La Nau Espai Europa
La Nau Espai Europa
La Nau Espai Europa
Tu pots creure que no en sabia absolutament res dels orígens de la Unió Europea?
Qui tu o ella?
No, ella
Ah, ella, però de totes maneres com pot ser?
Vull dir, aviam, això quan entrem a l'acadèmia aquesta de pilotatge
Això s'ensenya i a banda a l'educació general bàsica també s'ensenyava?
Doncs no en sabia però absolutament res
Carina, ens pots recuperar la base de dades de la Nau, l'àudio del 9 de maig de 1950
del discurs que va precedir el naixement de l'Europa comunitària, sisplau?
Inicio la recerca a la base de dades
Quines són les paraules clau de la indexació?
Doncs mira, hauries de buscar París, buscar París, 9 de maig 1950 i Robert Schumann
Robert Schumann
Escolta, Schumann no va ser aquell ministre francès d'Afers Exteriors?
Doncs sí, va ser el que va fer el comunicat
i això és important recordar-ho
Potser, no sé si tu no ho expliques mai
però va ser en un temps en què l'amenaça d'una tercera guerra mundial planava sobre Europa
Recordo que una vegada el general de l'acadèmia
va explicar que en aquella data estaven tots en màxima alerta
De fet, es veu que aquell dia es va convocar la premsa a París
va ser a les 6 de la tarda
a un lloc que no mata el sabor de rellotge del Ministeri d'Afers Exteriors
perquè de fet, deien, ja denunciaven
que s'anava a fer pública una comunicació
la van qualificar de la màxima, de la major importància
Ja tinc localitzat un fragment de l'àudio
de les primeres línies de la declaració del 9 de maig de 1950
redactada per Llan Montnet
Va ser llegida davant la premsa per Robert Suman
ministre francès d'Afers Exteriors
Procedeixo a codificar l'àudio
i introdueixo la traducció simultània amb les vostres veus
Doncs mira, si a casa Carinaia fem una cosa
enlairem, és a dir, agafem velocitat de creuer
i després, et sembla, Miquel?
Sí, sí, així a poc a poc anirem aprenent més
d'aquesta Europa nostra i benvolguda
Fota'm, cada dia és més rapsoda, company
Mira, doncs t'ho diré fent un rodolí
Pitja aquell botó i activa la hiperpropulsió
Atenció, hem superat la velocitat del xò maig
1, anem a 1.235 quilòmetres per hora
Què és el dia d'Europa?
El 9 de maig de 1950 naixia l'Europa comunitària
en un moment, i això és important de recordar-ho
en el qual l'amenaça d'una tercera guerra mundial
aplanava sobre Europa
En aquesta data a París es va convocar a la premsa
a les 6 de la tarda al Saló del Rellotge
del Ministeri d'Aferts Exteriors
perquè se n'anava a fer pública
una comunicació de la major importància
Les primeres línies de la declaració del 9 de maig
de 1950, redactada per Jean Monnet
i comentada i llegida davant de la premsa
per Robert Schumann, ministre francès
de Defens Exteriors, expressaven clarament
la magnitud de la proposta
Avui us volem recordar una part d'aquest discurs
i el seu significat
La primera frase ja era prou clarificadora
La pau mundial no pot salvaguardar-se
sense uns esforços creadors
equiparables als perills
que l'amenacen
Europa no es farà d'una vegada
ni d'una obra de conjunt
Es farà gràcies a realitzacions concretes
que creuen en primer lloc
una solidaritat de fet
L'agrupació de les nacions europees exigeix
que l'oposició secular entre França i Alemanya
sigui superada
perquè l'acció empresa
ha d'afectar en primer lloc
a França i a Alemanya
A aquest efecte el govern francès
proposa actuar immediatament
sobre un punt limitat
però decisiu
El govern francès proposa que se sotmeti
el conjunt de la producció franco-alemanya
de carbó i de ser
a una alta autoritat comuna
en l'organització oberta
als altres països d'Europa
Aquesta producció s'oferirà a tot el món
sense distinció ni exclusió
per contribuir a l'augment del nivell de vida
i al progrés de les obres de pau
Europa podrà, majors mitjans,
proseguir la realització
d'una de les seves tasques essencials
el desenvolupament del continent àfricà
Més llançant la posada en comú
de les produccions bàsiques
i la creació d'una alta autoritat
de nova fornada
les decisions de la qual obligaran
a França, Alemanya
i als països que s'adereixin
aquesta proposta
assegurar les primeres bases concretes
d'una federació europea
indispensable per a la preservació de la pau
Tot va començar aquest dia
i per això a la cimera de Milà
de 1985 els caps d'estats i de govern
van decidir celebrar el 9 de maig
com el Dia d'Europa
Tots els països que decideixen
democràticament adherir-se a la Unió Europea
adopten els valors de pau i solidaritat
que són la pedra angular
de la construcció comunitària
Aquests valors es fan realitat
a través del desenvolupament econòmic i social
i de l'equilibri medioambiental i regional
únics mecanismes capaços
de garantir un nivell de qualitat de vida
equitatiu per a tots els ciutadans
Europa com a conjunt de pobles
conscients de pertany a una mateixa entitat
i de tenir cultures anàlogues o complementàries
existeix des de fa segles
No obstant això
manquen regles i institucions comunes
aquesta consciència de ser una unitat
de florental mai va aconseguir evitar alguns desastres
Fins i tot en els nostres dies
alguns països que no formen part de la Unió Europea
segueixen estant exposats a espantoses tragèdies
Com qualsevol obra humana d'aquesta embargadura
la integració d'Europa no pot aconseguir-se ni en un dia ni en unes dècades
Ara ambicionem construir una Europa
que respecti la llibertat i la identitat
de cadascuns dels pobles que la integren
dirigida en comú
seguint el principi
del que pot fer-se millor en comú
ha de fer-se així
Només la Unió de Pobles
podrà garantir a Europa
el control de la seva destinació
i també la seva projecció
al món sencer
La Unió Europea ha de mantenir-se a l'escolta
i als serveis dels ciutadans
a l'hora que conserva la seva especificitat
i els seus hàbits i costums
i també el seu idioma
han de sentir-se a casa
i poder circular en plena llibertat
per aquesta patria europea
I ara us avancem algun dels actes
que en motiu del Dia Europa
es faran aquí a Tarragona, la ciutat
on parlem de les pel·lícules guanyadores
de les quatre edicions
dels Premis Lux de Cinema
del Parlament Europeu
que es podran veure a l'antiga audiència de la ciutat
Es tracta d'una iniciativa
de l'Oficina Europe Direct Tarragona
i de l'Oficina del Parlament Europeu
a Barcelona
en el marc del Dia d'Europa
Aquesta és una iniciativa
que s'enmarca
en els actes que Tarragona
organitza
amb motiu de la celebració
del Dia d'Europa
el 9 de maig
Les pel·lícules
que es projectaran gratuïtament
són
Of the Runders Sense8
del 2007
The Fading Ikin
La Silència de Lorna
de 2008
de Pierre Dejan
i Luca Darnin
Welcome
de 2009
de Philip Lioret
i Dia Farem-de
de 2010
de la directora
Feu Aladac
En col·laboració
amb l'àrea de cultura
de l'Ajuntament
s'ha acordat
incloure
el cicle de cinema europeu
en la programació estable
de cinema
de l'antiga audiència
del mes de maig
que serà especialment
dense
perquè compta també
amb el cicle
Quino
el cicle de cinema
Andrés de Andrés
i les projeccions
del Festival Internacional
de Cinema
de Tarragona
Rec
Les cintes guardonades
amb el Premi Luxe
beneficien del suport
financer del Parlament Europeu
per substituir la pel·lícula
a les 23 llengües
oficials
de la Unió Europea
incluent l'adaptació
de la versió original
per a invidents
o persones amb problemes auditius
per produir
a cada estat membre
una versió
de 35 mil·límetres
o finançar
el seu llançament
en format DVD
el premi està valorat
en 90.000 euros
Espai Europa
estem en òrbita
i ens hi mantindrem
a una velocitat
de creuer
de 60 km per segon
Escolta Miquel
Digues
No estic segur del tot
però diria
que aquesta zona
que estem sobrevolant
Sí
Mira
Espera
que m'assumo a la finestra
Espera
Mira
Estem sobrevolant la mar
Veus
doncs diria
que és el punt exacte
on van llançar
el cos de l'Obama
Perdó
De l'Obama
Van llançar
el cos de l'Obama
No, no
molta gent es confon
aquest dia
És veritat
És veritat
Obama
Osama
Suposo que volies dir
l'Osama Bin Laden
No?
Efectivament
Aquí el van llançar
Tu creus?
Et sembla que
No, no
va ser aquí
Va ser aquí
Això ho marca la Carina
és aquest puntet
que surt a la pantalla
en un puntet negre
Que surt a la pantalla
Expliquem el passatge o no?
Sí, vinga
Va, explica'ls el passatge
A veure
Funciona?
Sí
Va, va
Vinga
Activo
Parla
Atenció senyors passagers
Els fem saber
que en aquests moments
estem sobrevolant la zona
on aquesta mateixa setmana
es va llançar
el cos
d'Osama Bin Laden
No, no
però ara ho has dit perfectament
i jo crec que el nostre passatge
se n'ha assabentat
Veus?
És que sempre s'aprenen coses noves
a la nau d'Espai Europa
La Carina E
segur que està també molt contenta
I de fet
si et fixes
ja ens està avisant
que podem establir comunicació
amb el nostre entrevistat d'avui
Doncs sí
avui no pujarà la nau
és a dir que no ho haurem de transportar
però podrem mantenir una connexió
una connexió a distància
Mira la part positiva
no et toca anar a la sala VIP
positiva o negativa
perquè si està molt còmode
però també ho pots fer des d'aquí
des del pont de comandaments
Vols que t'hi connecti?
Doncs mira, m'hi connectes
i parlo jo doncs
Vinga, parla i tu
Comissió Europea
Digui
Hola, què tal?
Mira, estem en connexió
des del transbordador Espai Europa
des del pont de comandament
us saludem Josep Soñé i Miquel González
que ens podriu passar
amb el director de la representació
de la Comissió Europea de Barcelona
el senyor Manel Camós
I tant que sí, ara mateix
Moltes gràcies
Manel Camós, què tal?
Bona tarda
Hola, bona tarda
Benvingut a la nau Espai Europa
Gràcies per haver-me convidat
Vostè és el director
de la representació
de la Comissió Europea de Barcelona
des d'octubre de 2005
De fet, fa pocs anys
que van celebrar el 20è aniversari
d'aquesta representació
i dilluns, d'altra banda
celebrem el Dia d'Europa
Creu que cal seguir recordant
el que va passar el 9 de maig de 1950?
Sí, jo crec que això és important
perquè, miri, aquest
t'ha dat el 9 de maig
de fet, es va tancar
un període de la història europea
complicat
en guerres mundials
amb assassinats
de lo més terrible
que mai ha fet
jo penso la humanitat
i es va decidir
resordre tots els problemes
via diàleg
i trobant un consens
Això és una mica
la base d'Europa
i amb això ho hem lograt
Una Europa
que hem de recordar-ho
que al tenir-ho present
llavors, el 1950
doncs bé
es planava, diguéssim
una nova guerra
no sobre Europa?
Bueno, sí que hi havia
dificultats
moltes dificultats
però ens en vam sortir
i hem pogut arribar
ara amb aquesta Europa
de 27 estats membres
500 milions d'habitants
i la pau
amb moltes més avantatges
Vostè fa més de 20 anys
dues dècades
que és funcionari
de la Comissió Europea
ha estat de fet
sempre vinculat
a l'àrea de relacions exteriors
Amb quins ulls
es mira des d'Europa
les revoltes
que estem visquent
al món àrab
i especialment
la mort recent
d'Obama Bin Laden
Miri, les revoltes aquestes
es miren
amb molta humilitat
és a dir
ni nosaltres europeus
ni altres països
com els Estats Units
havíem previst
que passaria
el que ara està passant
Al mateix temps
ho veiem amb optimisme
perquè a la base
d'aquestes revoltes
sembla que hi ha
un desig
de democràcia
i de prosperitat
Aleshores creiem nosaltres
de la Unió Europea
que hem d'ajudar
en tot el que puguem
perquè ens interessa
amb ells i a nosaltres
que aquests països
entri en una via
de democràcia
Pel que em demanava
de la mort
del senyor Bin Laden
Miri, nosaltres
i altra gent
ha fet les mateixes declaracions
que ens n'alegrem
en el sentit
que un perill
a nivell de tot el món
aquesta persona
desapareix
que s'hagués pogut fer
el millor
les coses d'altra manera
però ha sigut així
i creiem que això
és bo
no només per l'Occident
sinó pels mateixos països
àrabs
o mulçulmans
perquè algunes declaracions
ja es feia avui dia
que el primer enemic
dels països mulçulmans
també són
aquests radicalismes
Quin creu que ha de ser
el paper d'Europa
a les revoltes àrabs?
A Líbia, per exemple
ja es treballa
des de la Unió Europea
per Déu Fort Líbia
amb finalitats
fonamentalment humanitàries
s'han congelat
els actius de Gaddafi
de la seva família
però més enllà d'això
quin creu que ha de ser
el paper de la Unió Europea
tant el plegat?
El primer lloc
respecte
això són
transformacions fonamentals
que han de fer
els països
se'ls pot ajudar
en la mesura
en què es demanin ajuda
i creiem
que nosaltres ho farem
s'estan posant
molts fons
cara al futur
per aquests països
i nosaltres creiem
que això
té que donar
peu
amb una democràcia
més profunda
de la que ara
alguns països
deien o pretenien tenir
aleshores ho veiem
amb optimisme
però un optimisme
que no tenim
tampoc la garantia
de futur
Vostè d'altra banda
va ser el cap
de negociació
de la Comissió Europea
amb l'Etònia
i Polònia
durant el procés
d'adhesió
d'aquests països
a la Unió Europea
Qui truca ara
a les portes
de la Unió?
Bueno, miri
quan vostè veu
el mapa
de la geografia
d'Europa
veurà que
hi ha tots els països
que formaven part
del que diem
els Balcans
Antigua i Yugoslàvia
que aquests països
per dret
han d'entrar
un dia
o un altre
i quan dic
un dia o un altre
és quan realment
compleixin
les condicions
d'entrada
és a dir
democràcia
respecte als drets humans
de les minories
de la dona
etcètera
i siguin capaços
d'absorbir
tota la legislació
que nosaltres ja tenim
en aplicació
avui dia a Europa
Quan això es doni
aquests països
aniran entrant
Ara dit això
hi ha uns quants
d'aquests països
que ja estan
a la fase
no només de candidats
sinó que s'estan
negociant amb ells
Quan acaben
aquestes negociacions
no se sap
hi ha països
per exemple
Croàcia
que realment
està molt
adelantat
ara ja veurem
quan van ingressar
aquests països
el futur
d'aquí uns anys
és tenir
aquest continent
que ara
som
27 estats membres
i 500 milions
d'habitants
tenir-ho
amb més estats membres
el qual complica
les coses
però realment
tenir un sol
espai europeu
de pau
prosperitat
democràcia
i que sigui
una sola frontera
exterior
i un mercat
interior
unit
vostè ha fet referència
a alguns països
com per exemple
Croàcia
també Turquia
naturalment
que fa temps
que truca
de tots plegats
però quins són
els que tenen
actualment
estatus
d'observador
també n'ha fet
algun apunt
i què vol dir això?
No, miri
hi ha diverses fases
hi ha l'estatus
d'observador
o són països
que tenen
acords
amb la Unió Europea
hi ha altres països
que són
candidats
o sigui
que han demanat
començar a negociar
i hi ha un tercer estadi
que són els països
amb els que ja s'estan
negociant
com és el cas
com vostè deia
de Turquia
el cas de Croàcia
com li deia
de mica en mica
tots aquests països
independentment
de l'estatus
que tingui
aniran entrant
el que ja no parlo ara
dels períodos
perquè per exemple
països com Turquia
se sap
i el govern turc
ho sap
que és un procés
llarg
que és un procés
que portarà anys
i és un procés
amb el que Europa
demana garanties
que es respecten
les condicions
per entre el club
aquests països
quan parlem de negociació
jo com vostè deia
ho conec bé
perquè he negociat
de fet
el que es fa
en les converses
és veure
que aquests països
van complint
la legislació
europea
i el que es negocia
són períodos
transitoris
és a dir
si un país
té que complir
una legislació
mediambiental
i això representa
una inversió
de molts diners
se li pot donar
un períod transitori
per adaptació
i se li donen ajudes
també
però el que li vull dir
que negociació
com a tal
ja poc a negociar
perquè nosaltres
ja som un club
amb unes normes
i qui vol entrar
té que acceptar
aquestes normes
sembla ser que també
vau formar part
d'aquest club
la petita illa
de l'àrtic
d'Islàndia
no?
bé
a Islàndia
s'està negociant
també
no l'he citat abans
no sabem
en què acabarà
aquesta negociació
perquè miri
que quan la negociació
acaba
tècnicament
els capítols
que diem
de negociació
transport
energia
medi ambient
etcètera
després ve
el Consell Europeu
és a dir
els caps d'estat
i de govern
que han de dir
molt bé
estem d'acord
en el cas d'Islàndia
sembla que hi ha
problemes seriosos
de països
com per exemple
el Reino Unit
que han tingut
problemes greus
en la banca
islandesa
aleshores veurem
això
en què acaba
i veurem
si hi ha algun país
que diu
que no vol
l'adhesió
d'Islàndia
a part d'això
els mateixos islandesos
hauran de fer
un referèndum
per veure si volen
o no volen entrar
i recordi
que hi ha precedents
com va ser el cas
de Noruega
que un cop
tot estava llest
van dir
no volem entrar
a adherir a la Unió Europea
efectivament
vostè per cert
també és expert
en altres qüestions
com ara
en relacions europees
amb Amèrica Llatina
i el Mediterrani
ara per ara
quina diria
que és la zona del món
i ja li parlo
del món sencer
que es mira
amb més interès
des d'Europa
jo crec que a Europa
hem de fer
sempre la multilateralitat
és a dir
nosaltres no creiem
que el món
tingui que haver
un sort poder
com en alguna època
ha sigut Estats Units
o Estats Units
i era la Unió Soviètica
sinó que creiem
que el món
ha de ser multipolar
avui dia
estan sortint
o han sortit ja
el que es deia abans
països emergents
ja han emergit
sigui Xina
sigui la Índia
sigui Brasil
llavors nosaltres
no tenim
una preferència
per una zona
o altra
ara
els fets
i les xifres
comercials
sí que
i de demografia
sí que donen una idea
que per exemple
és clar
que Xina
és una de les primeres
de la Unió Europea
com també
ho és la Índia
però al mateix temps
no obrir
Amèrica Llatina
i el Mediterrani
al que ja hem parlat
anem ja acabant
li volíem preguntar
també si ha canviat
a pitjor
en qualsevol cas
la relació de la Unió Europea
amb alguns països
llatinoamericans
aquests darrers anys
jo crec que no
jo crec que
s'han passat anys
sobretot
quan havien règims
de dictadura
Amèrica Llatina
on les relacions
estaven
pràcticament
mortes
però des que tot això
ja fa un temps
va canviar
les relacions
s'han anat intensificant
no obrir
per exemple
en Mèxic
tenim signat
un acord
de lliure comerç
altres països
ho demanen
i jo crec
que en tots els països
d'Amèrica Llatina
hi ha una
sintonia molt forta
amb la Unió Europea
Abans comentàvem
les dues dècades d'història
de la representació
de la Comissió Europea
de Barcelona
i també hem de parlar
aquells dies
bé aquells dies
hem de parlar
els 25 anys
a l'entrada
d'Espanya
a la Unió Europea
algun comentari
fes sobre aquestes dues dates
aquestes dues celebracions?
home
jo crec que les dues
són molt importants
miri
si comencem
per la més curta
20 anys
la Unió Europea
té representacions
de les capitals
de cada un dels 27 estats membres
i després
hi ha només
altres 8 ciutats
a Europa
que tenen una representació
una d'elles
és Barcelona
ciutats
que per la seva importància
cultural
econòmica
o altres raons
els 25 anys
jo penso que
Espanya
s'ha transformat
totalment
gràcies
a l'haver entrat
a la Unió Europea
ara fa 25 anys
no oblidi
que això
ens va obligar
a posar al dia
la nostra legislació
en molts àmbits
per poder formar
part del club
no oblidi
també
que vam poder accedir
a un mercat
que avui dia
són 500 milions
de persones
i no oblidi
que la Unió Europea
és una unió
també de solidaritat
en el cas de Catalunya
des que vam entrar
hem rebut
de l'ordre
de 10.000 milions
d'euros
a fons perduts
per fer infraestructures
fer escoles
i tantes obres
que vostè haurà vist
a vegades
senyals
aquí a Tarragona
mateix
dient
finançat
pels fons
FEDER
de la Unió Europea
etc.
Llavors jo penso
que per Catalunya
per Espanya
ha sigut una operació
exitosa.
Manel Camós
director
de la representació
de la Comissió Europea
a Barcelona
li agrair molt
que hagi estat avui
a l'Espai Europa
que hagi tingut
un vol
en fi
amb el seu agrat
i fins a la propera.
Gràcies a vostès.
Atenció
els sistemes informatius
estan rebent notícies
actualitzades
provenients
del continent europeu.
Procedeixo
a descodificar-les
a través dels altaveus.
Brussel·les considera
que la mort
de Bin Laden
és la fita més significativa
per alliberar
el món
del terrorisme.
El Consell d'Europa
apunta
que l'amenaça
del terrorisme
continua sent greu.
El president
de la Comissió Europea
José Manuel
Durao Barroso
i el del Consell
de la Unió Europea
Herman Van Rompuy
han fet públic
aquesta setmana
una declaració conjunta
en què celebra
la mort
d'Ossama Bin Laden
que qualifiquen
de criminal responsable
d'atacs terroristes
repulsius.
Els líders
consideren
que la mort
del líder
d'Al-Qaeda
fa del món
un lloc més segur
i demostra també
que els crims
no queden
exempts
de càstig
i recorden
que cal seguir
la lluita
contra el terrorisme.
La Unió Europea
continua treballant
cols a cols
amb els Estats Units.
els seus socis internacionals
i els seus amics
del món musulmà
contra l'extremisme global
i en la construcció
d'un món
de pau,
seguretat
i prosperitat
per tots.
També el president
del Parlament Europeu
Jerzy Bissek
ha insistit
que la lluita
de la comunitat internacional
contra el terrorisme
no ha acabat
tot i que ha assenyalat
que es tracta
d'un pas important
en la lluita
contra el Qaeda.
Avui hem ascendit
a una carretera
més segura.
la mort
d'Ossama Bin Laden
marca un remarcable èxit
en la lluita
de la comunitat internacional
contra el terrorisme,
encara que la batalla
no s'ha acabat.
Les activitats
de Bin Laden
han portat
patiment
i mort
a persones
de tot el món,
als Estats Units,
Europa,
Afganistan
i més enllà.
Ell va ser
el responsable
dels atacs
al World Trade Center
i al Pentàgon
l'11 de setembre
de 2001.
Tota la gent
que creu
en la coexistència pacífica
pot sentir-se avui
més segur.
El president del Consell d'Europa,
Thorborg Jaglan,
de la seva banda,
ha afirmat
que la mort
de Bin Laden
té un immens significat
simbòlic
en la lluita
contra el terrorisme,
però ha recordat
que l'amenaça
del terrorisme
continua sent greu.
D'altra banda,
la Comissió Europea
considera que
la seva posició
favorable
a la mort
de Bin Laden
no contradiu
els valors
i principis
de la Unió Europea
que advoca
per la llibertat,
la democràcia
i la fi
de la pena de mort
a escala mundial.
Tenim d'altres notícies
relacionades amb Europa
i ara des de casa nostra,
des de Tarragona,
un grup d'estudiants
francesos
provenents
de Liceul,
Pau,
Gaugent,
d'Orleans
estan realitzant
aquests dies
pràctiques
a Tarragona.
L'estada
s'emmarca
i està subvencionada
per la Unió Europea
en concreta
pel projecte educatiu
Europeu
Programes d'Aprenentatge
Permanent.
Permetrà que aquests estudiants
visitin diferents centres
educatius
de la ciutat.
En la seva estada
visitaran
diferents instituts
on faran
petites presentacions
de titelles.
L'objectiu
és apropar
a una part
de la cultura francesa
els alumnes
de casa nostra.
Ho explica
el regidor d'ensenyament
Joan Saneuja.
Els licents professionals
venen aquí
a la nostra ciutat
a fer les pràctiques.
Nosaltres intentem
que els nostres instituts
d'EFP
també puguin anar
a França
a fer
les seves activitats
perquè hi ha
un programa
que és Europas
que cobreix
una sèrie de despeses
i tal i qual
i volem que els nostres alumnes
també surtin
fora del país
a fer pràctiques.
Els estudiants
d'Ord d'Orlean,
ciutat germana
d'Am Tarragona,
també tindran temps
per visitar
alguns dels monuments
més emblemàtics
de Tarragona
i les platges
de la ciutat.
I més a qüestions
referides a Europa
però ara
des de l'àmbit global
Portugal ha aconseguit
un pacte amb la Unió Europea
i el Fons Monetari Internacional
aquest dimarts
per un préstec
de 78.000 milions d'euros
a retornar
a tres anys.
És el tercer país
de la Unió Europea
que necessita
una ajuda
d'aquest tipus
després de Grècia
i Irlanda.
El pacte necessitarà
un suport ampli
dels partits
després del col·lapse
del mes passat
del govern
de l'actual primer ministre
en funcions,
José Sócrates,
que significa
que l'executiu
que surti
de les eleccions generals
del 5 de juny
serà l'encarregat
d'aplicar
els diners
del préstec.
El líder
de l'oposició social
demòcrata
Pedro Passos
Coelho
ha dit
que està a punt
per complir
amb els prestadors
que el sol terme
de la préstec
que necessiti
l'aprovació parlamentària
haurà però d'esperar
que passin
les eleccions.
També us hem d'explicar
que la Comissió Europea
ha proposat
a petició de França
reintroduir
controls temporals
a les fronteres
dels 25 països
que formen part
del tractat
de Schengen
després
de l'arribada
a Europa
de més
de 20.000
tunisians.
Els ministres
a l'interior
de la Unió Europea
discutiran la proposta
la setmana vinent.
A petició del govern
de Nicolas Sarkozy
la Comissió Europea
ha proposat
que es puguin
restablir els controls
a les fronteres
dels estats
de l'espai Schengen
en cas d'una situació
migratòria
extraordinària
com la que s'ha donat
amb els milers
de tunisians
que han fugit
de la revolta
contra el règim
del seu país
cap a lilla italiana
de l'Empedusa.
que no t'ha wisat
a la taula
a l'inecció
a l'Avinguda Vidal i Barraquer, que hi haurà el concert del Dia d'Europa.
Ah, i qui toca?
Home, tocaran grups.
Tocaran grups.
Bé, doncs jo crec que si la gent ho vol saber,
que acudeixi dissabte al concert aquest de Tarragona.
Per referències, davant de la teva calera,
l'antiga teva calera, doncs davant.
Doncs aviam si puc venir.
Per cert, vindrà alguna comandanta o no?
Jo l'he convidat.
L'has convidat.
En fi, jo convido a tota la gent que vulgui
a que ens escrigui a espaieuropa arroba tarragonaradio.cat
que tenim aquest ordinador d'aquí.
Està més parat que jo què sé.
A veure, no busca sortida, eh?
Sí, sí, sí.
Apa.
Vinga.
Fins aquí el viatge d'avui al creuer Espai Europa.
Ha estat un plaer.
Esperem que els hagi agradat.
Salutacions en nom de la tripulació.
Si volen viatjar amb nosaltres,
poden enviar-nos un formulari a espaieuropa arroba tarragonaradio.cat.
Gràcies i fins la propera.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.