Fins demà!
El nostre company Manel ha fet un conte enrere per enlairar aquesta nau, aquesta fantàstica nau anomenada No en vinguis amb històries. Benvinguts al programa de divulgació històrica des del 96.7 de la FM Tarragona Ràdio.
Hola, què tal, no? Hola, Manel. T'ha agradat l'entrada, eh? Tu t'has marcat el punt del conte enrere i a mi m'ha vingut la xispa immediatament.
Si se m'aproparà més al micro, si no em sentiran. Manel Magí, Jordi Ximeno i pilotant aquesta fantàstica nau, sempre ho diem, la encara molt més fantàstica, Sílvia García.
Pelota.
No en vinguis amb històries. Aquesta setmana...
Perdó, el cop d'incident.
Mai havia sentit el segon cognom de la Sílvia.
No ha sigut cap terratre molt.
El segon cognom de la Sílvia és Pelota?
Pelota, no. Pelota ets tu.
Ah, jo?
Jordi Ximeno Pelota.
Molt bé, molt bé. Comencem aquesta setmana amb un programa ben carregat. Avui, 25 de març de l'any 2011, setena temporada del No vinguis amb històries. Iniciem el programa amb una efemèride dedicada al Tractat de Roma.
Seguim amb una segona part que vam iniciar, clar, la setmana anterior, sobre la tomba i la... Bé, sobre la mort primer i la tomba d'Alexandre Magna.
Després, bueno, aquí no sé per què m'ha passat un paper, el Manel.
Bueno, fa cent anys.
Ah, val, molt bé.
Avui parlarem d'Esperanto.
Molt bé, però abans del fa cent anys, les curiositats que estan relacionades amb el footing, amb el relax, amb el màrqueting, amb el sàndwich.
A veure, comenceu a barrufar, a veure de què pot anar la curiositat d'avui.
Avui fa cent anys també a Tarragona, és a dir, què deia el diari de Tarragona, tal dia com avui, un 25 de març de l'any 1911.
I crec que no tenim notícies, no?
Avui no tenim notícies.
No arriben notícies d'Egipte?
No, que està tot concentrat a Líbia. Si vols podem parlar de Líbia.
Bueno, ja ho veurem.
Sí, segons que em vaigui el temps.
Bueno, 30 minuts passen volant, anem per feina.
Afemèrides.
Jo demano disculpes avançades si em s'escapa una mica de tos, perquè continuo en una miqueta de faringitis.
Una mica de tos, abans intentes noquejar el micròfon. Què més es pot demanar?
El que surti, això és imprevisible.
Molt bé.
Què va passar el 25 de març? Avui és 25 de març.
Sí, avui és 25 de març.
El 25 de març te fa 54 anys.
Així que quan calcules, aixeques la sella dreta.
Clar. Tu com comptes?
No mous cap part del teu cos quan comptes.
Molt bé. Tal com avui, de l'any 1957, què passava?
Que es va crear la Comunitat Econòmica Europea, vulgo CEE.
Molt bé. Segurament amb la intenció d'unir políticament Europa i evitar els fantasmes del passat.
recordem que durant el segle XX s'havia produït una Primera Guerra Mundial,
s'havia produït una Segona Guerra Mundial encara molt més apocalíptica, per dir-ho d'alguna forma,
i una sèrie de països, els sis països europeus, van crear aquesta nova estructura supranacional.
Aquests països van ser Itàlia, per una banda, França, República Federal, Alemanya,
és a dir, l'Alemanya Democràtica, la RFA, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos.
Tal dia com avui, es signava a Roma, per això també es coneix amb el nom de Tractat de Roma,
el naixement de la Comunitat Econòmica Europea, que segurament no tothom,
però alguns encara recordem com a CEE,
que derivava d'una Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer,
que va ser un primer punt d'unió d'aquests sis països.
Amb aquell històric tractat es va preveure la futura creació d'un banc central europeu,
d'inversions i la supressió, amb una invista de les barreres aduaneres entre els països membres.
L'invent, per dir-li d'alguna forma, va anar creixent,
després es va convertir l'any 1995, amb el Tractat de Maastricht,
amb la Unió Europea, que és el que tenim avui en dia,
que hi ha 27 països.
Recordem-ho, tal dia com avui, 25 de març de l'any 1957,
es creava la Comunitat Econòmica Europea signant el Tractat de Roma.
Si us recordes, Jordi, us recordes la setmana passada,
que vam parlar de la mort del senyor Alexandre?
Ja fa tres setmanes que parlem de la mort del senyor Alexandre.
La primera, en referència a la publicació d'un llibre d'un llibre que tenim avui aquí.
del Valerio Manfredi.
Després n'hi parlarem, si tenim una mica de temps.
Un llibre molt interessant.
La setmana passada que vam parlar, sobretot, de la mort,
i avui parlarem d'esta tomba que no s'ha pogut localitzar mai.
I a la millor no es podrà localitzar mai,
perquè potser ni tan sols existeix.
Molt bé.
Si sap.
Per contextualitzar, recorda una mica quan va morir,
quan va viure, quan va morir, qui era?
Perquè segurament hi ha algun...
Farem una breu sinopsis del capítol anterior, per dir-ho així.
Mira, la setmana passada vam explicar on va morir.
I com.
Va morir a Babilònia, a Mesopotàmia, el 10 de juny de l'any 323 abans de la nostra era.
Sembla ser que va morir de malària.
I la seva mort va ser l'origen de l'enfrontament entre els seus generals
per repartir-se aquell immens imperi que havien conquirit en profeïnes 10 anys.
Recordem que dominaven tota l'actual Grècia, Egipte, fins a gairebé la Índia.
O sigui, un terreny immens.
Doncs bé, la forma com havia de quedar la successió
o com s'havia de repartir aquell gran imperi va ser motiu d'enfrontaments
i també el lloc on havia desenterrat el senyor Alexandre.
El seu llit de mort, Alexandre, vam dir que havia demanat ser portat fins al 10 Amon, o sigui, a Egipte.
Però el regent havia nomenat Alexandre, pèrdiques, segurament recolzat per Olimpia, la mare del Conqueridor.
Va optar per enviar el cos a la terra natal d'Alexandre Magna, a Macedònia,
on seria enterrat al costat dels altres reis macedonis.
Evidentment, el cos del gran Conqueridor era un botí molt privat.
Fins i tot un adiví havia dit allò que el país que tindria el cos d'Alexandre no seria conquèrit mai.
És a dir, es podria arribar a comparar com una relíquia medieval, també una icona d'aquelles que qualsevol polític de l'època,
qualsevol governant de l'època, voldria tenir aquesta seva, i a més a més en una època que es creia molt
amb tot allò que no s'entenia, com per exemple la mort, etcètera, etcètera.
Exacte. I bé, a més s'acabaria convertint en un, tal com tu dius, una autèntica relíquia
perquè va acabar sent venerat com un déu, realment, el senyor Alexandre.
I motiu de disputa entre els seus generals, no, també?
Sí. Recordem que el van enviar en un gran carruatge fastuós de mortuori des de Babilònia,
van tardar un any a construir-lo, l'any 322, i el senyor Pèrdiques, l'orregent que havia...
I no va ser un viatge ràpid, tampoc s'ha de dir.
Imagineu-vos que devia ser lentíssim.
No deuria ser missatgeria ràpida.
No, creiem que no.
Ni repatriació de cossos més o menys ràpida.
Deixem anar, en teoria, des de Macedònia, quan van arribar a Síria, en lloc d'anar cap a Macedònia,
Arrideu, que era el comandant encarregat del trasllat del cos, va pactar amb el senyor Ptolomeu,
que és un altre dels generals d'Alexandre.
Ptolomeu s'havia fet amb el control d'Egipte i va convèncer el senyor Arrideu
perquè girés el carruatge cap al sud i es va quedar amb el cos d'Alexandre.
Pèrdiques va intentar recuperar, va atacar a Egipte, però va acabar morint en l'intent.
I el cos d'Alexandre es va quedar definitivament a Egipte.
Llavors, aquí ens vam quedar la setmana passada.
El pas següent era preparar una tomba digna d'un personatge de l'alçada d'Alexandre.
Actualment es creu que aquella primera tomba provisional era la tomba del darrer faraó natiu,
o sigui d'egipte, que va governar el país uns 25 anys abans de la invasió del senyor Alexandre.
Era el senyor Nectaneu II.
Aquesta faraó, però, va haver de fugir del país durant la segona invasió persa d'Egipte
i la tomba se va quedar buida.
Ptolomeu se pensa... Això és una hipòtesi, eh?
Hi ha moltes hipòtesis.
I en direm una perquè sembla bastant creïble, però no deixarés això, una hipòtesi.
Sembla ser que Ptolomeu va aprofitar aquesta tomba del senyor Nectaneu II,
que consistia en una capella dins del temple del Serapeu a Sàcara, la necròpolis de Menfis.
I és que encara, en aquests moments, Menfis era la capital d'Egipte.
Sí, sí.
Quan a mitjans del segle XIX...
Beu aigua, ens faràs un favor a tots i a tu mateix, també.
Estem a Menfis, no la ciutat del rei del Roc, sinó a Egipte.
Ara es leia amb el senyor Alexandre Magne.
I amb la mort d'Alexandre.
Doncs bé, què va passar?
Hi ha una pista que dóna credibilitat a aquesta teoria.
I és que a mitjans del segle, o a principi del segle XIX,
s'escava el Serapeu de Sàcara i a l'entrada d'esta capella,
de la capella dedicada a Nectaneu II,
apareix un estrany semicercle d'estàtues gregues de tamany natural
que presentaven a poetes i filòsofs grecs.
Per exemple, a Píndar,
els descendants del qual va salvar Alexandre de Tebes,
a Homer, que era el poeta preferit d'Alexandre,
a Plató, que va ser el mentor d'Aristòtil,
que havia estat el mestre d'Alexandre.
Alexandre?
Recordeu que Alexandre havia tingut molta tradició...
Bé, havia estat molt vinculat amb la tradició grega més clàssica, no?
Exacte, sí.
Filòsofs, artistes, etc.
L'havia educat Aristòtil.
Sí, Aristòtil, per això.
Per tant, tots aquests personatges tenien una relació esteta amb la figura d'Alexandre.
Van poder ser heregides per honrar esta suposada primera tomba d'Alexandre?
És possible.
És possible.
També és possible que no, perquè ja ho ha citat, és una hipòtesi.
No deixa de ser això una hipòtesi.
També recordem que hi ha una altra dada que també reforça aquesta hipòtesi.
És que l'any 1798, l'expedició de Napoleó a Egipte
va descobrir un antic sarcòfag egipci en la nomenada Mesquita Aterina,
una mesquita que existia a Alexandria, que va desaparèixer mitjans del segle XIX.
Avui en dia ja no és.
La gent del lloc va assegurar als francesos que es tractava ni més ni menys que de la tomba d'Alexandre Magne.
Napoleó deuria estar supercontent.
Molt content, i és que volien fer francesos.
Emportar-se-la cap a l'Ubre.
Però què va passar?
Doncs que van ser derrotats pels anglesos el 1801
i s'ho van emportar els anglesos al British Museum, on està conservat.
Sí, sí.
Quan, una vintena d'anys després,
perdó, l'any 22,
Champollion va dexifrar els jeroglífics,
es va descobrir que aquell sarcòfag era el tenectaneu segon.
O sigui, hi ha una relació.
Sí, el faraó.
El faraó, la tomba del qual se suposa que havia estat utilitzada per enterrar Alexandre.
Se va utilitzar aquell sarcòfag per posar de manera provisional el cos,
enterrar de manera provisional el cos d'Alexandre?
Perquè l'Alexandre és possible.
És una teoria també, d'acord?
A més a més, uns 30 anys després,
Ptolomeu segon,
perquè a partir d'aquí, del senyor Ptolomeu,
ve tota una dinastia,
que tot se diu en Ptolomeu,
n'arriba a haver 15,
que durant 300 o gairebé 300 anys governen Egipte.
Doncs bé,
Ptolomeu segon trasllada a Alexandria,
que és la nova capital d'Egipte,
el cos d'Alexandre,
i això també encaixaria que el sarcòfag
hagués aparegut a Alexandria.
I bé,
com dèiem,
el senyor Ptolomeu segon, en una data incerta,
però posterior a la mort del seu pare,
l'any 282,
trasllada les despulles d'Alexandre a la nova capital.
Alexandria.
L'ocos hauria estat sepultat en una tomba que,
una altra teoria,
també podria correspondre a les restes
trobades l'any 1907 als cementiris llatins d'Alexandre,
i que consistia en grans blocs d'alabastre
que, un cop juntats,
conformaven una magnífica càmera funerària.
era una tomba de tumult,
igual que les tombes reals macedòniques.
Podria ser que hagués sigut
aquesta segona tomba,
però no va ser l'última tomba d'Alexandre.
tenien ganes de moure el cos del senyor Alexandre,
i cap a l'any 215,
Ptolomeu IV va erigir un imponent mausoleu
per acollir el cos del gran conqueridor.
És de mausoleu,
s'ha erigit dins d'un gran recinte sagrat
que amb el temps es coneixeria
amb el nom de Soma.
Soma, en grec, vol dir cos,
o sigui que faria referència al cos d'Alexandre.
Aquest santuari va arribar a ser
un dels santuaris més famosos i sagrats de l'antiguitat,
donat que, com deia abans,
Alexandre va acabar sent venerat com un déu,
tant a Alexandria com, posteriorment,
en tot l'imperi romà.
Però sembla que el viatge del mort
encara no havia acabat.
Com a conclusió podem treure
que Alexandre va viatjar tant o més mort
que inclús que estigués viu.
Viatjar no ho sé, però canviar de casa...
Sí, canviar de...
Déu-n'hi-do.
O sigui, va tindre una vida molt agitada
durant la vida i durant la vida.
Molt agitada i una vida mort
encara molt més agitada.
Molt més agitada, ja veurem el final.
Un fart de viatjar.
Déu-n'hi-do.
Doncs bé, sembla ser que l'any 89,
abans de Cris,
un dels darrers Ptolomeus,
el senyor Ptolomeu XI,
va canviar Alexandre de sarcòfag,
en aquest cas no per millorar l'enterrament,
sinó directament per fondre
el sarcòfag d'or d'Alexandre
per pagar les seves tropes.
Se veu que no anava bé de calés.
Va créixer.
Alexandre va ser col·locat
en un nou sarcòfag
de la bastre
i s'ha de dir una cosa.
El senyor Ptolomeu XI
va morir poc després
ofegat en una batalla naval,
fet que va ser interpretat
com un càstig de vi
per haver ultratjat l'enterrament
d'Alexandre.
Dius com Ptolomeu XI
va morir després de profanar,
per dir-ho d'alguna forma,
la tomba d'Alexandre.
Va fondre el sarcòfag d'Alexandre
per treure liquides
que no en tenia.
I això estem gaire bé
ja en època romana o no?
Doncs l'any 89 abans de Cris.
Molt poc.
Una quarantena d'anys després
va estar el senyor Juli César.
Sí, ja arribava,
ja traien el nas, no?
Els romans van començar a treure el nas.
Mira que Juli César
crec que tenia bastant de nas, eh?
Bastant de nas, sí.
Després parlarem també
del nas d'Alexandre.
Molt bé.
Mentre César festejava
la senyora Cleopatra,
sembla que també va visitar
la tomba del Macedoni
i també ho va fer uns anys després
Octavi,
el futur primer emperador romà.
Va fer la visita
més famosa
a la tomba d'Alexandre.
Va ordenar
que es tregués
el sarcòfag
de la càmera mortuòria,
va coronar la mòmia
i va tirar flors
pel seu cos.
Però sembla ser
que en un descuit
li va trencar...
Segurament perquè devia fer
molta mala olor, no?
Possiblement.
Flors.
Però en un descuit
què es va trencar?
Doncs el senyor Octavi
li va trencar el nas
a la mòmia d'Alexandre.
No deixa de ser còmic,
no que el primer emperador romà
li va trencar el nas
al conqueror més gran
de tots els temes.
Sí.
Li va quedar la mòmia
en un nas
trencat.
Bueno,
si mai se recuperés
la mòmia
o una mòmia
que suposadament
fos la d'Alexandre
hauria de tenir
el nas trencat.
Hauria de tenir
el nas trencat,
exacte.
Al llarg dels segles
van ser diversos
els emperadors
que van visitar
la tomba d'Alexandre
fascinats
per la vida
d'aquest senyor
i per totes les seues
grans conquestes.
Per exemple,
Calígula,
de nen,
quan sembla ser
que va acompanyar
el seu pare germànic
l'any 19
a una visita a Alexandria
i van visitar la tomba.
I de fet,
quan ja sent emperador,
Calígula es va fer portar
l'armadura
d'Alexandre
a Roma.
A Roma.
i Tito també van visitar
la tomba
allà per l'any 69
i també Adrià
i el seu amant
Antino
la van visitar
quan van visitar
la ciutat d'Alexandre
l'any 130.
Una de les darreres visites
molt documentada
és la de Septim i Sever
l'any 200
que sembla ser
que es va esgarrifar
de veure la facilitat
d'accés a la tomba
i va ordenar
que fos sellada
adequadament
perquè la gent
no pogués entrar allà
a la Bartola.
que semblava que estava passant
que podien entrar fàcilment.
Quinze anys després
el seu fill Caracalla
va tornar a visitar
la tomba
i va deixar
el seu anell
i el seu cinturó
com a atribut
a Alexandre.
És l'última visita
imperial documentada.
I a partir
de la segona meitat
del segle XIII
de la nostra era
l'imperi romà
comença a ser
sacsejat
per crisis molt fortes
i Alexandria
a partir de l'any 262
també es veurà afectada
per tota una sèrie
de sublevacions
rebelions
que comportarà
greus destruccions
en la ciutat.
Sembla ser però
que la tomba
d'Alexandre
sembla ser també
tampoc s'ho sap segur
però sembla ser
que hauria sobreviscut
almenys fins al segle IV.
De fet
l'historiador romà
Amiano
Marcelino
explica un incident
que va tenir en lloc
a Alexandria
l'any 365.
Diu que el patriarca
cristià
Georgicus
va plantejar
una pregunta retòrica
a les masses
durant un sermó
relativa a un temple
alt i magnífic
del geni d'Alexandria.
Es va preguntar
fins quan
estarà d'en peus
aquesta tomba?
Com si li molestés
o no?
Sí, sí.
Aquells primers cristians
ja tenien ganes
de fer desaparèixer
tot rastre
de paganisme.
El geni de la ciutat
feia referència
a la deïtat
titular
de la ciutat
o sigui
Alexandre.
Alexandre.
D'acord?
Que recordem
que era adorat com un dieu.
I que era
un fundador
de la ciutat
també, no?
Un fundador
portava el seu nom.
Exacte.
O sigui que l'any 361...
Que recordem que
Alexandre
les ciutats
que anava fundant
la gran majoria
es deien Alexandria
Alexandria de no sé on
Alexandrópolis
s'ha de saber.
Era un nom molt...
Sí, sí.
Egoçèntric.
Molt egocèntric.
Exacte.
Però només 4 anys després
l'any 365
sembla ser que
el nostre senyor
va dir
escolta
han estat els geòrgics
perquè va haver
un terremoto
i un posterior tsunami
per si algú
diu que no poden haver-hi
tsunamis
al Mediterrani.
Sort que no tenien
centrals nuclears.
Doncs sí.
Aquell tsunami
hi ha notícies
d'historiadors
que parlen
que es va retirar al mar
i després va tornar
una ola gegant
parla de barcos
que van acabar
de les cases
inclús d'un barc
de càrrega molt gran
que va quedar
en diversos estadis
terra endins.
O sigui,
va ser
un tsunami
molt fort
que va fer
molt de mal
a la ciutat
l'any 365
de la nostra era.
Possiblement
el soma
aquest recinte
sagrat
on estava la tomba
va quedar afectat.
Però
encara trobem
una pista posterior
sobre el cos d'Alexandre.
L'any 390
en una carta dirigida
a l'emperador Teodosi
l'Ibani
explica que
Alexandria
s'exposava
al cadàver
d'Alexandre
l'any 390.
Això significaria
que després del terratrèmol
s'hauria recuperat
el cos
del Macedoni.
Només un any després
Teodosi
ja prohibeix
tots els cultes pagans
entre els quals
destacava
el d'Alexandre
divinitzat.
Alexandria i els cristians
van provocar
greus disturbis
destruint
per exemple
el Serapeu.
Aquí és molt interessant
veure la pel·lícula
de Menàbar
Agora
per ajustament
d'aquest període.
Però tu no creus
que totes
tants anys després
que diuen
encara conservem
el cos d'Alexandre
era realment
el cos d'Alexandre
o era simplement
tampoc
no sé si
per atraure turistes
no crec
però
com un reclam
podria ser
podria ser
les relíquies
medievals
es falsificaven
moltes
que hi ha sants
que tenen 25 caps
i coses així
per aquesta raó
podria ser
podria ser
segurament
igual
l'Alexandre
està enterrat
de camí
entre Orient
i
igual
sí que realment
mai
i Egipte
i ningú
o igual
van tirar
un riu
i ja està
podria ser
això és una hipòtesi
que ningú ha plantejat
planteja
bé
teoria
aquest suposat
suposat
cadàver d'Alexandre
l'entrecensionanta
encara diu que s'exposa
però com diem
Teodòs i prohibirà
tots els cultes pagans
i pocs anys després
a partir d'aquí
es perd el rastre
d'esta cos
i de la tomba
pocs anys després
al principi del segle V
en un sermó
Joan Crisóstom
bisbe
afirma
que la tomba d'Alexandre
era desconeguda
per al seu propi poble
això potser
no podia ser
potser era una veritat
a miges
potser sí que se sabia
encara i tal
però
els interessava
que tot el pagà
anés desapareixent
i algunes dècades després
Teodoret
va posar a Alexandre
en una llista
de personatges famosos
les tombes
dels quals
eren desconegudes
a partir d'aquí
tot són incerteses
durant l'edat
més incerteses
més incerteses
menciona
alguna vegada
la tomba d'Alexandre
es fa referència
segurament
a la mesquita
a Tarina
on es va localitzar
el sarcòfag
de Nectaneu II
i a més
les possibles restes
que haguessin quedat
del soma
d'aquell recintre sagrat
on estava la tomba
que haguessin pogut
sobreviure
a terratrémols
a quejos
i al pas del temps
van ser arrasades
a la dècada de 1880
quan
per afavorir
el creixement
de la ciutat
moderna
es van destruir
muralles
i es van arrasar
moltes restes
hi ha també
una història
deixem-ho aquí
com a coletilla
d'un cos momificat
conservat
a la basílica
de Sant Marcos
de Venècia
i que sap
que pertanyia
o que va ser
extret d'Alexandria
s'atribueix
a Sant Marc Evangelista
per això es va construir
la basílica
de Sant Mar
a Venècia
l'any 822
dos mercaders venetians
la van traure
així d'estrangis
d'Alexandria
i des de llavors
descansa
en una cripta
de Sant Marcos
hi ha estudiosos
que afirmen
que se podria tractar
del cos
d'Alexandria el Gran
això sí
pot ser una teoria
descabellada
però és verificable
si s'analitzés
el cos
potser es podrien
traure conclusions
però bé
això ja és
una altra història
no en vinguis
amb històries
curiositats
avui en dia
fem servir
bastantes paraules
procedents
de l'anglès
o podríem dir
del nou món
algunes són
molt més contemporànies
d'altres no tant
de contemporànies
trobaríem
footing
relax
marketing
sandwich
però altres
que també són
molt més antigues
que són vocables
són paraules
que provenen
de llengües
autòctones
que avui en dia
compten també
amb gran nombre
de parlants
llengües com
el quechua
laimara
el guaraní
etc.
i paraules
com patata
tomàquet
jaguar
xocolata
etc.
Nosaltres ens hem preguntat
quin va ser
el primer americanisme
o la primera paraula
que va arribar
del nou món
i aquesta
va ser
la paraula
no la diré
per ara
diré el que sabem
en un fragment
del diari
que explica
el primer viatge
a Amèrica
de Cristófor Colom
ell mateix
el mateix navegant
explicava
el significat
d'aquest terme
deia
viernes
26 d'octubre
estuvo de las dichas islas
de la parte del sur
era todo baixo
5 o 6 leguas
surgió por allí
dijeron los indios
que llevaba
que había
de ellas
a cubandadura
de día
y medio
con sus
almadías
que son navetas
de un madero
a donde
no llevan vela
estas son las
¿quién es la paraula?
¿tú creemos?
¿tornó repetir
hasta el setem?
porque creí que no estabas
Atena clase
a ver
viernes 26 de octubre
estuvo de las dichas islas
de la parte del sur
era todo baixo
5 o 6 leguas
surgió por allí
dijeron los indios
que llevaba
que había de ellas
a Cuba
andadura de día
y medio
con sus almadías
aquí de la par
seguramente
que duran
más pistas
que son navetas
de un madero
que no vol dir un policía
de un troc
de fusta
a donde
no llevan vela
estas son las
la paraula era
pasa palabra
pasa palabra
muy bien
estas son las canoas
canoas
aquesta sembla ser
que es la primera paraula
que va arribar
al vell continent
a Europa
o com a mínim
per començar
al regne de Castella
el primer terme
americà
o la primera paraula
arribada del nou món
canoas
després arribarien altres
com patata
tomàquet
jaguar
xocolata
o altres molt més contemporanis
com hem dit abans
marketing
relax
futbol
molt bé
sàmbits
footing
etc
etc
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
Ojo
Avui fa 100 anys
a Tarragona
Ai que mos hem tira
el temps damunt
Fa 100 anys a Tarragona
recordem
25 de març
de l'any 1911
diario de Tarragona
concurso de literatura
esperantista
en el último
congreso esperantista
de Sabadell
se acordó celebrar
el próximo
en Tarragona
24-25 de junio
acordándose celebrar
unos juegos florales
esperantistas en Tarragona
con motivo
del próximo congreso
Los periódicos esperantistas
han publicado ya
su cartel
y premios
a los diversos temas
Original
que es una poesía
en esperanto original
y después
a la mejor prosa traducida
y basada
sobre los temas anteriores
para obras traducidas
a la mejor traducción
de la siguiente poesía
La senócula bovino
La vaca ciega
topando cap
en un y otro
soca
avanzando
desma
pel camí
de la agua
se'n va
a la vaca
tot sola
etcétera
etcétera
de John Maragall
a la mejor traducción
premi
a la mejor traducción
también
de la siguiente prosa
Conformidad
les campanas
brindaban lentamente
etcétera
etcétera
de Víctor Catalá
y premios extraordinarios
del grupo
Esperant
Semo
de Sabadell
premios
sobre la mejor traducción
de la poesía
La ratlla
de Guanyavents
Nota
el autor
de las mejores traducciones
sea prosa
o verso
será ganador
de la natura
floro
flor natural
y elegirá
la reina
de la fiesta
¿vale?
O sea que tenemos
un concurso de literatura
Esperantista
Sí, sí
Fa un siglo
cuando estaba
muy más de moda
Tal que diría también
que los señores Maragall
Catalá
y Guanyavents
han cedido
galantemente
los derechos
de reproducción
a la federación
reservándose
esta el derecho
a publicar
¿vale?
Interessantíssim
Interessant
Facen tants
Sí, sí, sí
I avui
me sembla que
anirà molt just
Sí,
crec que tenim
patrocinador
o no
Doncs sí
el que passa
que mira
queden res
per gairebé
acomiadar-nos
queden minutilles
cacs
que fem
en un ciu
i de cara
la setmana vinent
anem a fer
Ja ens despedim
J.Barsans
Rof e Hijos
Compraventa de Valores
al Contado
patrocinan
el dia d'avui
el Nomvinguis a Mistòries
Ha estat un plaer
30 minuts després
Manel Magí
Jordi Ximeno
i el control tècnic
Sílvia García
El Nomvinguis a Mistòries
la setmana vinent
crec que
Manel ens has aconseguit
una entrevista
Sí, la setmana que ve
tindrem un personatge
que reparteix
molt de palo
a qui ha de repartir
que posa les coses
al seu lloc
Diguem-ne el nom
i diu moltes veritats
Senyor Arcadi Oliveres
Està en directe
la setmana d'avui
Molt bé
Aquí el Nomvinguis a Mistòries
Fins la propera setmana
Adéu-siau
Fins la propera setmana
Fins la propera setmana
Fins la propera setmana
Fins la propera setmana
Fins la propera setmana
Fins demà!
Fins demà!