ens agradaria que ens durés molts anys
Perquè així pogués venir
Gent com tu
A veure'ns cada concert
Proper concert
A veure si vens, eh?
Penso que sí que vinc a Noel
I aquí ja teniu clientela, eh?
Fixa, pels propers concerts, segur
Cap allà?
Vinga, va
Ui, aquí tenim una filera
Amb molts preguntons i preguntones
Comencem des d'allà?
Tu preguntes també?
Ui, ella no, no
Que li fa por al micro
Com et dius?
Míriam
Míriam, endavant
Si vosaltres sou un grup de música
Per què us vau ficar el nom de Pets?
I que devíem de ser amb aquest nom?
Que t'imagines que podrien ser
Si no fos un grup de música?
Clar, és que ja hem dit abans
Que quan vam fer el grup
La nostra pretensió no era
Tocar molt i ser famosos
I guanyar-nos la vida amb això
Era un grup d'amics que anava a passar-ho bé
Aleshores, què vol dir això?
Que el nom és el menys important
Que et poses un nom una mica de per riure, no?
I no, no
Sense pensar en el més enllà i en el que pot venir
I després ha sigut una mica la nostra creu, no?
Perquè la gent se n'en riu bastant
Però ara el portem amb molt d'orgull
I amb molt d'humor
I també penseu que
Amb la cultura catalana
Hi ha una cosa que
Que no sé si sabeu què vol dir l'escatologia
Però bé, que amb la cultura catalana està molt present
Tot això del cul, del pet, del pix
Fins i tot hi ha poetes com Pitarra
Que en fan referència
Vull dir que el caganer, per exemple
Veus? Una cosa que és de la cultura popular catalana
I que està molt present
Vull dir que a vegades
Depèn de quines paraules
No sonen tan barrueres com podia semblar, no?
No podríeu tenir un altre nom ara
És que a part hi ha una història
I és que quan se van posar el nom
Vam fer una llista
I tots els amics que teníem
Els vam demanar que diguessin idees
I cadascú va dir
Doncs la tonteria més gran que se li va acudir
Els préssecs, els rots, els tontos
I vam fer una votació
Com si fos un festival
I el nom que va rebre menys vots
El que no en va rebre cap
Va ser els pets
Molt democràtic
I ens va fer gràcia
Vam dir, mira, quina gràcia
Aquest no li ha agradat a ningú
Doncs mira, se'l posarem
Doncs mira per on, eh?
Era com una altra pregunta per aquí
Com et dius?
Judit
Endavant
Teniu pensat treure algun altre disc?
Sí, hem de fer-ne algun altre
A mi m'agradaria vendre el mateix sempre
Però malgratament la gent se'n cansa de comprar'l
I com que l'últim que hem fet és un disc recopilatori
I el mala cara
Això vol dir que aquest any mateix ja el farem
Si Déu vol
Suposo que de cara a la tardor el començarem a gravar
El problema està en que per fer un disc has de fer cançons primer
I les cançons encara no estan fetes
Però bé, ja sortiran, poc o molt
Com et dius?
Jordi
Endavant
D'aquest grup
Qui ha nascut a Constantí?
Com?
D'aquest grup
Dels tres pets, els tres
Els tres som de Constantí
Del mateix any, del 63
I pràcticament, bé, el que dèiem abans
Que ens coneixem
Els tres érem de la colla
De la mateixa colla del poble
De sempre
Per això ens aguantem els pets uns als altres
Com et dius?
Nilda
Quina és la cançó que més us agrada de totes les que teniu?
Una pregunta difícil
Però molt bona pregunta també
Seràs una gran periodista
No ho sé
Això, saps què?
Jo les cançons depèn del dia
No de les dels pets
Sinó les cançons en general
Depèn de l'estat d'ànim
I a vegades t'aixeques en una cançó i te'n vas a dormir en una altra
A mi m'agrada molt dels pets una que es diu
La mor a mi a buscar
Per exemple, els pantalons curts
Que dèiem abans, també m'agrada molt
No ho sé, vàries
Sí, suposo que cadascú dels pets té les seves cançons preferides
A vegades la cançó que t'agrada més no és la cançó més coneguda
I normalment el que passa és que quan una cançó és molt coneguda
Vol dir que la toques molt, molt, molt
I l'avorreixes una mica de tocar
Llavors al final ja dius
Cansa, no?
Però a mi personalment
Jo potser et diria que Vespre m'agrada molt
Que és una cançó al principi
Una que es diu Por
Però és el que diu ell
També depèn del dia
Cada setmana en diries una diferent
De fet, la resposta més diplomàtica és dir allò
Que totes són filles nostres i se l'estimem totes
I a l'hora de cantar allò com cantem tots
Que t'arelegiem cançons
Mentre fas alguna cosa
Vosaltres que canteu les vostres pròpies cançons
O canteu cançons d'altres?
No, no
Aquest agressiu d'Ego Trip encara no hi hem arribat
Saps què passa?
Que com que les cantes estan en els directes
I en els concerts
I després hi ha una altra cosa molt important
I és que quan el disc surt al carrer
Tu portes com a dos mesos
Assajant la cançó cada dia
O sigui, tocant la cançó cada dia
Després vas amb un estudi de gravació
I estàs un mes
Tocant-la cada dia per gravar-la
Després vas amb un estudi de mescles
I estàs escoltant-la com a 20 vegades cada dia
Per a veure si la guitarra s'ha de posar més forta
Més fluixa, la bateria
O sigui, en resum
Quan surt el disc al carrer
Tu portes com a tres mesos
Escoltant la teva cançó
20 vegades al dia
I sincerament
Cantar-la moltes ganes no a dents de cantar-la
No vol dir que la tinguis avorrida
Però necessites una mica reposar-la
Però això és allò que diuen
Que a vegades et pregunten
Els teus discos els escoltes a casa teva
I no els escoltes a casa teva
Els teus discos
Perquè ja els tens molts sentits
No perquè no ens agradin
Però us agrada cantar fora del que és l'escenari
Canteu-ho sovint
En privat
Com si diguéssim
Sí, som molt cantaires
I qui us agrada cantar?
Vull de tot
En privat dic, eh?
Des de Roberto Carlos
Camilo Sesto
Des del més ortera
Fins al més estrany
Ens agrada des del jazz
Fins a la música lleugera
La música clàssica
Sinatra
El rock
Música independent
No tenim gaires manies
Nosaltres creiem que no hi ha cap gènere que sigui dolent
Sinó que hi ha cançons bones i dolentes a cada gènere
Això és ben cert
Et passo el micròfon i tu mateix
Què volia ser de grans?
Què volia ser de grans quan éreu petits?
Identifica
Si no, a cada no sabem què és
Adrià
Què volia ser de grans quan éreu petits?
Jo
Jo volia ser músic
Perquè el meu pare era músic
I aleshores la meva dèria ja era una mica ser músic
Ai cony, si hi ha la xiqueta de Martín
Hola, no t'havia vist
Res, que volia ser músic
I el meu llibre, els llibres
Les llibretes i els llibres
Jo hi tenia
Tenia tot ple
De futures portades de disco
I de bateries pintades
I de guitarras
I de músics tocant
Tots els llibres els tenia pintats
Amb dibuixets
I els mestres me fotien
Me fotien una mica la bronca
I també volia ser pallasso
I crec que l'he insertat bastant
Perquè soc bastant pallasso
Ai, bomber
I tu Lluís, què volies ser de gran?
Jo volia ser davanter centre del Barça
El que passa és que me'n vaig assabentada
Que primera, que s'havia de ser molt bo
I segona, que s'havia d'entrenar cada dia pel dematí
I a mi això no m'agrada gaire
I després d'això el que volia ser era
Jo volia ser un dels Beatles
El que passa és que s'ha de tenir ser rell
I a mi em va marxar molt aviat
O sigui que al final
Vaia acabar sent dels Pets
Que no està malament
Continuem per aquí
Més preguntes, el teu nom?
Sergi
Endavant
Esteu nerviosos quan sortiu a l'escenari?
Uf!
Nerviosos?
Bueno, depèn
N'hi ha que no tant
Jo sempre dic que
En el grup els nervis
Estan repartits molt bé
Perquè tots me'ls quedo jo
Però jo m'hi poso molt nerviós
Molt, molt, molt, molt
Me poso nerviós i me poso frenètic
Bastant insuportable
M'haven ganes d'anar a la boca dos per tres
Suo i ho passo molt malament
El que passa és que un amic meu
Que tocava el piano amb nosaltres
M'ho va dir una vegada
Que això és bona senyal
Que si et poses nerviós
Vol dir que el que fas t'importa
I des d'aquell dia m'ho prenc molt millor
O sigui, si alguna vegada heu de parlar
O es fan fer un treball
I heu de parlar en públic
O es fan aixecar
I es poseu allò
Molt nerviosos
I es poseu com a vermells
No patiu
Això és normal
Vol dir que
Que us interessa el que esteu fent
I que us importa quedar bé
El que heu de fer
És controlar els nervis una mica
I veure que de seguida
Quan passen cinc minuts
Com ha passat avui també
Els nervis passen
I ja et sents molt més tranquil
Però sí
Sí, sí que els posem nerviosos
Molt
Però Lluís tu sempre has dit
Que ets molt tímid
No?
Sí
Potser per això
He hagut de fer un grup
Per poder parlar
Portar el Joan al costat
Per exemple
Que va obrir un camí
Jo deus ho tímid
Tu no ets tímid, Joan?
El que passa que
Que ho dissimules
Sí, exactament
Perquè faig funció
Des de petit
Fai teatre
I estic més acostumat
Però vaja
Me poso una careta
Diguéssim jo mateix al davant
I saps
Faig
Ara estic fent teatre, per exemple
Aquí davant tinc
Aquí
Aquí sabia jo que hi havia algú
Quin és el teu nom?
Marina
Alguna vegada us ha passat
Que us heu equivocat
En alguna cançó?
Una vegada no
Cada vegada
Passa sovint
Però això és normal
Nosaltres en diem
Entre cometes
I per fer broma
En diem
L'efecte humà
Perquè si tot és perfecte
Si tot és perfecte
Tot, tot, tot
I no ens equivoquem mai
Durant un concert
Que dura gairebé dues hores
Semblaríem màquines
En vés de persones
Semblaria un disc
No?
I aleshores
Aquests petits
Aquests petits
Aquests petits defectes
I aquestes petites errades
Fan
Que tot plegat
Sigui més humà
No?
Tenim més preguntes?
Sí?
Aquí una altra
Quin és el teu nom?
Hèctor
Endavant
Quan aneu per Constantí
Conegeu molta gent o...?
Depèn
Si ets Joan
Tothom
Coneixes a tothom
De la primera a l'última persona
Si sóc jo
No conec gaire ningú
I el Fàlien és entre mig
És una cosa normal
És coneixer certa gent
I altre no
Però has de pensar
Que l'únic que viu a Constantí
Ara mateix és Joan
I a part Joan
Era el fill del cafeter
Al poble hi havia un cafè
Que era on anava tothom
A fer el vermut
I anar a comprar les patates roses
I el que s'estava sota de les taules
Jugant
I molestant
Era ell
Per tant
El coneixia tothom
Des de l'apuntador a l'últim
I és el més popular del poble
Llavors
Així com quan anem pels puestos
Els pèls som coneguts tots tres
Quan anem a Constantí
No
Hem d'anar amb Joan
Llavors si vas amb Joan
T'aconeix la gent
Si no no
Si no passeu per persones anònimes
Més preguntes
Per qui?
Em vull afirmar
Això al final
Però ha preguntat
Un sí per resposta
Sí
T'afirmarem
Escolta'm
T'afirmarem amb una postal
Que tenim una postal aquí
D'acord?
Molt bé
Més preguntes
A banda d'aquesta
Quin és el teu nom?
Unai
Qui us ha ajudat a triomfar
Com heu triomfat ara?
Com?
Qui us ha ajudat a triomfar?
Qui ens ha ajudat a triomfar?
Mira per començar
L'expressió triomfar
És una expressió que no ens agrada a nosaltres
Això de triomfar
És molt relatiu
Hi ha grups que venen molts discos
Però que no són gens feliços
I no han triomfat
Per la nostra manera de ser
I n'hi ha d'altres que no venen tant
Però s'ho passen molt bé
I aquests sí que triomfen
Aquesta
Potser el que ens agrada
Menys d'aquesta
Nova
Moda que hi ha
D'operació en triomfó
És que
Sembla ser que l'únic important
Sigui triomfar
I triomfar no és important
És més important
Estar a gust amb tu mateix
I tenir la consciència tranquil·la
I tenir gent que t'estima
I estimar la gent que no pas
Tenir molts diners
I sortir molt a la tele
Avui en dia sortir a la tele
Quasi que vol dir una cosa dolenta
Perquè pels que surten a la tele
Els compares amb la gent normal
I t'adones que potser és millor no sortir-ne
Sortir a la tele no té cap mèrit avui en dia
Només cal ser una mica estrany
Una mica friki
I ja surts de seguida
Hi ha coses que són més importants
Ara, la pregunta que em feia
Ja ni me'n recordo quina era
Quina era la pregunta
En quant a triomfar, no?
Ah, que quin és el secret
Sí, com s'aconsegueix triomfar
El secret que les coses te vagin bé
Moltes vegades és
Estar en el lloc oportun
Al moment oportun
No vol dir que siguem millors que els altres
O que toquem més bé
O que tinguem més bona veu
O toquem la bateria millor
Senzillament que fem les coses
Amb el màxim d'honestetat possible
Tal com les pensem
I després una cosa que és molt estranya
Que és que la gent connecti amb tu
Hi ha gent que ho fa molt bé
I que en canvi no connecten amb la gent
I nosaltres hem tingut la grandíssima sort
Que el que fem
Li agrada molt a la gent d'aquí
Suposo que perquè som d'aquí
Parlem de les coses d'aquí
No ens amaguem que som catalans
Que som de Tarragona
Però vaja, també potser que hi hagi gent
Que faci el mateix i no li faci el mateix
És molt difícil saber per què
Per què les coses te van bé
Per què triomfes
És qüestió de sort també moltes vegades
Continuem recollint més preguntes
El teu nom?
Carlos
Endavant
Que a quina edat vau començar a cantar junts?
A quina edat vau començar a cantar junts?
Ni se'n recorden segurament
Devien cantar ja quan jugàvem al cotxe
Bueno érem joves eh
22
Ja havíem fet la mili em sembla
Sí, sí
Jo ja era músic
Anava amb orquestres d'aquestes
Que manitzen els valls
I les rebel·les populars
Tocava per la zona turística d'aquí
De la Costa Daurada
I els caps de setmana m'anava a fer bolos porall
I ells els va vindre una mica més grans diguéssim eh
Quan Lluís va agafar
Aficionats a la música
Ho érem des de molt petits
Col·leccionàvem discos
Ens compravem premsa musical
Intercanviàvem discos
Però a tocar
Ell li va vindre a la mili
Fent de bibliotecari
A la mili no?
A Haka
Va començar a tocar la guitarra per primera vegada
I quan va vindre va vindre carregat d'idees
I m'ho va proposar a mi una mica
Perquè era el músic de la colla diguéssim
Mira que ja em guanyava la vida
Tocant per aquests mons de Déu
I el Falin
Que va ser el tercer
Doncs
Havia tocat la guitarra al col·legi
A la vostra edat
Al seminari de Reus
O la Salle
I aleshores va
Li vam dir
Vinga va
Tu que toques una mica la guitarra
Vine a tocar al baix
I així va anar l'assumptu
Continuem avançant
Ens queden uns 10 minuts encara
Que podem aprofitar
Quin és el teu nom?
Èlia
Endavant Èlia
Qui fa les lletres de les cançons?
Depèn de la cançó
Diríem que
La majoria les faig jo
I llavors
Quan porto ja molta estona
Fent lletres
I que no em surten gaire bé
Ve aquest
Que és molt dropo
I un rato
Una fa una
I la fa millor que jo
I fa una mica de ràbia
Però diguéssim que
Entre ell i jo les fem
Normalment
N'hi ha que les hem fet a mitges
I altres n'ha fet cadascú la seva
Normalment el que fem
És quan tenim les músiques fetes
Anem a un pis que té ell a Prades
Ens tanquem allí
I fins que no acabem les lletres no marxem
Ens fem com una espècie de
Com fan els esportistes
Fan com una espècie de concentració
Com els jugadors del Barça
I passem el dia allí
Barallant-nos
I canviant lletres
I ensenyant-se l'un a l'altre
A les lletres
Com et dius?
Iker
Per què heu vingut al nostre col·legi?
Per què heu vingut aquí?
Perquè ens heu convidat
Escolta'm
Som gent educada
Nosaltres
Si ens conviden venim
Per aquí recollim
Més preguntes
Com et dius?
Eduardo
Per què us
Alguna vegada
Us heu quedat a fònics
En algun concert?
A fònics?
Us heu quedat alguna vegada a fònics?
Sí
Alguna vegada
Per sort
Jo tinc una veu
Que desafina molt
Però és dura
No tinc problemes d'afonies
Però sí
Alguna vegada
Sí
Alguna vegada
M'he vingut de posar
Fins i tot
Medicaments
I
Però bueno
No és el cas
Es comencen a aixecar
Cada cop més braços
Com et dius?
Marina
Endavant Marina
Per què
Vau llegir exactament
El món de la música?
Per què vau llegir
El món de la música?
Una mica
Ho han anat explicant
No?
Al llarg de
Sí, va començar com un joc
Va començar com un joc
No ha escut trist
I al final
Doncs va acabar com ha acabat
Quin és el teu nom?
Marcel
Quin és el videoclip que us agrada més?
El videoclip
Videoclip
Que us agrada més?
Poder el bon dia
Bé, no?
Bé, pantalons curts
M'agrada molt a mi també
I aquest cony de temps
Algú que no és el videoclip que us agrada més a mi?
Algú que no hagi intervingut encara
En tot cas, de tothom que aixecar els braços
Que no hagi intervingut
Eh, quin és el teu nom?
Núria
Els vostres mares i pares estaven d'acord amb saber que us volíeu dedicar al món de la música?
Sí
Sí, home, potser
A mi a casa, com que era fill de músic, mon pare em va recusar molt
Però, per exemple, d'altra banda, quan vaig deixar la fàbrica per dedicar-me exclusivament als pets
Ma mare va tindre un disgust, eh?
És allò que vol i dol, no?
Què diuen?
Sí, a mi els meus pares els feia molta gràcia
De fet, al principi assajàvem a casa meva
I ells havien d'aguantar els sorolls que fèiem des de baix
I a dia d'avui encara, no sols a mi els agrada, sinó que venen als concerts
Sempre que poden
I escolta'm, i tenen una botiga de roba
I si algú li expliquen que el nen és el cantant
L'únic que no els fa massa gràcia és el nom del grup
Ara ja sí, però al principi
Al principi quan els hi preguntaven els hi deien
El teu nen toca en un grup, no?
I deien, sí, i com se diu?
Oh, fan molt bé, però com se diu?
I no ho deia mai, saps?
Oh, però han fet un disco, ja, ja, però com se diuen del nom?
Bueno, i no ho deia mai, li feia vergonya dir-ho
Ara ja sí, ara ja no li fa res dir que són els pets
Com et dius?
Esther, aquesta pregunta és per en Lluís
Vas molt sovint per consentir?
Doncs hi vaig perquè tinc la família allà
Tinc els pares
I com a mínim cada dissabte hi vaig
A part el local d'assaig
És a casa de Joan
Per tant, cada vegada que assagem hem d'anar a Constantí
O sigui que poc o molts i anem
Joan, com feu el ritme?
Què?
Com feu el ritme?
Un, dos, tres, quatre
Que no estudieu música aquí
El ritme, no sé, com es fa?
Com t'ho vaig explicar, això?
Portant el ritme i, no sé, buscant una nota en cada puesto i com se fan les cançons
Lídia
Què us agrada més, sortir per la tele o per la ràdio?
Per cap dels dos puestos
De fet, nosaltres, tant Joan com jo, col·laborem a la ràdio
A part de fer de músics
Som col·laboradors de programes de ràdio de Barcelona
I abans de fer música
Joan i jo teníem un programa de ràdio a la ràdio de Constantí
Que la fèiem els diumenges al matí
Per tant, la ràdio ens agrada bastant més
Que passa que, bueno, la tele potser imposa més
Però vaja, Joan ara mateix està fent un concurs
A la televisió de Reus i de Tarragona
Que potser segur que l'heu vist algú de vosaltres
Per tant, ens fa 8 o 80, que diuen
Que quan vau fer la cançó de Jo vull ser rei
Expressàveu el que sentíeu?
I tant, i més coses que volíem dir no vam gosar
Per potser que ens facin la presó
Maragda, què és el que lliga més de tots?
Qui lliga més de tots?
O falin, o falin
Sí? Com que no hi és, com són, eh?
Algú havia intervingut d'aquí?
Algú que no hagi intervingut encara?
Aprofitem els últims moments ja del programa
Ui, ui, ui, ara s'aixequen massa mans
I jo he de triar
Alguna mestra te'n veig a calbràs
Com et dius?
Marcel
Endavant, Marcel
Que si hi ha molta gent que els pregunta coses quan van pel carrer
Afortunadament no, molta gent
Però hi ha algú, sí
I que són amics
Ai, que et conec, que et conec, no?
Perquè t'han vist alguna vegada
Sí, no, no, clar
Els amics se multipliquen generalment
Quan surts per la tele
Espera
Espera
Voldríeu tindre fills?
O ja en teniu?
Aquests ja és la cosa premsa groga, eh?
Molt bona
O Rosa, millor dit
Molt bona pregunta
Doncs l'únic dels pets que té fills és el baixista, el que no és aquí, el Falin
Que en té dos
En Marc i en Roger
Per tu en vols tenir o no en vols tenir?
Jo, mira
Si una cosa o altra farem
Una cosa o una altra, o tindrem o no tindrem, no?
Amb l'antic grup de...
Ai, Marc
Amb l'antic grup de Sopa de Cabra
Veu tenir alguna classe d'amistat?
Una classe d'amistat molt bona
I durant molts anys
Perquè formàvem part del mateix moviment
I al principi dels anys 90
Doncs ja fa...
Parlem de 10 anys enrere
Quan vosaltres éreu molt petits
O...
I era o no?
Quants anys teniu?
11
Imagineu-vos
Teníem un anyet
Doncs en aquella època
Sopa de Cabra i els pets
Treballàvem junts
Vull dir que molts concerts
Era concerts de doble programa
Hi havia dos o tres conjunts
I moltes vegades coincidíem amb el Sopa de Cabra
I conservem encara aquesta amistat
Marina Soler
Heu conegut a molts famosos?
Ai, el famoseo
Doncs a masses famosos no gaire
Perquè aquest món dels famosos
De les revistes i tal
No és una cosa gaire catalana
No hi ha revistes famosos en català
De fet a nosaltres ens interessa més la gent maca
Que no pas la gent famosa
Aviam per aquí
Em penso que arribaré
Gisela
Quins són els passos per gravar un disc?
Els passos per gravar un disc?
Quin és el procés?
Primer ho prepares al local d'assaig
I després vas a un lloc que es diu un estudi de gravació
Que és on et tanques durant un mes i mig
I allí és on registres el disc
Bàsicament és això
Recollim ja les últimes preguntes
Núria, teniu xicota?
Sí, tenim xicota
Depèn del dia
Hi ha dies que sí, hi ha dies que no
Quin és el teu nom?
Oriol
Quin tipus de roba feu servir per cantar?
La roba, tema vestuari a l'hora de cantar
Ah, roba, doncs cada gira que fem
Anem a una botiga i fem un vestuari nou
Suposo que una de les coses típiques dels petges
És que el vestuari sempre és diferent
Han portat americanes en la bandera de Tarragona
Han portat americanes de bellut
De tot una mica
Enguany anem tots de negre amb una corbata vermella
Molt llampant
Com és que els altres nois de la banda no s'han fet músics?
Com és que?
Els nois d'allà del poble
Ah, mira, doncs perquè no els hi va agradar
Tampoc no hi cabíem tots al grup, saps?
Erem massa gent
Nacho
Com de patís teniu algun cantant preferit en especial?
Molts
Sí, ens agradava molt els Beatles
Ens agradava molt un grup que es deia els Creedence
De fet érem amics perquè jo anava a casa de Joan
I Joan a casa meva
I es canviàvem els discos
Com que no teníem prou diners per comprar-los tots
Doncs se'ls repartíem
Ell comprava la meitat i l'altra meitat
I després se'ls passàvem una a l'altra
I es passàvem les tardes allò que fas
Que poses el disco
Que fas la raqueta de tenis quan hi fos una guitarra
I fas els solos de guitarra
I cantes quan hi fossis el cantant amb l'escombra
La raqueta de tenis ell
Jo l'escombra
Perquè jo no jugava a tenis en aquella època
Quin quadre
Quin quadre
No tenim gairebé més temps
Una pregunta, una només
Anna
La professora, tu, demana la paraula
Ara anirem a la professora
Anna, quants anys porteu junts cantant?
Quants anys porteu junts?
Així, un número ràpid
Que la professora vol preguntar
17, 17 anys
Com a conjunt, 17
I la professora que s'identifiqui també
Com els nens
Sí, sí, jo soc la profe
Em dic Elisabet
Jo us volia preguntar
A què deveu
O què creieu que deveu
El vostre èxit
I la vostra acceptació
Entre la quitxalla
Doncs és una cosa molt curiós
És veritat
Perquè les nostres lletres
A vegades parlen de coses molt adultes
I molt crues
I en canvi
De sempre, de sempre
Que a la gent jove
Li ha agradat molt al grup
Suposo perquè som un grup molt visual
Que en directe fem molt d'espectacle
I per altra banda
Igual també té una mica a veure
Que el nom del grup
Fa molta gràcia
A la gent jove
És un nom com una mica prohibit
Ganberro i simpàtic
Que suposo que en aquesta edat
Es fa gràcia
La veritat és que
No tenim més temps
Alguns de vosaltres
Algunes us heu quedat
Amb ganes de fer més preguntes
Ben segur que es produirà
Una nova ocasió
Que pugueu parlar
Amb el Lluís
Amb el Joan
I tant, ja tornarem
Moltes gràcies
Per acceptar la invitació
M'es faltaria
Per compartir aquest temps
I moltes gràcies a vosaltres
A l'escola
I als professors
Jo crec que ells ho mereixen
Però a vosaltres també
Un fort aplaudiment
25 anys de ràdio
Que bé ens ho hem passat
Escoltant aquest programa especial
Que es va realitzar
Recordo
El dia 8 d'abril
De l'any 2003
Els pets
El pràctiques
I ara és moment
O no
De desvallar
A veure què és el que passa
Aquesta setmana
Continuem el 89
Haurem canviat de d'any
Ja d'any
Ja que no m'assorten
Les paraules
Perquè Joa Maria
No m'ha dit res
No, no, és que no m'ha dit res
Li he preguntat
I Joa Maria
I has canviat d'any
Sí, hem començat ja el 90
O a menys el començarem
Avui, dilluns
Me diu
Escolta'm
Doncs això és el que fem
Escoltar-lo
1900
No se sap
Joa Maria Bertran
25 anys
De musical
Molt bona tarda
Us dono la benvinguda
En aquests 25 anys de música
Aquesta setmana
I les properes
Centrats
En l'any
1990
La primera convidada
És una convidada
D'excepció
Encara continua
Dins del món de la música
I ja va començar
Molt abans
Dels 1990
És la Madonna
Que aquell any
El 1990
Va treure
Llarga durada
Celebration
I de la qual
Va treure aquest èxit
Bore
Bore
Bore
Bore
Bore
Bore
Bore
Look around
Everywhere
Your tongue
Is heartache
It's everywhere
That you go
Bore
Bore
Bore
You try
Everything you can
To escape
The pain
Of life
That you know
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Bona nit
Bona nit
I acabarem el repàs que fem aquest primer dia d'aquest any 1990
amb un grup català com és Sau,
que també aquell any treia en una llarga durada,
anomenat en aquest cas Quina nit,
i entre els quals incluïa cançons com aquesta,
animada amb la que ens acomiadem avui,
Foc al cos.
Bona nit
Sensual i esperta, estranya i perversa,
porta-se el foc en el cos.
Sé que et diu la nit guanyada,
sé que en qualsevol racó,
d'ara fins la matinada,
ja et parer la marmelada del teu cos.
Sé que et diu la nit guanyada,
sé que en qualsevol racó,
d'ara fins a la matinada,
i et parer la marmelada del teu cos.
M'heu deixat el cos,
m'heu deixat el cos munyat,
viciós i ple de suor.
Sensual i esperta, estranya i perversa,
porta-se el foc en el cos.
Sé que et diu la nit guanyada,
sé que en qualsevol racó,
d'ara fins la matinada,
ja et parer la marmelada del teu cos.
Del teu cos.
Sé que et diu la nit guanyada,
sé que en qualsevol racó,
d'ara fins la matinada,
ja et parer la marmelada del teu cos.
Sensual i esperta, estranya i perversa,
no vull que te'n vagis,
vull menjar-te els llavis,
vull viure de pressa,
abans que s'acabi,
deixa córre el sort.
Sé que et diu la nit guanyada,
sé que en qualsevol racó,
d'ara fins la matinada,
ja parer la marmelada del teu cos.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Fins demà!